Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Olivars

2010-05-20T17:02:09Z

Narcís Batllori:

[[categoria: Conreus]]
[[categoria: Olivets]]
[[categoria: Esperança]]

En temps no tant llunyans, a '''Roses''' es conreaven moltes terres dedicades al cultiu de '''l'oliva''' i per descomptat de l'oli.
Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials. Encara però molts homes vells de la població, diuen que una mica apartats del nucli de '''Roses''' es poden trobar dotzenes d'olivars o olivets com algú els anomena.

De fet, no tan lluny, a Palau Savardera, Pau, Vilajuïga i [[Garriguella]] principalment, s'han plantat milers de oliveres de totes les varietats, per així poder obtenir un oli de més qualitat.
Les principals varietats d'olives són: la Picual, Arbequina, Oliva de fulla Blanca, Cornicabra, Picudo i Empeltre. De fet però, hi han un munt de varietats més, encara que molt localitzades. Aquí en la comarca de Roses, les més conegudes i conreades són les tres primeres varietats.

Encara que hem començat amb els olivars i el seu conreu, perquè no parlem de la seva història?. La història de l'olivera va començar fa 12.000 anys i es va estendre per la Mediterrània, per això, s'han trobat fóssils de fulles d'olivera als jaciments pliocènics de Mongardino, a Itàlia, al nord d'África i en excavacions e l'edat del bronze a Espanya. L'olivera es conrea des de fa sis mil·lenns, aproximadament, un conreu que va començar a l'Àsia Menor, més concretament a Assiria i a Babilònia<ref>Real Academia Española de la Gastronomía, ''Els olis d'oliva en la gastronomia del segle XXI'' </ref>.

Es creu que el conreu inicial de l'oli es desenvolupà entre Palestina, Egipte i Creta.

La raó que aquest oli i l'arbre (que produeix el fruit del del qual s'obté) hagin tingut un significat especial, en que es barregen els matissos mítics, màgics i religiosos, es deu principalmemt a l'importància que te, que ha tingut i que tindrà, en l'economia de les regions que el produexen.

==Notes==
<references/>

Olivars

2010-05-20T16:42:00Z

Narcís Batllori:

[[categoria: MEDI NATURAL]]
[[categoria: L'ESPAI RURAL]]

En temps no tant llunyans, a '''Roses''' es conreaven moltes terres dedicades al cultiu de '''l'oliva''' i per descomptat de l'oli.
Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials. Encara però molts homes vells de la població, diuen que una mica apartats del nucli de '''Roses''' es poden trobar dotzenes d'olivars o olivets com algú els anomena.

De fet, no tan lluny, a Palau Savardera, Pau, Vilajuïga i [[Garriguella]] principalment, s'han plantat milers de oliveres de totes les varietats, per així poder obtenir un oli de més qualitat.
Les principals varietats d'olives són: la Picual, Arbequina, Oliva de fulla Blanca, Cornicabra, Picudo i Empeltre. De fet però, hi han un munt de varietats més, encara que molt localitzades. Aquí en la comarca de Roses, les més conegudes i conreades són les tres primeres varietats.

Encara que hem començat amb els olivars i el seu conreu, perquè no parlem de la seva història?. La història de l'olivera va començar fa 12.000 anys i es va estendre per la Mediterrània, per això, s'han trobat fóssils de fulles d'olivera als jaciments pliocènics de Mongardino, a Itàlia, al nord d'África i en excavacions e l'edat del bronze a Espanya. L'olivera es conrea des de fa sis mil·lenns, aproximadament, un conreu que va començar a l'Àsia Menor, més concretament a Assiria i a Babilònia<ref>Real Academia Española de la Gastronomía, ''Els olis d'oliva en la gastronomia del segle XXI'' </ref>.

Es creu que el conreu inicial de l'oli es desenvolupà entre Palestina, Egipte i Creta.

La raó que aquest oli i l'arbre (que produeix el fruit del del qual s'obté) hagin tingut un significat especial, en que es barregen els matissos mítics, màgics i religiosos, es deu principalmemt a l'importància que te, que ha tingut i que tindrà, en l'economia de les regions que el produexen.

==Notes==
<references/>

Olivars

2010-05-20T16:41:28Z

Narcís Batllori:

Olivars

2010-05-20T16:35:00Z

Narcís Batllori:

[[categoria: MEDI NATURAL]]
[[categoria: L'ESPAI RURAL]]

En temps no tant llunyans, a '''Roses''' es conreaven moltes terres dedicades al cultiu de '''l'oliva''' i per descomptat de l'oli.
Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials. Encara però molts homes vells de la població, diuen que una mica apartats del nucli de '''Roses''' es poden trobar dotzenes d'olivars o olivets com algú els anomena.

De fet, no tan lluny, a Palau Savardera, Pau, Vilajuïga i [[Garriguella]] principalment, s'han plantat milers de oliveres de totes les varietats, per així poder obtenir un oli de més qualitat.
Les principals varietats d'olives són: la Picual, Arbequina, Oliva de fulla Blanca, Cornicabra, Picudo i Empeltre. De fet però, hi han un munt de varietats més, encara que molt localitzades. Aquí en la comarca de Roses, les més conegudes i conreades són les tres primeres varietats.

Encara que hem començat amb els olivars i el seu conreu, perquè no parlem de la seva història?. La història de l'olivera va començar fa 12.000 anys i es va estendre per la Mediterrània, per això, s'han trobat fóssils de fulles d'olivera als jaciments pliocènics de Mongardino, a Itàlia, al nord d'África i en excavacions e l'edat del bronze a Espanya. L'olivera es conrea des de fa sis mil·lenns, aproximadament, un conreu que va començar a l'Àsia Menor, més concretament a Assiria i a Babilònia.
Es creu que el conreu inicial de l'oli es desenvolupà entre Palestina, Egipte i Creta.

La raó que aquest oli i l'arbre (que produeix el fruit del del qual s'obté) hagin tingut un significat especial, en que es barregen els matissos mítics, màgics i religiosos, es deu principalmemt a l'importància que te, que ha tingut i que tindrà, en l'economia de les regions que el produexen.

Olivars

2010-05-20T14:06:36Z

Narcís Batllori:

[[categoria: MEDI NATURAL]]
[[categoria: L'ESPAI RURAL]]

En temps no tant llunyans, a '''Roses''' es conreaven moltes terres dedicades al cultiu de '''l'oliva''' i per descomptat de l'oli.
Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials. Encara però molts homes vells de la població, diuen que una mica apartats del nucli de '''Roses''' es poden trobar dotzenes d'olivars o olivets com algú els anomena.

De fet, no tan lluny, a Palau Savardera, Pau, Vilajuïga i Garriguella principalment, s'han plantat milers de oliveres de totes les varietats, per així poder obtenir un oli de més qualitat.
Les principals varietats d'olives són: la Picual, Arbequina, Oliva de fulla Blanca, Cornicabra, Picudo i Empeltre. De fet però, hi han un munt de varietats més, encara que molt localitzades. Aquí en la comarca de Roses, les més conegudes i conreades són les tres primeres varietats.

Encara que hem començat amb els olivars i el seu conreu,perquè no parlem de la seva història?. La història de l'olivera va començar fa
. anys i es va estendre per la Mediterrània, per això, `s'han trobat fóssils de fulles d'oliveraals jacimentspliocènics de Mongardino, a Itàlia, al nord d'África i en excavacions e l'edat del bronze a Espanya. L'oliveraes conrea des de fa sis mil·lenns, aproximadament, un conreu que va començar a l'Àsia Menor, més concretament a Assiria i a Babilònia.

Olivars

2010-05-20T14:05:27Z

Narcís Batllori:

[[categoria: MEDI NATURAL]]
[[categoria: L'ESPAI RURAL]]

En temps no tant llunyans, a '''Roses''' es conreaven moltes terres dedicades al cultiu de '''l'oliva''' i per descomptat de l'oli.
Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials. Encara però molts homes vells de la població, diuen que una mica apartats del nucli de '''Roses''' es poden trobar dotzenes d'olivars o olivets com algú els anomena.

De fet, no tan lluny, a Palau Savardera, Pau, Vilajuïga i Garriguella principalment, s'han plantat milers de oliveres de totes les varietats, per així poder obtenir un oli de més qualitat.
Les principals varietats d'olives són: la Picual, Arbequina, Oliva de fulla Blanca, Cornicabra, Picudo i Empeltre. De fet però, hi han un munt de varietats més, encara que molt localitzades. Aquí en la comarca de Roses, les més conegudes i conreades són les tres primeres varietats.

Encara que hem començat amb els olivars i el seu conreu,p de la seva història?. La història de l'olivera va començar fa
. anys i es va estendre per la Mediterrània, per això, `s'han trobat fóssils de fulles d'oliveraals jacimentspliocènics de Mongardino, a Itàlia, al nord d'África i en excavacions e l'edat del bronze a Espanya. L'oliveraes conrea des de fa sis mil·lenns, aproximadament, un conreu que va començar a l'Àsia Menor, més concretament a Assiria i a Babilònia.

Olivars

2010-05-10T14:50:36Z

Narcís Batllori:

[[categoria: MEDI NATURAL]]
[[categoria: L'ESPAI RURAL]]

En temps no tant llunyans, a '''Roses''' es conreuven moltes terres dedicades al cultiu de '''l'oliva''' i per descomptat de l'oli.
Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials. Encara però molts homes vells de la població, diuen que una mica apartats del nucli de '''Roses''' es poden trobar dotzenes d'olivars o olivets com algú els anomena.

De fet, no tan lluny, a Palau Savardera, Pau, Vilajuïga i Garriguella principalment, s'han plantat milers de oliveres de totes les varietats, per així poder obtenir un oli de més qualitat.

Olivars

2010-05-06T17:03:14Z

Narcís Batllori:

Olivars

2010-05-06T16:51:09Z

Narcís Batllori: Es crea la pàgina amb «MEDI NATURAL L'ESPAI RURAL Els Olivars. En temps no tant llunyans, a Roses es conreuven moltes terres dedicades al cultiu de l'oliva i per descomptat de l'oli. Degut al…».

MEDI NATURAL
L'ESPAI RURAL
Els Olivars.
En temps no tant llunyans, a Roses es conreuven moltes terres dedicades al cultiu de l'oliva i per descomptat de l'oli.
Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials.
No tan lluny, Palau Savardera, Pau, Vilajuïga

Les muralles

2010-05-06T16:33:30Z

Narcís Batllori:

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la [[fortificació]] no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval.

Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel]] i Narcís Amigó, Nicolàs Maria Rubió i Tudurí, Alexandre Bonaterra i Matas i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref>

Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].

==Notes==
<references/>

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Ciutadella]]

[[Categoria:Història, Paisatge antròpic]]
[[Categoria:Canvi]]

Punta al coixí

2010-05-06T16:16:48Z

Narcís Batllori:

[[Categoria:Artesania]]
[[Categoria:Costums i tradicions]]
[[Imatge:Coixi a colera08.JPG|350px|thumb|dreta|puntaire treballant]]

És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació.
Puntaires

En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es manté aquesta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra.

Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.
Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes, és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova.

Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.

Ara mirarem d'entrar una mica en el món de la punta al coixí encara que sigui només de puntetes o sigui sense profuntditzar.
A més de volguer-ho fer, es necessita un coixí, boixets, fil i agulles, a més un patró per copiar el dibuix, que no és res més que una correlació de [[diferents punts per puntaires]] per així fer un mocador, una cortina, una mantellina, un punt de llibre i fins i tot una lliga cama de núvia.

Punta al coixí

2010-05-06T16:13:15Z

Narcís Batllori:

[[Categoria:Artesania]]
[[Categoria:Costums i tradicions]]
[[Imatge:Coixi a colera08.JPG|350px|thumb|dreta|puntaire treballant]]

És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació.
Puntaires

En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es manté aquesta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra.

Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.
Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes, és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova.

Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.

Ara mirarem d'entrar una mica en el món de la punta al coixí encara que sigui només de puntetes o sigui sense profuntditzar.
A més de volguer-ho fer, es necessita un coixí, boixets, fil i agulles, a més un patró per copiar el dibuix, que no és res més que una correlació de diferents punts per així fer un mocador, una cortina, una mantellina, un punt de llibre i fins i tot una lliga cama de núvia.

Fitxer:Coixi a colera08.JPG

2010-05-06T16:10:41Z

Narcís Batllori: puntaire treballant

puntaire treballant

Punta al coixí

2010-05-06T15:51:37Z

Narcís Batllori: Es crea la pàgina amb «És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació. Puntaires En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be …».

És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació.
Puntaires

En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es manté aquesta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra.

Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.
Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes, és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova.

Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.

Ara mirarem d'entrar una mica en el món de la punta al coixí encara que sigui només de puntetes o sigui sense profuntditzar.
A més de volguer-ho fer, es necessita un coixí, boixets, fil i agulles, a més un patró per copiar el dibuix, que no és res més que una correlació de diferents punts per així fer un mocador, una cortina, una mantellina, un punt de llibre i fins i tot una lliga cama de núvia.

Usuari:Narcís Batllori

2010-05-06T15:50:21Z

Narcís Batllori: Pàgina blanquejada

Usuari:Narcís Batllori

2010-05-03T08:26:48Z

Narcís Batllori:

Punta al coixí
És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació.
Puntaires

En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra.

Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.
Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova.

Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buxets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.

Narcís Batllori

Usuari:Narcís Batllori

2010-05-03T08:18:40Z

Narcís Batllori: Es crea la pàgina amb « Punta al coixí És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació. Puntaires En tota la Costa …».

Punta al coixí
És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació.
Puntaires

En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es
On també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra.

Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.
Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova.
Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buxets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.

Narcís Batllori