https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=88.5.195.237Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]2026-04-28T16:04:11ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.23.11https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_de_CreusCap de Creus2009-06-29T15:58:05Z<p>88.5.195.237: Pàgina nova, amb el contingut: « ==Patrimoni botànic== És un indret ric en diverses espècies, adaptades a les condicions ambientals, entre elles la forta tramuntana. La imponent península...».</p>
<hr />
<div><br />
<br />
==Patrimoni botànic==<br />
És un indret ric en diverses espècies, adaptades a les condicions ambientals, entre elles la forta tramuntana.<br />
<br />
La imponent península del cap de Creus pot semblar una construcció casual, però no podia ser d'altra manera. Els Pirineus es neguen a desaparèixer mar endins sense oferir resistència, i les muntanyes s'ofeguen a poc a poc i creen una immensa península capaç de fer front a la mar més brava. Plantes, animals i homes s'han afanyat a conquerir aquestes terres, de fesomia castigada per una tramuntana seca que colpeja sense treva el seu perfil eixut i abrupte.<br />
<br />
Quan acaba l'hivern, en quatre dies el bon temps esquitxa les muntanyes de colors. Floreixen de cop la farigola, el tomanyí i les estepes, i tantes altres plantes que aprofiten una primavera que sempre sembla tenir massa pressa. Per uns quants dies, el cap de Creus sembla un immens jardí botànic, on cada raconet és una rocalla natural amb les seves plantes aromàtiques. Cotolius i cogullades aprofiten la bonança per agambar la família sota una mata i, silenciosament, apareixen una bassa o un estanyet a qualsevol racó. Aquí, l'aigua abundant és gairebé un miracle, i l'afloració dels estanyets, tot un esclat de vida ben aprofitada.<br />
<br />
El cap de Creus s'obre al mar, però també és veritat que a dins hi ha terra eixuta. Terra de vinya i d'oliveres, i de feixes abandonades que marquen l'existència d'antics conreus. Un paisatge de mata baixa, on els boscos espessos han anat desapareixent amb el temps. Els conreus, les pastures i els incendis han reprimit qualsevol intent de recuperació i ara la natura sembla conformada a no aixecar el cap gaire més enllà d'un parell de pams. Als cims només queden testimonis muts d'altres èpoques, arbres mesells que han aguantat la cremor del foc i la força del vent. A les valls, en canvi, encara és possible trobar-hi bosquets ufanosos, petits reductes de verdor on poden criar tranquil·lament les mallerengues i els tudons.<br />
<br />
A les zones afectades per la tramuntana les plantes s'han adaptat estirant-se a terra, allargant-se i aplanant tot el cos per oposar la mínima resistència a l'acció del vent. És així com els càdecs, els coixins de monja i els caps d'ase han pres la seva forma actual. I són aquestes condicions tan dures i especials han afavorit fins i tot l'aparició d'endemismes. L'exemple més notori és Seseli farrenyi, una petita umbel·lífera escassa i desconeguda, patrimoni exclusiu de la flora del cap de Creus.<br />
<br />
Plantes més caraterístiques:<br />
<poem><br />
Endèmiques:<br />
Sèseli major del Cap de Creus, ''Seseli elatum farrenyi''<br />
''Limonium geronese''<br />
<br />
Emblemàtiques:<br />
Tragacant de Marsella (''astragalus massiliensis'')<br />
Gasó al·liaci del Rosselló (''armeria alliacea'')<br />
''Limonium tremolsii''<br />
<br />
L'activitat humana i els factors climàtics del Cap de Creus condicionen la seva coberta vegetal. Per una banda, cal tenir present que bona part del terreny no és més que una vinya immensa i abandonada, assentada sobre bancals sostinguts per murs de pedra i, per altra banda, que l'ús de l'espai per al pastoreig a ocasionat repetits incendis que han marcat el paisatge. A més, la freqüència i persistència de vent fort, sobre tot de tramuntana, que asseca l'ambient i aporta salinitat a les plantes i al sòl, condiciona una peculiar vegetació que s'adapta a l'entorn.<br />
<br />
Les espècies arbòries no ocupen gaire extensió; les més freqüents són el pi (''Pinus halepensis''), el pi pinyoner (''Pinus pinea'') y la surera (''Quercus suber''). De forma molt puntual, en algunes rieres trobem l'om (''Ulmus minor''), el freixe (''Fraxinus angustifolia''), el vern (''Alnus glutinosa''), l'avellaner (''Corylus avellana'') o els salzes (''Salix sp.''). Als llocs més ombrívols i abrigats tenim l'alsina (''Quercus ilex'') i el roure (''Quercus humilis''). Els arbusts i les males herbes ocupen la major part de la superfície i les espécies més freqüents son el planter (''Pistacia lentiscus''), el ginebrot (''Juniperus oxycedrus''), <br />
<br />
<br />
<br />
el brezo blanco y de escobas (Erica arborea y E. scoparia), la estepa negra, la borrera y la fina (Cistus monspeliensis, C. salviifolius y C. albidus), además de la aulaga negra (Calicotome spinosa). En la zona litoral encontramos las plantas más adaptadas al viento y a la salinidad. Sin duda constituyen la vegetación más interesante del parque sin réplica en lugar alguno del litoral catalán. Las especies más características son la armeria (Armeria ruscinonensis), la espantazorras (Limonium tremolsii) y, sobre todo, Seseli farreny, auténtica joya botánica que no se encuentra en ningún otro lugar del mundo. Todas ellas disfrutan de protección. En el fondo marino destacan las fanerógamas marinas, todos ellos protegidos y que forman extensas praderas en los fondos arenosos o fangosos. Son la posidonia o alga de vidrieros (Posidonia oceanica), la seba (Cymodocea nodosa) y Zostera sp. Otras plantas que por su rareza están especialmente protegidas en el Parque de Cabo de Creus son los musgos Oedipodiella australis var. catalaunica y Entosthodon durieui var. mustaphae; el helecho (Cosentinia vellea); el titímalo árbol (Euphorbia dendroides), el olivillo (Cneorum tricoccon) y el astrágalo blanco o el «asiento de monja» (Astragalus massiliensis).</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=La_fada_de_RosesLa fada de Roses2009-06-29T15:39:49Z<p>88.5.195.237: Pàgina nova, amb el contingut: «Poema de Jacint Verdaguer que apareix al seu llibre "Canigó". Ha estat musicat per Jaume Arnella: <blockquote><poem> Que bonica n'és la mar, que bonica en nit...».</p>
<hr />
<div>Poema de Jacint Verdaguer que apareix al seu llibre "Canigó". Ha estat musicat per Jaume Arnella:<br />
<br />
<blockquote><poem><br />
Que bonica n'és la mar,<br />
que bonica en nit serena!<br />
de tant mirar lo cel blau<br />
los ulls li blavegen. <br />
<br />
Hi davallen cada nit<br />
amb la lluna les estrelles,<br />
i en son pit, que bat d'amor,<br />
gronxades se bressen. <br />
<br />
Tot escoltant l'infinit<br />
sa dolça música ha apresa,<br />
n'apar lo mirall del cel,<br />
lo cel de la terra. <br />
<br />
Ahir vespre la vegí<br />
com dormia en la maresma,<br />
com dormia cabdellant<br />
escuma i arena. <br />
<br />
Los coralers de Begur<br />
coralen dins llur barqueta.<br />
– Coralers, si m'hi voleu<br />
fareu bona pesca. <br />
<br />
Si voleu saber qui só,<br />
só una fada empordanesa,<br />
les fades del Pirineu<br />
me diuen Sirena–. <br />
<br />
Quan ells se tiren al fons<br />
jo en sortia amb les mans plenes,<br />
ells trauen rams de coral,<br />
jo aquest ram de perles.<ref>''La fada de Roses''. Jacint Verdaguer. "Canigó" (1886)</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: Literatura]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]<br />
[[Categoria: Música i cançons]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T15:27:27Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les [[balenes]] i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|350|300</videoflash><br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=BalenesBalenes2009-06-29T15:26:39Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folclòrics, com les llegendes fantàstiques o l'ús de les restes d'aquests animals, sobretot els ossos i barbes, com a ex-vots i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el [[cap Norfeu]] és un lloc predilecte per als cetacis.<br />
<br />
Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:<br />
<br />
<blockquote>A 5 milles de Cap Norfeu, s'agafaven amb les arts ossos de molà. Eren tan grossos que semblaven hèlix de vaixell, però es tornaven a llençar per la pudor que feien.</blockquote><br />
<br />
Està documentat que el dissabte, 26 de gener de 1991, amb un fort llevant, un rorqual comú va embarrancar al cap Norfeu. El diumenge moltes persones el van anar a mirar i fotografiar i inclús el van enregistrar les càmeres d'una televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de Cala Canadell per mar. El van arrossegar amb una barca fins el mill de Roses.<br />
<br />
L'alcalde de Roses, Pere Sanés, va voler que l'esquelet es quedés a la vila. Van ser necessàries dues grues de 30 tones per poder treure el cetaci de l'aigua. Un cop a terra ferma, el van posar dins un trailer de 17 metres de llargada que, segons contava el transportista, encara no va ser prou perquè li sortia la cua. La Guàrdia Civil i l'Urbana van escortar-lo fins l'abocador proper a la Caseta de l'Estany i allà va ser enterrat.<br />
<br />
<br />
==El cap de Creus: lloc de pas de balenes i dofins en busca de menjar==<br />
<br />
<br />
<videoflash>EUcafftp6ug</videoflash><br />
<br />
<br />
==Tipus de balenes==<br />
<br />
<poem><br />
* Espècies de cetacis de les quals es té constància la presencia o notícies que han embarrancat històricament a la costa de la zona propera a Cap de Creus:<br />
<br />
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)<br />
Balena Iubarta (Megaptera novaengliae)<br />
Catxalot (Physeter macrocephalus)<br />
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)<br />
Orca (Orcinus orca)<br />
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)<br />
Cap d'olla gris (Globicephala griseus)<br />
<br />
* Espècies de cetacis que es considera que poden reproduïr-se en aquestes aigües (Mediterrània occidental - Cap de Creus)<br />
<br />
Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)<br />
Dofí comú (Delphinus delphis)<br />
Dofí mulà (Tursiops truncatus)<br />
Dofí de Rissó (Grampus griseus)<br />
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)<br />
Orca (Orcinus orca)<br />
Catxalot (Physeter macrocephalus)<br />
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)<br />
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)<br />
<ref>"Balenes i dofins a la Costa Brava". Josep Ma Dacosta i Pere Pagès. Ed. El Brau, 1993</ref></poem><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: El regne animal]]<br />
[[Categoria: La badia i mar obert]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Punta_FalconeraPunta Falconera2009-06-29T15:26:02Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
<br />
La '''Punta Falconera''' és un dels paratges més emblemàtics del municipi de Roses. Té una superfície de 316.355,56 i un ampli tramat de camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional.<br />
<br />
Aquest cap és el punt més meridional de la península del cap de Creus i separa les dues costes de Roses: la badia de Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel [[cap Norfeu]].<br />
<br />
S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus.<br />
<br />
El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de bunquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobressortien els canons.<br />
<br />
<blockquote>Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística.<ref>''[http://ca.wikipedia.org/wiki/Punta_Falconera Punta Falconera]''. Viquipèdia</ref></blockquote><br />
<br />
Des que el 2006 l'ajuntament de Roses va comprar la Punta Falconera<ref>''[http://www.3cat24.cat/noticia/110160/altres/Roses-comprara-la-punta-Falconera-que-es-convertira-en-la-porta-sud-del-cap-de-Creus Roses comprarà la punta Falconera, que es convertirà en la porta sud del cap de Creus]''. 3cat24.cat (15/02/06)</ref>, s'hi celebra un Aplec, a la primavera.<ref>''[http://www.giroque.com/activitat/13106/IV_Aplec_de_Punta_Falconera.html IV Aplec de Punta Falconera]. Giroquè? (07/06/09)</ref><ref>''[http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009053100_3_335385__Comarques-Roses-fara-multiples-activitats-lAplec-Punta-Falconera Roses farà múltiples activitats a l´Aplec de Punta Falconera]''. "Diari de Girona" (31/05/09)</ref><br />
<br />
<br />
==Geomorfologia==<br />
Els materials que són granodiorita han permès que la costa conservi <br />
tot el seu vigor degut a la seva major resistència a l’erosió. Els fronts <br />
exposats cap al sud-est presenten importants penya-segats que <br />
s’han desenvolupat a partir dels processos d’abrasió marina de tipus <br />
mecànic i es caracteritzen per presentar parets molt verticals que <br />
cauen directament al mar, creant un perfil litoral de pendent elevat i <br />
amb superfícies irregulars, on freqüentment es localitzen afloraments <br />
rocosos que en alguns casos arriben a emergir. <br />
<br />
<br />
==Hidrologia==<br />
És característica la presència de rieres de curt recorregut i pendent <br />
elevat, que desemboquen directament al mar, amb xarxes de <br />
drenatge molt poc desenvolupades i de règim torrencial.<br />
<br />
Existeix una font d’aigua dolça a l’Est de Cala Lledó, a ran de la <br />
costa, tot i que fora de l’àmbit territorial de Punta Falconera.<br />
<br />
<br />
==Medi biòtic==<br />
Punta Falconera es caracteritza per la presencia de pinedes de repoblació del pi blanc en brolles <br />
silicícoles i vegetació halófila dels penya-segats i del Rocam Litoral.<br />
<poem><br />
Habitats d’interès prioritari: <br />
- Penya-segat de les costes mediterrànies colonitzades per vegetació, amb ensopegues (Limonium spp)<br />
- Màquies i garrigues amb margalló, llentiscle, ullastre, de les contrades de terres calides.<br />
- Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Theros-Brachypodietalia) <br />
- Pinedes Mediterrànies.<br />
<br />
Poblacions nidificans d'espècies prioritaries: <br />
- Zona probable de nidificació de l’especie Budo budo i del Falco Peregrinus.<br />
- Zona de de cria potencial de l’especie Phalacrocorax desmaresti.<br />
- Àrea d’interès per a la nidificació de l’oreneta cua-rogenca.<br />
- Espècies presents a l’àrea com el rat-penat de ferradura.<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Immersions==<br />
La Punta Falconera té diversos punts d'immersió, que van des dels 14 metres, on podem contemplar un canó de cinc metres de llarg, d'una antiga bateria costanera, fins un descens per parets verticals fins a 30 metres, plenes de gorgònies. A partir d'aquí, baixem fins a 42 metres, bordejant per la dreta el massís de Falconera i arribant fins els 45 metres.<br />
<br />
Hi ha corall vermell, diferents tipus de gorgònies i, als 42 metres, colònies de llagostes.<br />
<br />
La part del nordoest és una immersió més suau, amb moltes coves en zones de 25/30 metres i es pot arribar fins als 47 metres a l'altre extrem del massís.<br />
<br />
Cal parar atenció als forts corrents ocasionals. És una immersió per a bussos amb nivell. També hi ha un gran tràfec de vaixells a l'estiu, que van des de l'interior de la Badia (Empúria Brava i Roses) fins al cap Nofreu.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Punta Falconera queda a una distància aproximada de 5 Km del Nucli de Roses, i a poc menys d’ 1Km de <br />
la zona urbana de l’Almadrava. Per a accedir-hi de forma motoritzada hi trobem dos accessos: un, i el més directe, és seguint la carretera del Far de Roses que passa per Canyelles Petites i l’Almadrava. L’altre és seguint la carretera d’accés a les cales de Monjoi i Joncols, (antic camí de Roses a Cadaqués), prendre la desviació direcció sud que hi ha després de passar la Torre del Sastre. <br />
<br />
Per accedir-hi de forma pedestre, hi ha el camí de ronda que segueix la costa des de Roses Direcció al Cap de Creus.<br />
<br />
L'accés amb vehicles motoritzats a la zona d’actuació de Punta Falconera està prohibit .<br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4675593 Y=518058<br />
* GPS: 42° 13′ 56.33″ N 3° 13′ 7.84″ E<br />
* Decimals: Lat. 42.23231388888889 Lon. 3.2188444444444446<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.23231388888889" lon="3.2188444444444446" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.23231388888889, 3.2188444444444446<br />
Punta Falconera<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbpasoapaso/roques/index.htm Roques mítiques del cap de Creus]. Josep Mª Dacosta. Mare Nostrum.<br />
* [http://submarinisme.org/2009/03/punta-falconera-una-bonica-immersio-des.html Punta Falconera, una bonica immersió des de Roses]. Submarinisme.org (21/03/09)<br />
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta6.aspx Camí de Ronda 2]. Roses.cat<br />
* [http://www.aemuntanya.net/GERS/Falconera/Falconera.html La bateria de costa nº 8 de Punta Falconera]. Agrupació Excursionista Muntanya.<br />
* [http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=391172 Ruta Almadrava-Punta Falconera-Puig Rom]. Wikiloc.<br />
* [http://empordaguia.com/mostrar_article.php?article=100&tipus=descobertes%20a%20peu&PHPSESSID=a5b0f9dbf4bc36aba812a86e043712e6 De punta falconera a cala Montjoi]. Cristina Vila i Nino Blancafort. Empordà Guia.<br />
* [http://www.flickr.com/photos/catdvd/3451965509/ Punta Falconera]. Flickr.<br />
* [http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2806_3_217450__Comarques-Tancaran-lacces-Punta-Falconera-pels-vehicles-motor-abans-dacabar-lany Tancaran l´accés a Punta Falconera pels vehicles a motor abans d´acabar l´any]. Marc Estarriola. "Diari de Girona" (07/09/07)<br />
* [http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=12183 S'aprova l'enderroc dels edificis militars de Punta Falconera]. Gironanoticies.com (19/12/08)<br />
* [http://www.roses.cat/Arxius/Documents/Premsa/Falconera.pdf Estudi per a la concreció de l'ús públic del paratge natural de Punta Falconera]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T15:25:27Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|350|300</videoflash><br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Taula_de_CarlemanyTaula de Carlemany2009-06-29T15:25:06Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>La '''Taula de Carlemany''' és un dolmen situat al cim de la muntanya del [[cap Norfeu]]. Sobre ell s'explica una llegenda:<br />
<br />
<blockquote><poem>La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i apliar-les una sobre l'altra. <br />
<br />
El cas més conegut és el de la Taula de Carlemany (...). Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T15:24:28Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]] o la [[Llegendes sobre dolmens|Taula de Carlemany]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|350|300</videoflash><br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Llegendes_sobre_dolmensLlegendes sobre dolmens2009-06-29T15:23:31Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>Les construccions megalítiques, els dolmens i els menhirs, han provocat sempre gran curiositat a les generacions posteriors i al seu entorn s'han bastit tota mena de llegendes, moltes d'elles relacionades amb qui els va aixecar i que es reflecteixen en els noms que el poble els ha posat.<br />
<br />
<blockquote><poem>Si hem de fer cas dels noms, la veu popular els relaciona amb gegants, amb bruixes o gojes, amb cabdills militars i religiosos, amb lladres i amb moros o alarbs. (...) La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i apliar-les una sobre l'altra. <br />
<br />
El cas més conegut és el de la [[Taula de Carlemany]], que es troba al cim de la muntanya del [[cap Norfeu]], a Roses. Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs.<br />
<br />
Una altra associació freqüent és la que els relacionava amb generals o tombes de militars d'alta graduació. A Roses hi ha el dolmen anomenat el [[Llit de la Generala]] i la cista de la [[Tomba del General]].<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T15:22:01Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels [[fadrins encantats]].<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|350|300</videoflash><br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Fadrins_encantatsFadrins encantats2009-06-29T15:21:30Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>Hi ha dues roques al [[cap Norfeu]] que s'anomenen popularment els '''Fadrins encantats'''. La llegenda que envolta aquest nom està relacionada amb les [[sirenes de la badia de Roses]] i és la següent:<br />
<br />
<blockquote><poem>Aquell que podia furtar un vel de sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de Palau-saverdera que quedaren seduïts pels cants i les rialles d'aquelles dones.<br />
<br />
En intentar prendre d'amagat un d'aquests vels foren sorpresos per la sirena, que amb una mirada fulminant els va convertir en dues roques vora del mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels Fadrins Encantats, al cap Norfeu. Hi ha algunes variant d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: La costa]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Sirenes_de_la_badia_de_RosesSirenes de la badia de Roses2009-06-29T15:21:00Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>Les llegendes de sirenes són una constant a la costa catalana, unides normalment a les costes rocalloses, les caletes solitàries, illots i coves marines. Les sirenes de la badia de Roses tenen la seva pròpia història:<br />
<br />
<blockquote><poem>Les sirenes de la badia de Roses, cansades de seduir mariners, van anar-se'n a viure a terra, en el lloc conegut per Les Coves de les Encantades, just als peus de la muntanya de Rodes. Quan es feia fosc els habitants de Palau-saverdera, Roses i Castelló d'Empúries pujaven en comitiva al monestir per assistir als oficis i les sirenes aprofitaven el moment per sortir dels seus caus a veure si podien seduir algun feligrès despistat.<br />
<br />
Les sirenes pujaven cap a Sant Pere de Roda i s'amagaven en unes coves esperant que la gent hi anés arribant. Pels volts de mitja nit començaven a sentir-se uns cants sinuosos i encisadors que se sentien propers. Els més assenyats fugien cap a l'església, puix que al seu interior no sentirien aquests cants temptadors, que quedaven ofegats per les oracions dels monjos.<br />
<br />
El mateix succeïa amb les gojes. Aquell que podia furtar un vel de sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de Palau-saverdera que quedaren seduïts pels cants i les rialles d'aquelles dones.<br />
<br />
En intentar prendre d'amagat un d'aquests vels foren sorpresos per la sirena, que amb una mirada fulminant els va convertir en dues roques vora del mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels [[Fadrins encantats]], al [[cap Norfeu]]. Hi ha algunes variant d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: La badia i mar obert]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Roques_d%27en_Rotll%C3%A0Roques d'en Rotllà2009-06-29T15:20:30Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>En '''Rotllà''' era un gegant mític i d'ell s'explica aquesta llegenda:<br />
<br />
<blockquote><poem>El gegant va enamorar-se bojament d'una bella donzella anomenada Angèlica. Segons sembla, els dos mantenien un idil.li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.<br />
<br />
La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un jove moro molt gallard anomenat Mador. Sense en que Rotllà se n'assabentés, l'amant va fugir amb el moro dirigint-se ap al sud, cap a terres sarraïnes. <br />
<br />
Quan el gegant ho va saber es va enfurismar i va sortir corrents a la caça de la parella. Els amants furtius creuaren l'Empordà seguint la línia de la costa, perquè cregueren que era la manera menys probable de topar-se amb el gegantàs.<br />
<br />
Quan Rotllà va saber que havien fugit costa avall va decidir fer el mateix i sortí amb un coltell que portava penjat al coll, amb el qual es proposava esbocinar la parella. Pres per la ràbia, amb la seva força gegantina colpejava roques, torres, castells i boscos per allà on passava. Així, per tota la costa de l'Empordà hom encara troba testimonis dels seus estralls. Al [[cap Norfeu]] hi ha unes grosses moles de pedra conegudes com les roques d'en Rotllà, que el gegant va arrancar de la roca viva amb un cop de coltell. En arribar a la badia de Cadaqués, amb un cop de peu va aixecar un bocí de terra, que aterrà mar endins i es convertí en l'illot dit avui es Cucurucuc. El mateix va fer en passar per l'Estartit, de les porcions de pedra que es varen desprendre naixeren les illes Medes. A Palamós diversos trossos de roca rogenca foren llançats al mar pel gegant formant el que avui són les illes Formigues.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
[[Categoria: Paisatge físic]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_del_Pla_de_la_GuardiolaCastell del Pla de la Guardiola2009-06-29T15:19:52Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>Restes d'un castell o d'una fortalesa situats al pla de la Guardiola, en un planell elevat que domina la cala Montjoi pel nordest. Les ruïnes del castell es troben emmascarades per les parets d'una masia construïda al mateix lloc. <br />
<br />
Aquestes restes correspondrien a un edifici fortificat relacionat amb el nucli de població situat a la vall de Montjoi. La posició elevada del lloc, amb domini del sector de tramuntana del [[cap Norfeu]], així com del de tramuntana de Montjoi, seria la principal característica en benefici de la vall sobre la qual domina. Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.<br />
<br />
Pel que fa al topònim, en un document del S.XVII que parla de plets sobre jurisdiccions territorials i drets de pesca entre Cadaqués i Roses, que es conserva a l'arxiu de Cadaqués, apareix citada "la muntanya de la Guardiola" en relació a Montjoi i la Pelosa en el terme de Roses. Una altre document del 1391 tracta sobre la venda de la quadra (tipus de jurisdicció senyorial menor) de Guardiola a la parròquia de Roses.<br />
<br />
<blockquote>No es coneix cap notícia històrica de l'existència d'aquesta fortalesa, que deu el seu nom al pla on fou aixecada, significatiu de l'existència d'una construcció de defensa, però amb el nom original perdut en el temps. Per la seva situació és un bon lloc de guaita i de defensa dels perills provinents del mar, car les cales Jòncols, Pelosa i Montjoi ja eren emprades en época romana com a ports<ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote><br />
<br />
<br />
==Arquitectura i estructura==<br />
<br />
A la banda sudoest del conjunt hi ha uns fragments de llenç molt llargs, en part soterrats, que formen angle i tenen un rengle llarg, en seqüència, d'espitlleres estretes i allargades. Al sector nordoest es distingeix la planta d'una torre, segurament quadrangular. Els murs són molt gruixuts i la construcció, de pedres i fang, amb un aparell irregular fet amb blocs de pedra de mides molt irregulars. Al costat septentrional del conjunt de ruïnes s'observa el basament d'un llarg<br />
mur, actualment visible en uns 4 metres de llargada, que només sobresurt uns 20 cm del terra. És construït amb pedra i fang i presenta dues filades d'''opus spicatum'' ben marcat, fet amb lloses estretes de pissarra. A l'extrem de llevant, pel costat on l'edifici era més accessible, hi ha rastres d'una vall excavada a la roca, molt malmesa en data recent.<br />
<br />
L'indret també presenta diverses barraques agrícoles construïdes probablement amb pedres del castell. <br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4678260 Y=520275<br />
* '''GPS''': 42° 15' 22.59" N 3° 14' 44.89" E<br />
* '''Decimal''': Lat. 42.256274752951434 Lon. 3.245803713665313<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.256274752951434" lon="3.245803713665313" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.256274752951434, 3.245803713665313<br />
Castell del Pla de la Guardiola<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Situació==<br />
Pla de la Guardiola<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Des de Roses, agafar el camí que porta a la cala Montjoi, situada a uns 8-9 km a l'est. Quan ja l'hem passada, immediatament apareix la cala Pelosa. Per damunt d'ella i al nordoest hi ha un petit replà travessat pel camí que ve del Puig Alt. Aquí hi ha les restes del castell.<br />
<br />
<br />
==Propietat==<br />
Privada. Dades cadastrals: 500045<br />
<br />
<br />
==Règim del sòl==<br />
Parc Natural del Cap de Creus-PNIN<br />
<br />
<br />
==Tipologia==<br />
Edifici fortificat<br />
<br />
<br />
==Ús original==<br />
Castell<br />
<br />
<br />
==Ús actual==<br />
En desús<br />
<br />
<br />
==Estat de conservació==<br />
Ruïna<br />
<br />
<br />
==Cronologia==<br />
S.IX - XI<br />
<br />
<br />
==Nivell de protecció==<br />
B. Protecció bàsica.<br />
<br />
<br />
==Objectes de protecció==<br />
Conjunt de restes disperses que formen una unitat constructiva que ocupa uns 50 m2.<br />
<br />
Configuració arquitectònica del que es conserva, característiques constructives i materials.<br />
<br />
Relació física de les restes amb l'entorn geològic i diferents manifestacions antròpiques manifestades en els afloraments rocosos del voltant.<br />
<br />
Subsòl de tota l'àrea ocupada per les restes ampliada uns 20 metres en totes direccions.<br />
<br />
Camí d'accés<br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]<br />
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Rocam_del_Far_de_RosesRocam del Far de Roses2009-06-29T15:18:22Z<p>88.5.195.237: Pàgina nova, amb el contingut: «La franja litoral entre el far de Roses i la cala de Canyelles Petites inclou les millors estructures menors associades a l'emplaçament sintectònic d'un gr...».</p>
<hr />
<div>La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les<br />
millors estructures menors associades a l'emplaçament sintectònic d'un granitoide<br />
que poden observar-se a Catalunya. Són d’especial rellevància les zones de<br />
cisalla que es situen entre els millors exemples a nivell mundial. Des dels anys 60<br />
aquesta localitat d'interès geològic ha estat sotmesa a una contínua degradació.<br />
<br />
El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que millor preserva la fisiografia<br />
original.<br />
<br />
<br />
==Geologia==<br />
L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat<br />
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla<br />
són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior<br />
d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça<br />
a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests<br />
moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits<br />
intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i<br />
desplaçats.<br />
<br />
La circumstància de que moviments posteriors (entre ells l'aixecament de la<br />
Serralada Pirenenca) han dut aquestes roques a la superfície ens permet ara<br />
observar el registre que en aquestes roques han deixat processos geològics tals<br />
com els que actualment tenen lloc en profunditat en les zones tectònicament<br />
actives, com a la costa pacífica del continent Nord-Americà. Són molt limitats<br />
arreu del mon els afloraments equiparables als d'aquest geòtop.<br />
<br />
Això, conjuntament amb les bones condicions d'accessibilitat, fa que es puguin<br />
considerar els afloraments de zones de cisalles d'arreu del mon més visitats per<br />
estudiants de Geologia així com per investigadors. El valor patrimonial màxim<br />
respon al caràcter de registre geològic de processos geològics d'origen intern i<br />
que s'evidencia mitjançant l'observació i interpretació de les estructures menors<br />
aflorants. En conseqüència, el valor patrimonial està vinculat a les roques aflorants<br />
i desapareix en tots aquells indrets on la superfície rocosa ha quedat coberta per<br />
acumulació d'esbaldregalls, terres, vegetació o pavimentacions.<br />
<br />
La singularitat d'aquests aflorament fa que es pugui qualificar com de màxim<br />
interès a nivell d'ensenyament superior i científic. Com a valors afegits, es tracta<br />
de l'únic massís granític del Pirineu que aflora en la seva façana marítima. També<br />
destaca per la presència de nombroses formes d'erosió a les roques granítiques,<br />
conseqüència de l’acció erosiva del mar i del vent.<br />
<br />
<br />
==Significat històric==<br />
Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la<br />
península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van<br />
ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de<br />
cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny<br />
d'especialistes d'arreu del mon, es va fer manifest que es tractava d'un dels<br />
afloraments més excepcionals a escala mundial. A partir d'aquest instant s'han<br />
produït diverses publicacions que prenen exemples d'aquest geòtop. Tant a nivell<br />
de excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp<br />
d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a<br />
aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es considera aquesta zona<br />
com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Accessible en vehicle des de Roses per la carretera a l'Almadrava amb<br />
aparcament o bé davant el Far de Roses o a l'extrem occidental de la platja de<br />
Canyelles Petites. Entre ambdós punts l'accés és dificultós degut als accessos<br />
privatitzats de les construccions situades per sota el nivell de la carretera. A peu<br />
es pot recórrer tota la localitat per un camí de ronda molt variable en quan a les<br />
condicions de transitabilitat.<br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses". Jordi Carreras i Elena Druguet, Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
[[Categoria: La costa]]<br />
[[Categoria: Paisatge físic]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=BalenesBalenes2009-06-29T14:49:40Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folclòrics, com les llegendes fantàstiques o l'ús de les restes d'aquests animals, sobretot els ossos i barbes, com a ex-vots i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el cap Norfeu és un lloc predilecte per als cetacis.<br />
<br />
Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:<br />
<br />
<blockquote>A 5 milles de Cap Norfeu, s'agafaven amb les arts ossos de molà. Eren tan grossos que semblaven hèlix de vaixell, però es tornaven a llençar per la pudor que feien.</blockquote><br />
<br />
Està documentat que el dissabte, 26 de gener de 1991, amb un fort llevant, un rorqual comú va embarrancar al cap Norfeu. El diumenge moltes persones el van anar a mirar i fotografiar i inclús el van enregistrar les càmeres d'una televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de Cala Canadell per mar. El van arrossegar amb una barca fins el mill de Roses.<br />
<br />
L'alcalde de Roses, Pere Sanés, va voler que l'esquelet es quedés a la vila. Van ser necessàries dues grues de 30 tones per poder treure el cetaci de l'aigua. Un cop a terra ferma, el van posar dins un trailer de 17 metres de llargada que, segons contava el transportista, encara no va ser prou perquè li sortia la cua. La Guàrdia Civil i l'Urbana van escortar-lo fins l'abocador proper a la Caseta de l'Estany i allà va ser enterrat.<br />
<br />
<br />
==El cap de Creus: lloc de pas de balenes i dofins en busca de menjar==<br />
<br />
<br />
<videoflash>EUcafftp6ug</videoflash><br />
<br />
<br />
==Tipus de balenes==<br />
<br />
<poem><br />
* Espècies de cetacis de les quals es té constància la presencia o notícies que han embarrancat històricament a la costa de la zona propera a Cap de Creus:<br />
<br />
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)<br />
Balena Iubarta (Megaptera novaengliae)<br />
Catxalot (Physeter macrocephalus)<br />
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)<br />
Orca (Orcinus orca)<br />
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)<br />
Cap d'olla gris (Globicephala griseus)<br />
<br />
* Espècies de cetacis que es considera que poden reproduïr-se en aquestes aigües (Mediterrània occidental - Cap de Creus)<br />
<br />
Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)<br />
Dofí comú (Delphinus delphis)<br />
Dofí mulà (Tursiops truncatus)<br />
Dofí de Rissó (Grampus griseus)<br />
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)<br />
Orca (Orcinus orca)<br />
Catxalot (Physeter macrocephalus)<br />
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)<br />
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)<br />
<ref>"Balenes i dofins a la Costa Brava". Josep Ma Dacosta i Pere Pagès. Ed. El Brau, 1993</ref></poem><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: El regne animal]]<br />
[[Categoria: La badia i mar obert]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=BalenesBalenes2009-06-29T14:49:13Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folclòrics, com les llegendes fantàstiques o l'ús de les restes d'aquests animals, sobretot els ossos i barbes, com a ex-vots i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el cap Norfeu és un lloc predilecte per als cetacis.<br />
<br />
Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:<br />
<br />
<blockquote>A 5 milles de Cap Norfeu, s'agafaven amb les arts ossos de molà. Eren tan grossos que semblaven hèlix de vaixell, però es tornaven a llençar per la pudor que feien.</blockquote><br />
<br />
Està documentat que el dissabte, 26 de gener de 1991, amb un fort llevant, un rorqual comú va embarrancar al cap Norfeu. El diumenge moltes persones el van anar a mirar i fotografiar i inclús el van enregistrar les càmeres d'una televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de Cala Canadell per mar. El van arrossegar amb una barca fins el mill de Roses.<br />
<br />
L'alcalde de Roses, Pere Sanés, va voler que l'esquelet es quedés a la vila. Van ser necessàries dues grues de 30 tones per poder treure el cetaci de l'aigua. Un cop a terra ferma, el van posar dins un trailer de 17 metres de llargada que, segons contava el transportista, encara no va ser prou perquè li sortia la cua. La Guàrdia Civil i l'Urbana van escortar-lo fins l'abocador proper a la Caseta de l'Estany i allà va ser enterrat.<br />
<br />
<br />
==El cap de Creus: lloc de pas de balenes i dofins en busca de menjar (vídeo)==<br />
<br />
<videoflash>EUcafftp6ug</videoflash><br />
<br />
<br />
==Tipus de balenes==<br />
<br />
<poem><br />
* Espècies de cetacis de les quals es té constància la presencia o notícies que han embarrancat històricament a la costa de la zona propera a Cap de Creus:<br />
<br />
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)<br />
Balena Iubarta (Megaptera novaengliae)<br />
Catxalot (Physeter macrocephalus)<br />
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)<br />
Orca (Orcinus orca)<br />
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)<br />
Cap d'olla gris (Globicephala griseus)<br />
<br />
* Espècies de cetacis que es considera que poden reproduïr-se en aquestes aigües (Mediterrània occidental - Cap de Creus)<br />
<br />
Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)<br />
Dofí comú (Delphinus delphis)<br />
Dofí mulà (Tursiops truncatus)<br />
Dofí de Rissó (Grampus griseus)<br />
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)<br />
Orca (Orcinus orca)<br />
Catxalot (Physeter macrocephalus)<br />
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)<br />
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)<br />
<ref>"Balenes i dofins a la Costa Brava". Josep Ma Dacosta i Pere Pagès. Ed. El Brau, 1993</ref></poem><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: El regne animal]]<br />
[[Categoria: La badia i mar obert]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T14:36:24Z<p>88.5.195.237: /* Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu */</p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|350|300</videoflash><br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T14:35:49Z<p>88.5.195.237: /* Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu */</p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|350|300</videoflash type="googlevideo"><br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T14:35:03Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<googlevideo>-2688629247212366059</googlevideo><br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T14:31:36Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|350|300</videoflash><br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-29T14:31:06Z<p>88.5.195.237: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Albadacapnorfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Albada al cap Norfeu]]<br />
[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]]<br />
[[Imatge:Roques cap norfeu.jpg|350px|thumb|dreta|Riba del cap Norfeu]]<br />
<br />
El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==La llegenda d'Orfeu==<br />
Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Pero Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.<br />
<br />
Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.<br />
<br />
Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, pero massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.<br />
<br />
Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|350|300</videoflash><br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948<br />
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.<br />
* "Orfeo y el Cap de Creus". Mónica Fernández. "La Vanguardia" (17/01/00)<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.<br />
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap+norfeu&ct=0&adv=1 Fotos del Cap Norfeu]. Flickr.<br />
* [http://video.google.com/videoplay?docid=-2688629247212366059 Submarinismo en Cap Norfeu]. Vídeo.<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
[[Categoria: Contes i llegendes]]</div>88.5.195.237