Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Ciutadella

2009-05-08T12:23:03Z

87.217.212.253:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-05-08T12:12:56Z

87.217.212.253:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

<sgallery special="Hey look, a link!" width="600" height="500" showarrows="false" showcarousel="false" showinfopane="false" timed="true" delay="4000">
Rosa.jpg
Generala1.png
Balmaregullosa.png
</sgallery>

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ciutadella

2009-05-08T12:09:41Z

87.217.212.253:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

<sgallery>
Rosa.jpg
Generala1.png
Balmaregullosa.png
</sgallery>

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Visigots]]
[[Categoria: Medieval]]
[[Categoria: Segles XVI a XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]

Ajuda:Com s'edita una pàgina

2009-05-05T07:36:40Z

87.217.212.253: /* Vídeos en Flash i arxius de so MP3 */

Per editar una pàgina, heu de fer clic a l'enllaç '''Edita''' que podeu veure a la part superior de la pàgina. S'us obrirà una nova pàgina amb un quadre de text que conté el text complet de la pàgina, si ja està creada; o un espai en blanc, si no hi ha res escrit. Podeu afegir-hi coses o modificar les que ja hi ha. Quan hagueu acabat, feu clic al botó inferior '''Mostra una previsualització''', per comprovar que tot hagi quedat al vostre gust. A continuació, premeu el botó '''Desa la pàgina''' i tot el que hi heu introduït quedarà guardat.

La pestanya '''Edita''' us serà molt útil quan no sabeu fer una cosa i us costa trobar com es fa als manuals. Simplement, busqueu una plana on hi hagi allò que voleu fer, cliqueu a '''Edita''' i veureu el codi font, o sigui: el text i les codificacions que ha fet servir l'autor o autora per fer allò. Llavors, només ho heu de copiar, adaptant-ho al què voleu fer vosaltres.

==Com es crea una nova pàgina?==
La forma més fàcil i ràpida és escriure al cercador del wiki el nom de l'article que voleu escriure. Si aquest no existeix, apareixerà una pàgina que us ho informarà i us oferirà la possibilitat d'encetar aquesta nova pàgina. El nom sortirà de color taronja. Només heu de fer clic al damunt i s'us obrirà una plana nova, amb un quadre de text on podreu començar a escriure.

Una altra opció és escriure el nou article a partir d'un altre que ja estigui creat: en alguns articles veureu que hi ha paraules de color vermell. Són paraules que la persona que ha escrit el text pensa que també haurien de tenir un article propi. Si feu clic damunt aquestes paraules, s'us obrirà una pàgina perque creeu el nou article.

==Com es posa nom a una pàgina?==
Quan la creeu ja hi queda posat automàticament el nom que li heu donat en buscar l'article al cercador o clicar un enllaç vermell en un altre article. Cal tenir present que el programari del wiki interpreta els espais entre paraules com a guions baixos "_". El programa veu l'article [[Naufragi del Saint-Prosper]] així: Naufragi_del_Saint-Prosper. Vosaltres no cal que poseu els guions baixos quan anomeneu les planes.

La [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Anomenar_pàgines Viquipèdia dóna una sèrie de consells a l'hora d'anomenar les planes] que ens ha semblat interessant reproduir aquí:

#Assegureu-vos que el nom que feu servir és únic. Hi ha molts termes que poden tenir sentits diferents depenent del context. Si us plau, assegureu-vos que el nom que utilitzeu és prou concret. Si cal, afegiu-hi un adjectiu. En general no es fan servir articles per anomenar les planes. L'excepció pot ser en obres artístiques (llibres, pel·lícules...) en que aquest formi part del propi títol (p.ex.: La plaça del Diamant).
#Feu servir sempre noms en singular, excepte quan la paraula definida només tingui plural, o tingui un sentit diferent en plural que en singular.
#Vigileu els accents! quan feu l'enllaç a una pàgina, o una pàgina nova, heu d'anar amb compte a l'hora d'accentuar la paraula, ja que si no ho feu correctament estareu referint-vos a una altra pàgina (un exemple: "bombo" és un tambor, i "bombó" una llaminadura. Si feu un enllaç a bombo en un article sobre la xocolata, en realitat estareu enviant a la gent a una pàgina que els parlarà de tambors!?!?).
#Noms de persona. Cal fer servir el nom complet. Si hi ha noms alternatius, pseudònims, si l'ortografia es variable o el nom es fa servir habitualment en vàries llengües, cal escollir la forma més corrent en català, i fer redireccions des de les altres. Pels personatges antics, utilitzeu el nom catalanitzat, si existeix.
#Topònims. Cal fer servir quan sigui possible les versions catalanes dels topònims tant quan siguin de territori on es parla català (Lleida, Eivissa, Alacant i Perpinyà en comptes de Lérida, Ibiza, Alicante i Perpignan) com els llocs on no s'hi parla on caldrà fer servir els exònims tradicionals de la llengua (Terol, Londres i Japó i no Teruel, London i Nippon).

===Què fer si ens equivoquem en posar el nom?===
Podem canviar el títol d'un article fàcilment si fem clic a l'enllaç '''Reanomena''', que trobareu a dalt de totes les pàgines. Primer hem de situar-nos a la plana de la qual volem canviar el títol. Després, fem clic a '''Reanomena''' i ens apareixerà una pantalla on podrem posar el nou nom. Ho guardem i ja està fet.

===Què fer si hi ha moltes coses que tenen el mateix nom (Planes de desambiguació)===
La millor solució és crear una plana de desambiguació. Aquestes planes es creen igual que les altres i el seu nom ha de ser la paraula que té diferents significats. Per exemple: '''Mercuri''', que pot ser el déu mitològic o un mineral. Al principi de la plana posarem la instrucció <pre><nowiki>{{Plantilla:Desambiguació}}</nowiki></pre> que farà que ens aparegui el següent text d'encapçalament:

{{Plantilla:Desambiguació}}

Dins la plana, posarem enllaços a les dues planes que comparteixen el mateix nom, amb una breu explicació de cada una.

===Què fer si una cosa té més d'un nom (Crear redireccions)===
El cas més típic són les paraules que porten accents: nosaltres les posarem amb accent com a títol de la plana, però a l'hora de fer cerques hem de tenir en compte que la gent pot oblidar-se de posar l'accent i, és clar, no trobarà la plana (o no directament, ja que al resultat de la cerca se li dirà que aquell article no és a la Rosespèdia, però se li mostrarà una llista de paraules semblants on molt possiblement apareixerà la que tindrà l'accent). Per fer-ho fàcil a las persones que consultin la Rosespèdia, el millor és fer redireccions.

Una redirecció porta automàticament d'un article a un altre. Per exemple, podem fer que quan algú busqui "Esglesia de Santa Maria", sense accent, el wiki la porti directament a "Església de Santa Maria". O el mateix si busca "esglesia de santa maria". Cal tenir en compte que el wiki distingeix sempre entre majúscules i minúscules, excepte en la primera lletra. Això fa que si poseu alguna cosa en majúscula (que no sigui la primera lletra) i algú la busca en minúscula, no hi anirà directament perquè el wiki ho interpreta com dues lletres diferents. Pel wiki, "Esglesia de Santa Maria" i "esglesia de Santa Maria" són el mateix. Però "esglesia de Santa Maria" i "esglesia de santa maria" són diferents.

Per fer la redirecció, heu d'obrir una plana nova amb el nom que voleu redirigir a l'article que ja està escrit. Per exemple, si ja està escrit "Església de Santa Maria", obrirem una plana nova que es dirà "Esglesia de Santa Maria" i l'únic text que hi posarem serà:

<pre><nowiki>#REDIRECT [[Església de Santa Maria]]</nowiki></pre>

Aquesta instrucció dirà al wiki que, quan algú escrigui el nom de la plana que hem redirigit, "Esglesia de Santa Maria", el porti directament a la plana que li diem: "Església de Santa Maria".

==Com s'escriu un article?==
No té més secret que escriure com en qualsevol editor de textos. Per posar coses especials, com '''negretes''' i ''cursives'', fer enllaços a d'altres planes de dins el wiki o de fora, posar títols i altres, us serà útil la petita caixa d'eines que teniu just damunt del bloc on heu d'introduir el text. De totes formes, us expliquem com fer-ho manualment a continuació. Per a coses més especialitzades, podeu llegir els manuals que us recomanem al final d'aquesta plana. També us serà útil mirar com ho han fet els altres, accedint a una plana que us agradi i fent clic a "edita", per veure quina codificació han utilitzat. Després, només serà qüestió de copiar i enganxar.

===Estructura===
Tots els articles segueixen la mateixa estructura per garantir la homogeneïtat i facilitat de lectura.

* Primer de tot, introduïm el material gràfic, siguin fotos, vídeos i també els arxius sonors. Ho posem tot a dalt, a la dreta. Les fotos han de tenir una amplada de 350px. Si tenim més de dues fotos, es recomana posar la resta dins de l'article, amb tamanys variables i en llocs on el text en faci referència. ''(Més avall trobareu les instruccions per introduir fitxer gràfics, sonors i audiovisuals a la Rosespèdia)''.

* El text consta d'un resum general del què tracta l'article i, a continuació, els fets i dades més importants relacionats amb el tema, separats per seccions. Cada secció porta un títol que codifiquem com a "encapçalament principal" ''(a continuació s'explica)''.

* Si hem posat cites de llibres i articles al text ''(més avall s'explica com)'', un cop l'acabem hem de posar una secció on es veuran aquestes cites. La secció '''sempre''' es diu "Notes" i la introduïm així:
<pre><nowiki>==Notes==
<references/></nowiki></pre>

La instrucció <nowiki><references/></nowiki> fa que el programa del wiki agrupi sota el títol "Notes" totes les referències a articles i llibres que hem anat posant al llarg del text.

* Després de les "Notes", obrim una altra secció fixe que es diu "Enllaços externs". Aquí posarem tots els enllaços a llocs d'Internet que tinguin a veure amb el tema de l'article i que no haguem posat dins del text. Per exemple:
<pre><nowiki>==Enllaços externs==
* [http://meta.wikimedia.org/wiki/Help:Contents#For_editors Ajuda per a editors del wiki]</nowiki></pre>

* Per últim, assignem una o més categories a l'article. Això es pot fer tot just començar l'article o bé al final, de totes maneres les categories on s'adscriu l'article es veuran al principi. ''(Més endavant s'explica com fer categories)''

===Títols===
Els encapçalaments de les diferents seccions dins l'article es fan jugant amb el signe "="

<pre><nowiki>==Encapçalament principal==</nowiki></pre>

* '''Més fácil''': podeu aconseguir el mateix efecte seleccionant el text que voleu que faci d'encapçalament principal i fent clic al botó [[Imatge:button_headline.png]] de la barra d'eines.

<pre><nowiki>===Secció dins el capítol===</nowiki></pre>
<pre><nowiki>====Subsecció====</nowiki></pre>

===Cursiva, negreta i subratllat===

<pre><nowiki>''Escric en cursiva''</nowiki></pre>

i queda així: ''Escric en cursiva''

* '''Més fácil''': podeu aconseguir el mateix efecte seleccionant el text desitjat i fent clic al botó [[Imatge:button_italic.png]] de la barra d'eines.

<pre><nowiki>'''Escric en negreta'''</nowiki></pre>

i queda així: '''Escric en negreta'''

* '''Més fácil''': podeu aconseguir el mateix efecte seleccionant el text desitjat i fent clic al botó [[Imatge:button_bold.png]] de la barra d'eines.

<pre><nowiki>Escric subratllat</nowiki></pre>

i queda així: Escric subratllat

===Llistes de paraules===

====Llista numerada====

Per posar números automàticament, s'utilitza el signe "#"

Si escrivim:

<pre><nowiki># Un.</nowiki>
<nowiki># Dos.</nowiki>
<nowiki># Tres.</nowiki>
<nowiki>## Tres i un quart</nowiki>
<nowiki>## Tres i dos quarts</nowiki>
<nowiki>## Tres i tres quarts</nowiki></pre>

Sortirà així:

# Un.
# Dos.
# Tres.
## Tres i un quart
## Tres i dos quarts
## Tres i tres quarts

====Llista puntejada====

Per posar punts automàticament, s'utilitza el signe "*"

Si escrivim:

<pre><nowiki>* Un.</nowiki>
<nowiki>* Dos.</nowiki>
<nowiki>* Tres.</nowiki>
<nowiki>** Tres i un quart</nowiki>
<nowiki>** Tres i dos quarts</nowiki>
<nowiki>** Tres i tres quarts</nowiki></pre>

Sortirà així:

* Un.
* Dos.
* Tres.
** Tres i un quart
** Tres i dos quarts
** Tres i tres quarts

===Enllaços===

====Enllaç a una plana dins la Rosespèdia====
Posem el nom de la plana entre <nowiki>[[...]]</nowiki>. Per exemple, si escrivim <pre><nowiki>[[Naufragi del Saint-Prosper]]</nowiki></pre> es veurà així: [[Naufragi del Saint-Prosper]]

Si la plana on apunta l'enllaç existeix, es veurà de color blau. Si la plana no existeix, de color vermell.

Per exemple, escrivim <pre><nowiki>[[Tururut]]</nowiki></pre> i sortirà així: [[Tururut]]. Si fem clic a l'enllaç de color vermell, se'ns obrirà una plana amb aquest nom perquè encetem un article, si volem.

* '''Més fácil''': podeu aconseguir el mateix efecte seleccionant el text desitjat i fent clic al botó [[Imatge:button_link.png]] de la barra d'eines.

====Enllaç a una plana fora de la Rosespèdia====
Escrivim l'adreça web i el nom de la plana entre [...]. Per exemple, si escrivim <pre><nowiki>[http://www.roses.cat Web de l'ajuntament de Roses]</nowiki></pre> es veurà així: [http://www.roses.cat Web de l'ajuntament de Roses]

* '''Més fácil''': podeu aconseguir el mateix efecte seleccionant el text desitjat i fent clic al botó [[Imatge:button_extlink.png]] de la barra d'eines.

===Cites===
Per citar un fragment d'un llibre o d'un article periodístic, hem de donar-li una codificació especial perquè es vegi clarament que és una cita. També hem de referenciar d'on hem tret aquest text.

====Codificar una cita====
La posem entremig de les instruccions <nowiki><blockquote></nowiki>, a l'obertura de la cita i <nowiki></blockquote></nowiki>, per tancar-la. Per exemple: <pre><nowiki><blockquote>I al cap de ben poques hores tots dos van saber que procedia d'un altre món. També aquest cop va ser
Dídac qui descobrí l'intrús.</blockquote></nowiki></pre>

Que es veurà així:

<blockquote>I al cap de ben poques hores tots dos van saber que procedia d'un altre món. També aquest cop va ser Dídac qui descobrí l'intrús.</blockquote>

====Referenciar una cita====
Per donar la referència de la cita, hem d'esmentar l'autor o autora, el llibre o revista on s'ha publicat i la data de publicació, sempre que tinguem aquestes dades. La forma de fer-ho és posar-les entre les codificacions <nowiki><ref></nowiki>, per obrir la referència, i <nowiki></ref></nowiki>, per tancar-la.

*** '''Atenció''': Posem els nomes dels llibres i dels articles en ''cursiva''. En canvi, els noms de diaris o revistes on surten els articles els posem entre "cometes".

Per exemple, amb la frase anterior posaríem:

<pre><nowiki><blockquote>I al cap de ben poques hores tots dos van saber que procedia d'un altre món. També aquest cop va ser
Dídac qui descobrí l'intrús.<ref>''Mecanoscrit del segon orígen''. Manuel de Pedrolo. Ed. 62</ref></blockquote></nowiki></pre>

Que es veurà així:

<blockquote>I al cap de ben poques hores tots dos van saber que procedia d'un altre món. També aquest cop va ser Dídac qui descobrí l'intrús.<ref>''Mecanoscrit del segon orígen''. Manuel de Pedrolo. Ed. 62</ref></blockquote>

*** '''Atenció''': La referència no es veu al mateix lloc. Només hi apareix un número. Si fem clic al damunt, ens portarà a la referència. Les referències surten totes juntes al final de l'article, en un apartat que es diu ''Notes''.

====Crear la llista de referències====
L'apartat ''Notes'' o llista de referències es posa al final de tot de l'article, just abans de la llista d'enllaços externs. Perquè hi apareguin totes les referències que hem fet al text cal posar-hi la següent codificació:

<pre><nowiki><references/></nowiki></pre>

D'aquesta forma, si escrivim això aquí, ens sortirà la referència que hem posat més amunt del llibre de Pedrolo:

<references/>

==Com es posa l'article dins una categoria classificatòria?==
Tots els articles de la Rosespèdia s'engloben dins una o més categories. Podeu trobar un llistat de totes les categories aquí. Cada article pot tenir 3 tipus de categoritzacions: cronològica, per funció i emocional. Quan hagueu decidit quines son addients a l'article que heu escrit, podeu especificar-ho escrivint, al final del text, la instrucció <nowiki>[[Categoria:LA CATEGORIA QUE VOLGUEU]]</nowiki>. Per exemple, <pre><nowiki>[[Categoria:Segle XX]]</nowiki></pre> Automàticament, el wiki posarà l'article al llistat de la categoria que heu especificat.

==Com s'introdueixen imatges i àudio?==

===Carregar fitxers===
Només poden pujar fitxers a la Rosespèdia les persones que hi tinguin un compte (a la secció d'[[Ajuda:Ajuda|ajuda general]] teniu l'explicació de com es crea un compte). Registreu-vos i després podreu carregar el fitxer a la Rosespèdia: és tan simple com fer clic a l'enllaç [[Especial:Carrega|Carrega fitxers]] que teniu a la columna de l'esquerra, a l'apartat d'eines. S'us obrirà una nova plana on s'us demanarà que introduïu el nom del fitxer que voleu pujar a la Rosespèdia, amb l'opció de poder-lo buscar navegant dins el vostre ordinador. Per fer-ho, cliqueu al botó "Choose" (significa "escull", en anglès) i s'us obrirà un quadre de diàleg amb tots els arxius del vostre ordinador. Busqueu el fitxer, el seleccioneu fent doble clic o pitjeu el botó "Obre" i es tancarà el quadre de diàleg.

Tornareu a ser a la plana de càrrega. A continuació, heu de posar el nom que voleu que tingui el fitxer a la Rosespèdia, al camp que diu: "Nom del fitxer de destinació". Després, al camp de "Descripció" poseu una paraula o frase que descrigui la imatge o fitxer d'àudio. Per últim, feu clic al botó "Carrega aquest fitxer" i s'us carregarà a la Rosespèdia.

===Enllaçar els fitxers d'imatge i so a la Rosespèdia===
Anem a la plana on volem que aparegui el fitxer, l'obrim en mode edició i anem al punt just on volem que es vegi. Llavors, tenim 3 opcions:

* Si volem posar la versió completa del fitxer, quant a grandària, a l'esquerra i sense text al voltant, escrivim '''<nowiki>[[Imatge:Nom complet del fitxer]]</nowiki>'''. Per exemple: <pre><nowiki>[[Imatge:Rosa.jpg]]</nowiki></pre>

mostraria això:

[[Imatge:Rosa.jpg]]

* '''Més fácil''': podeu aconseguir el mateix efecte fent clic al botó [[Imatge:button_image.png]] de la barra d'eines.

* Si volem canviar la mida de la foto, decidir si la posem a la dreta, esquerra o centrada i amb la possibilitat d'afegir-hi un text a sota, escrivim: '''<nowiki>[[Imatge:Nom complet del fitxer|Grandària en píxels|thumb|Posició dins la plana|Text]]</nowiki>'''. Per exemple, <pre><nowiki>[[Imatge:Rosa.jpg|200px|thumb|centre|La rosa de l'amor]]</nowiki></pre>

mostraria això:

[[Imatge:Rosa.jpg|200px|thumb|centre|La rosa de l'amor]]

La instrucció '''thumb''' significa "thumbnail" o miniatura, en anglès. Per defecte es d'una grandària de 200 píxels així que podem posar la instrucció "thumb" i no especificar la grandària, si aquesta ha de ser de 200 px. Per a d'altres grandàries, cal especificar-les. El que fa "thumb" es que mostra la imatge com una miniatura, amb una icona on podem clicar per fer-la més gran. S'alinea per defecte a la dreta i permet posar un text al peu de la imatge. Si no posem aquesta instrucció, no sortirà cap text al peu.

Quan la imatge s'alinea a la dreta o l'esquerra, amb aquesta opció, el text de l'article apareix al costat de la imatge. Si això ens va malament perquè la imatge és gran i se'ns enganxa el text amb el posterior, podem posar la instrucció <pre><nowiki> </nowiki></pre> al final del text que va al costat de la imatge, per separar-lo del següent que no té res a veure amb la mateixa.

====Fitxers de so====

Si volem posar un fitxer de so, el carreguem de la mateixa manera que les imatges i després, per introduïr-lo a l'article, escrivim: <nowiki>[[Media:Nom complet del fitxer]]</nowiki>. Per exemple: <pre><nowiki>[[Media:Cançó.mp3]]</nowiki></pre>

* '''Més fácil''': podeu aconseguir el mateix efecte fent clic al botó [[Imatge:button_media.png]] de la barra d'eines.

* [[Ajuda:Com_s'edita_una_pàgina#V.C3.ADdeos_en_Flash_i_arxius_de_so_MP3| A l'apartat d'introduir vídeos, més avall, trobareu altres formes d'introduïr fitxers de so .MP3]].

====Altres consideracions====

*A la plana [[Especial:Imatges|Llista de fitxers]] podeu veure totes les imatges i arxius de so que s'han pujat a la Rosespèdia.

*Si us equivoqueu o heu carregat una imatge o arxiu massa gran i voleu canviar-lo per un de més petit, podeu carregar una nova versió: simplement, carregueu la nova imatge o fitxer seguint els mateixos passos i li doneu el mateix nom que l'antic.

*Quant a la grandària dels fitxers, és recomanable que no siguin gaire grans. La grandària ideal serien 35 KB o menys.

==Com s'introdueix un vídeo?==

===Carregar vídeos===
Només poden pujar fitxers a la Rosespèdia les persones que hi tinguin un compte (a la secció d'[[Ajuda:Ajuda|ajuda general]] teniu l'explicació de com es crea un compte). Registreu-vos i després podreu carregar el fitxer de vídeo a la Rosespèdia: és tan simple com fer clic a l'enllaç [[Especial:Carrega|Carrega fitxers]] que teniu a la columna de l'esquerra, a l'apartat d'eines. S'us obrirà una nova plana on s'us demanarà que introduïu el nom del fitxer que voleu pujar a la Rosespèdia, amb l'opció de poder-lo buscar navegant dins el vostre ordinador. Per fer-ho, cliqueu al botó "Choose" (significa "escull", en anglès) i s'us obrirà un quadre de diàleg amb tots els arxius del vostre ordinador. Busqueu el fitxer, el seleccioneu fent doble clic o pitjeu el botó "Obre" i es tancarà el quadre de diàleg.

Tornareu a ser a la plana de càrrega. A continuació, heu de posar el nom que voleu que tingui el fitxer a la Rosespèdia, al camp que diu: "Nom del fitxer de destinació". Després, al camp de "Descripció" poseu una paraula o frase que descrigui la imatge o fitxer d'àudio. Per últim, feu clic al botó "Carrega aquest fitxer" i s'us carregarà a la Rosespèdia.

===Enllaçar un vídeo a la Rosespèdia===

====Vídeos en Flash i arxius de so MP3====

Per reproduïr vídeos propis (prèviament carregats a la Rosespèdia) o adreces accessibles des d'Internet, s'ha de posar una etiqueta d'aquest estil: <nowiki><dhflashplayer>file=NOMDELVÍDEO|width=330|height=260|
path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer></nowiki>. Per exemple:

<pre><nowiki><dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|
path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer></nowiki></pre>

Això només és vàlid per a vídeos en format flash, amb les extensions .FLA i .SWF i àudios en format .MP3.

Si utilitzem aquesta etiqueta, hem de posar-hi obligatòriament el nom del fitxer, l'amplada i alçada de l'espai que ocuparà dins l'article i la ruta d'aquest arxiu. Si l'arxiu s'ha carregat a la Rosespèdia, la ruta sempre serà: http://rosespedia.cat/upload/c/cf/. Si l'arxiu és a Internet, posarem la seva adreça a Internet.

També podem fer servir aquesta etiqueta com un reproductor MP3, en cas d'arxius de només so. Llavors, haurem de tenir la precaució de posar el valor "height" a zero (0) perque només aparegui la barra de control del reproductor, ja que no hi ha res a veure.

====Vídeos externs (Youtube, GoogleVideo, etc)====

Es posa una etiqueta amb el següent codi: <nowiki><videoflash>IDENTIFICADOR DEL VÍDEO</videoflash></nowiki>. L'identificador del vídeo apareix a la pròpia adreça URL del mateix. Quedarà quelcom així: <pre><nowiki><videoflash>4lhyH5TsuPg</videoflash></nowiki></pre>

També podem especificar l'amplada i alçada del vídeo dins l'article:

<pre><nowiki><videoflash>WZpeeRSk-0A|200|100</videoflash></nowiki></pre>

Si no s'especifica el contrari, s'assumeix que el vídeo és de Youtube. En cas contrari, caldrà especificar-ho afegint la instrucció <nowki>type="LLOC DE PROCEDÈNCIA DEL VÍDEO"</nowiki> dins l'etiqueta <nowiki><videoflash></nowiki>. Per exemple:

<pre><nowiki><videoflash type="googlevideo">1811233136844420765|200|150</videoflash>
<videoflash type="dailymotion">7fiHlJPCjcqK73xbb|640|480</videoflash>
<videoflash type="sevenload">Eh4mjir|640|480</videoflash>
<videoflash type="revver">138657|640|480</videoflash>
<videoflash type="blip">AdvpMQA|640|480</videoflash></nowiki></pre>

====Vídeos Quicktime====

Per a la reproducció d'arxius Quicktime, amb l'extensió .MOV, es fa servir aquesta etiqueta: <nowiki><qt>file=NOMDELVÍDEO|width=320|height=240|autoplay=true</qt>
<qt>file=film.mov|width=320|height=240|autoplay=true|
controller=true</qt> </nowiki>. Per exemple:
<pre><nowiki><qt>file=film.mov|width=320|height=240|autoplay=true</qt>
<qt>file=film.mov|width=320|height=240|autoplay=true|
controller=true</qt></nowiki></pre>

Com veieu, aquí posem el nom del fitxer de vídeo que hem carregat a la Rosespèdia, a més de l'amplaça i alçada de l'espai que ocuparà el vídeo a l'article i, opcionalment, podem especificar que s'executi automàticament <nowiki>(autoplay=true)</nowiki> o si volem veure la barra de control del reproductor <nowiki>(controller=true)</nowiki>.

==Com s'introdueix un mapa?==

===Com crear les coordenades===
Abans que res, heu de tenir les coordenades geográfiques del lloc sobre el que voleu fer el mapa. Han de ser les coordenades decimals de latitud i longitud. Si les teniu en un altre format, per exemple UTM, podeu convertir-les als diversos serveis en línia que hi ha a Internet i ho fan automàticament. Us recomanem la [http://pages.globetrotter.net/roule/utmgoogle.htm UTM Interface to Google]. Està en anglès, pero la part del convertidor, que és la que ens interessa, s'enten encara que no se sàpiga anglès.

===Com generar el mapa===
Un cop tinguem les coordenades decimals, ja podem fer el mapa. Per a això, ens fixarem en la barra d'eines que tenim damunt la finestra on estem escrivint i farem clic al darrer botó:

[[Image:Button_map_open.jpg‎]]

Automàticament, se'ns obrirà una plana on hi haurà un mapa i diverses opcions que podem especificar, com el tamany dels botons de control del zoom i el moviment del mapa, l'amplada i alçada, si volem que apareguin els botons per veure el mapa amb visió de satèl.lit o de mapa normal, si volem que mostri l'escala i si volem ensenyar el context en un cantó del mapa, en una miniatura.

Seleccionarem aquestes opcions posant el tamany dels botons gran, l'amplada i alçada de 350, direm que sí volem els botons de visió per satèl.lit, no volem que mostri l'escala i tampoc una miniatura. Automàticament, el programa ens ho posarà al codi que hi ha a sota. Llavors, a mà, posarem dins el codi la latitud i longitud que volem. I quedarà així:

<pre><nowiki><googlemap version="0.9" lat="42.296866" lon="3.165092" width="350" height="350" controls="large">
</googlemap></nowiki></pre>

Finalment, copiem aquest codi i l'enganxem al lloc de la plana que volem. Es veurà així:

<googlemap version="0.9" lat="42.296866" lon="3.165092" width="350" height="350" controls="large">
</googlemap>

===Com posar un marcador al mapa===
Googlemaps permet posar el marcador amb un clic del ratolí sobre el mapa, quan l'estem creant. Automàticament, allà on haguem assenyalat quedarà marcat al codi. També se'ns obrirà una petita finestra on podrem posar el nom que volem que aparegui quan algú passi el ratolí per damunt del marcador.

El problema és que d'aquesta forma mai marcarem el punt exacte del tot, ja que ho fem a cegues, des del punt de vista de les coordenades geogràfiques. Per fer-ho bé, ho farem manualment, introduint al codi, a la línia següent, la latitud i la longitud separades per una coma. I, a la línia de sota, el nom que volem que aparegui al marcador. Finalment, tot plegat quedarà així:

<pre><nowiki><googlemap version="0.9" lat="42.296866" lon="3.165092" width="350" height="350" controls="large">
42.290517, 3.208008
Balma de la Regullosa
</googlemap></nowiki></pre>

I, quan traslladem aquest codi a la plana desitjada, ho veurem així:
<googlemap version="0.9" lat="42.296866" lon="3.165092" width="350" height="350" controls="large">
42.290517, 3.208008
Balma de la Regullosa
</googlemap>

==Com es genera un codi QR?==
Podeu generar fàcilment un codi QR si aneu als llocs web [http://www.mobile-barcodes.com/qr-code-generator/ QR-Code Generator] o [http://www.gmodules.com/ig/creator?synd=open&url=http%3A//www.mobile-barcodes.com/widget/google-gadget.xml&pt=%26context%3Dd%26type%3Dgadgets%26synd%3Dig%26lang%3Den%26.lang%3Den%26country%3Duk%26.country%3Duk%26start%3D0%26num%3D1%26objs%3D&sn=&lang=en Add Gadget to Your Web].

Una opció interessant, si voleu generar més d'un codi QR, és instal.lar-vos un programet al navegador Firefox que us permetrà fer-ho directament, sense haver de visitar cap lloc web. El programet el podeu descarregar aquí: [https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/2780 Mobile Barcoder 0.2.0]

Encara que tots aquests serveis estan en anglès, no cal entendre l'idioma perquè és una operació molt senzilla: allà on us demana una URL (que vol dir Universal Resource Locator o localitzador de recursos a la web), introduïu l'adreça web de la plana de la Rosespèdia per a la qual voleu generar el codi. A continuació, premeu el botó i s'us generarà automàticament una imatge, que podeu guardar, imprimir i posar al lloc físic al qual es refereix la plana de la Rosespèdia. També es generarà un codi que podeu penjar en una web, de forma que qui faci clic al damunt anirà a la plana de la Rosespèdia.

Per exemple, el codi QR d'aquesta plana d'Ajuda és:

[[Imatge:QRCodeAjuda.png]]

==Es poden copiar textos i imatges d'altres llocs?==

No sempre. La Rosespèdia está sotà una llicencia lliure Creative Commons i tot el contingut que hi introduim passa a estar també sota aquesta llicència. Si hi posem fotos, textos o vídeos que estan sota una altra llicència, usualment un copyright restrictiu, els seus autors es poden queixar o inclús denunciar-nos. Tot el material que introduim a la Rosespèdia ha de ser lliure: sota una llicència lliure, prou vell com perquè ja li hagi caducat el copyright o ser d'autors a qui no importa que les seves obres es publiquin a la Rosespèdia, bé perquè se'ls ho ha demanat, perquè són administracions públiques o perquè l'autor és la mateixa persona que introdueix el material.

'''A la Rosespèdia no s'accepta material de cap tipus que estigui sota un copyright restrictiu.'''

Sisplau, llegiu-vos la informació al respecte a [[Rosespedia:Drets_d'autor|la secció de drets d'autor de la Rosespèdia]]

==Manuals==

* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Com_s'edita_una_pàgina Com s'edita una pàgina]. Viquipèdia. ''Atenció: no tots els codis de la Viquipèdia funcionen a la Rosespèdia''
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Ajuda Viquipèdia:Ajuda]]. Viquipèdia. Ajuda general.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Ús_d'imatges Viquipèdia:Ús d'imatges]]. Viquipèdia. Ajuda sobre imatges.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Política_d'ús_d'imatges Viquipèdia:Política d'ús d'imatges]]. Viquipèdia. Ajuda sobre copyright i imatges.
* [http://meta.wikimedia.org/wiki/Help:Contents#For_editors Help for editors]. MediaWiki. ''En anglès''.

[[Categoria:Ajuda]]

Naufragi del Saint-Prosper

2009-04-28T23:41:34Z

87.217.212.253:

[[Imatge:stprosper1000.JPG|350px|thumb|dreta|El mercant Saint-Prosper]]

[[Imatge:DSCI0041.jpg|350px|thumb|dreta|Homenatge a les víctimes del naufragi]]

El '''Saint-Prosper''' era un vaixell mercant de vapor que va naufragar el 8 de març de 1939 a la badia de Roses, en topar amb una mina submarina. Van perdre-hi la vida les 27 persones que formaven la seva tripulació. Actualment resta trencat en dos trossos, a 60 metres de profunditat. El Saint-Prosper és conegut a Roses com el ''Petroler'', ja que en el moment del naufragi transportava petroli. També era conegut com "el ganxo", donat que els pescadors hi enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia.

==El Saint-Prosper==

El vaixell havia estat fletat el 1920. Pertanyia a la ''Société Navale de l'Ouest'', fundada l'any 1887, que havia perdut set vaixells a la Primera Guerra Mundial, la meitat de la seva flota, enfonsats per submarins alemanys. Acabada la guerra, va iniciar un programa de renovació que va concloure amb la construcció de deu mercants i dos petrolers. L'empresa William Gray & Co va ser l'encarregada de construir quatre d'aquests vaixells, bessons i de 4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sants.

En el seu darrer viatge, el Saint-Prosper va salpar del port normand de Rouen el 21 de febrer de 1939, amb destí Algèria. El 3 de març va fer escala a Orà i l'endemà, a Mostaganem (Algèria), d'on va sortir amb 300 tones de petroli cap a Marsella.

<blockquote>El migdia del 8 de març envia un radiomissagte informant que es troba enmig d'un fort temporal de mistral, res no sembla indicar, però, que es trobi en perill, tampoc demana ajut. Serà l'últim contacte amb el vaixell.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

==El naufragi==

El vespre del 8 de març el Saint-Prosper arribà al Golf de Roses i el seu capità, Jules Langlois, decidí fer-hi escala per esperar que passés la tempesta. Però Langlois no sabia que el golf havia estat minat durant la Guerra d'Espanya (1936-1939), quan s'havia posat una barrera de mines que anava de Falconera a Montgó i també prop de la costa de Roses.

<blockquote>El sobtat canvi de rumb ha agafat per sorpresa els vigies del Puig Rom, que fan senyals al vaixell per prevenir-lo del perill. Sense adonar-se dels senyals, el Saint-Prosper, no altera la marxa i es dirigeix directament cap a una destrucció segura. La topada amb una mina li obre un forat al casc; el vaixell, trencat pel mig, s'enfonsa sense que la tripulació tingui temps d'escapar. Des de la costa es pot contemplar durant hores l'incendi del petroli al mig del mar.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

Només hi va haver un supervivent que va rescatar una barca de pescadors. Va morir poques hores després a l'Hospital Militar de Roses.

<blockquote>Abans, però, mormola quelcom en una llengua desconeguda. Els que han navegat i conegut molts països afirmen que és grec, per això durant anys es creurà que el vaixell enfonsat era un petroler de bandera grega.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

El 12 de març, en una platja propera a Ténès (Algèria), es van trobar restes de fusta d'un bot salvavides i un flotador amb la inscripció ''7829 - 16, 1 S/S <SAINT PROSPER> Pen, mousse, Le Havre''. Dies després va aparèixer una boia de suro on podien llegir-se les lletres T i R.

No serà fins el juny de 1967 quan un grup d'escafandristes del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines identificaran el vaixell en trobar una campana de la sonda de proa que porta el seu nom gravat en relleu.

==Notícia del naufragi==

El 15 de març de 1939, apareixia una notícia al "Journal de Rouen" que donava avís del naufragi:

<blockquote>Nouvelles Maritimes:</blockquote>

<blockquote>Le sort inconnu de Saint-Prosper de la Société Navale de l'Ouest plongue dans l'inquiétude de nombrouses familles de notre région</blockquote>

<blockquote>Le vapeur Saqint-Prosper, de la Société Navale de l'Ouest, habitué de notre port, quittait Rouen le 21 février dernier. Le 3 mars, il touchait Oran; le 4, Montagarem. Le 6 mars, il partait d'Alger, faisant route pour Marseille oú son arrivée était prévue au plus tard pour le jeudi 9 mars. Or, le Saint-Prosper n'est pas à marseille et ne répond pas aux appels de T.S.F. qui lui sont lancés...</blockquote>

<blockquote>Les dernières nouvelles reçues de navire ont été donnés par radio, après son départ, à midi-route environ entre Alger et Marseille. Le Saint-Prosper signalait qu'il subissait una forte tempéte, mais n'indiquait pas qu'il fût en détresse ou qu'il eût besoin d'assistence.</blockquote>

<blockquote>Un cargo, l'Arcturus (il y en a cinq de ce nom inscrits au <Lloyd's Register>) allant de Marseille au Maroc, a fait connaitre qu'il avait rencontré dans la région des Baléares des taches d'huille et des épaves paraissant provenir de panneaux de cales. Les ´paves proviendraint-elles du Saint-Prosper ? Rien ne permet actuellement de l'affirmer. Rien, non plus, n'autorise à écarter cette tragique hypothèse.</blockquote>

<blockquote>Le Saint-Prosper, construit en 1920, jauge brut 4.300 tonneaux. Il est commandé par le capitaine Jules Langlois, qui habite près de Rouen, aux Houlme. Son chef méchanicien Guilloix est breton. Ces deux officiers naviguent depuis de longues années sur le Saint-Prosper. L'équipage se compose au total de 27 hommes. Pluisieurs parmi eux sont originaires de notre région et y ont leur domicile.</blockquote>

<blockquote>On comprend l'inquietude grandissante de leurs familles, partagée d'ailleurs par tous. Les armateurs de Saint-Prosper ne veulent point cependant abandonner tout espoir de recevoir de ses nouvelles et les heures passent, de plus en plus lourdes d'anxiété. On cherche à expliquer le silence du n vire et il n'est pas encore déraisonnable d'espérer que l'équipage, dans les pires conjetures, a put étre sauvé.<ref>"Journal de Rouen" (15/03/39). Arxiu Bureau Veritas.</ref></blockquote>

==Homenatge a les víctimes==

El 8 de març del 2009 es va celebrar a Roses un emotiu acte d'homenatge a les víctimes del naufragi, al qual van assistir una trentena de familiars.

<blockquote>Un monòlit al camí de ronda de Roses (Alt Empordà), a l'alçada de l'imponent far i de la punta de la Bateria, recorda des d'aquest dissabte els 27 tripulants del vaixell mercant francès 'Saint Prosper'. L'estela d'homenatge a les víctimes consisteix en una làmina d'acer corten que travessa perpendicularment el camí i acaba amb una obertura metàl·lica que enquadra el lloc exacte on reposa la nau, consta d'una inscripció bilingüe en català i francès, i incorpora un codi QR que permet rebre informació a l'instant des d'Internet de la història del 'Saint Prosper'.<ref>''[http://www.avui.cat/article/barcelona/55527/innovador/monolit/amb/codi/qr/recorda/victimes/lenfonsament/fa/anys/dun/vaixell/frances/roses.html Un innovador monòlit amb codi QR recorda les 27 víctimes de l'enfonsament fa 70 anys d'un vaixell francès a Roses]''. "Avui" (09/03/09)</ref></blockquote>

<videoflash>pNx7N1zKI6g</videoflash>

==Localització==

<googlemap version="0.9" lat="42.172564" lon="3.155479" width="350" height="350" controls="large">
42.178333, 3.198333
Naufragi del Saint-Prosper
</googlemap>

==Fitxa tècnica del Saint-Prosper==

*''Nom'': Saint-Prosper
*''Nom amb què és conegut a la zona'': Petroler
*''Activitat'': mercant
*''Tipus de vaixell'': vapor
*''Material de construcció'': acer
*''Data d'avarament'': 1920
*''Drassana'': William Gray & Co. Ltd. West Hartlepool (GB)
*''Eslora'': 106 m
*''Mànega'': 15 m
*''Calat'': 8,80 m
*''Tonatge'': 4.330 tn
*''Propulsió'': mecànica
*''Motor'': vapor de triple expansió amb caldera d'oli pesat. 515 NHP
*''Bandera / Port de matrícula'': francesa / Le Havre
*''Armador o propietari'': Société Navale de l'Ouest
*''Capità'': Jules Langlois
*''Tripulació / Núm. de víctimes'': 27 / 27
*''Càrrega'': 300 tones de petroli cru, en bidons
*''Armament'': - no -
*''Lloc del naufragi'': badia de Roses
*''Data del naufragi'': dimecres, 8-3-1939
*''Causa del naufragi'': mina submarina
*''Estat actual'': trencat en dos trossos
*''Profunditat'': 60 m<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://www.fgentili.net/stprosper.htm Plongée sur le ST PROSPER]. Informació i fotografies del Saint-Prosper.
* [http://www.tv-tregor.com/spip.php?article206 Saint Prosper, l’épitaphe sous la mer]. Vídeo sobre el naufragi del Saint-Prosper.
* [http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=593217&idseccio_PK=1049 La tumba del 'Saint Prosper']. "El Periódico" (08/03/09).
* [http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=13698 Roses homenatge el Saint Prosper amb emoció i noves tecnologies]. GironaNoticies.com (07/03/09).
* [http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030800_3_318734__Comarques-Roses-homenatja-victimes-Saint-Prosper-enfonsat-anys-badia Roses homenatja les víctimes del ´Saint Prosper´, enfonsat fa 70 anys a la badia]. "Diari de Girona" (08/03/09).

[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:El Mar]]

Naufragi del Saint-Prosper

2009-04-28T23:39:58Z

87.217.212.253:

Naufragi del Saint-Prosper

2009-04-28T23:29:48Z

87.217.212.253:

[[Imatge:stprosper1000.JPG|350px|thumb|dreta|El mercant Saint-Prosper]]

[[Imatge:DSCI0041.jpg|350px|thumb|dreta|Homenatge a les víctimes del naufragi]]

El '''Saint-Prosper''' era un vaixell mercant de vapor que va naufragar el 8 de març de 1939 a la badia de Roses, en topar amb una mina submarina. Van perdre-hi la vida les 27 persones que formaven la seva tripulació. Actualment resta trencat en dos trossos, a 60 metres de profunditat. El Saint-Prosper és conegut a Roses com el ''Petroler'', ja que en el moment del naufragi transportava petroli. També era conegut com "el ganxo", donat que els pescadors hi enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia.

==El Saint-Prosper==

El vaixell havia estat fletat el 1920. Pertanyia a la ''Société Navale de l'Ouest'', fundada l'any 1887, que havia perdut set vaixells a la Primera Guerra Mundial, la meitat de la seva flota, enfonsats per submarins alemanys. Acabada la guerra, va iniciar un programa de renovació que va concloure amb la construcció de deu mercants i dos petrolers. L'empresa William Gray & Co va ser l'encarregada de construir quatre d'aquests vaixells, bessons i de 4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sants.

En el seu darrer viatge, el Saint-Prosper va salpar del port normand de Rouen el 21 de febrer de 1939, amb destí Algèria. El 3 de març va fer escala a Orà i l'endemà, a Mostaganem (Algèria), d'on va sortir amb 300 tones de petroli cap a Marsella.

<blockquote>El migdia del 8 de març envia un radiomissagte informant que es troba enmig d'un fort temporal de mistral, res no sembla indicar, però, que es trobi en perill, tampoc demana ajut. Serà l'últim contacte amb el vaixell.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

==El naufragi==

El vespre del 8 de març el Saint-Prosper arribà al Golf de Roses i el seu capità, Jules Langlois, decidí fer-hi escala per esperar que passés la tempesta. Però Langlois no sabia que el golf havia estat minat durant la Guerra d'Espanya (1936-1939), quan s'havia posat una barrera de mines que anava de Falconera a Montgó i també prop de la costa de Roses.

<blockquote>El sobtat canvi de rumb ha agafat per sorpresa els vigies del Puig Rom, que fan senyals al vaixell per prevenir-lo del perill. Sense adonar-se dels senyals, el Saint-Prosper, no altera la marxa i es dirigeix directament cap a una destrucció segura. La topada amb una mina li obre un forat al casc; el vaixell, trencat pel mig, s'enfonsa sense que la tripulació tingui temps d'escapar. Des de la costa es pot contemplar durant hores l'incendi del petroli al mig del mar.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

Només hi va haver un supervivent que va rescatar una barca de pescadors. Va morir poques hores després a l'Hospital Militar de Roses.

<blockquote>Abans, però, mormola quelcom en una llengua desconeguda. Els que han navegat i conegut molts països afirmen que és grec, per això durant anys es creurà que el vaixell enfonsat era un petroler de bandera grega.<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref></blockquote>

El 12 de març, en una platja propera a Ténès (Algèria), es van trobar restes de fusta d'un bot salvavides i un flotador amb la inscripció ''7829 - 16, 1 S/S <SAINT PROSPER> Pen, mousse, Le Havre''. Dies després va aparèixer una boia de suro on podien llegir-se les lletres T i R.

No serà fins el juny de 1967 quan un grup d'escafandristes del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines identificaran el vaixell en trobar una campana de la sonda de proa que porta el seu nom gravat en relleu.

==Notícia del naufragi==

El 15 de març de 1939, apareixia una notícia al "Journal de Rouen" que donava avís del naufragi:

<blockquote>Nouvelles Maritimes:</blockquote>

<blockquote>Le sort inconnu de Saint-Prosper de la Société Navale de l'Ouest plongue dans l'inquiétude de nombrouses familles de notre région</blockquote>

<blockquote>Le vapeur Saqint-Prosper, de la Société Navale de l'Ouest, habitué de notre port, quittait Rouen le 21 février dernier. Le 3 mars, il touchait Oran; le 4, Montagarem. Le 6 mars, il partait d'Alger, faisant route pour Marseille oú son arrivée était prévue au plus tard pour le jeudi 9 mars. Or, le Saint-Prosper n'est pas à marseille et ne répond pas aux appels de T.S.F. qui lui sont lancés...</blockquote>

<blockquote>Les dernières nouvelles reçues de navire ont été donnés par radio, après son départ, à midi-route environ entre Alger et Marseille. Le Saint-Prosper signalait qu'il subissait una forte tempéte, mais n'indiquait pas qu'il fût en détresse ou qu'il eût besoin d'assistence.</blockquote>

<blockquote>Un cargo, l'Arcturus (il y en a cinq de ce nom inscrits au <Lloyd's Register>) allant de Marseille au Maroc, a fait connaitre qu'il avait rencontré dans la région des Baléares des taches d'huille et des épaves paraissant provenir de panneaux de cales. Les ´paves proviendraint-elles du Saint-Prosper ? Rien ne permet actuellement de l'affirmer. Rien, non plus, n'autorise à écarter cette tragique hypothèse.</blockquote>

<blockquote>Le Saint-Prosper, construit en 1920, jauge brut 4.300 tonneaux. Il est commandé par le capitaine Jules Langlois, qui habite près de Rouen, aux Houlme. Son chef méchanicien Guilloix est breton. Ces deux officiers naviguent depuis de longues années sur le Saint-Prosper. L'équipage se compose au total de 27 hommes. Pluisieurs parmi eux sont originaires de notre région et y ont leur domicile.</blockquote>

<blockquote>On comprend l'inquietude grandissante de leurs familles, partagée d'ailleurs par tous. Les armateurs de Saint-Prosper ne veulent point cependant abandonner tout espoir de recevoir de ses nouvelles et les heures passent, de plus en plus lourdes d'anxiété. On cherche à expliquer le silence du n vire et il n'est pas encore déraisonnable d'espérer que l'équipage, dans les pires conjetures, a put étre sauvé.<ref>"Journal de Rouen" (15/03/39). Arxiu Bureau Veritas.</ref></blockquote>

==Homenatge a les víctimes==

El 8 de març del 2009 es va celebrar a Roses un emotiu acte d'homenatge a les víctimes del naufragi, al qual van assistir una trentena de familiars.

<blockquote>Un monòlit al camí de ronda de Roses (Alt Empordà), a l'alçada de l'imponent far i de la punta de la Bateria, recorda des d'aquest dissabte els 27 tripulants del vaixell mercant francès 'Saint Prosper'. L'estela d'homenatge a les víctimes consisteix en una làmina d'acer corten que travessa perpendicularment el camí i acaba amb una obertura metàl·lica que enquadra el lloc exacte on reposa la nau, consta d'una inscripció bilingüe en català i francès, i incorpora un codi QR que permet rebre informació a l'instant des d'Internet de la història del 'Saint Prosper'.<ref>''[http://www.avui.cat/article/barcelona/55527/innovador/monolit/amb/codi/qr/recorda/victimes/lenfonsament/fa/anys/dun/vaixell/frances/roses.html Un innovador monòlit amb codi QR recorda les 27 víctimes de l'enfonsament fa 70 anys d'un vaixell francès a Roses]''. "Avui" (09/03/09)</ref></blockquote>

{{#ev:youtube|pNx7N1zKI6g}}

<videoflash>pNx7N1zKI6g</videoflash>

==Localització==

<googlemap version="0.9" lat="42.172564" lon="3.155479" width="350" height="350" controls="large">
42.178333, 3.198333
Naufragi del Saint-Prosper
</googlemap>

==Fitxa tècnica del Saint-Prosper==

*''Nom'': Saint-Prosper
*''Nom amb què és conegut a la zona'': Petroler
*''Activitat'': mercant
*''Tipus de vaixell'': vapor
*''Material de construcció'': acer
*''Data d'avarament'': 1920
*''Drassana'': William Gray & Co. Ltd. West Hartlepool (GB)
*''Eslora'': 106 m
*''Mànega'': 15 m
*''Calat'': 8,80 m
*''Tonatge'': 4.330 tn
*''Propulsió'': mecànica
*''Motor'': vapor de triple expansió amb caldera d'oli pesat. 515 NHP
*''Bandera / Port de matrícula'': francesa / Le Havre
*''Armador o propietari'': Société Navale de l'Ouest
*''Capità'': Jules Langlois
*''Tripulació / Núm. de víctimes'': 27 / 27
*''Càrrega'': 300 tones de petroli cru, en bidons
*''Armament'': - no -
*''Lloc del naufragi'': badia de Roses
*''Data del naufragi'': dimecres, 8-3-1939
*''Causa del naufragi'': mina submarina
*''Estat actual'': trencat en dos trossos
*''Profunditat'': 60 m<ref>''Naufragis a la mar de l'Alt Empordà''. Enric Trilla i Morató. 2007 Brau Edicions</ref>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://www.fgentili.net/stprosper.htm Plongée sur le ST PROSPER]. Informació i fotografies del Saint-Prosper.
* [http://www.tv-tregor.com/spip.php?article206 Saint Prosper, l’épitaphe sous la mer]. Vídeo sobre el naufragi del Saint-Prosper.
* [http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=593217&idseccio_PK=1049 La tumba del 'Saint Prosper']. "El Periódico" (08/03/09).
* [http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=13698 Roses homenatge el Saint Prosper amb emoció i noves tecnologies]. GironaNoticies.com (07/03/09).
* [http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030800_3_318734__Comarques-Roses-homenatja-victimes-Saint-Prosper-enfonsat-anys-badia Roses homenatja les víctimes del ´Saint Prosper´, enfonsat fa 70 anys a la badia]. "Diari de Girona" (08/03/09).

[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:El Mar]]

Ciutadella

2009-04-28T23:05:22Z

87.217.212.253:

Ciutadella

2009-04-28T22:32:56Z

87.217.212.253:

Ciutadella

2009-04-28T20:48:01Z

87.217.212.253:

Ciutadella

2009-04-28T20:46:07Z

87.217.212.253:

Ciutadella

2009-04-28T18:41:50Z

87.217.212.253:

Ciutadella

2009-04-28T17:58:07Z

87.217.212.253:

Ciutadella

2009-04-28T17:26:37Z

87.217.212.253:

Ciutadella

2009-04-28T16:58:52Z

87.217.212.253:

Ciutadella

2009-04-28T16:29:10Z

87.217.212.253: