<?xml version="1.0"?>
<?xml-stylesheet type="text/css" href="https://rosespedia.cat/skins/common/feed.css?303"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Clara05</id>
		<title>Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Clara05"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Especial:Contribucions/Clara05"/>
		<updated>2026-04-29T04:30:14Z</updated>
		<subtitle>Contribucions de l'usuari</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.23.11</generator>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T22:09:33Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... &lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritariament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, Llambert Rom, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T22:08:47Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... &lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritariament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, Llambert Rom, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T22:02:11Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques actuals */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... &lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritariament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, Llambert Rom, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T22:01:38Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques actuals */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... &lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritariament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, Llambert Rom, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T22:00:49Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritariament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, Llambert Rom, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:58:27Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Casal dels pescadors */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritariament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, Llambert Rom, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:53:08Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Bibliografia */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, Llambert Rom, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:51:02Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques actuals */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:48:56Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Peixos de les costes catalanes */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:46:37Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La venda del peix */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovuda, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:38:15Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La venda del peix */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:36:21Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La pesca d’ara */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran cobrar o pagar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:29:14Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La venda del peix */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha uns 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran cobrar o pagar a l'oficina de la confraria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T21:22:18Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La venda del peix */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha uns 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. A l'iniciar-se la subhasta el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seuidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa.     La subhasta és produeix a la baixa, a partir d'un preu determinat segons l'espècie.      vegada s'adquireix la mercaderia, la caixa de peix  és propietat del el peix queda marcat pe i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T20:52:47Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La pesca d’ara */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha uns 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T20:46:09Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha uns 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T20:24:16Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T20:23:11Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T20:22:41Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:47:54Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Categoria: [[La mar]] | [[El medi animal]] | [[Història]] | [[Peixos]] | [[Embarcadors i ports]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:41:29Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Categoria: [[La mar]] | [[El medi animal]] | [[Història]] | [[Peixos]] | [[Embarcadors i ports]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:40:51Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Categoria: {La mar} | {El medi animal} | {Història} | {Peixos} | {Embarcadors i ports}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:39:31Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Al mar | El medi animal | Història | Peixos | Embarcadors i ports]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:39:00Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Al mar | El medi animal | Història | Peixos | Embarcadors i ports.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:38:25Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Al mar,     El medi animal,      Història,      Peixos,       Embarcadors i ports.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:37:05Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Al mar, El medi animal, Història, Peixos, Embarcadors i ports.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:27:29Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Casal dels pescadors */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:27:12Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:25:43Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Bibliografia */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Webs:&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres i articles consultats:&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Altres:&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:25:11Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Bibliografia */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Webs:]]&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Llibres i articles consultats:]]&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Altres:]]&lt;br /&gt;
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:23:24Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Bibliografia */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
Entrevista a Esperança Fontdecaba.&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:22:56Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Bibliografia */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx.&lt;br /&gt;
Entrevista a Esperança Fontdecaba.&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:22:34Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Bibliografia */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
Entrevista a Esperança Fontdecaba.&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:22:08Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entrevista a Esperança Fontdecaba.&lt;br /&gt;
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo&lt;br /&gt;
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T16:13:46Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques actuals */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells... &lt;br /&gt;
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
(Bibliografia: ROSES la elección natural, Josep M. Dacosta y Antonio Espejo&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:39:12Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques actuals */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
* El calamarsaire consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
*La piscifactoria són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
(Bibliografia: ROSES la elección natural, Josep M. Dacosta y Antonio Espejo&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:36:33Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La teranyina és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
* El calamarsaire consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
*La piscifactoria són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
(Bibliografia: ROSES la elección natural, Josep M. Dacosta y Antonio Espejo&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:36:12Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La venda del peix */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La teranyina és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
* El calamarsaire consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
*La piscifactoria són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
(Bibliografia: ROSES la elección natural, Josep M. Dacosta y Antonio Espejo&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:35:40Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La teranyina és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
* El calamarsaire consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
*La piscifactoria són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Casal dels pescadors==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal•lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx&lt;br /&gt;
(Bibliografia: ROSES la elección natural, Josep M. Dacosta y Antonio Espejo&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:34:45Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques actuals */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*L'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
*La teranyina és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
* El calamarsaire consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
*La piscifactoria són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:32:40Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:31:44Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques actuals */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:31:03Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:26:40Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*El rall és una pesca en xarxa que cala i lleva un sol pescador. És una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:24:58Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques actuals */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
* El '''palangre''' és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*Rall és una pesca en xarxa que cala i lleva un sol pescador. És una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:24:24Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La venda del peix */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
*Palangre és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*Rall és una pesca en xarxa que cala i lleva un sol pescador. És una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:24:05Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de bora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
*Palangre és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.&lt;br /&gt;
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*Rall és una pesca en xarxa que cala i lleva un sol pescador. És una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:19:11Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* La pesca antiga */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de bora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
*Palangre és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*Rall és una pesca en xarxa que cala i lleva un sol pescador. És una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
*El tresmall consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:17:41Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s?utilitzaveb els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de bora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
*Palangre és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*Rall és una pesca en xarxa que cala i lleva un sol pescador. És una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
*El tresmall consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca</id>
		<title>Pesca rosinca</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Pesca_rosinca"/>
				<updated>2012-02-29T15:17:08Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Clara05: /* Tècniques perdudes: */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca antiga==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s?utilitzaveb els tresmalls i les nanses. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La pesca d’ara==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La venda del peix==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de bora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous.  També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Peixos de les costes catalanes==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.&lt;br /&gt;
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tècniques de la pesca==&lt;br /&gt;
===Tècniques actuals===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.&lt;br /&gt;
*La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.&lt;br /&gt;
*El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.&lt;br /&gt;
*Palangre és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.&lt;br /&gt;
====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.&lt;br /&gt;
==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix.  Com per exemple, es pot pescar anxoves. &lt;br /&gt;
==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars.&lt;br /&gt;
====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Tècniques perdudes:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Les [[nanses]] és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...&lt;br /&gt;
*Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.&lt;br /&gt;
*Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.&lt;br /&gt;
*Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament. &lt;br /&gt;
*Rall és una pesca en xarxa que cala i lleva un sol pescador. És una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.&lt;br /&gt;
*Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.&lt;br /&gt;
*L’art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. &lt;br /&gt;
*L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.&lt;br /&gt;
*El tresmall consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Clara05</name></author>	</entry>

	</feed>