Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Ciutadella

2011-09-08T13:06:06Z

PatrimonideRoses: /* Enllaços interns */

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de [[sant Joan]] i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
[[Imatge:Empedratmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Empedrat medieval]]
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de [[Luis Pizaño]] per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X= 514200 Y=4679650
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Baluard de Sant Jaume | Baluard de Sant Jaume]]
* [[Baluard de Sant Jordi (s.XVI)|Baluard de Sant Jordi]]
* [[Baluard de Sant Joan (s.XVI)| Baluard de Sant Joan]]
* [[Baluard de Sant Andreu (S. XVI)| Baluard de Sant Andreu]]
* [[el setge de 1645 | El setge de 1645]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Carrer de la Creu (s. XI-XVII) | Carrer de la Creu]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Quarters d'infanteria]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quarter de cavalleria]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal i drassanes s.XVII]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]
* [[Pou i abeurador (s.XX)|Pou a abeurador]]
* [[Forns de pa (s.XVIII)|Forns de pa]]
* [[Olivera centenària]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.
* [http://www.rosesavui.com/ciutadella.html La Ciutadella]. Roses Avui

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Olivera centenària

2011-09-08T13:04:51Z

PatrimonideRoses:

[[Imatge:olivera1.jpg|350px|thumb|dreta|Emplaçament original de l'olivera. (Autor: J. Cabot)]]
[[Imatge:olivera2.jpg|350px|thumb|dreta|Lloc actual de l'olivera a la Ciutadella]]

'''L'Olivera centenària''' és un exemplar de grans dimensions i forma excepcional que es troba a la [[Ciutadella]] de Roses. L'arbre és de gran interès tant per la seva edat com la forma del tronc que està retorçat en ell mateix. El port de la fulla està molt ben compensat tot volt de l'arbre.

L'olivera va ser cedida per Sr. [[Miquel Pous Coll]] a la població de Roses l'any 2011 amb la condició que fos col·locada en un lloc visible i visitable. L'Ajuntament va ser llavors quan va considerar que l'emplaçament que ocupa ara, a l'extrem sud-est del recinte de la Ciutadella, era un bon lloc per replantar-la. L'olivera es trobava originalment en una finca al [[Mas Oliva]].

==Localització==
Ciutadella de Roses

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.267623" lon="3.174405" zoom="16" width="350" height="350" controls="large">
42.265863, 3.17109
Olivera centenària
</googlemap>

[[Categoria: El medi vegetal]]
[[Categoria: Olivets]]
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Coneixement]]
[[Categoria: Vista]]

Fitxer:Olivera2.jpg

2011-09-08T13:04:20Z

PatrimonideRoses:

Fitxer:Olivera1.jpg

2011-09-08T13:03:34Z

PatrimonideRoses: (Autor: J. Cabot)

(Autor: J. Cabot)

Olivera centenària

2011-09-05T11:30:07Z

PatrimonideRoses: /* Mapa */

'''L'Olivera centenària''' és un exemplar de grans dimensions i forma excepcional que es troba a la [[Ciutadella]] de Roses. L'arbre és de gran interès tant per la seva edat com la forma del tronc que està retorçat en ell mateix. El port de la fulla està molt ben compensat tot volt de l'arbre.

L'olivera va ser cedida per Sr. [[Miquel Pous Coll]] a la població de Roses l'any 2011 amb la condició que fos col·locada en un lloc visible i visitable. L'Ajuntament va ser llavors quan va considerar que l'emplaçament que ocupa ara, a l'extrem sud-est del recinte de la Ciutadella, era un bon lloc per replantar-la. L'olivera es trobava originalment en una finca al [[Mas Oliva]].

==Localització==
Ciutadella de Roses

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.267623" lon="3.174405" zoom="16" width="350" height="350" controls="large">
42.265863, 3.17109
Olivera centenària
</googlemap>

[[Categoria: El medi vegetal]]
[[Categoria: Olivets]]
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Coneixement]]
[[Categoria: Vista]]

Olivera centenària

2011-09-05T11:29:08Z

PatrimonideRoses: Es crea la pàgina amb «'''L'Olivera centenària''' és un exemplar de grans dimensions i forma excepcional que es troba a la Ciutadella de Roses. L'arbre és de gran interès tant per la se…».

'''L'Olivera centenària''' és un exemplar de grans dimensions i forma excepcional que es troba a la [[Ciutadella]] de Roses. L'arbre és de gran interès tant per la seva edat com la forma del tronc que està retorçat en ell mateix. El port de la fulla està molt ben compensat tot volt de l'arbre.

L'olivera va ser cedida per Sr. [[Miquel Pous Coll]] a la població de Roses l'any 2011 amb la condició que fos col·locada en un lloc visible i visitable. L'Ajuntament va ser llavors quan va considerar que l'emplaçament que ocupa ara, a l'extrem sud-est del recinte de la Ciutadella, era un bon lloc per replantar-la. L'olivera es trobava originalment en una finca al [[Mas Oliva]].

==Localització==
Ciutadella de Roses

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.267623" lon="3.174405" zoom="16">
42.265863, 3.17109
Olivera centenària
</googlemap>

[[Categoria: El medi vegetal]]
[[Categoria: Olivets]]
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Coneixement]]
[[Categoria: Vista]]

L'excavació del castrum visigòtic del Puig Rom de 1946-47

2011-05-04T11:07:30Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

[[Imatge:palolest.JPG|350px|thumb|dreta|Lloc on intervé Pere de Palol.]]
[[Imatge:Palolsud.JPG|350px|thumb|dreta|Zona excavada al sud del jaciment]]

Des de la campanya de [[Joaquim Folch i Torres|Folch i Torres]] el [[L'excavació de 1917|1917]], no es tornà a intervenir al [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] fins a 1946 i 1947. Durant uns 30 anys el lloc quedà abandonat i la vegetació cobrí les restes descobertes. Ara el puig Rom s’inclou en el programa del Plan Nacional de Excavaciones de la Comisaría Provincial de Excavacions Arqueológicas de Girona, que depèn del Ministerio d’Educación Nacional.

L’arqueòleg que es desplaçà al lloc, per encàrrec de [[Lluís Pericot]], Comisario Provincial, és [[Pere de Palol]], posteriorment director del Museo Arqueológico Provincial de Gerona (1948-1956). Hi treballà com a mà d’obra gent de la zona i un destacament de soldats del cos d’enginyers.

En aquestes dues campanyes, Palol continuà l’excavació de [[Les cases|les cases]] adossades a la muralla al costat dret del portal, allà on l’havia deixada Folch i Torres, i descobrí aquest [[El portal d'entrada|portal]] i un altre tram de cases al costat esquerre de l’entrada. Els materials que recuperà es troben al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i una altra part exposats al Museu de la [[Ciutadella]].

De la intervenció d’aquests anys es conserven els diaris d’excavació, els croquis i la documentació fotogràfica. La planimetria de la zona descoberta per Palol es dibuixà en una campanya posterior, l’any 1987, en què intervingué la Universitat de Barcelona.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

L'excavació del castrum visigòtic del Puig Rom de 1946-47

2011-05-04T11:06:35Z

PatrimonideRoses:

Fitxer:Palolsud.JPG

2011-05-04T11:05:52Z

PatrimonideRoses:

La muralla

2011-05-04T11:03:32Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:murallaPR.JPG|350px|thumb|dreta|Vista del parament est de la muralla del poblat]]
[[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]]

'''La muralla''' és l'estructura defensiva que encercla el [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]]. Té una planta de forma poligonal irregular, adaptada al cim del puig, amb un perímetre de 366 m. La construcció original es conserva en bona part, però en alguns trams està enrunada i refeta amb murs posteriors. Algunes de les refaccions sembla que són d’època, mentre que d’altres són recents, conseqüència de l’aprofitament del lloc per al conreu de la vinya.

Els trams millor conservats són el sud i l’est. La façana sud, on es troben les torres excavades d’antic i el portal, té dues tirades, a banda i banda de l’entrada; el tram de l’esquerra segueix una inclinació sobtada cap al nord-oest mentre que el tram de la dreta té un traçat lineal i gira cap al nord-est. La façana est gira en angle recte cap al nord, amb tres tirades. La resta del perímetre de la muralla, nord i oest, està força desfigurada. Aquí el desnivell és més acusat, cosa que s’aprofita com a defensa natural.

La paret de la muralla està formada per dos murs de caixa que formen les cares interior i exterior, separats entre si uns 2 m. L’espai entre ambdós està reblert amb pedres i graves lligades amb terra. El parament alterna filades de blocs grans, sense escairar, amb filades de pedres més petites i altres inclinades, a l’estil de mitja espina. Originalment, aquestes pedres anaven rejuntades amb morter de calç i sorra, gairebé perdut. Aquest sistema constructiu s’utilitza per donar major solidesa i estabilitat als murs, els quals es completarien amb contraforts interiors.

Es desconeix quina seria l’altura total, però se suposa que estaria totalment construïda en pedra. Part d’aquest material es va recuperar enderrocat per damunt de les cases que s’adossaven a la muralla i part va sevir, amb total seguretat, per construir les feixes de [[La vinya|vinya]].

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

El portal d'entrada

2011-05-04T11:03:07Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:portaentrada.JPG|350px|thumb|dreta|Únic portal d'entrada vist des de l'interior.]]
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|La porta amb un tram de muralla i, al fons, la urbanització]]

Única '''entrada''' coneguda en tot el perímetre de la muralla del [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]]. Es va descobrir durant la [[L'excavació de 1946-47|campanya de l’any 1946]], ja que estava totalment tapiada per un mur de feixa de vinya. No es descarta l’existència d’altres portals al llarg del recorregut, que es podran localitzar a mesura que es procedeixi a la seva neteja i estudi.

El portal està protegit a banda i banda per dues [[Les torres|torres]] quadrades, de construcció sòlida. L’entrada entre totes dues té una amplada de prop de 4 m i forma un corredor. A la base de l’entrada, seguint la tirada de la muralla, hi ha una mena de llindar o marxapeu. El desnivell entre l’interior del poblat i el corredor d’entrada és de més d’1,5 m, cosa que es pot interpretar com a complement per a la defensa. Aquesta diferència se salvaria amb algun tipus de pont llevadís. En aquest mur, també s’hi ha detectat un canal de drenatge que guiaria les aigües des de l’interior del poblat cap a fora.

Dins el poblat, l’espai de l’entrada té una forma irregular, sense cap ordenació específica, encaixat entre les dues façanes de cases que s’adossen a cada costat de la muralla.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

La vinya

2011-05-04T11:00:21Z

PatrimonideRoses:

[[Imatge:Vinya roses.jpg|350px|thumb|dreta|Vinyes vora el mas Marès]]

Durant molts segles, el cultiu de la vinya ha estat per Roses una activitat econòmica gairebé tan important com la pesca. El primer testimoni escrit que es coneix data del segle XII (concretament de l’1 de juliol de 1182, en el ''Cartoral de Santa Maria de Roses''), i, fins a la segona meitat del segle XIX, es repeteixen les referències a terres de vinya i estadístiques de collites en els capbreus, documents municipals i protocols notarials.

Sembla que els segles XVIII i XIX era el període de més producció de vi i aiguardent a Roses, una producció que serví tan pel consum local com per l’exportació. Que els rosincs i les rosinques estaven acostumats a beure el vi de producció pròpia ho confirma la queixa del que fou batlle en plena ocupació de Roses causada per a la Guerra del Francès, [[Pau Arola]], que en una carta al sotsprefecte de Figueres constata que ''jamai necessita est Poble de Vi foraster, pues es la principal cullita'' [sic] ''de esta Vila, la del vi''.<ref>Segons document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del 29 de juliol 1812, Diversos. Dominació napoleònica. Caixa 53, núm. 10.</ref> Per altra banda, hi ha testimonis històrics que confirmen que, des del [[port]] de Roses, s’exportaren vins a Itàlia, França, a les Amèriques i també a terres catalanes.

Amb les plagues americanes del segle XIX, l’oïdi el 1862 i [[la fil·loxera]] el 1879, alternava l’augment i la reducció de la superfície dedicada a la vinya. Si el 1854 es comptaven 875 hectàrees de vinya, en quedaven només 482 el 1864. L’aparició de la fil·loxera a França el 1865 va animar el cultiu una altra vegada fins a una extensió de 756 hectàrees el 1871. L’entrada de la fil·loxera a l’Empordà –l’any 1879 a Roses- donà el cop de gràcia a l’agricultura vitivinícola, malgrat els esforços d’alguns particulars com, per exemple, Miquel Coll que replantà 419 hectàrees després de la plaga. I, malgrat el descens progressiu, Roses era un del pocs municipis que encara conservaren més de 300 hectàrees de vinya a mitjans del segle XX: 366 ha a l’any 1957.<ref> Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 99-100.</ref>

A partir d’aquí, més vinyes han desaparegut a sota l’expansió urbanística de la vila. Els noms de les urbanitzacions encara recorden el passat agrícola de Roses: [[Mas Fumats]], [[Mas Buscà]], [[Mas Oliva]], [[Mas Matas]]...

==Paisatges de pedra seca==

===[[Poblat del Puig Rom]]===
[[Imatge:FeixesPR.JPG|350px|thumb|dreta|Feixes dins del poblat]]

L’aprofitament de les terres del terme de Roses per al conreu de la vinya al llarg del segle XIX fa que la muntanya del puig Rom s’exploti intensament i es parcel·li en diverses feixes. El cim del puig, dins i fora de les antigues muralles, es terrassa amb la construcció de murs de feixa seguint el pendent del terreny.

L’antic recinte es reparteix en dos grans parcel·les separades per un mur en sentit sud-oest/nord-est. Cadascuna d’aquestes parts conserva encara les respectives barraques de vinya en què es guardaven les eines i s’hi refugiaven els qui les conreaven.

Aquest terrassament del lloc i la construcció de les feixes i les barraques es va servir, sens dubte, de les pedres procedents de l’enderroc de les cases del poblat i de la muralla. Això va provocar el greu deteriorament de les restes constructives antigues i els problemes que encara avui suposa eliminar l’obra de vinya que hi ha al damunt.

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
* Santaló Peix, J. (coord.), Roses 1875-1975. Del model comercial a la revolució turística, Roses: Ajuntament de Roses, 2001.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria:canvi]]

Fitxer:FeixesPR.JPG

2011-05-04T10:59:43Z

PatrimonideRoses:

L'excavació del castrum visigòtic del Puig Rom de 1946-47

2011-05-04T10:55:16Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

[[Imatge:palolest.JPG|350px|thumb|dreta|Lloc on intervé Pere de Palol.]]

Des de la campanya de [[Joaquim Folch i Torres|Folch i Torres]] el [[L'excavació de 1917|1917]], no es tornà a intervenir al [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] fins a 1946 i 1947. Durant uns 30 anys el lloc quedà abandonat i la vegetació cobrí les restes descobertes. Ara el puig Rom s’inclou en el programa del Plan Nacional de Excavaciones de la Comisaría Provincial de Excavacions Arqueológicas de Girona, que depèn del Ministerio d’Educación Nacional.

L’arqueòleg que es desplaçà al lloc, per encàrrec de [[Lluís Pericot]], Comisario Provincial, és [[Pere de Palol]], posteriorment director del Museo Arqueológico Provincial de Gerona (1948-1956). Hi treballà com a mà d’obra gent de la zona i un destacament de soldats del cos d’enginyers.

En aquestes dues campanyes, Palol continuà l’excavació de [[Les cases|les cases]] adossades a la muralla al costat dret del portal, allà on l’havia deixada Folch i Torres, i descobrí aquest [[El portal d'entrada|portal]] i un altre tram de cases al costat esquerre de l’entrada. Els materials que recuperà es troben al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i una altra part exposats al Museu de la [[Ciutadella]].

De la intervenció d’aquests anys es conserven els diaris d’excavació, els croquis i la documentació fotogràfica. La planimetria de la zona descoberta per Palol es dibuixà en una campanya posterior, l’any 1987, en què intervingué la Universitat de Barcelona.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

L'excavació del castrum visigòtic del Puig Rom de 1946-47

2011-05-04T10:54:52Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

[[Imatge:palolest.JPG|350px|thumb|dreta|Lloc on intervé Pere de Palol.]]

Des de la campanya de [[Joaquim Folch i Torres|Folch i Torres]] el [[|L'excavació de 1917|1917]], no es tornà a intervenir al [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] fins a 1946 i 1947. Durant uns 30 anys el lloc quedà abandonat i la vegetació cobrí les restes descobertes. Ara el puig Rom s’inclou en el programa del Plan Nacional de Excavaciones de la Comisaría Provincial de Excavacions Arqueológicas de Girona, que depèn del Ministerio d’Educación Nacional.

L’arqueòleg que es desplaçà al lloc, per encàrrec de [[Lluís Pericot]], Comisario Provincial, és [[Pere de Palol]], posteriorment director del Museo Arqueológico Provincial de Gerona (1948-1956). Hi treballà com a mà d’obra gent de la zona i un destacament de soldats del cos d’enginyers.

En aquestes dues campanyes, Palol continuà l’excavació de [[Les cases|les cases]] adossades a la muralla al costat dret del portal, allà on l’havia deixada Folch i Torres, i descobrí aquest [[El portal d'entrada|portal]] i un altre tram de cases al costat esquerre de l’entrada. Els materials que recuperà es troben al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i una altra part exposats al Museu de la [[Ciutadella]].

De la intervenció d’aquests anys es conserven els diaris d’excavació, els croquis i la documentació fotogràfica. La planimetria de la zona descoberta per Palol es dibuixà en una campanya posterior, l’any 1987, en què intervingué la Universitat de Barcelona.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Fitxer:Palolest.JPG

2011-05-04T10:54:30Z

PatrimonideRoses:

Fitxer:Folchi.JPG

2011-05-04T10:53:00Z

PatrimonideRoses: Excavació de Folch i Torres l'any 1917.

Excavació de Folch i Torres l'any 1917.

L'excavacio de 1917

2011-05-04T10:52:51Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

[[Imatge:Folchi.JPG|350px|thumb|dreta|Lloc on intervé Folch i Torres.]]

La primera intervenció arqueològica que es va fer al [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] la porta a terme [[Joaquim Folch i Torres]] l’any 1917, paral·lelament als treballs que feia a la [[Ciutadella]] en nom de la Junta de Museus de Barcelona. Aquesta havia estat creada 10 anys abans per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, però funcionava de forma autònoma, amb tasques d’administració de museus i de recerca d’obres, inventaris de col·leccions, publicacions i catàlegs.

Aquesta primera campanya l’havia motivada l’exploració feta l’any abans per [[Pere Bosch Gimpera]], director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, al mateix temps que treballava a la Ciutadella. Darrere, cal reconèixer les gestions de gent interessada pel patrimoni de la vila, entre els quals cal esmentar l’alcalde de Roses, [[Josep Sabater]].

Folch i Torres començà fent diverses cales de comprovació, repartides en diferents punts de l’interior del poblat i de l’exterior. Després de detectar un espai amb més restes, acabà excavant part de les cases adossades a la muralla est i a la muralla sud (tram a la dreta del portal).

Dels treballs d’aquesta campanya es conserven el diari d’excavacions, diversos croquis i plantes, i una bona col·lecció de fotografies, algunes de les quals estan firmades pel fotògraf de l’Escala Josep Esquirol (Barcelona 1874 - L'Escala 1931), del qual sabem que, per la mateixa època, es trobava fotografiant les excavacions d’Empúries.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

El Puig Rom i la Ciutadella

2011-05-04T10:50:06Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:Roses PRdalt.JPG|350px|thumb|dreta|Roses i la Ciutadella des del poblat del Puig Rom]]

La visual entre el [[Poblat del Puig Rom|poblat del puig Rom]] i el solar on es troba la vella [[Barri hel·lenístic (s. III aC)|colònia grega de Rhode]] i la ciutat tardoromana de Roda és perfecta. Des del puig Rom, els seus pobladors mantenien un contacte visual excel·lent amb el lloc que, molt probablement, havien ocupat uns anys abans. De fet, els indicis arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom.

És probable, però, que els habitants del puig no deixessin d’ocupar totalment l’antic nucli prop del mar. El port seguí funcionant gràcies a les seves excel·lents condicions de fondejador natural. Aquí és on arribaven els productes del nord d’Àfrica i de la zona de la Septimània, regió occidental de l’antiga Gàl·lia Narbonensa que es trobava en poder dels visigots des del segle V dC.

També s’ha suposat que el solar de l’antiga ciutat hauria funcionat durant uns anys com a centre funerari i de culte. Malgrat que el lloc de la [[Ciutadella]] s’abandonà com a hàbitat, es coneix la continuïtat d’ús de la basílica emplaçada sobre el turó de [[Monestir (S.XI)|Santa Maria]] i del cementiri del seu entorn. També en aquest temps es construí un nou edifici de culte, amb necròpolis annexa, a la zona del port. A favor d’aquesta hipòtesi, cal comentar la no troballa, fins al moment, d’edificis religiosos ni cementiri al puig Rom.

==Localització==
===Coordenades Puig Rom===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Coordenades Ciutadella===
* '''UTM''': X= 514200 Y=4679650
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.261303" lon="3.178482" zoom="14" width="350" height="350">
(A) 42.267018, 3.170371
Solar de la Ciutadella
(B) 42.256158, 3.189125
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Fitxer:Roses PRdalt.JPG

2011-05-04T10:48:44Z

PatrimonideRoses: Roses des del Puig Rom (Foto de Usuari:Xe Aquest fitxer està publicat sota la llicència Reconeixement 2.0 de Creative Commons. De forma resumida: sou lliures de distribuir i modificar aquest fitxer sempre que acrediteu l'autor o autors. )

Roses des del Puig Rom (Foto de [[Usuari:Xe]] Aquest fitxer està publicat sota la llicència Reconeixement 2.0 de Creative Commons. De forma resumida: sou lliures de distribuir i modificar aquest fitxer sempre que acrediteu l'autor o autors. )

Les sitges

2011-05-04T10:43:29Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:sitges.JPG|350px|thumb|dreta|Sitges situades a la vora de la porta]]

A tota la zona el [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] [[L'excavació de 1946-47|excavada d’antic]], entre [[Les cases|les cases]] i convivint amb aquestes, s’ha descobert un nombre considerable de '''sitges''' obertes a la roca del subsòl. Totes elles varen aparèixer cobertes de runa i materials diversos abocats un cop ja s’havien inutilitzat. Algunes conservaven bona part de l’altura original, mentre que altres es varen trobar molt arrasades, fins al punt que només es veia escassament la base. Això s’explica per l’evolució de l’ocupació i l’adaptació del mateix espai com a hàbitat. Així veiem com algunes sitges aparegueren anul·lades per sota dels murs.

Bona part de les sitges es van disposar a nivell del paviment interior de les cases, mentre que altres es concentraven en carrerons o passadissos entre habitatges. És molt probable que el seu ús com a magatzem de cereals es limités al consum propi dels habitants, no al comercial. Aquest element, juntament amb la presència de molins, explicaria part de la dieta i del caràcter agrícola del poblat.

Pel que fa a la forma, es tracta de dipòsits de forma ovoide: més estrets a la vora i a la base. Per les restes descobertes, se sap que anaven cobertes amb una tapa de llosa de pissarra de prop d’1 m de diàmetre. També hi ha indicis que les parets internes haguessin estat enlluïdes amb morter de calç i sorra. En algun cas, s’ha comprovat que dues sitges es comunicaven entre si pels laterals.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Fitxer:Sitges.JPG

2011-05-04T10:42:31Z

PatrimonideRoses:

Les cases

2011-05-04T10:41:30Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:Habitacio.JPG|350px|thumb|dreta|Habitació situada a la banda nord-est del jaciment.]]

La part que es coneix del [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] i de les cases dels seus habitants es redueix a un espai estret, enganxat a [[La muralla|la muralla]], tant en el costat est com a banda i banda del portal sud. La dades que es tenen procedeixen de les [[L'excavació de 1946-47|antigues campanyes arqueològiques]] i dels diaris d’excavació fets a l’època.

A trets generals, totes elles varen aparèixer molt arrasades, colgades per nivells de runa procedents de l’enderroc de la muralla. L’estat de conservació era escàs, amb només unes poques filades de pedra a nivell de fonaments. Sembla que també moltes pedres foren sostretes per a la construcció de les [[La vinya|feixes de vinya]] posteriors.

S’han determinat habitatges formats per dues estances, separades entre si per un envà, amb una porta d’accés, construïts perpendicularment a la muralla i utilitzant aquesta com a paret de fons. Altres cambres tenen una planta quadrangular o més complexa, l’ús de les quals no s’ha pogut determinar. Tampoc no ha estat possible saber l’evolució constructiva d’aquestes unitats d’habitatge i si al llarg de la vida del poblat experimentaren canvis a la planta. Sí que es tenen més dades sobre el tipus de teulada, la qual seria majoritàriament de lloses de pedra. També s’hi han localitzat llars de foc fetes a terra i diverses pedres de molí i estris que han permès reconèixer la vida dels seus habitants.

Pel que fa a l’urbanisme, a davant d’aquesta línia de cases, adossat a la muralla, hi hauria un carrer que, molt probablement, seguiria el perímetre de tot el recinte. A l’altre costat, s’intueix una altra línia de cases: això podria indicar que el poblat s’ajustaria a la forma cònica del puig, amb línies de cases formant cercles fins a arribar a la part més alta; d’aquesta manera, s’adaptaven al desnivell i als afloraments de roca del subsòl.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Fitxer:Habitacio.JPG

2011-05-04T10:41:11Z

PatrimonideRoses: Habitació situada a la banda nord-est del jaciment

Habitació situada a la banda nord-est del jaciment

Les torres

2011-05-04T10:40:06Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:torresPR.JPG|350px|thumb|dreta|Torres del parament est.]]

'''Les torres''' que es coneixen, que són les millors conservades, s’han localitzat a la façana sud del [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]]. Totes elles tenen una planta quadrangular, d'aproximadament 5 m de costat, i s’adossen contra la muralla. En cap cas s’ha vist que estiguessin imbricades amb el mur, fet que indica que es varen construir un cop aquesta ja s’havia aixecat.

El parament és del mateix tipus de [[La muralla|la muralla]], amb filades que alternen blocs de pedra grans amb altres de pedres més petites i pedres inclinades. L’interior també està reblert amb pedres més petites, graves i terra. Les torres s’haurien construït sobre una banqueta de fonamentació i amb la cara exterior lleugerament inclinada cap a la muralla, per guanyar estabilitat.

Hi ha indicis de més torres a la façana est de la muralla, cobertes de runa. Fins que no es procedeixi al desenrunament i l’excavació d’aquest sector no en podrem determinar ni el nombre ni la seqüència.

La concentració de torres en aquests dos costats del poblat podria explicar-se pel fet que el pendent del terreny aquí és menys acusat, més fàcilment atacable. Potser per aquest mateix motiu no trobaríem tantes torres en els vessants nord i oest, on el desnivell és notable.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Fitxer:TorresPR.JPG

2011-05-04T10:39:27Z

PatrimonideRoses:

El portal d'entrada

2011-05-04T10:38:01Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:portaentrada.JPG|350px|thumb|dreta|Únic portal d'entrada vist des de l'interior.]]

Única '''entrada''' coneguda en tot el perímetre de la muralla del [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]]. Es va descobrir durant la [[L'excavació de 1946-47|campanya de l’any 1946]], ja que estava totalment tapiada per un mur de feixa de vinya. No es descarta l’existència d’altres portals al llarg del recorregut, que es podran localitzar a mesura que es procedeixi a la seva neteja i estudi.

El portal està protegit a banda i banda per dues [[Les torres|torres]] quadrades, de construcció sòlida. L’entrada entre totes dues té una amplada de prop de 4 m i forma un corredor. A la base de l’entrada, seguint la tirada de la muralla, hi ha una mena de llindar o marxapeu. El desnivell entre l’interior del poblat i el corredor d’entrada és de més d’1,5 m, cosa que es pot interpretar com a complement per a la defensa. Aquesta diferència se salvaria amb algun tipus de pont llevadís. En aquest mur, també s’hi ha detectat un canal de drenatge que guiaria les aigües des de l’interior del poblat cap a fora.

Dins el poblat, l’espai de l’entrada té una forma irregular, sense cap ordenació específica, encaixat entre les dues façanes de cases que s’adossen a cada costat de la muralla.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Fitxer:Portaentrada.JPG

2011-05-04T10:37:47Z

PatrimonideRoses: Únic portal d'entrada vist des de l'interior.

Únic portal d'entrada vist des de l'interior.

La muralla

2011-05-04T10:35:20Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:murallaPR.JPG|350px|thumb|dreta|Vista del parament est de la muralla del poblat]]

'''La muralla''' és l'estructura defensiva que encercla el [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]]. Té una planta de forma poligonal irregular, adaptada al cim del puig, amb un perímetre de 366 m. La construcció original es conserva en bona part, però en alguns trams està enrunada i refeta amb murs posteriors. Algunes de les refaccions sembla que són d’època, mentre que d’altres són recents, conseqüència de l’aprofitament del lloc per al conreu de la vinya.

Els trams millor conservats són el sud i l’est. La façana sud, on es troben les torres excavades d’antic i el portal, té dues tirades, a banda i banda de l’entrada; el tram de l’esquerra segueix una inclinació sobtada cap al nord-oest mentre que el tram de la dreta té un traçat lineal i gira cap al nord-est. La façana est gira en angle recte cap al nord, amb tres tirades. La resta del perímetre de la muralla, nord i oest, està força desfigurada. Aquí el desnivell és més acusat, cosa que s’aprofita com a defensa natural.

La paret de la muralla està formada per dos murs de caixa que formen les cares interior i exterior, separats entre si uns 2 m. L’espai entre ambdós està reblert amb pedres i graves lligades amb terra. El parament alterna filades de blocs grans, sense escairar, amb filades de pedres més petites i altres inclinades, a l’estil de mitja espina. Originalment, aquestes pedres anaven rejuntades amb morter de calç i sorra, gairebé perdut. Aquest sistema constructiu s’utilitza per donar major solidesa i estabilitat als murs, els quals es completarien amb contraforts interiors.

Es desconeix quina seria l’altura total, però se suposa que estaria totalment construïda en pedra. Part d’aquest material es va recuperar enderrocat per damunt de les cases que s’adossaven a la muralla i part va sevir, amb total seguretat, per construir les feixes de [[La vinya|vinya]].

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Fitxer:MurallaPR.JPG

2011-05-04T10:35:01Z

PatrimonideRoses: Vista del parament est de la muralla del poblat del Puig Rom.

Vista del parament est de la muralla del poblat del Puig Rom.

Poblat del Puig Rom

2011-05-04T10:25:39Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:vistageneralPR.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general del poblat des de l'est]]
[[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]]
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]

Poblat construït dins la segona meitat del segle VII dC en el context històric de final de la Hispània romana i inici del domini dels monarques visigots. S’emplaça en el cim d’un turó, conegut amb el nom de puig de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 0,9 ha i 125 m d’amplada màxima nord-sud per 110 m est-oest. El lloc té una excel·lent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia.

La muralla que el delimita fa pensar en un emplaçament defensiu que protegeix una població que s’havia vist obligada a abandonar la plana propera al mar a conseqüència dels problemes d’inestabilitat que es produïren a la fi del període romà. Això és el que s’ha documentat al jaciment de la Ciutadella, on desapareixen els habitatges a partir de principi del segle VII.

No obstant aquest encimbellament defensiu, el poblat no ha aportat restes d’armes que facin pensar en una ocupació militar. Tot apunta cap a una població de pagesos, pescadors i artesans, un lloc d’hàbitat amb una activitat econòmica eminentment agrícola, ramadera i de pesca. Així ho demostren els estris que s’han recuperat durant les excavacions.

La seva datació final se situa a partir de la primera meitat del segle VIII, d’acord amb els materials localitzats. No hi ha indicis d’un abandonament sobtat fruit d’alguna acció violenta o incendi. Es considera que el lloc deixa de ser habitat pels canvis en els tipus de poblament que es produeixen, de forma generalitzada, al nord-est català a la fi dels temps visigots, quan es reprèn l’ocupació en hàbitats agrupats a la plana, amb la reorganització del territori pels monarques carolingis.

==Localització i estructura del jaciment==

Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.

El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.

A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.

La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.

[[La muralla]] tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.

A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en [[opus spicatum]]. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.

Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.

==Senyalització del recinte arqueològic==

'''El sistema defensiu del poblat'''

* [[La muralla]], segles VII-VIII.
* [[El portal d'entrada]], segles VII-VIII
* [[Les torres]], segles VII-VIII

'''L'Hàbitat'''

* [[Les cases]], segles VII-VIII
* [[Les sitges]], segles VII-VIII
* [[El Puig Rom i la Ciutadella]], segles VII-VIII

'''Treballs arqueològics'''

* [[L'excavació de 1917]]
* [[L'excavació de 1946-47]]

'''Explotació agrícola'''

* [[La vinya]], segle XX.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Situació==
[[Imatge:Castro3.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la muralla]]
Puig de les Muralles

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Perímetre emmurallat íntegre i torres.

Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.

Entorn immediat

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Fitxer:VistageneralPR.JPG

2011-05-04T10:25:13Z

PatrimonideRoses: Vista general del poblat del Puig Rom

Vista general del poblat del Puig Rom

Poblat del Puig Rom

2011-05-04T10:09:58Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

[[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]]
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]

Poblat construït dins la segona meitat del segle VII dC en el context històric de final de la Hispània romana i inici del domini dels monarques visigots. S’emplaça en el cim d’un turó, conegut amb el nom de puig de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 0,9 ha i 125 m d’amplada màxima nord-sud per 110 m est-oest. El lloc té una excel·lent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia.

La muralla que el delimita fa pensar en un emplaçament defensiu que protegeix una població que s’havia vist obligada a abandonar la plana propera al mar a conseqüència dels problemes d’inestabilitat que es produïren a la fi del període romà. Això és el que s’ha documentat al jaciment de la Ciutadella, on desapareixen els habitatges a partir de principi del segle VII.

No obstant aquest encimbellament defensiu, el poblat no ha aportat restes d’armes que facin pensar en una ocupació militar. Tot apunta cap a una població de pagesos, pescadors i artesans, un lloc d’hàbitat amb una activitat econòmica eminentment agrícola, ramadera i de pesca. Així ho demostren els estris que s’han recuperat durant les excavacions.

La seva datació final se situa a partir de la primera meitat del segle VIII, d’acord amb els materials localitzats. No hi ha indicis d’un abandonament sobtat fruit d’alguna acció violenta o incendi. Es considera que el lloc deixa de ser habitat pels canvis en els tipus de poblament que es produeixen, de forma generalitzada, al nord-est català a la fi dels temps visigots, quan es reprèn l’ocupació en hàbitats agrupats a la plana, amb la reorganització del territori pels monarques carolingis.

==Localització i estructura del jaciment==

Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.

El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.

A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.

La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.

[[La muralla]] tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.

A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en [[opus spicatum]]. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.

Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.

==Senyalització del recinte arqueològic==

'''El sistema defensiu del poblat'''

* [[La muralla]], segles VII-VIII.
* [[El portal d'entrada]], segles VII-VIII
* [[Les torres]], segles VII-VIII

'''L'Hàbitat'''

* [[Les cases]], segles VII-VIII
* [[Les sitges]], segles VII-VIII
* [[El Puig Rom i la Ciutadella]], segles VII-VIII

'''Treballs arqueològics'''

* [[L'excavació de 1917]]
* [[L'excavació de 1946-47]]

'''Explotació agrícola'''

* [[La vinya]], segle XX.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Situació==
[[Imatge:Castro3.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la muralla]]
Puig de les Muralles

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Perímetre emmurallat íntegre i torres.

Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.

Entorn immediat

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Puig de les Muralles

2011-05-04T10:07:15Z

PatrimonideRoses: Redirecció a Poblat del Puig Rom

#REDIRECT [[Poblat del Puig Rom]]

Castre visigot

2011-05-04T10:06:26Z

PatrimonideRoses: Redirecció a Poblat del Puig Rom

#REDIRECT [[Poblat del Puig Rom]]

El Puig Rom i la Ciutadella

2011-05-04T10:04:21Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

La visual entre el [[Poblat del Puig Rom|poblat del puig Rom]] i el solar on es troba la vella [[Barri hel·lenístic (s. III aC)|colònia grega de Rhode]] i la ciutat tardoromana de Roda és perfecta. Des del puig Rom, els seus pobladors mantenien un contacte visual excel·lent amb el lloc que, molt probablement, havien ocupat uns anys abans. De fet, els indicis arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom.

És probable, però, que els habitants del puig no deixessin d’ocupar totalment l’antic nucli prop del mar. El port seguí funcionant gràcies a les seves excel·lents condicions de fondejador natural. Aquí és on arribaven els productes del nord d’Àfrica i de la zona de la Septimània, regió occidental de l’antiga Gàl·lia Narbonensa que es trobava en poder dels visigots des del segle V dC.

També s’ha suposat que el solar de l’antiga ciutat hauria funcionat durant uns anys com a centre funerari i de culte. Malgrat que el lloc de la [[Ciutadella]] s’abandonà com a hàbitat, es coneix la continuïtat d’ús de la basílica emplaçada sobre el turó de [[Monestir (S.XI)|Santa Maria]] i del cementiri del seu entorn. També en aquest temps es construí un nou edifici de culte, amb necròpolis annexa, a la zona del port. A favor d’aquesta hipòtesi, cal comentar la no troballa, fins al moment, d’edificis religiosos ni cementiri al puig Rom.

==Localització==
===Coordenades Puig Rom===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Coordenades Ciutadella===
* '''UTM''': X= 514200 Y=4679650
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.261303" lon="3.178482" zoom="14" width="350" height="350">
(A) 42.267018, 3.170371
Solar de la Ciutadella
(B) 42.256158, 3.189125
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

El Puig Rom i la Ciutadella

2011-05-04T10:03:56Z

PatrimonideRoses:

Les sitges

2011-05-04T09:57:17Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

A tota la zona el [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] [[L'excavació de 1946-47|excavada d’antic]], entre [[Les cases|les cases]] i convivint amb aquestes, s’ha descobert un nombre considerable de '''sitges''' obertes a la roca del subsòl. Totes elles varen aparèixer cobertes de runa i materials diversos abocats un cop ja s’havien inutilitzat. Algunes conservaven bona part de l’altura original, mentre que altres es varen trobar molt arrasades, fins al punt que només es veia escassament la base. Això s’explica per l’evolució de l’ocupació i l’adaptació del mateix espai com a hàbitat. Així veiem com algunes sitges aparegueren anul·lades per sota dels murs.

Bona part de les sitges es van disposar a nivell del paviment interior de les cases, mentre que altres es concentraven en carrerons o passadissos entre habitatges. És molt probable que el seu ús com a magatzem de cereals es limités al consum propi dels habitants, no al comercial. Aquest element, juntament amb la presència de molins, explicaria part de la dieta i del caràcter agrícola del poblat.

Pel que fa a la forma, es tracta de dipòsits de forma ovoide: més estrets a la vora i a la base. Per les restes descobertes, se sap que anaven cobertes amb una tapa de llosa de pissarra de prop d’1 m de diàmetre. També hi ha indicis que les parets internes haguessin estat enlluïdes amb morter de calç i sorra. En algun cas, s’ha comprovat que dues sitges es comunicaven entre si pels laterals.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Les torres

2011-05-04T09:56:57Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

'''Les torres''' que es coneixen, que són les millors conservades, s’han localitzat a la façana sud del [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]]. Totes elles tenen una planta quadrangular, d'aproximadament 5 m de costat, i s’adossen contra la muralla. En cap cas s’ha vist que estiguessin imbricades amb el mur, fet que indica que es varen construir un cop aquesta ja s’havia aixecat.

El parament és del mateix tipus de [[La muralla|la muralla]], amb filades que alternen blocs de pedra grans amb altres de pedres més petites i pedres inclinades. L’interior també està reblert amb pedres més petites, graves i terra. Les torres s’haurien construït sobre una banqueta de fonamentació i amb la cara exterior lleugerament inclinada cap a la muralla, per guanyar estabilitat.

Hi ha indicis de més torres a la façana est de la muralla, cobertes de runa. Fins que no es procedeixi al desenrunament i l’excavació d’aquest sector no en podrem determinar ni el nombre ni la seqüència.

La concentració de torres en aquests dos costats del poblat podria explicar-se pel fet que el pendent del terreny aquí és menys acusat, més fàcilment atacable. Potser per aquest mateix motiu no trobaríem tantes torres en els vessants nord i oest, on el desnivell és notable.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Les cases

2011-05-04T09:56:24Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

La part que es coneix del [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] i de les cases dels seus habitants es redueix a un espai estret, enganxat a [[La muralla|la muralla]], tant en el costat est com a banda i banda del portal sud. La dades que es tenen procedeixen de les [[L'excavació de 1946-47|antigues campanyes arqueològiques]] i dels diaris d’excavació fets a l’època.

A trets generals, totes elles varen aparèixer molt arrasades, colgades per nivells de runa procedents de l’enderroc de la muralla. L’estat de conservació era escàs, amb només unes poques filades de pedra a nivell de fonaments. Sembla que també moltes pedres foren sostretes per a la construcció de les [[La vinya|feixes de vinya]] posteriors.

S’han determinat habitatges formats per dues estances, separades entre si per un envà, amb una porta d’accés, construïts perpendicularment a la muralla i utilitzant aquesta com a paret de fons. Altres cambres tenen una planta quadrangular o més complexa, l’ús de les quals no s’ha pogut determinar. Tampoc no ha estat possible saber l’evolució constructiva d’aquestes unitats d’habitatge i si al llarg de la vida del poblat experimentaren canvis a la planta. Sí que es tenen més dades sobre el tipus de teulada, la qual seria majoritàriament de lloses de pedra. També s’hi han localitzat llars de foc fetes a terra i diverses pedres de molí i estris que han permès reconèixer la vida dels seus habitants.

Pel que fa a l’urbanisme, a davant d’aquesta línia de cases, adossat a la muralla, hi hauria un carrer que, molt probablement, seguiria el perímetre de tot el recinte. A l’altre costat, s’intueix una altra línia de cases: això podria indicar que el poblat s’ajustaria a la forma cònica del puig, amb línies de cases formant cercles fins a arribar a la part més alta; d’aquesta manera, s’adaptaven al desnivell i als afloraments de roca del subsòl.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

L'excavacio de 1917

2011-05-04T09:55:52Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

La primera intervenció arqueològica que es va fer al [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] la porta a terme [[Joaquim Folch i Torres]] l’any 1917, paral·lelament als treballs que feia a la [[Ciutadella]] en nom de la Junta de Museus de Barcelona. Aquesta havia estat creada 10 anys abans per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, però funcionava de forma autònoma, amb tasques d’administració de museus i de recerca d’obres, inventaris de col·leccions, publicacions i catàlegs.

Aquesta primera campanya l’havia motivada l’exploració feta l’any abans per [[Pere Bosch Gimpera]], director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, al mateix temps que treballava a la Ciutadella. Darrere, cal reconèixer les gestions de gent interessada pel patrimoni de la vila, entre els quals cal esmentar l’alcalde de Roses, [[Josep Sabater]].

Folch i Torres començà fent diverses cales de comprovació, repartides en diferents punts de l’interior del poblat i de l’exterior. Després de detectar un espai amb més restes, acabà excavant part de les cases adossades a la muralla est i a la muralla sud (tram a la dreta del portal).

Dels treballs d’aquesta campanya es conserven el diari d’excavacions, diversos croquis i plantes, i una bona col·lecció de fotografies, algunes de les quals estan firmades pel fotògraf de l’Escala Josep Esquirol (Barcelona 1874 - L'Escala 1931), del qual sabem que, per la mateixa època, es trobava fotografiant les excavacions d’Empúries.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

El portal d'entrada

2011-05-04T09:55:22Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

Única '''entrada''' coneguda en tot el perímetre de la muralla del [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]]. Es va descobrir durant la [[L'excavació de 1946-47|campanya de l’any 1946]], ja que estava totalment tapiada per un mur de feixa de vinya. No es descarta l’existència d’altres portals al llarg del recorregut, que es podran localitzar a mesura que es procedeixi a la seva neteja i estudi.

El portal està protegit a banda i banda per dues [[Les torres|torres]] quadrades, de construcció sòlida. L’entrada entre totes dues té una amplada de prop de 4 m i forma un corredor. A la base de l’entrada, seguint la tirada de la muralla, hi ha una mena de llindar o marxapeu. El desnivell entre l’interior del poblat i el corredor d’entrada és de més d’1,5 m, cosa que es pot interpretar com a complement per a la defensa. Aquesta diferència se salvaria amb algun tipus de pont llevadís. En aquest mur, també s’hi ha detectat un canal de drenatge que guiaria les aigües des de l’interior del poblat cap a fora.

Dins el poblat, l’espai de l’entrada té una forma irregular, sense cap ordenació específica, encaixat entre les dues façanes de cases que s’adossen a cada costat de la muralla.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

La muralla

2011-05-04T09:54:53Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]

'''La muralla''' és l'estructura defensiva que encercla el [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]]. Té una planta de forma poligonal irregular, adaptada al cim del puig, amb un perímetre de 366 m. La construcció original es conserva en bona part, però en alguns trams està enrunada i refeta amb murs posteriors. Algunes de les refaccions sembla que són d’època, mentre que d’altres són recents, conseqüència de l’aprofitament del lloc per al conreu de la vinya.

Els trams millor conservats són el sud i l’est. La façana sud, on es troben les torres excavades d’antic i el portal, té dues tirades, a banda i banda de l’entrada; el tram de l’esquerra segueix una inclinació sobtada cap al nord-oest mentre que el tram de la dreta té un traçat lineal i gira cap al nord-est. La façana est gira en angle recte cap al nord, amb tres tirades. La resta del perímetre de la muralla, nord i oest, està força desfigurada. Aquí el desnivell és més acusat, cosa que s’aprofita com a defensa natural.

La paret de la muralla està formada per dos murs de caixa que formen les cares interior i exterior, separats entre si uns 2 m. L’espai entre ambdós està reblert amb pedres i graves lligades amb terra. El parament alterna filades de blocs grans, sense escairar, amb filades de pedres més petites i altres inclinades, a l’estil de mitja espina. Originalment, aquestes pedres anaven rejuntades amb morter de calç i sorra, gairebé perdut. Aquest sistema constructiu s’utilitza per donar major solidesa i estabilitat als murs, els quals es completarien amb contraforts interiors.

Es desconeix quina seria l’altura total, però se suposa que estaria totalment construïda en pedra. Part d’aquest material es va recuperar enderrocat per damunt de les cases que s’adossaven a la muralla i part va sevir, amb total seguretat, per construir les feixes de [[La vinya|vinya]].

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

L'excavació del castrum visigòtic del Puig Rom de 1946-47

2011-05-04T09:54:11Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

Des de la campanya de [[Joaquim Folch i Torres|Folch i Torres]] el [[|L'excavació de 1917|1917]], no es tornà a intervenir al [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] fins a 1946 i 1947. Durant uns 30 anys el lloc quedà abandonat i la vegetació cobrí les restes descobertes. Ara el puig Rom s’inclou en el programa del Plan Nacional de Excavaciones de la Comisaría Provincial de Excavacions Arqueológicas de Girona, que depèn del Ministerio d’Educación Nacional.

L’arqueòleg que es desplaçà al lloc, per encàrrec de [[Lluís Pericot]], Comisario Provincial, és [[Pere de Palol]], posteriorment director del Museo Arqueológico Provincial de Gerona (1948-1956). Hi treballà com a mà d’obra gent de la zona i un destacament de soldats del cos d’enginyers.

En aquestes dues campanyes, Palol continuà l’excavació de [[Les cases|les cases]] adossades a la muralla al costat dret del portal, allà on l’havia deixada Folch i Torres, i descobrí aquest [[El portal d'entrada|portal]] i un altre tram de cases al costat esquerre de l’entrada. Els materials que recuperà es troben al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i una altra part exposats al Museu de la [[Ciutadella]].

De la intervenció d’aquests anys es conserven els diaris d’excavació, els croquis i la documentació fotogràfica. La planimetria de la zona descoberta per Palol es dibuixà en una campanya posterior, l’any 1987, en què intervingué la Universitat de Barcelona.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

Poblat del Puig Rom

2011-05-04T09:53:51Z

PatrimonideRoses: /* Bibliografia */

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]]
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]

Poblat construït dins la segona meitat del segle VII dC en el context històric de final de la Hispània romana i inici del domini dels monarques visigots. S’emplaça en el cim d’un turó, conegut amb el nom de puig de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 0,9 ha i 125 m d’amplada màxima nord-sud per 110 m est-oest. El lloc té una excel·lent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia.

La muralla que el delimita fa pensar en un emplaçament defensiu que protegeix una població que s’havia vist obligada a abandonar la plana propera al mar a conseqüència dels problemes d’inestabilitat que es produïren a la fi del període romà. Això és el que s’ha documentat al jaciment de la Ciutadella, on desapareixen els habitatges a partir de principi del segle VII.

No obstant aquest encimbellament defensiu, el poblat no ha aportat restes d’armes que facin pensar en una ocupació militar. Tot apunta cap a una població de pagesos, pescadors i artesans, un lloc d’hàbitat amb una activitat econòmica eminentment agrícola, ramadera i de pesca. Així ho demostren els estris que s’han recuperat durant les excavacions.

La seva datació final se situa a partir de la primera meitat del segle VIII, d’acord amb els materials localitzats. No hi ha indicis d’un abandonament sobtat fruit d’alguna acció violenta o incendi. Es considera que el lloc deixa de ser habitat pels canvis en els tipus de poblament que es produeixen, de forma generalitzada, al nord-est català a la fi dels temps visigots, quan es reprèn l’ocupació en hàbitats agrupats a la plana, amb la reorganització del territori pels monarques carolingis.

==Localització i estructura del jaciment==

Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.

El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.

A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.

La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.

[[La muralla]] tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.

A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en [[opus spicatum]]. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.

Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.

==Senyalització del recinte arqueològic==

'''El sistema defensiu del poblat'''

* [[La muralla]], segles VII-VIII.
* [[El portal d'entrada]], segles VII-VIII
* [[Les torres]], segles VII-VIII

'''L'Hàbitat'''

* [[Les cases]], segles VII-VIII
* [[Les sitges]], segles VII-VIII
* [[El Puig Rom i la Ciutadella]], segles VII-VIII

'''Treballs arqueològics'''

* [[L'excavació de 1917]]
* [[L'excavació de 1946-47]]

'''Explotació agrícola'''

* [[La vinya]], segle XX.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Situació==
[[Imatge:Castro3.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la muralla]]
Puig de les Muralles

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Perímetre emmurallat íntegre i torres.

Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.

Entorn immediat

==Bibliografia==
* Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
* David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".

L'excavació del castrum visigòtic del Puig Rom de 1946-47

2011-05-04T09:48:09Z

PatrimonideRoses:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

Des de la campanya de [[Joaquim Folch i Torres|Folch i Torres]] el [[|L'excavació de 1917|1917]], no es tornà a intervenir al [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] fins a 1946 i 1947. Durant uns 30 anys el lloc quedà abandonat i la vegetació cobrí les restes descobertes. Ara el puig Rom s’inclou en el programa del Plan Nacional de Excavaciones de la Comisaría Provincial de Excavacions Arqueológicas de Girona, que depèn del Ministerio d’Educación Nacional.

L’arqueòleg que es desplaçà al lloc, per encàrrec de [[Lluís Pericot]], Comisario Provincial, és [[Pere de Palol]], posteriorment director del Museo Arqueológico Provincial de Gerona (1948-1956). Hi treballà com a mà d’obra gent de la zona i un destacament de soldats del cos d’enginyers.

En aquestes dues campanyes, Palol continuà l’excavació de [[Les cases|les cases]] adossades a la muralla al costat dret del portal, allà on l’havia deixada Folch i Torres, i descobrí aquest [[El portal d'entrada|portal]] i un altre tram de cases al costat esquerre de l’entrada. Els materials que recuperà es troben al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i una altra part exposats al Museu de la [[Ciutadella]].

De la intervenció d’aquests anys es conserven els diaris d’excavació, els croquis i la documentació fotogràfica. La planimetria de la zona descoberta per Palol es dibuixà en una campanya posterior, l’any 1987, en què intervingué la Universitat de Barcelona.

L'excavació del castrum visigòtic del Puig Rom de 1946-47

2011-05-04T09:47:52Z

PatrimonideRoses: Es crea la pàgina amb «Categoria: Època alt-medieval (s IV-X) Categoria: Segle XX Categoria: Arqueologia Categoria: Misteri Categoria: Vista Categoria: Excavacions [[Ca…».

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

Des de la campanya de [[Joaquim Folch i Torres|Folch i Torres]] el [[|L'excavació de 1917|1917]], no es tornà a intervenir al [[Poblat del Puig Rom|polblat del Puig Rom]] fins a 1946 i 1947. Durant uns 30 anys el lloc quedà abandonat i la vegetació cobrí les restes descobertes. Ara el puig Rom s’inclou en el programa del Plan Nacional de Excavaciones de la Comisaría Provincial de Excavacions Arqueológicas de Girona, que depèn del Ministerio d’Educación Nacional.

L’arqueòleg que es desplaçà al lloc, per encàrrec de [[Lluís Pericot]], Comisario Provincial, és [[Pere de Palol]], posteriorment director del Museo Arqueológico Provincial de Gerona (1948-1956). Hi treballà com a mà d’obra gent de la zona i un destacament de soldats del cos d’enginyers.

En aquestes dues campanyes, Palol continuà l’excavació de [[Les cases|les cases]] adossades a la muralla al costat dret del portal, allà on l’havia deixada Folch i Torres, i descobrí aquest [[El portal d'entrada|portal]] i un altre tram de cases al costat esquerre de l’entrada. Els materials que recuperà es troben al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i una altra part exposats al Museu de la [[Ciutadella]].

De la intervenció d’aquests anys es conserven els diaris d’excavació, els croquis i la documentació fotogràfica. La planimetria de la zona descoberta per Palol es dibuixà en una campanya posterior, l’any 1987, en què intervingué la Universitat de Barcelona.

L'excavacio de 1917

2011-05-04T09:43:07Z

PatrimonideRoses: Es crea la pàgina amb «Categoria: Època alt-medieval (s IV-X) Categoria: Segle XX Categoria: Arqueologia Categoria: Misteri Categoria: Vista Categoria: Excavacions [[Ca…».

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Misteri]]
[[Categoria: Vista]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Categoria: Coneixement]]

La primera intervenció arqueològica que es va fer al [[Poblat del Puig Rom|poblat del Puig Rom]] la porta a terme [[Joaquim Folch i Torres]] l’any 1917, paral·lelament als treballs que feia a la [[Ciutadella]] en nom de la Junta de Museus de Barcelona. Aquesta havia estat creada 10 anys abans per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, però funcionava de forma autònoma, amb tasques d’administració de museus i de recerca d’obres, inventaris de col·leccions, publicacions i catàlegs.

Aquesta primera campanya l’havia motivada l’exploració feta l’any abans per [[Pere Bosch Gimpera]], director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, al mateix temps que treballava a la Ciutadella. Darrere, cal reconèixer les gestions de gent interessada pel patrimoni de la vila, entre els quals cal esmentar l’alcalde de Roses, [[Josep Sabater]].

Folch i Torres començà fent diverses cales de comprovació, repartides en diferents punts de l’interior del poblat i de l’exterior. Després de detectar un espai amb més restes, acabà excavant part de les cases adossades a la muralla est i a la muralla sud (tram a la dreta del portal).

Dels treballs d’aquesta campanya es conserven el diari d’excavacions, diversos croquis i plantes, i una bona col·lecció de fotografies, algunes de les quals estan firmades pel fotògraf de l’Escala Josep Esquirol (Barcelona 1874 - L'Escala 1931), del qual sabem que, per la mateixa època, es trobava fotografiant les excavacions d’Empúries.

El Puig Rom i la Ciutadella

2011-05-04T09:34:08Z

PatrimonideRoses: Es crea la pàgina amb «Categoria: Època alt-medieval (s IV-X) Categoria: Arqueologia Categoria: Misteri Categoria: Vista Categoria: Excavacions La visual entre el [[Poblat…».

Les sitges

2011-05-04T09:27:10Z

PatrimonideRoses: Es crea la pàgina amb «Categoria: Època alt-medieval (s IV-X) Categoria: Arqueologia Categoria: Misteri Categoria: Vista Categoria: Excavacions A tota la zona el [[Poblat …».