Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Dites i refranys

2009-07-24T10:14:13Z

88.5.192.121:

<blockquote><poem>A Roses trobem diverses dites, relacionades amb fets particulars de la seva història i del seu passat. Entre les més conegudes, avui convertida en cançó que sona durant les passades del carnaval, hi ha la lletra que diu:

''A Roses són gent del rei''
''que tiren bombes i bales''

També en aquesta línia hi ha la dita:

''Més perdut que Roses''

Aquesta fa referència a les diverses vegades en què la plaça de Roses fou perduda, durant els setges soferts en les diverses guerres amb França.

Encara dins la trama bèl.lica, hem sentit:

''Pau, Palau, Vilajuïga,''
''el castell de la Garriga''
''i el castell de Quermançó''
''que tiren pets a Castelló.''

Del temps de la fam i la gana hi ha la història d'un home que anava al mas Patiràs de Roses a robar, disfressat de fantasma, i deia:

''A l'horta d'en Patiràs vas''
''i les entorxes hi deixaràs''

Fins que, a la fi, li respongueren d'aquesta manera, amb l'escopeta carregada:

''I el cul també t'hi deixaràs!''<ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Dites i refranys]]
[[Categoria: Alegria]]

Dites i refranys

2009-07-24T10:13:40Z

88.5.192.121: Pàgina nova, amb el contingut: «<blockquote><poem>A Roses trobem diverses dites, relacionades amb fets particulars de la seva història i del seu passat. Entre les més conegudes, avui converti...».

<blockquote><poem>A Roses trobem diverses dites, relacionades amb fets particulars de la seva història i del seu passat. Entre les més conegudes, avui convertida en cançó que sona durant les passades del carnaval, hi ha la lletra que diu:

''A Roses són gent del rei
que tiren bombes i bales''

També en aquesta línia hi ha la dita:

''Més perdut que Roses''

Aquesta fa referència a les diverses vegades en què la plaça de Roses fou perduda, durant els setges soferts en les diverses guerres amb França.

Encara dins la trama bèl.lica, hem sentit:

''Pau, Palau, Vilajuïga,
el castell de la Garriga
i el castell de Quermançó
que tiren pets a Castelló.''

Del temps de la fam i la gana hi ha la història d'un home que anava al mas Patiràs de Roses a robar, disfressat de fantasma, i deia:

''A l'horta d'en Patiràs vas
i les entorxes hi deixaràs''

Fins que, a la fi, li respongueren d'aquesta manera, amb l'escopeta carregada:

''I el cul també t'hi deixaràs!''<ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Dites i refranys]]
[[Categoria: Alegria]]

Cista del Pla de les Gates

2009-07-24T10:07:14Z

88.5.192.121:

[[Categoria: Prehistòria]]
[[Categoria: Contes i llegendes]]

La '''Cista del Pla de les Gates''' és enmig del Pla de les Gates, per damunt del serrat de la Torre del Sastre i de la cala Montjoi, al sud del massís del cap de Creus.

És un sepulcre del tipus cista amb túmul. Està bastida en un terreny planer, sobre un aflorament de pissara. Dins d'aquest aflorament es va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de pissarra local, igual que l'aflorament i la majoria de blocs del túmul.

La cambra era rectangular curta i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa única de pissarra, de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra eren: Longitud, 1,25 metres; amplada, 0,75 metres; alçada, 0,67 metres.

El túmul té forma circular i està construït al voltant de l'aflorament de pissarra on està encaixada la cista. Està força ben conservat. La seva alçada original devia ser d'1 metre aproximadament, però avui només se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses grans i petites de pissarra, més algun bloc de quars, tot relligat amb terra.

Pel tipus arquitectònic -cista rectangular amb túmul- es pot pensar que pertany a la fase megalítica originària de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de final del V o principi del IV mil.leni a.C.

Va ser localitzada el 12 d'octubre de 1986 per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús, durant una jornada de dibuix a la veïna cista de la [[Tomba del General]]. L'excavació va ser duta a terma el novembre de 1987.

==Les bruixes del Pla de les Gates==
Diu la tradició que el nom de Pla de les Gates li ve perquè era un lloc de reunions de bruixes que feien forts crits i miols, com si fossin gates.

<blockquote>Algunes d'elles se sap que actuaven contra masos del terme de Roses i els seus ocupants, embruixant-los o, que, fins i tot, vivien en alguns d'ells, com el mas Patiràs. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Localització==

===Coordenades===
* '''GPS''': 42º 16' 11" N 3º 12' 38" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26972222222222 Lon. 3.2105555555555556

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26972222222222" lon="3.2105555555555556" width="350" height="350" controls="large">
42.26972222222222, 3.2105555555555556
Cista del Pla de les Gates
</googlemap>

==Com arribar-hi==
S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns dos km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Al mig del pla, a uns 25 metres a la dreta de la pista, en un fort revolt, veiem el túmul.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.
* [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm Megalitisme a Serra de Rodes-Cap de Creus]

Cista del Pla de les Gates

2009-07-24T10:06:43Z

88.5.192.121:

[[Categoria: Prehistòria]]
[[Categoria: Contes i llegendes]]

La '''Cista del Pla de les Gates''' és enmig del Pla de les Gates, per damunt del serrat de la Torre del Sastre i de la cala Montjoi, al sud del massís del cap de Creus.

És un sepulcre del tipus cista amb túmul. Està bastida en un terreny planer, sobre un aflorament de pissara. Dins d'aquest aflorament es va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de pissarra local, igual que l'aflorament i la majoria de blocs del túmul.

La cambra era rectangular curta i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa única de pissarra, de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra eren: Longitud, 1,25 metres; amplada, 0,75 metres; alçada, 0,67 metres.

El túmul té forma circular i està construït al voltant de l'aflorament de pissarra on està encaixada la cista. Està força ben conservat. La seva alçada original devia ser d'1 metre aproximadament, però avui només se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses grans i petites de pissarra, més algun bloc de quars, tot relligat amb terra.

Pel tipus arquitectònic -cista rectangular amb túmul- es pot pensar que pertany a la fase megalítica originària de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de final del V o principi del IV mil.leni a.C.

Va ser localitzada el 12 d'octubre de 1986 per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús, durant una jornada de dibuix a la veïna cista de la [[Tomba del General]]. L'excavació va ser duta a terma el novembre de 1987.

==Les bruixes del Pla de les Gates==
Diu la tradició que el nom de Pla de les Gates li ve perquè era un lloc de reunions de bruixes que feien forts crits i miols, com si fossin gates.

<blockquote>Algunes d'elles se sap que actuaven contra masos del terme de Roses i els seus ocupants, embruixant-los o, que, fins i tot, vivien en alguns d'ells, com el mas Patiràs. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Localització==

===Coordenades===
* '''GPS''': 42º 16' 11" N 3º 12' 38" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26972222222222 Lon. 3.2105555555555556

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26972222222222" lon="3.2105555555555556" width="350" height="350" controls="large">
42.26972222222222, 3.2105555555555556
Cista del Pla de les Gates
</googlemap>

==Com arribar-hi==
S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns dos km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Al mig del pla, a uns 25 metres a la dreta de la pista, en un fort revolt, veiem el túmul.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.
* [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm Megalitisme a Serra de Rodes-Cap de Creus]

Roca dels Brancs

2009-07-24T10:02:34Z

88.5.192.121: Pàgina nova, amb el contingut: «<blockquote><poem>La roca dels Brancs de Roses porta aparellada una llegenda, relativa a la dissort d'una parella d'enamorats. Ella volia ser sirena, ell dofí. ...».

<blockquote><poem>La roca dels Brancs de Roses porta aparellada una llegenda, relativa a la dissort d'una parella d'enamorats. Ella volia ser sirena, ell dofí. En morir la noia per culpa d'un cop de mar, mentre nedava prop de les roques, el noi, molt afligit, però convençut que ella havia aconseguit convertir-se en sirena, es llançà al mar per seguir el seu destí com a peix vora d'ella. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Contes i llegendes]]
[[Categoria: Tristesa]]

Festes pesqueres

2009-07-24T09:44:54Z

88.5.192.121:

<blockquote><poem>Roses celebrava un bon nombre d'aquestes cerimònies durant el temps de carnestoltes, amb les anomenades danses carnavalesques. La més popular, avui recuperada, és el ball de Nyacres. Aquesta dansa, tradicionalment ballada només per noies, es feia a la platja, al voltant d'una bona barca posada a l'assecador, amb la finalitat d'aconseguir que el peix pugés. S'acompanyava del to rítmic d'una mena de castanyoles fetes amb curculles, les nyacres. Després d'aquest ball, sempre se'n feia un altre, anomenat la Bolanguera. També es coneix un altre ball rodó, només de dones, que es feia al voltant d'una foguera, a la qual els homes tiraven peix menut per tal d'atipar la tramuntana i fer-la contenta, de manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona.

Un altre ball, el del Drac, anava a càrrec dels fadrins dels pescadors, fent una correua al voltant d'un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa acabava quan algú es cremava. Hi havia la convicció que, com més mal es fes, més bé aniria la pesca l'any següent.

Ja en temps de Quaresma es feien altres cerimònies. A Roses, si la pesca havia estat abundant durant aquests dies, els pescadors guarnien les barques de manera molt profusa, amb llums, per il.luminar el pas de les processons. Es diu també que, el dissabte de Glòria, els pescadors, després de beneir les fonts, en bevien l'aigua en dejú i hi sucaven melindros, ja que creien que això els alliberava de morir ofegats.

Una de les festivitats més arrelades entre els pescadors era la de sant Pere. En aquesta diada a Roses els nens encenien fogueres i cremaven una barca vella. Cal assenyalar que aquesta era l'única manera en què una barca podia "morir". També per Sant Pere els patrons aspergien les seves barques amb aigua beneïda mitjançant una branca de pi, que després penjaven a la barca, ja que creien que això afavoria la pesca i portava la bona ventura per a aquesta, per als ormeigs i per a la seva gent. Aquesta festa avui se celebra amb diversos actes lúdics i la degustació d'un suquet popular.

Des del franquisme, per la festivitat del Carme es fan les processons marineres, durant les quals es passeja la marededéu del Carme i es fan ofrenes florals al mar. Les veiem a Roses, Port de la Selva i Cadaqués. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: Festes i tradicions]]
[[Categoria: Costums i tradicions]]
[[Categoria: Devoció]]
[[Categoria: Alegria]]

Festes religioses

2009-07-24T09:44:50Z

88.5.192.121:

<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de rabadà, passaven per les cases recollint diners. Eren molt ben rebudes pels nens, ja que creien que aquests diners servien per comprar joguines.

A Roses, el diumenge de Rams, només anaven a beneir els rams les noies que es casaven dins l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producció local, sovint amb lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".

La festa local de més tradició era la que es dedicava al sant patró. A Roses és Santa Maria, adoració que es remunta, almenys, al segle X, ja que Maria era l'advocada de l'església del monestir. No trobem notícies de la celebració de la festa de la Mare de Déu d'Agost anterios a 1692, cosa que no vol dir que se celebrés abans. No obstant això, hem de tenir en compte que l'antiga parròquia de la vila, a l'època medieval, era dedicada a Sant Andreu, i estava en una capella dins del monestir. Aquest sant, advocat dels pescadors i celebrat el 30 de novembre, segurament va prendre molt relleu amb l'expansió marinera de la vila. El segle XVII, però, ja no apareix entre els altars de l'església. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Religions]]
[[Categoria: Festes i tradicions]]
[[Categoria: Costums i tradicions]]
[[Categoria: Devoció]]
[[Categoria: Alegria]]

Festes pesqueres

2009-07-24T09:43:28Z

88.5.192.121: Pàgina nova, amb el contingut: «<blockquote><poem>Roses celebrava un bon nombre d'aquestes cerimònies durant el temps de carnestoltes, amb les anomenades danses carnavalesques. La més popular...».

<blockquote><poem>Roses celebrava un bon nombre d'aquestes cerimònies durant el temps de carnestoltes, amb les anomenades danses carnavalesques. La més popular, avui recuperada, és el ball de Nyacres. Aquesta dansa, tradicionalment ballada només per noies, es feia a la platja, al voltant d'una bona barca posada a l'assecador, amb la finalitat d'aconseguir que el peix pugés. S'acompanyava del to rítmic d'una mena de castanyoles fetes amb curculles, les nyacres. Després d'aquest ball, sempre se'n feia un altre, anomenat la Bolanguera. També es coneix un altre ball rodó, només de dones, que es feia al voltant d'una foguera, a la qual els homes tiraven peix menut per tal d'atipar la tramuntana i fer-la contenta, de manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona.

Un altre ball, el del Drac, anava a càrrec dels fadrins dels pescadors, fent una correua al voltant d'un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa acabava quan algú es cremava. Hi havia la convicció que, com més mal es fes, més bé aniria la pesca l'any següent.

Ja en temps de Quaresma es feien altres cerimònies. A Roses, si la pesca havia estat abundant durant aquests dies, els pescadors guarnien les barques de manera molt profusa, amb llums, per il.luminar el pas de les processons. Es diu també que, el dissabte de Glòria, els pescadors, després de beneir les fonts, en bevien l'aigua en dejú i hi sucaven melindros, ja que creien que això els alliberava de morir ofegats.

Una de les festivitats més arrelades entre els pescadors era la de sant Pere. En aquesta diada a Roses els nens encenien fogueres i cremaven una barca vella. Cal assenyalar que aquesta era l'única manera en què una barca podia "morir". També per Sant Pere els patrons aspergien les seves barques amb aigua beneïda mitjançant una branca de pi, que després penjaven a la barca, ja que creien que això afavoria la pesca i portava la bona ventura per a aquesta, per als ormeigs i per a la seva gent. Aquesta festa avui se celebra amb diversos actes lúdics i la degustació d'un suquet popular.

Des del franquisme, per la festivitat del Carme es fan les processons marineres, durant les quals es passeja la marededéu del Carme i es fan ofrenes florals al mar. Les veiem a Roses, Port de la Selva i Cadaqués. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: Costums i tradicions]]
[[Categoria: Devoció]]
[[Categoria: Alegria]]

Festes religioses

2009-07-24T09:35:27Z

88.5.192.121:

<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de rabadà, passaven per les cases recollint diners. Eren molt ben rebudes pels nens, ja que creien que aquests diners servien per comprar joguines.

A Roses, el diumenge de Rams, només anaven a beneir els rams les noies que es casaven dins l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producció local, sovint amb lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".

La festa local de més tradició era la que es dedicava al sant patró. A Roses és Santa Maria, adoració que es remunta, almenys, al segle X, ja que Maria era l'advocada de l'església del monestir. No trobem notícies de la celebració de la festa de la Mare de Déu d'Agost anterios a 1692, cosa que no vol dir que se celebrés abans. No obstant això, hem de tenir en compte que l'antiga parròquia de la vila, a l'època medieval, era dedicada a Sant Andreu, i estava en una capella dins del monestir. Aquest sant, advocat dels pescadors i celebrat el 30 de novembre, segurament va prendre molt relleu amb l'expansió marinera de la vila. El segle XVII, però, ja no apareix entre els altars de l'església. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Costums i tradicions]]
[[Categoria: Devoció]]
[[Categoria: Alegria]]

Festes religioses

2009-07-24T09:34:56Z

88.5.192.121: Pàgina nova, amb el contingut: «<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de ra...».

<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament amb una altra disfressada de rabadà, passaven per les cases recollint diner.s Eren molt ben rebudes pels nens, ja que creien que aquests diners servien per comprar joguines.

A Roses, el diumenge de Rams, només anaven a beneir els rams les noies que es casaven dins l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producció local, sovint amb lletres picants, que eren cantades per un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".

La festa local de més tradició era la que es dedicava al sant patró. A Roses és Santa Maria, adoració que es remunta, almenys, al segle X, ja que Maria era l'advocada de l'església del monestir. No trobem notícies de la celebració de la festa de la Mare de Déu d'Agost anterios a 1692, cosa que no vol dir que se celebrés abans. No obstant això, hem de tenir en compte que l'antiga parròquia de la vila, a l'època medieval, era dedicada a Sant Andreu, i estava en una capella dins del monestir. Aquest sant, advocat dels pescadors i celebrat el 30 de novembre, segurament va prendre molt relleu amb l'expansió marinera de la vila. El segle XVII, però, ja no apareix entre els altars de l'església. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Costums i tradicions]]
[[Categoria: Devoció]]
[[Categoria: Alegria]]

Joan Vidal Ferran

2009-07-24T09:24:13Z

88.5.192.121:

<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1905, a la mateixa casa on viu actualment. La seva família es dedicava a treballar la terra i ell era escatidor. Al poble només hi havia dues colles d'escatidors i sempre tenien molta feina. L'any 1925 va anar a fer el servei militar i el 1927 li van proposar anar a la Xina per protegir la colònia espanyola. Els cantonesos volien la ciutat de Xangai i, d'arreu del món, hi van enviar soldats per protegir el comerç. Espanya tenia vincles comercials amb Xangai, sobretot pel que fa a les exportacions del vi de Tarragona. Per a ell va ser una ocasió única per veure món. Va sortir, amb vaixell, del Ferrol cap a Cadis. Després va anar cap a Malta, va passar pel canal de Suez i es va dirigir a la ciutat xinesa.

El vaixell es deia ''Blas de Lezo''. "Veus aquest d'aquí? Aquest jove alt era jo", em diu mentre mirem una foto de l'època on es veuen quatre mariners a la coberta del vaixell. I continua: "Ens van posar moltes vacunes, però alguns homes van morir. Allà ens va impressionar la misèria, ja que hi havia molta gana".

Després van anar al Japó: "Feia pocs anys que mariners japonesos havien vingut de visita a Espanya, i nosaltres hi vam anar per tornar-los la cortesia". Els va rebre l'emperador en persona, al seu palau de Tokio. Quan van entrar a la badia de Yokohama es va quedar meravellat. Els van rebre molt bé. Van passar també per Filipines, per la ciutat de Manila, on també van ser molt ben rebuts. Feia poc temps que Espanya havia perdut la colònia, però la gent els estimava molt.

En una altra ocasió, al Ferrol, en Joan va salvar la vida al fill de l'almirall Cervera. Li va donar les gràcies el rei en persona. Per la seva valentia va ser condecorat amb la creu llorejada. Li van donar 100 ptes. i un mes de permís. Li van proposar quedar-se a l'exèrict, però ell va dir que no. Quan va tornar, es va dedicar a treballar la terra i a la pesca i, durant la guerra, va tenir sort ja que per mediació de la dona i la família es va quedar a Port de la Selva, a la Subsecretaria d'Armament.

Quan va acabar la guerra va treballar de comprador de peix i més tard va ser l'encarregat a Roses de l'empresa de material de construcció La Besoca de Figueres.

De Roses, el que més li agrada és el moll. El seu germà tenia sis barques i ell anava a ajudar-lo. Però la seva gran afició ha estat el futbol. Sempre que podien anaven a Barcelona en Vespa per veure el Barça. Hi anaven ell i el seu fill, tots dos amb la moto. I després, quan acabava el partit, tornaven a casa per sopar. <ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Curiositat]]

Joan Vidal Ferran

2009-07-24T09:23:39Z

88.5.192.121: Pàgina nova, amb el contingut: «<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1905, a la mateixa casa on viu actualment. La seva família es dedicava a treballar la terra i ell era escatidor. Al pobl...».

<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1905, a la mateixa casa on viu actualment. La seva família es dedicava a treballar la terra i ell era escatidor. Al poble només hi havia dues colles d'escatidors i sempre tenien molta feina. L'any 1925 va anar a fer el servei militar i el 1927 li van proposar anar a la Xina per protegir la colònia espanyola. Els cantonesos volien la ciutat de Xangai i, d'arreu del món, hi van enviar soldats per protegir el comerç. Espanya tenia vincles comercials amb Xangai, sobretot pel que fa a les exportacions del vi de Tarragona. Per a ell va ser una ocasió única per veure món. Va sortir, amb vaixell, del Ferrol cap a Cadis. Després va anar cap a Malta, va passar pel canal de Suez i es va dirigir a la ciutat xinesa.

El vaixell es deia ''Blas de Lezo''. "Veus aquest d'aquí? Aquest jove alt era jo", em diu mentre mirem una foto de l'època on es veuen quatre mariners a la coberta del vaixell. I continua: "Ens van posar moltes vacunes, però alguns homes van morir. Allà ens va impressionar la misèria, ja que hi havia molta gana".

Després van anar al Japó: "Feia pocs anys que mariners japonesos havien vingut de visita a Espanya, i nosaltres hi vam anar per tornar-los la cortesia". Els va rebre l'emperador en persona, al seu palau de Tokio. Quan van entrar a la badia de Yokohama es va quedar meravellat. Els van rebre molt bé. Van passar també per Filipines, per la ciutat de Manila, on també van ser molt ben rebuts. Feia poc temps que Espanya havia perdut la colònia, però la gent els estimava molt.

En una altra ocasió, al Ferrol, en Joan va salvar la vida al fill de l'almirall Cervera. Li va donar les gràcies el rei en persona. Per la seva valentia va ser condecorat amb la creu llorejada. Li van donar 100 ptes. i un mes de permís. Li van proposar quedar-se a l'exèrict, però ell va dir que no. Quan va tornar, es va dedicar a treballar la terra i a la pesca i, durant la guerra, va tenir sort ja que per mediació de la dona i la família es va quedar a Port de la Selva, a la Subsecretaria d'Armament.

Quan va acabar la guerra va treballar de comprador de peix i més tard va ser l'encarregat a Roses de l'empresa de material de construcció La Besoca de Figueres.

De Roses, el que més li agrada és el moll. El seu germà tenia sis barques i ell anava a ajudar-lo. Però la seva gran afició ha estat el futbol. Sempre que podien anaven a Barcelona en Vespa per veure el Barça. Hi anaven ell i el seu fill, tots dos amb la moto. I després, quan acabava el partit, tornaven a casa per sopar. <ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></blockquote></poem>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Curiositat]]