Eloïsa Trull Sanés

2023-09-15T07:53:56Z

Pmebe:

Eloïsa Trull Sanés (Roses el 13 de juny de 1909 - La Ràpita, 20 d'agost de 2000), fou la primera faronera de Catalunya i de l'Estat espanyol l'any 1930.

Va exercir com a torrera auxiliar interina el juny de 1930, mentre el ministeri no resolia la petició efectuada pel seu pare, Felip Trull Pujol (Roses, 1875-Palafrugell, 1970) per a què "''s'habilités provisionalment la seva filla per exercir funcions de torrer auxiliar''". A la jubilació de Josep Oliver Sastre va ser torrera auxiliar interina del far de Sant Sebastià “mientras resuelve la superioridad” entre l'1 i el 29 de juny de 1930. La resolució va ser negativa, i el seu lloc va ser ocupat pel torrer Enric Pujol García, natural de Sant Carles de la Ràpita, amb qui curiosament va contraure matrimoni.<ref>David Moré, Fars i senyals marítims, Girona, Diputació de Girona, 2007, pàg. 81.</ref>

<references/>

Eloïsa Trull Sanés

2023-09-15T07:53:07Z

Pmebe: Es crea la pàgina amb «Eloïsa Trull Sanés (Roses el 13 de juny de 1909 - La Ràpita, 20 d'agost de 2000), fou la primera faronera de Catalunya i de l'Estat espanyol l'any 1930. Va exerci...».

Ferran Cufí Font

2023-09-14T09:28:12Z

Pmebe: Es crea la pàgina amb «Ferran Cufí Font va néixer a Roses l’11 de juliol de l’any 1900. Des de nen es va sentir atret per l’arqueologia i tenia sempre al cap el relat d’Estrabó...».

Ferran Cufí Font va néixer a Roses l’11 de juliol de l’any 1900.

Des de nen es va sentir atret per l’arqueologia i tenia sempre al cap el relat d’Estrabó que parla de la fundació de l’antiga Rhode. «Encontrar aquella ciudad griega fue para él una verdadera obsesión. Sus juegos infantiles terminaban siempre en excavaciones», tal com testimonia la seva dona Sunsa Pérez. Amb dotze anys va ser enviat a Cuba amb un grapat de monedes cosides al folre del pantaló, per buscar una vida millor i evadir el seu enrolament anys després a la Guerra d’Àfrica, que tothom volia evitar.

A l’illa caribenya va treballar per un conegut del seu pare, un tal Ferrer, que tenia un magatzem a Cienfuegos (Província de Cienfuegos). El mes de març de 1921, en el moment de la seva talla per al Servei Militar, era encara resident a Cienfuegos, coneguda com la Perla del Sud. A més a més, va aprendre comptabilitat i comerç en un institut on treballava un oncle seu. Durant la seva estada a Cuba va destacar en l’àmbit esportiu com a timoner d’equips de rem de competició, entre d’altres esports, arribant a ser soci numerari del Cienfuegos Yacht Club el 1923. Va formar part, també, del Club de Caçadors, del Club Nàutic i del Liceu de la citada població. A finals de 1931 es va casar amb Asunción Pérez Couto, de 20 anys i natural de Guayos (Província de Sancti Spiriti). Aquell mateix any, amb la proclamació de la Segona República, va tornar amb la seva dona a Catalunya a bord del Cristóbal Colón, acompanyats d’un miler d’emigrants provinents d’Espanya que tornaven al consolidar-se el nou règim republicà.

A la tornada a Roses l’any 1931 va començar a treballar de comptador del Pòstit Pescador, portant la comptabilitat dels patrons de les embarcacions i fent els pagaments. Durant els anys 1930 començarà a excavar a les Muralles, tot fent realitat el seu somni d’infantesa. Les campanyes de 1934, 1936 i les feines puntuals al llarg de 1937 i 1938, van suposar un abans i un després per al monument rosinc, tal com s’esmenta en aquest mateix article. En l’àmbit familiar, la parella va tenir dues filles, mortes ambdues el 1936 a l’edat de 4 i 5 anys per culpa d’una epidèmia de xarrampió provinent de França.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, Ferran Cufí va ser l’encarregat de l’atenció a la construcció de refugis, fortificacions i propaganda a Roses. A casa seva, abans de la destrossa ocasionada per l’aviació italiana, la seva dona Sunsa testimonia que s’hi reunien els milicians i hi feien classes. Després dels fets de Gernika, el maig de 1937 Cufí va anar al front. Acabada la guerra, Cufí va tornar a Roses a finals del mes de febrer de 1939 i al dia següent d’arribar va ser empresonat. A partir d’aleshores començava un llarg periple per les presons franquistes, tal com testimonia Josep Clara. La seva companya Asunción va ser obligada per les noves autoritats feixistes a treure la runa de la casa destrossada per l’aviació italiana. Per poder treure-la tota va rebre l’ajuda d’un veí d’edat avançada.
Setze anys després de la fi de la guerra, anys de presó i de persecució de la policia, Ferran Cufí va aconseguir deixar enrere la seva Roses natal, de nou, per embarcar-se cap a Cuba. Allà l’esperava la seva esposa Asunción. Va arribar a l’Havana l’octubre de 1955 després de mil i una gestions per aconseguir els documents necessaris per sortir de l’Espanya franquista. Amb la victòria de la revolució cubana el 1959, Cufí s’hi va entregar apassionadament i va començar a viure plenament, segons la seva dona. Fins al punt que, un cop jubilat, va continuar els seus estudis de Geologia i quan va morir l’any 1971 només li quedava per fer els exàmens d’una assignatura per aconseguir la graduació.

Arxiu Municipal de Roses (AMR)

2023-08-07T08:26:33Z

Pmebe:

[[Categoria:La vila]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Civil]]

[[Fitxer:FacanaAMR.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de l'AMR l'any 2015]]
L'Arxiu Municipal de Roses és un arxiu municipal de titularitat municipal adscrit a l'Ajuntament de Roses i al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC). El servei és situat al carrer de la Mainada, 28, en els baixos de l'edifici Brigola.

===Orígens===

L'Arxiu té el seu origen en la creació del règim municipal a Roses, en un primer moment de 1385 a 1387, i definitivament a partir de l'any 1402. Al llarg dels segles la documentació ha estat conservada en diversos indrets, com ara a la botiga que la universitat de la vila tenia fora de les muralles o a la capella del Roser de l'església del monestir de Santa Maria de Roses. Tanmateix, el servei d'arxiu va ser creat el mes d'octubre de 1991 i l'equipament va ser obert al públic el mes d'agost de 1992 a l'actual emplaçament del carrer de la Mainada. També compta amb altres dipòsits situats en el mateix barri de Roses. El director del servei des de la seva creació és [[Josep Maria Barris Ruset]].

===Què conserva?===

Els dipòsits de l'arxiu conserven els fons de l'Ajuntament, d'empreses, fundacions i patronats municipals, d'administracions estatals, d'institucions i associacions, de famílies, de persones, de negocis i col·leccions d'imatges, d'audiovisuals, de gravats, de cartells i fullets, així com una extensa biblioteca i hemeroteca auxiliar.

Festa major de Roses

2023-05-16T09:09:09Z

Pmebe:

[[Categoria: Festes i tradicions]]
[[Categoria: Costums i tradicions]]

[[Imatge:JUAPA.jpg|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça. ca. 1890. Joan Reixach Coral.]]
[[Imatge:Meponeshperro.jpg|350px|thumb|dreta|Acte de la Festa Major cap a 1900. Benet Fonolleras Brunet.]]

La '''Festa Major de Roses''' se celebra per la Mare de Déu d'Agost, el 15 d'agost, tot i que la majoria dels actes es realitzen al llarg de la setmana central del mes d'agost.

== Història ==

Els actes de la Festa Major es consoliden arreu a mitjan del segle XIX. A Roses hi ha fotografies que documenten la festa a l'actual plaça de Catalunya al darrer terç del mateix segle. Els balls, les proves esportives i lúdiques i els actes religiosos han estat els pilars de la celebració. Algunes tradicions, com ara l'[[Empaitada d'ànecs]] – arrelada a finals del primer terç del segle XX – i els correbous – introduïts als anys 1980 – van ser arraconades l'any 2016. Amb tot, amb la consolidació del model econòmic basat en el turisme, durant el mes d'agost part de la població no pot celebrar la majoria dels actes la Festa Major i la festa del [[Carnaval]] ha passat a ser, de facto, la gran festa de Roses.

== Activitats==

Les activitats populars, com la cercavila dels [[Gegants de Roses]], els balls tradicionals i les travesses de natació són alguns dels actes més arrelats a la vila. També cal destacar l’entrega de la [Dracma de plata]] de Roses i la celebració religiosa del 15 d’agost. A més a més, al llarg dels dies que se celebra la Festa Major hi ha un seguit de concerts, balls i fires per a tots els públics. La festa acaba amb els focs artificials a la platja. Un acte que aglutina rosincs i visitants d’arreu.

==Enllaços externs==

[https://www.rosescultura.cat/ca/la-revista-de-festa-major.html '''Revistes de la Festa Major de Roses''']