Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Ciutadella

2009-04-30T08:59:28Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-04-30T08:34:54Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

<dhflashplayer>file=Homer_sarcasmo.mp3|width=330|height=0|path=http://rosespedia.cat/upload/6/62/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-04-30T08:34:12Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

<dhflashplayer>file=Homer_sarcasmo.mp3|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/6/62/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-04-29T08:00:12Z

Alfonso:

Ciutadella

2009-04-29T07:56:57Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

<dhflashplayer>file=Imperial_march.mp3|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/1/15/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-04-29T07:55:19Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

<dhflashplayer>file=Imperial-march.mp3|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/1/15/</dhflashplayer>

<qt>file=Sample.mov|width=320|height=240|autoplay=false|controller=true</qt>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-04-29T07:43:39Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

<qt>file=Sample.mov|width=320|height=240|autoplay=false|controller=true</qt>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-04-28T19:33:25Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

{{#ev:youtube|UrcKPrXPXp8}}

<dhflashplayer>file=Puente2.swf|width=400|height=240|path=http://rosespedia.cat/upload/2/24/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-04-28T19:03:19Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

{{#ev:youtube|UrcKPrXPXp8}}

<dhflashplayer>file=Puente2.swf|width=200|height=120|path=http://rosespedia.cat/upload/2/24/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-04-28T13:02:21Z

Alfonso:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

{{#ev:youtube|UrcKPrXPXp8}}

<wikiflv width="300" height="180">Expo-ciutadella.flv|Expo-ciutadella</wikiflv>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Naufragi del Saint-Prosper

2009-04-28T12:19:45Z

Alfonso:

[[Imatge:stprosper1000.JPG|350px|thumb|dreta|El mercant Saint-Prosper]]

[[Imatge:DSCI0041.jpg|350px|thumb|dreta|Homenatge a les víctimes del naufragi]]

El '''Saint-Prosper''' era un vaixell mercant de vapor que va naufragar el 8 de març de 1939 a la badia de Roses, en topar amb una mina submarina. Van perdre-hi la vida les 27 persones que formaven la seva tripulació. Actualment resta trencat en dos trossos, a 60 metres de profunditat. El Saint-Prosper és conegut a Roses com el ''Petroler'', ja que en el moment del naufragi transportava petroli. També era conegut com "el ganxo", donat que els pescadors hi enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia.

==El Saint-Prosper==

El vaixell havia estat fletat el 1920. Pertanyia a la ''Société Navale de l'Ouest'', fundada l'any 1887, que havia perdut set vaixells a la Primera Guerra Mundial, la meitat de la seva flota, enfonsats per submarins alemanys. Acabada la guerra, va iniciar un programa de renovació que va concloure amb la construcció de deu mercants i dos petrolers. L'empresa William Gray & Co va ser l'encarregada de construir quatre d'aquests vaixells, bessons i de 4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sants.

En el seu darrer viatge, el Saint-Prosper va salpar del port normand de Rouen el 21 de febrer de 1939, amb destí Algèria. El 3 de març va fer escala a Orà i l'endemà, a Mostaganem (Algèria), d'on va sortir amb 300 tones de petroli cap a Marsella.

<blockquote>El migdia del 8 de març envia un radiomissagte informant que es troba enmig d'un fort temporal de mistral, res no sembla indicar, però, que es trobi en perill, tampoc demana ajut. Serà l'últim contacte amb el vaixell.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

==El naufragi==

El vespre del 8 de març el Saint-Prosper arribà al Golf de Roses i el seu capità, Jules Langlois, decidí fer-hi escala per esperar que passés la tempesta. Però Langlois no sabia que el golf havia estat minat durant la Guerra d'Espanya (1936-1939), quan s'havia posat una barrera de mines que anava de Falconera a Montgó i també prop de la costa de Roses.

<blockquote>El sobtat canvi de rumb ha agafat per sorpresa els vigies del Puig Rom, que fan senyals al vaixell per prevenir-lo del perill. Sense adonar-se dels senyals, el Saint-Prosper, no altera la marxa i es dirigeix directament cap a una destrucció segura. La topada amb una mina li obre un forat al casc; el vaixell, trencat pel mig, s'enfonsa sense que la tripulació tingui temps d'escapar. Des de la costa es pot contemplar durant hores l'incendi del petroli al mig del mar.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

Només hi va haver un supervivent que va rescatar una barca de pescadors. Va morir poques hores després a l'Hospital Militar de Roses.

<blockquote>Abans, però, mormola quelcom en una llengua desconeguda. Els que han navegat i conegut molts països afirmen que és grec, per això durant anys es creurà que el vaixell enfonsat era un petroler de bandera grega.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

El 12 de març, en una platja propera a Ténès (Algèria), es van trobar restes de fusta d'un bot salvavides i un flotador amb la inscripció ''7829 - 16, 1 S/S <SAINT PROSPER> Pen, mousse, Le Havre''. Dies després va aparèixer una boia de suro on podien llegir-se les lletres T i R.

No serà fins el juny de 1967 quan un grup d'escafandristes del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines identificaran el vaixell en trobar una campana de la sonda de proa que porta el seu nom gravat en relleu.

==Notícia del naufragi==

El 15 de març de 1939, apareixia una notícia al "Journal de Rouen" que donava avís del naufragi:

<blockquote>Nouvelles Maritimes:</blockquote>

<blockquote>Le sort inconnu de Saint-Prosper de la Société Navale de l'Ouest plongue dans l'inquiétude de nombrouses familles de notre région</blockquote>

<blockquote>Le vapeur Saqint-Prosper, de la Société Navale de l'Ouest, habitué de notre port, quittait Rouen le 21 février dernier. Le 3 mars, il touchait Oran; le 4, Montagarem. Le 6 mars, il partait d'Alger, faisant route pour Marseille oú son arrivée était prévue au plus tard pour le jeudi 9 mars. Or, le Saint-Prosper n'est pas à marseille et ne répond pas aux appels de T.S.F. qui lui sont lancés...</blockquote>

<blockquote>Les dernières nouvelles reçues de navire ont été donnés par radio, après son départ, à midi-route environ entre Alger et Marseille. Le Saint-Prosper signalait qu'il subissait una forte tempéte, mais n'indiquait pas qu'il fût en détresse ou qu'il eût besoin d'assistence.</blockquote>

<blockquote>Un cargo, l'Arcturus (il y en a cinq de ce nom inscrits au <Lloyd's Register>) allant de Marseille au Maroc, a fait connaitre qu'il avait rencontré dans la région des Baléares des taches d'huille et des épaves paraissant provenir de panneaux de cales. Les ´paves proviendraint-elles du Saint-Prosper ? Rien ne permet actuellement de l'affirmer. Rien, non plus, n'autorise à écarter cette tragique hypothèse.</blockquote>

<blockquote>Le Saint-Prosper, construit en 1920, jauge brut 4.300 tonneaux. Il est commandé par le capitaine Jules Langlois, qui habite près de Rouen, aux Houlme. Son chef méchanicien Guilloix est breton. Ces deux officiers naviguent depuis de longues années sur le Saint-Prosper. L'équipage se compose au total de 27 hommes. Pluisieurs parmi eux sont originaires de notre région et y ont leur domicile.</blockquote>

<blockquote>On comprend l'inquietude grandissante de leurs familles, partagée d'ailleurs par tous. Les armateurs de Saint-Prosper ne veulent point cependant abandonner tout espoir de recevoir de ses nouvelles et les heures passent, de plus en plus lourdes d'anxiété. On cherche à expliquer le silence du n vire et il n'est pas encore déraisonnable d'espérer que l'équipage, dans les pires conjetures, a put étre sauvé.<ref>"Journal de Rouen" (15/03/39). Arxiu Bureau Veritas.</ref></blockquote>

==Homenatge a les víctimes==

El 8 de març del 2009 es va celebrar a Roses un emotiu acte d'homenatge a les víctimes del naufragi, al qual van assistir una trentena de familiars.

<blockquote>Un monòlit al camí de ronda de Roses (Alt Empordà), a l'alçada de l'imponent far i de la punta de la Bateria, recorda des d'aquest dissabte els 27 tripulants del vaixell mercant francès 'Saint Prosper'. L'estela d'homenatge a les víctimes consisteix en una làmina d'acer corten que travessa perpendicularment el camí i acaba amb una obertura metàl·lica que enquadra el lloc exacte on reposa la nau, consta d'una inscripció bilingüe en català i francès, i incorpora un codi QR que permet rebre informació a l'instant des d'Internet de la història del 'Saint Prosper'.<ref>''[http://www.avui.cat/article/barcelona/55527/innovador/monolit/amb/codi/qr/recorda/victimes/lenfonsament/fa/anys/dun/vaixell/frances/roses.html Un innovador monòlit amb codi QR recorda les 27 víctimes de l'enfonsament fa 70 anys d'un vaixell francès a Roses]''. "Avui" (09/03/09)</ref></blockquote>

{{#ev:youtube|pNx7N1zKI6g}}

==Localització==

<googlemap version="0.9" lat="42.172564" lon="3.155479" width="350" height="350" controls="large">
42.178333, 3.198333
Naufragi del Saint-Prosper
</googlemap>

==Fitxa tècnica del Saint-Prosper==

*''Nom'': Saint-Prosper
*''Nom amb què és conegut a la zona'': Petroler
*''Activitat'': mercant
*''Tipus de vaixell'': vapor
*''Material de construcció'': acer
*''Data d'avarament'': 1920
*''Drassana'': William Gray & Co. Ltd. West Hartlepool (GB)
*''Eslora'': 106 m
*''Mànega'': 15 m
*''Calat'': 8,80 m
*''Tonatge'': 4.330 tn
*''Propulsió'': mecànica
*''Motor'': vapor de triple expansió amb caldera d'oli pesat. 515 NHP
*''Bandera / Port de matrícula'': francesa / Le Havre
*''Armador o propietari'': Société Navale de l'Ouest
*''Capità'': Jules Langlois
*''Tripulació / Núm. de víctimes'': 27 / 27
*''Càrrega'': 300 tones de petroli cru, en bidons
*''Armament'': - no -
*''Lloc del naufragi'': badia de Roses
*''Data del naufragi'': dimecres, 8-3-1939
*''Causa del naufragi'': mina submarina
*''Estat actual'': trencat en dos trossos
*''Profunditat'': 60 m<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://www.fgentili.net/stprosper.htm Plongée sur le ST PROSPER]. Informació i fotografies del Saint-Prosper.
* [http://www.tv-tregor.com/spip.php?article206 Saint Prosper, l’épitaphe sous la mer]. Vídeo sobre el naufragi del Saint-Prosper.
* [http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=593217&idseccio_PK=1049 La tumba del 'Saint Prosper']. "El Periódico" (08/03/09).
* [http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=13698 Roses homenatge el Saint Prosper amb emoció i noves tecnologies]. GironaNoticies.com (07/03/09).
* [http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030800_3_318734__Comarques-Roses-homenatja-victimes-Saint-Prosper-enfonsat-anys-badia Roses homenatja les víctimes del ´Saint Prosper´, enfonsat fa 70 anys a la badia]. "Diari de Girona" (08/03/09).

[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:El Mar]]

Naufragi del Saint-Prosper

2009-04-28T12:16:20Z

Alfonso: