https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=RamonpriorRosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]2026-04-28T17:23:31ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.23.11https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2024-01-29T13:24:29Z<p>Ramonprior: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del [[cap de Creus]], entre les badies de [[Cala Jóncols|Jóncols]], al nord, i de [[Montjoi]], al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[illes Mòniques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les [[balenes]] i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La [[Torre de Norfeu]]. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Però Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, però massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jóncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a [[Cala Rostella]]. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rostella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - [[Cova de les Ermites|Cova de Ses Ermites]]<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de [[l’Almadrava]] fins a [[Cala Jóncols|cala Jóncols]], un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jóncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rostella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim ([[torre de Norfeu]]) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la [[cova de les Ermites]] s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Molsa==<br />
A les petites depressions argiloso-arenoses de la part superior més elevada, que forma una plana pedregosa seca, es troba abundantment la molsa ''Phascum cuynetii'' <br />
junt amb altres pottiàcies. És una molsa endèmica de la península ibèrica, se n'han trobat exemplars a Alacant i Almeria. Al Cap Norfeu és molt abundant. <br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i [[La Pelosa]] hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X= 521948 Y= 4676834 <br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
* [https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/400464 Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?]. Article d'investigació que explora la possible existència al cap Norfeu d'un temple d'origen grec dedicat a la deessa Afrodita<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2024-01-29T13:23:56Z<p>Ramonprior: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del [[cap de Creus]], entre les badies de [[Cala Jóncols|Jóncols]], al nord, i de [[Montjoi]], al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[illes Mòniques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les [[balenes]] i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La [[Torre de Norfeu]]. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Però Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, però massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jóncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a [[Cala Rostella]]. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rostella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - [[Cova de les Ermites|Cova de Ses Ermites]]<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de [[l’Almadrava]] fins a [[Cala Jóncols|cala Jóncols]], un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jóncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rostella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim ([[torre de Norfeu]]) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la [[cova de les Ermites]] s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Molsa==<br />
A les petites depressions argiloso-arenoses de la part superior més elevada, que forma una plana pedregosa seca, es troba abundantment la molsa ''Phascum cuynetii'' <br />
junt amb altres pottiàcies. És una molsa endèmica de la península ibèrica, se n'han trobat exemplars a Alacant i Almeria. Al Cap Norfeu és molt abundant. <br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i [[La Pelosa]] hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X= 521948 Y= 4676834 <br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
* [https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/400464 Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?]. Article d'investigació que explora la possible existència un temple d'origen grec dedicat a la deessa Afrodita al cap Norfeu<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=El_Pen%C3%ADEl Pení2024-01-29T13:19:49Z<p>Ramonprior: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>[[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]<br />
[[Imatge:Peni geli.jpg|350px|thumb|dreta|Treballadors de Roses que s'encarregaven de les feines de manteniment de la base del Pení/AMR. Fons de la família Geli Amiel ]]<br />
[[Imatge:Peni_magester.jpg|350px|thumb|dreta|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]<br />
<br />
El puig Pení és un contrafort de 606,6 m d'elevació a la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses.<br />
<br />
Al seu cim hi ha les instal·lacions d'una estació de radar (Esquadró de Vigilància Aèria número 4, EVA-4) que pertany a l'Exèrcit de l'Aire espanyol, construïda pels Estats Units l'any 1959.<br />
<br />
Als seus vessants, durant la Segona Guerra Mundial, es va estavellar el 6 de desembre de 1942 un avió B-26 nord-americà de reconeixement electrònic que es dirigia al sud de França.<br />
<br />
L'origen del nom de la muntanya és opac, és a dir, de procedència incerta, i per això tradicionalment s'ha ofert indistintament un origen cèltic, grec, llatí i, darrerament, hebreu.<br />
<br />
<br />
<blockquote><poem>La instal·lació d’una [[Base militar Aèria del Pení|estació de radar a Pení]] –anomenada, en llenguatge militar, '''Samba'''- fou una de les conseqüències directes dels acords signats el 1953 entre el règim franquista –necessitat del reconeixement diplomàtic per tal d’afermar la dictadura i d’una obertura econòmica que garantís la supervivència del règim- i els EUA.<br />
<br />
<br />
L’arribada de l’Oncle Sam s’esdevingué –segons i GEC s’hi refereix de forma imprecisa com a “després de 1953”) i hi romangué fins el 1964, quan la base de control fou traspassada a l’exèrcit espanyol. Foren 7 anys en què les rosinques i els rosincs conegueren una nova cultura –la cultura dominant, la que manava- i unes formes de procedir diferents i més modernes. La presència ianqui significà, per exemple, la irrupció de la maquinària pesada en les obres públiques o la contemplació –almenys- dels flamants electrodomèstics d’importació que els arribaven directament d’Amèrica; prodigis de la tècnica que duien noms mítics pels aborigens colonitzats de la serra de Rodes: Westinghouse, General Electric, Chevrolet, Buick, etc.<br />
<br />
<br />
En definitiva, es pogué veure el poder del dòlar i, conseqüentment, '''el desembarc de la American way of life'''. Acostumats a un exèrcit espanyol repressor i antiquat en les formes i en el fons, els americans es permetien disposar de bolera a la base de Pení, proveir-se directament de la seva base aèrea de Saragossa o practicar un esport tot just incipient a l’Empordà, com era el bàsquet. [...]<br />
<br />
La presència nord-americana, a més de qualitativament destacada, fou bastant nombrosa. En el padró municipal d’habitants de 1960, hi consten 293 estadounidencs, dels quals 157 eren soldats i 136 civils. Els oficials (57 membres) podien viure fora del recinte militar amb les seves famílies. Hom els localitza dispersos en diversos punts de la geografia rosinca, preferentment al Salatà i el Rastrell, a l’[[avinguda de Rhode]] o al Prat d’en Mateu, però també en els carrers més populars de la vila, com el [[carrer Trinitat|Trinitat]], el Lluís Companys, el Joan Badosa, el Cap Norfeu, de l’Església o el Puig Rom. La soldadesca, 100 efectius, residia a la [[Base militar Aèria del Pení|base de Pení]], juntament amb la tropa de l’exèrcit espanyol, que ascendia a 279 soldats, atès que caldria sumar-hi els empadronats a d’altres poblacions properes –sobretot Figueres, que disposava d’un grup d’habitatges pel destacament americà.<br />
<br />
La presència militar a Roses el 1960 no s’acabava amb la base de Pení. Caldria afegir-hi els 88 soldats destacats a [[Búnquers de Falconera|Falconera]] –quants rosincs no hi ha fet la mili?- i els 49 de la bateria del Far. Eren 416 soldats, en definitiva, per a una població de 3.375 habitants. La seva influència en la vida quotidiana era, per tant, ben palesa –un exemple: els casos de noies rosinques que es casaren amb soldats americans i emigraren als EUA-, així com en la dinàmica econòmica d’aquests anys. Aquest contingent de militars necessitava tot de serveis (restaurants, pensions, estancs...), a vegades difícils de satisfer. Un cas simptomàtic és la petició de 1959 del Tinent Coronel de la USAF Lloyd E. Colboch, que demanava 16 persones per a feines auxiliars i de neteja a la base, sol·licitud que l'Ajuntament de Roses no pogué satisfer. L'obertura del [[Paní Club]] (1960) és un altre exemple concret de l’activitat econòmica induïda per la presència de les tropes nord-americanes.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 431-432.</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.portalgironi.cat/index.php/historia/historia-altemporda/4287-historia-alt-emporda-peni Sobre l'etimologia del puig del Pení]. Article d'investigació que analitza la possible etimologia hebrea del nom del puig del Pení.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Història]]<br />
[[Categoria: segle XX]]<br />
[[Categoria: militar]]<br />
[[Categoria:Els americans a Pení]]<br />
[[Categoria:vista]]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=El_Pen%C3%ADEl Pení2024-01-29T11:38:05Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]<br />
[[Imatge:Peni geli.jpg|350px|thumb|dreta|Treballadors de Roses que s'encarregaven de les feines de manteniment de la base del Pení/AMR. Fons de la família Geli Amiel ]]<br />
[[Imatge:Peni_magester.jpg|350px|thumb|dreta|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]<br />
<br />
El puig Pení és un contrafort de 606,6 m d'elevació a la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, que domina pel sud-oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est la badia de Roses.<br />
<br />
Al seu cim hi ha les instal·lacions d'una estació de radar (Esquadró de Vigilància Aèria número 4, EVA-4) que pertany a l'Exèrcit de l'Aire espanyol, construïda pels Estats Units l'any 1959.<br />
<br />
Als seus vessants, durant la Segona Guerra Mundial, es va estavellar el 6 de desembre de 1942 un avió B-26 nord-americà de reconeixement electrònic que es dirigia al sud de França.<br />
<br />
L'origen del nom de la muntanya és opac, és a dir, de procedència incerta, i per això tradicionalment s'ha ofert indistintament un origen cèltic, grec, llatí i, darrerament, hebreu.<br />
<br />
<br />
<blockquote><poem>La instal·lació d’una [[Base militar Aèria del Pení|estació de radar a Pení]] –anomenada, en llenguatge militar, '''Samba'''- fou una de les conseqüències directes dels acords signats el 1953 entre el règim franquista –necessitat del reconeixement diplomàtic per tal d’afermar la dictadura i d’una obertura econòmica que garantís la supervivència del règim- i els EUA.<br />
<br />
<br />
L’arribada de l’Oncle Sam s’esdevingué –segons i GEC s’hi refereix de forma imprecisa com a “després de 1953”) i hi romangué fins el 1964, quan la base de control fou traspassada a l’exèrcit espanyol. Foren 7 anys en què les rosinques i els rosincs conegueren una nova cultura –la cultura dominant, la que manava- i unes formes de procedir diferents i més modernes. La presència ianqui significà, per exemple, la irrupció de la maquinària pesada en les obres públiques o la contemplació –almenys- dels flamants electrodomèstics d’importació que els arribaven directament d’Amèrica; prodigis de la tècnica que duien noms mítics pels aborigens colonitzats de la serra de Rodes: Westinghouse, General Electric, Chevrolet, Buick, etc.<br />
<br />
<br />
En definitiva, es pogué veure el poder del dòlar i, conseqüentment, '''el desembarc de la American way of life'''. Acostumats a un exèrcit espanyol repressor i antiquat en les formes i en el fons, els americans es permetien disposar de bolera a la base de Pení, proveir-se directament de la seva base aèrea de Saragossa o practicar un esport tot just incipient a l’Empordà, com era el bàsquet. [...]<br />
<br />
La presència nord-americana, a més de qualitativament destacada, fou bastant nombrosa. En el padró municipal d’habitants de 1960, hi consten 293 estadounidencs, dels quals 157 eren soldats i 136 civils. Els oficials (57 membres) podien viure fora del recinte militar amb les seves famílies. Hom els localitza dispersos en diversos punts de la geografia rosinca, preferentment al Salatà i el Rastrell, a l’[[avinguda de Rhode]] o al Prat d’en Mateu, però també en els carrers més populars de la vila, com el [[carrer Trinitat|Trinitat]], el Lluís Companys, el Joan Badosa, el Cap Norfeu, de l’Església o el Puig Rom. La soldadesca, 100 efectius, residia a la [[Base militar Aèria del Pení|base de Pení]], juntament amb la tropa de l’exèrcit espanyol, que ascendia a 279 soldats, atès que caldria sumar-hi els empadronats a d’altres poblacions properes –sobretot Figueres, que disposava d’un grup d’habitatges pel destacament americà.<br />
<br />
La presència militar a Roses el 1960 no s’acabava amb la base de Pení. Caldria afegir-hi els 88 soldats destacats a [[Búnquers de Falconera|Falconera]] –quants rosincs no hi ha fet la mili?- i els 49 de la bateria del Far. Eren 416 soldats, en definitiva, per a una població de 3.375 habitants. La seva influència en la vida quotidiana era, per tant, ben palesa –un exemple: els casos de noies rosinques que es casaren amb soldats americans i emigraren als EUA-, així com en la dinàmica econòmica d’aquests anys. Aquest contingent de militars necessitava tot de serveis (restaurants, pensions, estancs...), a vegades difícils de satisfer. Un cas simptomàtic és la petició de 1959 del Tinent Coronel de la USAF Lloyd E. Colboch, que demanava 16 persones per a feines auxiliars i de neteja a la base, sol·licitud que l'Ajuntament de Roses no pogué satisfer. L'obertura del [[Paní Club]] (1960) és un altre exemple concret de l’activitat econòmica induïda per la presència de les tropes nord-americanes.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 431-432.</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.portalgironi.cat/index.php/historia/historia-altemporda/4287-historia-alt-emporda-peni Sobre l'etimologia del puig del Pení]. Sobre l'etimologia del puig del Pení.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Història]]<br />
[[Categoria: segle XX]]<br />
[[Categoria: militar]]<br />
[[Categoria:Els americans a Pení]]<br />
[[Categoria:vista]]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2024-01-29T11:34:48Z<p>Ramonprior: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del [[cap de Creus]], entre les badies de [[Cala Jóncols|Jóncols]], al nord, i de [[Montjoi]], al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[illes Mòniques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les [[balenes]] i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La [[Torre de Norfeu]]. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Però Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, però massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jóncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a [[Cala Rostella]]. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rostella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - [[Cova de les Ermites|Cova de Ses Ermites]]<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de [[l’Almadrava]] fins a [[Cala Jóncols|cala Jóncols]], un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jóncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rostella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim ([[torre de Norfeu]]) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la [[cova de les Ermites]] s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Molsa==<br />
A les petites depressions argiloso-arenoses de la part superior més elevada, que forma una plana pedregosa seca, es troba abundantment la molsa ''Phascum cuynetii'' <br />
junt amb altres pottiàcies. És una molsa endèmica de la península ibèrica, se n'han trobat exemplars a Alacant i Almeria. Al Cap Norfeu és molt abundant. <br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i [[La Pelosa]] hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X= 521948 Y= 4676834 <br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
* [https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/400464 Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?]. Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2024-01-29T11:34:26Z<p>Ramonprior: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del [[cap de Creus]], entre les badies de [[Cala Jóncols|Jóncols]], al nord, i de [[Montjoi]], al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[illes Mòniques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les [[balenes]] i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La [[Torre de Norfeu]]. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Però Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, però massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jóncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a [[Cala Rostella]]. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rostella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - [[Cova de les Ermites|Cova de Ses Ermites]]<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de [[l’Almadrava]] fins a [[Cala Jóncols|cala Jóncols]], un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jóncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rostella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim ([[torre de Norfeu]]) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la [[cova de les Ermites]] s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Molsa==<br />
A les petites depressions argiloso-arenoses de la part superior més elevada, que forma una plana pedregosa seca, es troba abundantment la molsa ''Phascum cuynetii'' <br />
junt amb altres pottiàcies. És una molsa endèmica de la península ibèrica, se n'han trobat exemplars a Alacant i Almeria. Al Cap Norfeu és molt abundant. <br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i [[La Pelosa]] hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X= 521948 Y= 4676834 <br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
* [https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/400464 temple d'Afrodita al cap Norfeu?]. Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2024-01-29T11:32:04Z<p>Ramonprior: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del [[cap de Creus]], entre les badies de [[Cala Jóncols|Jóncols]], al nord, i de [[Montjoi]], al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[illes Mòniques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les [[balenes]] i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La [[Torre de Norfeu]]. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Però Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, però massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jóncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a [[Cala Rostella]]. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rostella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - [[Cova de les Ermites|Cova de Ses Ermites]]<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de [[l’Almadrava]] fins a [[Cala Jóncols|cala Jóncols]], un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jóncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rostella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim ([[torre de Norfeu]]) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la [[cova de les Ermites]] s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Molsa==<br />
A les petites depressions argiloso-arenoses de la part superior més elevada, que forma una plana pedregosa seca, es troba abundantment la molsa ''Phascum cuynetii'' <br />
junt amb altres pottiàcies. És una molsa endèmica de la península ibèrica, se n'han trobat exemplars a Alacant i Almeria. Al Cap Norfeu és molt abundant. <br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i [[La Pelosa]] hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X= 521948 Y= 4676834 <br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
* [https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/400464/493992 Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?]. Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2024-01-29T11:29:31Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del [[cap de Creus]], entre les badies de [[Cala Jóncols|Jóncols]], al nord, i de [[Montjoi]], al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[illes Mòniques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les [[balenes]] i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La [[Torre de Norfeu]]. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Però Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, però massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jóncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a [[Cala Rostella]]. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rostella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - [[Cova de les Ermites|Cova de Ses Ermites]]<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de [[l’Almadrava]] fins a [[Cala Jóncols|cala Jóncols]], un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jóncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rostella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim ([[torre de Norfeu]]) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la [[cova de les Ermites]] s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Molsa==<br />
A les petites depressions argiloso-arenoses de la part superior més elevada, que forma una plana pedregosa seca, es troba abundantment la molsa ''Phascum cuynetii'' <br />
junt amb altres pottiàcies. És una molsa endèmica de la península ibèrica, se n'han trobat exemplars a Alacant i Almeria. Al Cap Norfeu és molt abundant. <br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i [[La Pelosa]] hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X= 521948 Y= 4676834 <br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
* [http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/400464/493992 Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?]. Un temple d'Afrodita al cap Norfeu?.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Base_militar_A%C3%A8ria_del_Pen%C3%ADBase militar Aèria del Pení2023-04-21T13:55:53Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>[[Categoria:Segle XX]]<br />
[[Categoria:Vent]]<br />
[[Categoria:Cap de Creus]]<br />
[[Categoria:Tecnologia]]<br />
[[Categoria:Militar]]<br />
<br />
[[Imatge:Empordaonfire.jpg|720px|thumb| Vista de l'Empordà des del Pení.<br />
La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades.]]<br />
<br />
[[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]<br />
[[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]<br />
<br />
'''La base militar del Pení''' té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada. <br />
<br />
La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri.<br />
<br />
==Història ==<br />
<br />
[[Imatge:1.jpg|350px|thumb|dreta|Escut del Pení]]<br />
<br />
La base de [[El Pení|Pení]] '''va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana'''. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.<br />
<br />
Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes.<br />
<br />
L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.<br />
<br />
Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.<br />
Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat.<br />
<br />
L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.<br />
<br />
Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.<br />
<br />
Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS. <br />
Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci.<br />
<br />
==Les boles del radar==<br />
<br />
[[Imatge:Boles.jpg|250px|thumb|esquerra|Les boles abans del canvi]]<br />
[[Imatge:antena.jpg|250px|thumb|dreta|Antiga antena del Pení]]<br />
<br />
Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop peça a peça però aquesta vegada sobre una bastida semiesfèrica i aquest cop es va aconseguit acabar. Té l'altura aproximada d'un edifici de quatre pisos.<br />
<br />
Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon.<br />
<br />
L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa.<br />
<br />
<br />
==Curiositats==<br />
<br />
<br />
[[Imatge:Bola.jpg |350px|thumb|dreta|Funcionant les 24H els 365 días del any]]<br />
La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants. <br />
Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort.<br />
<br />
El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat.<br />
<br />
<br />
<br />
==Localització ==<br />
<br />
[[Imatge:Paisatge.jpg|350px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]]<br />
<br />
La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig [[El Pení|Pení]] s/n<br />
<br />
<br />
<br />
===Vegetació===<br />
<br />
El relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la [[Tramuntana]], fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània. <br />
<br />
Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. <br />
<br />
La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.<br />
<br />
<br />
<br />
===Fauna===<br />
<br />
[[Imatge:Salamandra.jpg|350px|thumb|dreta| Salamandra comuna]]<br />
<br />
La fauna típica del pení és l'[[àguila cuabarrada]], el [[falcó pelegrí]], el [[duc]], [[Gavià argentat ("Larus michahellis")|gavines]], el [[Mascarell ("Morus bassanus")|mascarell]], el [[Corb marí gros ("Phalacrocorax carbo")|corb marí]], les [[baladriga|baldrigues]], els [[Xatrac comú ("Sterna hirundo")|xatracs]], [[la reineta|reineta]], cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),[[Dragó comú ("Tarentola mauritanica")|dragó comú]], [[Salamandra comuna "Salamandra salamandra"|salamandra comuna]] i el [[Llangardaix comú ("Timon lepidus")|llangardaix comú]].<br />
<br />
<br />
==Enllaços Externs==<br />
<br />
*[http://panical.org/wordpress/ Panical, Associació de veterans del Pení]<br />
*[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exèrcit del aire]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Base_militar_A%C3%A8ria_del_Pen%C3%ADBase militar Aèria del Pení2023-04-21T13:55:33Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>[[Categoria:Segle XX]]<br />
[[Categoria:Vent]]<br />
[[Categoria:Cap de Creus]]<br />
[[Categoria:Tecnologia]]<br />
[[Categoria:Militar]]<br />
<br />
[[Imatge:Empordaonfire.jpg|720px|thumb| Vista de l'Empordà des del Pení.<br />
La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades.]]<br />
<br />
[[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]<br />
[[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]<br />
<br />
'''La base militar del Pení''' té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada. <br />
<br />
La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri.<br />
<br />
==Història ==<br />
<br />
[[Imatge:1.jpg|350px|thumb|dreta|Escut del Pení]]<br />
<br />
La base de [[El Pení|Pení]] '''va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana'''. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.<br />
<br />
Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes.<br />
<br />
L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.<br />
<br />
<br />
Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.<br />
Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat.<br />
<br />
L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.<br />
<br />
Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.<br />
<br />
Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS. <br />
Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci.<br />
<br />
==Les boles del radar==<br />
<br />
[[Imatge:Boles.jpg|250px|thumb|esquerra|Les boles abans del canvi]]<br />
[[Imatge:antena.jpg|250px|thumb|dreta|Antiga antena del Pení]]<br />
<br />
<br />
Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop peça a peça però aquesta vegada sobre una bastida semiesfèrica i aquest cop es va aconseguit acabar. Té l'altura aproximada d'un edifici de quatre pisos.<br />
<br />
Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon.<br />
<br />
L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa.<br />
<br />
<br />
==Curiositats==<br />
<br />
<br />
[[Imatge:Bola.jpg |350px|thumb|dreta|Funcionant les 24H els 365 días del any]]<br />
La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants. <br />
Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort.<br />
<br />
El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat.<br />
<br />
<br />
<br />
==Localització ==<br />
<br />
[[Imatge:Paisatge.jpg|350px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]]<br />
<br />
La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig [[El Pení|Pení]] s/n<br />
<br />
<br />
<br />
===Vegetació===<br />
<br />
El relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la [[Tramuntana]], fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània. <br />
<br />
Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. <br />
<br />
La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.<br />
<br />
<br />
<br />
===Fauna===<br />
<br />
[[Imatge:Salamandra.jpg|350px|thumb|dreta| Salamandra comuna]]<br />
<br />
La fauna típica del pení és l'[[àguila cuabarrada]], el [[falcó pelegrí]], el [[duc]], [[Gavià argentat ("Larus michahellis")|gavines]], el [[Mascarell ("Morus bassanus")|mascarell]], el [[Corb marí gros ("Phalacrocorax carbo")|corb marí]], les [[baladriga|baldrigues]], els [[Xatrac comú ("Sterna hirundo")|xatracs]], [[la reineta|reineta]], cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),[[Dragó comú ("Tarentola mauritanica")|dragó comú]], [[Salamandra comuna "Salamandra salamandra"|salamandra comuna]] i el [[Llangardaix comú ("Timon lepidus")|llangardaix comú]].<br />
<br />
<br />
==Enllaços Externs==<br />
<br />
*[http://panical.org/wordpress/ Panical, Associació de veterans del Pení]<br />
*[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exèrcit del aire]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Base_militar_A%C3%A8ria_del_Pen%C3%ADBase militar Aèria del Pení2023-04-21T13:55:18Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>[[Categoria:Segle XX]]<br />
[[Categoria:Vent]]<br />
[[Categoria:Cap de Creus]]<br />
[[Categoria:Tecnologia]]<br />
[[Categoria:Militar]]<br />
<br />
[[Imatge:Empordaonfire.jpg|720px|thumb| Vista de l'Empordà des del Pení.<br />
La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades.]]<br />
<br />
[[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]<br />
[[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]<br />
<br />
'''La base militar del Pení''' té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada. <br />
<br />
La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri.<br />
<br />
...<br />
<br />
==Història ==<br />
<br />
[[Imatge:1.jpg|350px|thumb|dreta|Escut del Pení]]<br />
<br />
La base de [[El Pení|Pení]] '''va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana'''. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.<br />
<br />
Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes.<br />
<br />
L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.<br />
<br />
<br />
Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.<br />
Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat.<br />
<br />
L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.<br />
<br />
Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.<br />
<br />
Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS. <br />
Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci.<br />
<br />
==Les boles del radar==<br />
<br />
[[Imatge:Boles.jpg|250px|thumb|esquerra|Les boles abans del canvi]]<br />
[[Imatge:antena.jpg|250px|thumb|dreta|Antiga antena del Pení]]<br />
<br />
<br />
Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop peça a peça però aquesta vegada sobre una bastida semiesfèrica i aquest cop es va aconseguit acabar. Té l'altura aproximada d'un edifici de quatre pisos.<br />
<br />
Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon.<br />
<br />
L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa.<br />
<br />
<br />
==Curiositats==<br />
<br />
<br />
[[Imatge:Bola.jpg |350px|thumb|dreta|Funcionant les 24H els 365 días del any]]<br />
La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants. <br />
Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort.<br />
<br />
El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat.<br />
<br />
<br />
<br />
==Localització ==<br />
<br />
[[Imatge:Paisatge.jpg|350px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]]<br />
<br />
La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig [[El Pení|Pení]] s/n<br />
<br />
<br />
<br />
===Vegetació===<br />
<br />
El relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la [[Tramuntana]], fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània. <br />
<br />
Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. <br />
<br />
La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.<br />
<br />
<br />
<br />
===Fauna===<br />
<br />
[[Imatge:Salamandra.jpg|350px|thumb|dreta| Salamandra comuna]]<br />
<br />
La fauna típica del pení és l'[[àguila cuabarrada]], el [[falcó pelegrí]], el [[duc]], [[Gavià argentat ("Larus michahellis")|gavines]], el [[Mascarell ("Morus bassanus")|mascarell]], el [[Corb marí gros ("Phalacrocorax carbo")|corb marí]], les [[baladriga|baldrigues]], els [[Xatrac comú ("Sterna hirundo")|xatracs]], [[la reineta|reineta]], cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),[[Dragó comú ("Tarentola mauritanica")|dragó comú]], [[Salamandra comuna "Salamandra salamandra"|salamandra comuna]] i el [[Llangardaix comú ("Timon lepidus")|llangardaix comú]].<br />
<br />
<br />
==Enllaços Externs==<br />
<br />
*[http://panical.org/wordpress/ Panical, Associació de veterans del Pení]<br />
*[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exèrcit del aire]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Base_militar_A%C3%A8ria_del_Pen%C3%ADBase militar Aèria del Pení2023-04-21T13:53:43Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>[[Categoria:Segle XX]]<br />
[[Categoria:Vent]]<br />
[[Categoria:Cap de Creus]]<br />
[[Categoria:Tecnologia]]<br />
[[Categoria:Militar]]<br />
<br />
[[Imatge:Empordaonfire.jpg|720px|thumb| Vista de l'Empordà des del Pení.<br />
La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades.]]<br />
<br />
[[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]<br />
[[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]<br />
<br />
'''La base militar del Pení''' té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada. <br />
<br />
La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri.<br />
<br />
==Història ==<br />
<br />
[[Imatge:1.jpg|350px|thumb|dreta|Escut del Pení]]<br />
<br />
La base de [[El Pení|Pení]] '''va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana'''. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.<br />
<br />
Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes.<br />
<br />
L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.<br />
<br />
<br />
Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.<br />
Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat.<br />
<br />
L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.<br />
<br />
Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.<br />
<br />
Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS. <br />
Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci.<br />
<br />
<br />
==Les boles del radar==<br />
<br />
<br />
[[Imatge:Boles.jpg|250px|thumb|esquerra|Les boles abans del canvi]]<br />
[[Imatge:antena.jpg|250px|thumb|dreta|Antiga antena del Pení]]<br />
<br />
<br />
Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop peça a peça però aquesta vegada sobre una bastida semiesfèrica i aquest cop es va aconseguit acabar. Té l'altura aproximada d'un edifici de quatre pisos.<br />
<br />
Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon.<br />
<br />
L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa.<br />
<br />
<br />
==Curiositats==<br />
<br />
<br />
[[Imatge:Bola.jpg |350px|thumb|dreta|Funcionant les 24H els 365 días del any]]<br />
La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants. <br />
Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort.<br />
<br />
El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat.<br />
<br />
<br />
<br />
==Localització ==<br />
<br />
[[Imatge:Paisatge.jpg|350px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]]<br />
<br />
La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig [[El Pení|Pení]] s/n<br />
<br />
<br />
<br />
===Vegetació===<br />
<br />
El relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la [[Tramuntana]], fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània. <br />
<br />
Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. <br />
<br />
La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.<br />
<br />
<br />
<br />
===Fauna===<br />
<br />
[[Imatge:Salamandra.jpg|350px|thumb|dreta| Salamandra comuna]]<br />
<br />
La fauna típica del pení és l'[[àguila cuabarrada]], el [[falcó pelegrí]], el [[duc]], [[Gavià argentat ("Larus michahellis")|gavines]], el [[Mascarell ("Morus bassanus")|mascarell]], el [[Corb marí gros ("Phalacrocorax carbo")|corb marí]], les [[baladriga|baldrigues]], els [[Xatrac comú ("Sterna hirundo")|xatracs]], [[la reineta|reineta]], cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),[[Dragó comú ("Tarentola mauritanica")|dragó comú]], [[Salamandra comuna "Salamandra salamandra"|salamandra comuna]] i el [[Llangardaix comú ("Timon lepidus")|llangardaix comú]].<br />
<br />
<br />
==Enllaços Externs==<br />
<br />
*[http://panical.org/wordpress/ Panical, Associació de veterans del Pení]<br />
*[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exèrcit del aire]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Base_militar_A%C3%A8ria_del_Pen%C3%ADBase militar Aèria del Pení2023-04-21T13:53:27Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>[[Categoria:Segle XX]]<br />
[[Categoria:Vent]]<br />
[[Categoria:Cap de Creus]]<br />
[[Categoria:Tecnologia]]<br />
[[Categoria:Militar]]<br />
<br />
[[Imatge:Empordaonfire.jpg|720px|thumb| Vista de l'Empordà des del Pení.<br />
La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades.]]<br />
<br />
[[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]]<br />
[[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]<br />
<br />
'''La base militar del Pení''' té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada. <br />
<br />
La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri.<br />
<br />
..<br />
==Història ==<br />
<br />
[[Imatge:1.jpg|350px|thumb|dreta|Escut del Pení]]<br />
<br />
La base de [[El Pení|Pení]] '''va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana'''. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.<br />
<br />
Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes.<br />
<br />
L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.<br />
<br />
<br />
Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.<br />
Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat.<br />
<br />
L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.<br />
<br />
Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.<br />
<br />
Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS. <br />
Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci.<br />
<br />
<br />
==Les boles del radar==<br />
<br />
<br />
[[Imatge:Boles.jpg|250px|thumb|esquerra|Les boles abans del canvi]]<br />
[[Imatge:antena.jpg|250px|thumb|dreta|Antiga antena del Pení]]<br />
<br />
<br />
Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop peça a peça però aquesta vegada sobre una bastida semiesfèrica i aquest cop es va aconseguit acabar. Té l'altura aproximada d'un edifici de quatre pisos.<br />
<br />
Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon.<br />
<br />
L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa.<br />
<br />
<br />
==Curiositats==<br />
<br />
<br />
[[Imatge:Bola.jpg |350px|thumb|dreta|Funcionant les 24H els 365 días del any]]<br />
La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants. <br />
Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort.<br />
<br />
El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat.<br />
<br />
<br />
<br />
==Localització ==<br />
<br />
[[Imatge:Paisatge.jpg|350px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]]<br />
<br />
La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig [[El Pení|Pení]] s/n<br />
<br />
<br />
<br />
===Vegetació===<br />
<br />
El relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la [[Tramuntana]], fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània. <br />
<br />
Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. <br />
<br />
La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.<br />
<br />
<br />
<br />
===Fauna===<br />
<br />
[[Imatge:Salamandra.jpg|350px|thumb|dreta| Salamandra comuna]]<br />
<br />
La fauna típica del pení és l'[[àguila cuabarrada]], el [[falcó pelegrí]], el [[duc]], [[Gavià argentat ("Larus michahellis")|gavines]], el [[Mascarell ("Morus bassanus")|mascarell]], el [[Corb marí gros ("Phalacrocorax carbo")|corb marí]], les [[baladriga|baldrigues]], els [[Xatrac comú ("Sterna hirundo")|xatracs]], [[la reineta|reineta]], cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),[[Dragó comú ("Tarentola mauritanica")|dragó comú]], [[Salamandra comuna "Salamandra salamandra"|salamandra comuna]] i el [[Llangardaix comú ("Timon lepidus")|llangardaix comú]].<br />
<br />
<br />
==Enllaços Externs==<br />
<br />
*[http://panical.org/wordpress/ Panical, Associació de veterans del Pení]<br />
*[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exèrcit del aire]</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Usuari:RamonpriorUsuari:Ramonprior2023-04-03T03:02:45Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>Col·laborador.</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Usuari:RamonpriorUsuari:Ramonprior2023-04-03T03:00:33Z<p>Ramonprior: </p>
<hr />
<div>Col·laborador</div>Ramonpriorhttps://rosespedia.cat/index.php?title=Usuari:RamonpriorUsuari:Ramonprior2023-04-03T03:00:18Z<p>Ramonprior: Es crea la pàgina amb «hola».</p>
<hr />
<div>hola</div>Ramonprior