https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=83.60.58.48Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]2026-04-30T21:39:08ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.23.11https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:50:08Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">2688629247212366059|330|260</videoflash><br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.<br />
* [http://www.fotolog.com/pepbolet/42080213 Cap Norfeu!]. Pepbolet. Fotolog.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:34:16Z<p>83.60.58.48: /* Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu */</p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">2688629247212366059|330|260</videoflash><br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:33:49Z<p>83.60.58.48: /* Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu */</p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|330|260</videoflash><br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:32:24Z<p>83.60.58.48: /* Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu */</p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">3A003395167829276545959|330|260</videoflash><br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:25:43Z<p>83.60.58.48: /* Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu */</p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">-2688629247212366059|330|260</videoflash><br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:25:06Z<p>83.60.58.48: /* Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu */</p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">003395167829276545959|330|260</videoflash><br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:20:47Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Vídeo de submarinisme al Cap Norfeu==<br />
<br />
<videoflash type="googlevideo">2688629247212366059|330|260</videoflash><br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:12:49Z<p>83.60.58.48: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.<br />
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/capnorfeu/indexc.htm El Gat de cap Norfeu]. Eulàlia Rodés. Mare Nostrum (02/05/98)<br />
* [http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=395579 Ruta Cap Norfeu]. Albert Valls. Wikiloc.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T15:02:38Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.<br />
* [http://www.tv3.cat/videos/239216451/Sortida-per-lAlt-Emporda Sortida per l'Alt Empordà]. TV3. Vídeos alacarta.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T14:58:26Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4676834 Y=521948<br />
* GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E<br />
* Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.24338888888889" lon="3.266027777777778" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.24338888888889, 3.266027777777778<br />
Cap Norfeu<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.<br />
* [http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/Ssanta_2004/Norfeu_2004/index.html Excursió pel camí de ronda de la cala Montjoi al cap Norfeu]. Amadeu Olivella.<br />
* [http://elmarge.blogspot.com/2008/05/rutes-vora-el-mar-ii-el-cap-norfeu.html Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu]. Xavier Sánchez i Torres. El Marge.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T14:47:28Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>El '''cap Norfeu''' està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jòncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, unes illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.<br />
<br />
És una reserva natural integral, terrestre i marina. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.<br />
<br />
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant.<br />
<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Norfeu Cap Norfeu]. Viquipèdia.</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T14:27:52Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>Reserva Natural Integral<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T14:27:18Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>Reserva Natural Integral<br />
<br />
<br />
==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del<br />
Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge<br />
de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas<br />
del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les<br />
singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades.<br />
<br />
Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures<br />
tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es<br />
poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran<br />
abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples<br />
propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment<br />
les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. <br />
<br />
En el mateix àmbit de la<br />
tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació<br />
amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt<br />
complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació<br />
d’una zona sotmesa a una tectònica complexa.<br />
<br />
La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica,<br />
incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques.<br />
També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat<br />
magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès).<br />
<br />
La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats<br />
clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Fisiografia i geologia==<br />
Aquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de<br />
l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un<br />
elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la<br />
península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent<br />
una direcció E-W. <br />
<br />
Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca<br />
de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig<br />
Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla<br />
de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que<br />
desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem<br />
oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en<br />
el seu tram final.<br />
<br />
En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus,<br />
que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels<br />
materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la<br />
península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la<br />
península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia<br />
d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades<br />
per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que<br />
possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen<br />
flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba<br />
afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta<br />
circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona<br />
es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.<br />
<br />
Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i<br />
possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els<br />
més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries<br />
de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa<br />
la seva diversitat de fàcies. <br />
<br />
La similitud de fàcies i proximitat<br />
suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de<br />
calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser<br />
equivalents de les calcaries càmbriques.<br />
Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del<br />
Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i<br />
conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques<br />
constitueix la base del Cambrià.<br />
<br />
<br />
==Paisatge físic i humà==<br />
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en<br />
un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització<br />
relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.<br />
<br />
Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el<br />
seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la<br />
canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap<br />
Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat,<br />
Cala Montjoi o Punta Farrera.<br />
<br />
Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la<br />
relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el<br />
mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable<br />
al foc ha substituït els conreus abandonats. <br />
<br />
Els elements històrico-culturals són<br />
els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer<br />
lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura<br />
del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una<br />
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en<br />
Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola.<br />
<br />
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la<br />
zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la<br />
Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els<br />
constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que<br />
baixa del Rec de la Cala Norfeu.<br />
<br />
==Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites==<br />
Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques.<br />
<br />
Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió<br />
estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries<br />
marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un<br />
dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres<br />
formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als<br />
espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars<br />
conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que<br />
l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.<br />
<br />
<br />
==Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç==<br />
Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat<br />
d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la<br />
península de Cap de Creus. <br />
<br />
Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu<br />
mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques,<br />
preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península<br />
de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. <br />
<br />
Des<br />
de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de<br />
carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de<br />
grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral<br />
càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com<br />
el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana<br />
sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic<br />
a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden<br />
assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la<br />
plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats<br />
també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en<br />
capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la<br />
part inferior del Rec.<br />
<br />
<br />
==Ús del sòl==<br />
Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es<br />
troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la<br />
construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat<br />
de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha<br />
sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a<br />
l’interior del dominis del Parc Natural.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és<br />
asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada<br />
permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés<br />
restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona.<br />
Aquesta pista arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i<br />
permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha<br />
moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que<br />
permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més<br />
recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels<br />
senders.<br />
<br />
<br />
<br />
==Bibliografia==GEOZONA 164 PALEOZOIC DEL CAP DE NORFEU<br />
* "Geozona 164. Paleozoic del Cap de Norfeu". Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Cap_NorfeuCap Norfeu2009-06-25T13:41:42Z<p>83.60.58.48: Pàgina nova, amb el contingut: «==Paleozoic del Cap de Norfeu== Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoi...».</p>
<hr />
<div>==Paleozoic del Cap de Norfeu==<br />
Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències<br />
de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat<br />
de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades,<br />
gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques<br />
amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. <br />
<br />
Intercalades<br />
en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques.<br />
Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de<br />
l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques<br />
pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de<br />
gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de<br />
l’orogènia herciniana.<br />
<br />
La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral<br />
singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la [[Punta Falconera]], formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu<br />
formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics,<br />
petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional<br />
interès geològic a tots els nivells.<br />
<br />
Geòtops inclosos a la geozona:<br />
<poem><br />
Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès<br />
Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella<br />
Puig La Morisca i pedreres de Montjoi<br />
Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites<br />
Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç<br />
Pla de la Guardiola<br />
</poem></div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Punta_FalconeraPunta Falconera2009-06-25T13:31:31Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: Paisatge natural]]<br />
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br />
<br />
La '''Punta Falconera''' és un dels paratges més emblemàtics del municipi de Roses. Té una superfície de 316.355,56 i un ampli tramat de camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional.<br />
<br />
Aquest cap és el punt més meridional de la península del cap de Creus i separa les dues costes de Roses: la badia de Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel cap Norfeu.<br />
<br />
S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus.<br />
<br />
El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de bunquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobressortien els canons.<br />
<br />
<blockquote>Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística.<ref>''[http://ca.wikipedia.org/wiki/Punta_Falconera Punta Falconera]''. Viquipèdia</ref></blockquote><br />
<br />
Des que el 2006 l'ajuntament de Roses va comprar la Punta Falconera<ref>''[http://www.3cat24.cat/noticia/110160/altres/Roses-comprara-la-punta-Falconera-que-es-convertira-en-la-porta-sud-del-cap-de-Creus Roses comprarà la punta Falconera, que es convertirà en la porta sud del cap de Creus]''. 3cat24.cat (15/02/06)</ref>, s'hi celebra un Aplec, a la primavera.<ref>''[http://www.giroque.com/activitat/13106/IV_Aplec_de_Punta_Falconera.html IV Aplec de Punta Falconera]. Giroquè? (07/06/09)</ref><ref>''[http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009053100_3_335385__Comarques-Roses-fara-multiples-activitats-lAplec-Punta-Falconera Roses farà múltiples activitats a l´Aplec de Punta Falconera]''. "Diari de Girona" (31/05/09)</ref><br />
<br />
<br />
==Geomorfologia==<br />
Els materials que són granodiorita han permès que la costa conservi <br />
tot el seu vigor degut a la seva major resistència a l’erosió. Els fronts <br />
exposats cap al sud-est presenten importants penya-segats que <br />
s’han desenvolupat a partir dels processos d’abrasió marina de tipus <br />
mecànic i es caracteritzen per presentar parets molt verticals que <br />
cauen directament al mar, creant un perfil litoral de pendent elevat i <br />
amb superfícies irregulars, on freqüentment es localitzen afloraments <br />
rocosos que en alguns casos arriben a emergir. <br />
<br />
<br />
==Hidrologia==<br />
És característica la presència de rieres de curt recorregut i pendent <br />
elevat, que desemboquen directament al mar, amb xarxes de <br />
drenatge molt poc desenvolupades i de règim torrencial.<br />
<br />
Existeix una font d’aigua dolça a l’Est de Cala Lledó, a ran de la <br />
costa, tot i que fora de l’àmbit territorial de Punta Falconera.<br />
<br />
<br />
==Medi biòtic==<br />
Punta Falconera es caracteritza per la presencia de pinedes de repoblació del pi blanc en brolles <br />
silicícoles i vegetació halófila dels penya-segats i del Rocam Litoral.<br />
<poem><br />
Habitats d’interès prioritari: <br />
- Penya-segat de les costes mediterrànies colonitzades per vegetació, amb ensopegues (Limonium spp)<br />
- Màquies i garrigues amb margalló, llentiscle, ullastre, de les contrades de terres calides.<br />
- Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Theros-Brachypodietalia) <br />
- Pinedes Mediterrànies.<br />
<br />
Poblacions nidificans d'espècies prioritaries: <br />
- Zona probable de nidificació de l’especie Budo budo i del Falco Peregrinus.<br />
- Zona de de cria potencial de l’especie Phalacrocorax desmaresti.<br />
- Àrea d’interès per a la nidificació de l’oreneta cua-rogenca.<br />
- Espècies presents a l’àrea com el rat-penat de ferradura.<br />
</poem><br />
<br />
<br />
==Immersions==<br />
La Punta Falconera té diversos punts d'immersió, que van des dels 14 metres, on podem contemplar un canó de cinc metres de llarg, d'una antiga bateria costanera, fins un descens per parets verticals fins a 30 metres, plenes de gorgònies. A partir d'aquí, baixem fins a 42 metres, bordejant per la dreta el massís de Falconera i arribant fins els 45 metres.<br />
<br />
Hi ha corall vermell, diferents tipus de gorgònies i, als 42 metres, colònies de llagostes.<br />
<br />
La part del nordoest és una immersió més suau, amb moltes coves en zones de 25/30 metres i es pot arribar fins als 47 metres a l'altre extrem del massís.<br />
<br />
Cal parar atenció als forts corrents ocasionals. És una immersió per a bussos amb nivell. També hi ha un gran tràfec de vaixells a l'estiu, que van des de l'interior de la Badia (Empúria Brava i Roses) fins al cap Nofreu.<br />
<br />
<br />
==Com arribar-hi==<br />
Punta Falconera queda a una distància aproximada de 5 Km del Nucli de Roses, i a poc menys d’ 1Km de <br />
la zona urbana de l’Almadrava. Per a accedir-hi de forma motoritzada hi trobem dos accessos: un, i el més directe, és seguint la carretera del Far de Roses que passa per Canyelles Petites i l’Almadrava. L’altre és seguint la carretera d’accés a les cales de Monjoi i Joncols, (antic camí de Roses a Cadaqués), prendre la desviació direcció sud que hi ha després de passar la Torre del Sastre. <br />
<br />
Per accedir-hi de forma pedestre, hi ha el camí de ronda que segueix la costa des de Roses Direcció al Cap de Creus.<br />
<br />
L'accés amb vehicles motoritzats a la zona d’actuació de Punta Falconera està prohibit .<br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
==Localització==<br />
<br />
===Coordenades===<br />
* UTM: X=4675593 Y=518058<br />
* GPS: 42° 13′ 56.33″ N 3° 13′ 7.84″ E<br />
* Decimals: Lat. 42.23231388888889 Lon. 3.2188444444444446<br />
<br />
<br />
===Mapa===<br />
<googlemap version="0.9" lat="42.23231388888889" lon="3.2188444444444446" width="350" height="350" controls="large"><br />
42.23231388888889, 3.2188444444444446<br />
Punta Falconera<br />
</googlemap><br />
<br />
<br />
==Enllaços==<br />
*[http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbpasoapaso/roques/index.htm Roques mítiques del cap de Creus]. Josep Mª Dacosta. Mare Nostrum.<br />
* [http://submarinisme.org/2009/03/punta-falconera-una-bonica-immersio-des.html Punta Falconera, una bonica immersió des de Roses]. Submarinisme.org (21/03/09)<br />
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta6.aspx Camí de Ronda 2]. Roses.cat<br />
* [http://www.aemuntanya.net/GERS/Falconera/Falconera.html La bateria de costa nº 8 de Punta Falconera]. Agrupació Excursionista Muntanya.<br />
* [http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=391172 Ruta Almadrava-Punta Falconera-Puig Rom]. Wikiloc.<br />
* [http://empordaguia.com/mostrar_article.php?article=100&tipus=descobertes%20a%20peu&PHPSESSID=a5b0f9dbf4bc36aba812a86e043712e6 De punta falconera a cala Montjoi]. Cristina Vila i Nino Blancafort. Empordà Guia.<br />
* [http://www.flickr.com/photos/catdvd/3451965509/ Punta Falconera]. Flickr.<br />
* [http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2806_3_217450__Comarques-Tancaran-lacces-Punta-Falconera-pels-vehicles-motor-abans-dacabar-lany Tancaran l´accés a Punta Falconera pels vehicles a motor abans d´acabar l´any]. Marc Estarriola. "Diari de Girona" (07/09/07)<br />
* [http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=12183 S'aprova l'enderroc dels edificis militars de Punta Falconera]. Gironanoticies.com (19/12/08)<br />
* [http://www.roses.cat/Arxius/Documents/Premsa/Falconera.pdf Estudi per a la concreció de l'ús públic del paratge natural de Punta Falconera]</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Corall_vermellCorall vermell2009-06-25T11:25:43Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>El '''corall vermell''', anomenat també or vermell, és abundant a l'extrem nord gironí, especialment a les Medes, l'Escala i el Cap de Creus. La seva pesca data de, com a mínim, els grecs i els romans. Com a curiositat, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Narcís_Monturiol Narcís Monturiol] va crear una societat a Figueres per a la pesca del corall i va ser aquesta la causa de la invenció del seu famós submarí, l'Ictini, per alleugerir les penalitats a què estaven sotmesos els pescadors de corall, com explica el periodista [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mañé_i_Flaquer Joan Mañé i Flaquer]:<br />
<br />
<blockquote>Encontrándose en Rosas, presenció la triste escena de sacar del mar, casi asfixiado á uno de los buzos que se ocupaban en la pesca de coral. La impresión qe le produjo aquel accidente, por desgracia sobrado frecuente en los que se dedican á aquella peligrosa industria, le decidió á dejar para más adelante lo de la máquina aérea y á ocuparse exclusivamente en la invención y construcción de un aparato que evitara aquellos peligros.<ref>"Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua". Narcís Monturiol. Barcelona 1891. Pròleg de Mañé i Flaquer</ref></blockquote><br />
<br />
<br />
==Què és el corall vermell==<br />
El corall vermell, de nom científic ''Corallium rubrum'' són esquelets de petits animals que creixen lentament en colònies i es ramifiquen en totes direcciones.<br />
<br />
<blockquote>Ens pot semblar estrany però el corall vermell (Corallium rubrum) és un animal carnívor que viu formant colònies, s'alimenta mitjançant la filtració de l'aigua d'animalons microscòpics (zooplàncton) que s'hi troben en suspensió i que no són aprofitats pels éssers vius que viuen a una fondària inferior. Esta format per pòlips blancs dotats amb vuit tentacles que "agafen" l'aliment i per porus (petits forats) que s'encarreguen de fer circular l'aigua (i els nutrients) pel sistema tubular de la colònia... la indústria de la joieria s'ha interessat sempre en el dur esquelet d'aquests animalons, de color vermell fosc i que creix molt lentament (3 a 5 mm. a l'any) i això ha ha estat determinant de la seva situació crítica.<ref>''[http://bloc.bielperello.com/post/72710 Corall vermell]. Biel Perelló</ref></blockquote><br />
<br />
<blockquote><poem>El corall vermell, cnidari, antozoari o coral·lari, és un pòlip que viu fixat ai substrat del fons marí i mitjançant segregacions calcifica un esquelet tubular anomenat políper, que està recobert d'una escorça orgànica amb infinitat d'orificis, on apareixen uns pòlips dotats de cavitat digestiva i vuit tentacles retràctils, que són capaços de retenir els nutrients de l'aigua.<br />
<br />
Es reprodueix per gemmació del pòlip matern, d'on neixen les larves que una vegada fecundades van a la deriva, fins a formar una nova colònia. El creixement de l’esquelet és lentíssim i depèn de paràmetres com la llum, la temperatura, els nutrients i la relació batimètrica.<br />
<br />
Per augmentar el diàmetre de la base, s'aplica una fórmula molt complexa, i per allargar-se 0,8 mm, li cal tot un any, segons afirmen uns biòlegs, opinió que no comparteixo en absolut, ja que les observacions apreciades en determinats trams superen amb escreix el cm.<br />
<br />
L’or vermell viu en calats compresos entre cinc i cent cinquanta metres, en ambients semifoscos de coves, baumes i penya-segats, especialment orientats a migdia i a tramuntana.<br />
<br />
Segons J.E.Lafa, la composició química de l’esquelet coral·lígen és de 86,97% de carbonat de calci, 6,70% de carbonat de magnesi, 1,23% de sulfat de calci, 1,70% d'òxid de ferro, 1,60% de fosfats, 1,25% de substàncies orgàniques i el 0,25% restant, d'aigua.<br />
<br />
El corall no es pot considerar un endemisme mediterrani, ja que s'ha pescat a la zona atlàntica del Marroc, cap Verd i l'Algarbe. Al Mare Nostrum apareix al litoral nord de Mallorca, d'Eivissa i Menorca, així com als illots de Columbretes, Alborà, Provença, Còrsega, Sicília i Sardenya.<br />
<br />
Darrerament també s'extreu de l'Adriàtic, certes illes gregues i riba del Magreb.<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==La pesca del corall vermell==<br />
Ja els grecs i romans pescaven corall vermell a les costes gironines, a pocs metres de la superfície, en busseig lluire. Es conserven documents que mostren que l'abat de Sant Pere de Rodes se n'atorgava el privilegi del control i cobrament de delmes.<br />
<br />
<blockquote><poem>Als segles XIII i XIV, gairebé tot el corall extret del Mediterrani era en aigües catalanes. Un document del 1578 cita un cas interessant: un tal Jaume Ferrer, administrador del comte d’Empúries, en venia la concessió al cadaquesenc Joan Milsecs, per 300 lliures barceloneses, part en metàl·lic, i l'altra a canvi d'una esclava musulmana.<br />
<br />
En aquesta època, es pescava amb corallera; un estri de pedra o de plom amb sengles forats, on s'encreuaven dues fustes que mantenien oberta una xarxa en forma de bossa. L’enginy s'arrossegava pel fons des d'un llagut, arrencant tot el que trobava, una part la retenia al filat i la resta es perdia inexorablement. També existien models sofisticats, amb participació de diverses embarcacions i l'ajut de submarinistes que dirigien les operacions des del fons.<br />
<br />
Entre 1843 i 1844, la duana de Cadaqués exportava 1.339 lliures de corall a les Amèriques. A finals del mateix segle, un bus grec s'establia a la vila cadaquesenca per dedicar-se a la seva explotació. Baixava amb un pesat equip clàssic per recol·lectar el vermell organisme emprant un sac i piqueta, amb una mecànica semblant a la pesca d'esponges.<br />
<br />
D'ençà el 1940, amb la introducció de l'escafandre autònom, els bussos se submergien sense cap lligam a la superfície, dotats de gran mobilitat i cercant els millors exemplars; entre les anfractuositats i escletxes marines.<br />
<br />
Els pioners empordanesos dels anys cinquanta deixaven llurs feines pel corall, sense coneixements previs, ni profundímetre, rellotge o taules. El mal de cap indicava la profunditat, la reserva, el temps i l'esgotament de l'aire, el final de la descompressió. Els accidents i morts eren inferiors als que la imprudència faria preveure. Quan en Cousteau i l'Admetlla anunciaven rècords mundials, amb el suport de la tècnica, la marina i els submarins, ells els igualaven anònimament, sense pena ni glòria.<br />
<br />
Des dels anys cinquanta que s'extreu corall amb escafandre del cap de Creus; actualment encara una quinzena de cabussadors s'hi dediquen. En determinades etapes, les concessions superaven els trenta individus.<br />
<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Usos del corall vermell==<br />
Antigament se li atribuïen propietas medicinals, contra l'epilèpsia, la càries o la impotència. Servia també com a ornamentació.<br />
<br />
<blockquote><poem>Se sap del cert que en el Paleolític Tardà s'usava aquest animal marí per a manufacturar objectes d'ornamentació; bona mostra d'això són les troballes fetes fa uns anys en un assentament de Chamblandes, prop del llac Lemand (Suïssa) i a Würtemberg (Alemanya). També es tenen notícies que cap al 4000 aC. s'havien entregat com a ofrena peixos, corall i perles a l'emperador xinès Yu, la qual cosa deixa entreveure que en aquella època ja hi havia gent que feia tasques de bus, si més no. <br />
<br />
D'altra banda es té el testimoniatge de viatgers al Nou Món que parlen de les dones dels indis fueguinos, a Tierra de Fuego, que pescaven crustacis en èpoques remotes. Són dignes de mencionar els gravats assiris de l'època del rei Assur‐Nassir‐Pal on apareixen homes capbussant‐se amb odres fets amb bufetes d'animals en un dels llacs dels seus jardins; o les referències sobre el corall que apareixen en escrits d'Aristòtil dins els seus Problemata; o els mateixos Heròdot, Plutarc, Plini, Vegetius, la Ilíada Metamorfosi d'Homer, la d'Ovídi... i tants altres clàssics de la Grècia Antiga que parlen d'aquells homes que feien recerques sota la superfície del mar.<br />
<br />
La ciència mèdica l'usava per tractar mals d'estómac, caries dentals i fins i tot epilèpsies i hemorràgies. Un text medieval diu que "corrige las blancas purgaciones de las mugeres (...); deffeca las llagas putridas de la boca". Els apotecaris, per la seva part, en feien pocions barrejant‐lo amb aigua o esperits de diverses menes. En canvi, és utilitzat senzillament com a element màgic quan es tractava d'allunyar les influències del diable, o bé per fer marxar els esperits malèfics de les necròpolis romanes, segons apunta algun estudiós, o com a amulet protector contra perills i desgràcies. <br />
<br />
Més tard, amb l'arribada del cristianisme, el corall passarà a ser un símbol de bona sort. Un bon exemple el podem trobar en moltes iconografies de l'època, on podem veure amulets penjats del coll de les figures que apareixen en alguns retaules.<ref>''[http://www.webverd.com/fotobloc/historia_mite_corall_revista_girona.pdf La història i el mite del corall a la Mediterrània]''. Revista de Girona. Núm. 188. Maig-Juny 1998</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<blockquote>Algunes civilitzacions encara adornen els seus morts amb penjolls de corall, li esmenten efectes màgics o l'aprofiten com a amulet. No obstant, l'aspecte ornamental es el predominant. Emprat en joieria, les millors peces obtingudes poden superar el milió de pessetes per quilo. Els artesans el tallen amb fins discos de diamants, el treballen amb eines minúscules fins aconseguir una gran lluïssor i finura amb una tècnica secreta, només transmesa oralment entre les generacions.<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></blockquote><br />
<br />
<br />
==Perills==<br />
El corall vermell s'ha vist tradicionalment afectat per l'acció de les arts de pesca, sobretot les il.legals, com la barra italiana o la creu de Sant Andreu. També pels furtius i la sobrepesca. A això cal afegir els efectes del canvi climàtic, que ha alterat la temperatura i composició química de l'aigua, provocant malalties a les colònies de coralls. La contaminació marina i activitats humanes com la navegació i el busseig són també enemics dels coralls.<br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corall_vermell Corall vermell]. Viquipèdia.<br />
* [http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/rojoc.htm Corall]. Mare Nostrum.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: La badia i mar obert]]<br />
[[Categoria: El regne vegetal]]</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Corall_vermellCorall vermell2009-06-25T11:24:56Z<p>83.60.58.48: </p>
<hr />
<div>El '''corall vermell''', anomenat també or vermell, és abundant a l'extrem nord gironí, especialment a les Medes, l'Escala i el Cap de Creus. La seva pesca data de, com a mínim, els grecs i els romans. Com a curiositat, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Narcís_Monturiol Narcís Monturiol] va crear una societat a Figueres per a la pesca del corall i va ser aquesta la causa de la invenció del seu famós submarí, l'Ictini, per alleugerir les penalitats a què estaven sotmesos els pescadors de corall, com explica el periodista [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mañé_i_Flaquer Joan Mañé i Flaquer]:<br />
<br />
<blockquote>Encontrándose en Rosas, presenció la triste escena de sacar del mar, casi asfixiado á uno de los buzos que se ocupaban en la pesca de coral. La impresión qe le produjo aquel accidente, por desgracia sobrado frecuente en los que se dedican á aquella peligrosa industria, le decidió á dejar para más adelante lo de la máquina aérea y á ocuparse exclusivamente en la invención y construcción de un aparato que evitara aquellos peligros.<ref>"Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua". Narcís Monturiol. Barcelona 1891. Pròleg de Mañé i Flaquer</ref></blockquote><br />
<br />
<br />
==Què és el corall vermell==<br />
El corall vermell, de nom científic ''Corallium rubrum'' són esquelets de petits animals que creixen lentament en colònies i es ramifiquen en totes direcciones.<br />
<br />
<blockquote>Ens pot semblar estrany però el corall vermell (Corallium rubrum) és un animal carnívor que viu formant colònies, s'alimenta mitjançant la filtració de l'aigua d'animalons microscòpics (zooplàncton) que s'hi troben en suspensió i que no són aprofitats pels éssers vius que viuen a una fondària inferior. Esta format per pòlips blancs dotats amb vuit tentacles que "agafen" l'aliment i per porus (petits forats) que s'encarreguen de fer circular l'aigua (i els nutrients) pel sistema tubular de la colònia... la indústria de la joieria s'ha interessat sempre en el dur esquelet d'aquests animalons, de color vermell fosc i que creix molt lentament (3 a 5 mm. a l'any) i això ha ha estat determinant de la seva situació crítica.<ref>''[http://bloc.bielperello.com/post/72710 Corall vermell]. Biel Perelló</ref></blockquote><br />
<br />
<blockquote><poem>El corall vermell, cnidari, antozoari o coral·lari, és un pòlip que viu fixat ai substrat del fons marí i mitjançant segregacions calcifica un esquelet tubular anomenat políper, que està recobert d'una escorça orgànica amb infinitat d'orificis, on apareixen uns pòlips dotats de cavitat digestiva i vuit tentacles retràctils, que són capaços de retenir els nutrients de l'aigua.<br />
<br />
Es reprodueix per gemmació del pòlip matern, d'on neixen les larves que una vegada fecundades van a la deriva, fins a formar una nova colònia. El creixement de l’esquelet és lentíssim i depèn de paràmetres com la llum, la temperatura, els nutrients i la relació batimètrica.<br />
<br />
Per augmentar el diàmetre de la base, s'aplica una fórmula molt complexa, i per allargar-se 0,8 mm, li cal tot un any, segons afirmen uns biòlegs, opinió que no comparteixo en absolut, ja que les observacions apreciades en determinats trams superen amb escreix el cm.<br />
<br />
L’or vermell viu en calats compresos entre cinc i cent cinquanta metres, en ambients semifoscos de coves, baumes i penya-segats, especialment orientats a migdia i a tramuntana.<br />
<br />
Segons J.E.Lafa, la composició química de l’esquelet coral·lígen és de 86,97% de carbonat de calci, 6,70% de carbonat de magnesi, 1,23% de sulfat de calci, 1,70% d'òxid de ferro, 1,60% de fosfats, 1,25% de substàncies orgàniques i el 0,25% restant, d'aigua.<br />
<br />
El corall no es pot considerar un endemisme mediterrani, ja que s'ha pescat a la zona atlàntica del Marroc, cap Verd i l'Algarbe. Al Mare Nostrum apareix al litoral nord de Mallorca, d'Eivissa i Menorca, així com als illots de Columbretes, Alborà, Provença, Còrsega, Sicília i Sardenya.<br />
<br />
Darrerament també s'extreu de l'Adriàtic, certes illes gregues i riba del Magreb.<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==La pesca del corall vermell==<br />
Ja els grecs i romans pescaven corall vermell a les costes gironines, a pocs metres de la superfície, en busseig lluire. Es conserven documents que mostren que l'abat de Sant Pere de Rodes se n'atorgava el privilegi del control i cobrament de delmes.<br />
<br />
<blockquote><poem>Als segles XIII i XIV, gairebé tot el corall extret del Mediterrani era en aigües catalanes. Un document del 1578 cita un cas interessant: un tal Jaume Ferrer, administrador del comte d’Empúries, en venia la concessió al cadaquesenc Joan Milsecs, per 300 lliures barceloneses, part en metàl·lic, i l'altra a canvi d'una esclava musulmana.<br />
<br />
En aquesta època, es pescava amb corallera; un estri de pedra o de plom amb sengles forats, on s'encreuaven dues fustes que mantenien oberta una xarxa en forma de bossa. L’enginy s'arrossegava pel fons des d'un llagut, arrencant tot el que trobava, una part la retenia al filat i la resta es perdia inexorablement. També existien models sofisticats, amb participació de diverses embarcacions i l'ajut de submarinistes que dirigien les operacions des del fons.<br />
<br />
Entre 1843 i 1844, la duana de Cadaqués exportava 1.339 lliures de corall a les Amèriques. A finals del mateix segle, un bus grec s'establia a la vila cadaquesenca per dedicar-se a la seva explotació. Baixava amb un pesat equip clàssic per recol·lectar el vermell organisme emprant un sac i piqueta, amb una mecànica semblant a la pesca d'esponges.<br />
<br />
D'ençà el 1940, amb la introducció de l'escafandre autònom, els bussos se submergien sense cap lligam a la superfície, dotats de gran mobilitat i cercant els millors exemplars; entre les anfractuositats i escletxes marines.<br />
<br />
Els pioners empordanesos dels anys cinquanta deixaven llurs feines pel corall, sense coneixements previs, ni profundímetre, rellotge o taules. El mal de cap indicava la profunditat, la reserva, el temps i l'esgotament de l'aire, el final de la descompressió. Els accidents i morts eren inferiors als que la imprudència faria preveure. Quan en Cousteau i l'Admetlla anunciaven rècords mundials, amb el suport de la tècnica, la marina i els submarins, ells els igualaven anònimament, sense pena ni glòria.<br />
<br />
Des dels anys cinquanta que s'extreu corall amb escafandre del cap de Creus; actualment encara una quinzena de cabussadors s'hi dediquen. En determinades etapes, les concessions superaven els trenta individus.<br />
<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Usos del corall vermell==<br />
Antigament se li atribuïen propietas medicinals, contra l'epilèpsia, la càries o la impotència. Servia també com a ornamentació.<br />
<br />
<blockquote><poem>Se sap del cert que en el Paleolític Tardà s'usava aquest animal marí per a manufacturar objectes d'ornamentació; bona mostra d'això són les troballes fetes fa uns anys en un assentament de Chamblandes, prop del llac Lemand (Suïssa) i a Würtemberg (Alemanya). També es tenen notícies que cap al 4000 aC. s'havien entregat com a ofrena peixos, corall i perles a l'emperador xinès Yu, la qual cosa deixa entreveure que en aquella època ja hi havia gent que feia tasques de bus, si més no. <br />
<br />
D'altra banda es té el testimoniatge de viatgers al Nou Món que parlen de les dones dels indis fueguinos, a Tierra de Fuego, que pescaven crustacis en èpoques remotes. Són dignes de mencionar els gravats assiris de l'època del rei Assur‐Nassir‐Pal on apareixen homes capbussant‐se amb odres fets amb bufetes d'animals en un dels llacs dels seus jardins; o les referències sobre el corall que apareixen en escrits d'Aristòtil dins els seus Problemata; o els mateixos Heròdot, Plutarc, Plini, Vegetius, la Ilíada Metamorfosi d'Homer, la d'Ovídi... i tants altres clàssics de la Grècia Antiga que parlen d'aquells homes que feien recerques sota la superfície del mar.<br />
<br />
La ciència mèdica l'usava per tractar mals d'estómac, caries dentals i fins i tot epilèpsies i hemorràgies. Un text medieval diu que "corrige las blancas purgaciones de las mugeres (...); deffeca las llagas putridas de la boca". Els apotecaris, per la seva part, en feien pocions barrejant‐lo amb aigua o esperits de diverses menes. En canvi, és utilitzat senzillament com a element màgic quan es tractava d'allunyar les influències del diable, o bé per fer marxar els esperits malèfics de les necròpolis romanes, segons apunta algun estudiós, o com a amulet protector contra perills i desgràcies. <br />
<br />
Més tard, amb l'arribada del cristianisme, el corall passarà a ser un símbol de bona sort. Un bon exemple el podem trobar en moltes iconografies de l'època, on podem veure amulets penjats del coll de les figures que apareixen en alguns retaules.<ref>''[http://www.webverd.com/fotobloc/historia_mite_corall_revista_girona.pdf La història i el mite del corall a la Mediterrània]''. Revista de Girona. Núm. 188. Maig-Juny 1998</ref></poem><blockquote><br />
<br />
<blockquote>Algunes civilitzacions encara adornen els seus morts amb penjolls de corall, li esmenten efectes màgics o l'aprofiten com a amulet. No obstant, l'aspecte ornamental es el predominant. Emprat en joieria, les millors peces obtingudes poden superar el milió de pessetes per quilo. Els artesans el tallen amb fins discos de diamants, el treballen amb eines minúscules fins aconseguir una gran lluïssor i finura amb una tècnica secreta, només transmesa oralment entre les generacions.<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></blockquote><br />
<br />
<br />
==Perills==<br />
El corall vermell s'ha vist tradicionalment afectat per l'acció de les arts de pesca, sobretot les il.legals, com la barra italiana o la creu de Sant Andreu. També pels furtius i la sobrepesca. A això cal afegir els efectes del canvi climàtic, que ha alterat la temperatura i composició química de l'aigua, provocant malalties a les colònies de coralls. La contaminació marina i activitats humanes com la navegació i el busseig són també enemics dels coralls.<br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corall_vermell Corall vermell]. Viquipèdia.<br />
* [http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/rojoc.htm Corall]. Mare Nostrum.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: La badia i mar obert]]<br />
[[Categoria: El regne vegetal]]</div>83.60.58.48https://rosespedia.cat/index.php?title=Corall_vermellCorall vermell2009-06-25T11:23:55Z<p>83.60.58.48: Pàgina nova, amb el contingut: «El '''corall vermell''', anomenat també or vermell, és abundant a l'extrem nord gironí, especialment a les Medes, l'Escala i el Cap de Creus. La seva pesca da...».</p>
<hr />
<div>El '''corall vermell''', anomenat també or vermell, és abundant a l'extrem nord gironí, especialment a les Medes, l'Escala i el Cap de Creus. La seva pesca data de, com a mínim, els grecs i els romans. Com a curiositat, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Narcís_Monturiol Narcís Monturiol] va crear una societat a Figueres per a la pesca del corall i va ser aquesta la causa de la invenció del seu famós submarí, l'Ictini, per alleugerir les penalitats a què estaven sotmesos els pescadors de corall, com explica el periodista [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mañé_i_Flaquer Joan Mañé i Flaquer]:<br />
<br />
<blockquote>Encontrándose en Rosas, presenció la triste escena de sacar del mar, casi asfixiado á uno de los buzos que se ocupaban en la pesca de coral. La impresión qe le produjo aquel accidente, por desgracia sobrado frecuente en los que se dedican á aquella peligrosa industria, le decidió á dejar para más adelante lo de la máquina aérea y á ocuparse exclusivamente en la invención y construcción de un aparato que evitara aquellos peligros.<ref>"Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua". Narcís Monturiol. Barcelona 1891. Pròleg de Mañé i Flaquer</ref></blockquote><br />
<br />
<br />
==Què és el corall vermell==<br />
El corall vermell, de nom científic ''Corallium rubrum'' són esquelets de petits animals que creixen lentament en colònies i es ramifiquen en totes direcciones.<br />
<br />
<blockquote>Ens pot semblar estrany però el corall vermell (Corallium rubrum) és un animal carnívor que viu formant colònies, s'alimenta mitjançant la filtració de l'aigua d'animalons microscòpics (zooplàncton) que s'hi troben en suspensió i que no són aprofitats pels éssers vius que viuen a una fondària inferior. Esta format per pòlips blancs dotats amb vuit tentacles que "agafen" l'aliment i per porus (petits forats) que s'encarreguen de fer circular l'aigua (i els nutrients) pel sistema tubular de la colònia... la indústria de la joieria s'ha interessat sempre en el dur esquelet d'aquests animalons, de color vermell fosc i que creix molt lentament (3 a 5 mm. a l'any) i això ha ha estat determinant de la seva situació crítica.<ref>''[http://bloc.bielperello.com/post/72710 Corall vermell]. Biel Perelló</ref></blockquote><br />
<br />
<blockquote><poem>El corall vermell, cnidari, antozoari o coral·lari, és un pòlip que viu fixat ai substrat del fons marí i mitjançant segregacions calcifica un esquelet tubular anomenat políper, que està recobert d'una escorça orgànica amb infinitat d'orificis, on apareixen uns pòlips dotats de cavitat digestiva i vuit tentacles retràctils, que són capaços de retenir els nutrients de l'aigua.<br />
<br />
Es reprodueix per gemmació del pòlip matern, d'on neixen les larves que una vegada fecundades van a la deriva, fins a formar una nova colònia. El creixement de l’esquelet és lentíssim i depèn de paràmetres com la llum, la temperatura, els nutrients i la relació batimètrica.<br />
<br />
Per augmentar el diàmetre de la base, s'aplica una fórmula molt complexa, i per allargar-se 0,8 mm, li cal tot un any, segons afirmen uns biòlegs, opinió que no comparteixo en absolut, ja que les observacions apreciades en determinats trams superen amb escreix el cm.<br />
<br />
L’or vermell viu en calats compresos entre cinc i cent cinquanta metres, en ambients semifoscos de coves, baumes i penya-segats, especialment orientats a migdia i a tramuntana.<br />
<br />
Segons J.E.Lafa, la composició química de l’esquelet coral·lígen és de 86,97% de carbonat de calci, 6,70% de carbonat de magnesi, 1,23% de sulfat de calci, 1,70% d'òxid de ferro, 1,60% de fosfats, 1,25% de substàncies orgàniques i el 0,25% restant, d'aigua.<br />
<br />
El corall no es pot considerar un endemisme mediterrani, ja que s'ha pescat a la zona atlàntica del Marroc, cap Verd i l'Algarbe. Al Mare Nostrum apareix al litoral nord de Mallorca, d'Eivissa i Menorca, així com als illots de Columbretes, Alborà, Provença, Còrsega, Sicília i Sardenya.<br />
<br />
Darrerament també s'extreu de l'Adriàtic, certes illes gregues i riba del Magreb.<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==La pesca del corall vermell==<br />
Ja els grecs i romans pescaven corall vermell a les costes gironines, a pocs metres de la superfície, en busseig lluire. Es conserven documents que mostren que l'abat de Sant Pere de Rodes se n'atorgava el privilegi del control i cobrament de delmes.<br />
<br />
<blockquote><poem>Als segles XIII i XIV, gairebé tot el corall extret del Mediterrani era en aigües catalanes. Un document del 1578 cita un cas interessant: un tal Jaume Ferrer, administrador del comte d’Empúries, en venia la concessió al cadaquesenc Joan Milsecs, per 300 lliures barceloneses, part en metàl·lic, i l'altra a canvi d'una esclava musulmana.<br />
<br />
En aquesta època, es pescava amb corallera; un estri de pedra o de plom amb sengles forats, on s'encreuaven dues fustes que mantenien oberta una xarxa en forma de bossa. L’enginy s'arrossegava pel fons des d'un llagut, arrencant tot el que trobava, una part la retenia al filat i la resta es perdia inexorablement. També existien models sofisticats, amb participació de diverses embarcacions i l'ajut de submarinistes que dirigien les operacions des del fons.<br />
<br />
Entre 1843 i 1844, la duana de Cadaqués exportava 1.339 lliures de corall a les Amèriques. A finals del mateix segle, un bus grec s'establia a la vila cadaquesenca per dedicar-se a la seva explotació. Baixava amb un pesat equip clàssic per recol·lectar el vermell organisme emprant un sac i piqueta, amb una mecànica semblant a la pesca d'esponges.<br />
<br />
D'ençà el 1940, amb la introducció de l'escafandre autònom, els bussos se submergien sense cap lligam a la superfície, dotats de gran mobilitat i cercant els millors exemplars; entre les anfractuositats i escletxes marines.<br />
<br />
Els pioners empordanesos dels anys cinquanta deixaven llurs feines pel corall, sense coneixements previs, ni profundímetre, rellotge o taules. El mal de cap indicava la profunditat, la reserva, el temps i l'esgotament de l'aire, el final de la descompressió. Els accidents i morts eren inferiors als que la imprudència faria preveure. Quan en Cousteau i l'Admetlla anunciaven rècords mundials, amb el suport de la tècnica, la marina i els submarins, ells els igualaven anònimament, sense pena ni glòria.<br />
<br />
Des dels anys cinquanta que s'extreu corall amb escafandre del cap de Creus; actualment encara una quinzena de cabussadors s'hi dediquen. En determinades etapes, les concessions superaven els trenta individus.<br />
<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Usos del corall vermell==<br />
Antigament se li atribuïen propietas medicinals, contra l'epilèpsia, la càries o la impotència. Servia també com a ornamentació.<br />
<br />
<blockquote><poem>Se sap del cert que en el Paleolític Tardà s'usava aquest animal marí per a manufacturar objectes d'ornamentació; bona mostra d'això són les troballes fetes fa uns anys en un assentament de Chamblandes, prop del llac Lemand (Suïssa) i a Würtemberg (Alemanya). També es tenen notícies que cap al 4000 aC. s'havien entregat com a ofrena peixos, corall i perles a l'emperador xinès Yu, la qual cosa deixa entreveure que en aquella època ja hi havia gent que feia tasques de bus, si més no. <br />
<br />
D'altra banda es té el testimoniatge de viatgers al Nou Món que parlen de les dones dels indis fueguinos, a Tierra de Fuego, que pescaven crustacis en èpoques remotes. Són dignes de mencionar els gravats assiris de l'època del rei Assur‐Nassir‐Pal on apareixen homes capbussant‐se amb odres fets amb bufetes d'animals en un dels llacs dels seus jardins; o les referències sobre el corall que apareixen en escrits d'Aristòtil dins els seus Problemata; o els mateixos Heròdot, Plutarc, Plini, Vegetius, la Ilíada Metamorfosi d'Homer, la d'Ovídi... i tants altres clàssics de la Grècia Antiga que parlen d'aquells homes que feien recerques sota la superfície del mar.<br />
<br />
La ciència mèdica l'usava per tractar mals d'estómac, caries dentals i fins i tot epilèpsies i hemorràgies. Un text medieval diu que "corrige las blancas purgaciones de las mugeres (...); deffeca las llagas putridas de la boca". Els apotecaris, per la seva part, en feien pocions barrejant‐lo amb aigua o esperits de diverses menes. En canvi, és utilitzat senzillament com a element màgic quan es tractava d'allunyar les influències del diable, o bé per fer marxar els esperits malèfics de les necròpolis romanes, segons apunta algun estudiós, o com a amulet protector contra perills i desgràcies. <br />
<br />
Més tard, amb l'arribada del cristianisme, el corall passarà a ser un símbol de bona sort. Un bon exemple el podem trobar en moltes iconografies de l'època, on podem veure amulets penjats del coll de les figures que apareixen en alguns retaules.<ref>''[http://www.webverd.com/fotobloc/historia_mite_corall_revista_girona.pdf La història i el mite del corall a la Mediterrània]''. Revista de Girona. Núm. 188. Maig-Juny 1998</ref></poem><blockquote><br />
<br />
<blockquote>Algunes civilitzacions encara adornen els seus morts amb penjolls de corall, li esmenten efectes màgics o l'aprofiten com a amulet. No obstant, l'aspecte ornamental es el predominant. Emprat en joieria, les millors peces obtingudes poden superar el milió de pessetes per quilo. Els artesans el tallen amb fins discos de diamants, el treballen amb eines minúscules fins aconseguir una gran lluïssor i finura amb una tècnica secreta, només transmesa oralment entre les generacions.<ref>''[http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/catalunya/index.htm El corall a Catalunya]''. Arnald Plujà i Canals. Mare Nostrum</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Perills==<br />
El corall vermell s'ha vist tradicionalment afectat per l'acció de les arts de pesca, sobretot les il.legals, com la barra italiana o la creu de Sant Andreu. També pels furtius i la sobrepesca. A això cal afegir els efectes del canvi climàtic, que ha alterat la temperatura i composició química de l'aigua, provocant malalties a les colònies de coralls. La contaminació marina i activitats humanes com la navegació i el busseig són també enemics dels coralls.<br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corall_vermell Corall vermell]. Viquipèdia.<br />
* [http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corales/rojoc.htm Corall]. Mare Nostrum.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: La badia i mar obert]]<br />
[[Categoria: El regne vegetal]]</div>83.60.58.48