Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

La Torreta

2012-06-22T14:27:09Z

Havalina:

[[Imatge:Torreta.jpg|350px|thumb|dreta|La Torreta, actual magatzem agrícola]]
'''La Torreta''' és una torre que pertanyia a una antiga masia fortificada, datada entre els segles XVI i XVII, de la que només en queden poques parets. Actualment l’estructura s’utilitza com a magatzem agrícola encara que s’hi reconeix el passat defensiu. La torre és de planta quadrada i fa uns 5’8 metres de costat. Els murs, construïts a base de lloses de pissarra i morter, són gruixuts i presenten diverses obertures. Una és una finestra al primer pis, aquesta té una llosa amb motllura com ampit i un gran carreu com llinda. Les altres són quatre espitlleres de forma quadrada, una altra de rectangular a la part baixa i una de quadrada en el pis superior.

La porta es troba a la façana de llevant i es troba elevada respecte al pas actual. S’hi accedeix mitjançant una rampa esglaonada construïda a principi del segle XX amb pedres i terres de la masia enrunada ja que la porta d’accés es troba enlairada 2,50 metres. Té una llinda feta amb un gran bloc de pedra grisa i sobre s’observa una sagetera tapiada.

La torre consta de dues parts diferenciades. Una és la base, atalussada i d’una altura d’1 metre 60. L’altra és l’edifici, estructurat en planta baixa, coberta amb volta semiesfèrica i primer pis. El teulat a un vessant que s’observa actualment és de factura més moderna ja que antigament hi hauria hagut un terrat amb una barana de ferro.

L’indret es troba al mig d’un olivar conreat a pocs metres de la carretera que va de Roses a Cadaqués, a la vall de [[la Trencada]]

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 515250 Y=4682110

==Mapa==
<googlemap version="0.9" lat="42.293278" lon="3.186942" width="350" height="350" controls="large">
42.29315, 3.186974
La Torreta
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*L’aspecte general de l’element concretada en el volum, l’ordre compositiu i la tipologia dels material.
*Possibles restes estructurals associats a l’element corresponent a àmbits adjacents que estan desfigurats per intervencions modernes.
*El subsòl del lloc on s’aixeca la torre ampliada en uns 20 metres en totes direccions.
*Relació de l’element amb la carrerada empedrada que passa a pocs metres.
*Camí d’accés a l’element.

[[Category: A pagès]]
[[Category: Soledat]]
[[Category: Paisatge rural]]
[[Category: Segles XVI i XVII]]

Fitxer:Torreta.jpg

2012-06-22T14:25:13Z

Havalina:

Pops

2012-03-20T17:53:24Z

Havalina:

[[Categoria: el medi marí]]
[[Categoria: cuina]]

[[Fitxer:Pop.jpg|350px|thumb|dreta|Pop, foto de trebol-a]]

El pop és un mol·lusc [[Cefalòpodes|cefalòpode]] marí i carnívor .El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses. Té ulls grans el que li proporciona una visió aguda. Passen gran part del temps de la seva vida amagant-se i poden créixer fins a un metre de llarg.

== Com viuen==

Els pops són animals del [[Fons del mar|fons marí]], pel que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual poden orientar en diverses direccions.

Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus amagatalls. Si no tenen cap aixopluc adequat a prop el construeixen ells mateixos a base de pedres que trobin pel fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits fan el niu també, durant el període de cria, en petxines buides de [[mol·luscs bivalves]].

== Què mengen ==

Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol·luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar-se lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. És unes de les poques espècies perillosa per als humans.

D'altra banda, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'[[anguila morena]]. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel·leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.

== Com es reprodueixen ==

Un mascle interessat en aparellar-se s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótil, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera.

Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatófors es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços (8). Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los.

Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons.

En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.

== Com es pesquen ==

Hi ha molts tipus de pescar pops:

'''Càntirs, cistells, llaunes o qualsevol recipient:'''

Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de "refugi" als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus [[palangre]]) i es deixa que es pesqui sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))

'''Tauleta o taula:'''

Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.

És una taula de fusta o altre material plàstic en la que en una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, sardina o similar. Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.

Des de l'embarcació es farà a la deriva "rotllo" i es trien els fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons "concheros" en què abunden les "llits" d'aquests cefalòpodes.

La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa es té especial atenció a realitzar-ho suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.

A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).

'''Potera:'''

Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.

En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs

La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.

== Receptes amb pop ==
[[Fitxer:Popgallega.jpg|350px|thumb|dreta|Pop a la gallega, foto de JaulaDeArdilla]]

===Pop a la gallega===

'''Ingredients (4 persones ):'''

* Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)
* 1 Fulla de llorer
* Sal gruixuda
* Pebre dolç
* Pebre vermell picant
* Oli oliva verge

''''' Preparació :'''''

# Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc
# Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.
# Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.
# Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.
# Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.

===Pop al vi negre===

'''Ingredients (4 persones ):'''

* 1k 1 / 2 de pops petits.
* 10 pebres grosses.
* 1 grapat d'herbes aromàtiques (marduix, [[farigola]], [[llorer]]).
* Sal al gust.
* Oli d'oliva.
* 3/4 de litre de vi negre (de taula).
* 1 cabeça d'all.
* 1 / 2 ceba picada.
* 7 tomàquets vermells.
* 6 xilis verds sencers.

'''Preparació:'''

# Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.
# Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.
# Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.
# Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.
# Es fregeixen en oli l'all i la ceba.
# S'afegeixen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.
# S'afegeix el tomàquet.
# Es deixa coure 15 aproximadament.
# Ja està llest. Se serveix amb arròs blanc.

Grup de Teatre de Roses

2012-03-05T10:27:32Z

Havalina: /* Obres */

Prèviament al 1975, Roses ja disposava d’un grup de teatre (sense anomenar-se encara''' Grup de Teatre de Roses''').
El primer intent de formació de l’actual grup, tingué lloc l’any 1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.
El mes de maig de 1981, un grup d’amics ja dirigits per [[Ignasi Tomàs]], director del GTR, varen aprofitar el Festival de La SUF, per representar un petit fragment de les bruixes, de'' Macbeth'', de W. Shakespeare.
Però no fou fins a la tardor del 1981 que el grup es va constituir amb motiu de la representació d’''[[Els Pastorets]]'' per primera vegada, en els quals hi participaren una trentena de persones.
Amb poc temps, aquests varen establir-se com a tradició nadalenca i amb els anys el nombre de participants augmentà considerablement.

El mes d’abril de 1982, s’estrenà l’obra ''[[La terra es belluga]]'', de Jordi Bordas, a la sala d’actes La SUF. Més tard, el mes d’agost d’aquell mateix any, es tornà a representar l’obra a la Plaça de l’Església de la vila, en la qual un parell de dies abans hi havia actuat el grup DAGOLL DAGOM amb l’espectacle'' Glups''.

L’any 1983 s’estrenaren les obres ''[[En Picarol al país de les cares llargues]]'', d’Andreu Vallvé i Ventosa, i'' [[La comèdia de l’olla]]'', de Plaute. Aquesta darrera, es representà dins els Festival de La SUF.

Al febrer de 1984, s’estrenà ''[[Quan la ràdio parlava de Franco]]'', a la representació de la qual hi assistí l’autor, Josep Mª Benet i Jornet, que felicità tots i cada un dels actors, que havien fet una excel•lent representació.

Al 1985 es produí l’estrena de'' [[La Bella Helena]]'', de Peter Hack i Jaques Offenbach, que fou la primera obra musical, amb la combinació de cant i ball.
També aquest any es va cel·lebrar el [[Festival de La SUF]], on s’hi varen representar un recull de les obres fetes des de llavors pel grup.

En el següent Festival de La SUF, l’any 1986, el GTR va muntar la peça breu “'[['L’anada al teatre]]''” del recull Tafalitats, de Karl Valentin, la qual resultà un éxit rotund, tot ressaltant el vessant còmic de la interpretació , fent que el públic no deixés de riure fins el final.
L’any 1986, també varen estrenar l’obra'' [[George Dandin]]'', de Molière, amb un vestuari i una escenografia molt aconseguida i elaborada pel propi grup.

''[[La filla del mar]]'', d’Ángel Guimerà, que s’estrenà el mes de maig de 1987, fou una de les obres més apreciades pel públic. Tingué un enorme ressò al municipi de Roses, ja que la gent gran del poble assegurava que l’obra els duia moltíssims records i els reflexava l’ambient de la vila pesquera que havia estat Roses en aquella època.
Cal destacar, també, que en aquesta obra varen recuperar a dues actrius, les quals ja havien representat l’obra anteriorment, una de les quals va ser Maria Vicens, la qual hi va participar trenta-vuit anys després de la darrera representació.

També, durant el mes de maig de 1987, es va representar, al Festival de La SUF, una altra de les peces breus de Tafalitats, de K.Valentin, anomenada “''[[L’anada al fotofraf]]''”.

L’any 1988 s’estrenà l’obra ''[[Allò que tal vegada s’esdevingué]]'', de Joan Olivé (Pere Quart). Aquesta va ésser una obra molt especial, la qual sorprengué molt el públic, ja que els actors varen aconseguir mantenir un contacte directe amb aquest, dirigint-s’hi directament, i interpretant-ne l’obra a pocs metres de la gent, sobre un tapís de cotó, situat al damunt d’una plataforma esfèrica que girava.

Al 1989 es formà l’[[Octet Musical del GTR]] amb la col·laboració de [[Teresa Janer]], pianista vinculada al grup des del seu origen i responsable de la part musical de les representacions nadalenques d’''Els Pastorets.''
L’Octet incloïa, en el seu repertori, música del Renaixement espanyol, música popular catalana, i també peces de Haendel, Verdi, Mozart i Bach, entre d’altres.
La seva finalitat fou acostar i fer fruir de la música a tota la societat.
També va ser a l’any 1989 quan es va representar''[[ La senyora de Sade]]'', de Yuko Mishima. Aquesta obra destacà envers les altres, per l’espectacular muntatge que la constituïa i la magnífica actuació d’uns actors increïblement vestits i maquillats.

Al mes de maig de 1990, es va estrenar''[[ Salomé]]'', d’Oscar Wilde. Aquesta obra és recordada per un munt d’anècdotes, com ara la de l’efecte que va causar l’aparició del cap de Iokanaan, el protagonista de l’obra, ja que el motlle d’aquest es va construir sobre el rostre de l’actor Lluís Ribas.

''[[Deixeu-me ser mariner]]'', de Serra i Fontelles, es va representar el mes de novembre d’aquell mateix any.

També varen representar una divertidíssima versió de l’òpera'' [[Carmen]]'', en què participà tot el grup.

El 25 d’abril de 1992 uns quants components del grup varen participar, coreografiant el “Gran Pas a Quatre”, a la IV [[Trobada de dansa de Roses]], organitzada per l’acadèmia de dansa Danny’s.

Després d’un temps, l’any 1994, el GTR representà ''[[Dolça de les Tàpies]]'', monòleg de dues hores i mitja, amb l’actuació de l’excel·lent Maria Vicens que, malgrat l’edat que tenia en aquell moment, no va impedir-li que s’aprengués tot aquell guió i ens enlluernés amb la seva increïble actuació.

L’any 1997 Ignasi Tomàs s’atreví amb un altre Molière, representant ''[[El malalt imaginari]]''. Joan Comella fou el responsable de l’escenografia (juntament amb els muntadors del GTR) i de la decoració. L’obra comptà, també, amb la col·laboració musical de Pilar Guarner Escolano, al clavicèmbal.

''[[És així si us ho sembla]]'', de Luigi Pirandello, fou l’obra que es representà l’any 1998, demostrant que, als membres del GTR els agraden els reptes i que cada cop es posen el llistó més alt. Obtingué una excel•lent acceptació del públic.

El juny 1999 fou el torn de'' [[Les Noces de Fígaro]]'', de Beaumarchais , la qual fou vista per uns mil tres-cents espectadors, que tot i tractant-se d’un grup amateur, ja començava a ser un fet normal pel GTR.

Dins del ventall d’activitats del GTR, s’hi inclouen també recitals de poesia com els representats a la inauguració de l’exposició, a Roses, de l’Escola Municipal de Tapissos de Barcelona, la inauguració de la Biblioteca Vicens Vives de Roses, així com l’homenatge a Miquel Martí i Pol, organitzat i realitzat per l’IES Cap Norfeu de Roses i dirigit per Ignasi Tomàs.

El desembre de 2000 el GTR organitzà un concert extraordinari de Nadal, gràcies al qual inicià la seva col·laboració amb la Coral Cantiga i el director [[Josep Prats.]]

L’any 2000, també, es representà l’obra ''[[Loot “el botí”]]'', de Joe Orton, una comèdia negra, d’origen anglès. Aquesta fou la darrera obra que es va representar a La SUF.

Per tal de commemorar el vintè aniversari del grup, Ignasi Tomàs va optar per estrenar un muntatge espectacular a la Ciutadella de Roses, l’any 2001, basat en textos de l’autor Federíco Garcia Lorca. L’adaptació la va fer ell mateix, i l’anomenà ''[[Invitació al somni]]''. Es basà en fragments d’obres de l’autor granadí, com ara Bodas de Sangre, Poeta en Nueva York, Yerma, La casa de Bernarda Alba, Doña Rosita la soltera, Romancero Gitano, i altres.
L’espectacle va comptar amb la col·laboració del músic Feliu Gasull, el qual en composà la part musical, el cor de cambra Lerània, les pianistes [[Carme Vilà]] i Pilar Guarné, les sopranos [[Clàudia Schneider]] i Uma Ysamat, i la ballarina Sílvia Busquets.

El mes de juny de 2002, i amb una absoluta alegria, es representà la “cantata” ''[[Tonalitat de l’infinit]]'', d’Enric Casasses i Feliu Gasull, amb motiu de la inauguració del Teatre Municipal de Roses (TMR). Això significava que, des de llavors, el grup tindria un local estable per a poder assajar.
La “cantata” fou interpretada, durant 5 dies, per 750 escolars de Roses, la soprano Clàudia Schneider, i una orquestra de cambra, formada per nou músics de l’Auditori de Barcelona.
L’acte s’inaugurà pel qui en aquell moment era el president de la Generalitat, el molt honorable Sr. Jordi Pujol, el qual definí l’espectacle com a “un temple d’emocions”.

La primera obra amb què van haver d’enfrontar-se al nou Teatre Municipal de Roses, fou ''[[Sis personatges en cerca d’autor]]'', de Luigi Pirandello, que s’estrenà l’any 2003.

''[[Dissabte, diumenge i dilluns]]'',d’Eduardo de Filippo, s’estrenà el 2004

La tragèdia grega ''[[Medea]]'' fou l’obra escollida per tal de celebrar el 25è aniversari del grup. L’obra es representà a la Ciutadella, el mes de juny de 2006.
Aquell any Ignasi Tomàs i el GTR recolliren les [[Dragmes]] que els va atorgar l’Ajuntament de Roses per la seva trajectòria artística.

''[[Portes obertes]]'', espectacle que es representà l’any 2006, va ser l’excusa perfecte per a poder ensenyar als espectadors com és i com funciona el dia a dia dins del TMR. Els actors varen representar, còmicament, la feina que fan les cosidores, la dels muntadors i inclús la dels mateixos actors quan assagen.
El 2007 estrenaren ''[[Un matrimoni de Boston]]'', obra en què participaren tres actrius: Anna Vicens, M. Teresa Seseras i Montserrat Sastre. Ha estat l’obra més representada de la història del GTR.

L’any 2008 representaren''[[Els peixos de colors]]'', de Jean Anouin i, més tard, l’adaptació, elaborada per Iganasi Tomàs, dels textos de l’obra de Mercè Rodoreda ''[[M.R.G. D’amor i d’enyor]]'', per a la “Nit dels Poetes” de Girona.
També participaren activament a l’audiovisual en la inauguració del Museu d’Història de Lleida. També, amb motiu de l’exposició realitzada per commemorar el bicentenari de la Guerra del Francès, posaren veu al document d’àudio realitzat per a aquesta ocasió.

''[[T’odio amor meu]]'', fou l’obra que s’estrenà el 2009, juntament amb l’adaptació teatral, elaborada per Ignasi Tomàs, de l’obra ''[[….Un got d’aigua fresca]]'', de Maria Àngels Anglada. Aquesta darrera, fou representada per a la “Nit dels Poetes”, de Girona.

==Obres==

*''[[Els Pastorets]]'' (1981)
* ''La terra es belluga'', de Jordi Bordas (1982)
* ''En Picarol al país de les cares llargues'', d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
* ''Quan la ràdio parlava de Franco'', de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
* ''La Bella Helena'', de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
*'' L'anada al teatre'', del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
* ''George Dandin'', de Molière (1986)
* ''La filla del mar'', d’Ángel Guimerà (1987)
* ''L’anada al fotofraf'', del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
* ''Allò que tal vegada s’esdevingué'', de Joan Olivé (1988)
* ''La Senyora de Sade'', de Yuko Mishima (1989)
* ''Salomé'', d’Oscar Wilde (1990)
* ''Deixeu-me ser mariner'', de Serra i Fontelles (1990)
* Adaptació de l'òpera ''Carmen'' (1990)
* ''Dolça de les Tàpies'' (1994)
* ''[[El malalt imaginàri]]'', de Molière (1997)
*'' És així si us ho sembla'', de Luigi Pirandello (1998)
* ''Les Noces de Fígaro'', de Beaumarchais (1999)
* ''Loot (El Botí)'', de Joe Orton (2000)
* ''Invitació al somni'', adaptació d'[[Ignasi Tomàs]] i Feliu Gasull (2001)
* ''Tonalitat de l'infinit'', d’Enric Casasses i Feliu Gasull (2002)
* ''Sis personatges en cerca d'autor'', de Luigi Pirandello (2003)
* ''Dissabte, diumenge i dilluns'', d'Eduardo de Fillipo (2004)
*'' Medea'', d'Eurípides (2006)
* ''Jornada de Portes obertes'' (2006)
* ''Un matrimoni de Boston'' (2007)
* ''Els peixos de colors'', de Jean Anouin (2008)
* ''M.R.G. D’amor i d’enyor'', fragments de l'obra de Mercè Rodoreda (2008)
* ''T’odio amor meu'', de Dorothy Parker (2009)
* ''... Un got d'aigua fresca'', fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)

[[Categoria:Teatre]] [[Categoria:oci]] [[Categoria: Segle XX]] [[Categoria:Segle XXI]]

[[Categoria:Passió]] [[Categoria:prosperitat]] [[Categoria:priviliegi]]

Grup de Teatre de Roses

2012-03-05T10:27:07Z

Havalina: /* Obres */

Prèviament al 1975, Roses ja disposava d’un grup de teatre (sense anomenar-se encara''' Grup de Teatre de Roses''').
El primer intent de formació de l’actual grup, tingué lloc l’any 1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.
El mes de maig de 1981, un grup d’amics ja dirigits per [[Ignasi Tomàs]], director del GTR, varen aprofitar el Festival de La SUF, per representar un petit fragment de les bruixes, de'' Macbeth'', de W. Shakespeare.
Però no fou fins a la tardor del 1981 que el grup es va constituir amb motiu de la representació d’''[[Els Pastorets]]'' per primera vegada, en els quals hi participaren una trentena de persones.
Amb poc temps, aquests varen establir-se com a tradició nadalenca i amb els anys el nombre de participants augmentà considerablement.

El mes d’abril de 1982, s’estrenà l’obra ''[[La terra es belluga]]'', de Jordi Bordas, a la sala d’actes La SUF. Més tard, el mes d’agost d’aquell mateix any, es tornà a representar l’obra a la Plaça de l’Església de la vila, en la qual un parell de dies abans hi havia actuat el grup DAGOLL DAGOM amb l’espectacle'' Glups''.

L’any 1983 s’estrenaren les obres ''[[En Picarol al país de les cares llargues]]'', d’Andreu Vallvé i Ventosa, i'' [[La comèdia de l’olla]]'', de Plaute. Aquesta darrera, es representà dins els Festival de La SUF.

Al febrer de 1984, s’estrenà ''[[Quan la ràdio parlava de Franco]]'', a la representació de la qual hi assistí l’autor, Josep Mª Benet i Jornet, que felicità tots i cada un dels actors, que havien fet una excel•lent representació.

Al 1985 es produí l’estrena de'' [[La Bella Helena]]'', de Peter Hack i Jaques Offenbach, que fou la primera obra musical, amb la combinació de cant i ball.
També aquest any es va cel·lebrar el [[Festival de La SUF]], on s’hi varen representar un recull de les obres fetes des de llavors pel grup.

En el següent Festival de La SUF, l’any 1986, el GTR va muntar la peça breu “'[['L’anada al teatre]]''” del recull Tafalitats, de Karl Valentin, la qual resultà un éxit rotund, tot ressaltant el vessant còmic de la interpretació , fent que el públic no deixés de riure fins el final.
L’any 1986, també varen estrenar l’obra'' [[George Dandin]]'', de Molière, amb un vestuari i una escenografia molt aconseguida i elaborada pel propi grup.

''[[La filla del mar]]'', d’Ángel Guimerà, que s’estrenà el mes de maig de 1987, fou una de les obres més apreciades pel públic. Tingué un enorme ressò al municipi de Roses, ja que la gent gran del poble assegurava que l’obra els duia moltíssims records i els reflexava l’ambient de la vila pesquera que havia estat Roses en aquella època.
Cal destacar, també, que en aquesta obra varen recuperar a dues actrius, les quals ja havien representat l’obra anteriorment, una de les quals va ser Maria Vicens, la qual hi va participar trenta-vuit anys després de la darrera representació.

També, durant el mes de maig de 1987, es va representar, al Festival de La SUF, una altra de les peces breus de Tafalitats, de K.Valentin, anomenada “''[[L’anada al fotofraf]]''”.

L’any 1988 s’estrenà l’obra ''[[Allò que tal vegada s’esdevingué]]'', de Joan Olivé (Pere Quart). Aquesta va ésser una obra molt especial, la qual sorprengué molt el públic, ja que els actors varen aconseguir mantenir un contacte directe amb aquest, dirigint-s’hi directament, i interpretant-ne l’obra a pocs metres de la gent, sobre un tapís de cotó, situat al damunt d’una plataforma esfèrica que girava.

Al 1989 es formà l’[[Octet Musical del GTR]] amb la col·laboració de [[Teresa Janer]], pianista vinculada al grup des del seu origen i responsable de la part musical de les representacions nadalenques d’''Els Pastorets.''
L’Octet incloïa, en el seu repertori, música del Renaixement espanyol, música popular catalana, i també peces de Haendel, Verdi, Mozart i Bach, entre d’altres.
La seva finalitat fou acostar i fer fruir de la música a tota la societat.
També va ser a l’any 1989 quan es va representar''[[ La senyora de Sade]]'', de Yuko Mishima. Aquesta obra destacà envers les altres, per l’espectacular muntatge que la constituïa i la magnífica actuació d’uns actors increïblement vestits i maquillats.

Al mes de maig de 1990, es va estrenar''[[ Salomé]]'', d’Oscar Wilde. Aquesta obra és recordada per un munt d’anècdotes, com ara la de l’efecte que va causar l’aparició del cap de Iokanaan, el protagonista de l’obra, ja que el motlle d’aquest es va construir sobre el rostre de l’actor Lluís Ribas.

''[[Deixeu-me ser mariner]]'', de Serra i Fontelles, es va representar el mes de novembre d’aquell mateix any.

També varen representar una divertidíssima versió de l’òpera'' [[Carmen]]'', en què participà tot el grup.

El 25 d’abril de 1992 uns quants components del grup varen participar, coreografiant el “Gran Pas a Quatre”, a la IV [[Trobada de dansa de Roses]], organitzada per l’acadèmia de dansa Danny’s.

Després d’un temps, l’any 1994, el GTR representà ''[[Dolça de les Tàpies]]'', monòleg de dues hores i mitja, amb l’actuació de l’excel·lent Maria Vicens que, malgrat l’edat que tenia en aquell moment, no va impedir-li que s’aprengués tot aquell guió i ens enlluernés amb la seva increïble actuació.

L’any 1997 Ignasi Tomàs s’atreví amb un altre Molière, representant ''[[El malalt imaginari]]''. Joan Comella fou el responsable de l’escenografia (juntament amb els muntadors del GTR) i de la decoració. L’obra comptà, també, amb la col·laboració musical de Pilar Guarner Escolano, al clavicèmbal.

''[[És així si us ho sembla]]'', de Luigi Pirandello, fou l’obra que es representà l’any 1998, demostrant que, als membres del GTR els agraden els reptes i que cada cop es posen el llistó més alt. Obtingué una excel•lent acceptació del públic.

El juny 1999 fou el torn de'' [[Les Noces de Fígaro]]'', de Beaumarchais , la qual fou vista per uns mil tres-cents espectadors, que tot i tractant-se d’un grup amateur, ja començava a ser un fet normal pel GTR.

Dins del ventall d’activitats del GTR, s’hi inclouen també recitals de poesia com els representats a la inauguració de l’exposició, a Roses, de l’Escola Municipal de Tapissos de Barcelona, la inauguració de la Biblioteca Vicens Vives de Roses, així com l’homenatge a Miquel Martí i Pol, organitzat i realitzat per l’IES Cap Norfeu de Roses i dirigit per Ignasi Tomàs.

El desembre de 2000 el GTR organitzà un concert extraordinari de Nadal, gràcies al qual inicià la seva col·laboració amb la Coral Cantiga i el director [[Josep Prats.]]

L’any 2000, també, es representà l’obra ''[[Loot “el botí”]]'', de Joe Orton, una comèdia negra, d’origen anglès. Aquesta fou la darrera obra que es va representar a La SUF.

Per tal de commemorar el vintè aniversari del grup, Ignasi Tomàs va optar per estrenar un muntatge espectacular a la Ciutadella de Roses, l’any 2001, basat en textos de l’autor Federíco Garcia Lorca. L’adaptació la va fer ell mateix, i l’anomenà ''[[Invitació al somni]]''. Es basà en fragments d’obres de l’autor granadí, com ara Bodas de Sangre, Poeta en Nueva York, Yerma, La casa de Bernarda Alba, Doña Rosita la soltera, Romancero Gitano, i altres.
L’espectacle va comptar amb la col·laboració del músic Feliu Gasull, el qual en composà la part musical, el cor de cambra Lerània, les pianistes [[Carme Vilà]] i Pilar Guarné, les sopranos [[Clàudia Schneider]] i Uma Ysamat, i la ballarina Sílvia Busquets.

El mes de juny de 2002, i amb una absoluta alegria, es representà la “cantata” ''[[Tonalitat de l’infinit]]'', d’Enric Casasses i Feliu Gasull, amb motiu de la inauguració del Teatre Municipal de Roses (TMR). Això significava que, des de llavors, el grup tindria un local estable per a poder assajar.
La “cantata” fou interpretada, durant 5 dies, per 750 escolars de Roses, la soprano Clàudia Schneider, i una orquestra de cambra, formada per nou músics de l’Auditori de Barcelona.
L’acte s’inaugurà pel qui en aquell moment era el president de la Generalitat, el molt honorable Sr. Jordi Pujol, el qual definí l’espectacle com a “un temple d’emocions”.

La primera obra amb què van haver d’enfrontar-se al nou Teatre Municipal de Roses, fou ''[[Sis personatges en cerca d’autor]]'', de Luigi Pirandello, que s’estrenà l’any 2003.

''[[Dissabte, diumenge i dilluns]]'',d’Eduardo de Filippo, s’estrenà el 2004

La tragèdia grega ''[[Medea]]'' fou l’obra escollida per tal de celebrar el 25è aniversari del grup. L’obra es representà a la Ciutadella, el mes de juny de 2006.
Aquell any Ignasi Tomàs i el GTR recolliren les [[Dragmes]] que els va atorgar l’Ajuntament de Roses per la seva trajectòria artística.

''[[Portes obertes]]'', espectacle que es representà l’any 2006, va ser l’excusa perfecte per a poder ensenyar als espectadors com és i com funciona el dia a dia dins del TMR. Els actors varen representar, còmicament, la feina que fan les cosidores, la dels muntadors i inclús la dels mateixos actors quan assagen.
El 2007 estrenaren ''[[Un matrimoni de Boston]]'', obra en què participaren tres actrius: Anna Vicens, M. Teresa Seseras i Montserrat Sastre. Ha estat l’obra més representada de la història del GTR.

L’any 2008 representaren''[[Els peixos de colors]]'', de Jean Anouin i, més tard, l’adaptació, elaborada per Iganasi Tomàs, dels textos de l’obra de Mercè Rodoreda ''[[M.R.G. D’amor i d’enyor]]'', per a la “Nit dels Poetes” de Girona.
També participaren activament a l’audiovisual en la inauguració del Museu d’Història de Lleida. També, amb motiu de l’exposició realitzada per commemorar el bicentenari de la Guerra del Francès, posaren veu al document d’àudio realitzat per a aquesta ocasió.

''[[T’odio amor meu]]'', fou l’obra que s’estrenà el 2009, juntament amb l’adaptació teatral, elaborada per Ignasi Tomàs, de l’obra ''[[….Un got d’aigua fresca]]'', de Maria Àngels Anglada. Aquesta darrera, fou representada per a la “Nit dels Poetes”, de Girona.

==Obres==

* "[[Els Pastorets]]" (1981)
* ''La terra es belluga'', de Jordi Bordas (1982)
* ''En Picarol al país de les cares llargues'', d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
* ''Quan la ràdio parlava de Franco'', de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
* ''La Bella Helena'', de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
*'' L'anada al teatre'', del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
* ''George Dandin'', de Molière (1986)
* ''La filla del mar'', d’Ángel Guimerà (1987)
* ''L’anada al fotofraf'', del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
* ''Allò que tal vegada s’esdevingué'', de Joan Olivé (1988)
* ''La Senyora de Sade'', de Yuko Mishima (1989)
* ''Salomé'', d’Oscar Wilde (1990)
* ''Deixeu-me ser mariner'', de Serra i Fontelles (1990)
* Adaptació de l'òpera ''Carmen'' (1990)
* ''Dolça de les Tàpies'' (1994)
* ''[[El malalt imaginàri]]'', de Molière (1997)
*'' És així si us ho sembla'', de Luigi Pirandello (1998)
* ''Les Noces de Fígaro'', de Beaumarchais (1999)
* ''Loot (El Botí)'', de Joe Orton (2000)
* ''Invitació al somni'', adaptació d'[[Ignasi Tomàs]] i Feliu Gasull (2001)
* ''Tonalitat de l'infinit'', d’Enric Casasses i Feliu Gasull (2002)
* ''Sis personatges en cerca d'autor'', de Luigi Pirandello (2003)
* ''Dissabte, diumenge i dilluns'', d'Eduardo de Fillipo (2004)
*'' Medea'', d'Eurípides (2006)
* ''Jornada de Portes obertes'' (2006)
* ''Un matrimoni de Boston'' (2007)
* ''Els peixos de colors'', de Jean Anouin (2008)
* ''M.R.G. D’amor i d’enyor'', fragments de l'obra de Mercè Rodoreda (2008)
* ''T’odio amor meu'', de Dorothy Parker (2009)
* ''... Un got d'aigua fresca'', fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)

[[Categoria:Teatre]] [[Categoria:oci]] [[Categoria: Segle XX]] [[Categoria:Segle XXI]]

[[Categoria:Passió]] [[Categoria:prosperitat]] [[Categoria:priviliegi]]

Grup de Teatre de Roses

2012-03-05T10:26:35Z

Havalina: /* Obres */

Prèviament al 1975, Roses ja disposava d’un grup de teatre (sense anomenar-se encara''' Grup de Teatre de Roses''').
El primer intent de formació de l’actual grup, tingué lloc l’any 1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.
El mes de maig de 1981, un grup d’amics ja dirigits per [[Ignasi Tomàs]], director del GTR, varen aprofitar el Festival de La SUF, per representar un petit fragment de les bruixes, de'' Macbeth'', de W. Shakespeare.
Però no fou fins a la tardor del 1981 que el grup es va constituir amb motiu de la representació d’''[[Els Pastorets]]'' per primera vegada, en els quals hi participaren una trentena de persones.
Amb poc temps, aquests varen establir-se com a tradició nadalenca i amb els anys el nombre de participants augmentà considerablement.

El mes d’abril de 1982, s’estrenà l’obra ''[[La terra es belluga]]'', de Jordi Bordas, a la sala d’actes La SUF. Més tard, el mes d’agost d’aquell mateix any, es tornà a representar l’obra a la Plaça de l’Església de la vila, en la qual un parell de dies abans hi havia actuat el grup DAGOLL DAGOM amb l’espectacle'' Glups''.

L’any 1983 s’estrenaren les obres ''[[En Picarol al país de les cares llargues]]'', d’Andreu Vallvé i Ventosa, i'' [[La comèdia de l’olla]]'', de Plaute. Aquesta darrera, es representà dins els Festival de La SUF.

Al febrer de 1984, s’estrenà ''[[Quan la ràdio parlava de Franco]]'', a la representació de la qual hi assistí l’autor, Josep Mª Benet i Jornet, que felicità tots i cada un dels actors, que havien fet una excel•lent representació.

Al 1985 es produí l’estrena de'' [[La Bella Helena]]'', de Peter Hack i Jaques Offenbach, que fou la primera obra musical, amb la combinació de cant i ball.
També aquest any es va cel·lebrar el [[Festival de La SUF]], on s’hi varen representar un recull de les obres fetes des de llavors pel grup.

En el següent Festival de La SUF, l’any 1986, el GTR va muntar la peça breu “'[['L’anada al teatre]]''” del recull Tafalitats, de Karl Valentin, la qual resultà un éxit rotund, tot ressaltant el vessant còmic de la interpretació , fent que el públic no deixés de riure fins el final.
L’any 1986, també varen estrenar l’obra'' [[George Dandin]]'', de Molière, amb un vestuari i una escenografia molt aconseguida i elaborada pel propi grup.

''[[La filla del mar]]'', d’Ángel Guimerà, que s’estrenà el mes de maig de 1987, fou una de les obres més apreciades pel públic. Tingué un enorme ressò al municipi de Roses, ja que la gent gran del poble assegurava que l’obra els duia moltíssims records i els reflexava l’ambient de la vila pesquera que havia estat Roses en aquella època.
Cal destacar, també, que en aquesta obra varen recuperar a dues actrius, les quals ja havien representat l’obra anteriorment, una de les quals va ser Maria Vicens, la qual hi va participar trenta-vuit anys després de la darrera representació.

També, durant el mes de maig de 1987, es va representar, al Festival de La SUF, una altra de les peces breus de Tafalitats, de K.Valentin, anomenada “''[[L’anada al fotofraf]]''”.

L’any 1988 s’estrenà l’obra ''[[Allò que tal vegada s’esdevingué]]'', de Joan Olivé (Pere Quart). Aquesta va ésser una obra molt especial, la qual sorprengué molt el públic, ja que els actors varen aconseguir mantenir un contacte directe amb aquest, dirigint-s’hi directament, i interpretant-ne l’obra a pocs metres de la gent, sobre un tapís de cotó, situat al damunt d’una plataforma esfèrica que girava.

Al 1989 es formà l’[[Octet Musical del GTR]] amb la col·laboració de [[Teresa Janer]], pianista vinculada al grup des del seu origen i responsable de la part musical de les representacions nadalenques d’''Els Pastorets.''
L’Octet incloïa, en el seu repertori, música del Renaixement espanyol, música popular catalana, i també peces de Haendel, Verdi, Mozart i Bach, entre d’altres.
La seva finalitat fou acostar i fer fruir de la música a tota la societat.
També va ser a l’any 1989 quan es va representar''[[ La senyora de Sade]]'', de Yuko Mishima. Aquesta obra destacà envers les altres, per l’espectacular muntatge que la constituïa i la magnífica actuació d’uns actors increïblement vestits i maquillats.

Al mes de maig de 1990, es va estrenar''[[ Salomé]]'', d’Oscar Wilde. Aquesta obra és recordada per un munt d’anècdotes, com ara la de l’efecte que va causar l’aparició del cap de Iokanaan, el protagonista de l’obra, ja que el motlle d’aquest es va construir sobre el rostre de l’actor Lluís Ribas.

''[[Deixeu-me ser mariner]]'', de Serra i Fontelles, es va representar el mes de novembre d’aquell mateix any.

També varen representar una divertidíssima versió de l’òpera'' [[Carmen]]'', en què participà tot el grup.

El 25 d’abril de 1992 uns quants components del grup varen participar, coreografiant el “Gran Pas a Quatre”, a la IV [[Trobada de dansa de Roses]], organitzada per l’acadèmia de dansa Danny’s.

Després d’un temps, l’any 1994, el GTR representà ''[[Dolça de les Tàpies]]'', monòleg de dues hores i mitja, amb l’actuació de l’excel·lent Maria Vicens que, malgrat l’edat que tenia en aquell moment, no va impedir-li que s’aprengués tot aquell guió i ens enlluernés amb la seva increïble actuació.

L’any 1997 Ignasi Tomàs s’atreví amb un altre Molière, representant ''[[El malalt imaginari]]''. Joan Comella fou el responsable de l’escenografia (juntament amb els muntadors del GTR) i de la decoració. L’obra comptà, també, amb la col·laboració musical de Pilar Guarner Escolano, al clavicèmbal.

''[[És així si us ho sembla]]'', de Luigi Pirandello, fou l’obra que es representà l’any 1998, demostrant que, als membres del GTR els agraden els reptes i que cada cop es posen el llistó més alt. Obtingué una excel•lent acceptació del públic.

El juny 1999 fou el torn de'' [[Les Noces de Fígaro]]'', de Beaumarchais , la qual fou vista per uns mil tres-cents espectadors, que tot i tractant-se d’un grup amateur, ja començava a ser un fet normal pel GTR.

Dins del ventall d’activitats del GTR, s’hi inclouen també recitals de poesia com els representats a la inauguració de l’exposició, a Roses, de l’Escola Municipal de Tapissos de Barcelona, la inauguració de la Biblioteca Vicens Vives de Roses, així com l’homenatge a Miquel Martí i Pol, organitzat i realitzat per l’IES Cap Norfeu de Roses i dirigit per Ignasi Tomàs.

El desembre de 2000 el GTR organitzà un concert extraordinari de Nadal, gràcies al qual inicià la seva col·laboració amb la Coral Cantiga i el director [[Josep Prats.]]

L’any 2000, també, es representà l’obra ''[[Loot “el botí”]]'', de Joe Orton, una comèdia negra, d’origen anglès. Aquesta fou la darrera obra que es va representar a La SUF.

Per tal de commemorar el vintè aniversari del grup, Ignasi Tomàs va optar per estrenar un muntatge espectacular a la Ciutadella de Roses, l’any 2001, basat en textos de l’autor Federíco Garcia Lorca. L’adaptació la va fer ell mateix, i l’anomenà ''[[Invitació al somni]]''. Es basà en fragments d’obres de l’autor granadí, com ara Bodas de Sangre, Poeta en Nueva York, Yerma, La casa de Bernarda Alba, Doña Rosita la soltera, Romancero Gitano, i altres.
L’espectacle va comptar amb la col·laboració del músic Feliu Gasull, el qual en composà la part musical, el cor de cambra Lerània, les pianistes [[Carme Vilà]] i Pilar Guarné, les sopranos [[Clàudia Schneider]] i Uma Ysamat, i la ballarina Sílvia Busquets.

El mes de juny de 2002, i amb una absoluta alegria, es representà la “cantata” ''[[Tonalitat de l’infinit]]'', d’Enric Casasses i Feliu Gasull, amb motiu de la inauguració del Teatre Municipal de Roses (TMR). Això significava que, des de llavors, el grup tindria un local estable per a poder assajar.
La “cantata” fou interpretada, durant 5 dies, per 750 escolars de Roses, la soprano Clàudia Schneider, i una orquestra de cambra, formada per nou músics de l’Auditori de Barcelona.
L’acte s’inaugurà pel qui en aquell moment era el president de la Generalitat, el molt honorable Sr. Jordi Pujol, el qual definí l’espectacle com a “un temple d’emocions”.

La primera obra amb què van haver d’enfrontar-se al nou Teatre Municipal de Roses, fou ''[[Sis personatges en cerca d’autor]]'', de Luigi Pirandello, que s’estrenà l’any 2003.

''[[Dissabte, diumenge i dilluns]]'',d’Eduardo de Filippo, s’estrenà el 2004

La tragèdia grega ''[[Medea]]'' fou l’obra escollida per tal de celebrar el 25è aniversari del grup. L’obra es representà a la Ciutadella, el mes de juny de 2006.
Aquell any Ignasi Tomàs i el GTR recolliren les [[Dragmes]] que els va atorgar l’Ajuntament de Roses per la seva trajectòria artística.

''[[Portes obertes]]'', espectacle que es representà l’any 2006, va ser l’excusa perfecte per a poder ensenyar als espectadors com és i com funciona el dia a dia dins del TMR. Els actors varen representar, còmicament, la feina que fan les cosidores, la dels muntadors i inclús la dels mateixos actors quan assagen.
El 2007 estrenaren ''[[Un matrimoni de Boston]]'', obra en què participaren tres actrius: Anna Vicens, M. Teresa Seseras i Montserrat Sastre. Ha estat l’obra més representada de la història del GTR.

L’any 2008 representaren''[[Els peixos de colors]]'', de Jean Anouin i, més tard, l’adaptació, elaborada per Iganasi Tomàs, dels textos de l’obra de Mercè Rodoreda ''[[M.R.G. D’amor i d’enyor]]'', per a la “Nit dels Poetes” de Girona.
També participaren activament a l’audiovisual en la inauguració del Museu d’Història de Lleida. També, amb motiu de l’exposició realitzada per commemorar el bicentenari de la Guerra del Francès, posaren veu al document d’àudio realitzat per a aquesta ocasió.

''[[T’odio amor meu]]'', fou l’obra que s’estrenà el 2009, juntament amb l’adaptació teatral, elaborada per Ignasi Tomàs, de l’obra ''[[….Un got d’aigua fresca]]'', de Maria Àngels Anglada. Aquesta darrera, fou representada per a la “Nit dels Poetes”, de Girona.

==Obres==

* [[''Els Pastorets'']] (1981)
* ''La terra es belluga'', de Jordi Bordas (1982)
* ''En Picarol al país de les cares llargues'', d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
* ''Quan la ràdio parlava de Franco'', de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
* ''La Bella Helena'', de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
*'' L'anada al teatre'', del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
* ''George Dandin'', de Molière (1986)
* ''La filla del mar'', d’Ángel Guimerà (1987)
* ''L’anada al fotofraf'', del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
* ''Allò que tal vegada s’esdevingué'', de Joan Olivé (1988)
* ''La Senyora de Sade'', de Yuko Mishima (1989)
* ''Salomé'', d’Oscar Wilde (1990)
* ''Deixeu-me ser mariner'', de Serra i Fontelles (1990)
* Adaptació de l'òpera ''Carmen'' (1990)
* ''Dolça de les Tàpies'' (1994)
* ''[[El malalt imaginàri]]'', de Molière (1997)
*'' És així si us ho sembla'', de Luigi Pirandello (1998)
* ''Les Noces de Fígaro'', de Beaumarchais (1999)
* ''Loot (El Botí)'', de Joe Orton (2000)
* ''Invitació al somni'', adaptació d'[[Ignasi Tomàs]] i Feliu Gasull (2001)
* ''Tonalitat de l'infinit'', d’Enric Casasses i Feliu Gasull (2002)
* ''Sis personatges en cerca d'autor'', de Luigi Pirandello (2003)
* ''Dissabte, diumenge i dilluns'', d'Eduardo de Fillipo (2004)
*'' Medea'', d'Eurípides (2006)
* ''Jornada de Portes obertes'' (2006)
* ''Un matrimoni de Boston'' (2007)
* ''Els peixos de colors'', de Jean Anouin (2008)
* ''M.R.G. D’amor i d’enyor'', fragments de l'obra de Mercè Rodoreda (2008)
* ''T’odio amor meu'', de Dorothy Parker (2009)
* ''... Un got d'aigua fresca'', fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)

[[Categoria:Teatre]] [[Categoria:oci]] [[Categoria: Segle XX]] [[Categoria:Segle XXI]]

[[Categoria:Passió]] [[Categoria:prosperitat]] [[Categoria:priviliegi]]

Els Pastorets

2012-03-05T10:25:32Z

Havalina: /* Els pastorets de Roses */

[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Costums i tradicions]]
[[Categoria:Religiós]]
[[Imatge:Pastorets.jpg|250px|thumb|dreta|Àngels dels Pastorets, 2010]].

'''Els pastorets''' és una obra teatral , típica catalana, que es representa durant les festes de nadal. Ens explica la història d'uns pastors, que reben l'avís d'un àngel dient que el Masies ha nascut, i en saber-ho ells hi volen anar per adorar-lo, però les forçes del mal i del bé hi interferiran repetides vegades. Aquesta obra té més de dos segles d'antiguitat, i multitud d'escriptors n'han fet la seva versió.
Les obres més conegudes són el de Josep Maria Folch i Torres, que els va escriure l'any 1916. A Roses s'utilitza una altre versió molt famosa, la dels pastorets d'Olot, escrit per Antoni Molins, amb música d'Ignasi Rubió, tot i que es redueix perquè no es faci tan llarg. Des de 1982, el Grup de teatre de Roses s'encarrega de representar aquesta obra, però altres grups teatrals ja l'havien representat abans, tot i que feien servir la versió de Josep Maria Folch i Torres. En celebració dels anys 25, 30 i 50 de aquesta obra representada pel Grup de Teatre de Roses es fa una sesió golfa on es fa una burla de l'obra.

== Què són? ==

Els pastorets, és una tradició catalana, típica de les festes de Nadal a Catalunya, i es representa en forma d'obra teatral. Podem trobar moltes versions dels pastorets, però la més característica, és l'obra de Josep Maria Folch i Torres, que va néixer a Barcelona el 1880, i va morir, també a Barcelona al 1950 i va dedicar la seva vida a l'escriptura. El títol dels seus pastorets era “Els Pastorets”o “l'Adveniment de l'Infant Jesús” .L'origen dels pastorets, és molt antic, i provenen de L'''officium pastorum'', traduït com l'adoració dels pastorets. Els primers textos escrits que en podem trobar daten entre els segles XIX i XX. Els primers escrits com a tal, són “ Los Pastorets de Betlem” o “Lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist” de Miquel Saurina. Aquest escrits, es van fer l'any 1887. Una altre versió de l'any 1901, va ser titulada”El bressol de Jesús”. A partir d'aquí nombrosos han sigut els autors, que han fet les seves pròpies versions, igual que moltíssims pobles n'han fet la representació. Els Pastorets són una obra característica dels drames religiosos medievals, que es representaven durant la nit de Nadal, a les 12 de la nit, a la missa del gall. El contingut de l'obra tracta sobre el naixement de l’enunciat masies segons la tradició judeocristiana. Hi podem trobar les aventures d’uns pastors que reben l'avís d’un àngel que diu que ha nascut el masies i que el volen anar a conèixer. Des de que els pastors reben l’anunci de que ha nascut el masies volen anar a Betlem, i aquí comencen a intervenir les forces del mal, i les forces del bé, per ajudar o impedir als pastorets arribar-hi.

==Els pastorets de Folch i Torres==

Els pastorets més coneguts de tots, són els de Folch i Torres, obra que li van encarregar al 1916, i la va titular com “Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús”. L’obra esta pautada en cinc actes i està protagonitzada per Lluquet i Rovelló, que són dos nois d’una masia que, per qüestions de màgia, arriben a Betlem. Quan arriben allà Sant Miquel els ajuda per intervenir que Satanàs i els dimonis matin a l’Infant Jesús. L’obra agafa un toc màgic i rialler gràcies a la tossudesa de Lluquet i a la por que te el pobre Rovelló.

== Els pastorets d'Olot ==

Els pastorets d'Olot van ser escrits l'any 1880, és una de les versions més antigues dels pastorets. El text va ser escrit per Antoni Molins, poeta nascut a Barcelona l'any 1838 i mort a Ibídem l'any 1903, i la musica va ser composta per Ignasi Rubió, més tard va ser traduïda al català per Joaquim Danés. Aquesta versió té el nom de “El nacimiento del Salvador” o “La Redención del esclavo”. La història es basa en les aventures d’en Bato, en Borrego i els pastors que van cap a Betlem a adorar a Jesús, i entremig es troben amb les trampes que ,els dimonis capitanejats per Luzbel, els hi han preparat.

== Els pastorets de Roses ==

Els pastorets a Roses, es representen mes o menys des de finals del s. XIX i començaments del s. XX, quan es feia la obra de Folch i Torres. Des de l’any 1982, el [[Grup de Teatre de Roses]], en va agafar el relleu, però amb un petit canvi: el grup actual utilitza la versió dels Pastorets d’Olot. La versió utilitzada, és adequada per a les circumstàncies. L’han adequat, per tal de reduir el temps, reduint-ho tot a només un acte.
[[Ignasi Tomàs]], ha dirigit des dels seus inicis el Grup de Teatre de Roses, i per tant també els pastorets, obra que assegura que no se li fa feixuga després de repetir-la durant 30 anys. Cada obra és diferent, i amb tanta trajectòria els actors canvien. Ell mateix en els seus inicis va representar alguns personatges com el Borrego, d’Uriel, l’ Isaac o el Llucifer.

<videoflash>RRUIwe52SrQ</videoflash>

===La Preparació===

Poder mostrar-ho de cara al públic és una feina dura i que porta temps. L'obra de cara a les preparacions es prepara entre un mes i mig o dos mesos abans de l'actuació que es celebra generalment el dia de nadal i alguns dies posteriors. Els actors principals hi van tots els dies entre setmana per assajar, i els caps de setmana es practica tot juntament amb la resta d'actors. Hi participen persones de totes les edats, tant actuant com preparant el vestuari, decorat, etc.

===Resum de l'obra===

Aquesta obra no és una obra qualsevol, és una vella tradició judeocristiana sobre el naixement de l'enunciat messies i els pastors que el van a visitar. Tot comença en un petit poble de pastors on l'àngel Gabriel va a anunciar que ha nascut Jesús en un estable de Betlem, quan els pastors ho senten tot el poble decideix anar cap a aquell estable per anar a adorar-lo. Durant el transcurs de la història se'ns presenten dos grups de personatges paral·lels als pastors: els àngels caiguts o dimonis de l'infern, dirigits per Llucifer amb l'ajuda de Satanàs, que lluiten contra els àngels del cel dirigits per Sant Miquel i ajudat per Sant Gabriel. Els dimonis s'apareixen en la vida de dos dels pastors del poble, en Bato i en Borrego, que s'havien allunyat del grup i al fer enfadar a Llucifer aquest li posa orelles d'ase a un d'ells com castic, aixo altera als pastors però un grup d'angelets més tard li treuen les orelles. Després d'això els àngels i els dimonis inicien una batalla que acaba amb la victòria divina dels àngels deixant que els pastors puguin continuar tranquils el seu camí i arribin finalment a l'estable on adoren al messies.

=== 30 anys de Pastorets===

L’any 2012 i com a motiu de celebració dels trenta anys representant l’obra, s’ha fet una sessió especial. L’anomenada sessió golfa que només es te la oportunitat de veure-la quan el grup d’actors que representen els pastorets compleixen 25,30 i 50 anys. Aquesta sessió golfa o també anomenada i promocionada com 3D és una versió satírica de la obra original, molt entretinguda.

<videoflash>6DIHJ1XeFXA</videoflash>

==Mapa del teatre==

<googlemap version="0.9" lat="42.264015" lon="3.177168" zoom="18" controls="small">
42.264126, 3.176942
</googlemap>

==Enllaços==

http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Pastorets

http://www.olotcultura.cat/butlleti/detallItem.php?IdText=1717

Els Pastorets

2012-03-05T10:24:23Z

Havalina:

[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Costums i tradicions]]
[[Categoria:Religiós]]
[[Imatge:Pastorets.jpg|250px|thumb|dreta|Àngels dels Pastorets, 2010]].

'''Els pastorets''' és una obra teatral , típica catalana, que es representa durant les festes de nadal. Ens explica la història d'uns pastors, que reben l'avís d'un àngel dient que el Masies ha nascut, i en saber-ho ells hi volen anar per adorar-lo, però les forçes del mal i del bé hi interferiran repetides vegades. Aquesta obra té més de dos segles d'antiguitat, i multitud d'escriptors n'han fet la seva versió.
Les obres més conegudes són el de Josep Maria Folch i Torres, que els va escriure l'any 1916. A Roses s'utilitza una altre versió molt famosa, la dels pastorets d'Olot, escrit per Antoni Molins, amb música d'Ignasi Rubió, tot i que es redueix perquè no es faci tan llarg. Des de 1982, el Grup de teatre de Roses s'encarrega de representar aquesta obra, però altres grups teatrals ja l'havien representat abans, tot i que feien servir la versió de Josep Maria Folch i Torres. En celebració dels anys 25, 30 i 50 de aquesta obra representada pel Grup de Teatre de Roses es fa una sesió golfa on es fa una burla de l'obra.

== Què són? ==

Els pastorets, és una tradició catalana, típica de les festes de Nadal a Catalunya, i es representa en forma d'obra teatral. Podem trobar moltes versions dels pastorets, però la més característica, és l'obra de Josep Maria Folch i Torres, que va néixer a Barcelona el 1880, i va morir, també a Barcelona al 1950 i va dedicar la seva vida a l'escriptura. El títol dels seus pastorets era “Els Pastorets”o “l'Adveniment de l'Infant Jesús” .L'origen dels pastorets, és molt antic, i provenen de L'''officium pastorum'', traduït com l'adoració dels pastorets. Els primers textos escrits que en podem trobar daten entre els segles XIX i XX. Els primers escrits com a tal, són “ Los Pastorets de Betlem” o “Lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist” de Miquel Saurina. Aquest escrits, es van fer l'any 1887. Una altre versió de l'any 1901, va ser titulada”El bressol de Jesús”. A partir d'aquí nombrosos han sigut els autors, que han fet les seves pròpies versions, igual que moltíssims pobles n'han fet la representació. Els Pastorets són una obra característica dels drames religiosos medievals, que es representaven durant la nit de Nadal, a les 12 de la nit, a la missa del gall. El contingut de l'obra tracta sobre el naixement de l’enunciat masies segons la tradició judeocristiana. Hi podem trobar les aventures d’uns pastors que reben l'avís d’un àngel que diu que ha nascut el masies i que el volen anar a conèixer. Des de que els pastors reben l’anunci de que ha nascut el masies volen anar a Betlem, i aquí comencen a intervenir les forces del mal, i les forces del bé, per ajudar o impedir als pastorets arribar-hi.

==Els pastorets de Folch i Torres==

Els pastorets més coneguts de tots, són els de Folch i Torres, obra que li van encarregar al 1916, i la va titular com “Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús”. L’obra esta pautada en cinc actes i està protagonitzada per Lluquet i Rovelló, que són dos nois d’una masia que, per qüestions de màgia, arriben a Betlem. Quan arriben allà Sant Miquel els ajuda per intervenir que Satanàs i els dimonis matin a l’Infant Jesús. L’obra agafa un toc màgic i rialler gràcies a la tossudesa de Lluquet i a la por que te el pobre Rovelló.

== Els pastorets d'Olot ==

Els pastorets d'Olot van ser escrits l'any 1880, és una de les versions més antigues dels pastorets. El text va ser escrit per Antoni Molins, poeta nascut a Barcelona l'any 1838 i mort a Ibídem l'any 1903, i la musica va ser composta per Ignasi Rubió, més tard va ser traduïda al català per Joaquim Danés. Aquesta versió té el nom de “El nacimiento del Salvador” o “La Redención del esclavo”. La història es basa en les aventures d’en Bato, en Borrego i els pastors que van cap a Betlem a adorar a Jesús, i entremig es troben amb les trampes que ,els dimonis capitanejats per Luzbel, els hi han preparat.

== Els pastorets de Roses ==

Els pastorets a Roses, es representen mes o menys des de finals del s. XIX i començaments del s. XX, quan es feia la obra de Folch i Torres. Des de l’any 1982, el Grup de Teatre de Roses, en va agafar el relleu, però amb un petit canvi: el grup actual utilitza la versió dels Pastorets d’Olot. La versió utilitzada, és adequada per a les circumstàncies. L’han adequat, per tal de reduir el temps, reduint-ho tot a només un acte.
Ignasi Tomàs, ha dirigit des dels seus inicis el Grup de Teatre de Roses, i per tant també els pastorets, obra que assegura que no se li fa feixuga després de repetir-la durant 30 anys. Cada obra és diferent, i amb tanta trajectòria els actors canvien. Ell mateix en els seus inicis va representar alguns personatges com el Borrego, d’Uriel, l’ Isaac o el Llucifer.

<videoflash>RRUIwe52SrQ</videoflash>

===La Preparació===

Poder mostrar-ho de cara al públic és una feina dura i que porta temps. L'obra de cara a les preparacions es prepara entre un mes i mig o dos mesos abans de l'actuació que es celebra generalment el dia de nadal i alguns dies posteriors. Els actors principals hi van tots els dies entre setmana per assajar, i els caps de setmana es practica tot juntament amb la resta d'actors. Hi participen persones de totes les edats, tant actuant com preparant el vestuari, decorat, etc.

===Resum de l'obra===

Aquesta obra no és una obra qualsevol, és una vella tradició judeocristiana sobre el naixement de l'enunciat messies i els pastors que el van a visitar. Tot comença en un petit poble de pastors on l'àngel Gabriel va a anunciar que ha nascut Jesús en un estable de Betlem, quan els pastors ho senten tot el poble decideix anar cap a aquell estable per anar a adorar-lo. Durant el transcurs de la història se'ns presenten dos grups de personatges paral·lels als pastors: els àngels caiguts o dimonis de l'infern, dirigits per Llucifer amb l'ajuda de Satanàs, que lluiten contra els àngels del cel dirigits per Sant Miquel i ajudat per Sant Gabriel. Els dimonis s'apareixen en la vida de dos dels pastors del poble, en Bato i en Borrego, que s'havien allunyat del grup i al fer enfadar a Llucifer aquest li posa orelles d'ase a un d'ells com castic, aixo altera als pastors però un grup d'angelets més tard li treuen les orelles. Després d'això els àngels i els dimonis inicien una batalla que acaba amb la victòria divina dels àngels deixant que els pastors puguin continuar tranquils el seu camí i arribin finalment a l'estable on adoren al messies.

=== 30 anys de Pastorets===

L’any 2012 i com a motiu de celebració dels trenta anys representant l’obra, s’ha fet una sessió especial. L’anomenada sessió golfa que només es te la oportunitat de veure-la quan el grup d’actors que representen els pastorets compleixen 25,30 i 50 anys. Aquesta sessió golfa o també anomenada i promocionada com 3D és una versió satírica de la obra original, molt entretinguda.

<videoflash>6DIHJ1XeFXA</videoflash>

==Mapa del teatre==

<googlemap version="0.9" lat="42.264015" lon="3.177168" zoom="18" controls="small">
42.264126, 3.176942
</googlemap>

==Enllaços==

http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Pastorets

http://www.olotcultura.cat/butlleti/detallItem.php?IdText=1717

Colla Gegantera

2012-03-05T10:23:27Z

Havalina: /* Simbologia */

[[Categoria:Festes i tradicions]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Popular]]
[[Categoria:Alegria]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]]

La '''Colla Gegantera''' de Roses és la organització que s'encarrega de portar els Gegants de la vila en la [[Festa major de Roses]]. Els gegants de Roses, són la Demètria i en Quimet nascuts al 1994. Són representats per un pastor i una sirena perquè es van inspirar en la [[sardana]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina Joan Maragall], en la qual aquests dos personatges són els responsables de la creació de l'Empordà.

Els gegants per la vila van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos.
Al principi de tot, Empenta Jove, una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu. Actualment més de 100 socis, passegen als nostres gegants per la vila amb la companyia d'altres colles geganteres d'arreu de Catalunya.

== Construcció ==

La construcció dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gegant_(folklore) gegants] va ser possible gràcies a una parella d'avis que van pagar-la a canvi què portessin els seus noms ja que no tenien fills i volien deixar rastre en la vila de Roses. Es deien Quimet i Demètria. Van ser batejats durant la diada de Sant Jordi de 1994. Els dos mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria 56 kg.

== Història ==

Al principi de tot, [[Empenta Jove]], una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu encara que, va costar molt trobar gent per formar una gran colla. Actualment, la Colla està formada per més de 100 socis aproximadament.

Els gegants van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt important en les trobades de gegants, ja que donen ritme i fluïdesa als esdeveniments.

== Simbologia ==

Els Gegants de Roses, són una sirena i un pastor ja que Roses, és un poble de mar i muntanya. El pastor representa la muntanya, i la sirena el mar blau de la [[Costa Brava]].
La creació dels nostres gegants va estar inspirada per la famosa sardana de Joan Maragall: “L'Empordà”. En aquesta sardana s'explica el naixement de la comarca empordanesa que consisteix en la història d'amor entre el pastor i la sirena. La història diu que el pastor cridava a la sirena perquè pugés a la muntanya i la sirena el cridava perquè baixés al mar; com no es posaven d'acord, es van trobar al mig d'una plana on avui dia hi ha l'Empordà.

== Tradició ==

La [[Festa major de Roses]], es celebra durant la primera quinzena d'agost. L'últim dia, el dia 15 pel matí es fa la desfilada pels carrers de la vila. I per la tarda es fa una concentració de colles gironines , les quals també fan una petita exhibició pel poble des de fa ja 16 anys. També podem veure els nostres gegants durant la Festa de la Vellesa de Roses al mes d'abril i a la Fira d'Entitats durant el mes de setembre. A més a més, la Colla gegantera va amb els seus gegants arreu de Catalunya a diferents trobades i esdeveniments de les altres comarques.

== Webs d'interés ==

[http://www.gegantsroses.com/ Web de la Colla Gegantera de Roses]

[http://www.guiaderoses.net Guia de Roses]

Voluntariat

2012-03-05T10:22:35Z

Havalina: /* Xarxa de convivència */

[[Categoria:Segle XXI]]
[[Categoria:Entitats]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]
[[Categoria:Comunitat]]
[[Categoria:Servei]]

Roses és un poble amb diferents associacions, les quals tenen diferents funcions dins el conjunt de '''voluntariat'''. El [http://ca.wikipedia.org/wiki/Voluntariat voluntariat], és el resultat d´una elecció lliure; és una opció ètica, personal i gratuïta, que no espera retribució o recompensa. La paraula exacta no és desinterès, perquè la persona voluntària en té molt d´interès, i obté satisfaccions en les seves motivacions personals. Les persones voluntàries duen a terme tota mena de tasques a les associacions i fundacions, com per exemple: investigar, informar-se, orientar, ajudar... Voluntari és aquella persona que, per pròpia elecció, dedica una part del seu temps a l´acció solidària i altruista, sense rebre cap remuneració.

== La Creu Roja ==

[[Imatge:200710221648logo cruz roja.png|250px|thumb|dreta|Logo de la Creu Roja]]

[http://web.creuroja.org/documents/comunicacio/logotipscr/publicacions/butlleti_cr_girona_n19.pdf Creu Roja] és actualment una de les institucions humanitàries més importants del món, present en més de 150 països i amb més de 300 milions d'afiliats en els cinc continents. La doctrina filosòfica de la Institució es recull en set principis, els anomenats Principis Fonamentals, que conformen els objectius, la conducta i les tasques que duu a terme i que, al seu torn, esdevenen les normes de comportament de les dones i homes que en són membres. Aquests principis són:
1·Humanitat
2·Imparcialitat
3·Neutralitat
4·Independència
5·Caràcter voluntari
6·Unitat
7·Universalitat

La funció de la creu roja es prevenir i alleugerir el malestar de les persones ja sigui econòmicament o de Salud.
Si vols esdevenir voluntari, primer de tot has de fer el Curs de Formació Bàsica Institucional en línia on se t'informarà més detingudament sobre la organització de la Creu Roja i què significa formar-ne part. Tot seguit, s'hauria de omplir un formulari que un cop rebut, l'associació es posaria en contacte amb tu per una entrevista i, d'aquesta manera, t'exposarien les activitats que duem a terme que més s'adiguin als teus gustos i preferències i, si segueixes estant-hi interessat, formalitzaran el teu ingrés al conjunt de voluntaris de la Creu Roja de Roses.

== Tramuntanets ==

Tramuntanets és una associació que va ser creada per a pares i mares de nens amb discapacitats físiques, psíquiques, intel·lectuals i sensorials, l'any 2009. Es va crear amb la finalitat, de que nens amb aquestes dificultats poguessin gaudir d'un espai lúdic. Al llarg de l'any els membres d'aquesta associació fan diverses activitats, com ara, casals, tallers etc. Les quals ajuden a millorar el desenvolupament del nen.
Aquesta entitat està disposada a tothom que volgui col·laborar, amb una quota anual o bé participant de voluntari amb les diferents activitats que es realitzen.

== Xarxa de convivència ==

[[Imatge:Xarxaoriginal.jpg|250px|thumb|dreta|Logo de la Xarxa de Convivència]]

La Xarxa de Convivència és una associació inclinada directament al voluntariat i té com a finalitat millorar la convivència i la cohesió social, la qual molts joves que estan interessats a ajudar a la gent que ho necessita pot accedir-hi per desenvolupar-se en diferents obres humanitàries. Aquesta associació va ser llançada l'any 2011 i portada per varies persones del Municipi de diferents edats amb moltes coses oposades per aportar. A part d'organitzar activitats també s'ha unit en les altres tres associacions rosinques, aquest últim cop per recaptar aliments als diferents comerços del Municipi. A part també han fet projectes culturals, assisteixen a tots els actes públics que se'ls posa per devant. Durant l'any duen a terme xerrades de diferents temes de formació. I sobre tot han fet tallers per la jovent del poble.

== Càritas ==

A Roses també podem trobar una altre entitat dedicada al voluntariat, com és Càritas que col·labora des de l'Església per combatre la pobresa i la marginació social. Vol aconseguir que tothom pugui tindre dret a viure de forma digne, cobrir les necessitats bàsiques. Sobre tot treballa ajudant a les persones més desfavorides.
Per aconseguir-ho fan diverses activitats les quals poden participar tots els Rosincs. Una de les campanyes més actuals va ser la recollida d'aliments amb el títol “Ajudeu-nos a ajudar” va tindre lloc el Nadal del 2011, amb aquesta recollida d'aliments van fer possible que l'onze de desembre moltes famílies del Municipi poguessin gaudir d'aliments de primera necessitat, com ara: pasta, llegums, galetes, cereals etc. També realitzen tasques en les quals joves d'entre 17 i 18 anys ajuden a fer classe als nois i noies que tenen dificultats per seguir el procés d'escolarització. Aquesta associació també proporciona roba gratuïta a traves de la botiga “El botó d'or” a la gent amb dificultats econòmiques i disposa de dos advocats que voluntàriament es comprometen a ajudar a les famílies que s'entrebanquin amb la crisi. Aquesta parroquia té vàries obres socials les quals són reconegudes pels ciutadans fent un donatiu ja sigui periòdic o puntual, o bé, oferir-se a a col·laborar en alguna obra una o dues hores setmanals.

Club Bàsquet Roses

2012-03-05T10:20:23Z

Havalina:

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Segle XXI]]
[[Categoria: Esport]]

[[Imatge:Logocb.jpg|350px|thumb|dreta|Logo Club Bàsquet Roses]]

El '''Club de Bàsquet de Roses''' es va fundar el setembre de l’any 1987 per un grup de joves del poble. La seva finalitat era crear un club d'esports degut a la manca d’activitats per infants i joves a Roses. Van pensar en el bàsquet com a esport educatiu i de diversió. Està format per 10 equips masculins i 5 femenins ( temporada 2011-2012).

==Com contactar==
Pavelló Municipal de Roses
Ctra. Mas Oliva, s/nº
17480 Roses (Girona)
Telf. 972 254 967
FAX: 972 459 880
e-mail: lorenacapelster@gmail.com
Web: WWW.BASQUETROSES.CAT

==Junta directiva==
La primera junta del club fou presidida per Manel Sáez,

President:
SEBASTIÀ MILLANS ARMENGOL

==Equips==
C.T. SENIOR MASC.
C.B. ROSES

C.C. TERCERA CATEGORIA FEM. A
C B ROSES

C.C. JUNIOR MASC. NIVELL A
CB ROSES

C.T. CADET MASC. PROMOCIÓ
C.B. ROSES A
C.B. ROSES B

C.T. INFANTIL MASC. PROMOCIÓ
CB ROSES VERD
C.B. ROSES BLANC

C.T. MINI MASC.
C.B. ROSES VERD
C.B. ROSES BLANC

C.T. PRE-MINI MASC.
CB ROSES

C.T. CADET FEM. PROMOCIÓ
C.B. ROSES

C.T. PRE-INFANTIL FEM.
C.B. ROSES

C.T. MINI FEM.
C.B. ROSES

C.T. PRE-MINI FEM.
C.B. ROSES

PRE - MINI MIXTE E.
C.B. ROSES -1-
C.B. ROSES -2-
C.B. ROSES -3-

Cases de la Perola

2012-03-05T10:19:41Z

Havalina:

[[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach]]
[[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]

Les '''cases de la Perola''' eren quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre elles, fins al moment de la seva demolició, hi destacava, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les [[xarxes]]. Actualment a la Perola queden 3 cases.

La barraca de [[la Perola]] era un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana donava a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, després en va tenir dues i també s’hi va obrir una finestra. Els murs estaven construïts amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.

Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i seu de l’escola de [[windsurf]].

Al costat del lloc on s'ubicava la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes.

Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port.

==Notícies històriques==
La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el [[gremi de pescadors de Roses]] on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”.

El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem.

Un cop finalitzat el procés les xarxes s’estenien a la platja.

==Localització==
Avinguda de Rhode s/n . 62-64-66

===Coordenades===
* '''UTM''': X=514980 Y= 4678722

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.259255" lon="3.180011" width="350" height="350" controls="large">
42.258742, 3.18051
Barraca de la Perola
</googlemap>

==Nivell de protecció==
C. Protecció patrimonial.

Objectes de protecció:
*Aspecte original dels edificis
*Forma i volum dels edificis
*Obertures i elements constructius originals
*Tècnica constructiva i tipologia dels materials utilitzats.
*Comunicació amb la platja.
*Les obres en els edificis inclosos en la categoria C contemplaran com a primera opció la conservació de l’element.
*En cas d’eliminació de l’element s’haurà de documentar gràfica i fotogràficament.

[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: Curiositat]]

Riera Ginjolers

2012-03-05T10:17:11Z

Havalina: /* Història */

[[Categoria:Paisatge natural]]
[[Categoria:Rieres i torrents]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Els camins i senders]]
[[Categoria:Festes i tradicions]]

[[Imatge:Portada-20120209-01560.jpg|350px|thumb|dreta|Riera Ginjolers]]

La '''Riera Ginjolers''' és un dels punts que més resalten de roses. Des de sempre la Riera Ginjolers, es considera la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la riera, sabem que fa referéncia a la Riera Ginjolers. Abans, era una petita consideraven la riera com una petita franja que dividia el poble i, que per travessar-la on la gent tenia que fer l'ús del pont, o passar per allà mateix en moments en que la riera estigues seca, per anar d'un costat del poble, a l'altre. A la riera,s'hi va començar molt poc a poc, a construir ponts que comuniquessin els carrers d'una banda a l'altre, i principalment només hi havia un pont, i la gent normalment passava per ell, aquest pont era el del carrer major, i era de fusta. Poc a poc es van anar construint ponts que comunicaven altres carrers, desprès ponts pensats perquè els cotxes i camions pugessin passar,etc.. Actualment ja és molt més fàcil travessar d'un costat a l'altre, ja que la major part de la riera per on es transita, està coberta, i només, l'últim tros, que en l'ordre és el primer, des de la font fins on actualment està la Sarfa, està descobert, i es pot veure sense cap problema.

== Història ==
Fins a finals del segle XIX, cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers, i el pas de la vila a la punta es feia pel seu mateix llit, en èpoques en que estigues sec, les quals eren la major part de l'any. Així que l'any 1877 es va construí el pont de fusta situat entre el carrer del Doctor Jaume [[Pi i Sunyer]] i el de Sant Elm, com a prolongació de la vorera. Quedava enlairat respecte del nivell del carrer i per accedir-hi, s'utilitzaven unes escales fetes de formigó.

Durant la [[Guerra Civil]] es començà a construir el pont nou de formigó, que unia els carrers amb tota la seva amplada i això permetia el pas de cotxes i camions. Més tard, es va construir el pont de la Riba, que connectava el carrer l'Ensenada amb el carrer Varadero, i també el pont dels grecs que permetia el pas cap al cementiri.

Més tard, capa als any quaranta, es va construir el pont que uní els carrers del [[Castell de la Trinitat]] i el de Sant Sebastià.
Amb el pas del temps el creixement de la població va augmentar, i també així augmentà el trànsit per aquests ponts i es féu necessària la construcció de ponts nous que unissin l'Eixample amb la zona del Camp de la Cortina: pont que unia el carrer del Puig Rom amb el de Girona i el carrer Nou amb el de Tarragona.

A banda i banda de la riera, les voreres ocupaven la part de davant de les cases. Els veïns hi passaven per accedir de casa seva als carrers perpendiculars a la riera i, a tracés d'elles, s'entrava a alguns establiments, com el Cinema Casas, de can Cipriano, el Cinema de la Societat Flor de Maig, o la sala de la [[Societat Unió Fraternal (S.U.F)]]. Per sobre del carrer del Castell de la Trinitat, a la intersecció entre la riera i el carrer [[Puig Rom]], a la placeta del carrer d'en Mairó, hi havia una font, construïda l'any 1868. I una mica més amunt, a l'Eixample, es construí, durant la II República, el [[Safreig públic]].

En general el cabal de la riera era molt petit i, part de l'any, el llit era completament sec, però també algunes riuades primaverals i autumnals sorprenien, i provocaven desbordaments en que l'aigua passava per sobre els ponts.

===Actualitat ===
Ara la part on més hi ha vida de la riera, és coberta, des de l'actual Sarfa fins a la seva desembocadura, està tapada, i tota riera amunt des de la Sarfa, té un fàcil accès , i es pot visitar.
La vida a la riera és molt fàcil accedir de un costat a l'altre és ara molt corrent i poc complicat, a banda i banda de la riera, actualment hi ha molta vida, i la renovació més actual és la recuperació del antic Safreig.

Actualment a la riera es celebren festes, o s'utilitza algún tram, per celebrar festes tradicionals, com són els reis. A la riera, també es celebra una fira artesanal, que podríem dir que ja és habitual veure-la montada al llarg de l'últim tram de la riera, i tambè a la plaça catalunya.

== Vida a la riera ==

Al llarg de la riera, a principis del segle XX ja hi havia el Bar de la Bahía situat als horts de Can Tatxa, a la cantonada del carrer Sant Elm, també hi havia la llotja del peix, el Cinema Casas que estigué obert des de 1926 fins a 1985. També estava la SUF. A la Riera Ginjolers, va ser un dels llocs on van començar a aperèixer les primeres peixateries. I també hi havia una fàbrica de lleixiu conegut com "Les tres Roses", allà també embotellaven i venien el refresc Orange Crush.
A la Riera Ginjolers van instal·lar un trull, més amunt de la plaçeta d'en Miró. Allà hi duien el raïm a premsar, i les olives a premsar i moldre.El ví i oli obtinguts el venien en una botiga al carrer d'en Mairó.

L'escola de nens es traslladà a causa de les males condicions, a una aula, situada al pis superior de Can Cipriano, a la Riera Ginjolers.Durant la Guerra Civil i fins l'any 1944, els nens anaven a classe a l'aula de l'escola del pòsit de pescadors.

Per la nit, el carrer d'en Miró i la Riera Ginjolers, eren els més transitats, ja que era on hi havien més bars d'oci nocturns, i sales de festes: com ara Brasilic, golden egg, Sabrina, Granny's, El Jardin, la SUF, etc....

== Funció de la riera ==

En un tram de la riera Ginjolers,a l'alçada del carrer Puig Rom, es van construir safretjos en temps de la segona Rebública (1932), destinats a les famílies més desfavorides del poble, les quals no disposaven d'un habitatge amb aigua corrent. Però el rentador també va esdevenir un punt de trobada, un espai de socialització femenina.

=== Recorregut ===
Imatges...

== Localització ==
La Riera Ginjolers neix al Puig Rodó, transcorre pel mas de l'Alzeda i el mas oliva, seguidament arriba al nucli urbà, l'atravessà tot, fins arribar a la seva desembocadura, entre la platja del Varadero i l'Ensenada.

== L'abans i l'actualitat ==
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

[[Imatge:Imatgeriera.jpg|250px|thumb|esquerra|Abans]]

== Enllaços ==

Riera Ginjolers

2012-03-05T10:16:35Z

Havalina: /* Història */

[[Categoria:Paisatge natural]]
[[Categoria:Rieres i torrents]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Els camins i senders]]
[[Categoria:Festes i tradicions]]

[[Imatge:Portada-20120209-01560.jpg|350px|thumb|dreta|Riera Ginjolers]]

La '''Riera Ginjolers''' és un dels punts que més resalten de roses. Des de sempre la Riera Ginjolers, es considera la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la riera, sabem que fa referéncia a la Riera Ginjolers. Abans, era una petita consideraven la riera com una petita franja que dividia el poble i, que per travessar-la on la gent tenia que fer l'ús del pont, o passar per allà mateix en moments en que la riera estigues seca, per anar d'un costat del poble, a l'altre. A la riera,s'hi va començar molt poc a poc, a construir ponts que comuniquessin els carrers d'una banda a l'altre, i principalment només hi havia un pont, i la gent normalment passava per ell, aquest pont era el del carrer major, i era de fusta. Poc a poc es van anar construint ponts que comunicaven altres carrers, desprès ponts pensats perquè els cotxes i camions pugessin passar,etc.. Actualment ja és molt més fàcil travessar d'un costat a l'altre, ja que la major part de la riera per on es transita, està coberta, i només, l'últim tros, que en l'ordre és el primer, des de la font fins on actualment està la Sarfa, està descobert, i es pot veure sense cap problema.

== Història ==
Fins a finals del segle XIX, cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers, i el pas de la vila a la punta es feia pel seu mateix llit, en èpoques en que estigues sec, les quals eren la major part de l'any. Així que l'any 1877 es va construí el pont de fusta situat entre el carrer del Doctor Jaume [[Pi i Sunyer]] i el de Sant Elm, com a prolongació de la vorera. Quedava enlairat respecte del nivell del carrer i per accedir-hi, s'utilitzaven unes escales fetes de formigó.

Durant la [[Guerra Civil]] es començà a construir el pont nou de formigó, que unia els carrers amb tota la seva amplada i això permetia el pas de cotxes i camions. Més tard, es va construir el pont de la Riba, que connectava el carrer l'Ensenada amb el carrer Varadero, i també el pont dels grecs que permetia el pas cap al cementiri.

Més tard, capa als any quaranta, es va construir el pont que uní els carrers del [[Castell de la Trinitat]] i el de Sant Sebastià.
Amb el pas del temps el creixement de la població va augmentar, i també així augmentà el trànsit per aquests ponts i es féu necessària la construcció de ponts nous que unissin l'Eixample amb la zona del Camp de la Cortina: pont que unia el carrer del Puig Rom amb el de Girona i el carrer Nou amb el de Tarragona.

A banda i banda de la riera, les voreres ocupaven la part de davant de les cases. Els veïns hi passaven per accedir de casa seva als carrers perpendiculars a la riera i, a tracés d'elles, s'entrava a alguns establiments, com el Cinema Casas, de can Cipriano, el Cinema de la Societat Flor de Maig, o la sala de la [[Societat Unió Fraternal]]. Per sobre del carrer del Castell de la Trinitat, a la intersecció entre la riera i el carrer [[Puig Rom]], a la placeta del carrer d'en Mairó, hi havia una font, construïda l'any 1868. I una mica més amunt, a l'Eixample, es construí, durant la II República, el [[Safreig públic]].

En general el cabal de la riera era molt petit i, part de l'any, el llit era completament sec, però també algunes riuades primaverals i autumnals sorprenien, i provocaven desbordaments en que l'aigua passava per sobre els ponts.

===Actualitat ===
Ara la part on més hi ha vida de la riera, és coberta, des de l'actual Sarfa fins a la seva desembocadura, està tapada, i tota riera amunt des de la Sarfa, té un fàcil accès , i es pot visitar.
La vida a la riera és molt fàcil accedir de un costat a l'altre és ara molt corrent i poc complicat, a banda i banda de la riera, actualment hi ha molta vida, i la renovació més actual és la recuperació del antic Safreig.

Actualment a la riera es celebren festes, o s'utilitza algún tram, per celebrar festes tradicionals, com són els reis. A la riera, també es celebra una fira artesanal, que podríem dir que ja és habitual veure-la montada al llarg de l'últim tram de la riera, i tambè a la plaça catalunya.

== Vida a la riera ==

Al llarg de la riera, a principis del segle XX ja hi havia el Bar de la Bahía situat als horts de Can Tatxa, a la cantonada del carrer Sant Elm, també hi havia la llotja del peix, el Cinema Casas que estigué obert des de 1926 fins a 1985. També estava la SUF. A la Riera Ginjolers, va ser un dels llocs on van començar a aperèixer les primeres peixateries. I també hi havia una fàbrica de lleixiu conegut com "Les tres Roses", allà també embotellaven i venien el refresc Orange Crush.
A la Riera Ginjolers van instal·lar un trull, més amunt de la plaçeta d'en Miró. Allà hi duien el raïm a premsar, i les olives a premsar i moldre.El ví i oli obtinguts el venien en una botiga al carrer d'en Mairó.

L'escola de nens es traslladà a causa de les males condicions, a una aula, situada al pis superior de Can Cipriano, a la Riera Ginjolers.Durant la Guerra Civil i fins l'any 1944, els nens anaven a classe a l'aula de l'escola del pòsit de pescadors.

Per la nit, el carrer d'en Miró i la Riera Ginjolers, eren els més transitats, ja que era on hi havien més bars d'oci nocturns, i sales de festes: com ara Brasilic, golden egg, Sabrina, Granny's, El Jardin, la SUF, etc....

== Funció de la riera ==

En un tram de la riera Ginjolers,a l'alçada del carrer Puig Rom, es van construir safretjos en temps de la segona Rebública (1932), destinats a les famílies més desfavorides del poble, les quals no disposaven d'un habitatge amb aigua corrent. Però el rentador també va esdevenir un punt de trobada, un espai de socialització femenina.

=== Recorregut ===
Imatges...

== Localització ==
La Riera Ginjolers neix al Puig Rodó, transcorre pel mas de l'Alzeda i el mas oliva, seguidament arriba al nucli urbà, l'atravessà tot, fins arribar a la seva desembocadura, entre la platja del Varadero i l'Ensenada.

== L'abans i l'actualitat ==
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

[[Imatge:Imatgeriera.jpg|250px|thumb|esquerra|Abans]]

== Enllaços ==

Riera Ginjolers

2012-03-05T10:15:43Z

Havalina: /* Història */

[[Categoria:Paisatge natural]]
[[Categoria:Rieres i torrents]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Els camins i senders]]
[[Categoria:Festes i tradicions]]

[[Imatge:Portada-20120209-01560.jpg|350px|thumb|dreta|Riera Ginjolers]]

La '''Riera Ginjolers''' és un dels punts que més resalten de roses. Des de sempre la Riera Ginjolers, es considera la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la riera, sabem que fa referéncia a la Riera Ginjolers. Abans, era una petita consideraven la riera com una petita franja que dividia el poble i, que per travessar-la on la gent tenia que fer l'ús del pont, o passar per allà mateix en moments en que la riera estigues seca, per anar d'un costat del poble, a l'altre. A la riera,s'hi va començar molt poc a poc, a construir ponts que comuniquessin els carrers d'una banda a l'altre, i principalment només hi havia un pont, i la gent normalment passava per ell, aquest pont era el del carrer major, i era de fusta. Poc a poc es van anar construint ponts que comunicaven altres carrers, desprès ponts pensats perquè els cotxes i camions pugessin passar,etc.. Actualment ja és molt més fàcil travessar d'un costat a l'altre, ja que la major part de la riera per on es transita, està coberta, i només, l'últim tros, que en l'ordre és el primer, des de la font fins on actualment està la Sarfa, està descobert, i es pot veure sense cap problema.

== Història ==
Fins a finals del segle XIX, cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers, i el pas de la vila a la punta es feia pel seu mateix llit, en èpoques en que estigues sec, les quals eren la major part de l'any. Així que l'any 1877 es va construí el pont de fusta situat entre el carrer del Doctor Jaume [[Pi i Sunyer]] i el de Sant Elm, com a prolongació de la vorera. Quedava enlairat respecte del nivell del carrer i per accedir-hi, s'utilitzaven unes escales fetes de formigó.

Durant la [[Guerra Civil]] es començà a construir el pont nou de formigó, que unia els carrers amb tota la seva amplada i això permetia el pas de cotxes i camions. Més tard, es va construir el pont de la Riba, que connectava el carrer l'Ensenada amb el carrer Varadero, i també el pont dels grecs que permetia el pas cap al cementiri.

Més tard, capa als any quaranta, es va construir el pont que uní els carrers del [[Castell de la Trinitat]] i el de Sant Sebastià.
Amb el pas del temps el creixement de la població va augmentar, i també així augmentà el trànsit per aquests ponts i es féu necessària la construcció de ponts nous que unissin l'Eixample amb la zona del Camp de la Cortina: pont que unia el carrer del Puig Rom amb el de Girona i el carrer Nou amb el de Tarragona.

A banda i banda de la riera, les voreres ocupaven la part de davant de les cases. Els veïns hi passaven per accedir de casa seva als carrers perpendiculars a la riera i, a tracés d'elles, s'entrava a alguns establiments, com el Cinema Casas, de can Cipriano, el Cinema de la Societat Flor de Maig, o la sala de la Societat Unió Fraternal. Per sobre del carrer del Castell de la Trinitat, a la intersecció entre la riera i el carrer [[Puig Rom]], a la placeta del carrer d'en Mairó, hi havia una font, construïda l'any 1868. I una mica més amunt, a l'Eixample, es construí, durant la II República, el [[Safreig públic]].

En general el cabal de la riera era molt petit i, part de l'any, el llit era completament sec, però també algunes riuades primaverals i autumnals sorprenien, i provocaven desbordaments en que l'aigua passava per sobre els ponts.

===Actualitat ===
Ara la part on més hi ha vida de la riera, és coberta, des de l'actual Sarfa fins a la seva desembocadura, està tapada, i tota riera amunt des de la Sarfa, té un fàcil accès , i es pot visitar.
La vida a la riera és molt fàcil accedir de un costat a l'altre és ara molt corrent i poc complicat, a banda i banda de la riera, actualment hi ha molta vida, i la renovació més actual és la recuperació del antic Safreig.

Actualment a la riera es celebren festes, o s'utilitza algún tram, per celebrar festes tradicionals, com són els reis. A la riera, també es celebra una fira artesanal, que podríem dir que ja és habitual veure-la montada al llarg de l'últim tram de la riera, i tambè a la plaça catalunya.

== Vida a la riera ==

Al llarg de la riera, a principis del segle XX ja hi havia el Bar de la Bahía situat als horts de Can Tatxa, a la cantonada del carrer Sant Elm, també hi havia la llotja del peix, el Cinema Casas que estigué obert des de 1926 fins a 1985. També estava la SUF. A la Riera Ginjolers, va ser un dels llocs on van començar a aperèixer les primeres peixateries. I també hi havia una fàbrica de lleixiu conegut com "Les tres Roses", allà també embotellaven i venien el refresc Orange Crush.
A la Riera Ginjolers van instal·lar un trull, més amunt de la plaçeta d'en Miró. Allà hi duien el raïm a premsar, i les olives a premsar i moldre.El ví i oli obtinguts el venien en una botiga al carrer d'en Mairó.

L'escola de nens es traslladà a causa de les males condicions, a una aula, situada al pis superior de Can Cipriano, a la Riera Ginjolers.Durant la Guerra Civil i fins l'any 1944, els nens anaven a classe a l'aula de l'escola del pòsit de pescadors.

Per la nit, el carrer d'en Miró i la Riera Ginjolers, eren els més transitats, ja que era on hi havien més bars d'oci nocturns, i sales de festes: com ara Brasilic, golden egg, Sabrina, Granny's, El Jardin, la SUF, etc....

== Funció de la riera ==

En un tram de la riera Ginjolers,a l'alçada del carrer Puig Rom, es van construir safretjos en temps de la segona Rebública (1932), destinats a les famílies més desfavorides del poble, les quals no disposaven d'un habitatge amb aigua corrent. Però el rentador també va esdevenir un punt de trobada, un espai de socialització femenina.

=== Recorregut ===
Imatges...

== Localització ==
La Riera Ginjolers neix al Puig Rodó, transcorre pel mas de l'Alzeda i el mas oliva, seguidament arriba al nucli urbà, l'atravessà tot, fins arribar a la seva desembocadura, entre la platja del Varadero i l'Ensenada.

== L'abans i l'actualitat ==
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

[[Imatge:Imatgeriera.jpg|250px|thumb|esquerra|Abans]]

== Enllaços ==

Camps de futbol

2012-03-05T10:12:35Z

Havalina: /* El Camp del Mas Olives */

[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Esport]]
[[Categoria:Bombardejos]]
[[Categoria:Història]]

[[Imatge:Ava.jpg|350px|thumb|dreta|Camp de la Ciutadella]]
Hem de pensar que Roses des de molt antic, ha estat poblada per la gent que li agrada molt el futbol.El principi del segle XX (1900/1910), la practica del futbol era habitual de veure per les platges o per alguns carrers.

==Camp de la Cortina==
El camp de la cortina era un altre espai per jugar a futbol que era una propietat municipal, i que es trobava just al costat de la població, justament al costat d'unes vinyes i eres, que desprès seria un altre terreny de joc . El terreny de joc no es pot dir que fos gaire bo. S'hi van jugar uns anys, fins que el municipi va vendre uns terrenys a la part baixa, la qual costava una crisi en la Junta Directiva de Roses que va ser que quasi desaparegués el club, els jugadors van saber superar-la i continuar endavant amb al futbol. En aquest camp es van jugar partits molt importants, un d'ells va ser jugar amb l'esquadra anglesa. El 1937 si va deixar de jugar-hi, l'any 1936 va començar la guerra la guerra civil Española, es va decidir fer [[Refugi antiaeri]], un de la zona triada va ser el camp de futbol, es va fer un gran forat al mig del camp, amb els bombardeigs ja no es podia jugar mes al futbol, i els nois de 18 anys van decidir torna a jugar a la Ciutadella.

==Camp de la Ciutadella despres de la guerra Civil==

Amb la guerra civil un grup de joves, ajudats pels militars, vam arrancar una de les porteries del camp de la Cortina i la vam portar el nou terreny de joc. Primer van agafar una porteria i despés l'altre, va quedar format un nou camp de fútbol.

==Camp Diaz Pacheco==

[[Imatge:Si.jpg|350px|thumb|dreta|Camp Diaz Pacheco]]

A roses encara no savia desenvolupat com ara, encara quedava el camp de la cortina.Que eran terrenys de les families Marti Vilanova i Rahola,van decidir ajuntar el dos terrenys per poder jugar, en principi li van posar el nom de Patufet de lo petit que era.
Roses necessitava un camp mes ampli i modern que el camp Diaz Pacheco, que va esta inagurat el 1961. Es va decidir anar a jugar a la vinyassa.

==El Camp del Mas Olives ==

Els rosincs volien un camp gran i millor, en els terrnys que eran una propietat municipal que estavan compradas per construir una depuradora d'aigua. Pero amb l'ambicio de les persones es va decidir construir, en el 16 d'agost de 1985 es va obrir al camp, amb la visita de l'equip del barça Amateur la entrada va ser gratuita i van assistir casi 1500 persones.
Pero [[el futbol a Roses]] ha anat creixen en aquests darrers tarrenys.

Base militar Aèria del Pení

2012-03-05T10:08:07Z

Havalina:

[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Vent]]
[[Categoria:Cap de Creus]]
[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Militar]]
[[Imatge:1.jpg|250px|thumb|dreta|Escut del Pení]]

'''El Pení''' te com a funció la de defensa aèria, els esquadrons de vigilància aèria [[(Eva´s)]] son les unitats aèries responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades radar per posteriorment la seva explotació per el grup de comandament i control, per fer possible el compliment de la missió assignada al sistema de comandament i control aeri.

==Història ==

[[Imatge:02.jpg|250px|thumb|dreta|]]

Es va inaugurar pel personal de la USAF en l'any 1959 com a unitat conjunta hispana-nortamericana. En aquest any s'envien a caps, oficials i suboficials a l'EVA-4, però davant de la manca d'instal·lacions es construeix la [[Base Aèria de Reus]] amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. En l'estiu de 1959 es destina a un tinent coronel i així comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.
Els primers controladors d'intercepció aèria van ser destinats a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960, iniciant el seu entrenament i integració amb equips americans i desenvolupant les activitats conjuntament.
L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. I definitivament en el 1954 la unitat nord-americana es desactivada quedant les instal·lacions i equips a càrrec del personal espanyol.
Com altres unitats similars a la gama de comandament i control, aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.
Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat, donant vida a l'article de les Reales Ordenanzas que impulsa a realitzar tots els servis amb el mateix desvetllament davant d'un enemic.
L'entrenament personal es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on, a més, s'inspeccionen els equips, l'organització, l'entrenament i un llarg etcètera fins a límits a vegades insospitats i que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.
En l'any 1996 la unitat va ser sotmesa a una gran transformació, que, motivada ha portat la modernització del seus equips en els quals han estat subsituits un gran nombre d'elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.

==Les boles==
Les dues immenses boles per les quals es podria reconèixer la base militar aèria eva4 aquest any han estat substituïdes per una de més gran. Peró arribar a l'actual resultat no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops, en el primer intent es va construir peça per peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop de ela mateixa manera i aquest cop s'ha aconseguit acabar amb la altura de aproximadament un edifici de quatre pisos.
Aquesta bola permet que qualsevol objecte que estigui pels aires en l'abast del radar pugui ser identificat.

==Clima==
El clima del Pení és mediterrani humit amb influència de la costa, amb diferències segons la seva situació topogràfica del pení en especial l'altitud ja que està damunt una muntanya. Les temperatures són força més baixes als sectors enlairats de les serres pirinenques. A la muntanya l'estiu és molt plujós.
És precisament l'estiu l'estació en què hi ha més contrast entre la plana i la muntanya. Mentre a la plana plou poc i fa molta calor.
L'Alt Empordà l'element més característic del clima és la tramuntana. La [[tramuntana]] és un vent sec i més aviat fred. Bufa amb molta intensitat i violència, sobretot els mesos de novembre a març. És un vent que prové del nord o nord-oest. La tramuntana assoleix tal violència que dificulta les activitats normals dels homes. No és còmode caminar bufant la tramuntana ja que pot arribar fins a 200Km/h. És capaç de tombar vehicles i embarcacions, i trencar i arrencar arbres .

===Vegetació===
El relleu i clima fa que creixi una gran diversitat de vegetació espontània, dominant que serien els alzinars i les suredes. Als indrets més enlairats, més humits i plujosos es farien boscos caducifolis, com rouredes i fagedes.
La sureda ocupa amplies extensions en la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.

===Fauna===
La fauna tipica del pení és l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, gavines, el mascarell, el corb marí, les baldrigues, els xatracs, reineta, cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),dragó comú i el llangardaix comú.

==Curiositats==
L'anemòmetre del Paní esta fabricat per aguantar els vents de l'Antàrtida, però ja ha volat mes d'una vegada, abans de volar l'anemòmetre va registrar vens de mes de 200k/h.

==Localització ==
El Pení es localitza a Catalunya en la provincià de Girona, concretament a Roses. Es troba en la carretera de Roses-Cadaques s/n.

==Enllaços Externs==
[http://panical.org/wordpress/ Panical]
[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exercit del aire]

Pesca rosinca

2012-03-05T10:06:31Z

Havalina: /* La venda del peix */

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]
[[Categoria: Embarcadors i ports]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: El mar]]
[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]]

La '''pesca''' era un dels treballs més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[Parc Megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.

==La pesca antiga==
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns cultius, com horts, [[olivars]] i [[la vinya]], i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precàries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.

Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.

Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que ''remendar'' (cosir) les [[xarxes]] que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.

==La pesca d’ara==

Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions.

Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.

Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.

Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.

==La venda del peix==

El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica.

Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.

En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.

Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.

Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.

==Peixos de les costes catalanes==

Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.

==Tècniques de la pesca==
===Tècniques actuals===

* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.

===Tècniques perdudes:===

*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
*Les '''nanses''' és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
*La '''baqueta''' consisteix en una pesca d'arrossegament.
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.

==Casal dels pescadors==

El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.

==Bibliografia==

[http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx Web oficial de Roses]

Llibres i articles consultats:
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.

Altres:
Complementat amb una entrevista a Esperança Fondecaba, Llambert Rom, Pere Puerta, entre altres.

Pesca rosinca

2012-03-05T10:05:37Z

Havalina: /* La pesca antiga */

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]
[[Categoria: Embarcadors i ports]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: El mar]]
[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]]

La '''pesca''' era un dels treballs més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[Parc Megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.

==La pesca antiga==
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns cultius, com horts, [[olivars]] i [[la vinya]], i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precàries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.

Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.

Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que ''remendar'' (cosir) les [[xarxes]] que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.

==La pesca d’ara==

Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions.

Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.

Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.

Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.

==La venda del peix==

El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica.

Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.

En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.

Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.

Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.

==Peixos de les costes catalanes==

Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.

==Tècniques de la pesca==
===Tècniques actuals===

* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.

===Tècniques perdudes:===

*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
*Les '''nanses''' és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
*La '''baqueta''' consisteix en una pesca d'arrossegament.
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.

==Casal dels pescadors==

El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.

==Bibliografia==

[http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx Web oficial de Roses]

Llibres i articles consultats:
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.

Altres:
Complementat amb una entrevista a Esperança Fondecaba, Llambert Rom, Pere Puerta, entre altres.

Pesca rosinca

2012-03-05T10:01:40Z

Havalina: /* La pesca antiga */

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]
[[Categoria: Embarcadors i ports]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: El mar]]
[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]]

La '''pesca''' era un dels treballs més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[Parc Megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.

==La pesca antiga==
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns cultius, com horts, olivars i [[la vinya]], i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.

Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.

Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.

==La pesca d’ara==

Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions.

Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.

Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.

Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.

==La venda del peix==

El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica.

Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.

En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.

Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.

Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.

==Peixos de les costes catalanes==

Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.

==Tècniques de la pesca==
===Tècniques actuals===

* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.

===Tècniques perdudes:===

*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
*Les '''nanses''' és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
*La '''baqueta''' consisteix en una pesca d'arrossegament.
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.

==Casal dels pescadors==

El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.

==Bibliografia==

[http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx Web oficial de Roses]

Llibres i articles consultats:
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.

Altres:
Complementat amb una entrevista a Esperança Fondecaba, Llambert Rom, Pere Puerta, entre altres.

Pesca rosinca

2012-03-05T10:00:34Z

Havalina:

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]
[[Categoria: Embarcadors i ports]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: El mar]]
[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]]

La '''pesca''' era un dels treballs més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[Parc Megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.

==La pesca antiga==
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.

Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.

Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.

==La pesca d’ara==

Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions.

Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.

Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.

Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.

==La venda del peix==

El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica.

Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.

En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.

Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.

Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.

==Peixos de les costes catalanes==

Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.

==Tècniques de la pesca==
===Tècniques actuals===

* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.

===Tècniques perdudes:===

*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
*Les '''nanses''' és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
*La '''baqueta''' consisteix en una pesca d'arrossegament.
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.

==Casal dels pescadors==

El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.

==Bibliografia==

[http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx Web oficial de Roses]

Llibres i articles consultats:
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.

Altres:
Complementat amb una entrevista a Esperança Fondecaba, Llambert Rom, Pere Puerta, entre altres.

Pesca rosinca

2012-03-05T09:59:21Z

Havalina:

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]
[[Categoria: Embarcadors i ports]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: El mar]]
[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]]

La '''pesca''' era un dels treballs més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.

==La pesca antiga==
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.

Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.

Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.

==La pesca d’ara==

Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions.

Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.

Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.

Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.

==La venda del peix==

El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica.

Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.

En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.

Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.

Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.

==Peixos de les costes catalanes==

Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.

==Tècniques de la pesca==
===Tècniques actuals===

* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.

===Tècniques perdudes:===

*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
*Les '''nanses''' és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
*La '''baqueta''' consisteix en una pesca d'arrossegament.
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.

==Casal dels pescadors==

El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.

==Bibliografia==

[http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx Web oficial de Roses]

Llibres i articles consultats:
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.

Altres:
Complementat amb una entrevista a Esperança Fondecaba, Llambert Rom, Pere Puerta, entre altres.

Carrers rosincs

2012-03-05T09:57:48Z

Havalina:

[[categoria:La vila]]
[[categoria:Paisatge antic ]]
[[categoria:Carreteres ]]
[[categoria:Les urbanitzacions ]]
[[categoria:Els camins i senders]]

Els '''carrers''' rosincs han patit un conjunt de canvis al llarg de la història, que han estat molt importants per a què el poble continuï creixent i millorant. Sobretot, ha canviat des de l'època de la [[Guerra Civil]] (1936-1939).

== Introducció ==

Els carrers de [[Roses]], han anat fent una evolució amb el pas del temps fins a arribar a ser el que són avui en dia. L’evolució dels carrers ha anat creixent sobre tot al voltant dels anys 70, quan també van començar a construir-se més edificis i establiments. Fou durant els anys 90 i començaments del segle XXI que fins i tot van començar a construir més carrers per arribar a les diferents urbanitzacions.

== Història ==

La [[Guerra Civil Espanyola]] va ser un conflicte social, polític i militar (que més tard repercutirà també en un conflicte econòmic) que es va desencadenar a Espanya després de fracassar el cop d'estat del 17 i 18 juliol 1936 dut a terme per una part de l'exèrcit contra el govern de la [[Segona República]] Espanyola, i que es donaria per acabada l'1 d'abril de 1939 amb l'últim informe de guerra signat per [[Francisco Franco]], declarant la seva victòria i establint una dictadura que duraria fins 1975.

A les parts del conflicte se les sol anomenar bàndol republicà i bàndol revoltat, també conegut per Bàndol nacional pels vencedors.

El bàndol republicà va estar constituït al voltant del govern legítim d'Espanya, el del [[Front Popular]], coalició de partits marxistes, republicans i nacionalistes, recolzat pel moviment obrer, els sindicats i els demòcrates constitucionals.

Hi ha nombrosos testimonis de la guerra civil a [[Roses]]. El record d'aquests se centra sobretot en el bombardeig de Canàries i el de l'aviació italiana sobre el poble.

== L’evolució dels carrers ==

Els carrers han anat evolucionant amb el pas del temps, a causa de les guerres, de les obres, del creixement del poble... Però aquests petits canvis han millorat l'aspecte del nostre poble, desde la guerra civil fins a l'actualitat.

[[Imatge:tiopaula.jpg|350px|thumb|dreta|Un carrer típic als 70]]

===El període de la postguerra: època dels nostres avis===

Entre el 1936 i el 1939 es va viure a Espanya la Gran Guerra Civil, que també va afectar pobles de [[Catalunya]] com [[Girona]], [[Barcelona]] i fins i tot [[Roses]], el nostre petit poble coster. Un cop acabat el conflicte, al voltant del 1939, s’inicia el període de la postguerra. Els anys anteriors van ser molt difícils per a la generació que hi vivia a [[Roses]] i pel poble en general, per tant, ara es començava a respirar una mica de pau, que no duraria gaire.
En quant els carrers i altres llocs de [[Roses]], podem dir que eren ben diferents als d’ara. Abans, eren més grans perquè els edificis, com a mínim, eren de dos pisos. A més, la majoria no tenien voreres ja que no circulaven gaires cotxes i vehicles. Amb el pas del temps, es van anar asfaltant alguns carrers i es van fer cada vegada més moderns. Les cases i les botigues també van canviar any rere any, per exemple, es pintaven i es posaven rètols cada cop més actuals. Molts dels hotels i grans edificis que hi ha ara a [[Roses]], no estaven encara construïts.

===A l'època dels nostres pares===

Als anys 70 es va acabar una severa dictadura encapçala per [[Francisco Franco]], concretament l’any de la seva mort (1975). Llavors, va pujar al tron l’actual rei d’Espanya, [[Joan Carles I]], amb el qual es va instaurar una nova constitució al 1978. L’estat espanyol ara sí que podia considerar que es vivia un període de pau i normalitat.
A mesura que pasaren els anys, [[Roses]] va patir una sèrie de grans canvis en els seus carrers, places i carreteres. En general, tots els carrers ja estaven asfaltats i hi havia més trànsit de cotxes i altres vehicles. Cada any que pasava s’obrien més botigues i establiments comercials com els restaurants i els hotels, Roses es començava a convertir en una ciutat turística. No obstant, les zones del port, [[la Ciutadella]], [[el Castell de la Trinitat]] o d’altres, encara no estaven renovats i reconstruïts (no va ser fins al començament del nou segle que van iniciar-se les construccions). Els carrers ja disposaven (la majoria) de voreres amples per als vianants. El gran poble de Roses cada vegada es convertia més en una petita ciutat o vila, ja que cada any que pasava rebia moltes més visites extrangeres.

===Com són a l'actualitat?===

Avui en dia, a [[Roses]] cada carrer té el seu nom propi. Hi ha alguns carrers que encara conserven elements d’abans, com el carrer del [[Castell de la Trinitat]], que forma el repaís del barri, rectilini o almenys, amb el concepte de recte que tenien de les coses abans.
Tot i això, els carrers sempre estan nets i ben construïts, plens de gent i de turisme, sobre tot a l’estiu.

[[Imatge:carrersroses.JPG|350px|thumb|dreta|Un carrer típic als nostres dies]]

== Altres curiositats ==

La vila de [[Roses]] del segle XVII (l'any 1950), tenia els carrers estrets, irregulars, paral·lels al mar. A més, estaven condicionats des del seu mateix origen per les vicissituds i necessitats militars de la [[Ciutadella]].

==Bibliografia==

-Recerca de fotografies antigues

-Entrevistes a familiars

-Llibres d'història de Roses a la biblioteca

-http://ca.wikipedia.org/wiki/Roses

-www.roses.cat

Refugi antiaeri de la plaça de la Pau

2012-03-02T13:59:38Z

Havalina:

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La vila]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Por]]
[[Categoria: Oïda]]

[[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri]]

El '''refugi antiaeri''' es troba dins del nucli urbà, entre els carrers Trinitat i Josep Sabater, i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels diversos bombardejos que va haver-hi. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests dos carrers.

Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona a la mateixa pujada però a l’alçada del carrer Girona i una última a la cantonada del carrer Josep Sabater amb l’Aragó. Els respirador es trobava a terra entre els carrers Girona i Josep Sabater.

El túnel era excavat al subsòl i tenia un recorregut sinuós que es dividia en diferents ramals. Fonts orals asseguren que el refugi podia haver tingut una profunditat d’uns tres metres i que s’allargava fins gairebé la Ciutadella. És probable que una sortida es trobés en les immediacions del baluard de sant Jaume.

==Inicis de la guerra==
"L'Eudald Francisco ha estat el nostre testimoni. Va néixer a Roses i a l'edat dels 4 anys va patir, com molta altre gent de [[Roses]], les conseqüències de la Guerra Cívil.

Per l'Eudald la Guerra es va iniciar quan anava a l'escola, ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho amb molt d'interès. La seva mare preocupada de l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa.

==Com vivien durant la guerra==
===Aspectes generals===
Hi havien molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que pensaven que no els passaria res eren qui morien abans.
Els carrers quedaven destrossats i algunes cases enderrocades.
Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans de que sonessin les campanes que anuncien l'arribada dels bombardejos, tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a Palau per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a [[Mas Oliva]] i des d'allà veien les bengales.
===Menjar===
Va passar molta gana i el menjar era molt car, per això podia passar fins 3 dies sense penjar pa blanc.
Durant la guerra menjava bròquil, cigrons, cols, patates,... Però després de la guerra, fins el 52 i 53 seguia la misèria. Per això les mares anaven a canviar els seus menjars, ell tenia un hort i canviava cigrons per farina i per altres productes per poder sobreviure a l'hivern.
Com el pà era molt car, si no arribava al kg exacte et regalaven un tros de coca.
===Víctimes===
Aquí a [[Roses]] van tirar una muntanya però no van fer gaire mal. A [[Roses]] no hi havien afussellaments, tan sols els agafaven i se'ls portaven a un altre lloc.
Tot i així, va morir molta gent i qui moria el portaven al cementiri. Aquest també va ser bombardejat i tots els esquelets es van descompondre.

==El refugi de la Pau ==
[[Imatge:planta refugi2.JPG|350px|thumb|dreta|Extret de l'arxiu de Roses]]
===Quan s'hi anava===
Al refugi només s'anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.
===Com era===
El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava a una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparell per on els escolten i, així, callava tothom.
Aquest refugi en concret, s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardejos.

===Altres refugis===
Hi havien molts refugis per tota la vila i la gent anava al que tenia més a prop.

==Altres informacions==
Durant la guerra no es feia la comunió, al acabar-la es posaven a prendre el sol enmig de la carretera perquè no passaven cotxes o s'anaven a nedar fins el moll de la roca.
Els homes que sabien que els anirien a buscar per anar a la guerra s'amagaven a la cova del llop per no anar i, d'altra banda, als joves de 17 anys se'ls emportaven per combatre sense que tinguessin cap experiència.

==Anècdotes==
Recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la [[Jonquera]] perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes, un home va venir en cotxe (que hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'església.
Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van ficar a les clavegueres i després no podien sortir.
També recorda que dins del refugi s'ho passava bé, un cop va perdre l'esclop corrents i allà el va trobar.
Un amic d'ell ens ha explicat també que el seu pare quan era jove anava al cementiri a jugar a futbol amb els caps dels morts.

Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil, sent pena perquè va morir molta gent i ell els coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar. El que sí està segur aquest senyor és d'una frase que a nosaltres ens agrada molt:

'''El refugi té molta història però poques coses per explicar.'''

<videoflash>1U8S2f6eLh0</videoflash>

==Localització==
Pujada a l’Escorxador

===Coordenades===
* '''UTM''': X:514556 Y: 4679283

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26432" lon="3.175532" width="350" height="350" controls="large">
42.263808, 3.175414
Refugi antiaeri
</googlemap>

==Nivell de Protecció==
===B. Protecció bàsica===
Objectes de protecció
*Recorregut subterrani del refugi.
*Característiques morfològiques del refugi.
*Obertures d’accés.
*Accés a les obertures per entrar al refugi.

Skate

2012-03-02T13:52:32Z

Havalina:

[[Categoria: Esport]]

[[Imatge:skater.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de: Four Children]]
L' '''skateboarding''' o monopatinatge és un esport què és practica amb un skateboard. Preferentment sobre una superfície llisa sobre la que es pugui rodar, ja sigui al carrer o en skateparks.

== Història ==

[[Imatge:skateboards.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]
'''1960'''

Durant aquesta época es va començar a desenvolupar l' esport, va sorgir principalment a California. Es veia com un substitut del surf per quan les onades eren baixes. Els primers skates eren bàsicament taules de fusta amb rodes de patins, encara que durant aquesta dècada algunes marques de surf van produir algunes taules manufacturades.

'''1970'''

Al llarg d' aquesta dècada diverses marques van començar a experimentar amb diversos materials, cadascun més exòtic i rar que l' anterior encara que la majoria de monopatins seguien sent fabricats en contraplacat. Al llarg d'aquest temps la popularitat de l'esport va créixer molt.

'''1980'''

Durant la dècada dels 80 l'esport va estar potenciat per skaters patrocinats per marques. L'esport estava sobretot centrat en les "vert ramps" o half pipe [http://en.wikipedia.org/wiki/Vert_ramp], encara que moltes persones no podien permetre's comprar o construir una half pipe, cosa que va fer que la popularitat de "l'street" augmentes. Durant aquesta època es van
crear els trucs que van constituir la base per a l'skate modern.

'''1990 - Present'''

A l'skate d' avui dia domina sobretot l'street. Les taules estan fetes de contraplacat, i les rodes de poliuretà. La forma de les taules d' avui dia prové dels skates de "freestyle" del 1980.

== Història a Roses ==
A Roses aquest esport va arribar a la dècada dels 90, no hi havia pràcticament cap lloc per patinar, i els skaters de l' època van aconseguir que s' encementès la riera de la cuana, aconseguint així una half pipe improvitzada.
== La pràctica de l'esport a Roses ==

[[Imatge:pistaskate.jpg|300px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]

Actualment ens trobem davant d' un esport bastant minoritari a la nostra població. Actualment hi han unes 20 a 30 persones que hi participen activament. És un esport que no té una franja d' edat determinada, actualment el practiquen persones l'edat de les quals va des dels 12 fins als 30 anys. Al poble es practica sobretot la modalitat d'street ja que no existeix cap instal·lació per a la pràctica d' aquest esport. A pesar de ser un esport tan minoritari dins de la població persones i tendes com la "Four Children"[http://www.facebook.com/pages/Four-Children/161360340561037] participen activament en l' esport organitzant casals d' skate a la pista annexa del pavelló municipal, cosa que contribueix a l' increment de les persones que practiquen l'skate, cosa que és beneficiosa.

== El Projecte Perdut ==

[[Imatge:Skaters.jpg|250px|thumb|esquerra|Foto de:Four Children]]
El projecte perdut és el projecte de l'skatepark de Roses, inicialment anava a estar col·locat darrera de la piscina municipal, a la zona actual del seu aparcament. L'antiga legislatura del poble ja havia aprovat el projecte, aquest estava presupostat, i tot estava preparat. Aquest projecte es va concebre gràcies a la implicació d'unes poques persones que van contribuir a recollir firmes i contractar diversos serveis per tal de disposar-ho tot correctament. Amb el canvi de legislatura, s'ha perdut el projecte, i per tant tota la feina feta fins al moment

Skate

2012-03-02T13:52:00Z

Havalina:

[[Categoria: Esport]]

[[Imatge:skater.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de: Four Children]]
L' '''skateboarding''' o monopatinatge és un esport què és practica amb un skateboard. Preferentment sobre una superfície llisa sobre la que es pugui rodar, ja sigui al carrer o en skateparks.

== Història ==

[[Imatge:skateboards.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]
'''1960'''

Durant aquesta época es va començar a desenvolupar l' esport, va sorgir principalment a California. Es veia com un substitut del surf per quan les onades eren baixes. Els primers skates eren bàsicament taules de fusta amb rodes de patins, encara que durant aquesta dècada algunes marques de surf van produir algunes taules manufacturades.

'''1970'''

Al llarg d' aquesta dècada diverses marques van començar a experimentar amb diversos materials, cadascun més exòtic i rar que l' anterior encara que la majoria de monopatins seguien sent fabricats en contraplacat. Al llarg d'aquest temps la popularitat de l'esport va créixer molt.

'''1980'''

Durant la dècada dels 80 l'esport va estar potenciat per skaters patrocinats per marques. L'esport estava sobretot centrat en les "vert ramps" o half pipe [http://en.wikipedia.org/wiki/Vert_ramp], encara que moltes persones no podien permetre's comprar o construir una half pipe, cosa que va fer que la popularitat de "l'street" augmentes. Durant aquesta època es van
crear els trucs que van constituir la base per a l'skate modern.

'''1990 - Present'''

A l'skate d' avui dia domina sobretot l'street. Les taules estan fetes de contraplacat, i les rodes de poliuretà. La forma de les taules d' avui dia prové dels skates de "freestyle" del 1980.

== Història a Roses ==
A Roses aquest esport va arribar a la dècada dels 90, no hi havia pràcticament cap lloc per patinar, i els skaters de l' època van aconseguir que s' encementès la riera de la cuana, aconseguint així una half pipe improvitzada.
== La pràctica de l'esport a Roses ==

[[Imatge:pistaskate.jpg|300px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]

Actualment ens trobem davant d' un esport bastant minoritari a la nostra població. Actualment hi han unes 20 a 30 persones que hi participen activament. És un esport que no té una franja d' edat determinada, actualment el practiquen persones l'edat de les quals va des dels 12 fins als 30 anys. Al poble es practica sobretot la modalitat d'street ja que no existeix cap instal·lació per a la pràctica d' aquest esport. A pesar de ser un esport tan minoritari dins de la població persones i tendes com la "Four Children"[http://www.facebook.com/pages/Four-Children/161360340561037] participen activament en l' esport organitzant casals d' skate a la pista annexa del pavelló municipal, cosa que contribueix a l' increment de les persones que practiquen l'skate, cosa que és beneficiosa.
[[Imatge:Skaters.jpg|250px|thumb|esquerra|Foto de:Four Children]]

== El Projecte Perdut ==

[[Imatge:Skaters.jpg|250px|thumb|esquerra|Foto de:Four Children]]
El projecte perdut és el projecte de l'skatepark de Roses, inicialment anava a estar col·locat darrera de la piscina municipal, a la zona actual del seu aparcament. L'antiga legislatura del poble ja havia aprovat el projecte, aquest estava presupostat, i tot estava preparat. Aquest projecte es va concebre gràcies a la implicació d'unes poques persones que van contribuir a recollir firmes i contractar diversos serveis per tal de disposar-ho tot correctament. Amb el canvi de legislatura, s'ha perdut el projecte, i per tant tota la feina feta fins al moment

Skate

2012-03-02T13:51:04Z

Havalina:

[[Categoria: Esport]]

[[Imatge:skater.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de: Four Children]]
L' '''skateboarding''' o monopatinatge és un esport què és practica amb un skateboard. Preferentment sobre una superfície llisa sobre la que es pugui rodar, ja sigui al carrer o en skateparks.

== Història ==

[[Imatge:skateboards.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]
'''1960'''

Durant aquesta época es va començar a desenvolupar l' esport, va sorgir principalment a California. Es veia com un substitut del surf per quan les onades eren baixes. Els primers skates eren bàsicament taules de fusta amb rodes de patins, encara que durant aquesta dècada algunes marques de surf van produir algunes taules manufacturades.

'''1970'''

Al llarg d' aquesta dècada diverses marques van començar a experimentar amb diversos materials, cadascun més exòtic i rar que l' anterior encara que la majoria de monopatins seguien sent fabricats en contraplacat. Al llarg d'aquest temps la popularitat de l'esport va créixer molt.

'''1980'''

Durant la dècada dels 80 l'esport va estar potenciat per skaters patrocinats per marques. L'esport estava sobretot centrat en les "vert ramps" o half pipe [http://en.wikipedia.org/wiki/Vert_ramp], encara que moltes persones no podien permetre's comprar o construir una half pipe, cosa que va fer que la popularitat de "l'street" augmentes. Durant aquesta època es van
crear els trucs que van constituir la base per a l'skate modern.

'''1990 - Present'''

A l'skate d' avui dia domina sobretot l'street. Les taules estan fetes de contraplacat, i les rodes de poliuretà. La forma de les taules d' avui dia prové dels skates de "freestyle" del 1980.

== Història a Roses ==
A Roses aquest esport va arribar a la dècada dels 90, no hi havia pràcticament cap lloc per patinar, i els skaters de l' època van aconseguir que s' encementès la riera de la cuana, aconseguint així una half pipe improvitzada.
== La pràctica de l'esport a Roses ==

[[Imatge:pistaskate.jpg|300px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]

Actualment ens trobem davant d' un esport bastant minoritari a la nostra població. Actualment hi han unes 20 a 30 persones que hi participen activament. És un esport que no té una franja d' edat determinada, actualment el practiquen persones l'edat de les quals va des dels 12 fins als 30 anys. Al poble es practica sobretot la modalitat d'street ja que no existeix cap instal·lació per a la pràctica d' aquest esport. A pesar de ser un esport tan minoritari dins de la població persones i tendes com la "Four Children"[http://www.facebook.com/pages/Four-Children/161360340561037] participen activament en l' esport organitzant casals d' skate a la pista annexa del pavelló municipal, cosa que contribueix a l' increment de les persones que practiquen l'skate, cosa que és beneficiosa.
[[Imatge:Skaters.jpg|250px|thumb|esquerra|Foto de:Four Children]]

== El Projecte Perdut ==

El projecte perdut és el projecte de l'skatepark de Roses, inicialment anava a estar col·locat darrera de la piscina municipal, a la zona actual del seu aparcament. L'antiga legislatura del poble ja havia aprovat el projecte, aquest estava presupostat, i tot estava preparat. Aquest projecte es va concebre gràcies a la implicació d'unes poques persones que van contribuir a recollir firmes i contractar diversos serveis per tal de disposar-ho tot correctament. Amb el canvi de legislatura, s'ha perdut el projecte, i per tant tota la feina feta fins al moment

Skate

2012-03-02T13:50:29Z

Havalina:

[[Categoria: Esport]]

[[Imatge:skater.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de: Four Children]]
L' '''skateboarding''' o monopatinatge és un esport què és practica amb un skateboard. Preferentment sobre una superfície llisa sobre la que es pugui rodar, ja sigui al carrer o en skateparks.

== Història ==

[[Imatge:skateboards.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]
'''1960'''

Durant aquesta época es va començar a desenvolupar l' esport, va sorgir principalment a California. Es veia com un substitut del surf per quan les onades eren baixes. Els primers skates eren bàsicament taules de fusta amb rodes de patins, encara que durant aquesta dècada algunes marques de surf van produir algunes taules manufacturades.

'''1970'''

Al llarg d' aquesta dècada diverses marques van començar a experimentar amb diversos materials, cadascun més exòtic i rar que l' anterior encara que la majoria de monopatins seguien sent fabricats en contraplacat. Al llarg d'aquest temps la popularitat de l'esport va créixer molt.

'''1980'''

Durant la dècada dels 80 l'esport va estar potenciat per skaters patrocinats per marques. L'esport estava sobretot centrat en les "vert ramps" o half pipe [http://en.wikipedia.org/wiki/Vert_ramp], encara que moltes persones no podien permetre's comprar o construir una half pipe, cosa que va fer que la popularitat de "l'street" augmentes. Durant aquesta època es van
crear els trucs que van constituir la base per a l'skate modern.

'''1990 - Present'''

A l'skate d' avui dia domina sobretot l'street. Les taules estan fetes de contraplacat, i les rodes de poliuretà. La forma de les taules d' avui dia prové dels skates de "freestyle" del 1980.

== Història a Roses ==
A Roses aquest esport va arribar a la dècada dels 90, no hi havia pràcticament cap lloc per patinar, i els skaters de l' època van aconseguir que s' encementès la riera de la cuana, aconseguint així una half pipe improvitzada.
== La pràctica de l'esport a Roses ==

[[Imatge:pistaskate.jpg|300px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]
[[Imatge:Skaters.jpg|250px|thumb|esquerra|Foto de:Four Children]]

Actualment ens trobem davant d' un esport bastant minoritari a la nostra població. Actualment hi han unes 20 a 30 persones que hi participen activament. És un esport que no té una franja d' edat determinada, actualment el practiquen persones l'edat de les quals va des dels 12 fins als 30 anys. Al poble es practica sobretot la modalitat d'street ja que no existeix cap instal·lació per a la pràctica d' aquest esport. A pesar de ser un esport tan minoritari dins de la població persones i tendes com la "Four Children"[http://www.facebook.com/pages/Four-Children/161360340561037] participen activament en l' esport organitzant casals d' skate a la pista annexa del pavelló municipal, cosa que contribueix a l' increment de les persones que practiquen l'skate, cosa que és beneficiosa.

== El Projecte Perdut ==

El projecte perdut és el projecte de l'skatepark de Roses, inicialment anava a estar col·locat darrera de la piscina municipal, a la zona actual del seu aparcament. L'antiga legislatura del poble ja havia aprovat el projecte, aquest estava presupostat, i tot estava preparat. Aquest projecte es va concebre gràcies a la implicació d'unes poques persones que van contribuir a recollir firmes i contractar diversos serveis per tal de disposar-ho tot correctament. Amb el canvi de legislatura, s'ha perdut el projecte, i per tant tota la feina feta fins al moment

Skate

2012-03-02T13:49:36Z

Havalina:

[[Categoria: Esport]]

[[Imatge:skater.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de: Four Children]]
L' '''skateboarding''' o monopatinatge és un esport què és practica amb un skateboard. Preferentment sobre una superfície llisa sobre la que es pugui rodar, ja sigui al carrer o en skateparks.

== Història ==

[[Imatge:skateboards.jpg|350px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]
'''1960'''

Durant aquesta época es va començar a desenvolupar l' esport, va sorgir principalment a California. Es veia com un substitut del surf per quan les onades eren baixes. Els primers skates eren bàsicament taules de fusta amb rodes de patins, encara que durant aquesta dècada algunes marques de surf van produir algunes taules manufacturades.

'''1970'''

Al llarg d' aquesta dècada diverses marques van començar a experimentar amb diversos materials, cadascun més exòtic i rar que l' anterior encara que la majoria de monopatins seguien sent fabricats en contraplacat. Al llarg d'aquest temps la popularitat de l'esport va créixer molt.

'''1980'''

Durant la dècada dels 80 l'esport va estar potenciat per skaters patrocinats per marques. L'esport estava sobretot centrat en les "vert ramps" o half pipe [http://en.wikipedia.org/wiki/Vert_ramp], encara que moltes persones no podien permetre's comprar o construir una half pipe, cosa que va fer que la popularitat de "l'street" augmentes. Durant aquesta època es van
crear els trucs que van constituir la base per a l'skate modern.

'''1990 - Present'''

A l'skate d' avui dia domina sobretot l'street. Les taules estan fetes de contraplacat, i les rodes de poliuretà. La forma de les taules d' avui dia prové dels skates de "freestyle" del 1980.

== Història a Roses ==
A Roses aquest esport va arribar a la dècada dels 90, no hi havia pràcticament cap lloc per patinar, i els skaters de l' època van aconseguir que s' encementès la riera de la cuana, aconseguint així una half pipe improvitzada.
== La pràctica de l'esport a Roses ==

[[Imatge:pistaskate.jpg|300px|thumb|dreta|Foto de:Four Children]]
Actualment ens trobem davant d' un esport bastant minoritari a la nostra població. Actualment hi han unes 20 a 30 persones que hi participen activament. És un esport que no té una franja d' edat determinada, actualment el practiquen persones l'edat de les quals va des dels 12 fins als 30 anys. Al poble es practica sobretot la modalitat d'street ja que no existeix cap instal·lació per a la pràctica d' aquest esport. A pesar de ser un esport tan minoritari dins de la població persones i tendes com la "Four Children"[http://www.facebook.com/pages/Four-Children/161360340561037] participen activament en l' esport organitzant casals d' skate a la pista annexa del pavelló municipal, cosa que contribueix a l' increment de les persones que practiquen l'skate, cosa que és beneficiosa.
[[Imatge:Skaters.jpg|250px|thumb|esquerra|Foto de:Four Children]]

== El Projecte Perdut ==

El projecte perdut és el projecte de l'skatepark de Roses, inicialment anava a estar col·locat darrera de la piscina municipal, a la zona actual del seu aparcament. L'antiga legislatura del poble ja havia aprovat el projecte, aquest estava presupostat, i tot estava preparat. Aquest projecte es va concebre gràcies a la implicació d'unes poques persones que van contribuir a recollir firmes i contractar diversos serveis per tal de disposar-ho tot correctament. Amb el canvi de legislatura, s'ha perdut el projecte, i per tant tota la feina feta fins al moment

Viver de pins

2012-03-02T13:47:41Z

Havalina:

[[Categoria: Paisatge rural]]
[[Categoria:Conreus]]
[[Categoria: Pinedes]]
[[Categoria: Camps]]
[[Categoria: La vila]]

[[Imatge:Viverpinsroses.jpg|350px|thumb|dreta|Viver de pins autor desconegut. Fons: família Ferrer Lloret, ''L'Abans'']]
Antigament a Roses, concretament als camps de darrera la Ciutadella, en la dècada dels cinquanta.
La major part de joves rossencs/es es dedicaven el viver de pins, però ho feien per diversió i per començar converses amb els amics/es.
Sovint aquest passatemps, el '''viver de pins''' servia per passar una estona amb la parella, cosa que estava molt malt vist en aquella època, per això mentre conreaven els pins podien passar una bona estona amb la seua parella.

== Viver de pins ==

Un viver de pins en l'actualitat és un conjunt d’instal·lacions especials que tenen com a objectiu fonamental produir pins. es controlen les condicions ambientals i es proporcionen les condicions de creixement més favorables perquè els pins continuïn el seu desenvolupament i adquireixin la fortalesa necessària per poder-los trasplantar al lloc on acabaran el seu creixement. Però en la dècada dels cinquanta aquestes instal·lacions no existien o només les persones més riques en podien gaudir, per això la població va haver de buscar altres maneres de criar i fer créixer els pins per després poder plantar-los per les muntanyes dels voltants de Roses.
== Material dècada dels cinquanta ==
En la dècada dels cinquanta els rossencs no disposaven del material adequat i amb bones condicions.
El material que utilitzaven els rossencs eren cistelles de palla on col·locaven les paperines amb els pinyols, empeltadors i algunes eines per excavar.

=== Material de l'actualitat===

Les eines que utilitzem actualment per al viver de pins són les següents:

Material i eines que s'utilitzen de manera permanent com:

Pala recta, pala cullera, pic, cordill, regadora estaques, fundes llavors, repicador, barreta

[[Imatge:Eines.jpg|350px|thumb|dreta|Material actual]]

== Procediment ==

El procediment es divideix en diverses parts que explicarem tot seguit.

=== Sembra de les llavors ===
Es col·loquen les llavors dels pins en unes paperines que prèviament ja haurem emplenat de terra. Deixem que la llavor germini, i quan s’obre i li surten petites arrels, posteriorment la tija creix i surten noves fulles.

=== Trasplantament ===
El trasplantament es duu a terme ràpidament després de la germinació, quan es desenvolupen algunes fulles.
En el transplantament las noies rosinques donen las paperines que ja emplenat de terra i una llavor, els seus companys, perquè aquests els trasplantin per las muntanyes del voltant de Roses .

=== Regatge ===
El regatge és molt important a causa que l’excessiva pèrdua d’humitat del sòl provoca que les llavors s’assequin. I finalment és important recalcar que els regatges no s’han d’aplicar en hores de major incidència de la calor, ja que això augmenta considerablement l’evapotranspiració i provoca lesions en les plantes.

==Localització==
<googlemap version="0.9" lat="42.267786" lon="3.170258" zoom="18" controls="small">
http://
http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
http://
http:// http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl 42.267202, 3.170146
42.267202, 3.170146
</googlemap>

== Enllaços ==

Colla Gegantera

2012-03-02T13:46:08Z

Havalina:

[[Categoria:Festes i tradicions]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Popular]]
[[Categoria:Alegria]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]]

La '''Colla Gegantera''' de Roses és la organització que s'encarrega de portar els Gegants de la vila en la [[Festa major de Roses]]. Els gegants de Roses, són la Demètria i en Quimet nascuts al 1994. Són representats per un pastor i una sirena perquè es van inspirar en la [[sardana]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina Joan Maragall], en la qual aquests dos personatges són els responsables de la creació de l'Empordà.

Els gegants per la vila van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos.
Al principi de tot, Empenta Jove, una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu. Actualment més de 100 socis, passegen als nostres gegants per la vila amb la companyia d'altres colles geganteres d'arreu de Catalunya.

== Construcció ==

La construcció dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gegant_(folklore) gegants] va ser possible gràcies a una parella d'avis que van pagar-la a canvi què portessin els seus noms ja que no tenien fills i volien deixar rastre en la vila de Roses. Es deien Quimet i Demètria. Van ser batejats durant la diada de Sant Jordi de 1994. Els dos mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria 56 kg.

== Història ==

Al principi de tot, [[Empenta Jove]], una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu encara que, va costar molt trobar gent per formar una gran colla. Actualment, la Colla està formada per més de 100 socis aproximadament.

Els gegants van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt important en les trobades de gegants, ja que donen ritme i fluïdesa als esdeveniments.

== Simbologia ==

Els Gegants de Roses, són una sirena i un pastor ja que Roses, és un poble de mar i muntanya. El pastor representa la muntanya, i la sirena el mar blau de la[[Costa Brava]].
La creació dels nostres gegants va estar inspirada per la famosa sardana de Joan Maragall: “L'Empordà”. En aquesta sardana s'explica el naixement de la comarca empordanesa que consisteix en la història d'amor entre el pastor i la sirena. La història diu que el pastor cridava a la sirena perquè pugés a la muntanya i la sirena el cridava perquè baixés al mar; com no es posaven d'acord, es van trobar al mig d'una plana on avui dia hi ha l'Empordà.

== Tradició ==

La [[Festa major de Roses]], es celebra durant la primera quinzena d'agost. L'últim dia, el dia 15 pel matí es fa la desfilada pels carrers de la vila. I per la tarda es fa una concentració de colles gironines , les quals també fan una petita exhibició pel poble des de fa ja 16 anys. També podem veure els nostres gegants durant la Festa de la Vellesa de Roses al mes d'abril i a la Fira d'Entitats durant el mes de setembre. A més a més, la Colla gegantera va amb els seus gegants arreu de Catalunya a diferents trobades i esdeveniments de les altres comarques.

== Webs d'interés ==

[http://www.gegantsroses.com/ Web de la Colla Gegantera de Roses]

[http://www.guiaderoses.net Guia de Roses]

Colla Gegantera

2012-03-02T13:44:34Z

Havalina: /* Història */

[[Categoria:Festes i tradicions]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Popular]]
[[Categoria:Alegria]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]]

La '''Colla Gegantera''' de Roses és la organització que s'encarrega de portar els Gegants de la vila en la [[Festa major de Roses]]. Els gegants de Roses, són la Demètria i en Quimet nascuts al 1994. Són representats per un pastor i una sirena perquè es van inspirar en la [[sardana]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina Joan Maragall], en la qual aquests dos personatges són els responsables de la creació de l'Empordà.

Els gegants per la vila van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos.
Al principi de tot, Empenta Jove, una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu. Actualment més de 100 socis, passegen als nostres gegants per la vila amb la companyia d'altres colles geganteres d'arreu de Catalunya.

== Construcció ==

La construcció dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gegant_(folklore) gegants] va ser possible gràcies a una parella d'avis que van pagar-la a canvi què portessin els seus noms ja que no tenien fills i volien deixar rastre en la vila de Roses. Es deien Quimet i Demètria. Van ser batejats durant la diada de Sant Jordi de 1994. Els dos mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria 56 kg.

== Història ==

Al principi de tot, [[Empenta Jove]], una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu encara que, va costar molt trobar gent per formar una gran colla. Actualment, la Colla està formada per més de 100 socis aproximadament.

Els gegants van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt important en les trobades de gegants, ja que donen ritme i fluïdesa als esdeveniments.

== Simbologia ==

Els Gegants de Roses, són una sirena i un pastor ja que Roses, és un poble de mar i muntanya. El pastor representa la muntanya, i la sirena el mar blau de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava la Costa Brava].
La creació dels nostres gegants va estar inspirada per la famosa sardana de Joan Maragall: “L'Empordà”. En aquesta sardana s'explica el naixement de la comarca empordanesa que consisteix en la història d'amor entre el pastor i la sirena. La història diu que el pastor cridava a la sirena perquè pugés a la muntanya i la sirena el cridava perquè baixés al mar; com no es posaven d'acord, es van trobar al mig d'una plana on avui dia hi ha l'Empordà.

== Tradició ==

La [[Festa major de Roses]], es celebra durant la primera quinzena d'agost. L'últim dia, el dia 15 pel matí es fa la desfilada pels carrers de la vila. I per la tarda es fa una concentració de colles gironines , les quals també fan una petita exhibició pel poble des de fa ja 16 anys. També podem veure els nostres gegants durant la Festa de la Vellesa de Roses al mes d'abril i a la Fira d'Entitats durant el mes de setembre. A més a més, la Colla gegantera va amb els seus gegants arreu de Catalunya a diferents trobades i esdeveniments de les altres comarques.

== Webs d'interés ==

[http://www.gegantsroses.com/ Web de la Colla Gegantera de Roses]

[http://www.guiaderoses.net Guia de Roses]

Colla Gegantera

2012-03-02T13:43:32Z

Havalina:

[[Categoria:Festes i tradicions]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Popular]]
[[Categoria:Alegria]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]]

La '''Colla Gegantera''' de Roses és la organització que s'encarrega de portar els Gegants de la vila en la [[Festa major de Roses]]. Els gegants de Roses, són la Demètria i en Quimet nascuts al 1994. Són representats per un pastor i una sirena perquè es van inspirar en la [[sardana]] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina Joan Maragall], en la qual aquests dos personatges són els responsables de la creació de l'Empordà.

Els gegants per la vila van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos.
Al principi de tot, Empenta Jove, una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu. Actualment més de 100 socis, passegen als nostres gegants per la vila amb la companyia d'altres colles geganteres d'arreu de Catalunya.

== Construcció ==

La construcció dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gegant_(folklore) gegants] va ser possible gràcies a una parella d'avis que van pagar-la a canvi què portessin els seus noms ja que no tenien fills i volien deixar rastre en la vila de Roses. Es deien Quimet i Demètria. Van ser batejats durant la diada de Sant Jordi de 1994. Els dos mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria 56 kg.

== Història ==

Al principi de tot, Empenta Jove, una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu encara que, va costar molt trobar gent per formar una gran colla. Actualment, la Colla està formada per més de 100 socis aproximadament.

Els gegants van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percusió també juguen un paper molt important en les trobades de gegants, ja que donen ritme i fluidesa als esdeveniments.

== Simbologia ==

Els Gegants de Roses, són una sirena i un pastor ja que Roses, és un poble de mar i muntanya. El pastor representa la muntanya, i la sirena el mar blau de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava la Costa Brava].
La creació dels nostres gegants va estar inspirada per la famosa sardana de Joan Maragall: “L'Empordà”. En aquesta sardana s'explica el naixement de la comarca empordanesa que consisteix en la història d'amor entre el pastor i la sirena. La història diu que el pastor cridava a la sirena perquè pugés a la muntanya i la sirena el cridava perquè baixés al mar; com no es posaven d'acord, es van trobar al mig d'una plana on avui dia hi ha l'Empordà.

== Tradició ==

La [[Festa major de Roses]], es celebra durant la primera quinzena d'agost. L'últim dia, el dia 15 pel matí es fa la desfilada pels carrers de la vila. I per la tarda es fa una concentració de colles gironines , les quals també fan una petita exhibició pel poble des de fa ja 16 anys. També podem veure els nostres gegants durant la Festa de la Vellesa de Roses al mes d'abril i a la Fira d'Entitats durant el mes de setembre. A més a més, la Colla gegantera va amb els seus gegants arreu de Catalunya a diferents trobades i esdeveniments de les altres comarques.

== Webs d'interés ==

[http://www.gegantsroses.com/ Web de la Colla Gegantera de Roses]

[http://www.guiaderoses.net Guia de Roses]

Colla Gegantera

2012-03-02T13:43:10Z

Havalina:

[[Categoria:Festes i tradicions]]
[[Categoria:Oci]]
[[Categoria:Popular]]
[[Categoria:Alegria]]
[[Categoria:Rosinques i rosincs]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]]

La '''Colla Gegantera''' de Roses és la organització que s'encarrega de portar els Gegants de la vila en la [[Festa major de Roses]]. Els gegants de Roses, són la Demètria i en Quimet nascuts al 1994. Són representats per un pastor i una sirena perquè es van inspirar en la [sardana] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina Joan Maragall], en la qual aquests dos personatges són els responsables de la creació de l'Empordà.

Els gegants per la vila van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos.
Al principi de tot, Empenta Jove, una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu. Actualment més de 100 socis, passegen als nostres gegants per la vila amb la companyia d'altres colles geganteres d'arreu de Catalunya.

== Construcció ==

La construcció dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Gegant_(folklore) gegants] va ser possible gràcies a una parella d'avis que van pagar-la a canvi què portessin els seus noms ja que no tenien fills i volien deixar rastre en la vila de Roses. Es deien Quimet i Demètria. Van ser batejats durant la diada de Sant Jordi de 1994. Els dos mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria 56 kg.

== Història ==

Al principi de tot, Empenta Jove, una colla de Roses, es va fer càrrec dels gegants i els van presentar a diferents localitats de Catalunya. Poc desprès, es van quedar orfes, fins que una altra colla va decidir agafar el relleu encara que, va costar molt trobar gent per formar una gran colla. Actualment, la Colla està formada per més de 100 socis aproximadament.

Els gegants van acompanyats de dos gegantons, en Norfeu i en Meniró i de quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percusió també juguen un paper molt important en les trobades de gegants, ja que donen ritme i fluidesa als esdeveniments.

== Simbologia ==

Els Gegants de Roses, són una sirena i un pastor ja que Roses, és un poble de mar i muntanya. El pastor representa la muntanya, i la sirena el mar blau de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava la Costa Brava].
La creació dels nostres gegants va estar inspirada per la famosa sardana de Joan Maragall: “L'Empordà”. En aquesta sardana s'explica el naixement de la comarca empordanesa que consisteix en la història d'amor entre el pastor i la sirena. La història diu que el pastor cridava a la sirena perquè pugés a la muntanya i la sirena el cridava perquè baixés al mar; com no es posaven d'acord, es van trobar al mig d'una plana on avui dia hi ha l'Empordà.

== Tradició ==

La [[Festa major de Roses]], es celebra durant la primera quinzena d'agost. L'últim dia, el dia 15 pel matí es fa la desfilada pels carrers de la vila. I per la tarda es fa una concentració de colles gironines , les quals també fan una petita exhibició pel poble des de fa ja 16 anys. També podem veure els nostres gegants durant la Festa de la Vellesa de Roses al mes d'abril i a la Fira d'Entitats durant el mes de setembre. A més a més, la Colla gegantera va amb els seus gegants arreu de Catalunya a diferents trobades i esdeveniments de les altres comarques.

== Webs d'interés ==

[http://www.gegantsroses.com/ Web de la Colla Gegantera de Roses]

[http://www.guiaderoses.net Guia de Roses]

Apicultura

2012-03-02T13:40:39Z

Havalina:

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Servei]]
[[Categoria: Gust]]

[[Imatge:Caixaapi1.jpg|350px|thumb|dreta|Arnes d'apicultura,Paratge de Mas Ponach]]

L'''' apicultura''' és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella'' Apis mellifera'' per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides i fecundació artificial de reines. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles i medicaments.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

L'abella de la mel, abella europea o abella occidental (''Apis Mellifera'') és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment (però no exclusivament) en apicultura en tot el món.

El seu nom científic prové del llatí; Apis significa "abella", Melli -, "mel" i ferra "portar" ("abella que porta mel"). El nom va ser creat el 1758 per Carl von Linné qui, adonant-se més tard que, en realitat, les abelles no porten mel, sinó pol·len. Intentà corregir el nom pel de'' Apis mellifera'' ("abella que fabrica mel") en una publicació posterior. Tanmateix d'acord amb les regles dels sinònims taxonòmics el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella ''Apis mellifera''. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). L'índex de desaparicions va del 50% al 90 % de les poblacions.

== Importància de les abelles ==

[[Imatge:Abelles.jpg|350px|thumb|dreta|Abelles. Foto de gÃ¡rgoris]]
Tal com hem esmentat anteriorment, veient la importància que té l'abella a la pol·linització, la seva influència en l'ecosistema és enorme. L'abella pol·linitza el 75% de totes les plantes, la qual cosa significa que sense l'abella moltes plantes disminuirien o desapareixerien. La subsistència de moltes espècies seria impossible a causa que moltes depenen de les abelles per sobreviure.

I tal com va dir Einstein “L'ésser humà no viuria més de cuatra part d'anys sense las abelles" Encara que sembli alarmista aquest tipus d'afirmació s'ha de tenir en compte ja que el 90% de les plantes que necessita l'ésser humà les pol·linitzen les abelles.

== Depredadors de les abelles ==

Els enemics de les abelles es poden classificar en tres tipus diferents: els que les parasiten, els que la maten i les que destrueixen els panells. Els paràsits són organismes que presenten en la seva formació de graus d'organització més elevats que els bacteris, reben el nom de “zooparàsits” i causen greus danys i pèrdues a abellars quan la infestació és massiva. Depenent de la seva localització en l'organisme parasitat, es coneix com endoparàsit quan realitzen la seva acció depredadora a l'interior de l'organisme atacat i “ectoparàsit” quan la realitzen per fora de l'animal hoste.

Existeixen en les abelles diversos tipus de paràsits que les afecten. Dins de les parasitosis externes hi ha els protozous com la ''Nosema Apis'' que es desenvolupa en les cèl·lules del aparell digestiu de l'abella, més exactament en el ventricle, produint en l'abella un escurçament de la seva vida útil. El tractament que es realitza al país és amb “fumagilina”, sent la dosi d'un gram per litre de xarop durant cinc setmanes.

També trobem la ''emebosis'', la agent causal és la'' Malpighamoeba Mellificae'', que entre els seus símptomes causa quists com a actitud de defensa dels mitjans externs, en produir la neteja dels excrements, per part de les abelles, aquestes es tornen a infectar.

Dins de les acariosi externes tenim a la'' Varroa Sacobsoni'', també es pot nomenar el poll de les abelles que hiverna en els ruscs dipositant els ous sobre els opercles de mel però mai en les cel·les de cria. La seva metamorfosi es desenvolupa sota dels opercles, un cop assolit l'estat adult, s'ubica en les abelles entre el tòrax i l'abdomen des d'allà es trasllada fins a la boca on pren l'aliment.

Quan el parasitisme és gran i la reina té una quantitat important de polls sobre ella, pot sentir-se molesta disminuint la seva ovoposició, així com també pot produir disminució de les tasca d'alimentació larvària de les dides en competir pel menjar.

== Mel ==

[[Imatge:Mel.jpg|350px|thumb|dreta|Cullerada de mel. Foto de Domiriel.]]
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre d'altres, la mel de taronger, d'[[esbarzer]] i de [[gerd]]. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.

La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.

La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.[1][2] Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants.[1] La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua que és del 0,6.[3] No obstant això, de vegades, la mel conté endospores latents del bacteri ''Clostridium botulinum'', que pot ser perillós per als nens ja que les endospores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, el que porta a la malaltia i fins i tot la mort.[4]

Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs el 10000 aC, segons unes pintures trobades a les Coves de l'Aranya, a Bicorb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders terapèutics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'Antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se. La Bíblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un símbol de plaer. Per això els rius del paradís contenen mel, una imatge recollida per l'Alcorà. Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolços moments. Igualment les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els antics romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.

I com ja sabeu la mel prové de las flors de la zona i per tant cada mel es diferent. A l' Empordà en tenim una anomenada mel de mil flors.

Apicultura

2012-03-02T13:36:00Z

Havalina:

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Servei]]
[[Categoria: Gust]]

[[Imatge:Caixaapi1.jpg|350px|thumb|dreta|Arnes d'apicultura,Paratge de Mas Ponach]]

L'''' apicultura''' és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella'' Apis mellifera'' per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides i fecundació artificial de reines. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles i medicaments.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

L'abella de la mel, abella europea o abella occidental (''Apis Mellifera'') és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment (però no exclusivament) en '''apicultura''' en tot el món.

El seu nom científic prové del llatí; Apis significa "abella", Melli -, "mel" i ferra "portar" ("abella que porta mel"). El nom va ser creat el 1758 per Carl von Linné qui, adonant-se més tard que, en realitat, les abelles no porten mel, sinó pol·len. Intentà corregir el nom pel de'' Apis mellifera'' ("abella que fabrica mel") en una publicació posterior. Tanmateix d'acord amb les regles dels sinònims taxonòmics el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella ''Apis mellifera''. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). L'índex de desaparicions va del 50% al 90 % de les poblacions.

== Importància de les abelles ==

[[Imatge:Abelles.jpg|350px|thumb|dreta|Abelles. Foto de gÃ¡rgoris]]
Tal com hem esmentat anteriorment, veient la importància que té l'abella a la pol·linització, la seva influència en l'ecosistema és enorme. L'abella pol·linitza el 75% de totes les plantes, la qual cosa significa que sense l'abella moltes plantes disminuirien o desapareixerien. La subsistència de moltes espècies seria impossible a causa que moltes depenen de les abelles per sobreviure.

I tal com va dir Einstein “L'ésser humà no viuria més de cuatra part d'anys sense las abelles" Encara que sembli alarmista aquest tipus d'afirmació s'ha de tenir en compte ja que el 90% de les plantes que necessita l'ésser humà les pol·linitzen les abelles.

== Depredadors de les abelles ==

Els enemics de les abelles es poden classificar en tres tipus diferents: els que les parasiten, els que la maten i les que destrueixen els panells. Els paràsits són organismes que presenten en la seva formació de graus d'organització més elevats que els bacteris, reben el nom de “zooparàsits” i causen greus danys i pèrdues a abellars quan la infestació és massiva. Depenent de la seva localització en l'organisme parasitat, es coneix com endoparàsit quan realitzen la seva acció depredadora a l'interior de l'organisme atacat i “ectoparàsit” quan la realitzen per fora de l'animal hoste.

Existeixen en les abelles diversos tipus de paràsits que les afecten. Dins de les parasitosis externes hi ha els protozous com la ''Nosema Apis'' que es desenvolupa en les cèl·lules del aparell digestiu de l'abella, més exactament en el ventricle, produint en l'abella un escurçament de la seva vida útil. El tractament que es realitza al país és amb “fumagilina”, sent la dosi d'un gram per litre de xarop durant cinc setmanes.

També trobem la ''emebosis'', la agent causal és la'' Malpighamoeba Mellificae'', que entre els seus símptomes causa quists com a actitud de defensa dels mitjans externs, en produir la neteja dels excrements, per part de les abelles, aquestes es tornen a infectar.

Dins de les acariosi externes tenim a la'' Varroa Sacobsoni'', també es pot nomenar el poll de les abelles que hiverna en els ruscs dipositant els ous sobre els opercles de mel però mai en les cel·les de cria. La seva metamorfosi es desenvolupa sota dels opercles, un cop assolit l'estat adult, s'ubica en les abelles entre el tòrax i l'abdomen des d'allà es trasllada fins a la boca on pren l'aliment.

Quan el parasitisme és gran i la reina té una quantitat important de polls sobre ella, pot sentir-se molesta disminuint la seva ovoposició, així com també pot produir disminució de les tasca d'alimentació larvària de les dides en competir pel menjar.

== Mel ==

[[Imatge:Mel.jpg|350px|thumb|dreta|Cullerada de mel. Foto de Domiriel.]]
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre d'altres, la mel de taronger, d'[[esbarzer]] i de [[gerd]]. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.

La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.

La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.[1][2] Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants.[1] La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua que és del 0,6.[3] No obstant això, de vegades, la mel conté endospores latents del bacteri ''Clostridium botulinum'', que pot ser perillós per als nens ja que les endospores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, el que porta a la malaltia i fins i tot la mort.[4]

Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs el 10000 aC, segons unes pintures trobades a les Coves de l'Aranya, a Bicorb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders terapèutics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'Antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se. La Bíblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un símbol de plaer. Per això els rius del paradís contenen mel, una imatge recollida per l'Alcorà. Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolços moments. Igualment les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els antics romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.

I com ja sabeu la mel prové de las flors de la zona i per tant cada mel es diferent. A l' Empordà en tenim una anomenada mel de mil flors.

Apicultura

2012-03-02T13:35:19Z

Havalina:

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Servei]]
[[Categoria: Gust]]

[[Imatge:Caixaapi1.jpg|350px|thumb|dreta|Arnes d'apicultura,Paratge de Mas Ponach]]

L'''' apicultura''' és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella'' Apis mellifera'' per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides i fecundació artificial de reines. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles i medicaments.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

L'abella de la mel, abella europea o abella occidental (''Apis Mellifera'') és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment (però no exclusivament) en '''apicultura''' en tot el món.

El seu nom científic prové del llatí; Apis significa "abella", Melli -, "mel" i ferra "portar" ("abella que porta mel"). El nom va ser creat el 1758 per Carl von Linné qui, adonant-se més tard que, en realitat, les abelles no porten mel, sinó pol·len. Intentà corregir el nom pel de'' Apis mellifera'' ("abella que fabrica mel") en una publicació posterior. Tanmateix d'acord amb les regles dels sinònims taxonòmics el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella ''Apis mellifera''. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). L'índex de desaparicions va del 50% al 90 % de les poblacions.

== Importància de les abelles ==

[[Imatge:Abelles.jpg|350px|thumb|dreta|Abelles. Foto de gÃ¡rgoris]]
Tal com hem esmentat anteriorment, veient la importància que té l'abella a la pol·linització, la seva influència en l'ecosistema és enorme. L'abella pol·linitza el 75% de totes les plantes, la qual cosa significa que sense l'abella moltes plantes disminuirien o desapareixerien. La subsistència de moltes espècies seria impossible a causa que moltes depenen de les abelles per sobreviure.

I tal com va dir Einstein “L'ésser humà no viuria més de cuatra part d'anys sense las abelles" Encara que sembli alarmista aquest tipus d'afirmació s'ha de tenir en compte ja que el 90% de les plantes que necessita l'ésser humà les pol·linitzen les abelles.

== Depredadors de les abelles ==

Els enemics de les abelles es poden classificar en tres tipus diferents: els que les parasiten, els que la maten i les que destrueixen els panells. Els paràsits són organismes que presenten en la seva formació de graus d'organització més elevats que els bacteris, reben el nom de “zooparàsits” i causen greus danys i pèrdues a abellars quan la infestació és massiva. Depenent de la seva localització en l'organisme parasitat, es coneix com endoparàsit quan realitzen la seva acció depredadora a l'interior de l'organisme atacat i “ectoparàsit” quan la realitzen per fora de l'animal hoste.

Existeixen en les abelles diversos tipus de paràsits que les afecten. Dins de les parasitosis externes hi ha els protozous com la ''Nosema Apis'' que es desenvolupa en les cèl·lules del aparell digestiu de l'abella, més exactament en el ventricle, produint en l'abella un escurçament de la seva vida útil. El tractament que es realitza al país és amb “fumagilina”, sent la dosi d'un gram per litre de xarop durant cinc setmanes.

També trobem la ''emebosis'', la agent causal és la'' Malpighamoeba Mellificae'', que entre els seus símptomes causa quists com a actitud de defensa dels mitjans externs, en produir la neteja dels excrements, per part de les abelles, aquestes es tornen a infectar.

Dins de les acariosi externes tenim a la'' Varroa Sacobsoni'', també es pot nomenar el poll de les abelles que hiverna en els ruscs dipositant els ous sobre els opercles de mel però mai en les cel·les de cria. La seva metamorfosi es desenvolupa sota dels opercles, un cop assolit l'estat adult, s'ubica en les abelles entre el tòrax i l'abdomen des d'allà es trasllada fins a la boca on pren l'aliment.

Quan el parasitisme és gran i la reina té una quantitat important de polls sobre ella, pot sentir-se molesta disminuint la seva ovoposició, així com també pot produir disminució de les tasca d'alimentació larvària de les dides en competir pel menjar.

== Què és l'apicultura ==

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides, fecundació artificial de reines etc. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles, medicaments etc.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

== Mel ==

[[Imatge:Mel.jpg|350px|thumb|dreta|Cullerada de mel. Foto de Domiriel.]]
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre d'altres, la mel de taronger, d'[[esbarzer]] i de [[gerd]]. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.

La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.

La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.[1][2] Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants.[1] La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua que és del 0,6.[3] No obstant això, de vegades, la mel conté endospores latents del bacteri ''Clostridium botulinum'', que pot ser perillós per als nens ja que les endospores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, el que porta a la malaltia i fins i tot la mort.[4]

Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs el 10000 aC, segons unes pintures trobades a les Coves de l'Aranya, a Bicorb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders terapèutics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'Antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se. La Bíblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un símbol de plaer. Per això els rius del paradís contenen mel, una imatge recollida per l'Alcorà. Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolços moments. Igualment les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els antics romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.

I com ja sabeu la mel prové de las flors de la zona i per tant cada mel es diferent. A l' Empordà en tenim una anomenada mel de mil flors.

Apicultura

2012-03-02T13:34:35Z

Havalina:

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Servei]]
[[Categoria: Gust]]

[[Imatge:Caixaapi1.jpg|350px|thumb|dreta|Arnes d'apicultura,Paratge de Mas Ponach]]

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella'' Apis mellifera'' per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides i fecundació artificial de reines. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles i medicaments.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

L'abella de la mel, abella europea o abella occidental (''Apis Mellifera'') és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment (però no exclusivament) en '''apicultura''' en tot el món.

El seu nom científic prové del llatí; Apis significa "abella", Melli -, "mel" i ferra "portar" ("abella que porta mel"). El nom va ser creat el 1758 per Carl von Linné qui, adonant-se més tard que, en realitat, les abelles no porten mel, sinó pol·len. Intentà corregir el nom pel de'' Apis mellifera'' ("abella que fabrica mel") en una publicació posterior. Tanmateix d'acord amb les regles dels sinònims taxonòmics el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella ''Apis mellifera''. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). L'índex de desaparicions va del 50% al 90 % de les poblacions.

== Importància de les abelles ==

[[Imatge:Abelles.jpg|350px|thumb|dreta|Abelles. Foto de gÃ¡rgoris]]
Tal com hem esmentat anteriorment, veient la importància que té l'abella a la pol·linització, la seva influència en l'ecosistema és enorme. L'abella pol·linitza el 75% de totes les plantes, la qual cosa significa que sense l'abella moltes plantes disminuirien o desapareixerien. La subsistència de moltes espècies seria impossible a causa que moltes depenen de les abelles per sobreviure.

I tal com va dir Einstein “L'ésser humà no viuria més de cuatra part d'anys sense las abelles" Encara que sembli alarmista aquest tipus d'afirmació s'ha de tenir en compte ja que el 90% de les plantes que necessita l'ésser humà les pol·linitzen les abelles.

== Depredadors de les abelles ==

Els enemics de les abelles es poden classificar en tres tipus diferents: els que les parasiten, els que la maten i les que destrueixen els panells. Els paràsits són organismes que presenten en la seva formació de graus d'organització més elevats que els bacteris, reben el nom de “zooparàsits” i causen greus danys i pèrdues a abellars quan la infestació és massiva. Depenent de la seva localització en l'organisme parasitat, es coneix com endoparàsit quan realitzen la seva acció depredadora a l'interior de l'organisme atacat i “ectoparàsit” quan la realitzen per fora de l'animal hoste.

Existeixen en les abelles diversos tipus de paràsits que les afecten. Dins de les parasitosis externes hi ha els protozous com la ''Nosema Apis'' que es desenvolupa en les cèl·lules del aparell digestiu de l'abella, més exactament en el ventricle, produint en l'abella un escurçament de la seva vida útil. El tractament que es realitza al país és amb “fumagilina”, sent la dosi d'un gram per litre de xarop durant cinc setmanes.

També trobem la ''emebosis'', la agent causal és la'' Malpighamoeba Mellificae'', que entre els seus símptomes causa quists com a actitud de defensa dels mitjans externs, en produir la neteja dels excrements, per part de les abelles, aquestes es tornen a infectar.

Dins de les acariosi externes tenim a la'' Varroa Sacobsoni'', també es pot nomenar el poll de les abelles que hiverna en els ruscs dipositant els ous sobre els opercles de mel però mai en les cel·les de cria. La seva metamorfosi es desenvolupa sota dels opercles, un cop assolit l'estat adult, s'ubica en les abelles entre el tòrax i l'abdomen des d'allà es trasllada fins a la boca on pren l'aliment.

Quan el parasitisme és gran i la reina té una quantitat important de polls sobre ella, pot sentir-se molesta disminuint la seva ovoposició, així com també pot produir disminució de les tasca d'alimentació larvària de les dides en competir pel menjar.

== Què és l'apicultura ==

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides, fecundació artificial de reines etc. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles, medicaments etc.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

== Mel ==

[[Imatge:Mel.jpg|350px|thumb|dreta|Cullerada de mel. Foto de Domiriel.]]
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre d'altres, la mel de taronger, d'[[esbarzer]] i de [[gerd]]. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.

La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.

La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.[1][2] Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants.[1] La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua que és del 0,6.[3] No obstant això, de vegades, la mel conté endospores latents del bacteri ''Clostridium botulinum'', que pot ser perillós per als nens ja que les endospores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, el que porta a la malaltia i fins i tot la mort.[4]

Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs el 10000 aC, segons unes pintures trobades a les Coves de l'Aranya, a Bicorb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders terapèutics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'Antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se. La Bíblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un símbol de plaer. Per això els rius del paradís contenen mel, una imatge recollida per l'Alcorà. Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolços moments. Igualment les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els antics romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.

I com ja sabeu la mel prové de las flors de la zona i per tant cada mel es diferent. A l'Empordà en tenim una anomenada mel de mil flors.

Apicultura

2012-03-02T13:34:07Z

Havalina:

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Servei]]
[[Categoria: Gust]]

[[Imatge:Caixaapi.jpg|350px|thumb|dreta|Arnes d'apicultura pintada de blau,Paratge de Mas Ponach]]
[[Imatge:Caixaapi1.jpg|350px|thumb|dreta|Arnes d'apicultura,Paratge de Mas Ponach]]

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella'' Apis mellifera'' per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides i fecundació artificial de reines. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles i medicaments.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

L'abella de la mel, abella europea o abella occidental (''Apis Mellifera'') és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment (però no exclusivament) en '''apicultura''' en tot el món.

El seu nom científic prové del llatí; Apis significa "abella", Melli -, "mel" i ferra "portar" ("abella que porta mel"). El nom va ser creat el 1758 per Carl von Linné qui, adonant-se més tard que, en realitat, les abelles no porten mel, sinó pol·len. Intentà corregir el nom pel de'' Apis mellifera'' ("abella que fabrica mel") en una publicació posterior. Tanmateix d'acord amb les regles dels sinònims taxonòmics el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella ''Apis mellifera''. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). L'índex de desaparicions va del 50% al 90 % de les poblacions.

== Importància de les abelles ==

[[Imatge:Abelles.jpg|350px|thumb|dreta|Abelles. Foto de gÃ¡rgoris]]
Tal com hem esmentat anteriorment, veient la importància que té l'abella a la pol·linització, la seva influència en l'ecosistema és enorme. L'abella pol·linitza el 75% de totes les plantes, la qual cosa significa que sense l'abella moltes plantes disminuirien o desapareixerien. La subsistència de moltes espècies seria impossible a causa que moltes depenen de les abelles per sobreviure.

I tal com va dir Einstein “L'ésser humà no viuria més de cuatra part d'anys sense las abelles" Encara que sembli alarmista aquest tipus d'afirmació s'ha de tenir en compte ja que el 90% de les plantes que necessita l'ésser humà les pol·linitzen les abelles.

== Depredadors de les abelles ==

Els enemics de les abelles es poden classificar en tres tipus diferents: els que les parasiten, els que la maten i les que destrueixen els panells. Els paràsits són organismes que presenten en la seva formació de graus d'organització més elevats que els bacteris, reben el nom de “zooparàsits” i causen greus danys i pèrdues a abellars quan la infestació és massiva. Depenent de la seva localització en l'organisme parasitat, es coneix com endoparàsit quan realitzen la seva acció depredadora a l'interior de l'organisme atacat i “ectoparàsit” quan la realitzen per fora de l'animal hoste.

Existeixen en les abelles diversos tipus de paràsits que les afecten. Dins de les parasitosis externes hi ha els protozous com la ''Nosema Apis'' que es desenvolupa en les cèl·lules del aparell digestiu de l'abella, més exactament en el ventricle, produint en l'abella un escurçament de la seva vida útil. El tractament que es realitza al país és amb “fumagilina”, sent la dosi d'un gram per litre de xarop durant cinc setmanes.

També trobem la ''emebosis'', la agent causal és la'' Malpighamoeba Mellificae'', que entre els seus símptomes causa quists com a actitud de defensa dels mitjans externs, en produir la neteja dels excrements, per part de les abelles, aquestes es tornen a infectar.

Dins de les acariosi externes tenim a la'' Varroa Sacobsoni'', també es pot nomenar el poll de les abelles que hiverna en els ruscs dipositant els ous sobre els opercles de mel però mai en les cel·les de cria. La seva metamorfosi es desenvolupa sota dels opercles, un cop assolit l'estat adult, s'ubica en les abelles entre el tòrax i l'abdomen des d'allà es trasllada fins a la boca on pren l'aliment.

Quan el parasitisme és gran i la reina té una quantitat important de polls sobre ella, pot sentir-se molesta disminuint la seva ovoposició, així com també pot produir disminució de les tasca d'alimentació larvària de les dides en competir pel menjar.

== Què és l'apicultura ==

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides, fecundació artificial de reines etc. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles, medicaments etc.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

== Mel ==

[[Imatge:Mel.jpg|350px|thumb|dreta|Cullerada de mel. Foto de Domiriel.]]
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre d'altres, la mel de taronger, d'[[esbarzer]] i de [[gerd]]. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.

La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.

La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.[1][2] Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants.[1] La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua que és del 0,6.[3] No obstant això, de vegades, la mel conté endospores latents del bacteri ''Clostridium botulinum'', que pot ser perillós per als nens ja que les endospores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, el que porta a la malaltia i fins i tot la mort.[4]

Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs el 10000 aC, segons unes pintures trobades a les Coves de l'Aranya, a Bicorb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders terapèutics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'Antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se. La Bíblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un símbol de plaer. Per això els rius del paradís contenen mel, una imatge recollida per l'Alcorà. Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolços moments. Igualment les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els antics romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.

I com ja sabeu la mel prové de las flors de la zona i per tant cada mel es diferent. A l'Empordà en tenim una anomenada mel de mil flors.

Fitxer:Caixaapi1.jpg

2012-03-02T13:33:29Z

Havalina:

Apicultura

2012-03-02T13:31:41Z

Havalina:

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Servei]]
[[Categoria: Gust]]

[[Imatge:Caixaapi.jpg|250px|thumb|dreta|Arnes d'apicultura en estat d'abandó,Paratge de Mas Ponach]]

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella'' Apis mellifera'' per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides i fecundació artificial de reines. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles i medicaments.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

L'abella de la mel, abella europea o abella occidental (''Apis Mellifera'') és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment (però no exclusivament) en '''apicultura''' en tot el món.

El seu nom científic prové del llatí; Apis significa "abella", Melli -, "mel" i ferra "portar" ("abella que porta mel"). El nom va ser creat el 1758 per Carl von Linné qui, adonant-se més tard que, en realitat, les abelles no porten mel, sinó pol·len. Intentà corregir el nom pel de'' Apis mellifera'' ("abella que fabrica mel") en una publicació posterior. Tanmateix d'acord amb les regles dels sinònims taxonòmics el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella ''Apis mellifera''. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). L'índex de desaparicions va del 50% al 90 % de les poblacions.

== Importància de les abelles ==

[[Imatge:Abelles.jpg|350px|thumb|dreta|Abelles. Foto de gÃ¡rgoris]]
Tal com hem esmentat anteriorment, veient la importància que té l'abella a la pol·linització, la seva influència en l'ecosistema és enorme. L'abella pol·linitza el 75% de totes les plantes, la qual cosa significa que sense l'abella moltes plantes disminuirien o desapareixerien. La subsistència de moltes espècies seria impossible a causa que moltes depenen de les abelles per sobreviure.

I tal com va dir Einstein “L'ésser humà no viuria més de cuatra part d'anys sense las abelles" Encara que sembli alarmista aquest tipus d'afirmació s'ha de tenir en compte ja que el 90% de les plantes que necessita l'ésser humà les pol·linitzen les abelles.

== Depredadors de les abelles ==

Els enemics de les abelles es poden classificar en tres tipus diferents: els que les parasiten, els que la maten i les que destrueixen els panells. Els paràsits són organismes que presenten en la seva formació de graus d'organització més elevats que els bacteris, reben el nom de “zooparàsits” i causen greus danys i pèrdues a abellars quan la infestació és massiva. Depenent de la seva localització en l'organisme parasitat, es coneix com endoparàsit quan realitzen la seva acció depredadora a l'interior de l'organisme atacat i “ectoparàsit” quan la realitzen per fora de l'animal hoste.

Existeixen en les abelles diversos tipus de paràsits que les afecten. Dins de les parasitosis externes hi ha els protozous com la ''Nosema Apis'' que es desenvolupa en les cèl·lules del aparell digestiu de l'abella, més exactament en el ventricle, produint en l'abella un escurçament de la seva vida útil. El tractament que es realitza al país és amb “fumagilina”, sent la dosi d'un gram per litre de xarop durant cinc setmanes.

També trobem la ''emebosis'', la agent causal és la'' Malpighamoeba Mellificae'', que entre els seus símptomes causa quists com a actitud de defensa dels mitjans externs, en produir la neteja dels excrements, per part de les abelles, aquestes es tornen a infectar.

Dins de les acariosi externes tenim a la'' Varroa Sacobsoni'', també es pot nomenar el poll de les abelles que hiverna en els ruscs dipositant els ous sobre els opercles de mel però mai en les cel·les de cria. La seva metamorfosi es desenvolupa sota dels opercles, un cop assolit l'estat adult, s'ubica en les abelles entre el tòrax i l'abdomen des d'allà es trasllada fins a la boca on pren l'aliment.

Quan el parasitisme és gran i la reina té una quantitat important de polls sobre ella, pot sentir-se molesta disminuint la seva ovoposició, així com també pot produir disminució de les tasca d'alimentació larvària de les dides en competir pel menjar.

== Què és l'apicultura ==

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides, fecundació artificial de reines etc. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles, medicaments etc.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

== Mel ==

[[Imatge:Mel.jpg|350px|thumb|dreta|Cullerada de mel. Foto de Domiriel.]]
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre d'altres, la mel de taronger, d'[[esbarzer]] i de [[gerd]]. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.

La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.

La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.[1][2] Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants.[1] La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua que és del 0,6.[3] No obstant això, de vegades, la mel conté endospores latents del bacteri ''Clostridium botulinum'', que pot ser perillós per als nens ja que les endospores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, el que porta a la malaltia i fins i tot la mort.[4]

Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs el 10000 aC, segons unes pintures trobades a les Coves de l'Aranya, a Bicorb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders terapèutics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'Antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se. La Bíblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un símbol de plaer. Per això els rius del paradís contenen mel, una imatge recollida per l'Alcorà. Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolços moments. Igualment les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els antics romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.

I com ja sabeu la mel prové de las flors de la zona i per tant cada mel es diferent. A l'Empordà en tenim una anomenada mel de mil flors.

Apicultura

2012-03-02T13:31:06Z

Havalina:

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Servei]]
[[Categoria: Gust]]

[[Imatge:Caixaapi.jpg|350px|thumb|dreta|Arnes d'apicultura en estat d'abandó, Paratge de Mas Ponach]]

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella'' Apis mellifera'' per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides i fecundació artificial de reines. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles i medicaments.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

L'abella de la mel, abella europea o abella occidental (''Apis Mellifera'') és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids. És l'abella que s'utilitza preferentment (però no exclusivament) en '''apicultura''' en tot el món.

El seu nom científic prové del llatí; Apis significa "abella", Melli -, "mel" i ferra "portar" ("abella que porta mel"). El nom va ser creat el 1758 per Carl von Linné qui, adonant-se més tard que, en realitat, les abelles no porten mel, sinó pol·len. Intentà corregir el nom pel de'' Apis mellifera'' ("abella que fabrica mel") en una publicació posterior. Tanmateix d'acord amb les regles dels sinònims taxonòmics el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella ''Apis mellifera''. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). L'índex de desaparicions va del 50% al 90 % de les poblacions.

== Importància de les abelles ==

[[Imatge:Abelles.jpg|350px|thumb|dreta|Abelles. Foto de gÃ¡rgoris]]
Tal com hem esmentat anteriorment, veient la importància que té l'abella a la pol·linització, la seva influència en l'ecosistema és enorme. L'abella pol·linitza el 75% de totes les plantes, la qual cosa significa que sense l'abella moltes plantes disminuirien o desapareixerien. La subsistència de moltes espècies seria impossible a causa que moltes depenen de les abelles per sobreviure.

I tal com va dir Einstein “L'ésser humà no viuria més de cuatra part d'anys sense las abelles" Encara que sembli alarmista aquest tipus d'afirmació s'ha de tenir en compte ja que el 90% de les plantes que necessita l'ésser humà les pol·linitzen les abelles.

== Depredadors de les abelles ==

Els enemics de les abelles es poden classificar en tres tipus diferents: els que les parasiten, els que la maten i les que destrueixen els panells. Els paràsits són organismes que presenten en la seva formació de graus d'organització més elevats que els bacteris, reben el nom de “zooparàsits” i causen greus danys i pèrdues a abellars quan la infestació és massiva. Depenent de la seva localització en l'organisme parasitat, es coneix com endoparàsit quan realitzen la seva acció depredadora a l'interior de l'organisme atacat i “ectoparàsit” quan la realitzen per fora de l'animal hoste.

Existeixen en les abelles diversos tipus de paràsits que les afecten. Dins de les parasitosis externes hi ha els protozous com la ''Nosema Apis'' que es desenvolupa en les cèl·lules del aparell digestiu de l'abella, més exactament en el ventricle, produint en l'abella un escurçament de la seva vida útil. El tractament que es realitza al país és amb “fumagilina”, sent la dosi d'un gram per litre de xarop durant cinc setmanes.

També trobem la ''emebosis'', la agent causal és la'' Malpighamoeba Mellificae'', que entre els seus símptomes causa quists com a actitud de defensa dels mitjans externs, en produir la neteja dels excrements, per part de les abelles, aquestes es tornen a infectar.

Dins de les acariosi externes tenim a la'' Varroa Sacobsoni'', també es pot nomenar el poll de les abelles que hiverna en els ruscs dipositant els ous sobre els opercles de mel però mai en les cel·les de cria. La seva metamorfosi es desenvolupa sota dels opercles, un cop assolit l'estat adult, s'ubica en les abelles entre el tòrax i l'abdomen des d'allà es trasllada fins a la boca on pren l'aliment.

Quan el parasitisme és gran i la reina té una quantitat important de polls sobre ella, pot sentir-se molesta disminuint la seva ovoposició, així com també pot produir disminució de les tasca d'alimentació larvària de les dides en competir pel menjar.

== Què és l'apicultura ==

L' apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides, fecundació artificial de reines etc. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern. Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits,estris apícoles, medicaments etc.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel•líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats (subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar) amb els actuals.

== Mel ==

[[Imatge:Mel.jpg|350px|thumb|dreta|Cullerada de mel. Foto de Domiriel.]]
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre d'altres, la mel de taronger, d'[[esbarzer]] i de [[gerd]]. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.

La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.

La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.[1][2] Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants.[1] La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua que és del 0,6.[3] No obstant això, de vegades, la mel conté endospores latents del bacteri ''Clostridium botulinum'', que pot ser perillós per als nens ja que les endospores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, el que porta a la malaltia i fins i tot la mort.[4]

Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs el 10000 aC, segons unes pintures trobades a les Coves de l'Aranya, a Bicorb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders terapèutics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'Antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se. La Bíblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un símbol de plaer. Per això els rius del paradís contenen mel, una imatge recollida per l'Alcorà. Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolços moments. Igualment les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els antics romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.

I com ja sabeu la mel prové de las flors de la zona i per tant cada mel es diferent. A l'Empordà en tenim una anomenada mel de mil flors.

Bestila

2012-03-02T08:11:00Z

Havalina:

[[Imatge:BastilaHunter.jpg|350px|thumb|dreta|Bestila Marroquina Foto: Amy Hunter]]

[[categoria:Festes i tradicions]]
[[categoria:Costums i tradicions]]
[[categoria::cuina]]

''Albestila o Amazigh Bstila'': plat pot ser de pollastre o peix, ametlles, és un plat nacional del Marroc i la distinció d'Algèria i un símbol de la cuina berber, sovint serveixen com a plat principal, fet sobretot en les ocasions feliços.
Albestila també va cridar el nom de les fulles primes de pasta de paper ''(Albestilah'') i va demanar que el paper del Marroc, Algerià: diol i a Tunis: Almlessoqh utilitzat en ''Albestila o [[Albruat]].
cada paìs el fa de manera diferent .

===Ingredients===
*3 pits de Pollastre
*coriandre
*julivert
*2 Cebes
*1 cullerada de Gingebre ratllat
*1 cullerada de Nou moscada mòlta
*1 cullerada de Canyella mòlta
*Uns brins de safrà
*1 cullerada de Sucre
*sal
*Oli d'oliva
*6 Ous
*200 grams de Ametlles senceres
*1 cullerada d'aigua de Azahar
*1 cullerada de Canyella mòlta
*2 cullerades de Sucre
*1 paquet de 10 Fulles bestila
*100g de Mantega
*1 Ou

===Com es prepara?===

Tallem els pits de pollastre a trossos. Cobrim el fons d'una cassola d'oli i ofeguem el pollastre, fins que agafi una mica de color. Afegim les cebes tallades a trossos, el coriandre i el julivert picats i totes les espècies, el sucre i la sal.
Remenem bé, cobrim d'aigua i deixem bullir a foc suau, durant 20/25 minuts, fins que el pollastre estigui ben fet.
Traiem els trossos de pollastre i els reservem. Deixem reduir la salsa altres 20/30 minuts, fins que quedi espessa.
Batem els ous i els afegim a la salsa, remenem bé i els quallem com un remenat.
Quan el pollastre estigui fred, ho esmicolem i reservem.
Posem oli en una paella petita i fregim les ametlles fins que estiguin daurades. Les deixem refredar i les molem amb l'accessori de la batedora.
Barregem les ametlles mòltes, amb la canyella, el sucre i l'aigua de tarongina. Reservem.
Fonem la mantega. Utilitzarem un motlle de fons desmoldable. L'engreixaren de mantega amb ajuda d'una brotxa. Igualment pintem de mantega tres fulls de bestila. Les col·loquem en el motlle, deixant que sobresurtin del mateix.
Cada vegada que parlem de les fulles, haurem de pintar-les amb mantega, perquè s'assequen molt ràpid. Els fulls que no utilitzem, els hem de tenir ben tapats.
Les 7 fulles restants les tallarem de la mida del fons del motlle. Cobrim tot el fons del motlle amb el pollastre esmicolat.
Cobrim amb dues fulles retallades i greixades, i pleguem bé les vores. Estenem el remenat d'ous i salsa.
Cobrim amb dues fulles i repartim la barreja d'ametlles mòltes. Cobrim amb les tres fulles restants i tanquem amb les fulles de sota que sobresortien. Procurem que quedi ben tancat i enganxades les fulles, per a això ens ajudarà que les fulles estiguin ben untades de mantega.
Preescalfem el forn a 180 ºC. Pintem tot l'exterior de la bestila d'ou batut. Posem al forn durant 20 minuts fins que estigui ben daurada, la deixem refredar una mica, desmotllem i cobrim de sucre glas i canyella.

Albruat

2012-03-02T08:10:08Z

Havalina:

[[Imatge:empanadas.jpg|350px|thumb|dreta| empanadas]]

El [[Bestila]] pot fer de totes maneres és un plat típic de la [[cuina àrab]]. Pot ser com unes triangles (''albriwat'') o com empanadas

Albruat

2012-03-02T08:09:30Z

Havalina:

Bestila

2012-03-02T08:06:49Z

Havalina:

[[Imatge:BastilaHunter.jpg|350px|thumb|dreta|Bestila Marroquina Foto: Amy Hunter]]

[[categoria:Festes i tradicions]]
[[categoria:Costums i tradicions]]

''Albestila o Amazigh Bstila'': plat pot ser de pollastre o peix, ametlles, és un plat nacional del Marroc i la distinció d'Algèria i un símbol de la cuina berber, sovint serveixen com a plat principal, fet sobretot en les ocasions feliços.
Albestila també va cridar el nom de les fulles primes de pasta de paper ''(Albestilah'') i va demanar que el paper del Marroc, Algerià: diol i a Tunis: Almlessoqh utilitzat en ''Albestila o [[Albruat]].
cada paìs el fa de manera diferent .

===Ingredients===
*3 pits de Pollastre
*coriandre
*julivert
*2 Cebes
*1 cullerada de Gingebre ratllat
*1 cullerada de Nou moscada mòlta
*1 cullerada de Canyella mòlta
*Uns brins de safrà
*1 cullerada de Sucre
*sal
*Oli d'oliva
*6 Ous
*200 grams de Ametlles senceres
*1 cullerada d'aigua de Azahar
*1 cullerada de Canyella mòlta
*2 cullerades de Sucre
*1 paquet de 10 Fulles bestila
*100g de Mantega
*1 Ou

===Com es prepara?===

Tallem els pits de pollastre a trossos. Cobrim el fons d'una cassola d'oli i ofeguem el pollastre, fins que agafi una mica de color. Afegim les cebes tallades a trossos, el coriandre i el julivert picats i totes les espècies, el sucre i la sal.
Remenem bé, cobrim d'aigua i deixem bullir a foc suau, durant 20/25 minuts, fins que el pollastre estigui ben fet.
Traiem els trossos de pollastre i els reservem. Deixem reduir la salsa altres 20/30 minuts, fins que quedi espessa.
Batem els ous i els afegim a la salsa, remenem bé i els quallem com un remenat.
Quan el pollastre estigui fred, ho esmicolem i reservem.
Posem oli en una paella petita i fregim les ametlles fins que estiguin daurades. Les deixem refredar i les molem amb l'accessori de la batedora.
Barregem les ametlles mòltes, amb la canyella, el sucre i l'aigua de tarongina. Reservem.
Fonem la mantega. Utilitzarem un motlle de fons desmoldable. L'engreixaren de mantega amb ajuda d'una brotxa. Igualment pintem de mantega tres fulls de bestila. Les col·loquem en el motlle, deixant que sobresurtin del mateix.
Cada vegada que parlem de les fulles, haurem de pintar-les amb mantega, perquè s'assequen molt ràpid. Els fulls que no utilitzem, els hem de tenir ben tapats.
Les 7 fulles restants les tallarem de la mida del fons del motlle. Cobrim tot el fons del motlle amb el pollastre esmicolat.
Cobrim amb dues fulles retallades i greixades, i pleguem bé les vores. Estenem el remenat d'ous i salsa.
Cobrim amb dues fulles i repartim la barreja d'ametlles mòltes. Cobrim amb les tres fulles restants i tanquem amb les fulles de sota que sobresortien. Procurem que quedi ben tancat i enganxades les fulles, per a això ens ajudarà que les fulles estiguin ben untades de mantega.
Preescalfem el forn a 180 ºC. Pintem tot l'exterior de la bestila d'ou batut. Posem al forn durant 20 minuts fins que estigui ben daurada, la deixem refredar una mica, desmotllem i cobrim de sucre glas i canyella.

Bestila

2012-03-02T08:06:07Z

Havalina:

[[Imatge:BastilaHunter.jpg|350px|thumb|dreta|Bestila Marroquina]]

[[categoria:Festes i tradicions]]
[[categoria:Costums i tradicions]]

''Albestila o Amazigh Bstila'': plat pot ser de pollastre o peix, ametlles, és un plat nacional del Marroc i la distinció d'Algèria i un símbol de la cuina berber, sovint serveixen com a plat principal, fet sobretot en les ocasions feliços.
Albestila també va cridar el nom de les fulles primes de pasta de paper ''(Albestilah'') i va demanar que el paper del Marroc, Algerià: diol i a Tunis: Almlessoqh utilitzat en ''Albestila o [[Albruat]].
cada paìs el fa de manera diferent .

===Ingredients===
*3 pits de Pollastre
*coriandre
*julivert
*2 Cebes
*1 cullerada de Gingebre ratllat
*1 cullerada de Nou moscada mòlta
*1 cullerada de Canyella mòlta
*Uns brins de safrà
*1 cullerada de Sucre
*sal
*Oli d'oliva
*6 Ous
*200 grams de Ametlles senceres
*1 cullerada d'aigua de Azahar
*1 cullerada de Canyella mòlta
*2 cullerades de Sucre
*1 paquet de 10 Fulles bestila
*100g de Mantega
*1 Ou

===Com es prepara?===

Tallem els pits de pollastre a trossos. Cobrim el fons d'una cassola d'oli i ofeguem el pollastre, fins que agafi una mica de color. Afegim les cebes tallades a trossos, el coriandre i el julivert picats i totes les espècies, el sucre i la sal.
Remenem bé, cobrim d'aigua i deixem bullir a foc suau, durant 20/25 minuts, fins que el pollastre estigui ben fet.
Traiem els trossos de pollastre i els reservem. Deixem reduir la salsa altres 20/30 minuts, fins que quedi espessa.
Batem els ous i els afegim a la salsa, remenem bé i els quallem com un remenat.
Quan el pollastre estigui fred, ho esmicolem i reservem.
Posem oli en una paella petita i fregim les ametlles fins que estiguin daurades. Les deixem refredar i les molem amb l'accessori de la batedora.
Barregem les ametlles mòltes, amb la canyella, el sucre i l'aigua de tarongina. Reservem.
Fonem la mantega. Utilitzarem un motlle de fons desmoldable. L'engreixaren de mantega amb ajuda d'una brotxa. Igualment pintem de mantega tres fulls de bestila. Les col·loquem en el motlle, deixant que sobresurtin del mateix.
Cada vegada que parlem de les fulles, haurem de pintar-les amb mantega, perquè s'assequen molt ràpid. Els fulls que no utilitzem, els hem de tenir ben tapats.
Les 7 fulles restants les tallarem de la mida del fons del motlle. Cobrim tot el fons del motlle amb el pollastre esmicolat.
Cobrim amb dues fulles retallades i greixades, i pleguem bé les vores. Estenem el remenat d'ous i salsa.
Cobrim amb dues fulles i repartim la barreja d'ametlles mòltes. Cobrim amb les tres fulles restants i tanquem amb les fulles de sota que sobresortien. Procurem que quedi ben tancat i enganxades les fulles, per a això ens ajudarà que les fulles estiguin ben untades de mantega.
Preescalfem el forn a 180 ºC. Pintem tot l'exterior de la bestila d'ou batut. Posem al forn durant 20 minuts fins que estigui ben daurada, la deixem refredar una mica, desmotllem i cobrim de sucre glas i canyella.

Fitxer:BastilaHunter.jpg

2012-03-02T08:05:07Z

Havalina:

Viver de pins

2012-02-24T08:16:06Z

Havalina:

[[Categoria: ]]

Antigament a Roses, concretament als camps de darrera la ciutadella, en la dècada dels cinquanta.
La major part de joves rossencs/es es dedicaven el viver de pins, però ho feien per diversió i per començar converses amb els amics/es.
Sovint aquest passa temps, el '''viver de pins''' servia per passar una estona amb la parella, cosa que estava molt malt vist en aquella època, per això mentre conreaven els pins podien passar una bona estona amb la seua parella.

== Història del viver a Roses ==

== Viver de pins ==

Un viver de pins en l'actualitat és un conjunt d’instal·lacions especials on, amb l’objectiu fonamental de produir pins, es controlen les condicions ambientals i es proporcionen les condicions de creixement més favorables perquè els pins continuïn el seu desenvolupament i adquireixin la fortalesa necessària per poder-los trasplantar al lloc on acabaran el seu creixement. Però en la dècada dels cinquanta aquestes instal·lacions no existien o només les persones més riques en podien gaudir, per això la població va haver de buscar altres maneres de criar i fer créixer als pins per després pode'ls ha planta per les muntanyes dels voltants de Roses.
== Material dècada dels cinquanta ==
En la dècada dels cinquanta els rossencs no disposaven del material adequat i amb bones condicions.
El material que utilitzaven els rossencs són cistelles de palla on col·locaven les paperines amb els pinyols, empeltadors i algunes eines per excavar.

=== Material de l'actualitat===

Les eines que utilitzem actualment per al viver de pins son les següents:

Material i eines que s'utilitzen de manera permanent com:

-Pala recta
-Pala cullera
-Pic
-Cordill
-Regadora estaques
-Fundes llavors
-Repicador
-Zaranda
-Barreta

== Procediment ==

El procediment es divideix en diverses parts que explicarem tot seguit.

=== Sembra de les llavors ===
Es col·loquen les llavors dels pins en unes paperines que prèviament ja haurem emplenat de terra. Deixem que la llavor germini, i quan s’obre i li surten petites arrels, posteriorment la tija creix i surten noves fulles.

=== Trasplantament ===
El trasplantament es duu a terme ràpidament després de la germinació, quan es desenvolupen algunes fulles.
En el transplantament las noies rosinques donen las paperines que ja emplenat de terra i una llavor, els seus companys, perquè aquests els trasplantin per las muntanyes del voltant de Roses .

=== Regatge ===
El regatge és molt important a causa que l’excessiva pèrdua d’humitat del sòl provoca que les llavors s’assequin. I finalment és important recalcar que els regatges no s’han d’aplicar en hores de major incidència de la calor, ja que això augmenta considerablement l’evapotranspiració i provoca lesions en les plantes.

==Localització==
<googlemap version="0.9" lat="42.267786" lon="3.170258" zoom="18" controls="small">
http://
http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
http://
http:// http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl 42.267202, 3.170146
42.267202, 3.170146
</googlemap>

Viver de pins

2012-02-24T08:14:25Z

Havalina:

Antigament a Roses, concretament als camps de darrera la ciutadella, en la dècada dels cinquanta.
La major part de joves rossencs/es es dedicaven el viver de pins, però ho feien per diversió i per començar converses amb els amics/es.
Sovint aquest passa temps, el viver de pins servia per passar una estona amb la parella, cosa que estava molt malt vist en aquella època, per això mentre conreaven els pins podien passar una bona estona amb la seua parella.

== Història del viver a Roses ==

== Viver de pins ==

Un viver de pins en l'actualitat és un conjunt d’instal·lacions especials on, amb l’objectiu fonamental de produir pins, es controlen les condicions ambientals i es proporcionen les condicions de creixement més favorables perquè els pins continuïn el seu desenvolupament i adquireixin la fortalesa necessària per poder-los trasplantar al lloc on acabaran el seu creixement. Però en la dècada dels cinquanta aquestes instal·lacions no existien o només les persones més riques en podien gaudir, per això la població va haver de buscar altres maneres de criar i fer créixer als pins per després pode'ls ha planta per les muntanyes dels voltants de Roses.
== Material dècada dels cinquanta ==
En la dècada dels cinquanta els rossencs no disposaven del material adequat i amb bones condicions.
El material que utilitzaven els rossencs són cistelles de palla on col·locaven les paperines amb els pinyols, empeltadors i algunes eines per excavar.

=== Material de l'actualitat===

Les eines que utilitzem actualment per al viver de pins son les següents:

Material i eines que s'utilitzen de manera permanent com:

-Pala recta
-Pala cullera
-Pic
-Cordill
-Regadora estaques
-Fundes llavors
-Repicador
-Zaranda
-Barreta

== Procediment ==

El procediment es divideix en diverses parts que explicarem tot seguit.

=== Sembra de les llavors ===
Es col·loquen les llavors dels pins en unes paperines que prèviament ja haurem emplenat de terra. Deixem que la llavor germini, i quan s’obre i li surten petites arrels, posteriorment la tija creix i surten noves fulles.

=== Trasplantament ===
El trasplantament es duu a terme ràpidament després de la germinació, quan es desenvolupen algunes fulles.
En el transplantament las noies rosinques donen las paperines que ja emplenat de terra i una llavor, els seus companys, perquè aquests els trasplantin per las muntanyes del voltant de Roses .

=== Regatge ===
El regatge és molt important a causa que l’excessiva pèrdua d’humitat del sòl provoca que les llavors s’assequin. I finalment és important recalcar que els regatges no s’han d’aplicar en hores de major incidència de la calor, ja que això augmenta considerablement l’evapotranspiració i provoca lesions en les plantes.

==Localització==
<googlemap version="0.9" lat="42.267786" lon="3.170258" zoom="18" controls="small">
http://
http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
http://
http:// http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl 42.267202, 3.170146
42.267202, 3.170146
</googlemap>