Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Geologia

2011-12-02T09:44:15Z

Mohazero7: /* Estructures locals */

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]

== Evolució històrica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:

- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

== Geologia estructural ==

Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures
observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament
i cisallament amb formació d’esquistositats.
Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de
metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes
mil.lonítiques associades a zones de cisalla.
Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes
del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des
de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.

En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen
intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de
metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera
apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del
terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE
també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.
Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les
roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que
s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.
La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.
Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de
rebliment neògens i quaternaris.
De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants
en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.

== Qualitat de les aigües subterrànies ==

En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,
que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la
riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació
de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques
pissarroses o lutítiques fosques.

== Estructures locals ==

Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques
grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;
així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:
Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem
al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,
voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que
queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el
massís de Cap de Creus de la plana empordanesa.

[[imatge:013831.jpeg|350px|thumb|dreta|Castell de Roses]]

== GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures
tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions
estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el
relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i
profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a
processos d’abrasió marina.
Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix
varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
següents ambients paisatgístics:
Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,
que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els terrenys situats a peu de
muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
en mosaic.
Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.
És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.

== LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==

'''El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca
presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,
que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una
xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.
La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.

Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a
morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un
altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de
l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de
Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de
l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la
Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a
l’espigó on desemboca a mar.
La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de
280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu
d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà
per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.
Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''

== Nivells piezomètrics ==

S’ha inventariat un total de 56 pous que exploten l’aqüífer superficial, dels quals només 16
presenten profunditats de la làmina d’aigua considerats normals (paràmetre calculat a partir de
les dades dels pous abandonats) amb una mitjana de 2,6m (amb un mínim de 2,3 m i un màxim
de 5 m). A la resta de pous superficials, la mitjana de la profunditat de la làmina d’aigua és de
3,7m, amb mínims de 1,6m i màxims fins a 7m. L’efecte de la sequera ha fet que alguns pous
mesurats en altres campanyes s’hagin assecat en l’actualitat.

Geologia

2011-12-02T09:43:19Z

Mohazero7: /* Estructures locals */

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]

== Evolució històrica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:

- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

== Geologia estructural ==

Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures
observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament
i cisallament amb formació d’esquistositats.
Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de
metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes
mil.lonítiques associades a zones de cisalla.
Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes
del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des
de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.

En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen
intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de
metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera
apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del
terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE
també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.
Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les
roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que
s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.
La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.
Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de
rebliment neògens i quaternaris.
De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants
en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.

== Qualitat de les aigües subterrànies ==

En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,
que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la
riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació
de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques
pissarroses o lutítiques fosques.

== Estructures locals ==

Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques
grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;
així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:
Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem
al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,
voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que
queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el
massís de Cap de Creus de la plana empordanesa.

[[013831.jpeg|350px|thumb|dreta|Castell de Roses]]

== GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures
tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions
estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el
relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i
profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a
processos d’abrasió marina.
Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix
varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
següents ambients paisatgístics:
Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,
que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els terrenys situats a peu de
muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
en mosaic.
Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.
És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.

== LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==

'''El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca
presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,
que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una
xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.
La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.

Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a
morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un
altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de
l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de
Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de
l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la
Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a
l’espigó on desemboca a mar.
La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de
280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu
d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà
per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.
Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''

== Nivells piezomètrics ==

S’ha inventariat un total de 56 pous que exploten l’aqüífer superficial, dels quals només 16
presenten profunditats de la làmina d’aigua considerats normals (paràmetre calculat a partir de
les dades dels pous abandonats) amb una mitjana de 2,6m (amb un mínim de 2,3 m i un màxim
de 5 m). A la resta de pous superficials, la mitjana de la profunditat de la làmina d’aigua és de
3,7m, amb mínims de 1,6m i màxims fins a 7m. L’efecte de la sequera ha fet que alguns pous
mesurats en altres campanyes s’hagin assecat en l’actualitat.

Geologia

2011-12-02T09:34:55Z

Mohazero7:

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]

== Evolució històrica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:

- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

== Geologia estructural ==

Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures
observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament
i cisallament amb formació d’esquistositats.
Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de
metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes
mil.lonítiques associades a zones de cisalla.
Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes
del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des
de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.

En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen
intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de
metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera
apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del
terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE
també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.
Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les
roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que
s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.
La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.
Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de
rebliment neògens i quaternaris.
De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants
en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.

== Qualitat de les aigües subterrànies ==

En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,
que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la
riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació
de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques
pissarroses o lutítiques fosques.

== Estructures locals ==

Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques
grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;
així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:
Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem
al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,
voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que
queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el

== GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures
tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions
estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el
relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i
profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a
processos d’abrasió marina.
Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix
varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
següents ambients paisatgístics:
Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,
que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els terrenys situats a peu de
muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
en mosaic.
Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.
És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.

== LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==

'''El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca
presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,
que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una
xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.
La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.

Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a
morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un
altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de
l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de
Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de
l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la
Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a
l’espigó on desemboca a mar.
La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de
280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu
d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà
per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.
Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''

== Nivells piezomètrics ==

S’ha inventariat un total de 56 pous que exploten l’aqüífer superficial, dels quals només 16
presenten profunditats de la làmina d’aigua considerats normals (paràmetre calculat a partir de
les dades dels pous abandonats) amb una mitjana de 2,6m (amb un mínim de 2,3 m i un màxim
de 5 m). A la resta de pous superficials, la mitjana de la profunditat de la làmina d’aigua és de
3,7m, amb mínims de 1,6m i màxims fins a 7m. L’efecte de la sequera ha fet que alguns pous
mesurats en altres campanyes s’hagin assecat en l’actualitat.

Geologia

2011-12-02T09:31:52Z

Mohazero7: /* GEOMORFOLOGIA I PAISATGE */

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]

== Evolució històrica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:

- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

== Geologia estructural ==

Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures
observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament
i cisallament amb formació d’esquistositats.
Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de
metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes
mil.lonítiques associades a zones de cisalla.
Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes
del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des
de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.

En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen
intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de
metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera
apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del
terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE
també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.
Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les
roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que
s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.
La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.
Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de
rebliment neògens i quaternaris.
De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants
en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.

== Qualitat de les aigües subterrànies ==

En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,
que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la
riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació
de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques
pissarroses o lutítiques fosques.

== Estructures locals ==

Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques
grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;
així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:
Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem
al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,
voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que
queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el

== GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures
tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions
estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el
relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i
profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a
processos d’abrasió marina.
Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix
varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
següents ambients paisatgístics:
Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,
que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els terrenys situats a peu de
muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
en mosaic.
Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.
És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.

== LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==

'''El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca
presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,
que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una
xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.
La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.

Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a
morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un
altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de
l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de
Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de
l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la
Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a
l’espigó on desemboca a mar.
La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de
280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu
d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà
per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.
Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''

Geologia

2011-12-02T09:31:14Z

Mohazero7: /* LES AIGÜES SUPERFICIALS. */

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]

== Evolució històrica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:

- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

== Geologia estructural ==

Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures
observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament
i cisallament amb formació d’esquistositats.
Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de
metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes
mil.lonítiques associades a zones de cisalla.
Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes
del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des
de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.

En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen
intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de
metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera
apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del
terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE
també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.
Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les
roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que
s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.
La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.
Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de
rebliment neògens i quaternaris.
De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants
en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.

== Qualitat de les aigües subterrànies ==

En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,
que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la
riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació
de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques
pissarroses o lutítiques fosques.

== Estructures locals ==

Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques
grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;
així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:
Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem
al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,
voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que
queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el

== GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures
tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions
estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el
relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i
profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a
processos d’abrasió marina.
Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix
varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
següents ambients paisatgístics:
Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,
que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els
terrenys situats a peu de
muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
en mosaic.
Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.
És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.

== LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==

'''El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca
presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,
que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una
xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.
La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.

Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a
morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un
altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de
l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de
Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de
l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la
Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a
l’espigó on desemboca a mar.
La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de
280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu
d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà
per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.
Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''

Geologia

2011-12-02T09:30:46Z

Mohazero7: /* LES AIGÜES SUPERFICIALS. */

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]

== Evolució històrica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:

- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

== Geologia estructural ==

Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures
observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament
i cisallament amb formació d’esquistositats.
Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de
metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes
mil.lonítiques associades a zones de cisalla.
Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes
del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des
de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.

En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen
intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de
metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera
apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del
terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE
també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.
Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les
roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que
s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.
La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.
Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de
rebliment neògens i quaternaris.
De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants
en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.

== Qualitat de les aigües subterrànies ==

En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,
que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la
riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació
de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques
pissarroses o lutítiques fosques.

== Estructures locals ==

Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques
grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;
així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:
Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem
al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,
voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que
queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el

== GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures
tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions
estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el
relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i
profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a
processos d’abrasió marina.
Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix
varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
següents ambients paisatgístics:
Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,
que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els
terrenys situats a peu de
muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
en mosaic.
Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.
És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.

== LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==

'''El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca
presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,
que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una
xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.
La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.

Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a
morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un
altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de
l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de
Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de
l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la
Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a
l’espigó on desemboca a mar.
La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de
280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu
d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà
per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.
Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''

Geologia

2011-12-02T09:24:02Z

Mohazero7:

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]

== Evolució històrica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:

- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

== Geologia estructural ==

Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures
observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament
i cisallament amb formació d’esquistositats.
Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de
metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes
mil.lonítiques associades a zones de cisalla.
Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes
del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des
de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.

En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen
intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de
metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera
apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del
terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE
també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.
Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les
roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que
s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.
La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.
Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de
rebliment neògens i quaternaris.
De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants
en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.

== Qualitat de les aigües subterrànies ==

En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,
que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la
riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació
de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques
pissarroses o lutítiques fosques.

== Estructures locals ==

Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques
grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;
així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:
Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem
al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,
voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que
queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el

== GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==

Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures
tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions
estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el
relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i
profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a
processos d’abrasió marina.
Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix
varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
següents ambients paisatgístics:
Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,
que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els
terrenys situats a peu de
muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
en mosaic.
Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.
És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.

== LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==

'''El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca
presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,
que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una
xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.
La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.

Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a
morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un
altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la
platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de
l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de
Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de
l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la
Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a
l’espigó on desemboca a mar.
La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de
280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu
d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà
per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.
Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''

Geologia

2011-12-02T09:21:58Z

Mohazero7:

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]

== Evolució històrica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:

- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

== Geologia estructural ==

Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures
observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament
i cisallament amb formació d’esquistositats.
Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de
metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes
mil.lonítiques associades a zones de cisalla.
Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes
del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des
de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.

En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen
intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de
metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera
apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del
terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE
també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.
Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les
roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que
s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.
La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.
Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de
rebliment neògens i quaternaris.
De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants
en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.

== Qualitat de les aigües subterrànies ==

En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,
que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la
riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació
de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques
pissarroses o lutítiques fosques.

== Estructures locals ==

Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques
grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;
així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:
Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem
al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,
voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que
queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel
puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el

== GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==
Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures
tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions
estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el
relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i
profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a
processos d’abrasió marina.
Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix
varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els
següents ambients paisatgístics:
Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format
per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els
puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i
l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,
que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,
penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam
al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els terrenys situats a peu de
muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia
ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una
alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic
en mosaic.
Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu
molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana
al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.
És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.

== LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==
El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca
presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,
que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una
xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.
La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-
Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:
El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre
Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els
Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.

Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la
serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas
Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a
morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un
altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal
com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.
El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas
Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.
La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del
Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,
se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.
La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant
directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.
El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la
platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.
La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del
Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de
l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de
Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de
l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la
Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a
l’espigó on desemboca a mar.
La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de
280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu
d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà
per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.
Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i
Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.

Geologia

2011-11-25T09:56:08Z

Mohazero7:

Geologia

2011-11-25T08:29:12Z

Mohazero7:

Geologia

2011-11-18T09:48:46Z

Mohazero7: Geologia de roses s'ha reanomenat com Geologia

Geologia de roses

2011-11-18T09:48:46Z

Mohazero7: Geologia de roses s'ha reanomenat com Geologia

#REDIRECT [[Geologia]]

Geologia

2011-11-18T09:34:57Z

Mohazero7:

Geologia

2011-11-18T09:33:37Z

Mohazero7: /* Evolució Històrica */

Geologia

2011-11-18T09:33:22Z

Mohazero7: /* Evolució */

Geologia

2011-11-18T09:33:06Z

Mohazero7: /* Evolució històrica */

Geologia

2011-11-18T09:32:10Z

Mohazero7: /* Descripció de la geologia */

== Evolució històrica ==

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus]]

== Evolució ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== Descripció de la geologia ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.

Geologia

2011-11-18T09:31:59Z

Mohazero7: /* geologia de roses */

Geologia

2011-11-18T09:31:25Z

Mohazero7: /* Evolució al llarg del temps */

== Evolució històrica ==

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus]]

== Evolució ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== geologia de roses ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
]

Geologia

2011-11-18T09:31:14Z

Mohazero7: /* Evolucio historica */

== Evolució històrica ==

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus]]

== Evolució al llarg del temps ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== geologia de roses ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
]

Geologia

2011-11-18T09:30:57Z

Mohazero7: /* Evolucio historica */

== Evolucio historica ==

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus]]

== Evolució al llarg del temps ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== geologia de roses ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
]

Geologia

2011-11-18T09:29:52Z

Mohazero7: /* evolucio historica */

== Evolucio historica ==

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus]]

== Evolucio historica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== geologia de roses ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
]

Geologia

2011-11-18T09:26:58Z

Mohazero7: /* evolucio historica */

== Evolucio historica ==

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

[[Imatge:Rosa.jpg|350px|thumb|dreta|La rosa de l'amor]]

== Evolucio historica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== geologia de roses ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
]

Geologia

2011-11-11T09:35:36Z

Mohazero7:

== evolucio historica ==

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

== Evolucio historica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

== geologia de roses ==

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
]

Geologia

2011-11-11T09:33:43Z

Mohazero7: Es crea la pàgina amb «== SITUACIÓ GEOGRÀFICA == El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona…».

== SITUACIÓ GEOGRÀFICA ==

El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.

El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.

== Evolucio historica ==

La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.

El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.

El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
]