Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Francisco de zamora

2010-05-20T14:39:55Z

Michel:

[[Categoria:Segle XIX]]

[[Categoria:Costums i tradicions]]

[[Categoria:Emocions]]
[[Categoria: Supervivència]]

El funcionari i viatger '''Francisco de Zamora''' de seg de, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña, descrivia el1794 el precari estat de Roses, tot afirmant que"...hoy consiste su poplación en 360 casas de poco buque y solo piso...", una primera pista que permet infir una població entorn de 1450-1620 habittans, una xifra ostensiblement inferior a les 1952 ànimes que havia establert el cens de floridablanca pocs anys abans(1787). L'alentiment del rimet de creixement econòmic de finals de segle XVIII i les dificultats bèl·liques derivades de laGuerra Gran(1793-1795) i de la Guerra del Francès(1808-1814)provocaren que l'inici de segle XIX fos un perìode de recessiò demogràfia. Cal consignar, a mès, que el 1789-1790¡ el 1795 es registraren
sengles epidèmies, que afectaren el proguès demogràfic de la poblaciò. Tanmateix, aquestes dificultats sembla que es remuntaren amb certa facilitat. En una data relativament propera als anteriors registres, com ès el 1828, l'Ajuntament de Roses determina, en un document titulat Estado por el qual se demuestra el nº de vecinos que tiene la poblacion de Rosas segùn el ultimo padron que se hizo...,que hi havia 490 veïns,fet per qual hom pot calcular una pobleciò aproximada de 2.205 habitants

Francisco de zamora

2010-05-20T14:38:04Z

Michel:

[[Categoria:Segle XIX]]

[[Categoria:Costums i tradicions]]

[[Categoria:Emocions y supervivència]]

El funcionari i viatger '''Francisco de Zamora''' de seg de, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña, descrivia el1794 el precari estat de Roses, tot afirmant que"...hoy consiste su poplación en 360 casas de poco buque y solo piso...", una primera pista que permet infir una població entorn de 1450-1620 habittans, una xifra ostensiblement inferior a les 1952 ànimes que havia establert el cens de floridablanca pocs anys abans(1787). L'alentiment del rimet de creixement econòmic de finals de segle XVIII i les dificultats bèl·liques derivades de laGuerra Gran(1793-1795) i de la Guerra del Francès(1808-1814)provocaren que l'inici de segle XIX fos un perìode de recessiò demogràfia. Cal consignar, a mès, que el 1789-1790¡ el 1795 es registraren
sengles epidèmies, que afectaren el proguès demogràfic de la poblaciò. Tanmateix, aquestes dificultats sembla que es remuntaren amb certa facilitat. En una data relativament propera als anteriors registres, com ès el 1828, l'Ajuntament de Roses determina, en un document titulat Estado por el qual se demuestra el nº de vecinos que tiene la poblacion de Rosas segùn el ultimo padron que se hizo...,que hi havia 490 veïns,fet per qual hom pot calcular una pobleciò aproximada de 2.205 habitants

Francisco de zamora

2010-05-13T15:04:15Z

Michel:

El funcionari i viatger '''Francisco de Zamora''' de seg de, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña, descrivia el1794 el precari estat de Roses, tot afirmant que"...hoy consiste su poplación en 360 casas de poco buque y solo piso...", una primera pista que permet infir una població entorn de 1450-1620 habittans, una xifra ostensiblement inferior a les 1952 ànimes que havia establert el cens de floridablanca pocs anys abans(1787). L'alentiment del rimet de creixement econòmic de finals de segle XVIII i les dificultats bèl·liques derivades de laGuerra Gran(1793-1795) i de la Guerra del Francès(1808-1814)provocaren que l'inici de segle XIX fos un perìode de recessiò demogràfia. Cal consignar, a mès, que el 1789-1790¡ el 1795 es registraren

Francisco de zamora

2010-05-13T14:44:32Z

Michel:

Francisco de zamora

2010-05-13T14:34:33Z

Michel:

El funcionari i viatger Francisco de Zamora, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña, descrivia el1794 el precari estat de Roses, tot afirmant que"...hoy consiste su poplación en 360 casas de poco buque y solo piso...", una primera pista que permet infir una població entorn de 1450-1620 habittans, una xifra ostensiblement inferior a les 1952 ànimes que havia establert el cens de floridablanca pocs anys abans(1787)

Francisco de zamora

2010-05-13T14:18:49Z

Michel: Es crea la pàgina amb «El funcionari i viatger Francisco de Zamora, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña, descrivia el1794 el precari estat de Roses, tot afirmant que"...hoy consi…».

Coca de trempo

2010-04-29T15:08:35Z

Michel:

[[Categoria:cuina]]
[[CATEGORIA:GUST]]
LA COCA DE TREMPO. Es tipica de Mallorca es muy facil de hacer y muy sabrosa

Ingredientes:

*Para la masa:
**Harina,
**aceite
**agua
**una pizca de sal

*Luego para cubrirla,
** se cortan pimientos verdes
**tomate maduro,
** cebolla,
** ajo,
**se aliñan con aceite
**sal,
**pimentón dulce,
**y pimentón picante
**un poco de sal.

Se pone la harina,el aceite la sal y el agua en un bol, y se amasa hasta que la masa este floja, luego se estiende en una bandeja, hasta que queda bien fina.
Los pimientos, tomates , cebollas e ajo; se corta muy pequeñito y se cubre la masa.
se pone al horno precalentado hasta 200 grados unos 45 minutos.

No hay ningún catalán que no le guste

Coca de trempo

2010-04-29T15:00:18Z

Michel:

LA COCA DE TREMPO. Es tipica de Mallorca es muy facil de hacer y muy sabrosa

Ingredientes:

*Para la masa:
**Harina,
**aceite
**agua
**una pizca de sal

*Luego para cubrirla,
** se cortan pimientos verdes
**tomate maduro,
** cebolla,
** ajo,
**se aliñan con aceite
**sal,
**pimentón dulce,
**y pimentón picante
**un poco de sal.

Se pone la harina,el aceite la sal y el agua en un bol, y se amasa hasta que la masa este floja, luego se estiende en una bandeja, hasta que queda bien fina.
Los pimientos, tomates , cebollas e ajo; se corta muy pequeñito y se cubre la masa.
se pone al horno precalentado hasta 200 grados unos 45 minutos.

No hay ningún catalán que no le guste

Coca de trempo

2010-04-29T14:58:20Z

Michel:

Coca de trempo

2010-04-29T14:54:05Z

Michel:

LA COCA DE TREMPO. Es tipica de Mallorca es muy facil de hacer y muy sabrosa

Ingredientes:

*Para la masa:
**Harina,
**aceite
**agua
**una pizca de sal

*Luego para cubrirla,
** se cortan pimientos verdes
**tomate maduro,
** cebolla,
** ajo,
**se aliñan con aceite
**sal,
**pimentón dulce,
**y pimentón picante
**un poco de sal.
Se pone la harina,el aceite la sal y el agua en un bol, y se amasa hasta que la masa este floja, luego se estiende en una bandeja, hasta que queda bien fina.
Los pimientos, tomates , cebollas e ajo; se corta muy pequeñito y se cubre la masa.
se pone al horno precalentado hasta 200 grados unos 45 minutos.

Coca de trempo

2010-04-29T14:40:36Z

Michel:

Coca de trempo

2010-04-29T14:39:11Z

Michel:

LA COCA DE TREMPO. Es tipica de Mallorca es muy facil de hacer y muy sabrosa

Ingredientes:

*Para la masa:
**Harina,
**aceite
**,agua
**,una pizca de sal

** para hacer la masa

*:Luego para cubrirla,
** se cortan pimientos verdes
**tomate maduro,
** cebolla,
** ajo,
**se aliñan con aceite
,**sal,
**pimentón dulce,
**y pimentón picante
**un poco de sal.

Coca de trempo

2010-04-29T14:28:51Z

Michel:

LA COCA DE TREMPO. Es tipica de Mallorca es muy facil de hacer y muy sabrosa

Ingredientes:

*Para la masa:
**Harina,
**aceite,agua,una pizca de sal para hacer la masa:Luego para cubrirla, se cortan pimientos verdes tomate maduro, cebolla, ajo, se aliñan con aceite,sal,pimentón dulce,y pimentón picante un poco de sal.

Coca de trempo

2010-04-29T14:22:58Z

Michel: Es crea la pàgina amb «LA COCA DE TREMPO. Es tipica de Mallorca es muy facil de hacer y muy sabrosa Ingredientes: Harina,aceite,agua,una pizca de sal para hacer la masa:Luego para cubrirla, se…».

LA COCA DE TREMPO. Es tipica de Mallorca es muy facil de hacer y muy sabrosa

Ingredientes: Harina,aceite,agua,una pizca de sal para hacer la masa:Luego para cubrirla, se cortan pimientos verdes tomate maduro, cebolla, ajo, se aliñan con aceite

Maria Batlle Torrent

2010-04-22T14:30:22Z

Michel:

'''''''Text en negreta'''''''''<blockquote><poem>La botiga Autoservei Nuri -o com tothom la coneix al poble, la botiga de la Nuri de ca la Canet- és un dels establiments de Roses que encara conserven l'ambient d'aquelles petites botigues de queviures que abans d'arribar les grans superfícies i els hipermercats servien a la gent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista
cursiva''''

La Maria explica que va néixer a Canet de Mar el 1922 i que els seus pares es dedicaven a la terra. Va anar a l'escola fins que va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en una altra, anomenada Jover. A Canet hi havien moltes fàbriques de gènere de punt.

Durant la guerra va començar a venir a Roses, perquè el seu germà va ser company durant el conflicte civil d'un dels fills de can Met i es van fer amics. Per això els convidaven sovint a casa seva, a Roses. En aquestes estades va conèixer el que seria el seu home, el fill petit dels de can Met, l'Esteve Brunet Fondecava. La Maria explica que la família Met tenia una carnisseria i que també vigilava [[les muralles]], perquè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats que hi anaven a fer la instrucció i de les famílies que no tenien casa i que dormien a l'entrada durant molt temps.

Sobre la guerra comenta que la va viure a Canet i també a Roses. Recorda que l'any 1939 els requetès, un dels regiments que hi havia després de la guerra al poble, van tirar una bomba de mà per pescar i van volar part del Segon Moll, ja que al fons del mar les tropes republicanes, en la seva retirada, hi havien abocat molta munició. També recorda alguns bombardejos, com la bomba que va caure al carrer Major, on ara hi ha l'estanc, la que va caure a la zona dels corrals o la que va matar el matrimoni Ortensi. També recorda que hi havia diferents nius de metralladores, com el de davant l'Hotel Ramblamar, a la Rambla, i també un altre cap a la zona de les Garrigues, i el que hi havia a la banda de mar, davant de l'Hotel Caravel·la.

De Canet també recorda alguns fets. Un dia va veure que hi havia un vaixell republicà carregat d'armament que els nacionals intentaven enfonsar, però va arribar fins la costa i mentre el descarregaven l'aviació anava bombardejant. També recorda que allà els dels comitès van matar molta gent i que després hi van haver represàlies.

La Maria es va casar el 1949. Em mostra una foto del casament i em diu: "Mira com sóc. Eh, quina diferència? Semblo la mateixa?". I després ensenya la fotografia a la gent que hi ha a la botiga. Recorda que en casar-se van obrir una botiga al carrer de Sant Pere Alt, "però no hi havia res; era acabada la guerra i només hi havia l'estraperlo i el racionament". Van tenir una filla, la Nuri de ca la Canet, i després, a mitjan anys seixanta van comprar una casa al mateix carrer i van obrir la botiga a la part de baix. La Maria sempre ha treballat a la botiga, fins que es va retirar i llavors la seva filla va agafar el relleu.

A la Maria, el que més li agrada és viatjar. Comenta que ha recorregut tot Espanya, Canàries i Itàlia. També el cine ha estat una de les seves aficions. <ref>'"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Comerç]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Maria Batlle Torrent

2010-04-22T14:29:45Z

Michel:

'''''Text en negreta'''''''''<blockquote><poem>La botiga Autoservei Nuri -o com tothom la coneix al poble, la botiga de la Nuri de ca la Canet- és un dels establiments de Roses que encara conserven l'ambient d'aquelles petites botigues de queviures que abans d'arribar les grans superfícies i els hipermercats servien a la gent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista
cursiva''

La Maria explica que va néixer a Canet de Mar el 1922 i que els seus pares es dedicaven a la terra. Va anar a l'escola fins que va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en una altra, anomenada Jover. A Canet hi havien moltes fàbriques de gènere de punt.

Durant la guerra va començar a venir a Roses, perquè el seu germà va ser company durant el conflicte civil d'un dels fills de can Met i es van fer amics. Per això els convidaven sovint a casa seva, a Roses. En aquestes estades va conèixer el que seria el seu home, el fill petit dels de can Met, l'Esteve Brunet Fondecava. La Maria explica que la família Met tenia una carnisseria i que també vigilava [[les muralles]], perquè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats que hi anaven a fer la instrucció i de les famílies que no tenien casa i que dormien a l'entrada durant molt temps.

Sobre la guerra comenta que la va viure a Canet i també a Roses. Recorda que l'any 1939 els requetès, un dels regiments que hi havia després de la guerra al poble, van tirar una bomba de mà per pescar i van volar part del Segon Moll, ja que al fons del mar les tropes republicanes, en la seva retirada, hi havien abocat molta munició. També recorda alguns bombardejos, com la bomba que va caure al carrer Major, on ara hi ha l'estanc, la que va caure a la zona dels corrals o la que va matar el matrimoni Ortensi. També recorda que hi havia diferents nius de metralladores, com el de davant l'Hotel Ramblamar, a la Rambla, i també un altre cap a la zona de les Garrigues, i el que hi havia a la banda de mar, davant de l'Hotel Caravel·la.

De Canet també recorda alguns fets. Un dia va veure que hi havia un vaixell republicà carregat d'armament que els nacionals intentaven enfonsar, però va arribar fins la costa i mentre el descarregaven l'aviació anava bombardejant. També recorda que allà els dels comitès van matar molta gent i que després hi van haver represàlies.

La Maria es va casar el 1949. Em mostra una foto del casament i em diu: "Mira com sóc. Eh, quina diferència? Semblo la mateixa?". I després ensenya la fotografia a la gent que hi ha a la botiga. Recorda que en casar-se van obrir una botiga al carrer de Sant Pere Alt, "però no hi havia res; era acabada la guerra i només hi havia l'estraperlo i el racionament". Van tenir una filla, la Nuri de ca la Canet, i després, a mitjan anys seixanta van comprar una casa al mateix carrer i van obrir la botiga a la part de baix. La Maria sempre ha treballat a la botiga, fins que es va retirar i llavors la seva filla va agafar el relleu.

A la Maria, el que més li agrada és viatjar. Comenta que ha recorregut tot Espanya, Canàries i Itàlia. També el cine ha estat una de les seves aficions. <ref>'"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Comerç]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Maria Batlle Torrent

2010-04-22T14:26:53Z

Michel:

'''Text en negreta'''''''''<blockquote><poem>La botiga Autoservei Nuri -o com tothom la coneix al poble, la botiga de la Nuri de ca la Canet- és un dels establiments de Roses que encara conserven l'ambient d'aquelles petites botigues de queviures que abans d'arribar les grans superfícies i els hipermercats servien a la gent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista

La Maria explica que va néixer a Canet de Mar el 1922 i que els seus pares es dedicaven a la terra. Va anar a l'escola fins que va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en una altra, anomenada Jover. A Canet hi havien moltes fàbriques de gènere de punt.

Durant la guerra va començar a venir a Roses, perquè el seu germà va ser company durant el conflicte civil d'un dels fills de can Met i es van fer amics. Per això els convidaven sovint a casa seva, a Roses. En aquestes estades va conèixer el que seria el seu home, el fill petit dels de can Met, l'Esteve Brunet Fondecava. La Maria explica que la família Met tenia una carnisseria i que també vigilava [[les muralles]], perquè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats que hi anaven a fer la instrucció i de les famílies que no tenien casa i que dormien a l'entrada durant molt temps.

Sobre la guerra comenta que la va viure a Canet i també a Roses. Recorda que l'any 1939 els requetès, un dels regiments que hi havia després de la guerra al poble, van tirar una bomba de mà per pescar i van volar part del Segon Moll, ja que al fons del mar les tropes republicanes, en la seva retirada, hi havien abocat molta munició. També recorda alguns bombardejos, com la bomba que va caure al carrer Major, on ara hi ha l'estanc, la que va caure a la zona dels corrals o la que va matar el matrimoni Ortensi. També recorda que hi havia diferents nius de metralladores, com el de davant l'Hotel Ramblamar, a la Rambla, i també un altre cap a la zona de les Garrigues, i el que hi havia a la banda de mar, davant de l'Hotel Caravel·la.

De Canet també recorda alguns fets. Un dia va veure que hi havia un vaixell republicà carregat d'armament que els nacionals intentaven enfonsar, però va arribar fins la costa i mentre el descarregaven l'aviació anava bombardejant. També recorda que allà els dels comitès van matar molta gent i que després hi van haver represàlies.

La Maria es va casar el 1949. Em mostra una foto del casament i em diu: "Mira com sóc. Eh, quina diferència? Semblo la mateixa?". I després ensenya la fotografia a la gent que hi ha a la botiga. Recorda que en casar-se van obrir una botiga al carrer de Sant Pere Alt, "però no hi havia res; era acabada la guerra i només hi havia l'estraperlo i el racionament". Van tenir una filla, la Nuri de ca la Canet, i després, a mitjan anys seixanta van comprar una casa al mateix carrer i van obrir la botiga a la part de baix. La Maria sempre ha treballat a la botiga, fins que es va retirar i llavors la seva filla va agafar el relleu.

A la Maria, el que més li agrada és viatjar. Comenta que ha recorregut tot Espanya, Canàries i Itàlia. També el cine ha estat una de les seves aficions. <ref>'"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Comerç]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Maria Batlle Torrent

2010-04-22T14:25:45Z

Michel:

'''Text en negreta'''''''''<blockquote><poem>La botiga Autoservei Nuri -o com tothom la coneix al poble, la botiga de la Nuri de ca la Canet- és un dels establiments de Roses que encara conserven l'ambient d'aquelles petites botigues de queviures que abans d'arribar les grans superfícies i els hipermercats servien a la gent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista

negreta'''
'''
La Maria explica que va néixer a Canet de Mar el 1922 i que els seus pares es dedicaven a la terra. Va anar a l'escola fins que va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en una altra, anomenada Jover. A Canet hi havien moltes fàbriques de gènere de punt.

Durant la guerra va començar a venir a Roses, perquè el seu germà va ser company durant el conflicte civil d'un dels fills de can Met i es van fer amics. Per això els convidaven sovint a casa seva, a Roses. En aquestes estades va conèixer el que seria el seu home, el fill petit dels de can Met, l'Esteve Brunet Fondecava. La Maria explica que la família Met tenia una carnisseria i que també vigilava [[les muralles]], perquè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats que hi anaven a fer la instrucció i de les famílies que no tenien casa i que dormien a l'entrada durant molt temps.

Sobre la guerra comenta que la va viure a Canet i també a Roses. Recorda que l'any 1939 els requetès, un dels regiments que hi havia després de la guerra al poble, van tirar una bomba de mà per pescar i van volar part del Segon Moll, ja que al fons del mar les tropes republicanes, en la seva retirada, hi havien abocat molta munició. També recorda alguns bombardejos, com la bomba que va caure al carrer Major, on ara hi ha l'estanc, la que va caure a la zona dels corrals o la que va matar el matrimoni Ortensi. També recorda que hi havia diferents nius de metralladores, com el de davant l'Hotel Ramblamar, a la Rambla, i també un altre cap a la zona de les Garrigues, i el que hi havia a la banda de mar, davant de l'Hotel Caravel·la.

De Canet també recorda alguns fets. Un dia va veure que hi havia un vaixell republicà carregat d'armament que els nacionals intentaven enfonsar, però va arribar fins la costa i mentre el descarregaven l'aviació anava bombardejant. També recorda que allà els dels comitès van matar molta gent i que després hi van haver represàlies.

La Maria es va casar el 1949. Em mostra una foto del casament i em diu: "Mira com sóc. Eh, quina diferència? Semblo la mateixa?". I després ensenya la fotografia a la gent que hi ha a la botiga. Recorda que en casar-se van obrir una botiga al carrer de Sant Pere Alt, "però no hi havia res; era acabada la guerra i només hi havia l'estraperlo i el racionament". Van tenir una filla, la Nuri de ca la Canet, i després, a mitjan anys seixanta van comprar una casa al mateix carrer i van obrir la botiga a la part de baix. La Maria sempre ha treballat a la botiga, fins que es va retirar i llavors la seva filla va agafar el relleu.

A la Maria, el que més li agrada és viatjar. Comenta que ha recorregut tot Espanya, Canàries i Itàlia. També el cine ha estat una de les seves aficions. <ref>'"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Comerç]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Maria Batlle Torrent

2010-04-22T14:24:06Z

Michel:

''''''<blockquote><poem>La botiga Autoservei Nuri -o com tothom la coneix al poble, la botiga de la Nuri de ca la Canet- és un dels establiments de Roses que encara conserven l'ambient d'aquelles petites botigues de queviures que abans d'arribar les grans superfícies i els hipermercats servien a la gent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista

negreta'''
'''
La Maria explica que va néixer a Canet de Mar el 1922 i que els seus pares es dedicaven a la terra. Va anar a l'escola fins que va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en una altra, anomenada Jover. A Canet hi havien moltes fàbriques de gènere de punt.

Durant la guerra va començar a venir a Roses, perquè el seu germà va ser company durant el conflicte civil d'un dels fills de can Met i es van fer amics. Per això els convidaven sovint a casa seva, a Roses. En aquestes estades va conèixer el que seria el seu home, el fill petit dels de can Met, l'Esteve Brunet Fondecava. La Maria explica que la família Met tenia una carnisseria i que també vigilava [[les muralles]], perquè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats que hi anaven a fer la instrucció i de les famílies que no tenien casa i que dormien a l'entrada durant molt temps.

Sobre la guerra comenta que la va viure a Canet i també a Roses. Recorda que l'any 1939 els requetès, un dels regiments que hi havia després de la guerra al poble, van tirar una bomba de mà per pescar i van volar part del Segon Moll, ja que al fons del mar les tropes republicanes, en la seva retirada, hi havien abocat molta munició. També recorda alguns bombardejos, com la bomba que va caure al carrer Major, on ara hi ha l'estanc, la que va caure a la zona dels corrals o la que va matar el matrimoni Ortensi. També recorda que hi havia diferents nius de metralladores, com el de davant l'Hotel Ramblamar, a la Rambla, i també un altre cap a la zona de les Garrigues, i el que hi havia a la banda de mar, davant de l'Hotel Caravel·la.

De Canet també recorda alguns fets. Un dia va veure que hi havia un vaixell republicà carregat d'armament que els nacionals intentaven enfonsar, però va arribar fins la costa i mentre el descarregaven l'aviació anava bombardejant. També recorda que allà els dels comitès van matar molta gent i que després hi van haver represàlies.

La Maria es va casar el 1949. Em mostra una foto del casament i em diu: "Mira com sóc. Eh, quina diferència? Semblo la mateixa?". I després ensenya la fotografia a la gent que hi ha a la botiga. Recorda que en casar-se van obrir una botiga al carrer de Sant Pere Alt, "però no hi havia res; era acabada la guerra i només hi havia l'estraperlo i el racionament". Van tenir una filla, la Nuri de ca la Canet, i després, a mitjan anys seixanta van comprar una casa al mateix carrer i van obrir la botiga a la part de baix. La Maria sempre ha treballat a la botiga, fins que es va retirar i llavors la seva filla va agafar el relleu.

A la Maria, el que més li agrada és viatjar. Comenta que ha recorregut tot Espanya, Canàries i Itàlia. També el cine ha estat una de les seves aficions. <ref>'"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Comerç]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]