<?xml version="1.0"?>
<?xml-stylesheet type="text/css" href="https://rosespedia.cat/skins/common/feed.css?303"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=88.5.192.89</id>
		<title>Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=88.5.192.89"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Especial:Contribucions/88.5.192.89"/>
		<updated>2026-05-05T18:34:12Z</updated>
		<subtitle>Contribucions de l'usuari</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.23.11</generator>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Qu%C3%A8_%C3%A9s_la_Rosesp%C3%A8dia</id>
		<title>Què és la Rosespèdia</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Qu%C3%A8_%C3%A9s_la_Rosesp%C3%A8dia"/>
				<updated>2009-05-28T15:30:42Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''Rosespèdia''' forma part del projecte de senyalització del patrimoni cultural de Roses. Aquest projecte, que porta a terme l'Ajuntament de Roses des del Departament de Cultura i Patrimoni conjuntament amb el [[TICs i Paisatge|Grup de recerca de TIC's i paisatge]], busca anar més enllà de la simple localització i denominació dels elements del catàleg del patrimoni, incorporant-hi tots els elements que ajudin a construïr la identitat col·lectiva dels rosincs i posant-los a l'abast eines que permetin la participació de tothom, residents i visitants, en la construcció d'aquesta identitat comú. La Rosespèdia és una d'aquestes eines.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els '''trets bàsics del projecte''' són:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
1. Entendre el patrimoni cultural de manera més àmplia, incloent-hi elements intangibles com el paisatge, sons o records, o atribuïnt valors emocionals als elements patrimonials, a més dels habituals valors històrics o artístics. Les categories de la Rosespèdia responen a aquesta concepció oberta de patrimoni.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2. La participació de tothom en la construcció del patrimoni cutural comú a partir del seu coneixement o de la seva experiència, emocional o científica, experta o superficial, de manera que qui vulgui pugui incorporar nous elements al conjunt, o nous valors als elements que ja hi figuren.&lt;br /&gt;
El resultat d'aquesta participació són els continguts de la Rosespèdia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
3. L'accés universal a aquests continguts. La Rosespèdia és l'eina que permet recollir, arxivar i consultar, modificar o actualitzar el coneixement generat per la participació de tothom.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Ajuda]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_del_Pla_de_la_Guardiola</id>
		<title>Castell del Pla de la Guardiola</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_del_Pla_de_la_Guardiola"/>
				<updated>2009-05-28T15:23:23Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: Pàgina nova, amb el contingut: «Restes d'un castell o d'una fortalesa situats al pla de la Guardiola, en un planell elevat que domina la cala Montjoi pel nordest. Les ruïnes del castell es tro...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Restes d'un castell o d'una fortalesa situats al pla de la Guardiola, en un planell elevat que domina la cala Montjoi pel nordest. Les ruïnes del castell es troben emmascarades per les parets d'una masia construïda al mateix lloc. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquestes restes correspondrien a un edifici fortificat relacionat amb el nucli de població situat a la vall de Montjoi. La posició elevada del lloc, amb domini del sector de tramuntana del cap Norfeu, així com del de tramuntana de Montjoi, seria la principal característica en benefici de la vall sobre la qual domina. Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pel que fa al topònim, en un document del S.XVII que parla de plets sobre jurisdiccions territorials i drets de pesca entre Cadaqués i Roses, que es conserva a l'arxiu de Cadaqués, apareix citada &amp;quot;la muntanya de la Guardiola&amp;quot; en relació a Montjoi i la Pelosa en el terme de Roses. Una altre document del 1391 tracta sobre la venda de la quadra (tipus de jurisdicció senyorial menor) de Guardiola a la parròquia de Roses.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;blockquote&amp;gt;No es coneix cap notícia històrica de l'existència d'aquesta fortalesa, que deu el seu nom al pla on fou aixecada, significatiu de l'existència d'una construcció de defensa, però amb el nom original perdut en el temps. Per la seva situació és un bon lloc de guaita i de defensa dels perills provinents del mar, car les cales Jòncols, Pelosa i Montjoi ja eren emprades en época romana com a ports&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;quot;Castells medievals&amp;quot;. Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;/blockquote&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Arquitectura i estructura==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A la banda sudoest del conjunt hi ha uns fragments de llenç molt llargs, en part soterrats, que formen angle i tenen un rengle llarg, en seqüència, d'espitlleres estretes i allargades. Al sector nordoest es distingeix la planta d'una torre, segurament quadrangular. Els murs són molt gruixuts i la construcció, de pedres i fang, amb un aparell irregular fet amb blocs de pedra de mides molt irregulars. Al costat septentrional del conjunt de ruïnes s'observa el basament d'un llarg&lt;br /&gt;
mur, actualment visible en uns 4 metres de llargada, que només sobresurt uns 20 cm del terra. És construït amb pedra i fang i presenta dues filades d'''opus spicatum'' ben marcat, fet amb lloses estretes de pissarra. A l'extrem de llevant, pel costat on l'edifici era més accessible, hi ha rastres d'una vall excavada a la roca, molt malmesa en data recent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L'indret també presenta diverses barraques agrícoles construïdes probablement amb pedres del castell. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Localització==&lt;br /&gt;
===Coordenades===&lt;br /&gt;
* '''UTM''': X=4678260 Y=520275&lt;br /&gt;
* '''GPS''':  42° 15' 22.59&amp;quot; N   3° 14' 44.89&amp;quot; E&lt;br /&gt;
* '''Decimal''': Lat. 42.256274752951434   Lon. 3.245803713665313&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Mapa===&lt;br /&gt;
&amp;lt;googlemap version=&amp;quot;0.9&amp;quot; lat=&amp;quot;42.256274752951434&amp;quot; lon=&amp;quot;3.245803713665313&amp;quot; width=&amp;quot;350&amp;quot; height=&amp;quot;350&amp;quot; controls=&amp;quot;large&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
42.256274752951434, 3.245803713665313&lt;br /&gt;
Castell del Pla de la Guardiola&lt;br /&gt;
&amp;lt;/googlemap&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Situació==&lt;br /&gt;
Pla de la Guardiola&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Com arribar-hi==&lt;br /&gt;
Des de Roses, agafar el camí que porta a la cala Montjoi, situada a uns 8-9 km a l'est. Quan ja l'hem passada, immediatament apareix la cala Pelosa. Per damunt d'ella i al nordoest hi ha un petit replà travessat pel camí que ve del Puig Alt. Aquí hi ha les restes del castell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Propietat==&lt;br /&gt;
Privada. Dades cadastrals: 500045&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Règim del sòl==&lt;br /&gt;
Parc Natural del Cap de Creus-PNIN&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tipologia==&lt;br /&gt;
Edifici fortificat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús original==&lt;br /&gt;
Castell&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús actual==&lt;br /&gt;
En desús&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Estat de conservació==&lt;br /&gt;
Ruïna&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Cronologia==&lt;br /&gt;
S.IX - XI&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Nivell de protecció==&lt;br /&gt;
B. Protecció bàsica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Objectes de protecció==&lt;br /&gt;
Conjunt de restes disperses que formen una unitat constructiva que ocupa uns 50 m2.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Configuració arquitectònica del que es conserva, característiques constructives i materials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Relació física de les restes amb l'entorn geològic i diferents manifestacions antròpiques manifestades en els afloraments rocosos del voltant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Subsòl de tota l'àrea ocupada per les restes ampliada uns 20 metres en totes direccions.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Camí d'accés&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Notes==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_de_Bufalaranya</id>
		<title>Castell de Bufalaranya</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_de_Bufalaranya"/>
				<updated>2009-05-28T14:58:02Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un &amp;quot;Castell de Bufagranges&amp;quot;. Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el &amp;quot;Mas Isern del castell de Bufalaranya&amp;quot;. El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta &amp;quot;Brufaganyes&amp;quot;. El nom Bufalaranya és d'ús modern.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;blockquote&amp;gt;Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. &amp;lt;ref&amp;gt;&amp;quot;Castells medievals&amp;quot;. Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;/blockquote&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Arquitectura i estructura==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,&lt;br /&gt;
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt&lt;br /&gt;
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al sudest  hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Localització==&lt;br /&gt;
===Coordenades===&lt;br /&gt;
* UTM: X=4682770 Y=516120&lt;br /&gt;
* GPS: 42° 17' 49.16&amp;quot; N  3° 11' 44&amp;quot; E&lt;br /&gt;
* Decimal: Lat. 42.296989514411365  Lon. 3.1955564829506793&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Mapa===&lt;br /&gt;
&amp;lt;googlemap version=&amp;quot;0.9&amp;quot; lat=&amp;quot;42.296989514411365&amp;quot; lon=&amp;quot;3.1955564829506793&amp;quot; width=&amp;quot;350&amp;quot; height=&amp;quot;350&amp;quot; controls=&amp;quot;large&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
42.296989514411365, 3.1955564829506793&lt;br /&gt;
Castell de Bufalaranya&lt;br /&gt;
&amp;lt;/googlemap&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Situació==&lt;br /&gt;
Serrat de can Berta&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Com arribar-hi==&lt;br /&gt;
Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Propietat==&lt;br /&gt;
Varis propietat privada. Dades cadastrals: 1000(14,15,11 o 17&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Règim del sòl==&lt;br /&gt;
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tipologia==&lt;br /&gt;
Recinte fortificat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús original==&lt;br /&gt;
Defensiu. Habitatge&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús actual==&lt;br /&gt;
En desús&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Estat de conservació==&lt;br /&gt;
Dolent&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Cronologia==&lt;br /&gt;
S.IX-XIV&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Nivell de protecció==&lt;br /&gt;
A. Protecció integral.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Objectes de protecció==&lt;br /&gt;
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Camí d'accés&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Subsòl del castell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Notes==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_de_Bufalaranya</id>
		<title>Castell de Bufalaranya</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_de_Bufalaranya"/>
				<updated>2009-05-28T14:51:25Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: Pàgina nova, amb el contingut: «Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conse...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un &amp;quot;Castell de Bufagranges&amp;quot;. Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el &amp;quot;Mas Isern del castell de Bufalaranya&amp;quot;. El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta &amp;quot;Brufaganyes&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Arquitectura i estructura==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El castell consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples&lt;br /&gt;
lloses paral·leles. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,&lt;br /&gt;
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt&lt;br /&gt;
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al sudest  hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Localització==&lt;br /&gt;
===Coordenades===&lt;br /&gt;
* UTM: X=4682770 Y=516120&lt;br /&gt;
* GPS: 42° 17' 49.16&amp;quot; N  3° 11' 44&amp;quot; E&lt;br /&gt;
* Decimal: Lat. 42.296989514411365  Lon. 3.1955564829506793&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Mapa===&lt;br /&gt;
&amp;lt;googlemap version=&amp;quot;0.9&amp;quot; lat=&amp;quot;42.296989514411365&amp;quot; lon=&amp;quot;3.1955564829506793&amp;quot; width=&amp;quot;350&amp;quot; height=&amp;quot;350&amp;quot; controls=&amp;quot;large&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
42.296989514411365, 3.1955564829506793&lt;br /&gt;
Castell de Bufalaranya&lt;br /&gt;
&amp;lt;/googlemap&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Situació==&lt;br /&gt;
Serrat de can Berta&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Propietat==&lt;br /&gt;
Varis propietat privada. Dades cadastrals: 1000(14,15,11 o 17&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Règim del sòl==&lt;br /&gt;
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tipologia==&lt;br /&gt;
Recinte fortificat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús original==&lt;br /&gt;
Defensiu. Habitatge&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús actual==&lt;br /&gt;
En desús&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Estat de conservació==&lt;br /&gt;
Dolent&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Cronologia==&lt;br /&gt;
S.IX-XIV&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Nivell de protecció==&lt;br /&gt;
A. Protecció integral.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Objectes de protecció==&lt;br /&gt;
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Camí d'accés&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Subsòl del castell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
* &amp;quot;Castells medievals&amp;quot;. Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom</id>
		<title>Poblat del Puig Rom</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom"/>
				<updated>2009-05-28T14:30:22Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El poblat del puig Rom, el &amp;quot;castro visigodo&amp;quot; com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un &amp;quot;castellromà&amp;quot; que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim &amp;quot;monte de los romanos&amp;quot; que faria referència al puig en qüestió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Localització==&lt;br /&gt;
===Coordenades===&lt;br /&gt;
* '''UTM''': X=4678450 Y=515730&lt;br /&gt;
* '''GPS''': 42° 15' 29.13&amp;quot; N  3° 11' 26.55&amp;quot; E&lt;br /&gt;
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693  Lon. 3.1907079563631484&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Mapa===&lt;br /&gt;
&amp;lt;googlemap version=&amp;quot;0.9&amp;quot; lat=&amp;quot;42.25809078484693&amp;quot; lon=&amp;quot;3.1907079563631484&amp;quot; width=&amp;quot;350&amp;quot; height=&amp;quot;350&amp;quot; controls=&amp;quot;large&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
42.25809078484693, 3.1907079563631484&lt;br /&gt;
Poblat del Puig Rom&lt;br /&gt;
&amp;lt;/googlemap&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Situació==&lt;br /&gt;
Puig de les Muralles&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Propietat del sòl==&lt;br /&gt;
Propietat privada&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tipologia==&lt;br /&gt;
Recinte fortificat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús original==&lt;br /&gt;
Defensiu. Habitatge&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús actual==&lt;br /&gt;
En desús&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Estat de conservació==&lt;br /&gt;
Regular&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Cronologia==&lt;br /&gt;
650-700 dC.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Nivell de protecció==&lt;br /&gt;
A. Protecció integral.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Objectes de protecció==&lt;br /&gt;
Perímetre emmurallat íntegre i torres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entorn immediat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
* &amp;quot;Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses&amp;quot;. David Pujol i Fabrelles. 1999.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom</id>
		<title>Poblat del Puig Rom</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom"/>
				<updated>2009-05-28T14:30:08Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: /* =Mapa */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El poblat del puig Rom, el &amp;quot;castro visigodo&amp;quot; com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un &amp;quot;castellromà&amp;quot; que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim &amp;quot;monte de los romanos&amp;quot; que faria referència al puig en qüestió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Localització==&lt;br /&gt;
===Coordenades===&lt;br /&gt;
* '''UTM''': X=4678450 Y=515730&lt;br /&gt;
* '''GPS''': 42° 15' 29.13&amp;quot; N  3° 11' 26.55&amp;quot; E&lt;br /&gt;
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693  Lon. 3.1907079563631484&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Mapa===&lt;br /&gt;
&amp;lt;googlemap version=&amp;quot;0.9&amp;quot; lat=&amp;quot;42.25809078484693&amp;quot; lon=&amp;quot;3.1907079563631484&amp;quot; width=&amp;quot;350&amp;quot; height=&amp;quot;350&amp;quot; controls=&amp;quot;large&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
42.25809078484693, 3.1907079563631484&lt;br /&gt;
Poblat del Puig Rom&lt;br /&gt;
&amp;lt;/googlemap&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Situació==&lt;br /&gt;
Puig de les Muralles&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Propietat del sòl==&lt;br /&gt;
Propietat privada&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tipologia==&lt;br /&gt;
Recinte fortificat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús original==&lt;br /&gt;
Defensiu. Habitatge&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús actual==&lt;br /&gt;
En desús&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Estat de conservació==&lt;br /&gt;
Regular&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Cronologia==&lt;br /&gt;
650-700 dC.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Nivell de protecció==&lt;br /&gt;
A. Protecció integral.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Objectes de protecció==&lt;br /&gt;
Perímetre emmurallat íntegre i torres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entorn immediat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
* &amp;quot;Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses&amp;quot;. David Pujol i Fabrelles. 1999.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom</id>
		<title>Poblat del Puig Rom</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom"/>
				<updated>2009-05-28T14:29:54Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: /* =Coordenades */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El poblat del puig Rom, el &amp;quot;castro visigodo&amp;quot; com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un &amp;quot;castellromà&amp;quot; que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim &amp;quot;monte de los romanos&amp;quot; que faria referència al puig en qüestió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Localització==&lt;br /&gt;
===Coordenades===&lt;br /&gt;
* '''UTM''': X=4678450 Y=515730&lt;br /&gt;
* '''GPS''': 42° 15' 29.13&amp;quot; N  3° 11' 26.55&amp;quot; E&lt;br /&gt;
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693  Lon. 3.1907079563631484&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Mapa==&lt;br /&gt;
&amp;lt;googlemap version=&amp;quot;0.9&amp;quot; lat=&amp;quot;42.25809078484693&amp;quot; lon=&amp;quot;3.1907079563631484&amp;quot; width=&amp;quot;350&amp;quot; height=&amp;quot;350&amp;quot; controls=&amp;quot;large&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
42.25809078484693, 3.1907079563631484&lt;br /&gt;
Poblat del Puig Rom&lt;br /&gt;
&amp;lt;/googlemap&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Situació==&lt;br /&gt;
Puig de les Muralles&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Propietat del sòl==&lt;br /&gt;
Propietat privada&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tipologia==&lt;br /&gt;
Recinte fortificat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús original==&lt;br /&gt;
Defensiu. Habitatge&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús actual==&lt;br /&gt;
En desús&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Estat de conservació==&lt;br /&gt;
Regular&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Cronologia==&lt;br /&gt;
650-700 dC.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Nivell de protecció==&lt;br /&gt;
A. Protecció integral.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Objectes de protecció==&lt;br /&gt;
Perímetre emmurallat íntegre i torres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entorn immediat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
* &amp;quot;Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses&amp;quot;. David Pujol i Fabrelles. 1999.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom</id>
		<title>Poblat del Puig Rom</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom"/>
				<updated>2009-05-28T14:29:16Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El poblat del puig Rom, el &amp;quot;castro visigodo&amp;quot; com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un &amp;quot;castellromà&amp;quot; que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim &amp;quot;monte de los romanos&amp;quot; que faria referència al puig en qüestió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Localització==&lt;br /&gt;
===Coordenades==&lt;br /&gt;
* '''UTM''': X=4678450 Y=515730&lt;br /&gt;
* '''GPS''': 42° 15' 29.13&amp;quot; N  3° 11' 26.55&amp;quot; E&lt;br /&gt;
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693  Lon. 3.1907079563631484&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Mapa==&lt;br /&gt;
&amp;lt;googlemap version=&amp;quot;0.9&amp;quot; lat=&amp;quot;42.25809078484693&amp;quot; lon=&amp;quot;3.1907079563631484&amp;quot; width=&amp;quot;350&amp;quot; height=&amp;quot;350&amp;quot; controls=&amp;quot;large&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
42.25809078484693, 3.1907079563631484&lt;br /&gt;
Poblat del Puig Rom&lt;br /&gt;
&amp;lt;/googlemap&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Situació==&lt;br /&gt;
Puig de les Muralles&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Propietat del sòl==&lt;br /&gt;
Propietat privada&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tipologia==&lt;br /&gt;
Recinte fortificat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús original==&lt;br /&gt;
Defensiu. Habitatge&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús actual==&lt;br /&gt;
En desús&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Estat de conservació==&lt;br /&gt;
Regular&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Cronologia==&lt;br /&gt;
650-700 dC.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Nivell de protecció==&lt;br /&gt;
A. Protecció integral.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Objectes de protecció==&lt;br /&gt;
Perímetre emmurallat íntegre i torres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entorn immediat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
* &amp;quot;Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses&amp;quot;. David Pujol i Fabrelles. 1999.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_de_la_Trinitat</id>
		<title>Castell de la Trinitat</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_de_la_Trinitat"/>
				<updated>2009-05-28T14:25:25Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Segles XVI i XVII]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És un dels primeres exemples de fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser concebut i construït. El 1544 es van iniciar les obres de la seva construcció, per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;blockquote&amp;gt;Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (argelins) va ésser la seva missión fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;quot;Castells Medievals&amp;quot;. Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;/blockquote&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 1814 va ser volat pels anglesos, que no podien protegir la guarnició que el defensava de l'atac de les tropes franceses.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==La defensa==&lt;br /&gt;
És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector noroest que forma una altra punta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de tramuntana es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudoest del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==L'interior==&lt;br /&gt;
Per accedir a l'interior del castell s'han de traspassar tres portes. La primera i més exterior és la del revellí. La intermèdia és la que dóna a l'espai obert de la punta; és una porta d'arc de mig punt fet amb carreus regulars que ha estat reconstruït parcialment amb obra de rajola. Finalment, hi ha la porta principal del castell que presenta les mateixes característiques estilístiques que la precedent. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de tramuntana hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Localització==&lt;br /&gt;
===Coordenades===&lt;br /&gt;
* '''UTM''': X=4677450 Y=515270&lt;br /&gt;
*''' GPS''': 42° 14' 56.74&amp;quot; N 3° 11' 6.38&amp;quot; E&lt;br /&gt;
* '''Decimal''': Lat. 42.249093701134804  Lon. 3.1851046827260765&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Mapa===&lt;br /&gt;
&amp;lt;googlemap version=&amp;quot;0.9&amp;quot; lat=&amp;quot;42.249093701134804&amp;quot; lon=&amp;quot;3.1851046827260765&amp;quot; width=&amp;quot;350&amp;quot; height=&amp;quot;350&amp;quot; controls=&amp;quot;large&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
42.249093701134804, 3.1851046827260765&lt;br /&gt;
Castell de la Trinitat&lt;br /&gt;
&amp;lt;/googlemap&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Situació==&lt;br /&gt;
Punta Poncella&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Com arribar-hi==&lt;br /&gt;
Sortir de Roses per la carretera principal, vora la mar, en direcció al far. Sobre mateix d'aquest es veuen les ruïnes del castell, una gran construcció que no es correspon amb un castell medieval típic, sinó amb un fort preparat per a armes de gran calibre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Propietat==&lt;br /&gt;
Ajuntament de Roses. Dades Cadastrals: 56850&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Règim del sòl==&lt;br /&gt;
Sistemes d'espais lliures&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Tipologia==&lt;br /&gt;
Edifici fortificat&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús original==&lt;br /&gt;
Castell&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Ús actual==&lt;br /&gt;
Equipament cultural (futur)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Estat de conservació==&lt;br /&gt;
Mitjà&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Cronologia==&lt;br /&gt;
S.XVI - XIX&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Nivell de protecció==&lt;br /&gt;
A. Protecció integral.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Objectes de protecció==&lt;br /&gt;
Volum, planta i alçat del castell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estructures conservades:murs perimetrals, de distribució interior vertical, de compartimentació interna horitzontal, cisterna, etc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entorn del castell coindidint amb les vessants del puig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Àrea de protecció i separació de la zona urbanitzada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Notes==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
* &amp;quot;Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses&amp;quot;. David Pujol i Fabrelles. 1999.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom</id>
		<title>Poblat del Puig Rom</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom"/>
				<updated>2009-05-28T14:17:54Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;88.5.192.89: Pàgina nova, amb el contingut: «Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)  Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les ...».&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El poblat del puig Rom, el &amp;quot;castro visigodo&amp;quot; com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un &amp;quot;castellromà&amp;quot; que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim &amp;quot;monte de los romanos&amp;quot; que faria referència al puig en qüestió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>88.5.192.89</name></author>	</entry>

	</feed>