Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Casa Camprubí

2009-11-18T16:51:55Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0031.JPG|350px|thumb|dreta|L'ermita de la cala Calís, probablement l'edifici original de la Casa Camprubí (AMR, Col·lecció Reixach).]]
La '''Casa Camprubí''' és un habitatge que es troba a la [[cala Calís]], a la badia de Montjoi. De cronologia incerta, l’edifici va ser comprat per [[Josep Camprubí i Escudero]], un militar de carrera amb grau de general, a uns frares a mitjans del segle XIX. La casa original va ser destruïda durant [[la Guerra Civil]] i el recinte va ser utilitzat com estable. Anys més tard, durant la dècada dels 50, els murs que en resten són rehabilitats com a habitatge.

L’edifici té planta rectangular i tot i les múltiples intervencions a les quals ha estat sotmès al llarg dels anys les parets que marquen el perímetre probablement formarien part de l’edifici original. Aquests murs més antics haurien estat construïts al llarg del segle XVIII. Actualment davant la façana principal, situada a migdia, s’hi troba una gran terrassa.

Aquesta casa originàriament formaria part d’una gran propietat dedicada a l’explotació agrària que antigament s’estenia fins a la [[cala Montjoi]]. Probablement aquesta construcció es va bastir sobre una barraca de pescadors o agrícola. La família Camprubí recorda que durant unes reformes fetes durant els anys 60 es va descobrir un àmbit semisoterrani, semblant a una capella, al qual s’hi accedia mitjançant unes escales.

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 518300 Y=4677900

==Mapa==

<googlemap version="0.9" lat="42.25075" lon="3.227792" width="350" height="350" controls="large">
42.249725, 3.22673, Casa Camprubí
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Subsòl del lloc on s’aixeca la casa per contenir possibles traces d’un edifici religiós anterior.
*Diferents components arquitectònics de l’edifici actual ja que poder ser evidències de la construcció precedent.
*En cas d’eliminació de l’element s’haurà de documentar gràfica i fotogràficament i justificar-se tècnicament.

[[Category:Turisme]]
[[Category:Segle XVIII]]
[[Category:Curiositat]]

Fitxer:IMG0031.JPG

2009-11-18T16:51:43Z

Bàrbara: Autor desconegut, Col·lecció Reixach. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats come

Autor desconegut, Col·lecció Reixach. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Mas de Montjoi de baix

2009-11-18T16:44:50Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0092.JPG|350px|thumb|dreta|Foto de Joan Reixach i Coral (AMR, Col·lecció Reixach).]]
[[Imatge:Montjoi_de_baix_torre.JPG|350px|thumb|dreta| Vista general del mas de Montjoi de baix. ]]
[[Imatge:Montjoi_de_baix.JPG|350px|thumb|dreta|Àrea de treball i accés principal al mas]]

El '''mas de Montjoi de baix''' és una edificació civil fortificada situada a la vall de Montjoi, en un replà enlairat a la dreta de la riera. Des de fa temps el conjunt està abandonat i l’estat de runa avança progressivament.

L’edifici té planta rectangular i està format per diferents cossos que conformen diverses fases constructives estructurades a l’entorn d’una torre. Aquesta estructura és la més antiga del conjunt és de planta quadrada i mesura 6 metres de costat per uns 18 metres d’alçada. A la part superior s’hi pot identificar una línia de merlets, molts d’ells tapiats. Sota d’aquests, a la cara de migdia, hi ha tres espitlleres fetes amb rajoles. A la mateixa cara hi ha dues finestres més, obertes a diferents nivells i un rellotge de sol. La torre compta amb 4 nivells diferents dels quals només es pot accedir a l’inferior, a nivell de terra. Dins s’hi poden veure dos grans basis de pedra. Als nivells superiors actualment no es possible accedir-hi ja que l’escala de la façana principal, que servia per entrar a la torre i al pis superior del mas, es troba parcialment enfonsada. La torre presenta importants danys estructurals, el més evident és una esquerda vertical a la part central de les seves cares.

La part més moderna de la masia és la que es troba a la dreta de la torre. Aquesta conserva gran part de la coberta i es pot
accedir a les dues plantes ja que encara conserva gran part de la coberta. A la part de darrere hi ha les restes de la latrina. A uns 50 metres al nord, a tocar del camí d’accés, s’alça un edifici amb uns dipòsits a l’interior. L’àrea de treball en canvi es troba a l’esquerra del mas. En aquest cos de la masia encara es pot veure el tancat pel bestiar i en una habitació contigua un molí i un trull.

A la paret de feixa de l’entrada, vora del safareig, hi ha una llosa de marbre blanc encastada a l’estructura. Alguns estudiosos l’han identificat com un fragment de l’ara de l’església del [[Madrigul]], l’assentament d’època alt medieval a la vall de Montjoi. Una de les possibles localitzacions d’aquest cenobi seria en aquesta ubicació encara que no se n’identifica cap resta.

La construcció de masia data del segle XVI i al XVIII s’hi fa una reforma on s’hi afegeixen diversos cossos. L’edificació de la torre és força anterior a l’edifici principal.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=518370 Y= 4678510

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25796" lon="3.222374" width="350" height="350" controls="large">
42.256936, 3.221473
Mas de Montjoi de baix
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Objectes de protecció:
*La torre amb tot els seus valors visibles: volum, tècnica constructiva, elements defensius, obertures originals.
*Altres possibles elements de la torre, actualment no visibles, recuperats en intervencions prèvies de prospecció arquitectònica.
*Tot el subsòl de l’àrea sobre la qual s’aixeca la masia es considera zona amb potencial arqueològic.
*Elements constructius aïllats formant part de qualsevol estructura del conjunt de la masia.
*Pel que fa referència a la masia seran d’aplicació les determinacions del Catàleg de masies i cases rurals.

[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: La costa]]

Fitxer:IMG0092.JPG

2009-11-18T16:44:17Z

Bàrbara: Foto de Joan Reixach i Coral, Col·lecció Reixach. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per fin

Foto de Joan Reixach i Coral, Col·lecció Reixach. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Cases de la Perola

2009-11-18T16:41:13Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach]]
[[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]

Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les xarxes.

La barraca de [[la Perola]] és un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana dóna a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, actualment en té dues i també s’hi ha obert una finestra. Els murs estan construït amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.

Actualment ja no s’hi tenyeixen xarxes a la Perola sinó que la barraca és una dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i la seu de l’escola de windsurf.

Al costat de la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes.

Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port.

==Notícies històriques==
La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el gremi de pescadors de Roses on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”.

El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem.

Un cop finalitzat el procés les xarxes s’estenien a la platja.

==Localització==
Avinguda de Rhode s/n . 62-64-66

===Coordenades===
* '''UTM''': X=514980 Y= 4678722

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.259255" lon="3.180011" width="350" height="350" controls="large">
42.258742, 3.18051
Barraca de la Perola
</googlemap>

==Nivell de protecció==
C. Protecció patrimonial.

Objectes de protecció:
*Aspecte original dels edificis
*Forma i volum dels edificis
*Obertures i elements constructius originals
*Tècnica constructiva i tipologia dels materials utilitzats.
*Comunicació amb la platja.
*Les obres en els edificis inclosos en la categoria C contemplaran com a primera opció la conservació de l’element.
*En cas d’eliminació de l’element s’haurà de documentar gràfica i fotogràficament.

[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: Curiositat]]

Fitxer:IMG0090.JPG

2009-11-18T16:40:39Z

Pescadors

2009-11-18T16:38:13Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0012.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach).]]
[[Imatge:IMG0028.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach).]]
Una de les identitats més importants de Roses és la de vila de pescadors. Una bona part de la població rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable arxiver Josep Maria Barris.
<blockquote><poem>Precisament, cap historiador s’ha capbussat mai en la recerca dels orígens del gremi de pescadors de Roses. Tot sembla apuntar que la formació d’un gremi professional que aplegués els pescadors, els mariners i la resta de matriculats a les llistes de marina (calafats, mestres d’aixa, etc.) cal datar-la en el transcurs del segle XVIII, quan la població experimenta un renaixement de les cendres deixades pel període bèl•lic de 1640. [...] Usualment, els gremis provenien de les antigues confraries de caràcter religiós de l’Edat Mitjana. L’existència d’una qualsevol forma d’organització del col•lectiu pescador durant els segles medievals, però, tampoc ha esta investigada, encara que les freqüents llicències atorgades pel bisbe de treballar el diumenge –amb la finalitat de recaptar els fons necessaris per rescatar companys captius de musulmans- deixen entreveure l’existència d’una institució formalment constituïda que aglutinava els pescadors rosincs. [...] Les dades que hom disposa per a la segona meitat del segle XVIII confirmen el bon moment de la pesca a Roses. El 1765, era la cinquena població del litoral gironí en nombre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de peix, principalment anxova, encara que també es pescaven sardines i tonyines, com destaca una memorial de 1770 adreçat pels regidors de la vila de Roses, juntament amb els comerciants de l’Empordà i de la vila d’Olot, al Rei. [...] No hauria d’estranyar, doncs, que la constitució d’un gremi de pescadors s’hagués produït en aquests moments, a redós d’un impuls destacable de les indústries extractives i transformadores pesqueres.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 189-190. </ref> </poem></blockquote>
Durant el segle XX, la pesca ha mantingut la seva importància en la economia de Roses. La introducció de motors a les embarcacions va augmentar encara aquesta importància, tan pel que fa el volum de pesca, com pel que fa el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. ''El 1910, la pesca ocupava un 35% de la població activa, xifra que augmentà 10 punts l’any 1930, segons els padrons d’habitants respectius. El 1955, encara, la població treballadora relacionada amb els oficis de mar representava el 42%, segons Yvette Barbaza, a El paisatge humà de la Costa Brava, i el 1960, el 36,3%''. I Roses encara figura entre els principals ports pesquers de les comarques gironines i al costat dels de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, Roses era el segon port pesquer català, després de Tarragona.
<blockquote><poem>En definitiva, la pesca ha estat tradicionalment el sector econòmic més important a Roses en els darrers 100 anys. Els canvis tecnològics, els avenços en les tècniques pesqueres o les transformacions socials en el món dels pescadors permeten comprendre el llarg recorregut que separa les 122 tones capturades el 1892 (sumant tot el districte marítim de Roses), les 1.800 de 1940 i, finalment, les 6.739,8 de 1998.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 27-28. </ref> </poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria:oficis]]
[[Categoria:Al mar]]
[[Categoria:devoció]]

Fitxer:IMG0028.JPG

2009-11-18T16:38:01Z

Pescadors

2009-11-18T16:36:25Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0012.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach).]]
Una de les identitats més importants de Roses és la de vila de pescadors. Una bona part de la població rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable arxiver Josep Maria Barris.
<blockquote><poem>Precisament, cap historiador s’ha capbussat mai en la recerca dels orígens del gremi de pescadors de Roses. Tot sembla apuntar que la formació d’un gremi professional que aplegués els pescadors, els mariners i la resta de matriculats a les llistes de marina (calafats, mestres d’aixa, etc.) cal datar-la en el transcurs del segle XVIII, quan la població experimenta un renaixement de les cendres deixades pel període bèl•lic de 1640. [...] Usualment, els gremis provenien de les antigues confraries de caràcter religiós de l’Edat Mitjana. L’existència d’una qualsevol forma d’organització del col•lectiu pescador durant els segles medievals, però, tampoc ha esta investigada, encara que les freqüents llicències atorgades pel bisbe de treballar el diumenge –amb la finalitat de recaptar els fons necessaris per rescatar companys captius de musulmans- deixen entreveure l’existència d’una institució formalment constituïda que aglutinava els pescadors rosincs. [...] Les dades que hom disposa per a la segona meitat del segle XVIII confirmen el bon moment de la pesca a Roses. El 1765, era la cinquena població del litoral gironí en nombre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de peix, principalment anxova, encara que també es pescaven sardines i tonyines, com destaca una memorial de 1770 adreçat pels regidors de la vila de Roses, juntament amb els comerciants de l’Empordà i de la vila d’Olot, al Rei. [...] No hauria d’estranyar, doncs, que la constitució d’un gremi de pescadors s’hagués produït en aquests moments, a redós d’un impuls destacable de les indústries extractives i transformadores pesqueres.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 189-190. </ref> </poem></blockquote>
Durant el segle XX, la pesca ha mantingut la seva importància en la economia de Roses. La introducció de motors a les embarcacions va augmentar encara aquesta importància, tan pel que fa el volum de pesca, com pel que fa el nombre de treballadors que s’hi dedicaven. ''El 1910, la pesca ocupava un 35% de la població activa, xifra que augmentà 10 punts l’any 1930, segons els padrons d’habitants respectius. El 1955, encara, la població treballadora relacionada amb els oficis de mar representava el 42%, segons Yvette Barbaza, a El paisatge humà de la Costa Brava, i el 1960, el 36,3%''. I Roses encara figura entre els principals ports pesquers de les comarques gironines i al costat dels de Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, Roses era el segon port pesquer català, després de Tarragona.
<blockquote><poem>En definitiva, la pesca ha estat tradicionalment el sector econòmic més important a Roses en els darrers 100 anys. Els canvis tecnològics, els avenços en les tècniques pesqueres o les transformacions socials en el món dels pescadors permeten comprendre el llarg recorregut que separa les 122 tones capturades el 1892 (sumant tot el districte marítim de Roses), les 1.800 de 1940 i, finalment, les 6.739,8 de 1998.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 27-28. </ref> </poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria:oficis]]
[[Categoria:Al mar]]
[[Categoria:devoció]]

Fitxer:IMG0012.JPG

2009-11-18T16:36:13Z

Casa Canals

2009-11-18T16:32:27Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0045.JPG|350px|thumb|dreta|La casa Canals a voltant de 1900. (AMR, Col·lecció Reixach]]
[[Imatge:Canals.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Canals]]
La '''casa Canals''' és una obra de l’arquitecte Joan Marés i Marés i es troba davant de mar. Aquesta casa forma part de l’eixample que a finals del segle XIX, principi del XX, va donar a la vila una nova façana litoral feta d’acord amb les tendències arquitectòniques del moment. D’aquest moment encara en són testimoni la [[casa Ramon Rahola]], la [[casa Mates]], la [[casa Mallol]] i la [[casa del Marquès de Llinàs]].

A diferència de les cases mencionades, la casa Canals és una edificació de planta baixa de caràcter eclèctic. La façana està encarada a mar i la porta principal està lleugerament descentrada respecte l’amplada total de l’edifici. A banda i banda s’obre una finestra quadrada. La decoració de la façana de la casa es basa en motllures que emmarquen les obertures i uns permòdols a la cornisa superior. Sobre la porta principal hi ha una estructura d’obra que conté un plafó ceràmic amb la imatge de la verge de Montserrat. Actualment la façana està pintada de blau i blanc.

La casa Canals va ser reformada i consolidada l’any 1993 per acollir a l’Oficina de Turisme de Roses. Aquesta va estar-hi fins l’any 2002, moment en que es traslladà a l’[[antic edifici de Correus]].

==Localització==
Avinguda de Rhode, 99-101

===Coordenades===
* '''UTM''': X: 514414 Y:4679366

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.264948" lon="3.174335" width="350" height="350" controls="large">
42.264539, 3.173627
Casa Canals
</googlemap>

==Nivell de Protecció==
B. Protecció bàsica

Objectes de protecció
* Façana
* L’alçada reguladora i el nombre màxim de plantes queden determinats en els paràmetres d’aplicació de la clau que li correspon al POUM.
* Ampliacions: sotmeses a ordenació volumètrica

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Civil]]
[[Categoria: Comunitat]]
[[Categoria: Arquitectura]]

Fitxer:IMG0045.JPG

2009-11-18T16:32:10Z

Bàrbara: Autor desconegut. Col·lecció Reixach. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats come

Autor desconegut. Col·lecció Reixach. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

El turisme

2009-11-18T16:28:33Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0022B.JPG|350px|thumb|dreta|Els principis del turisme a Roses (AMR, Col·lecció Coll).]]
El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del paisatge urbà i rural, el motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però també són interessants les perspectives dels altres, és a dir, dels que venen a passar les vacances o dels que volen posar-hi ordre.
El primer testimoni escrit i publicat és, segurament, el d’en Carles Bosch de la Trinxeria, conegut com a escriptor i excursionista de la Jonquera (Prats de Molló, 1831-La Jonquera, 1897), que declarava que una de les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era un dels principals atractius i se’n gaudia tan de dia com al vespre:
<blockquote><poem>a la platja, les senyores es ses barraques i nosaltres més enllà, a la sorra; tothom a l’aigua. Los uns, nedant, d’altres rabejant-se, alguns majestuosament abrigats amb sos llençols com senadors romans de la decadència, aquells amb disformes carbasses estacades a l’esquena... Quines cares verdoses i estirades al sortir de l’aigua, tremolant de fred al buf de la brisa frequeta del matí! Les senyores no volen ser vistes, i fan bé, res no guanyarien quan surten de l’aigua, malgrat l’elegància de sos trajos de bany... Al capvespre, quan ha caigut la calor del dia, tothom pren la fresca a la platja; s’organisen tertúlies, les mamàs broden, les criatures fan castells de pedretes i sorra i la jovenalla flirta i galanteja.</poem></blockquote>

Des d’aquests inicis burgesos de l’estiueig a finals del segle XIX fins avui, els turistes han anat descobrint Roses com a primer destí turístic. Que, a la vegada, també s’anaven descobrint de roba i vestimenta, va ser motiu de preocupació, sobretot, durant l’època franquista. Les autoritats polítiques i catòliques es queixaven de <blockquote><poem>los espectáculos desagradables que en la época actual suelen darse en la Playas, Piscinas y Ríos, vulnerando las normas de moralidad cristiana, intentant, durant molts anys i amb poc èxit, de regular al menys la mida dels banyadors que por su forma o parte del cuerpo que deje desnuda, resulte ofensiva al pudor o decencia pública.</poem></blockquote>
Només setze anys després de la publicació d’aquestes queixes (en un Butlletí Oficial de la Província del 5 de juny de 1948), la descripció entusiasta de l’escriptor i editor anglès Stephen D. Frances en la seva guia Costa Brava Guide (1964) ja dóna una imatge que recorda més a l’actualitat. A part de valorar l’entorn i el clima, Frances destaca també les moltes ofertes lúdiques, sobretot nocturnes, de Roses com eren el Bahia Night Club, el Pani Night Club, [[el Picasso]], el Bamboo Club, el Granny`s o el bar Manolo i els molts espectacles de folklore flamenc i andalús que s’oferien. Tanta farra hi havia, que l’autor advertia que hi existia ''un perill autèntic que l’estiuejant entusiasta s’anirà de Roses en un estat de col·lapse físic i nerviós complet''.<ref>
Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Arcticles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 279-280, 445-448.</ref>

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
* Bosch de la Trinxeria, C. Records d'un excursionista, Figueres: Brau edicions, 2005.

[[Categoria: Història]]
[[Categoria: El turisme]]
[[Categoria: prosperitat]]
[[Categoria: alegria]]

Fitxer:IMG0022B.JPG

2009-11-18T16:27:47Z

Bàrbara: Autor desconegut, col·lecció Coll. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comerci

Autor desconegut, col·lecció Coll. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Arsenal (Ciutadella)

2009-11-18T16:17:04Z

Bàrbara:

[[Imatge:Img0093.jpg|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, Col·lecció Reixach).]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]

Restes d'un edifici militar situat a l'interior de la [[Ciutadella]] de Roses. Es localitza adossat al parament exterior de la muralla de la vila medieval, al nordoest del pati d'armes de la fortificació renaixentista. Coincideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estigués a peu pla respecte al terreny en aquell sector.

Era un edifici de forma quadrangular de tres plantes, cobert amb teulada a dos vessants. Se'n conserven parcialment les quatre parets perimetrals. Les del nord i de l'oest són la mateixa muralla medieval. La façana posterior, la del cantó oest, presenta un alçat que conserva la forma del teulat. Al centre, sota la teulada, s'observa una petita finestra d'arc de punt rodó. La façana que dóna a llevant i el mur de migdia són els que estan pitjor conservats.

A l'espai interior es conserven tres dels pilars de secció quadrada que suportaven l'estructura interna de bigues i terres de fusta.

Aquest edifici va ser projectat adoptant unes solucions tècniques d'acord amb l'ús a què anava destinat. Així, per tal d'evitar problemes d'humitat que afectessin directament la conservació de l'armament i les municions, es va dissenyar un edifici amb terres flotants i on la fusta va ser majoritàriament utilitzada.

Aquest edifici apareix definit amb diferents noms en els plànols d'època moderna que fan referència a la Ciutadella de Roses: "arsenal" (anys 1693, 1693, 1720, 1788), "casernes" (any 1713), "atarazana" (any 1788), "almacén de artilleria" (anys 1741 i 1788). Aquest edifici forma part d'un conjunt de tres magatzems que va ordenar edificar el governador de la plaça Diego Caballero. Els altres dos edificis són el que hi ha darrere de l'església i l'altre el que se situa paral·lel a l'arsenal.

1836- A partir de fotos antigues es pot observar que aquest edifici ja està arruïnat

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses, p.176.
* VVAA (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

Arsenal (Ciutadella)

2009-11-18T16:16:43Z

Bàrbara:

[[Imatge:img0093.JPG|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, Col·lecció Reixach).]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]

Restes d'un edifici militar situat a l'interior de la [[Ciutadella]] de Roses. Es localitza adossat al parament exterior de la muralla de la vila medieval, al nordoest del pati d'armes de la fortificació renaixentista. Coincideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estigués a peu pla respecte al terreny en aquell sector.

Era un edifici de forma quadrangular de tres plantes, cobert amb teulada a dos vessants. Se'n conserven parcialment les quatre parets perimetrals. Les del nord i de l'oest són la mateixa muralla medieval. La façana posterior, la del cantó oest, presenta un alçat que conserva la forma del teulat. Al centre, sota la teulada, s'observa una petita finestra d'arc de punt rodó. La façana que dóna a llevant i el mur de migdia són els que estan pitjor conservats.

A l'espai interior es conserven tres dels pilars de secció quadrada que suportaven l'estructura interna de bigues i terres de fusta.

Aquest edifici va ser projectat adoptant unes solucions tècniques d'acord amb l'ús a què anava destinat. Així, per tal d'evitar problemes d'humitat que afectessin directament la conservació de l'armament i les municions, es va dissenyar un edifici amb terres flotants i on la fusta va ser majoritàriament utilitzada.

Aquest edifici apareix definit amb diferents noms en els plànols d'època moderna que fan referència a la Ciutadella de Roses: "arsenal" (anys 1693, 1693, 1720, 1788), "casernes" (any 1713), "atarazana" (any 1788), "almacén de artilleria" (anys 1741 i 1788). Aquest edifici forma part d'un conjunt de tres magatzems que va ordenar edificar el governador de la plaça Diego Caballero. Els altres dos edificis són el que hi ha darrere de l'església i l'altre el que se situa paral·lel a l'arsenal.

1836- A partir de fotos antigues es pot observar que aquest edifici ja està arruïnat

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses, p.176.
* VVAA (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

Arsenal (Ciutadella)

2009-11-18T16:16:30Z

Bàrbara:

[[Imatge:Img0093.JPG|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, Col·lecció Reixach).]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]

Restes d'un edifici militar situat a l'interior de la [[Ciutadella]] de Roses. Es localitza adossat al parament exterior de la muralla de la vila medieval, al nordoest del pati d'armes de la fortificació renaixentista. Coincideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estigués a peu pla respecte al terreny en aquell sector.

Era un edifici de forma quadrangular de tres plantes, cobert amb teulada a dos vessants. Se'n conserven parcialment les quatre parets perimetrals. Les del nord i de l'oest són la mateixa muralla medieval. La façana posterior, la del cantó oest, presenta un alçat que conserva la forma del teulat. Al centre, sota la teulada, s'observa una petita finestra d'arc de punt rodó. La façana que dóna a llevant i el mur de migdia són els que estan pitjor conservats.

A l'espai interior es conserven tres dels pilars de secció quadrada que suportaven l'estructura interna de bigues i terres de fusta.

Aquest edifici va ser projectat adoptant unes solucions tècniques d'acord amb l'ús a què anava destinat. Així, per tal d'evitar problemes d'humitat que afectessin directament la conservació de l'armament i les municions, es va dissenyar un edifici amb terres flotants i on la fusta va ser majoritàriament utilitzada.

Aquest edifici apareix definit amb diferents noms en els plànols d'època moderna que fan referència a la Ciutadella de Roses: "arsenal" (anys 1693, 1693, 1720, 1788), "casernes" (any 1713), "atarazana" (any 1788), "almacén de artilleria" (anys 1741 i 1788). Aquest edifici forma part d'un conjunt de tres magatzems que va ordenar edificar el governador de la plaça Diego Caballero. Els altres dos edificis són el que hi ha darrere de l'església i l'altre el que se situa paral·lel a l'arsenal.

1836- A partir de fotos antigues es pot observar que aquest edifici ja està arruïnat

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses, p.176.
* VVAA (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

Fitxer:Img0093.jpg

2009-11-18T16:15:54Z

Bàrbara: s'ha penjat una nova versió de «Fitxer:Img0093.jpg»: Foto de Joan Reixach i Coral, datada entre 1876 i 1904. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir

Foto de Joan Reixach i Coral, datada entre 1876 i 1904. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Arsenal (Ciutadella)

2009-11-18T16:13:12Z

Bàrbara:

Fitxer:Img0093.jpg

2009-11-18T16:12:53Z

Bàrbara: Foto de Joan Reixach i Coral, datada entre 1876 i 1904. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per

Fer les Amèriques

2009-11-18T16:07:17Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0088.JPG|350px|thumb|dreta| (AMR, Col·lecció Reixach).]]
La història dels rosincs que emigraren a les Amèriques és poc coneguda i estudiada, però és evident que des d’una vila tan lligada al comerç marítim com Roses, alguns valents –o desesperats- s’aventuraren a buscar una nova i millor vida a l’altra banda de l’Atlàntic. Hi ha un testimoni escrit de l’any 1823 que parla d’aquesta experiència i ens dóna una idea tan de la situació de l’emigrant com de la dels seus familiars que deixà enrere i que, segurament, era el principal motiu per marxar. Benet Molinas escriu al seu germà a Roses i de la seva carta aprenem que la vida de l’emigrant a Puerto Rico no donava per ajudar gaire als familiars de Roses, però que estava disposat a fer el possible per contribuir al sosteniment dels seus. Suposem que és precisament per a les instruccions sobre la gestió del seu patrimoni a Roses que aquesta carta es troba transcrita en els protocols notarials custodiats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Són interessants els diferents mecanismes d’ajuda econòmica: llogar casa seva a Roses i distribuir el lloguer entre els germans o acollir i mantenir un nebot a Puerto Rico i així deixar el germà amb una boca menys per alimentar.
També es poden entendre les repercussions emocionals de l’emigració. Per una banda, Benet Molinas insisteix de voler rebre notícies freqüents dels seus i de Roses i, per l’altra, no deixa de faronejar que la seva vida sentimental la té ben resolta...:

<blockquote><poem>''Estimado hermano: Recibi tu apreciable de veinte y cinco Noviembre proximo passado, y en contestación a ella debo decirte, que me es sumamente sensible tu triste situación, y lo que mas sensible me es el ver que por la presente no puedo hacerte algún beneficio, porque mi estado actual no es tan brillante como cuando estube a esa de Rosas, pues tu no ignores que yo me hallo en esta de Pto. Rico emigrado de costa firme, y que a nuestra emigración tuve una pérdida considerable; por consiguiente, y no pudiendote remitir ningun auxilio, he creido oportuno darte la recomendación que te acompaño para el hermano Gregorio a fin de que si la casa, que compré por via de Juez[?], alquileres, siendo estos suficientes puede pasarte media peseta diaria para alivio de tus aflicciones, sin que por esto dexe de atender y cumplir según las ordenes que le tengo dadas a nuestra hermana Margarita – Quisiera con todas las veras de mi corazón que la dicha casa diera lo suficiente para que dicho Gregorio te entregase la dicha media peseta tanto para que te ayudase en tus trabajos, cuanto por el regonjo[?] que recibiria mi corazón en exercer obras de caridad.

En tu carta me das a entender tienes algún conocimiento con varios Capitanes de la carrera de America, mira si con alguno de estos puedes conseguir enviarme uno de tus hijos, pero que escribe mediantamente bien que si llegue aquí yo me haré cargo de él, y con esto te sacaré alguna carga de encima. –Me has escrito varias cartas y nunca me das una noticia de los facciosos[?], ahora te encargo que cuando me escribes me des razón de lo mismíssimo.

Tu me hablas en tu carta que yo te he insinuado mi casamiento según este no puedo dexar de creer sinó que tu tomes el sentido de mis cartas al revés de lo que ellas dicen en si: yo cuando tu me has hablado de mugeres te he contestado que se fueron todas a la mierda, y que mugeres me sobran aquí, esto no es decirte que me caso.

La adjunta para Gregorio en que te recomiendo va abierta para que la lees y se la entregues, quiere Dios suerte el efecto que yo me propongo. Tantas expresiones al amigo Dn. Manuel Lluis y su Sra. Da. Merced, como y tambien a tu Muger hijos e hijas. A los hermanos y hermanas, tambien los saludarás a Todos de mi parte, y digale al hermano Francisco que me escribe y que todavia lo espero. A Dios le dice tu hermano que te desea toda felicidad y es y será siempre tuyo. Benito Molinas''. <ref>Per la transcripció del document s’ha respectat l’ortografia original, indicant les paraules poc llegibles [?]. ACAE, notaria de Castelló d’Empúries, lligall 166, folis 77-78.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:segle XIX]]
[[Categoria:esperança]]

Fitxer:IMG0088.JPG

2009-11-18T16:07:01Z

Bàrbara: Autor desconegut. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir, comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen

Autor desconegut. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir, comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Carnaval

2009-11-18T16:00:58Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0099.JPG|350px|thumb|dreta|El carnaval a Roses té una llarga tradició (AMR, Col·lecció Coll).]]
A Roses, tothom ho té clar que aquí el carnaval és diferent i especial. Es considera la festa major de l’hivern, o la veritable festa major i ara ja s’hi dediquen dos dies festius.
Tot i que avui el carnaval es celebra amb el patrocini i la complicitat de l’ajuntament, encara es respira un toc d’aire rebel des del dijous gras fins a l’enterrament de la sardina. Els historiadors de l’Europa de l’època modern, sobretot de les regions catòliques, defineixen el carnestoltes com ''la temporada alta per a l’alegria, sexualitat i la joventut excedint-se –l’època quan la gent jove posava a prova les fronteres socials amb exclamacions limitades de desafiament, abans de ser assimilat altra vegada en l’ordre establert del món, en la submissió i la seriositat de la quaresma''.<ref>Darnton, R., ''The Great Cat Massacre and other Episodes in French Cultural History'', New York: Vintage Books, 1984, p.83.</ref>

Encara que aquest desafiament de l’ordre establert es poc palpable en el carnaval de Roses d’avui (les provocacions sexuals són les que més han sobreviscut, potser), són precisament les prohibicions per part de les autoritats que confirmen el caràcter subversiu d’aquesta festa. Les primeres referències històriques escrites ho confirmen i, a la vegada, indiquen l’existència d’una tradició. La notícia més antiga que tenim, de moment, és del 22 d’agost de 1616, quan, en un document notarial, un tal Pere Cervera, pescador de Roses, confessa tenir un deute amb el pagès rosinc Pere Raola de la Martre, i que promet acabar de pagar el dia de carnestoltes de l’any següent. Aquesta petita referència, que a primera vista no té relació directa amb el carnaval, indica tanmateix que el dia de carnestoltes era una data tan significativa a llarg de l’any com ho eren altres dies festius com ho eren el Nadal o Sant Joan, per exemple.

La segona nota històrica ja data de l’any 1780, segons l’arxiver Josep Maria Barris, quan l’alcalde de la vila, Miquel Ferrer, ja es queixava que el governador militar volia prohibir el ball de Carnaval. I la gent que era jove en els anys 1950-60 encara brillen els ulls quan recorden com desafiaven les prohibicions del règim franquista. A totes les cases rosinques es conserven fotos dels balls de carnaval celebrades llavors a la sala de la [[SUF]] (Societat Unió Fraternal). Per tot això, el carnaval ''és la festa més apreciada pels rosincs, irrenunciable i estimada, sentida com la més pròpia, personal i intransferible, carregada de nostàlgia i records''.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 39-40. </ref>

==Notes==
<references/>
==Bibliografia==
* Pastor, J.M., ''Els carnavals de Roses en blanc i negre'', (Figueres: Brau edicions/Ajuntament de Roses, 2007).

[[Categoria:Costums i tradicions]]
[[Categoria:passió]]

Fitxer:IMG0099.JPG

2009-11-18T16:00:24Z

Bàrbara: Autor desconegut. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Coll. Es pot copiar, distribuir, comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els

Autor desconegut. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Coll. Es pot copiar, distribuir, comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Baluard de Sant Jaume (s. XVI)

2009-11-10T07:40:18Z

Bàrbara: /* Aportacions */

[[Imatge:baluard.jpg|350px|thumb|dreta|Vista de l'interior del baluard]]
[[Imatge:Exemple.jpg|350px|thumb|dreta| Aspecte actual del baluard]]

L’any 1814 les tropes napoleòniques, en retirada, causen la destrucció de les defenses de la [[Ciutadella]]. Des d’aquesta data, '''el baluard de sant Jaume''', com la resta de baluards de la fortificació, queden en un lamentable estat d’enderroc, que impedeix la seva recuperació per a l’ús militar.

Perdut l’interès estratègic, la primera intervenció integral en l’estructura del baluard no es produeix fins l’any 1996. El projecte, de l’arquitecte dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, [[Ramon Castells]], té per objectiu restaurar-lo i fer-lo visitable. Les obres comporten la descoberta de la construcció interna dels flancs del baluard i de les antigues casamates. El 2009 s'executa la segona fase del projecte, les quals han estat finançades íntegrament la Direcció General de Belles Arts del Ministeri de Cultura, amb un cost de 273.000 euros.

La segona fase ha estat inaugurada el 26 de setembre en el marc de les Jordanes Europees del Patrimoni. Aquesta segona fase es caracteritza per la construcció dels accessos a les casamates i la de finalització d’acabats i instal•lació elèctrica, per així poder incorporar el baluard als itineraris de visita al monument. Els treballs han adaptat el projecte inicial de l’enginyer [[Giovanni Battista Calvi]], en base al plànol que se’n conserva, de l’any 1552, per tal de reproduir el corredor d’entrada a les casamates des del Pati d’Armes. La intervenció ha comportant uns importants treballs de paleteria, a càrrec de l’empresa Construccions Guardiola de Besalú.

Ànecs

2009-10-27T11:14:16Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0050.JPG|350px|thumb|dreta|Vista des Roses amb barques varades a la platja i fondejades a l'aigua (AMR, Col·lecció Reixach).]]
Els habitants de Roses són coneguts amb aquest sobrenom per la gent de l'Escala, els quals són anomenats "esquenapelats" pels rosincs. Josep Maria Barris ho explica:

<blockquote><poem> La raó es troba en el lloc on es col·loquen les barques després de la jornada de treball. A Roses, antigament les embarcacions eren fondejades dins l'aigua, atès que per la situació arrecerada del poble del vent dominant del sector, la tramuntana, no calia varar-les a la platja. D'aquesta manera, [[els pescadors]] es remullaven en desembarcar i guanyar la sorra. A l'Escala era exactament el contrari. Les barques s'havien d'estirar fins a la platja i, per tant, hom solia presentar l'esquena pelada pel cordatge que es feia servir ... <ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 22. </ref> </poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria:Curiositat]]
[[Categoria:Costums i tradicions]]
[[Categoria:Fred]]

Fitxer:IMG0050.JPG

2009-10-27T11:12:45Z

Bàrbara: Foto de Joan Reixach i Coral, datada entre 1876 i 1904. Autor desconegut, datada després de 1896. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne

Foto de Joan Reixach i Coral, datada entre 1876 i 1904.
Autor desconegut, datada després de 1896. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Fitxer:IMG0061.JPG

2009-10-27T11:07:17Z

Bàrbara: Autor desconegut, datada després de 1896. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats

Autor desconegut, datada després de 1896.
L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir i comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Sardana

2009-10-27T11:02:13Z

Bàrbara:

[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]]
Com a mínim d’ençà que [[Pep Ventura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanístiques que els músics han dedicat a Roses en són testimoni:
''L’aplec de Roses'', de Jaume Bonaterra

''Roses gentil'' i ''Sardanes a Roses'', de Mas Ros

''Montjoi'', de Josep M. Boix Risech

''Església de Santa Maria de Roses'' i ''Record de Roses'', d’Enric Vilà Armengol

''L’encís de Roses'', d’Albert Prat

''En Jaume de Roses'' i ''Anella de rebrolls de Roses'', d’Agustí Causi Marsal

''Bells records de Roses'' i ''Cant a Roses'', de Joaquim Soms Janer

''Badia de Roses'', de Manel Cano

''Aplec dels aplecs'', de Francesc Camps Comellas.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 41-42. </ref>

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
* Cobla Ciutat de Girona, ''Sardanes de Roses'', CD-Audio editat per Associació Sardanista de Roses La Rotllana, 2003.

[[Categoria:Costums i tradicions]]
[[Categoria:Cultura popular]]
[[Categoria:música]]

Fitxer:IMG0058.JPG

2009-10-27T10:57:51Z

Bàrbara: Foto de Joan Reixach i Coral, entre 1876 i 1905. L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir, comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalit

Foto de Joan Reixach i Coral, entre 1876 i 1905.
L’original d’aquesta imatge està dipositada a l’Arxiu Municipal de Roses dins la col·lecció Reixach. Es pot copiar, distribuir, comunicar i fer-ne obres derivades sempre i quan no sigui per finalitats comercials i es reconeixen els crèdits de l’autor i del llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra). També es pot compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Escòrpora roja ("Scorpaena scrofa")

2009-09-25T17:06:55Z

Bàrbara:

[[Imatge:Escòrpora roja.jpg|350px|thumb|dreta|Escòrpora roja (''Scorpaena scrofa''), foto de Wilfried Berns/ Tiermotive.de]]

També anomenat cap-roig o polla de mar.

Freqüent.

Viu en les fondàries rocoses, aprox. entre els 10 i 500 m. És més aviat nocturn. Pot arribar a pesar 3 kg, però el és més habitual veure peixos de 1 a 1,5 kg.

Vermell i cobert d'espines, les de l'aleta dorsal són molt verinoses.

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%B3rpora

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Peixos]]

Escòrpora roja ("Scorpaena scrofa")

2009-09-25T17:06:21Z

Bàrbara: Es crea la pàgina amb «Escòrpora roja (''Scorpaena scrofa''), foto de Wilfried Berns/ Tiermotive.de També anomenat cap-roig o polla de mar. …».

Fitxer:Escorpora roja.jpg

2009-09-25T16:58:41Z

Bàrbara: Foto de Wilfried Berns/ Tiermotive.de. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Grosserdrachenkopf-02.jpg Aquest fitxer està publicat sota la llicència Reconeixement-Compartir Igual 2.0 Alemanya de Creative Commons.

Foto de Wilfried Berns/ Tiermotive.de.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Grosserdrachenkopf-02.jpg
Aquest fitxer està publicat sota la llicència Reconeixement-Compartir Igual 2.0 Alemanya de Creative Commons.

Cefalòpodes

2009-09-25T16:52:21Z

Bàrbara: Es crea la pàgina amb «Calamar (''Loligo vulgaris''), foto de Hans Hillewaert. Algunes de les espècies de pops i sèpies presents a les aigües de la nostra…».

[[Imatge:Calamar.jpg|300px|thumb|Calamar (''Loligo vulgaris''), foto de Hans Hillewaert.]]

Algunes de les espècies de pops i sèpies presents a les aigües de la nostra costa:

* Pop roquer (''Octopus vulgaris'')

* Polpa (''Octopus macropus'')

* Sipia (''Sepia officinalis''), també anomenada sèpia o sepi

* Calamar (''Loligo vulgaris'')

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Cephalopoda

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi animal]]

Fitxer:Calamar.jpg

2009-09-25T16:46:38Z

Bàrbara:

Foto de Hans Hillewaert.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Loligo_vulgaris.jpg
Aquest fitxer està publicat sota la Creative Commons Attribution ShareAlike 2.5 License. En resum: Sou lliure de compartir i fer treballs derivats de l'arxiu amb la condició que atribuïu correctament la seva autoria original i que la distribuïu només sota una llicència idèntica a aquesta.

Algues

2009-09-25T16:29:48Z

Bàrbara:

[[Imatge:Padina Pavonica.jpg|300px|thumb|Una guiula en mig de l'alga ''Padina pavonica''. Foto de Yoruno.]]

Algunes de les espècies d'algues presents a les aigües de la nostra costa:

* Posidònia (''Posidonia oceanica''), també anomenada alga de vidriers o altina

* Algueró (''Cymodecea nodosa'')

* Ventall de mar (''Udotea petiolata'')

* ''Rissoella verruculosa''

* ''Zostera noltii''

* ''Cystoseira mediterranea''

* ''Padina pavonica''

* ''Codium vermilara''

* ''Codium bursa''

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Algues

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi vegetal]]

Algues

2009-09-25T16:28:27Z

Bàrbara:

[[Imatge:Padina Pavonica.jpg|300px|thumb|Una guiula en mig de l'alga ''Padina pavonica''. Foto de Yoruno.]]

Algunes de les espècies d'algues presents a les aigües de la nostra costa:

* Posidònia (''Posidonia oceanica'')

* Algueró (''Cymodecea nodosa'')

* Ventall de mar (''Udotea petiolata'')

* ''Rissoella verruculosa''

* ''Zostera noltii''

* ''Cystoseira mediterranea''

* ''Padina pavonica''

* ''Codium vermilara''

* ''Codium bursa''

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Algues

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi vegetal]]

Algues

2009-09-25T16:27:17Z

Bàrbara: Es crea la pàgina amb «Una guiula en mig de l'alga ''Padina pavonica''. Foto de Yoruno. Algunes de les espècies d'algues presents a les aigües de l…».

[[Imatge:padina pavonica.jpg|300px|thumb|Una guiula en mig de l'alga ''Padina pavonica''. Foto de Yoruno.]]

Algunes de les espècies d'algues presents a les aigües de la nostra costa:

* Posidònia (''Posidonia oceanica'')

* Algueró (''Cymodecea nodosa'')

* Ventall de mar (''Udotea petiolata'')

* ''Rissoella verruculosa''

* ''Zostera noltii''

* ''Cystoseira mediterranea''

* ''Padina pavonica''

* ''Codium vermilara''

* ''Codium bursa''

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Algues

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi vegetal]]

Fitxer:Padina Pavonica.jpg

2009-09-25T16:25:05Z

Bàrbara: Foto de Yoruno. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Padina_Pavonica.Coris_julis.jpg Aquest fitxer està publicat sota la llicència Attribution ShareAlike 3.0 Unported de Creative Commons. Sou lliure de compartir i fer treballs derivats de l'arxiu amb la

Foto de Yoruno.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Padina_Pavonica.Coris_julis.jpg
Aquest fitxer està publicat sota la llicència Attribution ShareAlike 3.0 Unported de Creative Commons. Sou lliure de compartir i fer treballs derivats de l'arxiu amb la condició que atribuïu correctament la seva autoria original i que la distribuïu sota una llicència compatible amb aquesta.

Mol·luscs

2009-09-25T16:14:03Z

Bàrbara:

[[Imatge:musclo.jpg|300px|thumb|''Mytilus galloprovincialis'']]

Algunes de les espècies de mol·luscs presents a les aigües de la nostra costa:

* Musclo (''Mytilus galloprovincialis'')

* Pagellida (''Patella rustica'')

* Ostra (''Ostrea edulis'')

* Escopinya gravada (''Venus verrucosa'')

* Petxina estriada (''Chlamys varia'')

* Nacra (''Pinna nobilis'')

* Peu de cabrit (''Arca noae'')

* Gla de mar (''Balanus perforatus'')

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Bent%C3%B2nics

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: Biologia]]
[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi animal]]

Crustacis

2009-09-25T16:13:08Z

Bàrbara:

[[Imatge:Llagosta.jpg|300px|thumb|Llagosta (''Palinurus elephas''), foto de la Wikimedia Commons.]]

Algunes de les espècies de crustacis presents a les aigües de la nostra costa:

* Llobregant (''Homarus gammarus''), també anomenat llengant o sastre

* Llagosta (''Palinurus elephas'')

* Cigala petita (''Scyllarus arctus''), també anomenada bugia

* Esclop (''Scyllarides latus''), també anomenat cigala

* Cranc verd (''Pachygrapsus marmoratus'')

* Cranc pelut (''Eriphia verrucosa'')

* Nècora (''Liocarcinus puber'')

* Cabrella (''Maja verrucosa'')

* Cranc ermità (''Clibanarius erythropus'')

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Crustacis

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: Biologia]]
[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi animal]]

Crustacis

2009-09-25T16:12:33Z

Bàrbara:

[[Imatge:Llagosta.jpg|300px|thumb|Llagosta (''Palinurus elephas''), foto de la Wikimedia Commons.]]

Algunes de les espècies de crustacis presents a les aigües de la nostra costa:

* Llobregant (''Homarus gammarus''), també anomenat llengant o sastre

* Cigala petita (''Scyllarus arctus''), també anomenada bugia

* Esclop (''Scyllarides latus''), també anomenat cigala

* Cranc verd (''Pachygrapsus marmoratus'')

* Cranc pelut (''Eriphia verrucosa'')

* Nècora (''Liocarcinus puber'')

* Cabrella (''Maja verrucosa'')

* Cranc ermità (''Clibanarius erythropus'')

* Llagosta (''Palinurus elephas'')

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Crustacis

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: Biologia]]
[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi animal]]

Crustacis

2009-09-25T16:12:19Z

Bàrbara: Es crea la pàgina amb «Llagosta (''Palinurus elephas''), foto de la Wikimedia Commons. Algunes de les espècies de crustacis presents a les aigües de la no…».

[[Imatge:Llagosta.jpg|100px|thumb|Llagosta (''Palinurus elephas''), foto de la Wikimedia Commons.]]

Algunes de les espècies de crustacis presents a les aigües de la nostra costa:

* Llobregant (''Homarus gammarus''), també anomenat llengant o sastre

* Cigala petita (''Scyllarus arctus''), també anomenada bugia

* Esclop (''Scyllarides latus''), també anomenat cigala

* Cranc verd (''Pachygrapsus marmoratus'')

* Cranc pelut (''Eriphia verrucosa'')

* Nècora (''Liocarcinus puber'')

* Cabrella (''Maja verrucosa'')

* Cranc ermità (''Clibanarius erythropus'')

* Llagosta (''Palinurus elephas'')

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Crustacis

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: Biologia]]
[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi animal]]

Fitxer:Llagosta.jpg

2009-09-25T16:06:22Z

Bàrbara: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Palinurus_vulgaris%2801%29.jpg Aquest fitxer prové de Wikimedia Commons i pot ser usat per altres projectes.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Palinurus_vulgaris%2801%29.jpg
Aquest fitxer prové de Wikimedia Commons i pot ser usat per altres projectes.

Blaveta ("Polyommatus icarus")

2009-09-24T16:05:52Z

Bàrbara:

[[Imatge:Blaveta mascle.jpg|350px|thumb|dreta|Blaveta (''Polyommatus icarus'') mascle, foto de Harald Süpfle.]]

Freqüent. Diürna.

Viu en llocs de vegetació baixa a les zones muntanyenques. Prefereix els prats secs, conreus, erms, i les vores de camins.

Una papallona petita que arriba els 17 mm. Només el mascle és de color blau, la femella és de color marró, però de sota els dos són del mateix color beige.

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Blaveta
==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Insectes]]

Blaveta ("Polyommatus icarus")

2009-09-24T16:05:28Z

Bàrbara: Es crea la pàgina amb «Blaveta (''Polyommatus icarus'') mascle, foto de Harald Süpfle. Freqüent. Diürna. Viu en llocs de vegetació baixa a …».

[[Imatge:Blaveta comuna.jpg|350px|thumb|dreta|Blaveta (''Polyommatus icarus'') mascle, foto de Harald Süpfle.]]

Freqüent. Diürna.

Viu en llocs de vegetació baixa a les zones muntanyenques. Prefereix els prats secs, conreus, erms, i les vores de camins.

Una papallona petita que arriba els 17 mm. Només el mascle és de color blau, la femella és de color marró, però de sota els dos són del mateix color beige.

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Blaveta
==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Insectes]]

Fitxer:Blaveta mascle.jpg

2009-09-24T15:59:05Z

Bàrbara: Foto de Harald Süpfle. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Polyommatus_bellargus_-_M%C3%A4nnchen_Oberseite.jpg Aquest fitxer està publicat sota la Creative Commons Attribution ShareAlike 2.5 License. En resum: Sou lliure de compartir i fer treballs deri

Foto de Harald Süpfle.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Polyommatus_bellargus_-_M%C3%A4nnchen_Oberseite.jpg
Aquest fitxer està publicat sota la Creative Commons Attribution ShareAlike 2.5 License. En resum: Sou lliure de compartir i fer treballs derivats de l'arxiu amb la condició que atribuïu correctament la seva autoria original i que la distribuïu només sota una llicència idèntica a aquesta

Papallona de la col ("Pieris brassicae")

2009-09-24T15:55:51Z

Bàrbara: Es crea la pàgina amb «Papallona de la col (''Pieris brassicae''), foto de James K. Lindsey at Ecology of Commanster. També anomenada blan…».

[[Imatge:Papallona de la col.jpg|300px|thumb|dreta|Papallona de la col (''Pieris brassicae''), foto de James K. Lindsey at Ecology of Commanster.]]

També anomenada blanqueta de la col.

Freqüent. Diürna.

D'un color blanc, té només unes poques taques negres a les ales (la femella en té més que el mascle).

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Blanqueta_de_la_col

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Insectes]]

Fitxer:Papallona de la col.jpg

2009-09-24T15:50:45Z

Bàrbara: Foto de James K. Lindsey at Ecology of Commanster. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Pieris.brassicae.male.jpg Aquest fitxer està publicat sota la Creative Commons Attribution ShareAlike 2.5 License. En resum: Sou lliure de compartir i fer treballs der

Foto de James K. Lindsey at Ecology of Commanster.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Pieris.brassicae.male.jpg
Aquest fitxer està publicat sota la Creative Commons Attribution ShareAlike 2.5 License. En resum: Sou lliure de compartir i fer treballs derivats de l'arxiu amb la condició que atribuïu correctament la seva autoria original i que la distribuïu només sota una llicència idèntica a aquesta.

Tomata de mar ("Actinia equina")

2009-09-24T15:40:17Z

Bàrbara: Es crea la pàgina amb «Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio. També anomenat tomàquet de mar. Molt freqüent. Es troba a totes…».

[[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]]

També anomenat tomàquet de mar.

Molt freqüent. Es troba a totes les costes rocalloses del mediterrani.

Els tomates de mar s'agafen a les roques. Són d'un vermell intens i tenen 192 tentacles, arranjats en sis corones. Quan tenen els tentacles recollits semblen un tomàquet petit per la forma, la talla i el color.

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0quet_de_mar

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi animal]]