Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Poblat del Puig Rom

2009-07-13T15:12:42Z

Merce:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]]
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]

Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.

El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.

A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.

La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.

La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.

A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.

Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4678450 Y=515730
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Situació==
[[Imatge:Castro3.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la muralla]]
Puig de les Muralles

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Perímetre emmurallat íntegre i torres.

Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.

Entorn immediat

==Bibliografia==
* "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.

Poblat del Puig Rom

2009-07-13T15:11:36Z

Merce:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]]
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]

Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.

El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.

A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.

La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.

La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.

A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.

Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4678450 Y=515730
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Situació==
Puig de les Muralles

==Nivell de protecció==
[[Imatge:Castro3.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la muralla]]
A. Protecció integral.

Perímetre emmurallat íntegre i torres.

Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.

Entorn immediat

==Bibliografia==
* "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.

Poblat del Puig Rom

2009-07-13T15:10:32Z

Merce:

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]]
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]
[[Imatge:Castro3.jpg|350px|thumb|dreta|Detall]]

Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.

El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.

A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.

La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.

La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.

A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.

Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4678450 Y=515730
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Situació==
Puig de les Muralles

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Perímetre emmurallat íntegre i torres.

Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.

Entorn immediat

==Bibliografia==
* "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.

Fitxer:Castro.jpg

2009-07-13T15:06:41Z

Merce:

Fitxer:Castro3.jpg

2009-07-13T15:03:49Z

Merce:

Fitxer:Castro2.jpg

2009-07-13T15:03:33Z

Merce:

Fitxer:Castro1.jpg

2009-07-13T15:03:23Z

Merce:

Castrum visigòtic

2009-07-13T14:58:09Z

Merce: Redirecció a Poblat del Puig Rom

#REDIRECT [[Poblat_del_Puig_Rom]]

Fitxer:Sastre4.jpg

2009-07-13T14:45:39Z

Merce:

Fitxer:Sastre3.JPG

2009-07-13T14:45:16Z

Merce:

Fitxer:Sastre1.JPG

2009-07-13T14:45:15Z

Merce: s'ha penjat una nova versió de «Imatge:Sastre1.JPG»

Fitxer:Sastre2.JPG

2009-07-13T14:42:58Z

Merce:

Fitxer:Sastre1.JPG

2009-07-13T14:42:20Z

Merce:

Muralles (S.XIII)

2009-07-09T15:45:31Z

Merce:

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]]
[[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]

Fortificació dins la [[Ciutadella]].

Les '''muralles medievals''' encerclen el recinte on hi havia l'antiga vila de Roses, originada en època medieval. És una estructura que evidencia una evolució constructiva paral·lela al desenvolupament espaial i humà de la comunitat en època medieval.

Les restes de les muralles d'època medieval que envoltaven la vila de Roses estan situades a l'interior de la Ciutadella.
Són les restes dels llenços, de llevant i migdia, i de vuit torres de les muralles anteriors a la construcció de la fortificació moderna. El recinte és de forma rectangular, amb l'eix longitudinal orientat en sentit nord-sud i una part que sobresurt, al nord del cantó de llevant, que engloba el recinte fortificat del monestir. Aquesta forma respon a dues fases constructives.

==Parts de les muralles==
La part més antiga se situaria a tramuntana i coincidiria amb la part més irregular i pitjor conservada pel que fa a extensió. Data dels segles XI i XII, quan la vila de Roses ocupava una àrea a ponent del turó ocupat pel monestir i estava protegida per una muralla de perímetre poligonal amb torres quadrades. Es conserva la part de llevant en tota la seva alçada i una de les torres quadrades a nivell de fonament. Tot una renglera d’espitlleres mostren el sistema d’obertures defensives emprat.

La part de migdia correspon a una ampliació o eixample, executada segons una planificació regulada els segles XIII-XIV, quan l’expansió del nucli urbà en direcció al mar va obligar a ampliar el perímetre fortificat i construir noves muralles. Aquest segon recinte, de forma rectangular, es pot resseguir completament pels seus costats sud i est. Es conserven quatre de les torres rodones quasi completes i alguns trams de muralla amb alçada, la resta és visible a nivell de fonaments. La muralla de ponent va quedar integrada en el talús interior de la fortificació del s.XVI (la Ciutadella) i utilitzada com a contramuralla. Actualment és visible com a paret de fons de diversos edificis adossats.

Les diferències arquitectòniques entre les dues fases constructives estarien principalment en el tipus de parament. A la part antiga s'utilitzaren pedres, de granit i esquist, grosses i amb la cara vista pol.lida, lligades amb abundant morter. Per contra, la part moderna es caracteritza per un parament fet amb pedres de formes i mides irregulars disposades de manera poc acurada. Un altre element diferenciador són les espitlleres: unes, les antigues, estan fetes amb blocs de granit treballats i les altres, amb lloses de pissarra col·locades verticals.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33, p.40-43.
* Pujol, M. (1997) - "La vila de Roses (segles XIV-XVI)", Col·lecció: Papers de Recerca, 2, Ajuntament de Roses.
* D.a. (1995) - "L'evolució urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", A.I.E.E., núm. 28, Figueres, p.43-69.
* D.a. (1994) - "Els recintes emmurallats de la vila medieval de Roses", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.19-41.
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Badia, J. (1990) - "Muralles medievals de Roses" a Catalunya Romànica, Vol. IX. L'Empordà II, p.788
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona, p.234-235.

[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Fitxer:Torremedieval.JPG

2009-07-09T15:44:18Z

Merce:

Ciutadella

2009-07-09T15:34:37Z

Merce:

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
[[Imatge:Empedratmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Empedrat medieval]]
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Ciutadella

2009-07-09T15:34:03Z

Merce:

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
[[Imatge:Empedratmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Empedrat medieval]]
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Ciutadella

2009-07-09T15:33:26Z

Merce:

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
[[Imatge:Empedratmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Empedrat medieval]]
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Ciutadella

2009-07-09T15:30:46Z

Merce: /* Història */

[[Imatge:ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Una altra imatge aèria]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]
[[Imatge:Empedratmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Empedrat medieval]]
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Fitxer:Empedratmedieval.JPG

2009-07-09T15:30:27Z

Merce:

La vila (s.XI-XVII)

2009-07-09T15:28:24Z

Merce:

[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Imatge:Ciutatmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general de la ciutat medieval]]
[[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]
[[Imatge:Carrerdelacreu.JPG|350px|thumb|dreta|Carrer de la Creu, a la ciutat medieval]]

Jaciment arqueològic situat dins la [[Ciutadella]]. Data del segle XI.

Zona ocupada per l'antic poble de Roses. Amb aquesta denominació s'entén l'àrea que en principi estava delimitada per les muralles medievals, és a dir, el nucli urbà que té el seu origen en època medieval però que perdura fins a època moderna. Inclou tant la part intramuralles com el barri que s'estenia davant de la façana de mar del recinte emmurallat.

Les excavacions arqueològiques han posat al descobert dues zones del casc urbà. L’àrea més extensa permet veure una part dels carrers empedrats de la Creu, de l’Hospital i d’en Ganyut així com les restes de les edificacions que configuraven aquest barri. Entre les parets s’observen pous, bases de llars de foc, dipòsits, canalitzacions, forns, i altres elements construïts. A migdia s'ha posat al descobert l'inici del carrer Major i un edifici format per tres àmbits: una cuina, una estança pavimentada amb rajoles i una altra, més grossa amb lloses de pissarra. Aquesta casa està construïda en part sobre la muralla medieval.

Les restes arquitectòniques presenten un aspecte d'arrasament uniforme; les parets es conserven amb uns 80 cm màxims d'alçada. Són visibles nombroses obertures d'accés als edificis, algunes de les quals fins i tot conserven elements metàl·lics de les portes, que permeten identificar diferents unitats d'hàbitat. Les cases solen tenir dues o tres estances. La majoria devien ser cases de planta baixa i pis, encara que només en determinats casos s'ha conservat la part inferior de l'escala.

Sovint, d'acord amb l'ús de l'espai, les estances tenien paviments de rajoles, de terra trepitjada o de lloses de pissarra. Els paraments interiors de les parets podien anar enlluïts amb morter. A l'interior dels edificis han estat localitzats pous, dipòsits, canalitzacions, llars de foc, forns, etc. Els carrers conserven en molt bon estat els paviments fets amb petites pedres disposades de cantell. L'empedrat presenta una superfície a dos vessants que desemboquen al centre del vial, marcat per un eix central fet amb pedres de mides més grosses.

Zona que ha de mostrar l'evolució urbanística i social del nucli ocupacional antic de Roses, des de l'època medieval, passant pels efectes de la construcció de la Ciutadella fins a l'abandonament i reubicació en un altre lloc.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33.
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Díaz Romanyach, C. (1994) - "La vila fortificada de Roses al segle XVI", Programa de Festa Major, Roses.
* Palou, H. (1994) - "Els orígens urbanístics de la vila de Roses", Programa de Festa Major, Roses.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

La vila (s.XI-XVII)

2009-07-09T15:27:49Z

Merce:

[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]
[[Imatge:Ciutatmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general de la ciutat medieval]]
[[Imatge:Carrerdelacreu.JPG|350px|thumb|dreta|Carrer de la Creu, a la ciutat medieval]]

Jaciment arqueològic situat dins la [[Ciutadella]]. Data del segle XI.

Zona ocupada per l'antic poble de Roses. Amb aquesta denominació s'entén l'àrea que en principi estava delimitada per les muralles medievals, és a dir, el nucli urbà que té el seu origen en època medieval però que perdura fins a època moderna. Inclou tant la part intramuralles com el barri que s'estenia davant de la façana de mar del recinte emmurallat.

Les excavacions arqueològiques han posat al descobert dues zones del casc urbà. L’àrea més extensa permet veure una part dels carrers empedrats de la Creu, de l’Hospital i d’en Ganyut així com les restes de les edificacions que configuraven aquest barri. Entre les parets s’observen pous, bases de llars de foc, dipòsits, canalitzacions, forns, i altres elements construïts. A migdia s'ha posat al descobert l'inici del carrer Major i un edifici format per tres àmbits: una cuina, una estança pavimentada amb rajoles i una altra, més grossa amb lloses de pissarra. Aquesta casa està construïda en part sobre la muralla medieval.

Les restes arquitectòniques presenten un aspecte d'arrasament uniforme; les parets es conserven amb uns 80 cm màxims d'alçada. Són visibles nombroses obertures d'accés als edificis, algunes de les quals fins i tot conserven elements metàl·lics de les portes, que permeten identificar diferents unitats d'hàbitat. Les cases solen tenir dues o tres estances. La majoria devien ser cases de planta baixa i pis, encara que només en determinats casos s'ha conservat la part inferior de l'escala.

Sovint, d'acord amb l'ús de l'espai, les estances tenien paviments de rajoles, de terra trepitjada o de lloses de pissarra. Els paraments interiors de les parets podien anar enlluïts amb morter. A l'interior dels edificis han estat localitzats pous, dipòsits, canalitzacions, llars de foc, forns, etc. Els carrers conserven en molt bon estat els paviments fets amb petites pedres disposades de cantell. L'empedrat presenta una superfície a dos vessants que desemboquen al centre del vial, marcat per un eix central fet amb pedres de mides més grosses.

Zona que ha de mostrar l'evolució urbanística i social del nucli ocupacional antic de Roses, des de l'època medieval, passant pels efectes de la construcció de la Ciutadella fins a l'abandonament i reubicació en un altre lloc.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33.
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Díaz Romanyach, C. (1994) - "La vila fortificada de Roses al segle XVI", Programa de Festa Major, Roses.
* Palou, H. (1994) - "Els orígens urbanístics de la vila de Roses", Programa de Festa Major, Roses.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

Fitxer:Ciutatmedieval.JPG

2009-07-09T15:27:10Z

Merce:

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-07-09T15:15:18Z

Merce:

[[Imatge:Monestirsantamaria.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general del Monestir de Santa Maria]]

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la colònia grega de Rodhe i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una petita basília paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt.

==Història==
[[Imatge:Monestirsantamariafrontal.JPG|350px|thumb|dreta|Entrada del Monestir de Santa Maria]]
[[Imatge:Esglesia_ciutad.jpg|350px|thumb|dreta|Església de Santa Maria]]
[[Imatge:Concert esgles ciuta.jpg|350px|thumb|dreta|Concert a l'interior de l'església]]

En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, l'any 960. El primer abat serà Lunesi.

En els anys posteriors a la seva fundació, el comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, van incrementar molt el patrimoni i poder del monestir, amb nombrosos béns i drets de pesca. El monestir tenia l'estatus d'església pròpia dels comtes d'Empúries, com a propietat particular.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

La vida al monestir transcorrerà plàcida fins que, el 1285, Felip l'Ardit aconsegueix la vila fortificada de Roses i la utilitza com a base d'operacions.

<blockquote>Des d'aquesta badia va partir el rei Pere III a la conquesta de Sardenya. A causa de la importància que adquirí la plaça, la seva jurisdicció fou motiu de discòrdia entre el comte d'Empúries i els abats.<ref>"L'Alt Empordà". Guies Comarcals Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic</ref></blockquote>

Al segle XV el monestir inicià la decadència que culminarà l'any 1592 quan per ordre de Climent VIII passarà a dependre de Santa Maria d'Amer. L'església abacial serà destruïda en part durant la Guerra Gran i abandonada el 1795, entrant en un estat de degradació.

Als anys 60, es va reconstruir l'absis central, la façana occidental i el mur sud de l'església.

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Al segle X, l'església seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944 apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís d'Ultramar, on es confirma la cessió de la cel.la de ''Sanctae Mariae in Rotas cum adjacentiis'' a favor de Sant Pere de Rodes. Va ser el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló qui la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte durant aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus.<ref>"La Ciutadella de Roses". C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

Santa Maria va esdevenir independent quan es va convertir en monestir, l'any 960, amb Lunesi com a abat.

==Arquitectura==
L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i tres absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard.

L'absis central és de grans dimensions. Va ser restaurat als anys 1960. Té un fris de dues arcuacions cegues entre lesenes i una finestra gran de doble esqueixada al centre. L'hemicicle interior s'ha decorat amb fornícules formades per arcs de mig punt adossats, sobre columnes semicilíndriques. Les petites absidioles, en canvi, no tenen decoració. L'absidiola sud té encastat el fragment d'un absis que formava part del temple més primitiu.

La portada principal, a la façana oest, també ha estat restaurada. Datada als segles XII-XIII, és molt senzilla i la formen tres arcs en gradació, una llinda rectangular, un timpà llis i una motllura de secció incurvada, que ressegueix la part superior de la llinda.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir. Hi havia dues portes més que comunicaven el temple amb el claustre. Del campanar de la torre, que s'alçava sobre la nau lateral a la banda nord de l'església, en queden pocs vestigis.

El claustre era petit i de planta rectangular. Era al sud de l'església. Se'n conserven unes poques filades del bassament que sostenia les arcades del porxo i, al centre del claustre, hi ha una cisterna. Es poden veure també restes dels murs de fortificació del monestir. Les més destacades són un llenç al sud amb filades d'''opus spicatum'' i una torre cilíndrica al sud-oest, molt posterior a l'antic reciente.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Monestir de Santa Maria
</googlemap>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-07-09T15:14:42Z

Merce:

[[Imatge:Monestirsantamaria.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general del Monestir de Santa Maria]]
[[Imatge:Monestirsantamariafrontal.JPG|350px|thumb|dreta|Entrada del Monestir de Santa Maria]]
[[Imatge:Esglesia_ciutad.jpg|350px|thumb|dreta|Església de Santa Maria]]
[[Imatge:Concert esgles ciuta.jpg|350px|thumb|dreta|Concert a l'interior de l'església]]

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la colònia grega de Rodhe i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una petita basília paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt.

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, l'any 960. El primer abat serà Lunesi.

En els anys posteriors a la seva fundació, el comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, van incrementar molt el patrimoni i poder del monestir, amb nombrosos béns i drets de pesca. El monestir tenia l'estatus d'església pròpia dels comtes d'Empúries, com a propietat particular.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

La vida al monestir transcorrerà plàcida fins que, el 1285, Felip l'Ardit aconsegueix la vila fortificada de Roses i la utilitza com a base d'operacions.

<blockquote>Des d'aquesta badia va partir el rei Pere III a la conquesta de Sardenya. A causa de la importància que adquirí la plaça, la seva jurisdicció fou motiu de discòrdia entre el comte d'Empúries i els abats.<ref>"L'Alt Empordà". Guies Comarcals Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic</ref></blockquote>

Al segle XV el monestir inicià la decadència que culminarà l'any 1592 quan per ordre de Climent VIII passarà a dependre de Santa Maria d'Amer. L'església abacial serà destruïda en part durant la Guerra Gran i abandonada el 1795, entrant en un estat de degradació.

Als anys 60, es va reconstruir l'absis central, la façana occidental i el mur sud de l'església.

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Al segle X, l'església seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944 apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís d'Ultramar, on es confirma la cessió de la cel.la de ''Sanctae Mariae in Rotas cum adjacentiis'' a favor de Sant Pere de Rodes. Va ser el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló qui la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte durant aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus.<ref>"La Ciutadella de Roses". C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

Santa Maria va esdevenir independent quan es va convertir en monestir, l'any 960, amb Lunesi com a abat.

==Arquitectura==
L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i tres absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard.

L'absis central és de grans dimensions. Va ser restaurat als anys 1960. Té un fris de dues arcuacions cegues entre lesenes i una finestra gran de doble esqueixada al centre. L'hemicicle interior s'ha decorat amb fornícules formades per arcs de mig punt adossats, sobre columnes semicilíndriques. Les petites absidioles, en canvi, no tenen decoració. L'absidiola sud té encastat el fragment d'un absis que formava part del temple més primitiu.

La portada principal, a la façana oest, també ha estat restaurada. Datada als segles XII-XIII, és molt senzilla i la formen tres arcs en gradació, una llinda rectangular, un timpà llis i una motllura de secció incurvada, que ressegueix la part superior de la llinda.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir. Hi havia dues portes més que comunicaven el temple amb el claustre. Del campanar de la torre, que s'alçava sobre la nau lateral a la banda nord de l'església, en queden pocs vestigis.

El claustre era petit i de planta rectangular. Era al sud de l'església. Se'n conserven unes poques filades del bassament que sostenia les arcades del porxo i, al centre del claustre, hi ha una cisterna. Es poden veure també restes dels murs de fortificació del monestir. Les més destacades són un llenç al sud amb filades d'''opus spicatum'' i una torre cilíndrica al sud-oest, molt posterior a l'antic reciente.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Monestir de Santa Maria
</googlemap>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Fitxer:Monestirsantamariafrontal.JPG

2009-07-09T15:14:16Z

Merce:

La vila (s.XI-XVII)

2009-07-09T15:11:29Z

Merce:

[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]
[[Imatge:Excavacionsb2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]
[[Imatge:Carrerdelacreu.JPG|350px|thumb|dreta|Carrer de la Creu, a la ciutat medieval]]

Jaciment arqueològic situat dins la [[Ciutadella]]. Data del segle XI.

Zona ocupada per l'antic poble de Roses. Amb aquesta denominació s'entén l'àrea que en principi estava delimitada per les muralles medievals, és a dir, el nucli urbà que té el seu origen en època medieval però que perdura fins a època moderna. Inclou tant la part intramuralles com el barri que s'estenia davant de la façana de mar del recinte emmurallat.

Les excavacions arqueològiques han posat al descobert dues zones del casc urbà. L’àrea més extensa permet veure una part dels carrers empedrats de la Creu, de l’Hospital i d’en Ganyut així com les restes de les edificacions que configuraven aquest barri. Entre les parets s’observen pous, bases de llars de foc, dipòsits, canalitzacions, forns, i altres elements construïts. A migdia s'ha posat al descobert l'inici del carrer Major i un edifici format per tres àmbits: una cuina, una estança pavimentada amb rajoles i una altra, més grossa amb lloses de pissarra. Aquesta casa està construïda en part sobre la muralla medieval.

Les restes arquitectòniques presenten un aspecte d'arrasament uniforme; les parets es conserven amb uns 80 cm màxims d'alçada. Són visibles nombroses obertures d'accés als edificis, algunes de les quals fins i tot conserven elements metàl·lics de les portes, que permeten identificar diferents unitats d'hàbitat. Les cases solen tenir dues o tres estances. La majoria devien ser cases de planta baixa i pis, encara que només en determinats casos s'ha conservat la part inferior de l'escala.

Sovint, d'acord amb l'ús de l'espai, les estances tenien paviments de rajoles, de terra trepitjada o de lloses de pissarra. Els paraments interiors de les parets podien anar enlluïts amb morter. A l'interior dels edificis han estat localitzats pous, dipòsits, canalitzacions, llars de foc, forns, etc. Els carrers conserven en molt bon estat els paviments fets amb petites pedres disposades de cantell. L'empedrat presenta una superfície a dos vessants que desemboquen al centre del vial, marcat per un eix central fet amb pedres de mides més grosses.

Zona que ha de mostrar l'evolució urbanística i social del nucli ocupacional antic de Roses, des de l'època medieval, passant pels efectes de la construcció de la Ciutadella fins a l'abandonament i reubicació en un altre lloc.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33.
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Díaz Romanyach, C. (1994) - "La vila fortificada de Roses al segle XVI", Programa de Festa Major, Roses.
* Palou, H. (1994) - "Els orígens urbanístics de la vila de Roses", Programa de Festa Major, Roses.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

Fitxer:Carrerdelacreu.JPG

2009-07-09T15:10:51Z

Merce:

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-07-09T15:05:20Z

Merce:

[[Imatge:Monestirsantamaria.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general del Monestir de Santa Maria]]
[[Imatge:Esglesia_ciutad.jpg|350px|thumb|dreta|Església de Santa Maria]]
[[Imatge:Concert esgles ciuta.jpg|350px|thumb|dreta|Concert a l'interior de l'església]]

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la colònia grega de Rodhe i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una petita basília paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt.

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, l'any 960. El primer abat serà Lunesi.

En els anys posteriors a la seva fundació, el comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, van incrementar molt el patrimoni i poder del monestir, amb nombrosos béns i drets de pesca. El monestir tenia l'estatus d'església pròpia dels comtes d'Empúries, com a propietat particular.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

La vida al monestir transcorrerà plàcida fins que, el 1285, Felip l'Ardit aconsegueix la vila fortificada de Roses i la utilitza com a base d'operacions.

<blockquote>Des d'aquesta badia va partir el rei Pere III a la conquesta de Sardenya. A causa de la importància que adquirí la plaça, la seva jurisdicció fou motiu de discòrdia entre el comte d'Empúries i els abats.<ref>"L'Alt Empordà". Guies Comarcals Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic</ref></blockquote>

Al segle XV el monestir inicià la decadència que culminarà l'any 1592 quan per ordre de Climent VIII passarà a dependre de Santa Maria d'Amer. L'església abacial serà destruïda en part durant la Guerra Gran i abandonada el 1795, entrant en un estat de degradació.

Als anys 60, es va reconstruir l'absis central, la façana occidental i el mur sud de l'església.

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Al segle X, l'església seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944 apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís d'Ultramar, on es confirma la cessió de la cel.la de ''Sanctae Mariae in Rotas cum adjacentiis'' a favor de Sant Pere de Rodes. Va ser el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló qui la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte durant aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus.<ref>"La Ciutadella de Roses". C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

Santa Maria va esdevenir independent quan es va convertir en monestir, l'any 960, amb Lunesi com a abat.

==Arquitectura==
L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i tres absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard.

L'absis central és de grans dimensions. Va ser restaurat als anys 1960. Té un fris de dues arcuacions cegues entre lesenes i una finestra gran de doble esqueixada al centre. L'hemicicle interior s'ha decorat amb fornícules formades per arcs de mig punt adossats, sobre columnes semicilíndriques. Les petites absidioles, en canvi, no tenen decoració. L'absidiola sud té encastat el fragment d'un absis que formava part del temple més primitiu.

La portada principal, a la façana oest, també ha estat restaurada. Datada als segles XII-XIII, és molt senzilla i la formen tres arcs en gradació, una llinda rectangular, un timpà llis i una motllura de secció incurvada, que ressegueix la part superior de la llinda.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir. Hi havia dues portes més que comunicaven el temple amb el claustre. Del campanar de la torre, que s'alçava sobre la nau lateral a la banda nord de l'església, en queden pocs vestigis.

El claustre era petit i de planta rectangular. Era al sud de l'església. Se'n conserven unes poques filades del bassament que sostenia les arcades del porxo i, al centre del claustre, hi ha una cisterna. Es poden veure també restes dels murs de fortificació del monestir. Les més destacades són un llenç al sud amb filades d'''opus spicatum'' i una torre cilíndrica al sud-oest, molt posterior a l'antic reciente.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Monestir de Santa Maria
</googlemap>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Fitxer:Monestirsantamaria.JPG

2009-07-09T15:04:43Z

Merce:

La vila (s.XI-XVII)

2009-07-09T14:47:33Z

Merce:

[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]
[[Imatge:Excavacionsb2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]

Jaciment arqueològic situat dins la [[Ciutadella]]. Data del segle XI.

Zona ocupada per l'antic poble de Roses. Amb aquesta denominació s'entén l'àrea que en principi estava delimitada per les muralles medievals, és a dir, el nucli urbà que té el seu origen en època medieval però que perdura fins a època moderna. Inclou tant la part intramuralles com el barri que s'estenia davant de la façana de mar del recinte emmurallat.

Les excavacions arqueològiques han posat al descobert dues zones del casc urbà. L’àrea més extensa permet veure una part dels carrers empedrats de la Creu, de l’Hospital i d’en Ganyut així com les restes de les edificacions que configuraven aquest barri. Entre les parets s’observen pous, bases de llars de foc, dipòsits, canalitzacions, forns, i altres elements construïts. A migdia s'ha posat al descobert l'inici del carrer Major i un edifici format per tres àmbits: una cuina, una estança pavimentada amb rajoles i una altra, més grossa amb lloses de pissarra. Aquesta casa està construïda en part sobre la muralla medieval.

Les restes arquitectòniques presenten un aspecte d'arrasament uniforme; les parets es conserven amb uns 80 cm màxims d'alçada. Són visibles nombroses obertures d'accés als edificis, algunes de les quals fins i tot conserven elements metàl·lics de les portes, que permeten identificar diferents unitats d'hàbitat. Les cases solen tenir dues o tres estances. La majoria devien ser cases de planta baixa i pis, encara que només en determinats casos s'ha conservat la part inferior de l'escala.

Sovint, d'acord amb l'ús de l'espai, les estances tenien paviments de rajoles, de terra trepitjada o de lloses de pissarra. Els paraments interiors de les parets podien anar enlluïts amb morter. A l'interior dels edificis han estat localitzats pous, dipòsits, canalitzacions, llars de foc, forns, etc. Els carrers conserven en molt bon estat els paviments fets amb petites pedres disposades de cantell. L'empedrat presenta una superfície a dos vessants que desemboquen al centre del vial, marcat per un eix central fet amb pedres de mides més grosses.

Zona que ha de mostrar l'evolució urbanística i social del nucli ocupacional antic de Roses, des de l'època medieval, passant pels efectes de la construcció de la Ciutadella fins a l'abandonament i reubicació en un altre lloc.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33.
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Díaz Romanyach, C. (1994) - "La vila fortificada de Roses al segle XVI", Programa de Festa Major, Roses.
* Palou, H. (1994) - "Els orígens urbanístics de la vila de Roses", Programa de Festa Major, Roses.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

Fitxer:Excavacionsb2008.JPG

2009-07-09T14:45:26Z

Merce:

Fitxer:Excavacions2008.JPG

2009-07-09T14:45:08Z

Merce:

Muralles (S.XIII)

2009-07-09T14:29:01Z

Merce:

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]]

Fortificació dins la [[Ciutadella]].

Les '''muralles medievals''' encerclen el recinte on hi havia l'antiga vila de Roses, originada en època medieval. És una estructura que evidencia una evolució constructiva paral·lela al desenvolupament espaial i humà de la comunitat en època medieval.

Les restes de les muralles d'època medieval que envoltaven la vila de Roses estan situades a l'interior de la Ciutadella.
Són les restes dels llenços, de llevant i migdia, i de vuit torres de les muralles anteriors a la construcció de la fortificació moderna. El recinte és de forma rectangular, amb l'eix longitudinal orientat en sentit nord-sud i una part que sobresurt, al nord del cantó de llevant, que engloba el recinte fortificat del monestir. Aquesta forma respon a dues fases constructives.

==Parts de les muralles==
La part més antiga se situaria a tramuntana i coincidiria amb la part més irregular i pitjor conservada pel que fa a extensió. Data dels segles XI i XII, quan la vila de Roses ocupava una àrea a ponent del turó ocupat pel monestir i estava protegida per una muralla de perímetre poligonal amb torres quadrades. Es conserva la part de llevant en tota la seva alçada i una de les torres quadrades a nivell de fonament. Tot una renglera d’espitlleres mostren el sistema d’obertures defensives emprat.

La part de migdia correspon a una ampliació o eixample, executada segons una planificació regulada els segles XIII-XIV, quan l’expansió del nucli urbà en direcció al mar va obligar a ampliar el perímetre fortificat i construir noves muralles. Aquest segon recinte, de forma rectangular, es pot resseguir completament pels seus costats sud i est. Es conserven quatre de les torres rodones quasi completes i alguns trams de muralla amb alçada, la resta és visible a nivell de fonaments. La muralla de ponent va quedar integrada en el talús interior de la fortificació del s.XVI (la Ciutadella) i utilitzada com a contramuralla. Actualment és visible com a paret de fons de diversos edificis adossats.

Les diferències arquitectòniques entre les dues fases constructives estarien principalment en el tipus de parament. A la part antiga s'utilitzaren pedres, de granit i esquist, grosses i amb la cara vista pol.lida, lligades amb abundant morter. Per contra, la part moderna es caracteritza per un parament fet amb pedres de formes i mides irregulars disposades de manera poc acurada. Un altre element diferenciador són les espitlleres: unes, les antigues, estan fetes amb blocs de granit treballats i les altres, amb lloses de pissarra col·locades verticals.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33, p.40-43.
* Pujol, M. (1997) - "La vila de Roses (segles XIV-XVI)", Col·lecció: Papers de Recerca, 2, Ajuntament de Roses.
* D.a. (1995) - "L'evolució urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", A.I.E.E., núm. 28, Figueres, p.43-69.
* D.a. (1994) - "Els recintes emmurallats de la vila medieval de Roses", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.19-41.
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Badia, J. (1990) - "Muralles medievals de Roses" a Catalunya Romànica, Vol. IX. L'Empordà II, p.788
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona, p.234-235.

[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Fitxer:Torremuralla.JPG

2009-07-09T14:28:29Z

Merce:

Dolmen del Turó de l'Home

2009-07-09T14:12:13Z

Merce:

[[Categoria: Prehistòria]]
[[Imatge:Turohome.jpg|350px|thumb|dreta|Dolmen del Turó de l'Home]]
Megàlit conegut també com a dolmen del Puig de la Sureda d'en Mairó i Llit del General. Es troba en un replà elevat, a tocar el cingle del vessant nordoest de la serra de la Torre del Sastre.

És un sepulcre de corredor, amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret. Està bastit en un suau pendent, de sudest a nordoest. Està orientat al sudoest. La cambra era trapezoïdal curta, formada per cinc lloses i coberta. Aquesta coberta és ovalada, de secció rectangular. No hi ha restes del corredor, que possiblemente era de lloses o de murs de pedra seca, tampoc gairebé del túmul, que devia ser circular. Les dimensions internes de la cambra eren 1,8 metres de longitud, 1,4 metres d'amplada i 1,57 metres d'alçada.

Pere Bosch-Gimpera en parla per primera vegada el 1919, en motiu de l'excavació arqueològica que hi van fer ell mateix i Francesc Sabater de Roses, el seu descobridor, acompanyats per Emili Gandia. Hi van trobar un tros de ceràmica i fragments d'ossos. Els anys 1935 i 1946 es van tornar a fer excavacions, la darrera amb més èxit ja que hi van trobar una làmina de sílex de 33 cm de longitud, de color marró transparent i forma triangular, un raspador de sílex, una peça de collaret cilíndrica i un tros de ceràmica.

Pertany a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, a la segona meitat del IV mil.leni a.C.

==Localització==

===Coordenades===
*''' GPS''': 42º 15' 56" N 3º 11' 30" E
*''' Decimal''': Lat. 42.26555555555556 Lon. 3.1916666666666664

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26555555555556" lon="3.1916666666666664" width="350" height="350" controls="large">
42.26555555555556, 3.1916666666666664
Dolmen del Turó de l'Home
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat d'aquest dolmen.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=catala&pg=103&men=DPMFNFON&op= El jove alcalde arqueòleg de Roses]. Roses Digital.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

Fitxer:Turohome.jpg

2009-07-09T14:11:37Z

Merce:

Castell de Bufalaranya

2009-07-06T15:41:11Z

Merce:

[[Imatge:bufalaranya.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya5.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya6.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.

Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern.

<blockquote>Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. <ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote>

==Arquitectura i estructura==
[[Imatge:bufalaranya3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]

El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles.

L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.

El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda.

La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm.

La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.

Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada.

Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* UTM: X=4682770 Y=516120
* GPS: 42° 17' 49.16" N 3° 11' 44" E
* Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296989514411365" lon="3.1955564829506793" width="350" height="350" controls="large">
42.296989514411365, 3.1955564829506793
Castell de Bufalaranya
</googlemap>

==Situació==
Serrat de can Berta

==Com arribar-hi==
Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:bufalaranya7.jpg|350px|thumb|dreta|Finestra]]
[[Imatge:bufalaranya4.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'''opus spicatum'']]
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.

Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.

Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)

Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.

Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.

Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc).

Camí d'accés

Subsòl del castell.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Castell de Bufalaranya

2009-07-06T15:40:14Z

Merce:

[[Imatge:bufalaranya.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya5.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya6.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.

Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern.

<blockquote>Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. <ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote>

==Arquitectura i estructura==
[[Imatge:bufalaranya3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]

El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles.

L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.

El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda.

La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm.

La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.

Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada.

Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* UTM: X=4682770 Y=516120
* GPS: 42° 17' 49.16" N 3° 11' 44" E
* Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296989514411365" lon="3.1955564829506793" width="350" height="350" controls="large">
42.296989514411365, 3.1955564829506793
Castell de Bufalaranya
</googlemap>

==Situació==
Serrat de can Berta

==Com arribar-hi==
Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:bufalaranya7.jpg|350px|thumb|esquerra|Finestra]]
[[Imatge:bufalaranya4.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'''opus spicatum'']]
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.

Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.

Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)

Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.

Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.

Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc).

Camí d'accés

Subsòl del castell.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Castell de Bufalaranya

2009-07-06T15:39:21Z

Merce:

[[Imatge:bufalaranya.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya5.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya6.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.

Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern.

<blockquote>Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. <ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote>

==Arquitectura i estructura==
[[Imatge:bufalaranya3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]

El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles.
[[Imatge:bufalaranya7.jpg|350px|thumb|esquerra|Finestra]]

L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.

El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda.

La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm.

La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.

Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada.

Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* UTM: X=4682770 Y=516120
* GPS: 42° 17' 49.16" N 3° 11' 44" E
* Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296989514411365" lon="3.1955564829506793" width="350" height="350" controls="large">
42.296989514411365, 3.1955564829506793
Castell de Bufalaranya
</googlemap>

==Situació==
Serrat de can Berta

==Com arribar-hi==
Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:bufalaranya4.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'''opus spicatum'']]
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.

Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.

Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)

Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.

Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.

Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc).

Camí d'accés

Subsòl del castell.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Castell de Bufalaranya

2009-07-06T15:37:54Z

Merce:

[[Imatge:bufalaranya.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya5.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya6.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.

Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern.

<blockquote>Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. <ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote>

==Arquitectura i estructura==
[[Imatge:bufalaranya3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]
[[Imatge:bufalaranya7.jpg|350px|thumb|dreta|Finestra]]

El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles.

L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.

El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda.

La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm.

La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.

Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada.

Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* UTM: X=4682770 Y=516120
* GPS: 42° 17' 49.16" N 3° 11' 44" E
* Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296989514411365" lon="3.1955564829506793" width="350" height="350" controls="large">
42.296989514411365, 3.1955564829506793
Castell de Bufalaranya
</googlemap>

==Situació==
Serrat de can Berta

==Com arribar-hi==
Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:bufalaranya4.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'''opus spicatum'']]
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.

Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.

Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)

Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.

Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.

Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc).

Camí d'accés

Subsòl del castell.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Castell de Bufalaranya

2009-07-06T15:36:31Z

Merce:

[[Imatge:bufalaranya.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya5.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya6.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya8.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.

Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern.

<blockquote>Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. <ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote>

==Arquitectura i estructura==
[[Imatge:bufalaranya3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]
[[Imatge:bufalaranya7.jpg|350px|thumb|dreta|Finestra]]

El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles.

L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.

El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda.

La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm.

La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.

Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada.

Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* UTM: X=4682770 Y=516120
* GPS: 42° 17' 49.16" N 3° 11' 44" E
* Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296989514411365" lon="3.1955564829506793" width="350" height="350" controls="large">
42.296989514411365, 3.1955564829506793
Castell de Bufalaranya
</googlemap>

==Situació==
Serrat de can Berta

==Com arribar-hi==
Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:bufalaranya4.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'''opus spicatum'']]
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.

Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.

Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)

Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.

Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.

Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc).

Camí d'accés

Subsòl del castell.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Fitxer:Bufalaranya8.jpg

2009-07-06T15:35:33Z

Merce:

Fitxer:Bufalaranya7.jpg

2009-07-06T15:35:00Z

Merce:

Fitxer:Bufalaranya6.jpg

2009-07-06T15:34:28Z

Merce:

Fitxer:Bufalaranya5.jpg

2009-07-06T15:33:23Z

Merce: s'ha penjat una nova versió de «Imatge:Bufalaranya5.jpg»

Castell de Bufalaranya

2009-07-06T15:23:03Z

Merce:

[[Imatge:bufalaranya.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya5.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.

Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern.

<blockquote>Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. <ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote>

==Arquitectura i estructura==
[[Imatge:bufalaranya3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]

El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles.

L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.

El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda.

La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm.

La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.

Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada.

Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* UTM: X=4682770 Y=516120
* GPS: 42° 17' 49.16" N 3° 11' 44" E
* Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296989514411365" lon="3.1955564829506793" width="350" height="350" controls="large">
42.296989514411365, 3.1955564829506793
Castell de Bufalaranya
</googlemap>

==Situació==
Serrat de can Berta

==Com arribar-hi==
Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:bufalaranya4.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'''opus spicatum'']]
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.

Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.

Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)

Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.

Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.

Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc).

Camí d'accés

Subsòl del castell.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Ciutadella

2009-07-06T15:21:55Z

Merce:

[[Imatge:ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Una altra imatge aèria]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Ciutadella

2009-07-06T15:21:02Z

Merce:

[[Imatge:ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Una altra imatge aèria]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Ciutadella

2009-07-06T15:19:53Z

Merce: /* Fotografia panoràmica */

[[Imatge:ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Una altra imatge aèria]]
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]