Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Refugi antiaeri de la plaça de la Pau

2012-02-24T08:02:15Z

Claudiajimenez:

[[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri]]

El '''refugi antiaeri''' es troba dins del nucli urbà, entre els carrers Trinitat i Josep Sabater, i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels diversos bombardejos que va haver-hi. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests dos carrers.

Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona a la mateixa pujada però a l’alçada del carrer Girona i una última a la cantonada del carrer Josep Sabater amb l’Aragó. Els respirador es trobava a terra entre els carrers Girona i Josep Sabater.

El túnel era excavat al subsòl i tenia un recorregut sinuós que es dividia en diferents ramals. Fonts orals asseguren que el refugi podia haver tingut una profunditat d’uns tres metres i que s’allargava fins gairebé la Ciutadella. És probable que una sortida es trobés en les immediacions del baluard de sant Jaume.

==Localització==
Pujada a l’Escorxador

===Coordenades===
* '''UTM''': X:514556 Y: 4679283

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26432" lon="3.175532" width="350" height="350" controls="large">
42.263808, 3.175414
Refugi antiaeri
</googlemap>

==Nivell de Protecció==
===B. Protecció bàsica===
Objectes de protecció
*Recorregut subterrani del refugi.
*Característiques morfològiques del refugi.
*Obertures d’accés.
*Accés a les obertures per entrar al refugi.

==Inicis de la guerra==
"L'Eudald Francisco.. ha estat la nostre font d'informació, va néixer l'any .... a Roses. Amb l'edat dels 4 anys va patir, com molta altre gent de [[Roses]], les conseqüències de la Guerra.

Per l'Eudald la Guerra es va iniciar quan (romandre) a l'escola, ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho amb molt d'interés. La seva mare preocupada de l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa.

==Com vivien durant la guerra==
===Aspectes generals===
Hi havien molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que pensaven que no els passaria res eren qui morien abans.
Els carrers quedaven destrossats i algunes cases enderrocades.
Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans de que sonessin les campanes que anuncien l'arribada dels bombardejos, tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a Palau per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a [[Mas Oliva]] i des d'allà veien les bengales.
===Menjar===
Va passar molta gana i el menjar era molt car, per això podia passar fins 3 dies sense penjar pa blanc.
Durant la guerra menjava bròquil, cigrons, cols, patates,... Però després de la guerra, fins el 52 i 53 seguia la misèria. Per això les mares anaven a canviar els seus menjars, ell tenia un hort i canviava cigrons per farina i per altres productes per poder sobreviure a l'hivern.
Com el pà era molt car, si no arribava al kg exacte et regalaven un tros de coca.
===Víctimes===
Aquí a [[Roses]] van tirar una muntanya però no van fer gaire mal. A [[Roses]] no hi havien afussellaments, tan sols els agafaven i se'ls portaven a un altre lloc.
Tot i així, va morir molta gent i qui moria el portaven al cementiri. Aquest també va ser bombardejat i tots els esquelets es van descompondre.

==El refugi de la Pau ==
===Quan s'hi anava===
Al refugi només s'anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.
===Com era===
El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava a una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparato per on els escolten i, així, callava tothom.
Aquest refugi en concret, s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardejos.
===Altres refugis===
Hi havien molts refugis per tota la vila i la gent anava al que tenia més a prop.

==Altres informacions==
Durant la guerra no es feia la comunió, al acabar-la es posaven a prendre el sol enmig de la carretera perquè no passaven cotxes o s'anaven a nedar fins el moll de la roca.
Els homes que sabien que els anirien a buscar per anar a la guerra s'amagaven a la cova del llop per no anar i, d'altra banda, als joves de 17 anys se'ls emportaven per combatre sense que tinguessin cap experiència.

==Anècdotes==
Recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la [[Jonquera]] perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes, un home va venir en cotxe (que hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'església.
Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van ficar a les clavegueres i després no podien sortir.
També recorda que dins del refugi s'ho passava bé, un cop va perdre l'esclop corrents i allà el va trobar.
Un amic d'ell ens ha explicat també que el seu pare quan era jove anava al cementiri a jugar al futbol amb els caps dels morts.

Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil, sent pena perquè va morir molta gent i ell els coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar. El que sí està segur aquest senyor és d'una frase que a nosaltres ens agrada molt:
El refugi té molta història però poques coses per explicar.

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La vila]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Por]]
[[Categoria: Oïda]]

Refugi antiaeri de la plaça de la Pau

2012-02-24T07:40:05Z

Claudiajimenez:

[[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri]]

El '''refugi antiaeri''' es troba dins del nucli urbà, entre els carrers Trinitat i Josep Sabater, i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels diversos bombardejos que va haver-hi. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests dos carrers.

Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona a la mateixa pujada però a l’alçada del carrer Girona i una última a la cantonada del carrer Josep Sabater amb l’Aragó. Els respirador es trobava a terra entre els carrers Girona i Josep Sabater.

El túnel era excavat al subsòl i tenia un recorregut sinuós que es dividia en diferents ramals. Fonts orals asseguren que el refugi podia haver tingut una profunditat d’uns tres metres i que s’allargava fins gairebé la Ciutadella. És probable que una sortida es trobés en les immediacions del baluard de sant Jaume.

==Localització==
Pujada a l’Escorxador

===Coordenades===
* '''UTM''': X:514556 Y: 4679283

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26432" lon="3.175532" width="350" height="350" controls="large">
42.263808, 3.175414
Refugi antiaeri
</googlemap>

==Nivell de Protecció==
===B. Protecció bàsica===
Objectes de protecció
*Recorregut subterrani del refugi.
*Característiques morfològiques del refugi.
*Obertures d’accés.
*Accés a les obertures per entrar al refugi.

==Inicis de la guerra==
Per l'Eudald la guerra es va iniciar quan es trobava a l'escola, ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell li va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho. La seva mare preocupada de l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa.

==Com vivien durant la guerra==
===Aspectes generals===
Hi havien molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que pensaven que no els passaria res eren qui morien abans.
Els carrers quedaven destrossats i algunes cases enderrocades.
Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans de que sonessin les campanes que anuncien l'arribada dels bombardejos, tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a Palau per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a [[Mas Oliva]] i des d'allà veien les bengales.
===Menjar===
Va passar molta gana i el menjar era molt car, per això podia passar fins 3 dies sense penjar pa blanc.
Durant la guerra menjava bròquil, cigrons, cols, patates,... Però després de la guerra, fins el 52 i 53 seguia la misèria. Per això les mares anaven a canviar els seus menjars, ell tenia un hort i canviava cigrons per farina i per altres productes per poder sobreviure a l'hivern.
Com el pà era molt car, si no arribava al kg exacte et regalaven un tros de coca.
===Víctimes===
Aquí a [[Roses]] van tirar una muntanya però no van fer gaire mal. A [[Roses]] no hi havien afussellaments, tan sols els agafaven i se'ls portaven a un altre lloc.
Tot i així, va morir molta gent i qui moria el portaven al cementiri. Aquest també va ser bombardejat i tots els esquelets es van descompondre.

==El refugi de la Pau ==
===Quan s'hi anava===
Al refugi només s'anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.
===Com era===
El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava a una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparato per on els escolten i, així, callava tothom.
Aquest refugi en concret, s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardejos.
===Altres refugis===
Hi havien molts refugis per tota la vila i la gent anava al que tenia més a prop.

==Altres informacions==
Durant la guerra no es feia la comunió, al acabar-la es posaven a prendre el sol enmig de la carretera perquè no passaven cotxes o s'anaven a nedar fins el moll de la roca.
Els homes que sabien que els anirien a buscar per anar a la guerra s'amagaven a la cova del llop per no anar i, d'altra banda, als joves de 17 anys se'ls emportaven per combatre sense que tinguessin cap experiència.

==Anècdotes==
Recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la [[Jonquera]] perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes, un home va venir en cotxe (que hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'església.
Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van ficar a les clavegueres i després no podien sortir.
També recorda que dins del refugi s'ho passava bé, un cop va perdre l'esclop corrents i allà el va trobar.
Un amic d'ell ens ha explicat també que el seu pare quan era jove anava al cementiri a jugar al futbol amb els caps dels morts.

Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil, sent pena perquè va morir molta gent i ell els coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar. El que sí està segur aquest senyor és d'una frase que a nosaltres ens agrada molt:
El refugi té molta història però poques coses per explicar.

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La vila]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Por]]
[[Categoria: Oïda]]

Refugi antiaeri de la plaça de la Pau

2012-02-24T07:34:25Z

Claudiajimenez:

[[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri]]

El '''refugi antiaeri''' es troba dins del nucli urbà, entre els carrers Trinitat i Josep Sabater, i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels diversos bombardejos que va haver-hi. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests dos carrers.

Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona a la mateixa pujada però a l’alçada del carrer Girona i una última a la cantonada del carrer Josep Sabater amb l’Aragó. Els respirador es trobava a terra entre els carrers Girona i Josep Sabater.

El túnel era excavat al subsòl i tenia un recorregut sinuós que es dividia en diferents ramals. Fonts orals asseguren que el refugi podia haver tingut una profunditat d’uns tres metres i que s’allargava fins gairebé la Ciutadella. És probable que una sortida es trobés en les immediacions del baluard de sant Jaume.

==Localització==
Pujada a l’Escorxador

===Coordenades===
* '''UTM''': X:514556 Y: 4679283

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26432" lon="3.175532" width="350" height="350" controls="large">
42.263808, 3.175414
Refugi antiaeri
</googlemap>

==Nivell de Protecció==
===B. Protecció bàsica===
Objectes de protecció
*Recorregut subterrani del refugi.
*Característiques morfològiques del refugi.
*Obertures d’accés.
*Accés a les obertures per entrar al refugi.

==Inicis de la guerra==
Per l'Eudald la guerra es va iniciar quan es trobava a l'escola, ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell li va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho. La seva mare preocupada de l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa.

==Com vivien durant la guerra==
===Aspectes generals===
Hi havien molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que pensaven que no els passaria res eren qui morien abans.
Els carrers quedaven destrossats i algunes cases enderrocades.
Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans de que sonessin les campanes que anuncien l'arribada dels bombardejos, tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a Palau per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a Mas Oliva i des d'allà veien les bengales.
===Menjar===
Va passar molta gana i el menjar era molt car, per això podia passar fins 3 dies sense penjar pa blanc.
Durant la guerra menjava bròquil, cigrons, cols, patates,... Però després de la guerra, fins el 52 i 53 seguia la misèria. Per això les mares anaven a canviar els seus menjars, ell tenia un hort i canviava cigrons per farina i per altres productes per poder sobreviure a l'hivern.
Com el pà era molt car, si no arribava al kg exacte et regalaven un tros de coca.
===Víctimes===
Aquí a Roses van tirar una muntanya però no van fer gaire mal. A Roses no hi havien afussellaments, tan sols els agafaven i se'ls portaven a un altre lloc.
Tot i així, va morir molta gent i qui moria el portaven al cementiri. Aquest també va ser bombardejat i tots els esquelets es van descompondre.

==El refugi de la Pau ==
===Quan s'hi anava===
Al refugi només s'anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.
===Com era===
El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava a una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparato per on els escolten i, així, callava tothom.
Aquest refugi en concret, s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardejos.
===Altres refugis===
Hi havien molts refugis per tota la vila i la gent anava al que tenia més a prop.

==Altres informacions==
Durant la guerra no es feia la comunió, al acabar-la es posaven a prendre el sol enmig de la carretera perquè no passaven cotxes o s'anaven a nedar fins el moll de la roca.
Els homes que sabien que els anirien a buscar per anar a la guerra s'amagaven a la cova del llop per no anar i, d'altra banda, als joves de 17 anys se'ls emportaven per combatre sense que tinguessin cap experiència.

==Anècdotes==
Recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la Jonquera perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes, un home va venir en cotxe (que hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'església.
Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van ficar a les clavegueres i després no podien sortir.
També recorda que dins del refugi s'ho passava bé, un cop va perdre l'esclop corrents i allà el va trobar.
Un amic d'ell ens ha explicat també que el seu pare quan era jove anava al cementiri a jugar al futbol amb els caps dels morts.

Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil, sent pena perquè va morir molta gent i ell els coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar. El que sí està segur aquest senyor és d'una frase que a nosaltres ens agrada molt:
El refugi té molta història però poques coses per explicar.

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La vila]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Por]]
[[Categoria: Oïda]]

Refugi antiaeri de la plaça de la Pau

2012-02-23T20:28:27Z

Claudiajimenez:

[[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri]]

El '''refugi antiaeri''' es troba dins del nucli urbà, entre els carrers Trinitat i Josep Sabater, i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels diversos bombardejos que va haver-hi. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests dos carrers.

Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona a la mateixa pujada però a l’alçada del carrer Girona i una última a la cantonada del carrer Josep Sabater amb l’Aragó. Els respirador es trobava a terra entre els carrers Girona i Josep Sabater.

El túnel era excavat al subsòl i tenia un recorregut sinuós que es dividia en diferents ramals. Fonts orals asseguren que el refugi podia haver tingut una profunditat d’uns tres metres i que s’allargava fins gairebé la Ciutadella. És probable que una sortida es trobés en les immediacions del baluard de sant Jaume.

==Localització==
Pujada a l’Escorxador

===Coordenades===
* '''UTM''': X:514556 Y: 4679283

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26432" lon="3.175532" width="350" height="350" controls="large">
42.263808, 3.175414
Refugi antiaeri
</googlemap>

==Nivell de Protecció==
===B. Protecció bàsica===
Objectes de protecció
*Recorregut subterrani del refugi.
*Característiques morfològiques del refugi.
*Obertures d’accés.
*Accés a les obertures per entrar al refugi.

==Inicis de la guerra==
Per l'Eudal la guerra es va iniciar quan es trobava a l'escola, ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell li va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho. La seva mare preocupada de l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa.

==Com vivien==
===Aspectes generals===
Hi havien molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que pensaven que no els passaria res eren qui morien abans.
Els carrers quedaven destrossats i algunes cases enderrocades.
Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans de que sonessin les campanes que anuncien l'arribada dels bombardejos, tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a Palau per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a Mas Oliva i des d'allà veien les bengales.
===Menjar===
Va passar molta gana i el menjar era molt car, per això podia passar fins 3 dies sense penjar pa blanc.
Durant la guerra menjava bròquil, cigrons, cols, patates,... Però després de la guerra, fins el 52 i 53 seguia la misèria. Per això les mares anaven a canviar els seus menjars, ell tenia un hort i canviava cigrons per farina i per altres productes per poder sobreviure a l'hivern.
Com el pà era molt car, si no arribava al kg exacte et regalaven un tros de coca.
===Morts===
Aquí a Roses van tirar una muntanya però no van fer gaire mal. A Roses no hi havien afussellaments, tan sols els agafaven i se'ls portaven a un altre lloc.
Tot i així, va morir molta gent i qui moria el portaven al cementiri. Aquest també va ser bombardejat i tots els esquelets es van descompondre.

==El refugi==
===Quan s'anava===
Al refugi només s'anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.
===Com era===
El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava a una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparato per on els escolten i, així, callava tothom.
Aquest refugi en concret, s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardejos.
===Altres refugis===
Hi havien molts refugis per tota la vila i la gent anava al que tenia més a prop.

==Altres informacions==
Durant la guerra no es feia la comunió, al acabar-la es posaven a prendre el sol enmig de la carretera perquè no passaven cotxes o s'anaven a nedar fins el moll de la roca.
Els homes que sabien que els anirien a buscar per anar a la guerra s'amagaven a la cova del llop per no anar i, d'altra banda, als joves de 17 anys se'ls emportaven per combatre sense que tinguessin cap experiència.

==Anècdotes==
Recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la Jonquera perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes, un home va venir en cotxe (que hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'església.
Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van ficar a les clavegueres i després no podien sortir.
També recorda que dins del refugi s'ho passava bé, un cop va perdre l'esclop corrents i allà el va trobar.
Un amic d'ell ens ha explicat també que el seu pare quan era jove anava al cementiri a jugar al futbol amb els caps dels morts.

Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil, sent pena perquè va morir molta gent i ell els coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar. El que sí està segur aquest senyor és d'una frase que a nosaltres ens agrada molt:
El refugi té molta història però poques coses per explicar.

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La vila]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Por]]
[[Categoria: Oïda]]