Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Discussió:Pere Rahola

2011-01-22T20:55:52Z

Squirrel: Es desfà la revisió 2720 de Squirrel (Discussió)

Qui despatxa amb Antoni Maura no és Pere Rahola, si no el rei Al fons XIII

Discussió:Pere Rahola

2011-01-22T20:54:23Z

Squirrel:

Qui despatxa amb Antoni Maura (no Miguel) no és Pere Rahola, si no el rei Al fons XIII

Discussió:Pere Rahola

2011-01-22T20:48:13Z

Squirrel: Es crea la pàgina amb «Qui despatxa amb Antoni Maura no és Pere Rahola, si no el rei Al fons XIII».

Qui despatxa amb Antoni Maura no és Pere Rahola, si no el rei Al fons XIII

Sebastià Martí

2011-01-15T19:38:14Z

Squirrel:

Sebastià Martí Ballart (Pau, 1829-Roses, 1901) El 1869 sembla evidenciar-se un conflicte, latent encara, entre el mestre i el Consistori,atés que el 13 de juny Sebastiá Martí es veié obligat a ratificar,davant els membres de l`Ajuntamentent i de la junta Local d`Ensenyament les cláusules del contracte que habia signat l'any 1854, pel qual assumia el pagament del lloguer d'un habitatge i la gratificación del seu ajudant. Alguna cosa s'estava covant. Les convulsions polítiques del moment tampoc devien ajudar massa en la resolució de les disputes que hi havia.
Va escriure: ''Rosas. Su fundación y su monasterio, vicisitudes que ha tenido la villa y sitios que en diferentes guerras tuvo que resistir'' (Gerona:1895), l'any 1897 l'obra fou declarada llibre de text per a les escoles de primer ensenyament.

==Bibliografia=
* Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" Girona: Diputació, 2009. p. 492.

[[categoria: Escoles]]
[[categoria: Segle XIX]]
[[categoria: Politica]]

Jaume Palmerola i Trulls

2011-01-15T19:30:33Z

Squirrel: /* Bibliografia */

Jaume Palmerola i Trulls (1866 - 1931) fou un cartògraf i pintor paisatgista nat a Roses, que publicà diversos i llibres i diverses obres, els quals analitzarem a continuació.

==Biografia==

Jaume Palmerola nasqué a Roses - concretament al carrer Capellans Tercer - el 14 de setembre de 1866. Era fill de Pere Palmerola i de Magdalena Trulls.
Les dades estrictament personals es clouen amb el seu casament amb la valenciana Maria Juan Ferrer, amb la qual tingué dos fills, Pere i Maria.
Després d'una vida itinerant, com corresponia a un oficial cartògraf del ram de la guerra, que li permeté de viure a Vigo, València, Cadis o Palma, entre d'altres ciutats, morí al poble que el veié néixer el 31 de gener de 1931.

El 30 de desembre de 1916, el consistori rosinc li dedicà el nom del carrer al que va nèixer, un cul de sac molt a prop de la Plaça de Sant Pere, que popularment també es coneix amb el nom ''''El Cup de l'Almadrava''''.

==Obra==

===Com a escriptor===

Com a escriptor publicà ''paisajes de España'', una mena de periple detallista de les costes ibèriques, sobretot de Catalunya i Galícia, i ''ejercicios de dibujo topográfico y de paisaje panorámico'' -una obra que Pla i Cargol recorda que fou premiada i declarada "de utilidad para la marina"-, a més de col·laborar a les revistes "ambos mundos" i "mundo gráfico", entre d'altres.
També està documentat un article al diari ''el faro de Vigo'', publicat el sis d'octubre de 1912, en el qual Palmerola descrivia la vila de Roses i en donava notícia dels fets històrics més destacats.

===Com a pintor===

Palmerola es va dedicar també a pintar. Algunes exposicions, com les celebrades a la sala Parés de Barcelona o al Círculo de San Fernando a les acaballes de 1923 i principis de 1924 foren elogiades per la premsa coetània.

La seva obra pictòrica se situa en els paràmetres clàssics de temàtica paisatgística. Alguns dels seus quadres més significatius foren ''los primogénitos del condado de Priegue, Després del ruixat, Capvespre a la vall del Frigoso (1904)'', ''Punta Castelo (1906)'', ''Des del Calvari, Mai e filla o Entre roures (1910)''.
Així mateix, coneixem nou pintures més de Palmerola, amb motiu de la seva donació a l'Ajuntament de Roses l'11 de maig de 1918 i tres pintures catalogades sota l'epígraf ''ametllers en flor''.

En definitiva, Jaume Palmerola i Trulls fou un dels emigrants rosincs que més projectà la seva filiació originària sobre els territoris en què visqué, ja fos des de les pàgines d'''El faro de Vigo'', ja des de les mostres de pintura que realitzà a Barcelona o a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando.

==Bibliografia==

* Barris, Josep Maria (2008): ''Roses o a la recerca de la zona grisa'', publicacions municipals (Roses)
* Padrosa Gorgot, Inés (2009): ''Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà''. Girona: Diputació. p. 593-594

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Pintura]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Passió]]

Francesc Sunyer Bordas

2011-01-15T19:29:36Z

Squirrel: /* Bibliografia */

<blockquote><poem>'''Francesc Sunyer''' (Maçanet de Cabrenys, 1745 - Roses, 1803/1804). Metge establert a Roses, que inicià la nissaga dels Sunyer i Pi Sunyer de Roses. Fou un estudiós de la febre maligna que es va estendre a la població després del setges de 1794-95 i de l'estat morbós anòmal que es va patir després de la retirada dels soldats portuguesos. Autor de diverses ''Memòries'' enviades a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
* Cañigueral i Folcarà, S. i altres, ''Homes de ciència empordanesos'', Figueres: Carles Vallès editor, 1985, pp. 134-135.
* Pi-Sunyer, A., ''Sunyer metges, pare i fill'', Mèxic D.F.: Editorial Xaloc, 1957 (1a edició); Roses: Ajuntament de Roses, 2008 (reedició).
* Barris i Ruset, J. M., ''Roses o la recerca de la zona grisa'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008, pp. 197-200.
* Padrosa Gorgot, Inés (2009) ''Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà''. Girona: Diputació, p. 800.

[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Medicina]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Coneixement]]

Pere Aznar i Seseres

2011-01-15T19:27:25Z

Squirrel: /* Bibliografia */

<blockquote><poem>'''Pere Aznar i Seseres''' (Roses, 1907 - Santiago de Xile, 1999). El seu pare, mecànic valencià, s'havia instal.lat a Roses segurament durant les obres del port, i s'hi va casar. Pere Aznar ingressà al Partit Comunista Català l'any 1928 i el 1934, juntament amb Jaume Compte, va fundar el Partit Català Proletari. L'any 1936 fou escollit diputat del Parlament espanyol i també president del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria. L'any 1938 fou director general de Treball i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra s'hagué d'exiliar a Xile, on va dur a terme una intensa activitat política i associativa. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
* Padrosa Gorgot, Inés (2009) ''Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà'' Girona: Diputació. p. 86

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Política]]
[[Categoria: Entitats]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Servei]]

Pere Rahola

2011-01-15T19:26:09Z

Squirrel: /* Bibliografia */

[[Fitxer:pererahola.jpg|350px|thumb|dreta|Pere Rahola]]

'''Pere Rahola i Molinas''' (Roses, 16 de juliol de 1877 - Barcelona, 1956) fou un polític i advocat afiliat a la Lliga Regionalista.

==Biografia==

Gran amic de Francesc Cambó (president de ''la lliga''), va ser un destacat integrant d'aquesta formació, per la qual va ser escollit diputat per Barcelona en totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte les del 1916, en què es presentà com a senador i ocupà durant un any aquest càrrec.

Després del cop d'Estat de Primo de Rivera i de la seva oposició a la dictadura, es va veure obligat a dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès al 1924.
Amb la proclamació de la segona república espanyola va tornar a ocupar l'escó com a diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la ''lliga regionalista'' en la ''lliga catalana'' al 1933.

En el bienni negre (1934 - 1936) va ser ministre de marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 presidí de forma successiva Joaquín Chapapietra. Després d'aquesta etapa, va ocupar el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935 presidí Portela Valladares.

Morí al 1956 a la ciutat de Barcelona però està enterrat al [[Cementiri municipal]] de [[Roses]], el seu poble natal, al a l'angle nord - oest.

==Pere Rahola en la cultura popular==

===''El quadern gris'', de Josep Pla===

[[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del [http://elquaderngris.cat/blog/?p=5223 3 de novembre de 1919]. Vegem - ne un breu fragment:

[[Fitxer:raholamaura.jpg|350 px|thumb|dreta|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]
''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.''

==="Poemes satírics", de Josep Mª de Sagarra===

Els poemes satírics de [[Josep Mª de Sagarra]], que àcidament esquitxaren a bona part de la classe política de principis del s.XX (i en especial de l'època de la [[segona república]]), també tingueren un espai per a Pere Rahola, versos que reproduïm aquí.

En l'època en què Pere Rahola fou ministre de marina, Sagarra li dedicà aquests cuatre versos:

<poem>''El senyor Pere Rahola,''
''nou ministre de marina,''
''decreta que a la titola''
''se l'anomeni sardina.''</poem>

Quan caigué el govern Chapapietra, Portela Valladares fou designat nou cap de gabinet i Pere Rahola anomenat ministre sense cartera. Sagarra aprofità la ocasió per a escriure quatre versos més:

<poem>''El senyor Pere Rahola,''
''ministre sense cartera,''
''decreta que torna enrera''
''en allò de la titola.''</poem>

==Bibliografia==

* Pla, Josep (1966) - ''El quadern gris'', ed. Destino (Barcelona)
* Sagarra, Josep Mª (1990) - ''Poemes satírics'', ed. La Campana (Barcelona)
* Padrosa Gorgot, Inés (2009) - ''Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà''. Girona: Diputació, p. 689

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Poder]]
[[Categoria:Política]]

Pere Aznar i Seseres

2011-01-15T19:21:19Z

Squirrel:

<blockquote><poem>'''Pere Aznar i Seseres''' (Roses, 1907 - Santiago de Xile, 1999). El seu pare, mecànic valencià, s'havia instal.lat a Roses segurament durant les obres del port, i s'hi va casar. Pere Aznar ingressà al Partit Comunista Català l'any 1928 i el 1934, juntament amb Jaume Compte, va fundar el Partit Català Proletari. L'any 1936 fou escollit diputat del Parlament espanyol i també president del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria. L'any 1938 fou director general de Treball i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra s'hagué d'exiliar a Xile, on va dur a terme una intensa activitat política i associativa. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
* Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" Girona: Diputació, 2009. p. 86

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Política]]
[[Categoria: Entitats]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Servei]]

Pere Aznar i Seseres

2011-01-15T19:20:43Z

Squirrel:

<blockquote><poem>'''Pere Aznar i Seseres''' (Roses, 1907 - Santiago de Xile, 1999). El seu pare, mecànic valencià, s'havia instal.lat a Roses segurament durant les obres del port, i s'hi va casar. Pere Aznar ingressà al Partit Comunista Català l'any 1928 i el 1934, juntament amb Jaume Compte, va fundar el Partit Català Proletari. L'any 1936 fou escollit diputat del Parlament espanyol i també president del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria. L'any 1938 fou director general de Treball i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra s'hagué d'exiliar a Xile, on va dur a terme una intensa activitat política i associativa. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
<ref>Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" Girona: Diputació, 2009. p. 86

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Política]]
[[Categoria: Entitats]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Servei]]

Sebastià Martí

2011-01-15T19:14:58Z

Squirrel:

Sebastià Martí Ballart (Pau, 1829-Roses, 1901) El 1869 sembla evidenciar-se un conflicte, latent encara, entre el mestre i el Consistori,atés que el 13 de juny Sebastiá Martí es veié obligat a ratificar,davant els membres de l`Ajuntamentent i de la junta Local d`Ensenyament les cláusules del contracte que habia signat l'any 1854, pel qual assumia el pagament del lloguer d'un habitatge i la gratificación del seu ajudant. Alguna cosa s'estava covant. Les convulsions polítiques del moment tampoc devien ajudar massa en la resolució de les disputes que hi havia.
Va escriure: "Rosas. Su fundación y su monasterio, vicisitudes que ha tenido la villa y sitios que en diferentes guerras tuvo que resistir" (Gerona:1895), l'any 1897 l'obra fou declarada llibre de text per a les escoles de primer ensenyament.

==Bibliografia=
* Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" Girona: Diputació, 2009. p. 492.

[[categoria: Escoles]]
[[categoria: Segle XIX]]
[[categoria: Politica]]

Francesc Sunyer Bordas

2011-01-15T19:00:16Z

Squirrel:

<blockquote><poem>'''Francesc Sunyer''' (Maçanet de Cabrenys, 1745 - Roses, 1803/1804). Metge establert a Roses, que inicià la nissaga dels Sunyer i Pi Sunyer de Roses. Fou un estudiós de la febre maligna que es va estendre a la població després del setges de 1794-95 i de l'estat morbós anòmal que es va patir després de la retirada dels soldats portuguesos. Autor de diverses ''Memòries'' enviades a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
* Cañigueral i Folcarà, S. i altres, ''Homes de ciència empordanesos'', Figueres: Carles Vallès editor, 1985, pp. 134-135.
* Pi-Sunyer, A., ''Sunyer metges, pare i fill'', Mèxic D.F.: Editorial Xaloc, 1957 (1a edició); Roses: Ajuntament de Roses, 2008 (reedició).
* Barris i Ruset, J. M., ''Roses o la recerca de la zona grisa'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008, pp. 197-200.
* Padrosa Gorgot, Inés, "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà", Girona: Diputació, 2009, p. 800.

[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Medicina]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Coneixement]]

Josep Cervera Bret

2011-01-15T18:54:24Z

Squirrel:

Josep Cervera Bret (Peralada, 1883-Roses, 1969). Membre d’una extensa nissaga de músics empordanesos, '''Josep Cervera''' fou conegut com el ''Bruixot del Contrabaix'' fou un virtuós d’aquest instrument, pel qual compongué més d’un centenar de peces i dissenyà un mètode propi pel seu ensenyament. Com a compositor també escriví una vintena de [[La sardana|sardanes]] i més de cent obres de música religiosa i popular, de les quals cal destacar el ''Ball de Platja de Roses'' (1952). Com a músic pertanyé a la Cobla Antiga Pep (1905-1940) i actuà en poblacions com Girona, Barcelona, París o Londres. Des de 1913 residí a Roses.

==Bibliografia==
Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà". Girona: Diputació, 2009. p. 208

[[Categoria: Oïda]]
[[Categoria: Passió]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: Innovació]]
[[Categoria: Segle XX]]

Josep Cervera Bret

2011-01-15T18:52:20Z

Squirrel:

Membre d’una extensa nissaga de músics empordanesos, '''Josep Cervera''' fou conegut com el ''Bruixot del Contrabaix'' fou un virtuós d’aquest instrument, pel qual compongué més d’un centenar de peces i dissenyà un mètode propi pel seu ensenyament. Com a compositor també escriví una vintena de [[La sardana|sardanes]] i més de cent obres de música religiosa i popular, de les quals cal destacar el ''Ball de Platja de Roses'' (1952). Com a músic pertanyé a la Cobla Antiga Pep (1905-1940) i actuà en poblacions com Girona, Barcelona, París o Londres. Des de 1913 residí a Roses.

==Bibliografia==
Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà". Girona: Diputació, 2009. p. 208

[[Categoria: Oïda]]
[[Categoria: Passió]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: Innovació]]
[[Categoria: Segle XX]]

Jaume Palmerola i Trulls

2011-01-15T18:39:35Z

Squirrel: /* Bibliografia */

Jaume Palmerola i Trulls (1866 - 1931) fou un cartògraf i pintor paisatgista nat a Roses, que publicà diversos i llibres i diverses obres, els quals analitzarem a continuació.

==Biografia==

Jaume Palmerola nasqué a Roses - concretament al carrer Capellans Tercer - el 14 de setembre de 1866. Era fill de Pere Palmerola i de Magdalena Trulls.
Les dades estrictament personals es clouen amb el seu casament amb la valenciana Maria Juan Ferrer, amb la qual tingué dos fills, Pere i Maria.
Després d'una vida itinerant, com corresponia a un oficial cartògraf del ram de la guerra, que li permeté de viure a Vigo, València, Cadis o Palma, entre d'altres ciutats, morí al poble que el veié néixer el 31 de gener de 1931.

El 30 de desembre de 1916, el consistori rosinc li dedicà el nom del carrer al que va nèixer, un cul de sac molt a prop de la Plaça de Sant Pere, que popularment també es coneix amb el nom ''''El Cup de l'Almadrava''''.

==Obra==

===Com a escriptor===

Com a escriptor publicà ''paisajes de España'', una mena de periple detallista de les costes ibèriques, sobretot de Catalunya i Galícia, i ''ejercicios de dibujo topográfico y de paisaje panorámico'' -una obra que Pla i Cargol recorda que fou premiada i declarada "de utilidad para la marina"-, a més de col·laborar a les revistes "ambos mundos" i "mundo gráfico", entre d'altres.
També està documentat un article al diari ''el faro de Vigo'', publicat el sis d'octubre de 1912, en el qual Palmerola descrivia la vila de Roses i en donava notícia dels fets històrics més destacats.

===Com a pintor===

Palmerola es va dedicar també a pintar. Algunes exposicions, com les celebrades a la sala Parés de Barcelona o al Círculo de San Fernando a les acaballes de 1923 i principis de 1924 foren elogiades per la premsa coetània.

La seva obra pictòrica se situa en els paràmetres clàssics de temàtica paisatgística. Alguns dels seus quadres més significatius foren ''los primogénitos del condado de Priegue, Després del ruixat, Capvespre a la vall del Frigoso (1904)'', ''Punta Castelo (1906)'', ''Des del Calvari, Mai e filla o Entre roures (1910)''.
Així mateix, coneixem nou pintures més de Palmerola, amb motiu de la seva donació a l'Ajuntament de Roses l'11 de maig de 1918 i tres pintures catalogades sota l'epígraf ''ametllers en flor''.

En definitiva, Jaume Palmerola i Trulls fou un dels emigrants rosincs que més projectà la seva filiació originària sobre els territoris en què visqué, ja fos des de les pàgines d'''El faro de Vigo'', ja des de les mostres de pintura que realitzà a Barcelona o a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando.

==Bibliografia==

* Barris, Josep Maria (2008): ''Roses o a la recerca de la zona grisa'', publicacions municipals (Roses)
* Padrosa Gorgot, Inés (2009): "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà". Girona: Diputació, 2009. p. 593-594

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Pintura]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Passió]]