Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Base militar Aèria del Pení

2023-04-17T20:35:06Z

WikiSysop:

[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Vent]]
[[Categoria:Cap de Creus]]
[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Militar]]

[[Imatge:Empordaonfire.jpg|720px|thumb| Vista de l'Empordà des del Pení.
La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades.]]

[[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]
[[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]

'''La base militar del Pení''' té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada.

La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri.

==Història ==

[[Imatge:1.jpg|350px|thumb|dreta|Escut del Pení]]

La base de [[El Pení|Pení]] '''va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana'''. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.

Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes.

L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.

Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.
Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat.

L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.

Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.

Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS.
Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci.

==Les boles del radar==

[[Imatge:Boles.jpg|250px|thumb|esquerra|Les boles abans del canvi]]
[[Imatge:antena.jpg|250px|thumb|dreta|Antiga antena del Pení]]

Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop peça a peça però aquesta vegada sobre una bastida semiesfèrica i aquest cop es va aconseguit acabar. Té l'altura aproximada d'un edifici de quatre pisos.

Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon.

L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa.

==Curiositats==

[[Imatge:Bola.jpg |350px|thumb|dreta|Funcionant les 24H els 365 días del any]]
La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants.
Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort.

El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat.

==Localització ==

[[Imatge:Paisatge.jpg|350px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]]

La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig [[El Pení|Pení]] s/n

===Vegetació===

El relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la [[Tramuntana]], fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània.

Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes.

La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.

===Fauna===

[[Imatge:Salamandra.jpg|350px|thumb|dreta| Salamandra comuna]]

La fauna típica del pení és l'[[àguila cuabarrada]], el [[falcó pelegrí]], el [[duc]], [[Gavià argentat ("Larus michahellis")|gavines]], el [[Mascarell ("Morus bassanus")|mascarell]], el [[Corb marí gros ("Phalacrocorax carbo")|corb marí]], les [[baladriga|baldrigues]], els [[Xatrac comú ("Sterna hirundo")|xatracs]], [[la reineta|reineta]], cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),[[Dragó comú ("Tarentola mauritanica")|dragó comú]], [[Salamandra comuna "Salamandra salamandra"|salamandra comuna]] i el [[Llangardaix comú ("Timon lepidus")|llangardaix comú]].

==Enllaços Externs==

*[http://panical.org/wordpress/ Panical, Associació de veterans del Pení]
*[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exèrcit del aire]

Mas Seniqueda

2023-04-17T20:33:54Z

WikiSysop:

[[Imatge:Mas_seniqueda_murs.JPG|350px|thumb|dreta|Restes del mas Seniqueda]]

Les runes del '''mas Seniqueda''' són el vestigi d’una masia situada en un replà del vessant de la muntanya que separa la vall de [[Montjoi]] de la de [[Cala Jóncols|Jóncols]]. Actualment les restes estan envoltades d’herbes i matolls cosa que impedeix resseguir-ne la planta.

Els murs més ben conservats tenen una alçada de dos metres i es troben a ponent de l’edifici. La resta estan molt arrasats i inclús n’hi ha que han desaparegut. Aquests van ser construïts amb pedres de mides i formes irregulars que ser col•locades, lligades amb fang, sense respectar cap ordre de filada. Per construir les cantonades es van utilitzar carreus treballats de formes regulars. L’edifici ocupava una superfície de 325 metres quadrats.

De les estructures conservades són visibles tres àmbits diferenciats dins l’edifici principal i una petita cabana adossada. En aquest hi ha una habitació de planta quadrangular amb una caixa d’escala. L’altra habitació sobre a llevant, allà on sembla s’ubicaria la façana, i està compartimentada amb una porta que comunica els espais. Aquesta també estan connectats per una petita finestra que serviria per escalfar el que està més al fons. Finalment es distingeix un gran àmbit d’uns 150 metres quadrats delimitat amb pedra seca que correspondria al pati o era. El mas segurament disposaria de planta i pis tot i que l’únic indici és l’escala de l’espai situat al nord.

==Situació==
Pla de can Seniqueda

[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria: Paisatge rural]]
[[Categoria: Supervivència]]

Cementiri municipal

2022-08-26T10:10:14Z

WikiSysop:

[[Imatge:Cementiri_roses.jpg|350px|thumb|dreta|Entrada del Cementiri Municipal de Roses]]
[[Imatge:Cementiri_vicensv.jpg|350px|thumb|dreta|Tomba de [[Jaume Vicens Vives]]]]

El '''cementiri municipal''' és un recinte funerari de planta gairebé rectangular situat a la carretera del mas Oliva. Aquest consta de dues parts ben diferenciades: el cementiri antic situat a llevant i l'ampliació duta a terme durant l'última dècada del segle XX.

El recinte antic està tancat amb una paret d'uns tres metres d'alt. Del mur en sobresurten una fila de xiprers a la banda nord del cementiri. L'accés es troba a llevant i la porta està decorada amb motllures que representen un frontó amb dues palmetes als extrems i uns carreus als brancals. A banda i banda de la porta les parets s'allarguen uns cinc metres. Dos finestrals cecs emmarcats amb un frontó les decoren.

L'interior està distribuït en base als camins que configuren una itinerari en forma de creu. A l'encreuament dels dos vials principals hi ha una creu monumental de pedra sobre una base esglaonada. Al voltant dels carrers s'hi troben els nínxols disposats ordenadament en illes.

La capella del cementiri es troba alineada a l¡extrem oest del recinte, alineada amb l¡entrada. Aquesta és un petit edifici d'estil neoclàssic, de planta rectangular, cobert amb una volta semicircular i amb un pòrtic. La façana està decorada amb un arc de mig punt sostingut per dues columnes i uns capitells amb volutes. L'arc està coronat per una creu de pedra treballada. A l'interior hi ha un petit altar i una fornícula. La porta que dóna accés a la sagristia s'obre al costat sud de la construcció.

Hi ha diferents panteons que tenen escultures que els decoren. Entre ells destaca el de la família del polític [[Pere Rahola]], a l’angle nord-oest. En aquesta tomba monumental, que representa un gran sarcòfag, l’única decoració que s’hi troba és una escultura feta per [http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llimona_i_Bruguera Josep Llimona i Bruguera]. En aquesta escultura, anomenada plegaria <ref>http://www.gaudiallgaudi.com/CS002.htm</ref>, hi ha representada una figura femenina asseguda amb la ma dreta recolzada sobre un genoll i l’esquerra sobre el sarcòfag. Un peu nu sobresurt de sota el vestit. La noia duu un vestit llarg, senzill i porta els cabells recollits.

També hi destaca el conjunt escultòric de la tomba de l'historiador Jaume Vicens Vives, de Josep Maria Subirachs, i on s'hi pot llegir la seva màxima "Super Adversa Augeri".

El cementiri municipal de Roses compta amb un total de 2.990 nínxols, 16 columbaris i 12 panteons <ref> http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=11498</ref>

==Notícies històriques==
La redacció del projecte per l’actual cementiri de Roses data del 1884. En aquest es feia una proposta de distribució de l’espai que només es va materialitzar amb el mur de tanca. L’any següent l’ajuntament compra els terrenys i el 1889 encarrega un nou projecte a [[Josep Vila i Callol]]. Aquest aprofita el mur de tanca ja construït per la construcció del nou cementiri.

==Notes==
<references/>

==Localització==
Carretera del mas Oliva s/n.

===Coordenades===
* '''UTM''': X:515053 Y:4679764

==Nivell de Protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Paret de tanca de la façana principal: cromatisme, motllures i elements ornamentals.
*Distribució interna de la part antiga.
*Ornamentació vegetal natural.
*Capella cementirial.
*Tomba de la família Rahola

[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Religiós]]
[[Categoria: Comunitat]]
[[Categoria: Tristesa]]

Teatre Municipal de Roses

2022-07-03T14:25:54Z

WikiSysop:

El '''Teatre Municipal de Roses''' és una sala d'espectacles ubicada a la plaça del Teatre. Té una programació estable de teatre, música i dansa, repartida en dues temporades (tardor i hivern-primavera), en les quals es programen espectacles professionals, provinents sobretot del Festival Temporada Alta i del circuit comercial de Barcelona, i teatre amateur. El Teatre Municipal de Roses va ser inaugurat el 22 de juny del 2002 amb la cantata per a cor infantil, narrador i orquestra de cambra La tonalitat de l'infinit, amb textos d'Enric Casasses i música de Feliu Gasull, en la qual va participar el GTR, amb un nodrit grup d'alumnes d'escoles de Roses com a cantaires de la coral.

El Grup de Teatre de Roses (GTR), constituït el 1981 i en actiu des de mitjan anys setanta, hi té cada temporada algun espectacle a la cartellera, i hi assaja i hi munta Els pastorets. A part del GTR, també són usuaris habituals del teatre la Colla Gegantera, l’Associació Sardanista La Rotllana i el Taller de Danses Tradicionals de Roses, i s'usa per a cursos de teatre infantil i juvenil, i teatre escolar.

S'hi celebren també els festivals de les escoles de dansa de la població. La sala gran també es fa servir com a auditori i la polivalent, per a actes diversos, presentacions, debats, etc.

==Edifici==
L'edifici se situa al solar de l'antic camp de futbol. L'edifici conclou una petita illa edificada en un dels extrems de la plaça, s'enfronta a una gran àrea d'aparcament i cerca l'impacte icònic amb voluntat d'esdevenir una silueta de referència a la població. Ho aconsegueix expressant la seva secció a la façana, on es dibuixen els volums de cada àmbit en un cos abstracte revestit de planxes de zenc, en el qual la caixa escènica destaca com un «campanar cultural», segons la idea dels arquitectes. També el porxo d'entrada principal, que és el balcó envidrat del ''foyer'' de la primera planta, ajuda a caracteritzar l'arquitectura i la plaça, mercès a un esgrafiat de grans dimensions del pintor i poeta Narcís Comadira, que en il·luminar-se fa de cartell del teatre i crida l'atenció com una obra d'art a escala urbana.

Obra dels arquitectes Manel Bosch, Joan Tarrús i Jordi Bosch i del consultor escènic Dino Ibáñez, el projecte va guanyar un concurs d'arquitectura l'any 1998, i el teatre es va inaugurar el 2002. A l'interior hi ha un clar protagonisme del formigó vist i, a la sala, de la fusta d'iroko i els teixits. Els àmbits interiors s'articulen mitjançant un ampli vestíbul, que en un costat té la sala del teatre, amb dues llotges i grades semicirculars retràctils, un sistema singular que va ser dissenyat especialment per a l'edifici, i a l'altre una sala polivalent amb portes plegables, doble altura i sostre tècnic, amb les mides de l'espai escènic (9 per 8 m), amb una capacitat d'uns 150 espectadors. La capacitat total de la sala gran amb les grades és de 410 persones, si bé hi ha la possibilitat de doblar-ne la capacitat amb una disposició sense grades que unifiqui l'espai de la platea i l'escenari. La sala té un fossat d'orquestra, dos ponts: un tècnic i un de llums, una alçària de l'escenari a la pinta de 17,45 m i un escenari amb una superfície de 185 m², amb una profunditat de 8,7 m i una corbata d' 1,8 m, amb una boca de 12 m d'ample per 6 d'alçària.

==Referències==
Alcázar Serrat, Ivan. «Teatre Municipal de Roses». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 6 febrer 2022].

[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Institucions]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Passió]]
[[Categoria:Comunitat]]

Cooperativa Agrícola La Bodega

2022-07-03T14:25:03Z

WikiSysop:

La Cooperativa Agrícola La Bodega, de Roses, va ser una entitat fundada l'any 1951 per uns pagesos cooperativistes de la vila. Va ser dissolta l'any 1990 quan es va fusionar amb la Cooperativa Agrícola de Pau.

[[Imatge:cooperativa agricola de Roses_façana_1982.jpg|350px|thumb|dreta|La Cooperativa l'any 1982]]

===La fundació i els primers anys===
Els primers passos per a la constitució de la cooperativa van topar amb els interessos de la jerarquia política local i amb els de la Hermandad Sindical de Labradores de Roses. Amb tot, l'any 1951 uns quants pagesos van tirar endavant els estatuts de l'entitat i van començar a negociar la permuta d'un terreny per a la construcció del local social. L'Ajuntament va permutar un terreny a la riera Ginjolers per un situat a can Ponac, propietat del soci i primer president Domingo Coll. El maig de l'any 1952 van començar a aixecar l'edifici, que aniria ampliant-se amb el pas dels anys per cobrir les necessitats dels socis. El setembre d'aquell mateix any ja entraven les primeres semals de raïm. El xoc d'interessos amb els trulls d'en Guerra i d'en Jordà va crear certa mala maror durant els primers anys de vida de La Bodega.

L'any 1956 va suposar un sotrac per a la nova cooperativa, que amb els crèdits de l'obra per pagar i amb una economia de guerra, va haver de fer front a la gran glaçada de l'any de la fred que va malmetre moltes oliveres. Així com a l'aprovació de la Llei del Sòl, que posava les bases de la reconversió del camp rosinc de l'agricultura a la construcció d'urbanitzacions. A banda de la botiga de la pròpia cooperativa, també van obrir una petita botiga al carrer d'en Mairó.

Als anys seixanta va arribar a tenir una norantena d'associats i van arribar a embotellar vi per als hotels de Roses. Fins al punt que l'any 1965 van començar a construir un annex i la botiga al propi edifici. Durant aquella dècada van produir a l'entorn d'uns 5.400hl, una producció menor que la dels productors privats de la vila.

L'any 1990, en ple procés d'un declivi continu de l'entitat, es va fusionar amb la Cooperativa de Pau i tots els seus actius van passar a la nova cooperativa. A partir de 1995 l'edifici va ser utilitzat per la Brigada Municipal i al tombant de segle va ser venut a l'Ajuntament, que tenia la voluntat d'enderrocar-lo per obrir un passeig.

===L'edifici===

La Cooperativa va començar a ser construïda l'any 1952 en un terreny permutat amb l'Ajuntament al costat de la llera de la riera Ginjolers, just al costat del [[Safareig municipal]]. L'edifici es dividia en tres espais: les tines, el trull i la bodega. L'interior era d'obra vista, revoltons amb embigat de formigó i alguna encavallada de fusta. El local contigu, situat a la part nord i afegit anys després, tenia la coberta feta amb plaques de fibrociment. L'edifici va ser enderrocat l'any 2002 i només es conserven un trull i una premsa, ara exposats al giratori del Cementiri Municipal.

<videoflash>lLHcWwMUgcI|500|250</videoflash>

[[Categoria:Sindicats, societats i cooperatives]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Entitats]]
[[Categoria:Comunitat]]

Cooperativa Agrícola La Bodega

2022-07-03T14:23:32Z

WikiSysop:

Jardí del governador (Ciutadella)

2021-12-15T10:56:41Z

WikiSysop: /* Localització */

[[Imatge:Jardigobernador.jpg|350px|thumb|dreta|El jardí se situava al fons d'aquest espai]]
[[Imatge:Plan_de_la_ville_de_retallat.jpg|350px|thumb|dreta|Plànol del setge de 1693 on apareix el jardí/BNF]]

Esplana situada al sector de ponent de la [[Ciutadella]], a l'angle nord-oest interior del recinte. Pels cantons oest i nord està delimitat pels murs construïts a mitjan segle XVII per refer el talús intern dels respectius trams de muralla renaixentista. Per l'est i el sud el límit ve marcat per unes parets fetes amb pedres de diferents mides i formes disposades irregularment, sense material constructiu d'unió. La tanca de llevant es conserva amb uns 2 m d'alçada, mentre que la de migdia es manté de manera parcial i en menor alçada. Al centre del jardí hi havia un safareig que l'any 1996 va ser enderrocat per permetre la continuació dels treballs arqueològics.

Es tracta d'un espai lliure de construccions des de mitjans del segle XVII. La seva implantació és immediatament posterior a l'any 1645, quan va tenir lloc l'explosió d'un polvorí ubicat a la torre de l'angle nord-oest de la [[Muralles medievals (Ciutadella)|muralla medieval]] provocant la destrucció de tots els edificis d'aquesta zona i del [[Baluard de Sant Jordi (s.XVI)|Baluard de Sant Jordi]], que la contenia.

La superfície del jardí seria d'uns 4.300m2 i coincideix amb aquest sector de la vila medieval arrasat. Actualment, són visibles part de diverses illes de cases organitzades al voltant dels carrers de la Creu, de l'Hospital i d'en Ganyut. Per llevant el jardí sobrepassaria uns 3 metres el límit marcat per l'alineació del tram nord-sud del carrer de la Creu. La planimetria militar realitzada pels enginyers militars francesos arrel del setge de 1693 mostren la planta detallada del jardí, amb el safareig i inclús els parterres que el conformaven.

Aquest espai es va mantenir lliure d'edificacions, és a dir, no va ser reconstruït, i va ser aprofitat com a pedrera per construir diferents elements de la fortificació, com seria la mitjalluna de Merinville.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X= 514200 Y= 4679650
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

==Bibliografia==
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33, p.42-43.
* D.a. (1995) - "L'evolució urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", A.I.E.E., núm.28, Figueres, p.43-69.
* D.a. (1994) - "Resultats de la darrera campanya arqueològica realitzada a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà)", Segones Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, Torroella de Montgrí, p.156-165.
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI i XVII", A.I.E.E., núm. 21, Figueres, p.135-206.
* Puig, Anna M. (2015) - Jardí del Governador, Roses, S. XVII, a Jardins i Jardiners [http://taller.iec.cat/jardins/veure_jardins_un.asp?id_jardins=5]

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]

Casa Canals

2021-12-13T10:51:11Z

WikiSysop: /* Localització */

[[Imatge:IMG0045.JPG|350px|thumb|dreta|La casa Canals a voltant de 1900. (AMR, Col·lecció Reixach]]
[[Imatge:Canals.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Canals]]
La '''casa Canals''' és una obra de l’arquitecte Joan Marés i Marés i es troba davant de mar. Aquesta casa forma part de l’eixample que a finals del segle XIX, principi del XX, va donar a la vila una nova façana litoral feta d’acord amb les tendències arquitectòniques del moment. D’aquest moment encara en són testimoni la [[casa Ramon Rahola]], la [[casa Mates]], la [[casa Mallol]] i la [[casa del Marquès de Llinàs]].

A diferència de les cases mencionades, la casa Canals és una edificació de planta baixa de caràcter eclèctic. La façana està encarada a mar i la porta principal està lleugerament descentrada respecte l’amplada total de l’edifici. A banda i banda s’obre una finestra quadrada. La decoració de la façana de la casa es basa en motllures que emmarquen les obertures i uns permòdols a la cornisa superior. Sobre la porta principal hi ha una estructura d’obra que conté un plafó ceràmic amb la imatge de la verge de Montserrat. Actualment la façana està pintada de blau i blanc.

La casa Canals va ser reformada i consolidada l’any 1993 per acollir a l’Oficina de Turisme de Roses. Aquesta va estar-hi fins l’any 2002, moment en que es traslladà a l’[[antic edifici de Correus]]. Posteriorment fou habitat fins l'any 2016, quan fou venut per fer un bloc d'habitatges. El projecte del nou edifici conserva tan sols la façana d'un dels edificis més carismàtics del front marítim rosinc del segle XX. Les obres d'enderroc començaren el 18 d'octubre de 2017.

==Localització==
Avinguda de Rhode, 99-101

===Coordenades===
* '''UTM''': X: 514414 Y:4679366

==Nivell de Protecció==
B. Protecció bàsica

Objectes de protecció
* Façana
* L’alçada reguladora i el nombre màxim de plantes queden determinats en els paràmetres d’aplicació de la clau que li correspon al POUM.
* Ampliacions: sotmeses a ordenació volumètrica

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Civil]]
[[Categoria: Comunitat]]
[[Categoria: Arquitectura]]

Colla Gegantera

2021-09-15T09:10:55Z

WikiSysop:

[[Categoria:Festes i tradicions]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Popular]]
[[Categoria:Alegria]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]]

La '''Colla Gegantera''' de Roses és una entitat de cultura popular catalana fundada l'any 1995. Els gegants de Roses són [[la Demètria]] i [[en Quimet]], que van ser batejats el dia de Sant Jordi de 1995. Les figures representen un pastor i una sirena perquè per la seva creació es van inspirar en la [[sardana]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina Joan Maragall], en la que aquests dos personatges són els responsables de la creació llegendària de l'Empordà.

A les cercaviles de Roses, als gegants els acompanyen dos gegantons, [[en Norfeu]] i [[en Meniró]], i quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt important en les trobades de gegants, ja que donen ritme i fluïdesa als esdeveniments.

Al principi de tot, l'[[Empenta Jove]], una colla de joves de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van dur a diferents localitats de Catalunya. La colla gegantera té més de 100 socis que passegen els nostres gegants per la vila i arreu de Catalunya amb la companyia d'altres colles geganteres del país.

== Construcció ==

La construcció dels [[Gegants de Roses|gegants]] va ser possible gràcies a una parella d'avis que van pagar-los a canvi que portessin els seus noms. Ells no tenien fills i volien deixar un rastre a la vila de Roses, es deien Quimet i Demètria. Els gegants van ser batejats durant la diada de Sant Jordi de 1994. Els dos mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria 56 kg.

<videoflash>YSeOi1__OXo</videoflash>

== Simbologia ==

Els Gegants de Roses, són una sirena i un pastor ja que Roses, és un poble de mar i muntanya. El pastor representa la muntanya, i la sirena el mar blau de la [[Costa Brava]].
La creació dels nostres gegants va estar inspirada per la famosa sardana de Joan Maragall: “L'Empordà”. En aquesta sardana s'explica el naixement de la comarca empordanesa que consisteix en la història d'amor entre el pastor i la sirena. La història diu que el pastor cridava a la sirena perquè pugés a la muntanya i la sirena el cridava perquè baixés al mar; com no es posaven d'acord, es van trobar al mig d'una plana on avui dia hi ha l'Empordà.

== Tradició ==

La [[Festa major de Roses]], es celebra durant la primera quinzena d'agost. L'últim dia, el dia 15 pel matí es fa la desfilada pels carrers de la vila. I per la tarda es fa una trobada de colles gironines, les quals també fan una petita cercavila pel poble.

Els gegants també surten el dia de la Festa de la Vellesa de Roses al mes d'abril i a la Fira d'Entitats durant el mes de setembre. A més a més, la Colla gegantera va amb els seus gegants arreu de Catalunya a diferents trobades i esdeveniments de les altres comarques.

== Webs d'interés ==

[http://www.gegantsroses.com/ Web de la Colla Gegantera de Roses]

[http://www.guiaderoses.net Guia de Roses]

Colla Gegantera

2021-09-15T09:09:19Z

WikiSysop:

[[Categoria:Festes i tradicions]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Popular]]
[[Categoria:Alegria]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]]

La '''Colla Gegantera''' de Roses és una entitat de cultura popular catalana fundada l'any 1995. Els gegants de Roses són [[la Demètria]] i [[en Quimet]], que van ser batejats el dia de Sant Jordi de 1995. Les figures representen un pastor i una sirena perquè per la seva creació es van inspirar en la [[sardana]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina Joan Maragall], en la que aquests dos personatges són els responsables de la creació llegendària de l'Empordà.

A les cercaviles de Roses, als gegants els acompanyen dos gegantons, [[en Norfeu]] i [[en Meniró]], i quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt important en les trobades de gegants, ja que donen ritme i fluïdesa als esdeveniments.

Al principi de tot, l'[[Empenta Jove]], una colla de joves de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van dur a diferents localitats de Catalunya. La colla gegantera té més de 100 socis que passegen els nostres gegants per la vila i arreu de Catalunya amb la companyia d'altres colles geganteres del país.

== Construcció ==

La construcció dels [[Gegants de Roses|gegants]] va ser possible gràcies a una parella d'avis que van pagar-los a canvi que portessin els seus noms. Ells no tenien fills i volien deixar un rastre a la vila de Roses, es deien Quimet i Demètria. Els gegants van ser batejats durant la diada de Sant Jordi de 1994. Els dos mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria 56 kg.

<videoflash>YSeOi1__OXo</videoflash>

== Simbologia ==

Els Gegants de Roses, són una sirena i un pastor ja que Roses, és un poble de mar i muntanya. El pastor representa la muntanya, i la sirena el mar blau de la [[Costa Brava]].
La creació dels nostres gegants va estar inspirada per la famosa sardana de Joan Maragall: “L'Empordà”. En aquesta sardana s'explica el naixement de la comarca empordanesa que consisteix en la història d'amor entre el pastor i la sirena. La història diu que el pastor cridava a la sirena perquè pugés a la muntanya i la sirena el cridava perquè baixés al mar; com no es posaven d'acord, es van trobar al mig d'una plana on avui dia hi ha l'Empordà.

== Tradició ==

La [[Festa major de Roses]], es celebra durant la primera quinzena d'agost. L'últim dia, el dia 15 pel matí es fa la desfilada pels carrers de la vila. I per la tarda es fa una concentració de colles gironines, les quals també fan una petita cercavila pel poble.

Els gegants també surten el dia de la Festa de la Vellesa de Roses al mes d'abril i a la Fira d'Entitats durant el mes de setembre. A més a més, la Colla gegantera va amb els seus gegants arreu de Catalunya a diferents trobades i esdeveniments de les altres comarques.

== Webs d'interés ==

[http://www.gegantsroses.com/ Web de la Colla Gegantera de Roses]

[http://www.guiaderoses.net Guia de Roses]

Colla Gegantera

2021-09-15T09:08:55Z

WikiSysop: /* Construcció */

[[Categoria:Festes i tradicions]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Popular]]
[[Categoria:Alegria]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]]

La '''Colla Gegantera''' de Roses és una entitat de cultura popular catalana fundada l'any 1995. Els gegants de Roses són [[la Demètria]] i [[en Quimet]], que van ser batejats el dia de Sant Jordi de 1995. Les figures representen un pastor i una sirena perquè per la seva creació es van inspirar en la [[sardana]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina Joan Maragall], en la que aquests dos personatges són els responsables de la creació llegendària de l'Empordà.

A les cercaviles de Roses, als gegants els acompanyen dos gegantons, [[en Norfeu]] i [[en Meniró]], i quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt important en les trobades de gegants, ja que donen ritme i fluïdesa als esdeveniments.

Al principi de tot, l'[[Empenta Jove]], una colla de joves de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van dur a diferents localitats de Catalunya. La colla gegantera té més de 100 socis que passegen els nostres gegants per la vila i arreu de Catalunya amb la companyia d'altres colles geganteres del país.

== Construcció ==

La construcció dels [[Gegants de Roses|gegants]] va ser possible gràcies a una parella d'avis que van pagar-los a canvi que portessin els seus noms. Ells no tenien fills i volien deixar un rastre a la vila de Roses, es deien Quimet i Demètria. Els gegants van ser batejats durant la diada de Sant Jordi de 1994. Els dos mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria 56 kg.

<videoflash>YSeOi1__OXo</videoflash>

== Simbologia ==

Els Gegants de Roses, són una sirena i un pastor ja que Roses, és un poble de mar i muntanya. El pastor representa la muntanya, i la sirena el mar blau de la [[Costa Brava]].
La creació dels nostres gegants va estar inspirada per la famosa sardana de Joan Maragall: “L'Empordà”. En aquesta sardana s'explica el naixement de la comarca empordanesa que consisteix en la història d'amor entre el pastor i la sirena. La història diu que el pastor cridava a la sirena perquè pugés a la muntanya i la sirena el cridava perquè baixés al mar; com no es posaven d'acord, es van trobar al mig d'una plana on avui dia hi ha l'Empordà.

== Tradició ==

La [[Festa major de Roses]], es celebra durant la primera quinzena d'agost. L'últim dia, el dia 15 pel matí es fa la desfilada pels carrers de la vila. I per la tarda es fa una concentració de colles gironines, les quals també fan una petita cercavila pel poble.

Els gegants també surten el dia de la Festa de la Vellesa de Roses al mes d'abril i a la Fira d'Entitats durant el mes de setembre. A més a més, la Colla gegantera va amb els seus gegants arreu de Catalunya a diferents trobades i esdeveniments de les altres comarques.

== Webs d'interés ==

[http://www.gegantsroses.com/ Web de la Colla Gegantera de Roses]

[http://www.guiaderoses.net Guia de Roses]

Plaça de les Botxes

2021-09-15T09:04:12Z

WikiSysop: /* Significació */

[[Categoria:Paisatge urbà]]
[[Categoria:La vila]]
[[Categoria:Places]]
[[Categoria:Turisme]]
[[Categoria:Comerç]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Històries personals]]
[[Categoria: Locus Amoenus]]

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>
[[Imatge: ROS-2-0052.jpg|350px|thumb|dreta| Vista de l'entrada de Roses a principi de segle XX/AMR- Col·lecció Reixach]]
[[Imatge: ROS-18-0004.jpg|350px|thumb|dreta|Ramon Pujol a la platja de l'entrada de Roses, a l'altura de l'actual plaça de les Botxes/AMR. Col·lecció L'Abans, fons Magda Pujol Escayola]]

<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de les Botxes és un espai urbà situat entre el [[Passeig Marítim]] i l'[[avinguda de Rhode]], que enllaça sense solució de continuïtat amb la carretera C-68, de Roses a Figueres, l'antiga C-260 de Roses a Besalú. Es troba abans d'arribar al primer xalet que afronta amb l'esmentat Passeig Marítim, en el queixal que es forma, just al davant dels xalet situats on hi havia el [[baluart de Santa Maria]] de la [[Ciutadella de Roses]].

===Denominació===
Fins a l'aprovació de l'actual nomenclàtor municipal, l'any 2008, l'espai que ocupa la plaça de les Botxes no havia tingut una denominació oficial. A mitjan dècada de 1970 era anomenat, encara, com la "placeta" o la "plazuela" que donava "entrada a la playa". És evident, doncs, que a nivell oficial aquesta zona no tenia nom. Tampoc a nivell popular tenia un nom fossilitzat únic. Així, el geni popular ja li havia atorgat, almenys, dues denominacions que encara avui dia són utilitzades. D'una banda, se l'anomena [[plaça de les Palmeres]] a causa de la presència d'aquesta espècie arbòria, plantada durant la reforma de l'espai efectuada l'any 1975. I en segon lloc, de manera espontània se l'ha batejat com a plaça de les Botxes, segurament per l'ús lúdicoesportiu que els turistes francesos en feien jugant a la petanca.

===Història===
L'espai urbà que actualment es coneix com a plaça de les Botxes ha estat utilitzat durant molt de temps per a diferents activitats econòmiques, essent sempre un mirall de les principals orientacions de la vida econòmica de la població. Així, des de de l'any 1880 ja s'hi havien instal·lat en aquest sector les casetes de bany, destinades a oferir un nou servei a les classes benestants locals, però sobretot forasteres, que utilitzaven la platja per a uns usos recreatius absolutament nous. Més tard, durant les primeres dècades del segle XX, [[Pau Pujol]] hi tenia establerta la seva drassana, en l'espai delimitat per la platja del [[Rastrell]] i la carretera comarcal de Roses a Besalú.

Aquest espai es va anar urbanitzant progressivament. La seva delimitació física es precisà molt millor a partir de començament de la dècada de 1950, quan es construïren els primers xalets al Rastrell, que separaren físicament l'[[avinguda de Rhode]] de la platja. Al darrera d'aquest procés urbanitzador hi havia l'empresa [[Masdal SA]] o, si es vol, els seus socis principals, els hereus d'[[Adolf Mas Yebra]], [[Martí Dalmau Mercader]] i [[Montserrat Cardelús Dalfó]] que, juntament amb altres propietaris, tramitaren l'any 1952 la delimitació de la zona marítimoterrestre davant la Delegació Provincial del Ministeri d'Obres Públiques i l'[[Ajudantia de Marina de Roses]]. Es consumava l'ocupació de la primera línia costanera en el tram comprès entre el [[rec d'en Forquilla]] i la [[riera de la Trencada]], una operació urbanística que salvava el desastre econòmic que suposaven els successius intents d'enderrocar la Ciutadella i construir-hi.

L'espai lliure situat a llevant d'aquestes edificacions, clarament orientades al turisme, s'anava conformant, lentament, en una plaça, informal i sense nom, encara.

[[Imatge: ROS-25-0045.jpg|350px|thumb|dreta| Vista de la [[platja del Rastrell]] i el xiringuito d'en Dolfo/AMR. Autor: MC. Col·lecció L'Abans, fons família Prats - Basí]]
La irrupció del turisme de masses provocà la desaparició de l'activitat naviliera i la seva substitució per un xiringuito de platja. Efectivament, el setembre de 1956, el senyor Martí Dalmau sol·licità la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola, segons el projecte redactat per l'arquitecte figuerenc [[Alexandre Bonaterra Matas]]. Malgrat no aparèixer directament en el projecte d'obres, també hi havia implicada en el negoci la senyora Montserrat Cardelús i Dalfó, perquè era copropietària en la iniciativa urbanística. A més, era l'esposa de Pere Bretcha i Galí, president aleshores de la Diputació de Girona. Tots plegats eren els socis de la societat Masdal SA, propietària dels terrenys de la Ciutadella. Administrativament les obres sol·licitades foren denegades perquè es trobaven en terreny de domini públic. Sigui com sigui, s'arribà a bastir un xiringuito, força provisional i precari, que fou conegut com el Xiringuito d'en Dolfo. Aquest establiment, que estigué en funcionament durant 18 anys, fou regentat per l'Adolfo Ortíz Hernández, un antic agent de policia que s'afincà a Roses a causa del seu matrimoni amb [[Rosa Corcoll Mayos]].

L'any 1975 l'Ajuntament de Roses impulsà les obres d'urbanització de tot un sector, que comprenia entre altres espais els carrers de les caravel·les La Pinta, La Niña i la Santa Maria i la "placeta de entrada a la playa", com s'ha avançat abans, una manera d'anomenar aquest espai que clarament remet a la seva manca de denominació oficial. D'aquesta manera es va pavimentar, s'encintà el seu perímetre amb una vorada i es dotà de clavegueram tot l'àmbit de la intervenció.

A començament de la dècada de 1980 s'instal·là una petita oficina de turisme a prop de la plaça de les Botxes, que atenia els visitants a l'entrada de la vila. Aquesta oficina d'informació turística va ser, durant els primers anys, una simple oficina mòbil instal·lada en una rulot. Més endavant, l'any 1990, es construí una moderna oficina al bell mig de la plaça segons un projecte de la dissenyadora navarresa, establerta a Roses, [[Elena Ruiz Narbaiza]]. El seu disseny destacava el teulat en forma de diverses veles tensades pel vent. Aquest equipament municipal estigué operatiu fins a l'any 1994, el moment previ a la darrera transformació urbana de la plaça. Des d'aleshores va ser seu dels serveis de socorrisme fins l'estiu de 2015, ja que l'any 2016 va ser enderrocada.

Finalment, l'aspecte actual de la plaça de les Botxes es deu a l'execució del projecte de Passeig Marítim l'any 1995. La unificació de materials i del mobiliari públic amb la resta del Passeig Marítim ha provocat que la plaça quedi integrada amb la resta d'aquesta via peatonal, tot perdent, potser, una mica el caràcter d'espai diferenciat. En el Passeig Marítim, a l'extrem, doncs, de la plaça de les Botxes, hi ha instal·lada, des de l'any 1995, l'escultura anomenada ''Banyistes'', obra d'Elena Ruiz Narbaiza.

===Significació===

La plaça de les Botxes forma part del projecte [[Locus Amoenus]]. D'aquesta manera, el dia 16 d'abril de 2016, l'escriptor figuerenc i rosinc [[Àngel Burgas Trèmols]] va triar aquest espai com el seu lloc preferit. Escrivia:

<blockquote>Els espais propers en els quals hem viscut tota la vida i que identifiquem com a escenaris d’experiències, d’alegries o dolors, apareixen sovint en les nostres obres de creació. De vegades amb un realisme al detall, d’altres amb la consistència espontània i canviant d’un somni.
He viscut molts mesos de la meva vida a Roses, i la població treu el cap a la meva literatura des del primer llibre de relats (Show, Proa 1999). Algun cop ha estat decorat indestriable de l’obra (L’Habitació d’en Beckwitt, Empúries 2006), i gairebé sempre la plaça de les Botxes, i especialment la visió de la badia i la muntanya del Puig Rom des d’aquest punt, hi són descrites acompanyant les evolucions físiques o emocionals dels meus protagonistes. La proximitat de la casa de la mare a l’Avinguda de Rhode 69 n’és la causa. És per això que per a mi s’ha convertit en un lloc mític, mig real i mig imaginari, mig físic i mig fantasiós, carregat de tot allò viscut i tot allò inventat, desitjat, temut o imaginat. Quantes vegades durant les meves visites a l’Empordà no m’hauré apropat, encara que fos només un moment, a retrobar-me a mi mateix en aquest punt estratègic! I de tant en tant costa uns segons destriar què és real i que es mentida de tots els records que em vénen al cap quan evoco la plaça de les Botxes o el passeig de Roses: no sé si són fruits de la meva experiència o de la meva imaginació. I vet aquí la màgia i el caràcter mític, d’un racó, malgrat tot ben real, de la població alt empordanesa.
L’imaginari d’un poble el formen també les seves ficcions. Per això és important per a mi ser conscient que, modestament, he introduït alguns indrets de Roses en la meva literatura.</blockquote>

Però inversament a com refereix Àngel Burgas, la plaça de les Botxes, esdevinguda material literari, també transita entre la realitat de la seva presència en l'obra novel·lada i la imaginació d'una plaça difusa, sense límits marcats i, per tant, fictícia. Els pobles també es formen amb realitats inventades i ficcions urbanes.

<videoflash>-8Xl7hZlYgQ</videoflash>

===Localització===
Plaça de les Botxes, entre l'avinguda de Rhode i el passeig Marítim.

===Fonts===

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, 1975, Documentació relativa a les obres d'urbanització, pavimentació i clavagueram del passeig Marítim, plaça de les Botxes i carrers de la caravel·la Pinta, de la caravel·la la Niña i de la caravel·la la Santa Maria, promogudes per l'Ajuntament de Roses.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, exp. 461/1994, Projecte d'urbanització del Passeig Marítim de Roses, redactat pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports, primera fase.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.4. Obres de caràcter municipal. Edificis municipals, Juny 1990, Projecte de construcció i decoració del local destinat a oficines del Patronat Municipal de Turisme, situat a la plaça de les Botxes, segons el projecte redactat per Elena Ruiz Narbaiza.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Obres Majors, exp. 2/1956, Els senyors Martí Dalmau Mercader i Montserrat Cardelús Dalfó sol·liciten la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola a la platja de Roses.

CAT AMR 13.14. Vicente Aldeguer Jaén (1886-1970), 1952, Expedient amb els informes i antecedents de l'Ajudantia Militar de Marina de Roses referents als xalets que es construïen a les finques propietat de Mas Yebra i Martí Dalmau Mercader a la zona de salvament marítim en el tram comprès entre el rec d'En Forquilla i la riera de la Trencada.</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Plaza de les Botxes'''

s. XX

Espacio urbano articulado entre el paseo marítimo y la avenida de Rhode, justo delante de la antigua avenida del Parc. Toma su nombre del juego de las bochas (botxes, en catalán) que jugaban los turistas en este lugar a partir de la década de 1960, aunque también es conocida popularmente como la plaza de les Palmeres, plantadas en 1975. Anteriormente, en este lugar se ubicaron las casetas de baño, el astillero de Pau Pujol y, posteriormente, el chiringuito d’en Dolfo. Es un espacio presente en la obra literaria del escritor rosense de adopción Àngel Burgas. En el centro de la plaza están las esculturas de bronce de un ingeniero y un capataz que dirigen las obras de la Ciutadella, obra de Ramón López Ayats. Delante de la playa está la escultura Banyistes, obra de Elena Ruiz Narbaiza, que invita a los turistas a disfrutar de las vistas de la bahía de Roses y del Puig Rom</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Plaça de les Botxes'''

20th Century

An urban space between the Passeig Marítim and Avinguda de Rhode just in front of the old Avinguda del Parc. It takes its name from the game of ‘botxes’ or boules that tourists played here from the start of the 1960s, although it is also popularly known as the Plaça de les Palmeres for the palm trees planted in 1975. Previously, it had been the site of the bath house, the Pau Pujol shipyard and, later, the Dolfo beach bar. It is an area represented in the literary work (falta el nom de la novel·la) of the adopted Roses writer, Àngel Burgas. In the middle of the square are the bronze sculptures, by Ramon López Ayats, of an engineer and a foreman who directed the works of the Ciutadella. In front of the beach, there is the Banyistes (Bathers) sculpture, by Elena Ruiz Narbaiza, which invites tourists to enjoy the views of Puig Rom and the Bay of Roses.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Plaça de les Botxes'''

XXe s.

Espace urbain articulé entre la promenade du front de mer et l'avenue de Rhode, juste en face de l'ancienne avenue du Parc. La place doit son nom au jeu des botxes (boules en bois) auquel jouaient les touristes à cet endroit à partir des années 1960, bien qu’elle soit aussi populairement connue sous le nom de Plaça de les Palmeres, en référence aux palmiers plantés en 1975. Auparavant, il y avait ici les cabines de bain, le chantier naval de Pau Pujol et, plus tard, le bar de plage d’En Dolfo. C'est un lieu présent dans l'œuvre littéraire de l'écrivain Àngel Burgas, enfant adoptif de la ville de Roses. Au beau milieu de la place se trouvent les sculptures en bronze d'un ingénieur et d'un contremaître qui dirigèrent les travaux de la Citadelle, œuvre de Ramon López Ayats. Devant la plage se dresse la sculpture Banyistes, d'Elena Ruiz Narbaiza, qui invite les touristes à contempler les vues sur la baie de Roses et le Puig Rom.</div>

Plaça de les Botxes

2021-09-15T09:03:52Z

WikiSysop: /* Significació */

[[Categoria:Paisatge urbà]]
[[Categoria:La vila]]
[[Categoria:Places]]
[[Categoria:Turisme]]
[[Categoria:Comerç]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Històries personals]]
[[Categoria: Locus Amoenus]]

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>
[[Imatge: ROS-2-0052.jpg|350px|thumb|dreta| Vista de l'entrada de Roses a principi de segle XX/AMR- Col·lecció Reixach]]
[[Imatge: ROS-18-0004.jpg|350px|thumb|dreta|Ramon Pujol a la platja de l'entrada de Roses, a l'altura de l'actual plaça de les Botxes/AMR. Col·lecció L'Abans, fons Magda Pujol Escayola]]

<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de les Botxes és un espai urbà situat entre el [[Passeig Marítim]] i l'[[avinguda de Rhode]], que enllaça sense solució de continuïtat amb la carretera C-68, de Roses a Figueres, l'antiga C-260 de Roses a Besalú. Es troba abans d'arribar al primer xalet que afronta amb l'esmentat Passeig Marítim, en el queixal que es forma, just al davant dels xalet situats on hi havia el [[baluart de Santa Maria]] de la [[Ciutadella de Roses]].

===Denominació===
Fins a l'aprovació de l'actual nomenclàtor municipal, l'any 2008, l'espai que ocupa la plaça de les Botxes no havia tingut una denominació oficial. A mitjan dècada de 1970 era anomenat, encara, com la "placeta" o la "plazuela" que donava "entrada a la playa". És evident, doncs, que a nivell oficial aquesta zona no tenia nom. Tampoc a nivell popular tenia un nom fossilitzat únic. Així, el geni popular ja li havia atorgat, almenys, dues denominacions que encara avui dia són utilitzades. D'una banda, se l'anomena [[plaça de les Palmeres]] a causa de la presència d'aquesta espècie arbòria, plantada durant la reforma de l'espai efectuada l'any 1975. I en segon lloc, de manera espontània se l'ha batejat com a plaça de les Botxes, segurament per l'ús lúdicoesportiu que els turistes francesos en feien jugant a la petanca.

===Història===
L'espai urbà que actualment es coneix com a plaça de les Botxes ha estat utilitzat durant molt de temps per a diferents activitats econòmiques, essent sempre un mirall de les principals orientacions de la vida econòmica de la població. Així, des de de l'any 1880 ja s'hi havien instal·lat en aquest sector les casetes de bany, destinades a oferir un nou servei a les classes benestants locals, però sobretot forasteres, que utilitzaven la platja per a uns usos recreatius absolutament nous. Més tard, durant les primeres dècades del segle XX, [[Pau Pujol]] hi tenia establerta la seva drassana, en l'espai delimitat per la platja del [[Rastrell]] i la carretera comarcal de Roses a Besalú.

Aquest espai es va anar urbanitzant progressivament. La seva delimitació física es precisà molt millor a partir de començament de la dècada de 1950, quan es construïren els primers xalets al Rastrell, que separaren físicament l'[[avinguda de Rhode]] de la platja. Al darrera d'aquest procés urbanitzador hi havia l'empresa [[Masdal SA]] o, si es vol, els seus socis principals, els hereus d'[[Adolf Mas Yebra]], [[Martí Dalmau Mercader]] i [[Montserrat Cardelús Dalfó]] que, juntament amb altres propietaris, tramitaren l'any 1952 la delimitació de la zona marítimoterrestre davant la Delegació Provincial del Ministeri d'Obres Públiques i l'[[Ajudantia de Marina de Roses]]. Es consumava l'ocupació de la primera línia costanera en el tram comprès entre el [[rec d'en Forquilla]] i la [[riera de la Trencada]], una operació urbanística que salvava el desastre econòmic que suposaven els successius intents d'enderrocar la Ciutadella i construir-hi.

L'espai lliure situat a llevant d'aquestes edificacions, clarament orientades al turisme, s'anava conformant, lentament, en una plaça, informal i sense nom, encara.

[[Imatge: ROS-25-0045.jpg|350px|thumb|dreta| Vista de la [[platja del Rastrell]] i el xiringuito d'en Dolfo/AMR. Autor: MC. Col·lecció L'Abans, fons família Prats - Basí]]
La irrupció del turisme de masses provocà la desaparició de l'activitat naviliera i la seva substitució per un xiringuito de platja. Efectivament, el setembre de 1956, el senyor Martí Dalmau sol·licità la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola, segons el projecte redactat per l'arquitecte figuerenc [[Alexandre Bonaterra Matas]]. Malgrat no aparèixer directament en el projecte d'obres, també hi havia implicada en el negoci la senyora Montserrat Cardelús i Dalfó, perquè era copropietària en la iniciativa urbanística. A més, era l'esposa de Pere Bretcha i Galí, president aleshores de la Diputació de Girona. Tots plegats eren els socis de la societat Masdal SA, propietària dels terrenys de la Ciutadella. Administrativament les obres sol·licitades foren denegades perquè es trobaven en terreny de domini públic. Sigui com sigui, s'arribà a bastir un xiringuito, força provisional i precari, que fou conegut com el Xiringuito d'en Dolfo. Aquest establiment, que estigué en funcionament durant 18 anys, fou regentat per l'Adolfo Ortíz Hernández, un antic agent de policia que s'afincà a Roses a causa del seu matrimoni amb [[Rosa Corcoll Mayos]].

L'any 1975 l'Ajuntament de Roses impulsà les obres d'urbanització de tot un sector, que comprenia entre altres espais els carrers de les caravel·les La Pinta, La Niña i la Santa Maria i la "placeta de entrada a la playa", com s'ha avançat abans, una manera d'anomenar aquest espai que clarament remet a la seva manca de denominació oficial. D'aquesta manera es va pavimentar, s'encintà el seu perímetre amb una vorada i es dotà de clavegueram tot l'àmbit de la intervenció.

A començament de la dècada de 1980 s'instal·là una petita oficina de turisme a prop de la plaça de les Botxes, que atenia els visitants a l'entrada de la vila. Aquesta oficina d'informació turística va ser, durant els primers anys, una simple oficina mòbil instal·lada en una rulot. Més endavant, l'any 1990, es construí una moderna oficina al bell mig de la plaça segons un projecte de la dissenyadora navarresa, establerta a Roses, [[Elena Ruiz Narbaiza]]. El seu disseny destacava el teulat en forma de diverses veles tensades pel vent. Aquest equipament municipal estigué operatiu fins a l'any 1994, el moment previ a la darrera transformació urbana de la plaça. Des d'aleshores va ser seu dels serveis de socorrisme fins l'estiu de 2015, ja que l'any 2016 va ser enderrocada.

Finalment, l'aspecte actual de la plaça de les Botxes es deu a l'execució del projecte de Passeig Marítim l'any 1995. La unificació de materials i del mobiliari públic amb la resta del Passeig Marítim ha provocat que la plaça quedi integrada amb la resta d'aquesta via peatonal, tot perdent, potser, una mica el caràcter d'espai diferenciat. En el Passeig Marítim, a l'extrem, doncs, de la plaça de les Botxes, hi ha instal·lada, des de l'any 1995, l'escultura anomenada ''Banyistes'', obra d'Elena Ruiz Narbaiza.

===Significació===

La plaça de les Botxes forma part del projecte [[Locus Amoenus]]. D'aquesta manera, el dia 16 d'abril de 2016, l'escriptor figuerenc i rosinc [[Àngel Burgas Trèmols]] va triar aquest espai com el seu lloc preferit. Escrivia:

<blockquote>Els espais propers en els quals hem viscut tota la vida i que identifiquem com a escenaris d’experiències, d’alegries o dolors, apareixen sovint en les nostres obres de creació. De vegades amb un realisme al detall, d’altres amb la consistència espontània i canviant d’un somni.
He viscut molts mesos de la meva vida a Roses, i la població treu el cap a la meva literatura des del primer llibre de relats (Show, Proa 1999). Algun cop ha estat decorat indestriable de l’obra (L’Habitació d’en Beckwitt, Empúries 2006), i gairebé sempre la plaça de les Botxes, i especialment la visió de la badia i la muntanya del Puig Rom des d’aquest punt, hi són descrites acompanyant les evolucions físiques o emocionals dels meus protagonistes. La proximitat de la casa de la mare a l’Avinguda de Rhode 69 n’és la causa. És per això que per a mi s’ha convertit en un lloc mític, mig real i mig imaginari, mig físic i mig fantasiós, carregat de tot allò viscut i tot allò inventat, desitjat, temut o imaginat. Quantes vegades durant les meves visites a l’Empordà no m’hauré apropat, encara que fos només un moment, a retrobar-me a mi mateix en aquest punt estratègic! I de tant en tant costa uns segons destriar què és real i que es mentida de tots els records que em vénen al cap quan evoco la plaça de les Botxes o el passeig de Roses: no sé si són fruits de la meva experiència o de la meva imaginació. I vet aquí la màgia i el caràcter mític, d’un racó, malgrat tot ben real, de la població alt empordanesa.
L’imaginari d’un poble el formen també les seves ficcions. Per això és important per a mi ser conscient que, modestament, he introduït alguns indrets de Roses en la meva literatura.</blockquote>

Però inversament a com refereix Àngel Burgas, la plaça de les Botxes, esdevinguda material literari, també transita entre la realitat de la seva presència en l'obra novel·lada i la imaginació d'una plaça difusa, sense límits marcats i, per tant, fictícia. Els pobles també es formen amb realitats inventades i ficcions urbanes.

<videoflash>Yhumjr7yp_E</videoflash>

<videoflash>-8Xl7hZlYgQ</videoflash>

===Localització===
Plaça de les Botxes, entre l'avinguda de Rhode i el passeig Marítim.

===Fonts===

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, 1975, Documentació relativa a les obres d'urbanització, pavimentació i clavagueram del passeig Marítim, plaça de les Botxes i carrers de la caravel·la Pinta, de la caravel·la la Niña i de la caravel·la la Santa Maria, promogudes per l'Ajuntament de Roses.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, exp. 461/1994, Projecte d'urbanització del Passeig Marítim de Roses, redactat pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports, primera fase.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.4. Obres de caràcter municipal. Edificis municipals, Juny 1990, Projecte de construcció i decoració del local destinat a oficines del Patronat Municipal de Turisme, situat a la plaça de les Botxes, segons el projecte redactat per Elena Ruiz Narbaiza.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Obres Majors, exp. 2/1956, Els senyors Martí Dalmau Mercader i Montserrat Cardelús Dalfó sol·liciten la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola a la platja de Roses.

CAT AMR 13.14. Vicente Aldeguer Jaén (1886-1970), 1952, Expedient amb els informes i antecedents de l'Ajudantia Militar de Marina de Roses referents als xalets que es construïen a les finques propietat de Mas Yebra i Martí Dalmau Mercader a la zona de salvament marítim en el tram comprès entre el rec d'En Forquilla i la riera de la Trencada.</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Plaza de les Botxes'''

s. XX

Espacio urbano articulado entre el paseo marítimo y la avenida de Rhode, justo delante de la antigua avenida del Parc. Toma su nombre del juego de las bochas (botxes, en catalán) que jugaban los turistas en este lugar a partir de la década de 1960, aunque también es conocida popularmente como la plaza de les Palmeres, plantadas en 1975. Anteriormente, en este lugar se ubicaron las casetas de baño, el astillero de Pau Pujol y, posteriormente, el chiringuito d’en Dolfo. Es un espacio presente en la obra literaria del escritor rosense de adopción Àngel Burgas. En el centro de la plaza están las esculturas de bronce de un ingeniero y un capataz que dirigen las obras de la Ciutadella, obra de Ramón López Ayats. Delante de la playa está la escultura Banyistes, obra de Elena Ruiz Narbaiza, que invita a los turistas a disfrutar de las vistas de la bahía de Roses y del Puig Rom</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Plaça de les Botxes'''

20th Century

An urban space between the Passeig Marítim and Avinguda de Rhode just in front of the old Avinguda del Parc. It takes its name from the game of ‘botxes’ or boules that tourists played here from the start of the 1960s, although it is also popularly known as the Plaça de les Palmeres for the palm trees planted in 1975. Previously, it had been the site of the bath house, the Pau Pujol shipyard and, later, the Dolfo beach bar. It is an area represented in the literary work (falta el nom de la novel·la) of the adopted Roses writer, Àngel Burgas. In the middle of the square are the bronze sculptures, by Ramon López Ayats, of an engineer and a foreman who directed the works of the Ciutadella. In front of the beach, there is the Banyistes (Bathers) sculpture, by Elena Ruiz Narbaiza, which invites tourists to enjoy the views of Puig Rom and the Bay of Roses.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Plaça de les Botxes'''

XXe s.

Espace urbain articulé entre la promenade du front de mer et l'avenue de Rhode, juste en face de l'ancienne avenue du Parc. La place doit son nom au jeu des botxes (boules en bois) auquel jouaient les touristes à cet endroit à partir des années 1960, bien qu’elle soit aussi populairement connue sous le nom de Plaça de les Palmeres, en référence aux palmiers plantés en 1975. Auparavant, il y avait ici les cabines de bain, le chantier naval de Pau Pujol et, plus tard, le bar de plage d’En Dolfo. C'est un lieu présent dans l'œuvre littéraire de l'écrivain Àngel Burgas, enfant adoptif de la ville de Roses. Au beau milieu de la place se trouvent les sculptures en bronze d'un ingénieur et d'un contremaître qui dirigèrent les travaux de la Citadelle, œuvre de Ramon López Ayats. Devant la plage se dresse la sculpture Banyistes, d'Elena Ruiz Narbaiza, qui invite les touristes à contempler les vues sur la baie de Roses et le Puig Rom.</div>

Barraca de la Pelosa

2021-09-02T09:39:16Z

WikiSysop:

[[Imatge:Barracapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Vista general de la barraca de la Pelosa i el cobert adjacent.]]
[[Imatge:Stperepelosa.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge de sant Pere, patró dels pescadors, al costat oest de la Barraca.]]

Les barraques de pescadors són petits refugis fets pels mateixos pescadors amb la finalitat de refugiar-se de les condicions climàtiques adverses. Se’n troben diverses al llarg de la costa com la [[barraca de Jóncols]], Montjoi, l’Almadrava o aquesta mateixa, a la platja de [[la Pelosa]]. Aquestes són una mostra d’arquitectura popular estretament lligada al territori i a les persones que l’exploten.

Les primeres notícies de l'existència d'aquesta barraca es troben en un memorial imprès de l’any 1672, conservat a l’arxiu de Cadaqués, on es fa referència als plets sobre els drets de pesca a la Cala Pelosa i a la [[Cala Jóncols]] entre les universitats de Cadaqués i Roses. En aquest els cadaquesencs al·leguen que dites cales són més a la vora de la seva universitat que de Roses i a més, que a les cales hi ha “botigues de pescadors de Cadaqués”.

Estructuralment, es tracta d'un edifici de planta rectangular molt modificada, degut a les diferents reformes arquitectòniques que s'hi ha dut a terme al llarg dels anys. La coberta és a una vessant amb la caiguda a ponent. L'eix més llarg de la planta està orientat en sentit nord sud i la porta s'obre a la paret de llevant. Hi ha una finestra a la part posterior. A l’angle nordoest hi ha afegit un petit cos amb una finestra que dóna a ponent. A l'interior de la barraca s'hi troba un sol espai on hi ha dues llars de foc i un banc d'obra. Les taules d'obra i els bancs situats a l'esplanada sud de la barraca són la part més moderna de tot el conjunt.

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 520250 Y= 4677750

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

*Cos íntegre de l'edifici
*Característiques arquitectòniques (coberta, materials, obertures, sistema constructiu, etc)
*Configuració actual de l'entorn.

[[Category: La costa]]
[[Category:El clima]]
[[Category:Segles XVI i XVII]]

Espai d'interès Geològic Far de Roses

2021-07-20T07:49:07Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>

[[Imatge:DCC00673 (1).jpg|350px|thumb|dreta|Zona de cisalla afectant la granodiorita de Roses i un filó]]
''La Granodiorita de Roses: Empremtes d'un magma en refredament sota els efectes de la tectònica en les profunditats de l'escorça terrestre.''

Les roques de la família dels granits que actualment conformen el paisatge de la rodalia del Far de Roses van cristal·litzar en profunditat a partir d’un magma fa 300 milions d'anys.
El magma original fou sotmès a deformació a mesura que s'anava refredant. Primer es produí l'alineament dels primers cristalls i l'aixafament dels enclavaments foscos. Un cop solidificat el magma, es produïren esquerdes que foren reomplertes amb magma residual, formant-se els dics de color clar. Finalment, la deformació es concentrà en zones de cisalla, provocant una deformació local intensa del conjunt rocallós.
Aquesta història s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi d'aquests afloraments, els quals constitueixen un patrimoni d'interès internacional. Alguns afloraments són fràgils i hem de tenir cura de no malmetre'ls.

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Espacio de interés Geológico Faro de Roses'''

''La Granodiorita de Roses: Huellas de un magma en enfriamiento bajo los efectos de la tectónica en las profundidades de la corteza terrestre.''

Las rocas de la familia de los granitos que actualmente conforman el paisaje de los alrededores del Faro de Rosas cristalizaron en profundidad a partir de un magma hace 300 millones de años.
El magma original fue sometido a deformación a medida que se iba enfriando. Primero se produjo el alineamiento de los primeros cristales y el aplastamiento de los enclaves oscuros. Una vez solidificado el magma, se produjeron grietas que fueron rellenadas con magma residual, formándose los diques de color claro. Finalmente, la deformación se concentró en zonas de cizalla, provocando una deformación local intensa del conjunto rocoso.
Esta historia se ha podido reconstruir gracias al estudio de estos afloramientos, los cuales constituyen un patrimonio de interés internacional. Algunos afloramientos son frágiles y debemos tener cuidado de no dañarlos.

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Site d'intérêt géologique le Phare de Roses'''

''La granodiorite de Roses: témoin d’un magma ayant refroidi sous l’effet de la tectonique dans les profondeurs de la croûte terrestre.''

Les roches de la famille des granites qui composent actuellement le paysage autour du phare de Roses se sont cristallisées à partir d’un magma à plusieurs kilomètres de profondeur il y a 300 millions d’années.
A proximité du Phare de Roses affleurent des roches de la famille des granites, cristallisées
Le magma originel a été soumis à une déformation à mesure qu’il refroidissait. Dans un premier temps se produisit l’alignement des premiers cristaux formés et l’aplatissement des enclaves sombres. Une fois le magma solidifié se sont formées des fissures que du magma résiduel a remplies, formant les filons de couleur claire. Enfin, la déformation s’est concentrée dans des zones de cisaillement, déformant de façon intense l’ensemble rocheux.
Cette histoire a pu être reconstituée à partir des affleurements actuellement observables, lesquels constituent un patrimoine d’intérêt international. Certains affleurements sont fragiles et nous devons prendre soin de ne pas les détériorer.

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Site of Geological Interest Roses Lighthouse'''

''The Roses Granodiorite: Fingerprints of magma cooling under the effects of tectonics in the depths of the Earth's crust.''

The granite-type rocks which are now forming the landscape around the the Roses Lighthouse crystallized in depth from magma 300 million years ago.
The original magma became deformed during cooling. The alignment of the first crystals and the flattening of the dark enclaves took place in the initial stage. Once the magma got solidified, cracks opened in the rocks and were filled with residual magma, forming the light-coloured dykes. Finally, deformation concentrated in shear zones, causing an intense local deformation of the rock set.
This story has been reconstructed thanks to the study of these visible outcrops, which comprise a heritage of international interest. Some outcrops are vulnerable, so we must take care not to damage them.

==Com accedir-hi==
Hi ha tres punts d'accès, anomenats '''Portal#1''', '''Portal#2''' i '''Portal#3'''. El Portal#1 és el principal i el que enllaça amb les escales i la passarel·la. En tots els casos per observar els afloraments cal baixar al rocam costaner. Hi ha 10 punts d'especial interès marcats amb fites. Als punts 1 a 6 s'hi accedeix des del Portal#1 i als punts 7 a 10 s'hi accedeix des del Portal#3.
[[Imatge:Far Acces .jpg|350px|thumb|dreta]]

==Portal#1==
L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla
són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior
d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça
a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests
moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits
intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i
desplaçats.

==Portal#2==
L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla
són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior
d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça
a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests
moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits
intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i
desplaçats.

==Portal#3==
L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla
són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior
d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça
a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests
moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits
intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i
desplaçats.

[[Imatge: cisalla_reixach.JPG|350px|thumb|dreta| Excursió de la família Reixach a la costa l'any 1902/AMR]]
==Significat històric==
Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la
península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van
ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de
cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny
d'especialistes d'arreu del mon, es va fer palès que es tractava d'un dels
afloraments més excepcionals a escala mundial.
Hi ha diverses publicacions científiques que prenen exemples d'aquesta localitat. Tant a nivell
d'excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp
d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a
aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es consideri aquesta zona
com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural.
Des de l'any 2005 constitueix el Geòtop 163 de l'[http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/ Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya].

==Bibliografia==

* Carreras, J., Druguet, E. 2005. Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses. Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. [http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/163_descrip.pdf].
* Carreras, J., Druguet, E. 2013. Illustrated field guide to the geology of Cap de Creus. Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona. [https://publicacions.uab.cat/llibres/fitxa_web_llibres.asp?ID=1855].
* Carreras, J., Losantos, M. 1982. Geological setting of the Roses granodiorite, (E-Pyrenees,Spain). Acta Geológica Hispánica 17, 219-225. [https://revistes.ub.edu/index.php/ActaGeologica/article/view/4276].
* Carreras, J., Druguet, E., Griera, A., Soldevila, J. 2004. Strain and deformation history in a syntectonic pluton. The case of the Roses granodiorite (Cap de Creus, Eastern Pyrenees). A: Alsop, G.I., Holdsworth, R.E. (Eds.), Flow Processes in Faults and Shear Zones. Geological Society, London, Special Publications, 307-319. [https://sp.lyellcollection.org/content/224/1/307].
* Simpson, C., Carreras, J., Losantos, M., 1982. Inhomogeneous deformation in Roses granodiorite. Acta Geológica Hispánica 17, 219-226. [https://revistes.ub.edu/index.php/ActaGeologica/article/view/4277/5265].

[[Categoria: La costa]]
[[Categoria: Paisatge físic]]
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]

Espai d'interès Geològic Far de Roses

2021-07-20T07:47:54Z

WikiSysop:

Espai d'interès Geològic Far de Roses

2021-07-20T07:45:02Z

WikiSysop:

[[Imatge:DCC00673 (1).jpg|350px|thumb|dreta|Zona de cisalla afectant la granodiorita de Roses i un filó]]
''La Granodiorita de Roses: Empremtes d'un magma en refredament sota els efectes de la tectònica en les profunditats de l'escorça terrestre.''

Les roques de la família dels granits que actualment conformen el paisatge de la rodalia del Far de Roses van cristal·litzar en profunditat a partir d’un magma fa 300 milions d'anys.
El magma original fou sotmès a deformació a mesura que s'anava refredant. Primer es produí l'alineament dels primers cristalls i l'aixafament dels enclavaments foscos. Un cop solidificat el magma, es produïren esquerdes que foren reomplertes amb magma residual, formant-se els dics de color clar. Finalment, la deformació es concentrà en zones de cisalla, provocant una deformació local intensa del conjunt rocallós.
Aquesta història s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi d'aquests afloraments, els quals constitueixen un patrimoni d'interès internacional. Alguns afloraments són fràgils i hem de tenir cura de no malmetre'ls.

'''Espacio de interés Geológico Faro de Roses'''

''La Granodiorita de Roses: Huellas de un magma en enfriamiento bajo los efectos de la tectónica en las profundidades de la corteza terrestre.''

Las rocas de la familia de los granitos que actualmente conforman el paisaje de los alrededores del Faro de Rosas cristalizaron en profundidad a partir de un magma hace 300 millones de años.
El magma original fue sometido a deformación a medida que se iba enfriando. Primero se produjo el alineamiento de los primeros cristales y el aplastamiento de los enclaves oscuros. Una vez solidificado el magma, se produjeron grietas que fueron rellenadas con magma residual, formándose los diques de color claro. Finalmente, la deformación se concentró en zonas de cizalla, provocando una deformación local intensa del conjunto rocoso.
Esta historia se ha podido reconstruir gracias al estudio de estos afloramientos, los cuales constituyen un patrimonio de interés internacional. Algunos afloramientos son frágiles y debemos tener cuidado de no dañarlos.

'''Site d'intérêt géologique le Phare de Roses'''

''La granodiorite de Roses: témoin d’un magma ayant refroidi sous l’effet de la tectonique dans les profondeurs de la croûte terrestre.''

Les roches de la famille des granites qui composent actuellement le paysage autour du phare de Roses se sont cristallisées à partir d’un magma à plusieurs kilomètres de profondeur il y a 300 millions d’années.
A proximité du Phare de Roses affleurent des roches de la famille des granites, cristallisées
Le magma originel a été soumis à une déformation à mesure qu’il refroidissait. Dans un premier temps se produisit l’alignement des premiers cristaux formés et l’aplatissement des enclaves sombres. Une fois le magma solidifié se sont formées des fissures que du magma résiduel a remplies, formant les filons de couleur claire. Enfin, la déformation s’est concentrée dans des zones de cisaillement, déformant de façon intense l’ensemble rocheux.
Cette histoire a pu être reconstituée à partir des affleurements actuellement observables, lesquels constituent un patrimoine d’intérêt international. Certains affleurements sont fragiles et nous devons prendre soin de ne pas les détériorer.

'''Site of Geological Interest Roses Lighthouse'''

''The Roses Granodiorite: Fingerprints of magma cooling under the effects of tectonics in the depths of the Earth's crust.''

The granite-type rocks which are now forming the landscape around the the Roses Lighthouse crystallized in depth from magma 300 million years ago.
The original magma became deformed during cooling. The alignment of the first crystals and the flattening of the dark enclaves took place in the initial stage. Once the magma got solidified, cracks opened in the rocks and were filled with residual magma, forming the light-coloured dykes. Finally, deformation concentrated in shear zones, causing an intense local deformation of the rock set.
This story has been reconstructed thanks to the study of these visible outcrops, which comprise a heritage of international interest. Some outcrops are vulnerable, so we must take care not to damage them.

==Com accedir-hi==
Hi ha tres punts d'accès, anomenats '''Portal#1''', '''Portal#2''' i '''Portal#3'''. El Portal#1 és el principal i el que enllaça amb les escales i la passarel·la. En tots els casos per observar els afloraments cal baixar al rocam costaner. Hi ha 10 punts d'especial interès marcats amb fites. Als punts 1 a 6 s'hi accedeix des del Portal#1 i als punts 7 a 10 s'hi accedeix des del Portal#3.
[[Imatge:Far Acces .jpg|350px|thumb|dreta]]

==Portal#1==
L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla
són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior
d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça
a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests
moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits
intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i
desplaçats.

==Portal#2==
L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla
són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior
d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça
a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests
moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits
intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i
desplaçats.

==Portal#3==
L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla
són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior
d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça
a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests
moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits
intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i
desplaçats.

[[Imatge: cisalla_reixach.JPG|350px|thumb|dreta| Excursió de la família Reixach a la costa l'any 1902/AMR]]
==Significat històric==
Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la
península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van
ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de
cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny
d'especialistes d'arreu del mon, es va fer palès que es tractava d'un dels
afloraments més excepcionals a escala mundial.
Hi ha diverses publicacions científiques que prenen exemples d'aquesta localitat. Tant a nivell
d'excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp
d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a
aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es consideri aquesta zona
com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural.
Des de l'any 2005 constitueix el Geòtop 163 de l'[http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/ Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya].

==Bibliografia==

* Carreras, J., Druguet, E. 2005. Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses. Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. [http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/163_descrip.pdf].
* Carreras, J., Druguet, E. 2013. Illustrated field guide to the geology of Cap de Creus. Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona. [https://publicacions.uab.cat/llibres/fitxa_web_llibres.asp?ID=1855].
* Carreras, J., Losantos, M. 1982. Geological setting of the Roses granodiorite, (E-Pyrenees,Spain). Acta Geológica Hispánica 17, 219-225. [https://revistes.ub.edu/index.php/ActaGeologica/article/view/4276].
* Carreras, J., Druguet, E., Griera, A., Soldevila, J. 2004. Strain and deformation history in a syntectonic pluton. The case of the Roses granodiorite (Cap de Creus, Eastern Pyrenees). A: Alsop, G.I., Holdsworth, R.E. (Eds.), Flow Processes in Faults and Shear Zones. Geological Society, London, Special Publications, 307-319. [https://sp.lyellcollection.org/content/224/1/307].
* Simpson, C., Carreras, J., Losantos, M., 1982. Inhomogeneous deformation in Roses granodiorite. Acta Geológica Hispánica 17, 219-226. [https://revistes.ub.edu/index.php/ActaGeologica/article/view/4277/5265].

[[Categoria: La costa]]
[[Categoria: Paisatge físic]]
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]

Cala montjoi

2021-06-01T09:26:00Z

WikiSysop: S'han eliminat apreciacions poc objectives i reiteratives

Cala Montjoi es troba a set quilòmetres al nord de Roses i pertany al Parc Natural del [[Cap de Creus]].

La seva platja és de les millors de la zona, ja que queda a resguard dels forts vents per la seva situació. L'aigua és cristalina i pacífica, per la seva geografia rocosa el seu color sol ser d'un blau intens amb uns tocs de verd.

De la platja estant es poden observar tot de senderistes de caminen cap al nord, cap al sud, s'aturen al restaurant del Resort per fer l'àpat i reposar, tot fent el camí de ronda, bell i rocós, guarnit de totes les espècies pròpies del nostre mediterràni.

A la platja es pot gaudir dels serveis que ofereix el Resort&Bungalows Cala Montjoi, on també hi ha la possibilitat d'allotjar-s'hi.

Cala Montjoi és molt preuada també pels amants de les profunditats marines on es donen cita per la pràctica del submarinisme.

Montjoi

2021-06-01T09:17:53Z

WikiSysop: S'han eliminat apreciacions poc objectives i reiteratives

[[Image:Vall montjoi.JPG|350px|thumb|dreta|Vall de Montjoi]]

[[categoria:La costa]]
[[categoria:Litoral rocòs i platges]]

La '''cala Montjoi,''' està a 5 km. al nord de Roses. Hi ha una platja molt rocosa. L'aigua és cristal·lina i molt profunda. El fons també és molt rocós.
Hi ha dos masos que estan rodejats d'oliveres i figueres. A ran de platja hi ha un Resort on es pot practicar submarinisme i altres esports de mar. A més del restaurant del càmping també s'hi troba el famós restaurant [[el Bulli]].
Seguint per la carretera endavant podríem arribar a la platja anomenada [[La Pelosa|la pelosa]], [[cala Jóncols]], i encara podríem arribar fins a [[Cadaqués]]. Un passeig verdaderament atractiu.

Usuari Discussió:Bananet

2021-03-15T18:28:48Z

WikiSysop: Es crea la pàgina amb «Salutacions cordials, et donem la benvinguda al projecte! per qualsevol incidència o dubte que tinguis posa't en contacte amb els administradors de la Rosespèdia, a...».

Salutacions cordials, et donem la benvinguda al projecte! per qualsevol incidència o dubte que tinguis posa't en contacte amb els administradors de la Rosespèdia, a rosespedia@roses.cat. [[WikiSysop]]

Usuari Discussió:GVBosch

2021-02-19T08:39:59Z

Revista Rhode

2021-02-01T10:06:26Z

WikiSysop:

[[Imatge:Coberta_revistarhode.JPG|350px|thumb|dreta|Portada interior del mes de febrer de 1971 (exemplar n.3)]][[Imatge:Portada_rhode.JPG|350px|thumb|dreta|Portada exterior del mes de juliol de 1971 (exemplar n.7)]]

La revista Rhode esdevingué un glop d'aire fresc i nou enmig de la grisor del darrer
franquisme. De fet, fou el resultat inevitable dels nous temps, de les noves formes de
pensar i sentir, de la decantació de tot allò que dugueren els turistes que, any sí i any
també, visitaven la nostra població. Rhode fou la modernor de principi de la dècada de
1970, la posada en escena i en valor dels nous corrents musicals, per exemple, amb la
Nova Cançó al capdavant. També destacà en la divulgació de la història local, en la
mateixa mesura que fou una publicació amatent als problemes més actuals, com
l'aculturació que començava a provocar el turisme de masses o els atacs barroers al
patrimoni natural i arquitectònic.

La iniciativa, clarament liderada per l'[[Esteve Palou]], malgrat que no hi havia formalment ni
director ni consell de redacció, hagué d'aprofitar els instruments del règim franquista per
poder tenir èxit. Així, seguint la recomanació del rector [[Delfí Massot]], la revista se
subtitulà com a «Suplement de la Fulla Parroquial», una opció que la protegia de
possibles suspicàcies de les autoritats censores, i curiosament no podia estar datada. Al
mateix temps, Esteve Palou recorda com, davant una possible visita de la Guàrdia Civil,
havien de declarar que s'inscrivien dins d'Acció Catòlica, malgrat que no en formessin
part. Tot plegat, permetia els impulsors utilitzar la multicopista de la rectoria per poder
imprimir la revista que, com es pot comprovar, no tenia una qualitat física o impresa
gaire destacada. Aquest enquadrament formal dins els esquemes catòlics, encara que
fossin de tall progressista, valgué a aquesta iniciativa alguna crítica irònica per part del
fulletó satíric de carnaval La Rutlla.

Rhode, doncs, esdevingué una publicació que donà veu als anhels d'una àmplia franja
de població. Pogué criticar, amb fonament, les autoritats locals, pogué denunciar abusos
i irregularitats, però sobretot posà la primera pedra per normalitzar l'ús del català, encara
que fos sovint de caire autodidacta, i expressà el desig de divulgar les noves idees i
moviments culturals que s'estaven produint. N'és una mostra eloqüent el poema visual
que publicà l'escultor Narcís Costa al primer número.

El cansament del principal impulsor de la revista, Esteve Palou, fou el motiu fonamental
de la seva desaparició, l'agost de 1972. Fou una iniciativa breu, però de fort impacte
cultural, que permeté a tota una generació de joves iniciar-se en l'activisme social.
Darrera Esteve Palou hi havia gent com en [[Francesc Vigo Peracaula]], [[Narcís Costa]],
[[Conxita Ribas]], [[Albert Poyato]], [[Agustí Buscarons]], [[Jordi Batlle]], [[Josep Jacomet]], [[Lluís Costa]], [[Josep Boix Castey]], [[Francesc Pi-Orollell]], [[Carles Pàramo Ponsetí]], [[Josep Coll]], [[Josep Romañach]] i
molts d'altres.

Quant al contingut de ''Rhode'' és molt divers. Predominen els articles d'opinió sobre
diferents afers d'actualitat, els articles divulgatius sobre la història i el patrimoni local, la
recensió dels esdeveniments de caràcter cultural que s'havien celebrat i de les pel·lícules
que s'havien projectat a la població, les entrevistes, algunes a personatges famosos que
havien actuat a Roses, com Quico Pi de la Serra, Lluís Llach o Guillermina Mota, o la
publicació de poesies, algunes de les quals plenament inserides en els corrents estilístics
contemporanis més moderns. En definitiva, ''Rhode'' fou una publicació que pretenia
despertar l'interès ciutadà per la cosa pública i superar així l'exclusió que el franquisme
intentava imposar a la població.

De caràcter mensual, ''Rhode'' aparegué aproximadament entre els mesos de febrer de
1971 i l'agost de l'any següent, 1972, és a dir, se'n feren 15 números. La seva datació és
una mica complicada i confusa, fet pel qual caldrà estudiar bé el seu contingut per
desfer l'entrellat. Se n'imprimien 200 exemplars, que es venien pràcticament tots. Tenien
un preu de 10 pessetes i es distribuïen des d'una quarantena d'establiments comercials
de la població. Anunciar-s'hi costava 100 pessetes. La revista era impresa amb ciclostil,
fet pel qual la qualitat era baixa i el pas del temps l'ha castigat força. A partir del quart
número la Ferreteria Bernadette, regentada per l'activista cultural [[Josep Boix Castey]],
subvencionà la impressió de la coberta de la revista, en paper satinat i d'un gramatge
adequat, que reproduïa un vaixell grec. Aquesta portada sorgí arran d'un concurs per
triar la imatge identificativa de la revista. Tanmateix, la primera pàgina de cada entrega
era sempre un dibuix diferent fet per algun/a col·laborador/a. Els primers números de la
revista, fins al quart, tenia un nombre variable de pàgines (entre 22 a 36) i, a partir del
número 5, s'estabilitzà en 20 pàgines.

La revista Rhode fou un Suplement de la Fulla Parroquial, una revista rosinca publicada mensualment entre els anys 1971 i 1972.

[[Categoria: Comunicació]]
[[Categoria: Comunitat]]
[[Categoria: Coneixement]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Fitxer:Portada rhode.JPG

2021-02-01T10:04:09Z

WikiSysop: Portada exterior del mes de juliol de 1971 (exemplar número 7)

Portada exterior del mes de juliol de 1971 (exemplar número 7)

Fitxer:Coberta revistarhode.JPG

2021-02-01T10:02:48Z

WikiSysop: Portada interior del mes de febrer de 1971 (exemplar número 3).

Portada interior del mes de febrer de 1971 (exemplar número 3).

Necròpolis del turó de l'Escorxador

2021-02-01T09:59:14Z

WikiSysop: S'han afegit categories

La necròpolis del puig de l'Escorxador és un conjunt de restes arqueològiques dels segles II i V. excavades entre els anys 2001 i 2006.

==Troballa==

L'indret on es van trobar les restes arqueològiques era conegut abans de la seva urbanització als anys 1960 com el turó de l'Escorxador per la presència a pocs metres al nord de l'[[Escorxador Municipal]]. La situació elevada del lloc i el seu ús agrícola fins a la dècada de 1960, quan es va urbanitzar el barri, va possibilitar la conservació de les restes trobades durant les excavacions. Fins aleshores, el treball dels pagesos havia fet emergir restes de ceràmica que situaven als arqueòlegs en un indret potencial per trobar-hi un conjunt arqueològic per documentar la història de Roses. La construcció de diversos conjunts d'habitatges plurifamiliars sobre el lloc va fer necessària una excavació prèvia per documentar les restes.

==Història==

La seva situació elevada, com el turó de Santa Maria, i prop del port d'època romana el va fer un lloc idoni per a la seva ocupació antròpica. L'any 2001 es van realitzar unes excavacions arqueològiques en el solar situat entre els carrers Pep Ventura, Doctor Arruga i Doctor Barraquer per la tradició oral que deia que aquí s'hi havien trobat restes d'enterraments i ceràmica quan es treballaven els camps de conreu. En total es van documentar deu tombes de tegulae dels segles IV-V a tocar de l'actual carrer Doctor Barraquer i un abocador ceràmic del segle II. Les inhumacions estaven situades en tres línies paral·leles i els cossos estaven enterrats en el sentit est-oest.<ref>Memòria d'excavació, seguiment arqueològic en el solar entre els carrers Dr. Arruga, Pep Ventura i Dr. Barraquer (solar davant del mercat) </ref> Més al sud, l'any 2006, a tocar del carrer Tarragona, es van localitzar vint tombes, amb llosa de pissarra, del segle V i un abocador ceràmic. Era una zona d'enterrament situada, com era normal a l'època, en un camí d'accés a la població i anterior o contemporània a l'inici del cementiri sorgit a l'entorn de la basílica paleocristiana situada al turó de Santa Maria.<ref>Memòria d'excavació solar de l'edifici centre Roses, entre els carrers Dr. Barraquer, Pep Ventura i Tarragona </ref>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/9420#page=1

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/422518#page=1

[[Categoria: Grecs i romans]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Excavacions]]

Refugi antiaeri de la plaça de la Pau

2020-12-16T08:59:57Z

WikiSysop:

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La vila]]
[[Categoria: Refugis]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Por]]
[[Categoria: Oïda]]

[[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri. AMR. Col·lecció municipal d'imatges]]

Al llarg de la Guerra Civil es van construir a Roses diversos refugis antiaeris per protegir la població civil dels atacs facciosos de la marina de guerra de l'exèrcit franquista i de l'aviació italiana feixista. L'únic refugi visitable dins del nucli urbà és l'anomenat Refugi de la plaça de la Pau, abans anomenat de la Pujada a l'Escorxador. Es troba entre els carrers de la Trinitat, del Capità Ariza i el de Josep Sabaté Calderó.

Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests carrers. Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal està situada sota les escales que duen a la Pujada de l'Escorxador, a la plaça de la Pau. Un altre accés es troba a la cantonada del carrer Josep Sabaté amb el carrer del Capità Ariza i el tercer se situava al final de la Pujada de l'Escorxador, abans d'arribar al carrer Girona. A més a més, al terra de la cantonada del carrer Girona amb Josep Sabater hi havia un respirador.

[[Imatge:planta refugi2.JPG|350px|thumb|dreta|AMR. Col·lecció de fullets i programes de mà]]
L'adequació del refugi per fer-lo visitable i del seu entorn va propiciar una intervenció escultòrica instal·lada als murs que delimiten la plaça de la Pau, amb la intenció de reforçar el sentit simbòlic d'aquest espai. Formada per uns grans relleus de ferro de foneria, altres relleus fosos en bronze i planxes de ferro i acer inoxidable. La composició està distribuïda en tres espais: el Refugi (evoca la incertesa del moment però també la protecció de l'espai), la Façana de la Guerra (mostra els horrors de la guerra) i la Façana de la Pau (esperança i prosperitat). Forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic.

===El testimoni d'Eudald Francisco Badosa===

L'[[Eudald Francisco]] va viure de ben petit la Guerra Civil, dels 4 als 7 anys. El dia del bombardeig del Canàries un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. La seva mare preocupada per l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa. Els carrers quedaven destrossats després dels bombardeigs i algunes cases enderrocades.

Pel que fa la vestimenta per entrar al refugi, recorda que portaven sempre uns esclops amb palla per tenir els peus calents, que tenien sempre preparats quan sonava la sirena o les campanes, que anunciaven de l'arribada dels bombardeigs. Recorda que els tres últims dies de la guerra van ser els més durs. Van ser els dies que van estar més temps a dins del refugi.

El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net, però hi havia aigua. Una vella per aconseguir que tothom callés, deia que hi havia un aparell per on els espiaven. Aquest refugi s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs. També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar; o que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir.

'''Entrevista a Eudald Francisco Badosa''':

<videoflash>1U8S2f6eLh0</videoflash>

==Localització==
Pujada a l’Escorxador / Plaça de la Pau

===Coordenades===
* '''UTM''': X:514556 Y: 4679283

Castell de la Trinitat

2020-10-20T09:20:02Z

WikiSysop:

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]]
[[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]

Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port.

El '''castell de la Trinitat''' de Roses és una fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser construït. És una de les fortaleses més importants construïdes a Catalunya i junt amb [[Ciutadella|la plaça forta]] formaven un conjunt defensiu fonamental per a l’estratègia mediterrània i europea. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa de costa. El 1544 es van començar les obres de la seva construcció per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.

<blockquote>Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (algerians) va ésser la seva missió fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.<ref>"Castells Medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4</ref></blockquote>

El 1814 va ser volat per les tropes angleses -comandades per Lord Cochrane- i les espanyoles, que no podien protegir la guarnició que defensava el castell de l'atac de les tropes franceses.

==La defensa==
[[Imatge:trinitat2.jpg|350px|thumb|dreta|Mur del castell]]
És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector nord-oest que forma una altra punta.

Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de [[tramuntana]] es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudo-est del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa.

Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat.

==L'interior==
[[Imatge:trinitat3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]
[[Imatge:trinitat4.jpg|350px|thumb|dreta|Accés a cambra del castell]]

Per accedir a l'interior del castell s'han de traspassar tres portes. La primera i més exterior és la del revellí. La intermèdia és la que dóna a l'espai obert de la punta; és una porta d'arc de mig punt fet amb carreus regulars que ha estat reconstruït parcialment amb obra de rajola. Finalment, hi ha la porta principal del castell que presenta les mateixes característiques estilístiques que la precedent.

A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais.

Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de [[tramuntana]] hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances.

== El projecte de Pizaño i desenvolupaments ==

Segons l'historiador Pablo de la Fuente <blockquote> La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de'' aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín'' [...] Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos més tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa. [...]

Un dels principals problemes que planteja aquesta interpretació és l'absència física de la torre. A més, sabem per un memorial de greuges de l'any 1558 que la Procuració general del [[comtat d'Empúries]] acusa el Virrei de “ derrocar la torra de mar del port de Roses”, la qual cosa posa en qüestió l'argumentació sobre la possible reutilització de la torre. <ref>De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998. pp.266 i 267</ref></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Localització==
[[Imatge:trinitat5.jpg|350px|thumb|dreta|Detall dels murs del castell]]
===Coordenades===

* '''UTM''': X= 515270 Y= 4677450
*''' GPS''': 42° 14' 56.74" N 3° 11' 6.38" E
* '''Decimal''': Lat. 42.249093701134804 Lon. 3.1851046827260765

===Situació===

Punta Poncella

==Com arribar-hi==
Sortir de Roses per la carretera principal, vora la mar, en direcció al far. Sobre mateix d'aquest es veuen les ruïnes del castell, una gran construcció que no es correspon amb un castell medieval típic, sinó amb un fort preparat per a armes de gran calibre.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:trinitat6.jpg|350px|thumb|dreta|Inscripcions a les parets]]
Volum, planta i alçat del castell.

Estructures conservades:murs perimetrals, de distribució interior vertical, de compartimentació interna horitzontal, cisterna, etc.

Entorn del castell coincidint amb les vessants del puig.

Àrea de protecció i separació de la zona urbanitzada.

==Bibliografia==
* "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.
* De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998.

==Enllaços==

http://trinitat.rosesavui.com

Castell de la Trinitat

2020-10-20T09:18:08Z

WikiSysop:

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]]
[[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]

Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port.

El '''castell de la Trinitat''' de Roses és una fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser construït. És una de les fortaleses més importants construïdes a Catalunya i junt amb [[Ciutadella|la plaça forta]] formaven un conjunt defensiu fonamental per a l’estratègia mediterrània i europea. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa de costa. El 1544 es van començar les obres de la seva construcció per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.

<blockquote>Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (algerians) va ésser la seva missió fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.<ref>"Castells Medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4</ref></blockquote>

El 1814 va ser volat per les tropes angleses -comandades per Lord Cochrane- i les espanyoles, que no podien protegir la guarnició que defensava el castell de l'atac de les tropes franceses.

==La defensa==
[[Imatge:trinitat2.jpg|350px|thumb|dreta|Mur del castell]]
És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector nord-oest que forma una altra punta.

Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de [[tramuntana]] es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudo-est del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa.

Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat.

==L'interior==
[[Imatge:trinitat3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]
[[Imatge:trinitat4.jpg|350px|thumb|dreta|Accés a cambra del castell]]

Per accedir a l'interior del castell s'han de traspassar tres portes. La primera i més exterior és la del revellí. La intermèdia és la que dóna a l'espai obert de la punta; és una porta d'arc de mig punt fet amb carreus regulars que ha estat reconstruït parcialment amb obra de rajola. Finalment, hi ha la porta principal del castell que presenta les mateixes característiques estilístiques que la precedent.

A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais.

Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de [[tramuntana]] hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances.

== El projecte de Pizaño i desenvolupaments ==

Segons l'historiador Pablo de la Fuente <blockquote> La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de'' aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín'' [...] Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos més tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa. [...]

Un dels principals problemes que planteja aquesta interpretació és l'absència física de la torre. A més, sabem per un memorial de greuges de l'any 1558 que la Procuració general del [[comtat d'Empúries]] acusa el Virrei de “ derrocar la torra de mar del port de Roses”, la qual cosa posa en qüestió l'argumentació sobre la possible reutilització de la torre. <ref>De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998. pp.266 i 267</ref></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Localització==

===Coordenades===

* '''UTM''': X= 515270 Y= 4677450
*''' GPS''': 42° 14' 56.74" N 3° 11' 6.38" E
* '''Decimal''': Lat. 42.249093701134804 Lon. 3.1851046827260765

===Situació===
[[Imatge:trinitat5.jpg|350px|thumb|dreta|Detall dels murs del castell]]
Punta Poncella

==Com arribar-hi==
Sortir de Roses per la carretera principal, vora la mar, en direcció al far. Sobre mateix d'aquest es veuen les ruïnes del castell, una gran construcció que no es correspon amb un castell medieval típic, sinó amb un fort preparat per a armes de gran calibre.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:trinitat6.jpg|350px|thumb|dreta|Inscripcions a les parets]]
Volum, planta i alçat del castell.

Estructures conservades:murs perimetrals, de distribució interior vertical, de compartimentació interna horitzontal, cisterna, etc.

Entorn del castell coincidint amb les vessants del puig.

Àrea de protecció i separació de la zona urbanitzada.

==Bibliografia==
* "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.
* De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998.

==Enllaços==

http://trinitat.rosesavui.com

Ignasi Tomàs

2020-10-20T09:13:01Z

WikiSysop:

[[CATEGORIA: Teatre]] [[CATEGORIA: Rosinques i rosincs]]

[[Fitxer:Roses.jpg|350px|thumb|dreta|Ignasi amb altres figures importants de Roses]]
[[Fitxer:0.jpg|350px|thumb|dreta|Actuació d'Ignasi a "Els Pastorets"]]
[[Fitxer:780_008_3607290_caaf0abbd852e357a1799c4ef4242dc7.jpg|350px|thumb|dreta|Ignasi amb alguns dels participants de "[[Morir en tres actes]]"]]

L''''Ignasi Tomàs''', és una de les figures més importants en el panorama de les arts escèniques a Roses. És el director del [[Grup de Teatre de Roses]]

== Biografia ==

L'Ignasi Tomàs Azanza neix el 16 de novembre de 1950 a Figueres. Fill de Emili i Peachy, i germà de Yosu. Va viure a [[Olot]] on va estudiar Batxillerat a els [[Escolapis]]. Va treballar a una entitat d'Estalvis però la seva vocació sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb [[Els Pastorets]] des de llavors ha seguit amb aquesta vocació fins l'actualitat.

== Vida personal ==

És el director del [[Grup de Teatre de Roses]] amb qui generalment cada any estrenen una obra. És també el director de “Els Pastorets de Roses” i juntament amb [[Anna Vicens]] s'encarreguen de l'[[Aula de teatre de Roses]] del [[Pla Educatiu d'Entorn]] (PEE)
És un apassionat del món teatral i actualment és el director escènic del programa “[[Cantània]]” de l'[[Auditori de Barcelona]] compaginat amb el programa “[[Òpera Secundària]]" del [[Gran Teatre del Liceu de Barcelona]].

== Obres/Filmografia ==

Ha estat el director de “[[Els Pastorets de Roses]]” des del seu inici fins l'actualitat. Ha dirigit, i en algunes també ha
participat com a actor, a les obres del [[Grup de Teatre de Roses]]:
* Els Pastorets (1981)
* La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)
* En Picarol al país de les cares llargues, d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
* Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
* La Bella Helena, de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
* L'anada al teatre, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
* George Dandin, de Molière (1986)
* La filla del mar, d’Ángel Guimerà (1987)
* L’anada al fotofraf, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
* Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé (1988)
* La Senyora de Sade, de Yuko Mishima (1989)
* Salomé, d’Oscar Wilde (1990)
* Deixeu-me ser mariner, de Serra i Fontelles (1990)
* Adaptació de l'òpera Carmen (1990)
* Dolça de les Tàpies (1994)
* [[El malalt imaginari]], de Molière (1997)
* És així si us ho sembla, de Luigi Pirandello (1998)
* Les Noces de Fígaro, de Beaumarchais (1999)
* Loot (El Botí), de Joe Orton (2000)
* Invitació al somni, adaptació d'Ignasi Tomàs i Feliu Gasull (2001)
* Tonalitat de l'infinit, d’Enric Casasses i Feliu Gasull (2002)
* Sis personatges en cerca d'autor, de Luigi Pirandello (2003)
* Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo de Fillipo (2004)
* Medea, d'Eurípides (2006)
* Jornada de Portes obertes (2006)
* Un matrimoni de Boston (2007)
* Els peixos de colors, de Jean Anouin (2008)
* M.R.G. D’amor i d’enyor, fragments de l'obra de Mercè Rodoreda (2008)
* T’odio amor meu, de Dorothy Parker (2009)
* ... Un got d'aigua fresca[http://www.guiaderoses.net/activitats/un-got-d%C2%B4-aigua-fresca-c%C3%A0rrec-del-grup-de-teatre-de-roses], fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)

<videoflash type="youtube">pI6voGsQXrQ|640|480</videoflash>

També és un dels actors de la pel·lícula “[[Morir en tres actes]]” de TV3.

== Premis i reconeixements ==
Ignasi ha rebut de l'[[Ajuntament de Roses]]: “[[La Dracma de Roses]]” com a premi per a la seva dedicació al teatre i el seu aport a la cultura d'aquest en el municipi de Roses.

Ignasi Tomàs

2020-10-20T09:11:51Z

WikiSysop:

[[CATEGORIA: Teatre]] [[CATEGORIA: Rosinques i rosincs]]

[[Fitxer:Roses.jpg|350px|thumb|dreta|Ignasi amb altres figures importants de Roses]]
[[Fitxer:0.jpg|350px|thumb|dreta|Actuació d'Ignasi a "Els Pastorets"]]
[[Fitxer:780_008_3607290_caaf0abbd852e357a1799c4ef4242dc7.jpg|350px|thumb|dreta|Ignasi amb alguns dels participants de "[[Morir en tres actes]]"]]
[[Fitxer:CodiQR-Ignasi.jpg|350px|thumb|dreta|Codi [[QR]]]]
L''''Ignasi Tomàs''', és una de les figures més importants en el panorama de les arts escèniques a Roses. És el director del [[Grup de Teatre de Roses]]

== Biografia ==

L'Ignasi Tomàs Azanza neix el 16 de novembre de 1950 a Figueres. Fill de Emili i Peachy, i germà de Yosu. Va viure a [[Olot]] on va estudiar Batxillerat a els [[Escolapis]]. Va treballar a una entitat d'Estalvis però la seva vocació sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb [[Els Pastorets]] des de llavors ha seguit amb aquesta vocació fins l'actualitat.

== Vida personal ==

És el director del [[Grup de Teatre de Roses]] amb qui generalment cada any estrenen una obra. És també el director de “Els Pastorets de Roses” i juntament amb [[Anna Vicens]] s'encarreguen de l'[[Aula de teatre de Roses]] del [[Pla Educatiu d'Entorn]] (PEE)
És un apassionat del món teatral i actualment és el director escènic del programa “[[Cantània]]” de l'[[Auditori de Barcelona]] compaginat amb el programa “[[Òpera Secundària]]" del [[Gran Teatre del Liceu de Barcelona]].

== Obres/Filmografia ==

Ha estat el director de “[[Els Pastorets de Roses]]” des del seu inici fins l'actualitat. Ha dirigit, i en algunes també ha
participat com a actor, a les obres del [[Grup de Teatre de Roses]]:
* Els Pastorets (1981)
* La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)
* En Picarol al país de les cares llargues, d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
* Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
* La Bella Helena, de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
* L'anada al teatre, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
* George Dandin, de Molière (1986)
* La filla del mar, d’Ángel Guimerà (1987)
* L’anada al fotofraf, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
* Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé (1988)
* La Senyora de Sade, de Yuko Mishima (1989)
* Salomé, d’Oscar Wilde (1990)
* Deixeu-me ser mariner, de Serra i Fontelles (1990)
* Adaptació de l'òpera Carmen (1990)
* Dolça de les Tàpies (1994)
* [[El malalt imaginari]], de Molière (1997)
* És així si us ho sembla, de Luigi Pirandello (1998)
* Les Noces de Fígaro, de Beaumarchais (1999)
* Loot (El Botí), de Joe Orton (2000)
* Invitació al somni, adaptació d'Ignasi Tomàs i Feliu Gasull (2001)
* Tonalitat de l'infinit, d’Enric Casasses i Feliu Gasull (2002)
* Sis personatges en cerca d'autor, de Luigi Pirandello (2003)
* Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo de Fillipo (2004)
* Medea, d'Eurípides (2006)
* Jornada de Portes obertes (2006)
* Un matrimoni de Boston (2007)
* Els peixos de colors, de Jean Anouin (2008)
* M.R.G. D’amor i d’enyor, fragments de l'obra de Mercè Rodoreda (2008)
* T’odio amor meu, de Dorothy Parker (2009)
* ... Un got d'aigua fresca[http://www.guiaderoses.net/activitats/un-got-d%C2%B4-aigua-fresca-c%C3%A0rrec-del-grup-de-teatre-de-roses], fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)

<videoflash type="youtube">pI6voGsQXrQ|640|480</videoflash>

També és un dels actors de la pel·lícula “[[Morir en tres actes]]” de TV3.

== Premis i reconeixements ==
Ignasi ha rebut de l'[[Ajuntament de Roses]]: “[[La Dracma de Roses]]” com a premi per a la seva dedicació al teatre i el seu aport a la cultura d'aquest en el municipi de Roses.

Casa del governador (s.XVII)

2020-09-15T09:07:34Z

WikiSysop: /* Localització */

[[Imatge:casagov2.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la residència del governador militar de la Ciutadella]]
[[Imatge:Casagov.JPG|350px|thumb|dreta|Una de les entrades de la casa del Governador]]
Edifici militar situat a la [[Ciutadella]].

La '''Casa del Governador''' són les restes d'un edifici situat al sector sud de la vila medieval, a tocar el llenç de mar de la muralla medieval. Era la residència del governador militar de la plaça. L’edifici, que té unes dimensions notables, es va adaptar i va modificar una de les cases de la vila medieval, amb entrada pel carrer Major.

Són visibles les parets perimetrals que es conserven amb alçades variables, però que en cap cas superen els 2 metres, i alguns dels envans de les habitacions. L'espai interior de la casa està ple de runes i enderrocs acumulats. En algun punt encara es tracta dels materials dipositats aquí pels rosincs que en els anys 30-40 hi tenien horts. La resta són els materials d'enderroc del mateix edifici, caiguts sobre els nivells de paviment original.

Era un gran edifici de planta baixa i primer pis. A l'angle nordoest es conserva part de l'escala per pujar a la planta superior. Les parets estan construïdes amb pedres de formes i mides molt heterogènies i fragments de rajoles, tot lligat amb morter.

És un edifici que probablement conserva gran part de les estructures sota un potent estrat d'enderroc superficial aportat en època contemporània.

S.XVIII- En diferents plànols i gravats de l'època apareix aquest edifici definit com a "ancienne ville ou chateau" (1717/1720) o "antigua casa del gobernador"(1740). Abans d'aquestes dates, l'edifici també existeix però no consta amb nom.

La denominació "casa del governador" o "casa del gobierno" és d'època moderna però és possible que l'edifici tingués un origen anterior, que fos una casa de civils en època medieval i que després fos destinada a usos relacionats amb el comandament militar.

Existeix una planta de l'edifici d'època moderna.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X= 514200 Y=4679650
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

==Bibliografia==
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses, p.230-231.
* VVAA (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

[[Categoria: Militar]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]

Edifici antic de Correus i Telègrafs

2020-09-15T09:04:19Z

WikiSysop: /* Localització */

[[Imatge:Correus.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de l'antic edifici de Correus, actual Oficina de Turisme. ]]

L’'''antic edifici de Correus''' va ser projectat l’any 1965 i és obra de l’arquitecte Eduardo Olasagasti. Abans de ser reformat aquest estava format per una planta baixa i un pis amb dos habitatges destinats al personal de correus.

Des del 2002 aquest edifici acull l’Oficina de Turisme a la planta baixa. En el pis superior, des de l’any 2008, hi ha l’Àrea de Promoció econòmica de Roses.

==Localització==
Avinguda de Rhode, 77- 79

===Coordenades===
* '''UTM''': X: 514308 Y:4679422

==Nivell de Protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* L’alçada reguladora i el nombre màxim de plantes queden determinats en els paràmetres d’aplicació de la clau que li correspon al POUM.
* Ampliacions: sotmeses a ordenació volumètrica

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Civil]]
[[Categoria: Comunitat]]
[[Categoria: Institucions]]

Mas Coll

2020-09-15T08:47:11Z

WikiSysop: /* El Coll de Roses */

[[Imatge:Mas_coll_1.jpg‎|350px|thumb|dreta|Façana del Mas Coll]]
[[Imatge:CollRoses-3.jpg‎|350px|thumb|dreta|El Mas Coll des de dalt]]

El '''Mas Coll''' és una masia, de les més grans i notables de Roses, documentada des del 1211. També fou la primera bodega de la província. Actualment té en la seva propietat nombroses plantacions de vinyes. Està situada en una fondalada prop de la [[riera de la Trencada]], entre la [[carretera de les Arenes]] i la [[carretera de Cadaqués|carretera de Roses a Cadaqués]]. És juntament amb la [[Torre del Sastre]] un dels edificis més emblemàtics de Roses. L'últim propietari del Mas de la família Coll va ser Carles Coll i Riera.

== Història del mas ==
Les primeres dates que es tenen del Mas Coll (o Mas d'en Coll) són del 1211. No se sap amb exactitud l'any en que es funda el mas. Llavors es deia '''Mas Roig''' perquè Joan Roig de Font ven a Ramon de Garriga i a Santa Maria de Roses el mas que havia heretat del seu pare Ramon Guerau.
Més tard, un dels tres germans Coll que acompanyaren a Jaume I s'estableix a Roses l'any 1245. Aquí comença la [[nissaga dels Coll]]. No es tenen més informacions fins l'any 1560, any en el que un nou mas fou bastit sobre els fonaments del Mas Roig. L'any 1700 té lloc una reforma i ampliació i des de llavors és anomenat Mas Coll. El primer propietari que regeix l'heretat del Mas Coll és Joan Coll, a l'any 1714.
Els anys següents, sobretot en el segle XIX i després de la [[Guerra Civil]], el mas ha tingut moltes reformes i ampliacions, que ens porten a l'actual Mas Coll.

== Estructura ==
L'edifici ha patit nombroses reformes i restauracions. Aquest mas consta de baixos i dos pisos.

=== Part baixa ===
A la part baixa hi ha tres arcades. L'arcada central, coberta amb un porxo de volta d'arc carpanell, dóna lloc a l'entrada principal. A la dreta i a l'esquerra de l'entrada hi trobem dues portes. La porta de l'esquerra ens porta a una majestuosa capella. La de la dreta dóna accés al que havia estat antigament el menjador del Mas Roig, convertit posteriorment en el celler del Mas Coll. Actualment és un museu on hi podem trobar valuoses figures, quadres i articles de gran valor. Per les altres dues arcades entrem en les quadres i els cellers del Mas Coll. En aquests trobem gran quantitat de bótes i tines on es guardaven l'oli i el vi. Aquests recipients estan actualment en desús.
[[Imatge:CollRoses-2.jpg‎|350px|thumb|dreta|L'estàtua de la verema]]

=== Primer i segon pis ===
En el primer pis hi ha un gran saló rectangular on hi trobem cadires d'estil català, armaris de noguer del segle XVII i altres mobles. Però el més interessant d'aquest saló és ''L'èxtasi de Santa Teresa'', un quadre de gran valor pintat per Marià Salvador Maella, pintor de cambra de Carles III. En el menjador, del mateix estil que el saló, hi trobem una gran taula feta d'eucaliptus on s'hi poden aposentar 25 persones. En el segon pis hi ha una sala i quatre portes per anar als dormitoris.

=== Exterior ===
La teulada del mas és a quatre vessants. A mà dreta s'alça una torre de planta circular amb espitlleres, coronada amb una cúpula. A la part del darrera de la casa hi ha una altra torre, aquesta de planta poligonal, utilitzada com a dipòsit. A prop de l'entrada trobem l'Estàtua en Homenatge a la Verema, esculpida per Ramon Homs.

== El Coll de Roses ==
Aquesta masia sempre ha sigut una gran productora de vins de gran qualitat, encara que la producció ha disminuït aquests últims anys. El Mas Coll disposa de 35 hectàrees de vinyes que han aprofitat durant tretze generacions.[[Imatge:VCA1422.jpg‎|300px|thumb|dreta|Vi negre Coll de Roses]] D'aquestes vinyes surt el '''Coll de Roses''', un vi exquisit amb D.O. (denominació d'origen).
De la collita en surten dos tipus de vins: el Coll de Roses 2009 i el Coll de Roses Finca del Mar 2009. El primer és un vi blanc elaborat amb Garnatxa i Ull de Llebre i amb una criança d'uns cinc mesos. El segon és un vi negre elaborat amb Garnatxa i Cabernet i amb una criança de deu mesos.

== Localització ==

=== Coordenades ===
* '''UTM''': X=515000 Y= 4681700

=== Adreça ===

Carretera de les Arenes

== Com arribar-hi ==
La forma més ràpida d'arribar al mas és seguint tot recte la carretera de les Arenes. Passada la [[depuradora]], a 1 km aproximadament, hi ha un camí a l'esquerre. Aquest camí porta directament al mas.

== Fonts ==
*''Els Masos de Roses - Joan Rabell i Pous''

*''http://vinsdecatalunya.blogspot.com/2010/09/un-chateau-lemporda.html''

*''http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4062''

[[Categoria: Masos]]
[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria: La vinya]]
[[Categoria: Paisatge rural]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]

Mas Coll

2020-09-15T08:46:10Z

WikiSysop: /* Localització */

[[Imatge:Mas_coll_1.jpg‎|350px|thumb|dreta|Façana del Mas Coll]]
[[Imatge:CollRoses-3.jpg‎|350px|thumb|dreta|El Mas Coll des de dalt]]

El '''Mas Coll''' és una masia, de les més grans i notables de Roses, documentada des del 1211. També fou la primera bodega de la província. Actualment té en la seva propietat nombroses plantacions de vinyes. Està situada en una fondalada prop de la [[riera de la Trencada]], entre la [[carretera de les Arenes]] i la [[carretera de Cadaqués|carretera de Roses a Cadaqués]]. És juntament amb la [[Torre del Sastre]] un dels edificis més emblemàtics de Roses. L'últim propietari del Mas de la família Coll va ser Carles Coll i Riera.

== Història del mas ==
Les primeres dates que es tenen del Mas Coll (o Mas d'en Coll) són del 1211. No se sap amb exactitud l'any en que es funda el mas. Llavors es deia '''Mas Roig''' perquè Joan Roig de Font ven a Ramon de Garriga i a Santa Maria de Roses el mas que havia heretat del seu pare Ramon Guerau.
Més tard, un dels tres germans Coll que acompanyaren a Jaume I s'estableix a Roses l'any 1245. Aquí comença la [[nissaga dels Coll]]. No es tenen més informacions fins l'any 1560, any en el que un nou mas fou bastit sobre els fonaments del Mas Roig. L'any 1700 té lloc una reforma i ampliació i des de llavors és anomenat Mas Coll. El primer propietari que regeix l'heretat del Mas Coll és Joan Coll, a l'any 1714.
Els anys següents, sobretot en el segle XIX i després de la [[Guerra Civil]], el mas ha tingut moltes reformes i ampliacions, que ens porten a l'actual Mas Coll.

== Estructura ==
L'edifici ha patit nombroses reformes i restauracions. Aquest mas consta de baixos i dos pisos.

=== Part baixa ===
A la part baixa hi ha tres arcades. L'arcada central, coberta amb un porxo de volta d'arc carpanell, dóna lloc a l'entrada principal. A la dreta i a l'esquerra de l'entrada hi trobem dues portes. La porta de l'esquerra ens porta a una majestuosa capella. La de la dreta dóna accés al que havia estat antigament el menjador del Mas Roig, convertit posteriorment en el celler del Mas Coll. Actualment és un museu on hi podem trobar valuoses figures, quadres i articles de gran valor. Per les altres dues arcades entrem en les quadres i els cellers del Mas Coll. En aquests trobem gran quantitat de bótes i tines on es guardaven l'oli i el vi. Aquests recipients estan actualment en desús.
[[Imatge:CollRoses-2.jpg‎|350px|thumb|dreta|L'estàtua de la verema]]

=== Primer i segon pis ===
En el primer pis hi ha un gran saló rectangular on hi trobem cadires d'estil català, armaris de noguer del segle XVII i altres mobles. Però el més interessant d'aquest saló és ''L'èxtasi de Santa Teresa'', un quadre de gran valor pintat per Marià Salvador Maella, pintor de cambra de Carles III. En el menjador, del mateix estil que el saló, hi trobem una gran taula feta d'eucaliptus on s'hi poden aposentar 25 persones. En el segon pis hi ha una sala i quatre portes per anar als dormitoris.

=== Exterior ===
La teulada del mas és a quatre vessants. A mà dreta s'alça una torre de planta circular amb espitlleres, coronada amb una cúpula. A la part del darrera de la casa hi ha una altra torre, aquesta de planta poligonal, utilitzada com a dipòsit. A prop de l'entrada trobem l'Estàtua en Homenatge a la Verema, esculpida per Ramon Homs.

== El Coll de Roses ==
Aquesta masia sempre ha sigut una gran productora de vins de gran qualitat, encara que la producció ha disminuït aquests últims anys. El Mas Coll disposa de 35 hectàrees de vinyes que han aprofitat durant tretze generacions.[[Imatge:VCA1422.jpg‎|300px|thumb|dreta|Vi negre Coll de Roses]] D'aquestes vinyes surt el '''Coll de Roses''', un vi exquisit amb D.O. (denominació d'origen).
De la collita en surten dos tipus de vins: el Coll de Roses 2009 i el Coll de Roses Finca del Mar 2009. El primer és un vi blanc elaborat amb Garnatxa i Ull de Llebre i amb una criança d'uns cinc mesos. El seu preu aproximat és de 6,60 €. El segon és un vi negre elaborat amb Garnatxa i Cabernet i amb una criança de deu mesos. El preu d'aquest és de 13,50 €.

== Localització ==

=== Coordenades ===
* '''UTM''': X=515000 Y= 4681700

=== Adreça ===

Carretera de les Arenes

== Com arribar-hi ==
La forma més ràpida d'arribar al mas és seguint tot recte la carretera de les Arenes. Passada la [[depuradora]], a 1 km aproximadament, hi ha un camí a l'esquerre. Aquest camí porta directament al mas.

== Fonts ==
*''Els Masos de Roses - Joan Rabell i Pous''

*''http://vinsdecatalunya.blogspot.com/2010/09/un-chateau-lemporda.html''

*''http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4062''

[[Categoria: Masos]]
[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria: La vinya]]
[[Categoria: Paisatge rural]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]

Estadi del Mas Oliva

2020-07-28T09:37:20Z

WikiSysop:

[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Esport]]
[[Categoria:Futbol]]
[[Categoria:Instal·lacions]]

L'Estadi del Mas Oliva és una instal·lació esportiva municipal destinada a la pràctica del futbol i que utilitza preferentment l'[[Agrupació Esportiva Roses]] per al primer equip i les seves divisions inferiors.

===El projecte===

Els terrenys destinats al futur estadi situats al paratge del [[Mas Oliva]] havien estat comprats anys abans per construir-hi una depuradora d'aigua per a la població. Tot i això, la depuradora es va realitzar en unes parcel·les al costat de la [[carretera de les Arenes]]. Davant la necessitat d'una nova instal·lació per jugar a futbol, l'Ajuntament encapçalat per [[Jaume Noguer Vicens]] va aprovar l'any 1980 el projecte de construcció del nou estadi, que seria aprovat definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme el 23 de desembre del mateix any. L'arquitecte del projecte fou [[Jaume Casas Luis]], que també projectaria el [[Pavelló Poliesportiu Municipal]]. El pressupost era de 16.381.379 pessetes, que en part es cobria amb una subvenció de 5.500.000 ptes de la Generalitat de Catalunya.<ref>CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 5.4. Obres de caràcter municipal. Edificis municipals, exp. 1/1980, Projecte de camp de futbol al Mas Oliva, promogut per l'Ajuntament de Roses i redactat per l'arquitecte Jaume Casas Luis.</ref>
La capacitat de l'estadi és de 616 espectadors, 16 dels quals són a la llotja presidencial, tots sota cobert. Al voltant de l'estadi els espectadors són a peu dret a nivell del camp. Les mides del terreny de joc són de 60m x 105m.
[[Imatge:Projecte Mas Oliva.jpg|350px|thumb|dreta|Projecte de l'estadi de l'arquitecte Jaume Casas. Arxiu Municipal]]

===La inauguració===

La inauguració del nou camp del Mas Oliva va ser el dia 15 d'agost de 1985 en plena [[Festa Major de Roses]]. L'entrada va ser gratuïta i van assistir-hi més de mil persones, molt per sobre del seu aforament. Aquell dia l'AE Roses es va enfrontar el Barcelona Atlètic, el filial del FC Barcelona, que aleshores jugava a la Segona Divisió B del futbol espanyol. Davant d'un munt d'autoritats i convidats l'AE Roses va aconseguir un valuós empat a dos gols, malgrat haver-se avançat dos cops en el marcador.<ref>[http://www.rosesae.com/general.asp?id=10 Web Agrupació Esportiva Roses]</ref>

===Reformes===

L'any 2007 es va instal·lar gespa artificial a l'estadi per millorar les condicions de joc que hi havia amb la gespa natural. Un any abans també s'havia instal·lat a l'[[estadi de la Vinyassa]].

==Notes==
<references/>

Els visitants

2020-07-01T11:37:41Z

WikiSysop:

[[Fitxer:Turistes.JPG|350px|thumb|dreta|escultures al passeig de Roses]]

'''Els visitants''' és un conjunt escultòric format per una figura masculina i una femenina que representen dos turistes. Des de l’any 1996 aquest monument es troba en un punt del passeig que fa una corba, al costat d’un aparcament, en el tram que enllaça el nucli de Roses amb el de [[Santa Margarita]].

Les dues escultures són de bronze al igual que el disc on estan col•locades. L’estil és figuratiu encara que els tret anatòmics han estat minimitzats predominant els volums sobre la forma. Les figures només es reconeix que són turistes per la presència d’un aparell fotogràfic sobre el pit de l’home. Home i dona tenen semblant volum tot i que la dona se li han representat pits i té un cap més femení que l’altra escultura.

L'obra és de l'escultora Rosa Serra

==Localització==
Passeig marítim de Roses

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513532 Y= 4679435

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Components del conjunt escultòric (dues figures i base)
*Entorn urbanístic enjardinat immediat.

[[Categoria: Escultura]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Paisatge urbà]]

Els visitants

2020-07-01T11:37:07Z

WikiSysop:

[[Fitxer:Turistes.JPG|350px|thumb|dreta|escultures al passeig de Santa Margarita]]

'''Els visitants''' és un conjunt escultòric format per una figura masculina i una femenina que representen dos turistes. Des de l’any 1996 aquest monument es troba en un punt del passeig que fa una corba, al costat d’un aparcament, en el tram que enllaça el nucli de Roses amb el de [[Santa Margarita]].

Les dues escultures són de bronze al igual que el disc on estan col•locades. L’estil és figuratiu encara que els tret anatòmics han estat minimitzats predominant els volums sobre la forma. Les figures només es reconeix que són turistes per la presència d’un aparell fotogràfic sobre el pit de l’home. Home i dona tenen semblant volum tot i que la dona se li han representat pits i té un cap més femení que l’altra escultura.

L'obra és de l'escultora Rosa Serra

==Localització==
Passeig marítim de Roses

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513532 Y= 4679435

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Components del conjunt escultòric (dues figures i base)
*Entorn urbanístic enjardinat immediat.

[[Categoria: Escultura]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Paisatge urbà]]

Olivera centenària

2020-07-01T11:29:27Z

WikiSysop:

[[Imatge:olivera1.jpg|350px|thumb|dreta|Emplaçament original de l'olivera. (Autor: J. Cabot)]]
[[Imatge:olivera2.jpg|350px|thumb|dreta|Lloc actual de l'olivera a la Ciutadella]]

'''L'Olivera centenària''' és un exemplar de grans dimensions i forma excepcional que es troba a la [[Ciutadella]] de Roses. L'arbre és de gran interès tant per la seva edat com la forma del tronc que està retorçat en ell mateix. El port de la fulla està molt ben compensat tot volt de l'arbre.

L'olivera va ser cedida per Sr. [[Miquel Pous Coll]] a la població de Roses l'any 2011 amb la condició que fos col·locada en un lloc visible i visitable. L'Ajuntament va ser llavors quan va considerar que l'emplaçament que ocupa ara, a l'extrem sud-est del recinte de la Ciutadella, era un bon lloc per replantar-la. L'olivera es trobava originalment en una finca al [[Mas Oliva]].

==Localització==
Ciutadella de Roses

[[Categoria: El medi vegetal]]
[[Categoria: Olivets]]
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Coneixement]]
[[Categoria: Vista]]

Edifici A (s. IV-VI)

2020-07-01T11:15:27Z

WikiSysop: /* Localització */

[[Imatge:edificiA.JPG|350px|thumb|dreta|Vista de les restes de l'edifici.]]

[[Categoria: Grecs i romans]]

Edifici romà, possiblement una vil.la tardoromana, situada al sudoest del pati d'armes de la [[Ciutadella]], prop de la cortina de muralla que uneix els baluards de santa Maria i sant Jaume, al migdia del barri hel·lenístic. L'àrea ocupada per aquesta construcció és aproximadament d'uns 1600 m2 i durant l'antiguitat es trobava a tocar de la platja.

És un edifici en forma de U amb l'espai obert cap el mar. Les diferents estances s'agrupen en tres ales al voltant d'un pati central de forma rectangular que fa 27 metres (eix nord sud) per 19,5 metres (eix est-oest). És probable que aquest pati fos porticat.

Les tres ales de l'edifici presenten certes diferències estructurals que permeten identificar dues parts dins el conjunt arquitectònic. D'una banda, hi ha les ales est i nord i el tram de migdia de l'ala de ponent, on s'observa una distribució regular dels àmbits i una línia de façana unitària. En aquesta part de l'edifici ha estat identificada una factoria de [[salaons de peix]] on destaca una habitació de planta quadrada amb cinc dipòsits col·locats perimetralment adossats a les parets est i nord. Són uns receptacles quadrangulars amb les parets revestides amb opus signinum de color rosa. Les cantonades apareixen recobertes amb una motllura convexa. Al centre del fons hi ha una concavitat.

Per contra, hi ha la meitat de migdia de l'ala oest que constitueix una unitat arquitectònica formada per diferents àmbits al voltant d'un pati central que destaca per sobre de la regularitat de la resta de l'edifici. La meitat nord de l'edifici està construïda sobre un terreny argilós, mentre que la meitat sud ho fa sobre la sorra de la platja.

La part nord presenta parets que no superen els 50-70 cm d'alçada i que configuren àmbits de forma quadrangular. El sector de migdia, que coincideix en gran manera amb la unitat arquitectònica organitzada al voltant d'un pati interior, presenta parets de més d'un metre d'alçada. Les estructures muràries estan fetes amb pedres de totes les mides i formes lligades amb argamassa.

En el subsòl de l'edifici s’han trobat les restes romanes més antigues, datades del segle II dC, identificades amb unes termes (banys públics) i uns dipòsits d’aigua per al servei dels navegants que arribaven a aquest port.

Aquest és un edifici industrial que devia ser el reflex de l'activitat comercial d'un nucli d'ocupació d'època tardoromana.

==Localització==

A l'interior del recinte de la Ciutadella

===Coordenades===
* '''UTM''': X= 514200 Y= 4679650
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

==Bibliografia==
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33, p.20-21.
* Nieto, J. (1993) - "El edificio A de la Ciudadela de Roses", Sèrie Monogràfica, nº 4, Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, Girona.
* Nolla, JMª (1984) - "Excavaciones recientes en la Ciudadela de Rosas. El edificio bajo-imperial", Papers in Iberian Archaeology, BAR, 193, Oxford, p.430-450.
* Nolla, JMª, Nieto, J. (1982) - "Una factoria de peix a Roses", Fonaments, 3, Barcelona, p.187-200.
* Nolla, JMª, Nieto, J. (1980) - "La vil·la baix-imperial de la Ciutadella de Roses", Revista de Girona, núm.93, Girona, p.267-274.
* VVAA (1979) - "Excavaciones en la Ciudadela de Rosas. Campañas 1976-1977", Sèrie Monogràfica, núm. 2, Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques, Girona.

Plaça de Pep Ventura

2020-06-15T07:47:49Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:Plpepventura.jpg|350px|thumb|dreta|Vista des del sud de la plaça]]
[[Categoria: Civil]]
[[Categoria: Arquitectura]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: El nou eixample]]

<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.

===El projecte===
L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.

El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així mateix, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.

===L'execució del projecte===
El dia 21 de desembre de 1976, l'Ajuntament de Roses convidava els paletes i constructors locals a prendre part en el concurs per adjudicar les obres de la plaça Pep Ventura. El termini per rebre les ofertes acabava el dia 15 de gener de 1977 i, finalment, s'adjudicà al contractista d'obres Francesc Huguet, segons l'acord de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 25 de gener. Huguet es comprometé a fer les obres per un preu de remat de 1.158.816 pessetes, que fou la millor oferta econòmica, malgrat que, curiosament, era superior al preu inicial. Sens dubte, la inflació galopant derivada de la crisi petroliera provocava augments continus dels preus, avui gairebé impensables.

===Espai de memòria===
La importància de la figura d'en Pep Ventura en l'imaginari empordanès i rosinc potser pot explicar el perquè és l'única persona que té dedicats dos espais de la via pública a la nostra vila: la plaça i el carrer de Pep Ventura, situats l’un al costat de l'altre.

Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.

La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.

===Referències===
J.M. Barris; P. Meseguer, «Pep Ventura», Revista de la Festa Major de Roses, Roses, Ajuntament de Roses, 2018, p. 6-13. (http://www.rosescultura.cat/pujades/files/Revista%20festa%20major%202017.pdf)</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Plaza de Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, arquitecto técnico

Es el lugar de encuentro del barrio formado en los años 1960 y 1970 entre la Ciutadella y el desaparecido matadero municipal. Con motivo del 160 aniversario del nacimiento del músico Pep Ventura (1817-1875), ampurdanés y rosense universal, pero también andaluz de nacimiento, renovador de la sardana, en 1977 el Ayuntamiento urbanizó la plaza para homenajearlo y, al mismo tiempo, construir puentes culturales con la inmigración que hizo crecer este barrio. En ella se construyó, siguiendo el desnivel del terreno, un conjunto o lugar de memoria formado por una fuente coronada con la inscripción «Roses a Pep Ventura» y un bajo relieve de la efigie del músico hecho por el escultor figuerense Artur Novoa, así como una bandera en el pavimento central de la plaza, un elemento significativo en un momento político de reivindicación de la cultura catalana y de sus expresiones artísticas.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Plaça de Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, architectural technician

It is the meeting place of the neighbourhood, created in the1960s and 1970s, between the Ciutadella and the now demolished municipal slaughterhouse. In 1977, on the 160th anniversary of the birth of the all-embracing musician, Pep Ventura (1817-1875) - who, although Andalusian by birth, was from Empordà and Roses, and who revived the Sardana - the Town Council developed the square both to pay homage to the musician and, at the same time, to build of cultural bridges with the immigrants who had begun to occupy this neighbourhood. Following slope of the land, a complex or place of memory was built, formed by a fountain crowned by the inscription "Roses a Pep Ventura” (Roses to Pep Ventura) and a bas-relief of the musician's effigy, made by the Figueres sculptor Artur Novoa, as well as a flag on the pavement in the centre of the square, a significant element in a political moment of vindication of Catalan culture and of its artistic expression.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Place Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, ingénieur en bâtiment

C'est le lieu de rencontre du quartier créé dans les années 1960-1970 entre la Citadelle et l'abattoir municipal aujourd'hui disparu. En 1977, à l'occasion du 160ème anniversaire de la naissance du musicien Pep Ventura (1817-1875), enfant universel de l'Empordà et de Roses, bien qu’andalou de naissance, et rénovateur de la sardane, la municipalité fit aménager la place en son honneur et, dans le même temps, bâtit des ponts culturels avec l'immigration qui fit grandir ce quartier. On y construisit, suivant le dénivelé du terrain, un ensemble ou lieu de mémoire composé d’une fontaine surmontée de l’inscription « Roses à Pep Ventura » et d’un bas-relief à l’effigie du musicien, réalisé par le sculpteur Artur Novoa, natif de Figueres, ainsi que d’un drapeau catalan dressé sur le revêtement central de la place, élément important à un moment de revendication politique de la culture catalane et de ses expressions artistiques.</div>

Josep Cervera Bret

2020-06-15T07:45:05Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>
[[Imatge:Josep Cervera Bret-1920.jpg|350px|thumb|dreta|Josep Cervera Bret. Circa 1920 (Arxiu Cervera-Rucabdado).]]

<div id="CA" style="display:inline;">Josep Cervera Bret (Peralada, 1883-Roses, 1969). Músic, instrumentista i compositor per a contrabaix solista. Membre d’una extensa nissaga de músics empordanesos, [http://www.JosepCervera.net '''Nissaga dels Cervera''']. Fou un virtuós d’aquest instrument, pel qual compongué més d’un centenar de peces i dissenyà un mètode propi per al seu ensenyament. Com a compositor també va escriure una vintena de [[La sardana|sardanes]] i més de cent obres de música religiosa i popular, de les quals cal destacar el [http://www.calameo.com/read/000398042397e36d8ee4e ''Ball de Platja de Roses''] (1952). Com a músic pertanyé a la Cobla Antiga Pep (1905-1940) i actuà en moltes poblacions de tot l'Empordà així com Girona, Barcelona, París o Londres. Des de 1913 residí a Roses

<br>

==Composicions==

== Composicions musicals ==

{| class="wikitable"
! Tipus de composició
! Número
|-
| Ballables
|
{| cellpadding="0" cellspacing="0" width="60"
| align="right" width="50%"| || width="50%" | 2
|}
|-
| Cants religiosos
|
{| cellpadding="0" cellspacing="0" width="60"
| align="right" width="50%"| 1|| width="50%" | 0
|}
|-
| Marxes
|
{| cellpadding="0" cellspacing="0" width="60"
| align="right" width="50%" | || width="50%" | 1
|}
|-
| Nadal·les
|
{| cellpadding="0" cellspacing="0" width="60"
| align="right" width="50%" | || width="50%" | 2
|}
|-
| Sardanes
|
{| cellpadding="0" cellspacing="0" width="60"
| align="right" width="50%" | 1|| width="50%" | 6
|}
|-
| Solos per a contrabaix
|
{| cellpadding="0" cellspacing="0" width="60"
| align="right" width="50%" | 5|| width="50%" | 2
|}
|}

=== Ballables ===
# '''''El Ball de la Platja de Roses''''' (1951)
# '''''El Ball del Drac d'Olot''''' (1940)

=== Cants religiosos ===

# '''''Bendita sea tu pureza''''' (1902)
# '''''Tantum Ergo''''' (1910)
# '''''Pare Nostre''''' (1927)
# '''''O Salutaris''''' (1954)
# '''''Panis Angelicus''''' (1954)
# '''''Stabat Mater''''' (1955)
# '''''O sacrum Convivum''''' (1956)
# '''''Ave Maria'''''
# '''''Sense Títol. Duo per a Tenor i Baríton'''''
# '''''Santa Maria''' (atribuida a JCB)'' (1931)

=== Marxes ===

# '''''La caída de la tarde''''' (1910). Marxa fúnebre

=== Nadal·les ===
# '''''La Nadala''''' (poema Mn.Jacint Verdaguer) (1954)
# '''''Els tres reis de l'Orient'''''

=== Sardanes ===

# '''''La papallona encantada''''' (1907)
# '''''Flor d'Ivern''''' (1909)
# '''''Mirant al cel''''' (1918)
# '''''La bruixa saltirona''''' (1918)
# '''''La Papallona i el mosquit''''' (1918)
# '''''Lo fill que torna''''' (1924)
# '''''Brots tendres'''''
# '''''Clavellinera'''''
# '''''Deliris d'amor'''''
# '''''Espines i roses'''''
# '''''Flor de Primavera'''''
# '''''Juga i no ploris'''''
# '''''La canço del llenyataire'''''
# '''''Lo sommi d'una verge'''''
# '''''Records de Marseille'''''
# '''''Somni bruixenc'''''

=== Solos per a contrabaix ===

# '''''Adorando al altísimo''''' (1942)
# '''''Al Pie del altar''''' (1918)
# '''''Albada''''' (1951)
# '''''Allegro Moderatto'''''
# '''''Andante'''''
# '''''Andatino Moderato'''''
# '''''Berceuse'''''
# '''''Capricho'''''
# '''''Chispas eléctricas''''' (1907)
# '''''Cielo Gris''''' (1960)
# '''''Concierto Fantasia'''''
# '''''Concierto nº1'''''
# '''''Concierto nº 2'''''
# '''''Duo De concierto Nº 1'''''. Dedicada a Pere Valls
# '''''Duo de concierto nº2''''' (1915)
# '''''Duo de concierto Nº3''''' (1912)
# '''''Duo de Concierto para violin y contrabajo''''' (1912)
# '''''Duo para dos contrabajos''''' (1953)
# '''''El brujo del contrabajo''''' (1920)
# '''''Elegia'''''
# '''''Estrella''''' (1918)
# '''''Fantasía''''' (1920)
# '''''Fantasia con Variaciones''''' (1912)
# '''''Fantasia Con Variaciones'''''
# '''''Fascinación'''''
# '''''Flor Magnetica'''''
# '''''Gavota Nº 1'''''
# '''''Gavota nº2''''' (1921)
# '''''Introd. y Var. sobre El Carnaval De Venecia'''''
# '''''Introduccion y Tarantel·la''''' (1921)
# '''''La Bruja misteriosa''''' (1909)
# '''''La Tramontana''''' (1909)
# '''''Larghetto'''''
# '''''Melodia Para Contrabajo'''''
# '''''Minuetto''''' (1922)
# '''''Movimiento Atomico'''''
# '''''Nocturno''''' (1950)
# '''''Recuerdo de Londres''''' (1914)
# '''''Reverie''''' (1951)
# '''''Romanza'''''
# '''''Serenta nº 1'''''
# '''''Serenata nº 2''''' (1942)
# '''''Somni Bruixenc'''''
# '''''Somni Fantastich'''''
# '''''Suspiros''''' (1918)
# '''''Vals de Concierto''''' (1919)
# '''''Vals De Concierto nº 1'''''
# '''''Vals De Concierto nº 2'''''
# '''''Vals obligado de contrabajo''''' (1918)
# '''''Vals obligado de contrabajo''''' (1920)
# '''''Vals para contrabajo''''' (1922)
# '''''Variaciones para Contrabajo'''''

<br>

==Multimedia==

* '''Catalunya Música''', al programa '''Notes de Clàssica''' [http://www.ivoox.com/ndc-josep-cervera-bret-audios-mp3_rf_1556222_1.html "Recuperant Josep Cervera"], en Pere Andreu Jariod entrevista a Christoph Rahn (1er Contrabaix ce l'OBC i professor de Conservatori de Liceu de Barcelona), James Testi Pibernat (Luthier, Contrabaixista i investigador) i a Carles Cervera Rucabado (Net de Josep Cervera Bret)

* '''Leon Bosch''', Contrabaixista principal de la Orquesta [http://www.asmf.og "The Academy of Saint Martin-in-the-Fields"], explica les seves impressions respecte de la música de Josep Cervera Bret en aquesta video-entrevista (en anglès) [http://youtu.be/rhYldd_RzRk "Veure la video entrevista"]

* '''BBC Radio 4''' [http://www.bbc.co.uk (www.bbc.co.uk)], el dia 26 de Desembre de 2016 al programa '''Midweek''', Paula McGinley entrevista a Leon Bosch per parlar de la producció musical de Josep Cervera Bret. Escolteu el podcast a l'enllaç següent: [http://www.bbc.co.uk/programmes/b0858kyp "Entrevista a la BBC Radio 4"]
<br>

==Bibliografia==

* '''Roig Casamitjana, Sebastià'''. ''Josep Cervera: El contrabaixista hipnòtic''. [http://www.calameo.com/read/00039804254f519d159fd Diari ARA]. Suplement Comarques Gironines 17 d'Abril de 2014. Barcelona.
* '''Roig Casamitjana, Sebastià'''. ''El Bruixot del contrabaix''. [http://www.calameo.com/read/000398042b0bb1c21b6d5 Diari de Girona]. Suplement Dominical 9 de Febrer de 2014. Girona.
* '''Testi Pibernat, James Luigi'''. ''"Catalonian Virtuoso: Josep Cervera Bret". Bass World Magazine Numero 37 Vol I. Dallas, Texas. International Society of Bassists. Estats Units (Octubre 2013). [http://www.calameo.com/read/000398042f730b668de86 Bass World Magazine]

* '''Padrosa Gorgot, Inés''' ''"Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà"''. Girona: Diputació, 2009. p. 208

* '''Testi Pibernat, James Luigi'''. ''Josep Cervera i Bret "El Bruixot del contrabaix"''. La Jonquera (2003). [http://www.lutheriatesti.com Lutheria Testi]

* '''Gándara Eiroa, Xosé Crisanto''' ''“La escuela de contrabajo en España”'', Revista de Musicología, 23: 1, (2000), 147-186

* ''''Gándara Eiroa, Xosé Crisanto''': “''Cervera i Bret, Josep”. En: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana,'' SGAE, Madrid, 1999, vol. 3, p. 513

* '''Puertas, David'''. Dossiers pedagògics: ''El Contrabaix solista amb l'Orquestra Camerta XXI''. Pàg 6.[http://www.calameo.com/read/000398042e50adc7f5b78 Dossier Pedagògic Camerata XXI- Area de Joventut Generalitat de Catalunya]

<br>

==Discografia==

* ""JOSEP CERVERA-BRET. The Catalan Virtuoso"". 2014. [http://www.meridian-records.co.uk/ Meridian Records (UK)]
Intèrpret. LEON BOSCH (Contrabaix solista). SUNG-SUK KANG (Piano), MING-JUNG KIM (Piano)<br>
[[Fitxer:Catalanvirtuoso.jpg |225px|thumb|dreta|]]
(1) ELEGÍA. 5:40 <br>
(2) ROMANZA. 2:50 <br>
(3) NOCTURNO (1950). 2:28 <br>
(4) REVERIE. (1951) 2:01 <br>
(5) BERCEUSE. 2:48 <br>
(6) RECUERDO DE LONDRES (1914). 8:45 <br>
(7) CIELO GRIS (1960). 3:03 <br>
(8) INTRODUCCCIÓN Y TARANTEL·LA (1921). 7:14 <br>
(9) FASCINACIÓN. 11:13 <br>
(10) EL CARNAVAL DE VENECIA. 19:55 <br>

Es pot adquirir també a la web de l'intèrpret [http://www.leonbosch.com/shop_product.php?id=898&cat=0 www.leonbosch.com]

* '''Sonats? Obras para Contrabajo'''. MORALEDA, 2012.
Intèrprets. Contrabaix: Christoph Rahn. Piano: Daniel Espasa<br>

(1) CONCERT OBLIGAT/FANTASIA II (Pere Valls)<br>
(2) KONZERSTÜCK OP 34 (Franz Simandl)<br>
(3) ELEGIA (Josep Cervera)<br>
(4) CAPRICCIO DI BRAVURA (Giovanni Botessini)<br>

Disponible també a la web de l'intèrpret [http://www.christophrahn.com www.christophrahn.com]

* '''El Bruixot del Contrabaix'''. Alternativa, 1996.
(1) La Papallona Encantada
(2) Gavota nº 1
(3) Albada
(4) El Carnaval de Venecia
(5) Minuetto
(6) Valz per a Contrabaix
<br>

==Enllaços externs==

*[http://www.josepcervera.net Arxiu familiar Cervera. Biografia i obra de Josep Cervera Bret]
*[http://www.cervera.us Nissaga dels Cervera]
*[http://www.facebook.com/pages/Josep-Cervera-Bret/221226597902914?sk=wall#!/pages/Josep-Cervera-Bret/221226597902914?sk=wall Perfil a Facebook de Josep Cervera Bret]
*[http://www.lutheriatesti.com/ Lutheria Testi]
*[https://twitter.com/JCerveraB Josep Cervera a Twitter]
<br>

==Arxius Multimèdia==

'''''Videos'''''

* '''[http://youtu.be/Y1IQwxp4V4w Nocturno]''': Interpretada per Leon Bosch al contrabaix i Sung-Suk Kang al piano

* '''[http://youtu.be/M0aXijvi040 Berceuse']''': Interpretada per Leon Bosch al contrabaix i Sung-Suk Kang al piano

* '''[http://youtu.be/QgWUp9lgpa4 Elegía]''': Interpretada per Leon Bosch al contrabaix i Sung-Suk Kang al piano
<br>

'''''Audios'''''

* '''Elegía''': interpretada per Carlos Mendez [[Media:J.Cervera.Elegía.mp3]]

* '''Plegaria''': interpretada per James Luigi Testi Pibernat [[Media:J.Cervera,Plegaria,JTP.mp3‎ ]]
<br></div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Josep Cervera Bret'''
1883-1969

Músico, instrumentista y compositor para contrabajo solista

Miembro de una extensa saga de músicos ampurdaneses, fue un virtuoso del contrabajo, para el que compuso cerca de un centenar de piezas y diseñó un método propio para su enseñanza.
Como compositor, también escribió unas 60 piezas para contrabajo solista, una veintena de sardanas, así como también piezas de música religiosa y popular, entre las que cabe destacar el Ball de la Platja de Roses (1952). Como músico perteneció a la Cobla Antiga Pep (1905-1940) y actuó en muchas poblaciones de todo el Ampurdán, así como en Gerona, Barcelona, París o Londres. Desde 1913 residió en Roses, que le dedicó una calle en 1980.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Josep Cervera Bret'''
1883-1969

Musician, instrumentalist and composer for the solo double bass

Coming from a long line of Empordà musicians, he was a virtuoso of the double bass, an instrument for which he composed nearly one hundred pieces and designed his own teaching method.
As a composer, he also wrote some 60 pieces for solo double bass, twenty sardanas, as well as pieces of religious and popular music, of which we should highlight the Ball de la Platja de Roses (Ball of the Beach of Roses,1952). As a musician he belonged to the Cobla Antiga Pep (1905-1940) and performed in many towns throughout the Empordà region, as well as in Girona, Barcelona, Paris and London. From 1913, he resided in Roses and had a street dedicated to him in 1980.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Josep Cervera Bret'''
1883-1969

Musicien, instrumentiste et compositeur pour contrebasse

Il était membre d'une grande lignée de musiciens de l'Empordà et fut un virtuose de la contrebasse pour laquelle il composa près d'une centaine d'œuvres et créa sa propre méthode d'enseignement.
Comme compositeur, il a aussi écrit une soixantaine de pièces pour contrebasse seule, une vingtaine de sardanes, ainsi que des œuvres de musique religieuse et populaire, notamment le Ball de la Platja de Roses (1952). En tant que musicien, il fit partie de la Cobla Antiga Pep (1905-1940) et joua dans de nombreuses communes de l'Empordà, de même qu'à Gérone, Barcelone, Paris ou Londres. À partir de 1913, il résida à Roses qui lui dédia une rue en 1980.</div>

[[Categoria: Oïda]]
[[Categoria: Passió]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: Innovació]]
[[Categoria: Segle XX]]

Mas de les Figueres

2020-06-15T07:39:03Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>
[[Imatge:100 2069.JPG|350px|thumb|dreta|Mas de les Figueres ]]

<div id="CA" style="display:inline;">El '''mas de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior està adaptat a les necessitats actuals de vida. L’exterior ha estat respectat i actualment és un jardí delimitat per edificis i carrers.

L’edifici té una planta complexa en la que hi són presents les diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge és al primer pis. En l’àmbit superior, a la cara nord, també s’hi troba la casa dels masovers, afegida a principi del XVIII. Els accessos a les diferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exterior de dos trams i replà superior. A pocs metres de l’edifici principal hi ha dos coberts i els pou.

La part més antiga de la masia es troba a migdia, el celler. L’estructura comprèn un espai rectangular cobert amb volta de canó. Els murs mesuren 1,5 metres de gruix i en el de migdia hi ha cinc espitlleres.

El mas, i més concretament el celler i els jardins que l'envolten, foren el llocs triats pel senyor [[Josep Oriol Martí Bagué]] com el seu [[Locus Amoenus]], que se celebrà el dia 13 d'abril de 2019.

==Notícies històriques==
Per documentació en mans del propietaris els orígens del mas remunten al segle XVI. En aquest moment, el mas estava format per un celler i una casa de planta baixa. En aquest moment s’anomena mas Pedró. No és fins al 1785 que es planten les figueres que en provoquen el canvi de nom.
Tot i així, un document de l’any 1566 parla del celler del mas de les Figueres.

==Localització==

Avinguda de Rhode, 209-221.

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* La distribució volumètrica exterior així com diferents elements constructius que configuren l’aspecte extern (finestres, eixida, portals, espitlleres, etc.)
*Elements constructius estructurals de l’interior com voltes de pedra.
*Queda protegida tota l’àrea del jardí que queda delimitada pel PEU del Mas de les Figueres.
*S’admeten ampliacions amb les limitacions que s’estableixen en els paràmetres de la clau que li correspon al POUM.
*Els nous volums hauran de respectar el caràcter original de l’edificació.

==Enllaços externs==
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4063 Mas de les Figueres]. Pobles de Catalunya.</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Mas de les Figueres'''
s. XVI-XVIII /
Popular

Vivienda de estilo popular conocida en el siglo XVI como Can Pedró, familia documentada en Roses a partir de 1565. Tras la guerra de Sucesión, se llevaron a cabo unas obras de ampliación que le dieron la forma actual. El edificio cuenta con las estancias típicas de este tipo de construcciones agrícolas, como la cocina, un horno y los establos, mientras que las habitaciones se organizan a partir de una amplia sala. La bodega, por su parte, mantiene la estructura original con la bóveda de cañón. Parece ser que la plantación de unas higueras (figuera, en catalán) en 1785 es la razón del cambio de nombre de la casa.
La masía era el centro de un extenso patrimonio agrícola que se extendía no solo por la llanura circundante, sino que abarcaba buena parte de la montaña del Puig Rom. La casa y su entorno tienen un gran valor paisajístico y etnográfico que documentan la antigua fachada marítima de Roses.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Mas de les Figueres'''
16th-18th Century /
Popular

A farmhouse in the popular style house known in the 16th century as Can Pedró, a family documented in Roses from 1565. After the War of the Spanish Succession, it was extended to give its current form. The building has the rooms typical of this type of agricultural building, such as the kitchen, an oven and the stables, while the bedrooms are arranged around a large hall. The cellar, meanwhile, maintains its original structure with a barrel vault. It seems that the planting of some fig trees (Figueres in Catalan) in 1785 is the reason for the change of name of the house.
The farmhouse was the centre of an extensive agricultural estate that extended not only to the surrounding plain, but also covered much of the Puig Rom mountain. The house and its surroundings are of great scenic and ethnographic value, providing evidence of the old seafront of Roses.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Mas de les Figueres'''
XVIe-XVIIIe s. /
Populaire

Habitation de style populaire connue au XVIe siècle sous le nom de Can Pedró, une famille recensée à Roses dès 1565. Après la Guerre de Succession, des travaux d’agrandissement furent réalisés pour lui donner sa forme actuelle. Le bâtiment se compose des pièces typiques de ce type de constructions agricoles, telles que la cuisine, le four et les étables, tandis que les chambres s’organisent autour d'une grande salle. La cave vinicole, pour sa part, conserve la structure d'origine avec sa voûte en berceau. Il semble que la plantation de quelques figuiers en 1785 soit à l'origine du changement de nom de la maison.
La ferme était au centre d'un vaste patrimoine agricole qui s'étendait non seulement sur la plaine environnante mais couvrait aussi une grande partie de la montagne de Puig Rom. La maison et ses environs ont une grande valeur paysagère et ethnographique et renseignent sur la façade maritime de Roses.</div>

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Canvi]]
[[Categoria: Comunitat]]

Plaça de les Botxes

2020-06-15T07:35:17Z

WikiSysop:

[[Categoria:Paisatge urbà]]
[[Categoria:La vila]]
[[Categoria:Places]]
[[Categoria:Turisme]]
[[Categoria:Comerç]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Històries personals]]

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>
[[Imatge: ROS-2-0052.jpg|350px|thumb|dreta| Vista de l'entrada de Roses a principi de segle XX/AMR- Col·lecció Reixach]]
[[Imatge: ROS-18-0004.jpg|350px|thumb|dreta|Ramon Pujol a la platja de l'entrada de Roses, a l'altura de l'actual plaça de les Botxes/AMR. Col·lecció L'Abans, fons Magda Pujol Escayola]]

<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de les Botxes és un espai urbà situat entre el [[Passeig Marítim]] i l'[[avinguda de Rhode]], que enllaça sense solució de continuïtat amb la carretera C-68, de Roses a Figueres, l'antiga C-260 de Roses a Besalú. Es troba abans d'arribar al primer xalet que afronta amb l'esmentat Passeig Marítim, en el queixal que es forma, just al davant dels xalet situats on hi havia el [[baluart de Santa Maria]] de la [[Ciutadella de Roses]].

===Denominació===
Fins a l'aprovació de l'actual nomenclàtor municipal, l'any 2008, l'espai que ocupa la plaça de les Botxes no havia tingut una denominació oficial. A mitjan dècada de 1970 era anomenat, encara, com la "placeta" o la "plazuela" que donava "entrada a la playa". És evident, doncs, que a nivell oficial aquesta zona no tenia nom. Tampoc a nivell popular tenia un nom fossilitzat únic. Així, el geni popular ja li havia atorgat, almenys, dues denominacions que encara avui dia són utilitzades. D'una banda, se l'anomena [[plaça de les Palmeres]] a causa de la presència d'aquesta espècie arbòria, plantada durant la reforma de l'espai efectuada l'any 1975. I en segon lloc, de manera espontània se l'ha batejat com a plaça de les Botxes, segurament per l'ús lúdicoesportiu que els turistes francesos en feien jugant a la petanca.

===Història===
L'espai urbà que actualment es coneix com a plaça de les Botxes ha estat utilitzat durant molt de temps per a diferents activitats econòmiques, essent sempre un mirall de les principals orientacions de la vida econòmica de la població. Així, des de de l'any 1880 ja s'hi havien instal·lat en aquest sector les casetes de bany, destinades a oferir un nou servei a les classes benestants locals, però sobretot forasteres, que utilitzaven la platja per a uns usos recreatius absolutament nous. Més tard, durant les primeres dècades del segle XX, [[Pau Pujol]] hi tenia establerta la seva drassana, en l'espai delimitat per la platja del [[Rastrell]] i la carretera comarcal de Roses a Besalú.

Aquest espai es va anar urbanitzant progressivament. La seva delimitació física es precisà molt millor a partir de començament de la dècada de 1950, quan es construïren els primers xalets al Rastrell, que separaren físicament l'[[avinguda de Rhode]] de la platja. Al darrera d'aquest procés urbanitzador hi havia l'empresa [[Masdal SA]] o, si es vol, els seus socis principals, els hereus d'[[Adolf Mas Yebra]], [[Martí Dalmau Mercader]] i [[Montserrat Cardelús Dalfó]] que, juntament amb altres propietaris, tramitaren l'any 1952 la delimitació de la zona marítimoterrestre davant la Delegació Provincial del Ministeri d'Obres Públiques i l'[[Ajudantia de Marina de Roses]]. Es consumava l'ocupació de la primera línia costanera en el tram comprès entre el [[rec d'en Forquilla]] i la [[riera de la Trencada]], una operació urbanística que salvava el desastre econòmic que suposaven els successius intents d'enderrocar la Ciutadella i construir-hi.

L'espai lliure situat a llevant d'aquestes edificacions, clarament orientades al turisme, s'anava conformant, lentament, en una plaça, informal i sense nom, encara.

[[Imatge: ROS-25-0045.jpg|350px|thumb|dreta| Vista de la [[platja del Rastrell]] i el xiringuito d'en Dolfo/AMR. Autor: MC. Col·lecció L'Abans, fons família Prats - Basí]]
La irrupció del turisme de masses provocà la desaparició de l'activitat naviliera i la seva substitució per un xiringuito de platja. Efectivament, el setembre de 1956, el senyor Martí Dalmau sol·licità la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola, segons el projecte redactat per l'arquitecte figuerenc [[Alexandre Bonaterra Matas]]. Malgrat no aparèixer directament en el projecte d'obres, també hi havia implicada en el negoci la senyora Montserrat Cardelús i Dalfó, perquè era copropietària en la iniciativa urbanística. A més, era l'esposa de Pere Bretcha i Galí, president aleshores de la Diputació de Girona. Tots plegats eren els socis de la societat Masdal SA, propietària dels terrenys de la Ciutadella. Administrativament les obres sol·licitades foren denegades perquè es trobaven en terreny de domini públic. Sigui com sigui, s'arribà a bastir un xiringuito, força provisional i precari, que fou conegut com el Xiringuito d'en Dolfo. Aquest establiment, que estigué en funcionament durant 18 anys, fou regentat per l'Adolfo Ortíz Hernández, un antic agent de policia que s'afincà a Roses a causa del seu matrimoni amb [[Rosa Corcoll Mayos]].

L'any 1975 l'Ajuntament de Roses impulsà les obres d'urbanització de tot un sector, que comprenia entre altres espais els carrers de les caravel·les La Pinta, La Niña i la Santa Maria i la "placeta de entrada a la playa", com s'ha avançat abans, una manera d'anomenar aquest espai que clarament remet a la seva manca de denominació oficial. D'aquesta manera es va pavimentar, s'encintà el seu perímetre amb una vorada i es dotà de clavegueram tot l'àmbit de la intervenció.

A començament de la dècada de 1980 s'instal·là una petita oficina de turisme a prop de la plaça de les Botxes, que atenia els visitants a l'entrada de la vila. Aquesta oficina d'informació turística va ser, durant els primers anys, una simple oficina mòbil instal·lada en una rulot. Més endavant, l'any 1990, es construí una moderna oficina al bell mig de la plaça segons un projecte de la dissenyadora navarresa, establerta a Roses, [[Elena Ruiz Narbaiza]]. El seu disseny destacava el teulat en forma de diverses veles tensades pel vent. Aquest equipament municipal estigué operatiu fins a l'any 1994, el moment previ a la darrera transformació urbana de la plaça. Des d'aleshores va ser seu dels serveis de socorrisme fins l'estiu de 2015, ja que l'any 2016 va ser enderrocada.

Finalment, l'aspecte actual de la plaça de les Botxes es deu a l'execució del projecte de Passeig Marítim l'any 1995. La unificació de materials i del mobiliari públic amb la resta del Passeig Marítim ha provocat que la plaça quedi integrada amb la resta d'aquesta via peatonal, tot perdent, potser, una mica el caràcter d'espai diferenciat. En el Passeig Marítim, a l'extrem, doncs, de la plaça de les Botxes, hi ha instal·lada, des de l'any 1995, l'escultura anomenada ''Banyistes'', obra d'Elena Ruiz Narbaiza.

===Significació===

La plaça de les Botxes forma part del projecte [[Locus Amoenus]]. D'aquesta manera, el dia 16 d'abril de 2016, l'escriptor figuerenc i rosinc [[Àngel Burgas Trèmols]] va triar aquest espai com el seu lloc preferit. Escrivia:

<blockquote>Els espais propers en els quals hem viscut tota la vida i que identifiquem com a escenaris d’experiències, d’alegries o dolors, apareixen sovint en les nostres obres de creació. De vegades amb un realisme al detall, d’altres amb la consistència espontània i canviant d’un somni.
He viscut molts mesos de la meva vida a Roses, i la població treu el cap a la meva literatura des del primer llibre de relats (Show, Proa 1999). Algun cop ha estat decorat indestriable de l’obra (L’Habitació d’en Beckwitt, Empúries 2006), i gairebé sempre la plaça de les Botxes, i especialment la visió de la badia i la muntanya del Puig Rom des d’aquest punt, hi són descrites acompanyant les evolucions físiques o emocionals dels meus protagonistes. La proximitat de la casa de la mare a l’Avinguda de Rhode 69 n’és la causa. És per això que per a mi s’ha convertit en un lloc mític, mig real i mig imaginari, mig físic i mig fantasiós, carregat de tot allò viscut i tot allò inventat, desitjat, temut o imaginat. Quantes vegades durant les meves visites a l’Empordà no m’hauré apropat, encara que fos només un moment, a retrobar-me a mi mateix en aquest punt estratègic! I de tant en tant costa uns segons destriar què és real i que es mentida de tots els records que em vénen al cap quan evoco la plaça de les Botxes o el passeig de Roses: no sé si són fruits de la meva experiència o de la meva imaginació. I vet aquí la màgia i el caràcter mític, d’un racó, malgrat tot ben real, de la població alt empordanesa.
L’imaginari d’un poble el formen també les seves ficcions. Per això és important per a mi ser conscient que, modestament, he introduït alguns indrets de Roses en la meva literatura.</blockquote>

Però inversament a com refereix Àngel Burgas, la plaça de les Botxes, esdevinguda material literari, també transita entre la realitat de la seva presència en l'obra novel·lada i la imaginació d'una plaça difusa, sense límits marcats i, per tant, fictícia. Els pobles també es formen amb realitats inventades i ficcions urbanes.

<videoflash>Yhumjr7yp_E</videoflash>

===Localització===
Plaça de les Botxes, entre l'avinguda de Rhode i el passeig Marítim.

===Fonts===

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, 1975, Documentació relativa a les obres d'urbanització, pavimentació i clavagueram del passeig Marítim, plaça de les Botxes i carrers de la caravel·la Pinta, de la caravel·la la Niña i de la caravel·la la Santa Maria, promogudes per l'Ajuntament de Roses.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, exp. 461/1994, Projecte d'urbanització del Passeig Marítim de Roses, redactat pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports, primera fase.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.4. Obres de caràcter municipal. Edificis municipals, Juny 1990, Projecte de construcció i decoració del local destinat a oficines del Patronat Municipal de Turisme, situat a la plaça de les Botxes, segons el projecte redactat per Elena Ruiz Narbaiza.

CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Obres Majors, exp. 2/1956, Els senyors Martí Dalmau Mercader i Montserrat Cardelús Dalfó sol·liciten la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola a la platja de Roses.

CAT AMR 13.14. Vicente Aldeguer Jaén (1886-1970), 1952, Expedient amb els informes i antecedents de l'Ajudantia Militar de Marina de Roses referents als xalets que es construïen a les finques propietat de Mas Yebra i Martí Dalmau Mercader a la zona de salvament marítim en el tram comprès entre el rec d'En Forquilla i la riera de la Trencada.</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Plaza de les Botxes'''

s. XX

Espacio urbano articulado entre el paseo marítimo y la avenida de Rhode, justo delante de la antigua avenida del Parc. Toma su nombre del juego de las bochas (botxes, en catalán) que jugaban los turistas en este lugar a partir de la década de 1960, aunque también es conocida popularmente como la plaza de les Palmeres, plantadas en 1975. Anteriormente, en este lugar se ubicaron las casetas de baño, el astillero de Pau Pujol y, posteriormente, el chiringuito d’en Dolfo. Es un espacio presente en la obra literaria del escritor rosense de adopción Àngel Burgas. En el centro de la plaza están las esculturas de bronce de un ingeniero y un capataz que dirigen las obras de la Ciutadella, obra de Ramón López Ayats. Delante de la playa está la escultura Banyistes, obra de Elena Ruiz Narbaiza, que invita a los turistas a disfrutar de las vistas de la bahía de Roses y del Puig Rom</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Plaça de les Botxes'''

20th Century

An urban space between the Passeig Marítim and Avinguda de Rhode just in front of the old Avinguda del Parc. It takes its name from the game of ‘botxes’ or boules that tourists played here from the start of the 1960s, although it is also popularly known as the Plaça de les Palmeres for the palm trees planted in 1975. Previously, it had been the site of the bath house, the Pau Pujol shipyard and, later, the Dolfo beach bar. It is an area represented in the literary work (falta el nom de la novel·la) of the adopted Roses writer, Àngel Burgas. In the middle of the square are the bronze sculptures, by Ramon López Ayats, of an engineer and a foreman who directed the works of the Ciutadella. In front of the beach, there is the Banyistes (Bathers) sculpture, by Elena Ruiz Narbaiza, which invites tourists to enjoy the views of Puig Rom and the Bay of Roses.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Plaça de les Botxes'''

XXe s.

Espace urbain articulé entre la promenade du front de mer et l'avenue de Rhode, juste en face de l'ancienne avenue du Parc. La place doit son nom au jeu des botxes (boules en bois) auquel jouaient les touristes à cet endroit à partir des années 1960, bien qu’elle soit aussi populairement connue sous le nom de Plaça de les Palmeres, en référence aux palmiers plantés en 1975. Auparavant, il y avait ici les cabines de bain, le chantier naval de Pau Pujol et, plus tard, le bar de plage d’En Dolfo. C'est un lieu présent dans l'œuvre littéraire de l'écrivain Àngel Burgas, enfant adoptif de la ville de Roses. Au beau milieu de la place se trouvent les sculptures en bronze d'un ingénieur et d'un contremaître qui dirigèrent les travaux de la Citadelle, œuvre de Ramon López Ayats. Devant la plage se dresse la sculpture Banyistes, d'Elena Ruiz Narbaiza, qui invite les touristes à contempler les vues sur la baie de Roses et le Puig Rom.</div>

Plaça de Pep Ventura

2020-06-15T07:30:50Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:Plpepventura.jpg|350px|thumb|dreta|Vista des del sud de la plaça]]
[[Categoria: Civil]]
[[Categoria: Arquitectura]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: El nou eixample]]

<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.

===El projecte===
L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.

El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així matiex, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.

===L'execució del projecte===
El dia 21 de desembre de 1976, l'Ajuntament de Roses convidava els paletes i constructors locals a prendre part en el concurs per adjudicar les obres de la plaça Pep Ventura. El termini per rebre les ofertes acabava el dia 15 de gener de 1977 i, finalment, s'adjudicà al contractista d'obres Francesc Huguet, segons l'acord de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 25 de gener. Huguet es comprometé a fer les obres per un preu de remat de 1.158.816 pessetes, que fou la millor oferta econòmica, malgrat que, curiosament, era superior al preu inicial. Sens dubte, la inflació galopant derivada de la crisi petroliera provocava augments continus dels preus, avui gairebé impensables.

===Espai de memòria===
La importància de la figura d'en Pep Ventura en l'imaginari empordanès i rosinc potser pot explicar el perquè és l'única persona que té dedicats dos espais de la via pública a la nostra vila: la plaça i el carrer de Pep Ventura, situats l’un al costat de l'altre.

Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.

La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'orígen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.

===Referències===
J.M. Barris; P. Meseguer, «Pep Ventura», Revista de la Festa Major de Roses, Roses, Ajuntament de Roses, 2018, p. 6-13. (http://www.rosescultura.cat/pujades/files/Revista%20festa%20major%202017.pdf)</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Plaza de Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, arquitecto técnico

Es el lugar de encuentro del barrio formado en los años 1960 y 1970 entre la Ciutadella y el desaparecido matadero municipal. Con motivo del 160 aniversario del nacimiento del músico Pep Ventura (1817-1875), ampurdanés y rosense universal, pero también andaluz de nacimiento, renovador de la sardana, en 1977 el Ayuntamiento urbanizó la plaza para homenajearlo y, al mismo tiempo, construir puentes culturales con la inmigración que hizo crecer este barrio. En ella se construyó, siguiendo el desnivel del terreno, un conjunto o lugar de memoria formado por una fuente coronada con la inscripción «Roses a Pep Ventura» y un bajo relieve de la efigie del músico hecho por el escultor figuerense Artur Novoa, así como una bandera en el pavimento central de la plaza, un elemento significativo en un momento político de reivindicación de la cultura catalana y de sus expresiones artísticas.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Plaça de Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, architectural technician

It is the meeting place of the neighbourhood, created in the1960s and 1970s, between the Ciutadella and the now demolished municipal slaughterhouse. In 1977, on the 160th anniversary of the birth of the all-embracing musician, Pep Ventura (1817-1875) - who, although Andalusian by birth, was from Empordà and Roses, and who revived the Sardana - the Town Council developed the square both to pay homage to the musician and, at the same time, to build of cultural bridges with the immigrants who had begun to occupy this neighbourhood. Following slope of the land, a complex or place of memory was built, formed by a fountain crowned by the inscription "Roses a Pep Ventura” (Roses to Pep Ventura) and a bas-relief of the musician's effigy, made by the Figueres sculptor Artur Novoa, as well as a flag on the pavement in the centre of the square, a significant element in a political moment of vindication of Catalan culture and of its artistic expression.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Place Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, ingénieur en bâtiment

C'est le lieu de rencontre du quartier créé dans les années 1960-1970 entre la Citadelle et l'abattoir municipal aujourd'hui disparu. En 1977, à l'occasion du 160ème anniversaire de la naissance du musicien Pep Ventura (1817-1875), enfant universel de l'Empordà et de Roses, bien qu’andalou de naissance, et rénovateur de la sardane, la municipalité fit aménager la place en son honneur et, dans le même temps, bâtit des ponts culturels avec l'immigration qui fit grandir ce quartier. On y construisit, suivant le dénivelé du terrain, un ensemble ou lieu de mémoire composé d’une fontaine surmontée de l’inscription « Roses à Pep Ventura » et d’un bas-relief à l’effigie du musicien, réalisé par le sculpteur Artur Novoa, natif de Figueres, ainsi que d’un drapeau catalan dressé sur le revêtement central de la place, élément important à un moment de revendication politique de la culture catalane et de ses expressions artistiques.</div>

Barri de Roses

2020-06-15T07:30:03Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>

<div id="CA" style="display:inline;">El ''barri de Roses'' és l''''origen de la Roses modern'''a, l'indret on es van establir a partir de 1660 els rosincs i nouvinguts que van repoblar la vila després de l'expulsió efectuada pels militars el 1640. Està delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona.

===La configuració del barri===
L'origen del barri es remunta a la segona meitat del segle XVII i és conseqüència de la protecció que les autoritats militars dispensaren fins a mitjans del segle XIX a la Ciutadella. Per tal d'evitar qualsevol edificació que pogués comprometre la defensa de la fortificació, s'obligà a la població a traslladar el seu creixement cap a l'est de les muralles, cap al raval medieval existent davant la platja, que s'amplià per transformar-se en el nou poble. Aquest, es vertebrà a partir de dos sectors clarament diferenciats: el Barri de la Punta, a la zona del Bol Nou, situat a l'est de la riera Ginjolers, i el barri de Roses, sobre la zona del Bol de la Somera, emplaçat entre l'esmentada riera i la Ciutadella.

Al llarg del segle XVIII es visqué un important augment demogràfic i la configuració urbana s'articulà a partir de les dues àrees abocades al mar, on es desenvolupaven les principals activitats econòmiques de la població, la pesca (al [[barri de la Punta]]) i el comerç (al de Roses). Durant aquest període, el creixement urbanístic és regulat constantment per nous projectes redactats pels enginyers militars responsables de la plaça forta i de ben segur amb el beneplàcit del monestir de Santa Maria d'Amer i de Roses, que havia d'establir noves terres per recuperar les pèrdues ocasionades per l'expulsió de la població intramuralles.

Ambdós sectors de Roses prendrien tota la potència urbana de la població, mentre continuava el radical procés urbanístic i la progressiva ocupació de la nova trama (hi havia encara zones per ocupar com els espais guanyats al mar, anomenats aigualeixos), i es planificaven les noves àrees de creixement que marcaren les característiques fonamentals de l'urbanisme del segle XIX. Molt important fou també el creixement econòmic experimentat en les dècades centrals del segle XIX, caracteritzat per una puixança remarcable del comerç de cabotatge, moment en què el port de Roses esdevingué el segon centre marítim distribuïdor de mercaderies de la costa de llevant.

Dins del barri de Roses hi ha el [[barri de les Babeques]], delimitat per la pujada de l'Escorxador i l'actual plaça de l'Àngel. Diccionari en mà, la babeca és una au nocturna de la família de les estrígies, però popularment també s'ha emprat el terme per parlar de les prostitutes.

Fins als anys cinquanta el barri quedava delimitat pel nord pels actuals carrers de Tarragona i Barcelona. A partir d'aleshores, el creixement de la població a redós del creixement demogràfic lligat al turisme va provocar la urbanització més enllà dels límits establerts al segle XVII.

El barri està configurat per una trama urbana irregular, vertebrat per l'actual carrer del Castell de la Trinitat, antigament carrer dels Forns. La part oriental del barri té un caràcter comercial i hostaler, en especial a la part final del carrer Trinitat, la plaça de Catalunya i el carrer del Doctor Jaume Pi i Sunyer. La part occidental té un caràcter eminentment residencial.

===Poder i elits===
Els principals edificis i habitatges nobles de la població se situen en el barri de Roses, tradicionalment ocupat per les classes benestants rosinques, els anomenats armadors, tot i que també per part de gent lligada als oficis del mar i pescadors. Tot i que gran part de les cases construïdes a cavall del segle XIX i XX van ser enderrocades als anys setanta i vuitanta del segle passat, es conserven encara algunes cases o elements que recorden al passat del barri: les façanes de les cases Causa i Fonolleras, la [[Casa Rahola Berga|casa de Josep Rahola Berga]], la façana de la [[Casa de les Marqueses de Llinàs|casa de les Marqueses de Llinars]], les cases [[Casa Matas|Matas]], [[Casa Mallol|Mallol]] o [[Casa Romanyach|Romanyac]], entre d'altres. Molts dels descendents d'aquestes famílies encara resideixen o estiuegen al barri.

La casa consistorial ha estat des del mateix segle XVII situada en aquest barri, primer en una barraca de pescadors, després a la casa del Porxo de l'actual plaça de Catalunya i actualment a la Casa Mallol i a l'edifici annex que ocupava l'enderrocada casa del Porxo. Altres dependències de l'Ajuntament estan situades a la Casa Romanyac i a la Casa de les Marqueses de Llinars.</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Barrio de Roses'''

s. XVII-XXI

Arrabal construido a partir de 1660 debido a la expulsión de la población civil de la villa de época medieval y moderna, situada dentro de la Ciutadella, durante la Guerra dels Segadors (1640-1652). Las nuevas edificaciones se alinearon en la zona conocida como Forns d’en Valls, la actual calle del Castell de la Trinitat, sobre la zona de las antiguas tiendas de pescadores. Hasta el siglo XIX sufrió la presión y las disposiciones legales de las autoridades militares para derribar las casas existentes, ya que suponían un obstáculo para la defensa de la plaza fuerte. A finales del siglo XIX y primer tercio del siglo XX se construyeron las casas nobles de la primera línea de mar, que definían el carácter burgués y elitista del barrio, habitadas por armadores, consignatarios marítimos y una acomodada colonia turística, de origen local, llamada «culos blancos».</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Barri de Roses'''

17th-21st Century

A suburb, built from 1660 onwards due to the expulsion of the civilian population, during the Guerra dels Segadors (Reapers' War, or Catalan Revolt, 1640-1652), from the medieval and modern town located within the Ciutadella. The new buildings were aligned to the area known as the Forns d’en Valls (Furnaces of Valls) - the current Carrer del Castell de la Trinitat - on the area of the old fishermen's shops. Until the 19th century, it was subject to legal provisions and pressure from the military authorities to demolish the existing houses because they were an obstacle to the defence of the military stronghold. At the end of the 19th century and the beginning third of the 20th century, grand houses were built along the seafront, defining the bourgeois and elitist character of the neighbourhood, inhabited by ship-owners, shipping agents and a colony of well-to-do tourists, of local origin, known as the “culs blancs”. (white bottoms).</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Quartier de Roses'''

XVIIe-XXIe s.

Faubourg construit à partir de 1660 en raison de l'expulsion de la population civile de la ville médiévale et moderne, située dans la Citadelle, pendant la Guerra dels Segadors (Guerre des Moissonneurs) (1640-1652). Les nouveaux bâtiments se sont alignés sur la zone connue sous le nom de Forns d'en Valls, l'actuelle rue du Castell de la Trinitat, sur d’anciens magasins de pêcheurs. Jusqu'au XIXe siècle, il subit la pression et les dispositions légales des autorités militaires désireuses de détruire les maisons existantes car elles constituaient un obstacle à la défense de la forteresse. À la fin du XIXe siècle et durant le premier tiers du XXe siècle, on construisit les maisons de maître du front de mer, qui définissaient ainsi le caractère bourgeois et élitiste du quartier et étaient habitées par des armateurs, des consignataires maritimes et par une colonie de touristes aisés d'origine locale, appelés « culs blancs ».</div>

[[Categoria:Institucions]]
[[Categoria:L’eixample]]
[[Categoria:Paisatge urbà]]
[[Categoria:Segle XVIII]]
[[Categoria:Comunitat]]

Plaça de Pep Ventura

2020-05-18T17:28:58Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:Plpepventura.jpg|350px|thumb|dreta|Vista des del sud de la plaça]]
[[Categoria: Civil]]
[[Categoria: Arquitectura]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: El nou eixample]]

<div id="ES" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.

===El projecte===
L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.

El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així matiex, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.

===L'execució del projecte===
El dia 21 de desembre de 1976, l'Ajuntament de Roses convidava els paletes i constructors locals a prendre part en el concurs per adjudicar les obres de la plaça Pep Ventura. El termini per rebre les ofertes acabava el dia 15 de gener de 1977 i, finalment, s'adjudicà al contractista d'obres Francesc Huguet, segons l'acord de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 25 de gener. Huguet es comprometé a fer les obres per un preu de remat de 1.158.816 pessetes, que fou la millor oferta econòmica, malgrat que, curiosament, era superior al preu inicial. Sens dubte, la inflació galopant derivada de la crisi petroliera provocava augments continus dels preus, avui gairebé impensables.

===Espai de memòria===
La importància de la figura d'en Pep Ventura en l'imaginari empordanès i rosinc potser pot explicar el perquè és l'única persona que té dedicats dos espais de la via pública a la nostra vila: la plaça i el carrer de Pep Ventura, situats l’un al costat de l'altre.

Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.

La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'orígen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.

===Referències===
J.M. Barris; P. Meseguer, «Pep Ventura», Revista de la Festa Major de Roses, Roses, Ajuntament de Roses, 2018, p. 6-13. (http://www.rosescultura.cat/pujades/files/Revista%20festa%20major%202017.pdf)</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Plaza de Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, arquitecto técnico

Es el lugar de encuentro del barrio formado en los años 1960 y 1970 entre la Ciutadella y el desaparecido matadero municipal. Con motivo del 160 aniversario del nacimiento del músico Pep Ventura (1817-1875), ampurdanés y rosense universal, pero también andaluz de nacimiento, renovador de la sardana, en 1977 el Ayuntamiento urbanizó la plaza para homenajearlo y, al mismo tiempo, construir puentes culturales con la inmigración que hizo crecer este barrio. En ella se construyó, siguiendo el desnivel del terreno, un conjunto o lugar de memoria formado por una fuente coronada con la inscripción «Roses a Pep Ventura» y un bajo relieve de la efigie del músico hecho por el escultor figuerense Artur Novoa, así como una bandera en el pavimento central de la plaza, un elemento significativo en un momento político de reivindicación de la cultura catalana y de sus expresiones artísticas.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Plaça de Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, architectural technician

It is the meeting place of the neighbourhood, created in the1960s and 1970s, between the Ciutadella and the now demolished municipal slaughterhouse. In 1977, on the 160th anniversary of the birth of the all-embracing musician, Pep Ventura (1817-1875) - who, although Andalusian by birth, was from Empordà and Roses, and who revived the Sardana - the Town Council developed the square both to pay homage to the musician and, at the same time, to build of cultural bridges with the immigrants who had begun to occupy this neighbourhood. Following slope of the land, a complex or place of memory was built, formed by a fountain crowned by the inscription "Roses a Pep Ventura” (Roses to Pep Ventura) and a bas-relief of the musician's effigy, made by the Figueres sculptor Artur Novoa, as well as a flag on the pavement in the centre of the square, a significant element in a political moment of vindication of Catalan culture and of its artistic expression.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Place Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, ingénieur en bâtiment

C'est le lieu de rencontre du quartier créé dans les années 1960-1970 entre la Citadelle et l'abattoir municipal aujourd'hui disparu. En 1977, à l'occasion du 160ème anniversaire de la naissance du musicien Pep Ventura (1817-1875), enfant universel de l'Empordà et de Roses, bien qu’andalou de naissance, et rénovateur de la sardane, la municipalité fit aménager la place en son honneur et, dans le même temps, bâtit des ponts culturels avec l'immigration qui fit grandir ce quartier. On y construisit, suivant le dénivelé du terrain, un ensemble ou lieu de mémoire composé d’une fontaine surmontée de l’inscription « Roses à Pep Ventura » et d’un bas-relief à l’effigie du musicien, réalisé par le sculpteur Artur Novoa, natif de Figueres, ainsi que d’un drapeau catalan dressé sur le revêtement central de la place, élément important à un moment de revendication politique de la culture catalane et de ses expressions artistiques.</div>

Plaça de Pep Ventura

2020-05-18T17:28:16Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:Plpepventura.jpg|350px|thumb|dreta|Vista des del sud de la plaça]]
[[Categoria: Civil]]
[[Categoria: Arquitectura]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: El nou eixample]]

<div id="ES" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.

===El projecte===
L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.

El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així matiex, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.

===L'execució del projecte===
El dia 21 de desembre de 1976, l'Ajuntament de Roses convidava els paletes i constructors locals a prendre part en el concurs per adjudicar les obres de la plaça Pep Ventura. El termini per rebre les ofertes acabava el dia 15 de gener de 1977 i, finalment, s'adjudicà al contractista d'obres Francesc Huguet, segons l'acord de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 25 de gener. Huguet es comprometé a fer les obres per un preu de remat de 1.158.816 pessetes, que fou la millor oferta econòmica, malgrat que, curiosament, era superior al preu inicial. Sens dubte, la inflació galopant derivada de la crisi petroliera provocava augments continus dels preus, avui gairebé impensables.

===Espai de memòria===
La importància de la figura d'en Pep Ventura en l'imaginari empordanès i rosinc potser pot explicar el perquè és l'única persona que té dedicats dos espais de la via pública a la nostra vila: la plaça i el carrer de Pep Ventura, situats l’un al costat de l'altre.

Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.

La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'orígen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.

===Referències===
J.M. Barris; P. Meseguer, «Pep Ventura», Revista de la Festa Major de Roses, Roses, Ajuntament de Roses, 2018, p. 6-13. (http://www.rosescultura.cat/pujades/files/Revista%20festa%20major%202017.pdf)</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Plaza de Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, arquitecto técnico

Es el lugar de encuentro del barrio formado en los años 1960 y 1970 entre la Ciutadella y el desaparecido matadero municipal. Con motivo del 160 aniversario del nacimiento del músico Pep Ventura (1817-1875), ampurdanés y rosense universal, pero también andaluz de nacimiento, renovador de la sardana, en 1977 el Ayuntamiento urbanizó la plaza para homenajearlo y, al mismo tiempo, construir puentes culturales con la inmigración que hizo crecer este barrio. En ella se construyó, siguiendo el desnivel del terreno, un conjunto o lugar de memoria formado por una fuente coronada con la inscripción «Roses a Pep Ventura» y un bajo relieve de la efigie del músico hecho por el escultor figuerense Artur Novoa, así como una bandera en el pavimento central de la plaza, un elemento significativo en un momento político de reivindicación de la cultura catalana y de sus expresiones artísticas.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Plaça de Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, architectural technician

It is the meeting place of the neighbourhood, created in the1960s and 1970s, between the Ciutadella and the now demolished municipal slaughterhouse. In 1977, on the 160th anniversary of the birth of the all-embracing musician, Pep Ventura (1817-1875) - who, although Andalusian by birth, was from Empordà and Roses, and who revived the Sardana - the Town Council developed the square both to pay homage to the musician and, at the same time, to build of cultural bridges with the immigrants who had begun to occupy this neighbourhood. Following slope of the land, a complex or place of memory was built, formed by a fountain crowned by the inscription "Roses a Pep Ventura” (Roses to Pep Ventura) and a bas-relief of the musician's effigy, made by the Figueres sculptor Artur Novoa, as well as a flag on the pavement in the centre of the square, a significant element in a political moment of vindication of Catalan culture and of its artistic expression.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Place Pep Ventura'''
1977 /
Agustí Donat Romañach, ingénieur en bâtiment

C'est le lieu de rencontre du quartier créé dans les années 1960-1970 entre la Citadelle et l'abattoir municipal aujourd'hui disparu. En 1977, à l'occasion du 160ème anniversaire de la naissance du musicien Pep Ventura (1817-1875), enfant universel de l'Empordà et de Roses, bien qu’andalou de naissance, et rénovateur de la sardane, la municipalité fit aménager la place en son honneur et, dans le même temps, bâtit des ponts culturels avec l'immigration qui fit grandir ce quartier. On y construisit, suivant le dénivelé du terrain, un ensemble ou lieu de mémoire composé d’une fontaine surmontée de l’inscription « Roses à Pep Ventura » et d’un bas-relief à l’effigie du musicien, réalisé par le sculpteur Artur Novoa, natif de Figueres, ainsi que d’un drapeau catalan dressé sur le revêtement central de la place, élément important à un moment de revendication politique de la culture catalane et de ses expressions artistiques.</div>

Riera Ginjolers

2020-05-18T17:24:16Z

WikiSysop:

[[Categoria:Paisatge natural]]
[[Categoria:Rieres i torrents]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Els camins i senders]]
[[Categoria:Festes i tradicions]]

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>
[[Imatge:Portada-20120209-01560.jpg|350px|thumb|dreta|Riera Ginjolers]]
[[Imatge:RJ1.jpg|350px|thumb|dreta|El pont de la riera al carrer major, abans]]
[[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla, la riera coberta]]

<div id="CA" style="display:inline;">La '''Riera Ginjolers''' és un dels punts que més resalten de Roses. Des de sempre la Riera Ginjolers s'ha considerat la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la Riera, se sap que es fa referència a aquesta.

Abans era una riera petita i es considerava com una petita franja que dividia el poble i que per travessar-la la gent havia de fer ús del pont. Per anar d'un costat del poble a l'altre també es podia passar per la llera mateixa, quan la riera anava seca.

A la riera s'hi van començar a construir ponts, molt poc a poc, que comuniquessin els carrers d'una banda i altra, tot i que principalment només hi havia un pont i la gent normalment passava per ell. Aquest pont era el del [[carrer de Davant|carrer major]] i era de fusta.

Poc a poc es van anar construint ponts que comunicaven altres carrers. Després es varen fer ponts pensats perquè els cotxes i camions poguessin passar-hi, etc. Actualment ja és molt més fàcil travessar-la d'un costat a l'altre, ja que la major part de la riera per on es transita, està coberta i ara és [[la Rambla]]. Només queda un tram descobert, l'últim tros, que en l'ordre és el primer, és a dir, des de la font fins on actualment està l'estació d'autobusos està descobert i es pot veure sense cap problema.

== Història ==

Fins a finals del segle XIX cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers i el pas de [[la Vila]] a [[la Punta]] es feia pel seu mateix llit, en les èpoques en que era sec, les quals eren la major part de l'any. Tanmateix l'any 1877 es va construir el pont de fusta situat entre el carrer del Doctor Jaume [[carrer de davant|Pi i Sunyer]] i el de [[carrer Sant Elm|Sant Elm]], com a prolongació de la vorera. El pont quedava enlairat respecte del nivell del carrer i per accedir-hi, s'utilitzaven unes escales fetes de formigó.

Durant la [[Guerra Civil]] es començà a construir el pont nou de formigó, que unia els carrers amb tota la seva amplada i això permetia el pas de cotxes i camions. Més tard, es va construir el pont de la Riba, que connectava el [[carrer l'Ensenada]] amb el [[carrer Varadero]], i també el pont dels grecs que permetia el pas cap al [[Cementiri municipal|cementiri]].

Més tard, cap els any quaranta, es va construir el pont que uní els carrers del [[carrer Trinitat|Castell de la Trinitat]] i el de [[carrer Sant Sebastià|Sant Sebastià]].

Amb el pas del temps el creixement de la població va fer que augmentés el trànsit per aquests ponts i es féu necessària la construcció de ponts nous: Un que unia l'[[L'Enxanxa|Eixample]] amb la zona del [[Camp de la Cortina]] i un altre que unia el [[carrer Puig Rom]] amb el de Girona i el [[carrer Nou]] amb el de Tarragona.

A banda i banda de la riera, les voreres ocupaven la part de davant de les cases. Els veïns hi passaven per accedir de casa seva als carrers perpendiculars a la riera i, a través d'elles, s'entrava a alguns establiments com el [[Cinema Casas]], després Cipriano, el Cinema de la [[Societat Flor de Maig]], o la sala de la [[Societat Unió Fraternal (S.U.F)]]. Per sobre del carrer Trinitat, a la intersecció entre la riera i el carrer [[Puig Rom]], a la placeta del [[carrer d'en Mairó]], hi havia una font, construïda l'any 1868. I una mica més amunt, a l'Eixample, durant la II República es construí el [[Safareig municipal|Safareig públic]].

En general el cabal de la riera era molt petit i part de l'any el llit era completament sec. S'ha de dir que algunes riuades primaverals i autumnals sorprenien, provocaven desbordaments i l'aigua passava per sobre els ponts.

===Actualitat ===

Ara, la part on hi ha més vida a la riera és a la zona coberta, la Rambla, que va des de l'actual estació d'autobusos fins a la seva desembocadura. Només queda descoberta i visitable la part de riera amunt, des de la Sarfa fins al naixement.

Travessar la riera ara és molt fàcil ja que es pot anar d'un costat a l'altre per la part coberta i és molt corrent i poc complicat. Actualment hi ha molta vida. La renovació més actual és la recuperació de l'antic safareig.

Actualment a la riera se celebren festes o se n'utilitza algun tram per celebrar festes tradicionals com ara [[Arribada dels Reis Mags|els Reis]]. A la riera també se celebra una fira d'artesans que es pot dir que ja és habitual veure-la muntada al llarg de l'últim tram de la riera, i també a la [[plaça Catalunya]].

== Vida a la riera ==

Al llarg de la riera, a principis del segle XX ja hi havia el Bar de la Bahía situat als [[horts de Can Tatxa]], a la cantonada del carrer Sant Elm. Altres locals eren el Cinema Casas, que estigué obert des de 1926 fins a 1985 i també hi ha la SUF.

A la Riera Ginjolers va ser el lloc on van començar a aparèixer les primeres peixateries. També hi havia una [[fàbrica de lleixiu Les Tres Roses|fàbrica de lleixiu]] conegut com "Les tres Roses", allà també embotellaven i venien el refresc Orange Crush. El trull també es va instal·lar a a una de les vores, més amunt de la plaçeta d'en Mairó. Allà hi duien el raïm i les olives a premsar i moldre. El vi i l'oli obtinguts es venien en una botiga al carrer d'en Mairó.

L'escola de nens es traslladà a causa de les males condicions a una aula situada al pis superior de Can Cipriano, a la Riera Ginjolers. Durant la Guerra Civil i fins l'any 1944, els nens anaven a classe a l'aula de l'escola del [[Pòsit de pescadors|pòsit de pescadors]].

Per la nit, el carrer d'en Mairó i la Riera Ginjolers eren els més transitats ja que era on hi havien més bars d'oci nocturns. S'hi concentraven també les sales de festes com ara Brasilic, Golden egg, Sabrina, Granny's, El Jardin, la SUF, etc....

== Funció de la riera ==

En un tram de la riera Ginjolers, a l'alçada del carrer Puig Rom, es van construir safareigs en temps de la [[Segona república|segona República]] (1932), destinats a les famílies més desfavorides del poble, les quals no disposaven d'un habitatge amb aigua corrent. Però el rentador també va esdevenir un punt de trobada, un espai de socialització femenina.

== Localització ==

La Riera Ginjolers neix al [[Puig Rodó]], transcorre vora del [[mas de l'Alzeda]] i el [[mas oliva]], seguidament arriba al nucli urbà, el travessa tot i arriba a la seva desembocadura, entre la [[platja del Varadero]] i l'Ensenada.

== Enllaços ==

*[http://www.emporda.info/comarca/2011/03/28/recuperen-rentadors-riera-ginjolers-roses/115496.html Notícia de la recuperació del rentador]
*[http://demoroses.semicinternet.com/ca/noticies/la-riera-ginjolers-segueix-millorant-la-seva-2 Notícia sobre millores a la Rambla]</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Riera Ginjolers'''

Es el curso fluvial ancestral que dividía los barrios de Roses y de la Punta desde el siglo XVII, con el nacimiento de la nueva población extramuros. Nace en el Puig Rodó y muere en la playa de Roses. El topónimo parece deberse a la presencia a lo largo de su recorrido de azufaifas (ginjoler, en catalán), cuyo fruto tiene cualidades medicinales. Asimismo, su madera se utiliza para la fabricación de instrumentos como las chirimías o las tenoras. Históricamente, ha sido el elemento geográfico que ha vertebrado la trama urbana de la ciudad en dos sectores diferenciados. Su tramo más céntrico se ha convertido en una concurrida rambla, aunque ya a lo largo del siglo XX se había convertido en un centro urbano y social de primer orden con la presencia de la desaparecida Cooperativa Agrícola, el lavadero municipal, las sociedades recreativas la Flor de Maig y la Societat Unió Fraternal (SUF), la escuela del Pòsit y los cines Casas y Roses.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Riera Ginjolers'''

It is the ancient river course that, from the 17th century with the birth of the new village outside the town walls, divided the neighbourhoods of Roses and Punta. Its source is on Puig Rodó and it enters the sea on the beach of Roses. The name Ginjolers would seem to relate to the presence of this shrub or small tree (Ziziphus jujuba) along its path, the fruit of which has medicinal qualities. The wood is also used to make instruments such as the gralla or tenora. Historically, it has been the geographical element around which the two distinct sections of the town have been arranged. Its central section has become a busy avenue or “rambla”, and during the 20th century, it became a principal urban and social centre with the presence of the now disappeared Cooperativa Agrícola (Farmer’s Cooperative) the municipal laundry room, the Flor de Maig (Flower of May) and the Societat Unió Fraternal (Fraternal Union Society, SUF) recreational groups, the Cooperativet school and the Casas and Roses cinemas.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Riera Ginjolers'''

C’est le cours d’eau ancestral qui divisait les quartiers de Roses et de La Punta depuis le XVIIe siècle, avec la naissance de la nouvelle ville hors des murailles. La rivière prend sa source à Puig Rodó et se jette sur la plage de Roses. Le toponyme de ginjolers semble être dû à la présence de cet arbuste ou petit arbre le long de son lit, dont le fruit a des vertus médicinales. En outre, son bois est utilisé pour fabriquer des instruments de musique tels que gralles ou tenores (instruments à vent typiquement catalan). Historiquement, c'est l'élément géographique qui a structuré la trame urbaine de la ville en deux secteurs différents. Sa partie la plus centrale est devenue une « rambla » très fréquentée, même si, tout au long du XXe siècle, l’endroit était déjà devenu un centre urbain et social de premier plan avec la présence de la coopérative agricole, aujourd’hui disparue, du lavoir municipal, des clubs sociaux récréatifs La Flor de Maig et la Societat Unió Fraternal (SUF), de l’école du Pòsit et des cinémas Casas et Roses.</div>

Barri de la Punta

2020-05-13T16:58:26Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>
<div id="CA" style="display:inline;">És el '''barri eminentment pescador de Roses''' aixecat a partir de la segona meitat del segle XVII i especialment al llarg del segle XVIII. Està delimitat a l'oest per la riera dels Ginjolers, al sud pel mar, a l'est pel carrer de Francesc Macià (antic rec de les Mariques) i al nord pel carrer Nou.

El barri de la Punta està configurat per '''carrers estrets i cases senzilles, típiques de pescadors''', de planta baixa i pis. Fins al boom del turisme va ser el nucli urbà més poblat i amb més dinamisme social i econòmic, un fet que es copsava amb la vitalitat de la llotja, les barques a la platja de la Perola i el gran nombre de comerços i artesans. Amb el pas dels anys el barri ha perdut població i un munt de negocis i restaurants encarats al turisme han ocupat les cases antigues.

===Orígens===
[[Fitxer:Fons_Gaspar_1929_ICC_2.jpg|350px|thumb|dreta|Foto aèria del barri de 1930 o 1931. ICC, Fons Gaspar]]
L'origen del barri es remunta a la segona meitat del segle XVII i és conseqüència de la protecció que les autoritats militars dispensaren fins a mitjans del segle XIX a la [[Ciutadella]]. Per tal d'evitar qualsevol edificació que pogués comprometre la defensa de la fortificació, s'obligà a la població a traslladar el seu creixement cap a l'est de les muralles, cap al raval medieval existent davant la platja, que s'amplià per transformar-se en el nou poble. Aquest, es vertebrà a partir de dos sectors clarament diferenciats: el Barri de la Punta, a la zona del Bol Nou, situat a l'est de la [[riera Ginjolers]], i el barri de Roses, sobre la zona del Bol de la Somera, emplaçat entre l'esmentada riera i la Ciutadella.

Al llarg del segle XVIII es visqué un important augment demogràfic i la configuració urbana s'articulà a partir de les dues àrees abocades al mar, on es desenvolupaven les principals activitats econòmiques de la població, la pesca (al barri de la Punta) i el comerç (al de Roses). Durant aquest període, el creixement urbanístic és regulat constantment per nous projectes redactats pels enginyers militars responsables de la plaça forta i de ben segur amb el beneplàcit del monestir de Santa Maria d'Amer i de Roses, que havia d'establir noves terres per recuperar les pèrdues ocasionades per l'expulsió de la població intramuralles.

Ambdós sectors de Roses prendrien tota la potència urbana de la població, mentre continuava el radical procés urbanístic i la progressiva ocupació de la nova trama (hi havia encara zones per ocupar com els espais guanyats al mar, anomenats aigualeixos), i es planificaven les noves àrees de creixement que marcaren les característiques fonamentals de l'urbanisme del segle XIX.

La construcció de la nova [[Església parroquial de Santa Maria|església parroquial de Santa Maria de Roses]], el 1792, certificà el final de la vila medieval situada a la Ciutadella i la confirmació de l'existència d'una nova Roses originada a les acaballes del segle XVII i consolidada al llarg del segle XVIII. Molt important fou també el creixement econòmic experimentat en les dècades centrals del segle XIX, caracteritzat per una puixança remarcable del comerç de cabotatge, moment en què el port de Roses esdevingué el segon centre marítim distribuïdor de mercaderies de la costa de llevant.

En aquest període de creixement l'estructura urbana de la Punta arriba a ocupar la quasi totalitat de l'espai delimitat pels actuals carrers Nou, Francesc Macià, la riera dels Ginjolers i el mar. El 1877, la població arribà a un màxim històric de 3.219 habitants i l'espai urbà s'hagué d'ampliar amb un eixample delimitat pels carrers Nou, de l'Almirall Federico Gravina, Francesc Macià i la Riera, que acabà de donar la forma urbana de Roses fins a la revolució turística dels anys 60 del segle XX, quan l'urbanisme rosinc explotà pels seus extrems.

===Les construccions tradicionals===
[[Fitxer:Casa_Enric_Foix.jpg|350px|thumb|dreta|Plànol d'una casa típica]]
El 1945 es va presentar el projecte de nou poblat de pescadors redactat per Ricard Giralt Casadesús. En ell es feia un estudi de les cases típiques dels pescadors rosincs, agafant d'exemple, entre d'altres, la casa del mariner Enric Foix situada al carrer de Peralada, 26, o la de can Mas Blanc a la travessera del Cementiri.

===Referències===
*https://www.roses.cat/la-vila/urbanisme/pla-de-barris
*Pol Meseguer, "Quan la Punta encara aixecava el cap", document del mes de maig de l'Arxiu Municipal, 2016.
*Biblioteca Museu Marítim, Plan Nacional de mejoramiento de la vivienda en los poblados pescadores, tom III, Madrid, Ministerio de la Gobernación. Dirección General de Arquitectura, 1946. registre 4.628, p. 199-202.</div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Barrio de la Punta'''
s. XVII-XXI / Pedro Martín Cermeño, Ramón de Anguiano, Antonio
López Sopeña, ingenieros

Arrabal construido a partir de 1660 debido a la expulsión de la población civil de la villa de época medieval y moderna, situada dentro de la Ciutadella, durante la Guerra dels Segadors (1640-1652). Ha sido, tradicionalmente, el barrio pescador y marinero de Roses, lleno de calles y callejones estrechos y muy concurridos, que tuvo un gran crecimiento en el siglo XVIII y XIX, siguiendo los proyectos urbanísticos de los ingenieros militares. Densamente habitado, es el barrio popular de Roses, una de las cunas del republicanismo federal ampurdanés. Cuenta con muchos ejemplos de arquitectura popular tradicional en varias de sus calles, como las de Sant Isidre, de Sant Sebastià, dels Traginers o de Joan Badosa, y con edificios destacados como la iglesia de Santa María o el centro cultural Ca l’Anita.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Barri de la Punta'''
17th-21st Century / Pedro Martín Cermeño, Ramon de Anguiano, Antonio
López Sopeña, engineers

A suburb, built from 1660 onwards due to the expulsion of the civilian population, during the Guerra dels Segadors (Reapers' War, or Catalan Revolt, 1640-1652), from the medieval and modern town located within the Ciutadella. It has traditionally been occupied by the fisherman and sailors of Roses, full of narrow and crowded streets and alleyways, which underwent significant growth in the 18th and 19th centuries following the urbanisation projects of the military engineers. Densely inhabited, it is the working-class neighbourhood of Roses, one of the hotbeds federal republicanism in Empordà. It has many examples of traditional popular architecture in several of its streets, such as Carrers Sant Isidre, de Sant Sebastià, dels Traginers and Joan Badosa, and with prominent buildings such as the Church of Santa Maria and the Ca L'Anita cultural centre.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Quartier de La Punta'''
XVIIe-XXIe s. / Pedro Martín Cermeño, Ramón de Anguiano, Antonio
López Sopeña, ingénieurs

Faubourg construit à partir de 1660 en raison de l'expulsion de la population civile de la ville médiévale et moderne, située dans la Citadelle, pendant la Guerra dels Segadors (Guerre des Moissonneurs) (1640-1652). L’endroit a été, traditionnellement, le quartier des pêcheurs et des marins de Roses, jonché de rues et ruelles étroites très fréquentées. Il a connu une forte croissance aux XVIIIe et XIXe siècles, au gré des projets urbains des ingénieurs militaires. Densément peuplé, c'est le quartier populaire de Roses, l'un des berceaux du républicanisme fédéral de l'Empordà. Il présente de nombreux exemples d'architecture populaire traditionnelle dans plusieurs de ses rues, notamment les rues Sant Isidre, Sant Sebastià, Traginers ou Joan Badosa, ainsi que des édifices remarquables, dont l'église de Santa Maria ou le centre culturel Ca l'Anita.</div>

[[Categoria:Al mar]]
[[Categoria:L’eixample]]
[[Categoria:El turisme]]
[[Categoria:Segle XVIII]]
[[Categoria:Comunitat]]

Casa Rahola Berga

2020-05-13T16:51:08Z

WikiSysop:

<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:C_ramon_rahola.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Rahola Berga al capvespre]]

<div id="CA" style="display:inline;"> La '''casa Rahola Berga''' va ser feta construir per [[Josep Rahola Berga]] i dissenyada i construïda pels mestres d'obres [[Àngel Marés Fonseya]] i el seu fill [[Joan Marés i Marés]] seguint la moda de l’època. De fet, és una de les poques cases que es conserven de l’eixample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historicistes.

El propietari, Josep Rahola Berga, fou un destacat membre de la burgesia comercial local. A més de capità de vaixell i de la seva important activitat com a comerciant, fou una figura fonamental en la política de Roses durant les dues primeres dècades del segle XX, en les que fou alcalde entre 1907 i 1912.

L’edifici consta d’una planta baixa on hi ha la porta principal i un pis, que s’obre a la façana mitjançant un balcó corregut amb balustrada i tres portes. En el nivell inferior, una de les dues finestres balconeres que acompanyaven l’entrada va ser reformada i s’hi ha obert una altra porta que dóna a una àmbit independent de la casa.

Totes les obertures estan decorades amb motius florals emmarcats per petites circumferències concèntriques a més d’una petita cornisa. En el primer pis, a més d’aquesta decoració, hi ha unes palmetes. A la part superior, una cornisa decorada amb permòdols, en els seus extrems uns lleons, i una barana de ferro culminen l’edifici.

D’aquest eixample de finals del segle XIX, principi del XX, encara en són testimoni la [[casa Mallol]], la [[casa Matas]], la [[casa de les Marqueses de Llinàs]] i la [[casa Canals]].

==Localització==
Plaça Catalunya, 3

===Coordenades===
* '''UTM''': X: 514482 Y:4679308

==Nivell de Protecció==
B. Protecció bàsica

Objectes de protecció:
*La integritat de la façana.
*Elements ornamentals de l’interior.
*L’alçada reguladora i en nombre màxim de plantes queden determinats en els paràmetres d’aplicació de la clau que li correspon al POUM.
*Les ampliacions en alçada compliran les següents condicions:
** Es retiraran un mínim de 1’5 metres del pla de la façana existent.
**Les zones mitgeres que quedin descobertes hauran de tenir tractament de façana.
**Els colors dels elements de façana seran els admesos a la normativa de cada zona. </div>

----
<div id="ES" style="display:inline;">'''Casa Rahola Berga'''
1900 / Ecléctico /
Àngel Marés Fonseya y Joan Marés Marés, maestros de obras

Vivienda de estilo ecléctico, con evidentes rasgos historicistas, que mandó construir Josep Rahola Berga, un destacado miembro de la burguesía comercial local. Además de capitán de barco y de su importante actividad comerciante, fue una figura fundamental en la política de Roses en las dos primeras décadas del siglo XX, en las que fue alcalde entre 1907 y 1912. Fue edificada, como muchas otras viviendas burguesas de la época, por la estirpe rosense de maestros de obras formada por Àngel Marés Fonseya y su hijo, Juan Marés Marés. La casa Rahola Berga destaca por su fachada, cuyas aberturas están decoradas con motivos florales enmarcados por pequeñas circunferencias concéntricas. Las del primer piso están coronadas con unas palmetas. En la parte superior hay una cornisa decorada con canecillos y, en sus extremos, unos leones.</div>

----
<div id="EN" style="display:inline;">'''Casa Rahola Berga'''
1900 / Eclectic /
Àngel Marés Fonseya and Joan Marés Marés, master builders

A house in the eclectic style, with evident historicist traits, built for Josep Rahola Berga, a leading member of the local commercial bourgeoisie. In addition to being ship’s captain and his significant commercial activity, he was a fundamental figure in the political landscape of Roses in the first two decades of the 20th century, when he became mayor between 1907 and 1912. It was built, like many other bourgeois houses of the time, by the long line of master builders from Roses, Àngel Marés Fonseya and his son, Joan Marés Marés. Casa Rahola Berga is noted for its façade, whose door and windows are decorated with floral motifs framed by small concentric circumferences. The first floor is crowned with palm fronds. In the upper part there is a cornice decorated with modillons or corbels and with lions at either end.</div>

----
<div id="FR" style="display:inline;">'''Casa Rahola Berga'''
1900 / Éclectique /
Àngel Marés Fonseya et Joan Marés Marés, maîtres d'œuvre

Maison de style éclectique, aux caractéristiques historicistes évidentes, construite à la demande de Josep Rahola Berga, membre important de la bourgeoisie marchande locale. Outre ses fonctions de capitaine de navire et son importante activité commerciale, il fut une figure fondamentale de la politique à Roses au cours des deux premières décennies du XXe siècle, au cours desquelles il fut maire de 1907 à 1912. Comme beaucoup d'autres maisons bourgeoises de l'époque, elle fut construite par la lignée de maîtres d’œuvres, originaires de Roses, formée par Àngel Marés Fonseya et son fils, Joan Marés Marés. La maison Rahola Berga se distingue par sa façade dont les ouvertures sont ornées de motifs floraux encadrés de petits cercles concentriques tandis que celles du premier étage sont couronnées de petits palmiers. À l’étage supérieur, il y a une corniche décorée de lézards et, à ses extrémités, de lions.</div>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arquitectura]]
[[Categoria: La vila]]
[[Categoria: Prosperitat]]
[[Categoria: Vista]]