https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=83.57.187.15 2026-04-30T06:25:28Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.23.11 https://rosespedia.cat/index.php?title=Tomba_del_General 2009-07-07T11:18:48Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>La cista de la '''Tomba del General''', anomenada també Megàlit del Coll de Fitor, està situada en terreny planer, a la vora de l'antic camí dit &quot;dels francesos&quot;, al coll de l'Alseda, entre el puig Marés i el puig de la Malaterra. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Data del 4000-3500 a.C.<br /> <br /> És una cista de planta rectangular proveïda d’un túmul artificial de tendència circular amb peristàlit de blocs ajaguts, molt erosionat. Actualment la cista presenta una cambra formada per 6 lloses de pissarra i hi manca la llosa frontal. Les lloses de coberta en origen estaven disposades en esquena d'ase i mantenien una alçada regular. <br /> <br /> Actualment, el que es veu no és la coberta original, les tres lloses que cobreixen la cista no es troben en la seva posició original ja que varen ser ressituades després de la darrera intervenció arqueològica, l'any 1987. Les mides internes de la cambra són 1,95 m de llarg, per 0’62 m d’ample, per 0’80 m d’altura màxima. La cambra era rectangular llarga i formava un reciente tancat. Devia d'estar formada per cinc suports laterals llargs i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, potser era una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària.<br /> <br /> El túmul és de forma circular que conserva uns 25 cm del metre original d'alçada. Estava format per lloses de pissarra més algun bloc de quars, tot lligat amb terra. Al costat dret del perímetre extern es conserven restes del peristàlit:són unes grans lloses de pissarra que devien formar la base d'un mur de pedra seca.<br /> <br /> Durant l'excavació es va observar que la cista estava subdividida en dues caixes i contenia un disc de pissarra, en posició horitzontal, al mig de la cambra.<br /> <br /> Sobre unes roques a tocar el megàlit han estat identificades algunes inscultures.<br /> <br /> Cista perifèrica, situada a la carena del NE, que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.<br /> <br /> La primera notícia d'aquesta cista la donaren Pere de Palol i Miquel Oliva que, l'any 1946, acompanyats de Francesc Riuró, l'excavaren i li van donar el nom de &quot;megàlit del Coll de Fitó&quot;. A principis dels anys 70 fou redescoberta per Joan Ortensi i Berta, veí de Roses, que s'hi referia sempre com a Tomba del General.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> *''' UTM''': X=4679350 Y=517180<br /> * '''GPS''': 42° 15.97' N 3° 12.499' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.266165783124094 Lon. 3.2083140921218556<br /> <br /> <br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.266165783124094&quot; lon=&quot;3.2083140921218556&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.266165783124094, 3.2083140921218556<br /> Tomba del General<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns 2 km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Passarem a tocar la cista del Pla de les Gates (uns 25 metres a la dreta), però cal seguir uns 375 metres fins que trobem la cista de la Tomba del General, uns 20 metres a la dreta del camí.<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> B. Protecció bàsica.<br /> <br /> Objectes de protecció:<br /> * Lloses de la cambra conservades &quot;in situ&quot;.<br /> * Tipologia i mides de les lloses de coberta de la cista.<br /> * Entorn immediat a l'element.<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà].<br /> * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.<br /> * [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm El megalitisme a Serra de Rodes - Cap de Creus].<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Roca_de_Puig_Alt 2009-07-07T11:17:53Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>Aflorament natural d'esquist que forma una superfície d'una mica més d'un metre quadrat amb un lleu pendent. Està situada en un terreny planer entre el puig de Pení i el puig Rodó, a uns 100 metres al nordoest del pas del Llop. Data del 4000-2000 a.C.<br /> <br /> Aquesta llosa de pissarra de superfície llisa presenta unes inscultures gravades en forma de creu, reguerons i cassoletes de diferents mides que formen unes alineacions més o menys regulars. També se n'observen dues en forma d' U. Al costat de tramuntana de la composició es localitzen sis petites cassoletes. Els gravats es disposen al voltant d'un gran reticulat central que queda encerclat per signes cruciformes i cassoletes aïllades. En total són 14 cassoletes aïllades i 45 cruciformes simples. No són gravats gaire profunds.<br /> <br /> A uns 20 metres a ponent, en un altre aflorament, hi ha una gran cassoleta circular. I també tot al voltant d'aquest llosa hi ha altres cavitats de mides i formes heterogènies distribuides de forma irregular que podrien tenir un origen natural però retocades.<br /> <br /> El conjunt, de grans dimensions, té forma rectangular i fa uns 5 metres de llarg per 3 d'ample. <br /> <br /> Són manifestacions pròpies de la cultura megalítica que enllaçen amb la zona megalítica de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó)<br /> <br /> La roca fou descoberta pel geòleg Carles Roqué el 1998.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> *''' UTM''': X=4680100 Y=519150<br /> * '''GPS''': 42° 16.372' N 3° 13.934' E<br /> * '''Decimal''': Lat.42.27287453683145 Lon. 3.23222570963671<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.27287453683145&quot; lon=&quot;3.23222570963671&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.27287453683145, 3.23222570963671<br /> Roca de Puig Alt<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Per la carretera de Roses a Cadaqués i al Port de la Selva cal desviar-se a la dreta per una pista que, en direcció sud, ens porta al Puig Alt al cap de 1.875 metres. Es deixa el cotxe en un revolt, a les envistes del puig, arran de la necròpolis tumulària del Bronze Final. Uns 150 metres a l'est d'aquestes tombes trobem una gran llosa de pissarra, on hi ha els gravats.<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> A. Protecció integral.<br /> <br /> Objectes de protecció:<br /> * Suport petri de l'element.<br /> * Representacions gràfiques sobre la pedra.<br /> * Entorn de l'element amb un radi de 30 m en totes direccions.<br /> * Altres possibles manifestacions rupestres (cassoletes) distribuïdes en altres afloraments rocosos del voltant.<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> [[Categoria:Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Poblat_del_Puig_Rom 2009-07-07T11:16:45Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]<br /> <br /> Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.<br /> <br /> El poblat del puig Rom, el &quot;castro visigodo&quot; com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.<br /> <br /> A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un &quot;castellromà&quot; que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim &quot;monte de los romanos&quot; que faria referència al puig en qüestió.<br /> <br /> La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat. <br /> <br /> La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.<br /> <br /> A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.<br /> <br /> Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4678450 Y=515730<br /> * '''GPS''': 42° 15' 29.13&quot; N 3° 11' 26.55&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484<br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.25809078484693&quot; lon=&quot;3.1907079563631484&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.25809078484693, 3.1907079563631484<br /> Poblat del Puig Rom<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Puig de les Muralles<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> A. Protecció integral.<br /> <br /> Perímetre emmurallat íntegre i torres.<br /> <br /> Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.<br /> <br /> Entorn immediat<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses&quot;. David Pujol i Fabrelles. 1999.</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pedrera_prehist%C3%B2rica 2009-07-07T11:15:27Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>Indret situat al paratge de la Casa Cremada, a la part alta del vessant que baixa cap a la riera de la Quarentena.<br /> <br /> És un punt on aflora la roca natural (gneis), la qual aquesta apareix fragmentada i esquerdada. S'observen grans carreus i lloses separades de la<br /> roca mare.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> *''' UTM''': X=4679060 Y=516060<br /> * '''GPS''': 42° 15.815' N 3° 11.684' E<br /> * '''Decimal''': Lan. 42.263577847570744 Lon. 3.1947257035151444<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.263577847570744&quot; lon=&quot;3.1947257035151444&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.263577847570744, 3.1947257035151444<br /> Pedrera prehistòrica<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Paratge de la Casa Cremada.<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> B. Protecció bàsica.<br /> <br /> Objectes de protecció:<br /> * Configuració geològica del lloc<br /> * Blocs despresos de la roca mare<br /> <br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Menhir_de_la_Casa_Cremada_II 2009-07-07T11:14:31Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Prehistòria]]<br /> <br /> Menhir que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. Data del 4000-2000 a.C.<br /> <br /> És a uns 20 metres de la cista amb el mateix nom. Està a tocar el camí delimitat per parets que ve del [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]]. És una pedra amb forma d'estela i secció triangular que fa uns 2,20 metres d'altura per uns 0,80 metres d'amplada a la base. A la part de la base en falta un tall. Es va trobar caigut i es va redreçat l'any 1999 en un punt no coincident amb el seu forat d'implantació.<br /> <br /> Va ser descobert pel geòleg Carles Roqué el 1998. No s'ha excavat mai científicament.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4679100 Y=516810<br /> * '''GPS''': 42º 15' 46&quot; N 3º 11' 45&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.26277777777778 Lon. 3.1958333333333333<br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.26277777777778&quot; lon=&quot;3.198348188106098&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.26277777777778, 3.1958333333333333<br /> Menhir de la Casa Cremada II<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'aquí s'agafa un camí que porta primer al [[dolmen del Llit de la Generala]] i després de 450 metres al [[menhir de la Casa Cremada I]]. Uns 200 metres més avall, en direcció sud, a la dreta del camí, hi ha aquest menhir.<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Paratge de la Casa Cremada<br /> <br /> <br /> ==Objectes de protecció==<br /> &lt;poem&gt;<br /> Bloc de pedra en posició vertical.<br /> Punt d'implantació.<br /> Entorn immediat, amb un radi de 10 metres en totes direccions.<br /> Afloraments rocosos de l'entorn.<br /> &lt;/poem&gt;<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/casacremada/cremada.htm Menhir de la Casa Cremada]<br /> * [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3889 Menhirs de la Casa Cremada]. Pobles de Catalunya.<br /> * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&amp;view=category&amp;id=193:aruqeo-roses-mcasacremada2&amp;Itemid=145&amp;layout=default Menhir de la Casa Cremada]<br /> * [http://www.emporda.info/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050300_3_16324__Cultura-Empord-recuperacio-menhir-Casa-Cremada-leix-central-Maig-Megalitic-Roses La recuperació d´un nou menhir a la Casa Cremada serà l´eix central de l´11è Maig Megalític de Roses]. Emporda.info.<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]<br /> * [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm Megalitisme a Serra de Rodes-Cap de Creus]<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Catala&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital]<br /> * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Menhir_de_la_Casa_Cremada_I 2009-07-07T11:13:33Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Prehistòria]]<br /> <br /> Menhir situat al paratge de la Casa Cremada, al bac de l'Alseda, a uns 50 metres al sud del vessant que baixa cap a la vall d'aquest nom. El territori està format per antics camps, delimitats amb parets de pedra seca, on es conreava l'olivera. Data del 4000-2000 a.C.<br /> <br /> El menhir havia caigut sobre una paret seca, però conservava in situ els fillols o les petites pedres que el falcaven per la base. És un bloc de gneis en forma d'estela i de secció triangular, que fa uns 2'40 metres d'altura i 0,90 metres d'amplada a la base. S'observen els caires repicats per tal d'aconseguir la forma adeqüada. Presenta una veta de quars blanc que el travessa, en banderola, a la part superior de la cara est.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4679375 Y=516150<br /> * '''GPS''': 42º 15' 51&quot; N 3º 11' 49&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.26416666666667 Lon. 3.196944444444444<br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.26416666666667&quot; lon=&quot;3.198348188106098&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.26416666666667, 3.196944444444444<br /> Menhir de la Casa Cremada I<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'aquí s'agafa un camí que porta primer al [[dolmen del Llit de la Generala]], després de 450 metres serem al menhir.<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Paratge de la Casa Cremada<br /> <br /> <br /> ==Objectes de protecció==<br /> &lt;poem&gt;<br /> Bloc de pedra en posició vertical.<br /> Punt d'implantació.<br /> Entorn immediat, amb un radi de 10 metres en totes direccions.<br /> Afloraments rocosos de l'entorn.<br /> &lt;/poem&gt;<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/casacremada/cremada.htm Menhir de la Casa Cremada]<br /> * [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3889 Menhirs de la Casa Cremada]. Pobles de Catalunya.<br /> * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&amp;view=category&amp;id=193:aruqeo-roses-mcasacremada2&amp;Itemid=145&amp;layout=default Menhir de la Casa Cremada]<br /> * [http://www.emporda.info/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050300_3_16324__Cultura-Empord-recuperacio-menhir-Casa-Cremada-leix-central-Maig-Megalitic-Roses La recuperació d´un nou menhir a la Casa Cremada serà l´eix central de l´11è Maig Megalític de Roses]. Emporda.info.<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]<br /> * [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm Megalitisme a Serra de Rodes-Cap de Creus]<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Catala&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital]<br /> * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Jaciment_de_la_Creu_d%27en_Cobertella 2009-07-07T11:12:15Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Imatge:Jacimentcreu.png|350px|thumb|dreta|Jaciment de la Creu d'en Corbetella]]<br /> <br /> Possible poblat ibèric localitzat al voltant del [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]].<br /> <br /> Aquest nucli d'hàbitat ve determinat per la troballa de gran quantitat de ceràmica en superfície. A simple vista no s'hi identifiquen estructures<br /> muràries. Els materials ceràmics recuperats abracen un marc cronològic ampli, encara que hi domina la terrissa ibèrica, de vernís negre i l'àmfora.<br /> <br /> Aquest jaciment és una evidència més d'una ocupació continuada al voltant del dolmen de la Creu d'en Cobertella.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4678530 Y=516360<br /> * '''GPS''': 42° 15.528' N 3° 11.901' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.25879832703652 Lon. 3.198348188106098<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.25879832703652&quot; lon=&quot;3.198348188106098&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.25879832703652, 3.198348188106098<br /> Jaciment de la Creu d'en Cobertella<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Paratge de la Casa Cremada<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> A. Protecció integral.<br /> <br /> Objectes de protecció:<br /> * Protecció segons classificació del jaciment com a àrea B<br /> * Àrea de 500m2 situada a la vessant sud del puig al cim del qual hi ha el dolmen de la Creu den Cobertella<br /> * La delimitació previa del jaciment es fa en base a la prospecció de la zona que determina que el lloc on es troben restes ceràmics amb més densitat és a la vessant sud, ocupada per un olivar abandonat. Amb tot s'estableix aquesta àrea de servitud arqueològica tot al voltant del dòlmen.<br /> <br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]<br /> [[Categoria: Excavacions]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pedres_de_la_Riera_Quarentena 2009-07-07T11:11:43Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>Conjunt de cassoletes gravades sobre un aflorament rocós de granit situat al vessant est de la riera de la Quarantena, a prop dels guills del puig d'en Romualdo o guills del mas Marés. Data del 4000-2500 a.C.<br /> <br /> En realitat el conjunt d'inscultures es troben sobre dues pedres: una (1) està just sobre la [[Cova-dolmen de la Riera Quarentena I]], a uns 15 metres a l'est, l'altre (2) és a uns 225 metres a l'est de l'anterior, prop del replà superior i arran del camí que baixa del Pla de les Gates. Ambdues són lloses unides encara a l'aflorament local de gneis.<br /> <br /> A la pedra 2 només hi ha un signe complex de forma cruciforme unit a una cassoleta proveïda d'un regueró paral·lel a la branca llarga de la creu.<br /> <br /> A la pedra 1 hi ha 11 cassoletes simples, cinc grups de cassoletes unides per un regueró (halteriformes), un regueró rectilini, un cruciforme simple en creu llatina i un cruciforme amb base potençada ( barrada) i altres concavitats de diferents mides d'origen natural però retocades. Els gravats semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra.<br /> <br /> Aquests gravats són una manifestació de la cultura megalítica i estan en relació directa amb la cova-dolmen del mateix nom. Formen part de la zona megalítica de la Casa Cremada i enllaçen amb la de la carena del nordeset (puig Alt i puig Rodó). Van ser descoberts el 1998, pel geòleg Carles Roqué. <br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4678900 Y=516800<br /> *''' GPS''': 42° 15.815' N 3° 11.683' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.263577777777776 Lon. 3.1947249999999996<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.263577777777776&quot; lon=&quot;3.1947249999999996&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.263577777777776, 3.1947249999999996<br /> Inscultures de la Riera de la Quarantena<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses s'agafa la carretera que va a cala Montjoi, fins que arribem al puig on és el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]], al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa el camí que s'enfila pel marge esquerre de la Riera Quarentena. Al cap d'uns 650 metres veurem aquesta cova-dolmen, a l'esquerra del viarany. La pedra 2 queda just per sobre de la cova-dolmen. La pedra 1 és a uns 225 metres a l'est de la segona, prop del replà superior i arran del camí que baixa des del Pla de les Gates.<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> A. Protecció integral. <br /> <br /> Objectes de protecció:<br /> * Suport petri de l'element.<br /> * Representacions gràfiques sobre la pedra.<br /> * Entorn de l'element amb un radi de 200 m en totes direccions.<br /> * Altres possibles manifestacions rupestres (cassoletes) distribuïdes en altres afloraments rocosos del voltant.<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Dolmen_del_Cap_de_l%27Home 2009-07-07T11:10:12Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.<br /> <br /> És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta, i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció<br /> es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta.<br /> <br /> Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> *''' UTM:''' X=4679390 Y=515730<br /> * '''GPS''': 42° 15.993' N 3° 11.444' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976<br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.26655661708228&quot; lon=&quot;3.1907334704825976&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.26655661708228, 3.1907334704825976<br /> Dolmen del Cap de l'Home<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Sureda d'en Mairó<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> B. Protecció básica.<br /> <br /> Objectes de protecció: <br /> * L'aparença de l'element concretada en el volum, l'ordre compositiu i la tipologia del materials.<br /> * Possibles components de l'element que resten amagats a la vista.<br /> * Àrea directament al voltant de l'element amb un radi de 15m.<br /> * Ambient natural actual a l'entorn de l'element.<br /> * Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3885 Dolmen del Cap de l'Home]. Pobles de Catalunya.<br /> * [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/caphome/cap.htm Dolmen del Cap de l'Home].<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Castellano&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital].<br /> * [http://www.ce-terrassa.org/www/index.php?option=com_gallery2&amp;Itemid=108&amp;g2_itemId=1656 Dolmen del Cap de l'Home]. Centre Excursionista de Terrassa.<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i Menhirs de l'Alt Empordà].<br /> * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&amp;view=category&amp;id=192:arqueo-roses-dcaphome&amp;Itemid=145&amp;layout=default Dolmen del Cap de l'Home].<br /> * [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses.<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Dolmen_de_la_Casa_Cremada 2009-07-07T11:09:15Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>El dolmen de la Casa Cremada està situat en un terreny planer, a la part nord del paratge d'on pren el nom, a la part baixa del puig d'en Romualdo. És un territori ple de parcel·les delimitades amb paret seca on antigament s'havia cultivat l'olivera, però que actualment són terrenys erms coberts de matolls.<br /> <br /> La tipologia d'aquest megalit és un tema dubtós, possiblement es tracta d'un sepulcre de corredor per paralelismes amb els dòlmens del voltant. La seva cronologia és del 3500-2500 a.C.<br /> <br /> Es creu que constava d’una cambra de tendència trapezoïdal o rectangular de la que només s'en conserven dues lloses i una d'elles ha estat resituada modernament. La llosa de coberta ha desaparegut. Del possible corredor no es conserva res. El túmul devia ser de forma circular amb reompliment de terra i pedregam. No es veuen restes de cap anell de contenció extern.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4679100 Y=516330<br /> * '''GPS''': 42° 15.836' N 3° 11.88' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.26393249067335 Lon. 3.1980005317185896<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.26393249067335&quot; lon=&quot;3.1980005317185896&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.26393249067335, 3.1980005317185896<br /> Dolmen de la Casa Cremada<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'aquí s'agafa un camí que porta primer al [[dolmen del Llit de la Generala]], després al [[menhir de la Casa Cremada I]] i finalment al dolmen de la Casa Cremada.<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Paratge de la Casa Cremada<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> B. Protecció bàsica.<br /> <br /> Objectes de protecció:<br /> * Restes visibles conservades del dolmen.<br /> * Subsòl al voltant de les restes amb un radi de 5-7m.<br /> * Àrea de protecció al voltant de les restes amb un radi de 20 m.<br /> * Barraca d'olivar situada al sud i inclosa en perímetre de protecció al voltant del megalit<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Catala&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital]<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]<br /> * [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses.<br /> * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.<br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Cova-dolmen_de_la_Riera_Quarentena_I 2009-07-07T11:08:45Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Prehistòria]]<br /> <br /> Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que davalla cap a la riera de la Quarantena, en un aflorament rocós anomenat els Guills del mas Marès. La seva cronologia és del 2500-2000 aC.<br /> <br /> El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets seques. La cambra o cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sudest. Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima. <br /> <br /> A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix. La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix; la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest cas també presenta un enllosat.<br /> <br /> L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat, esllevissadas cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport adiccional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del corredor, no així el peristàlit exterior que el delimitava perimetralment, que ha desaparegut completament.<br /> <br /> Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en relació amb l'acidessa del sól i les sucessives buidades de la cova. De l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos fragments informes de ceràmica feta a mà.<br /> <br /> Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de la Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda el paratge de la Casa Cremada, amb quatre dolmens i dos menhirs i, de l'altra, la zona del puig Alt i el pla de les Gates, amb quatre cistes.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4679040 Y=516810<br /> * '''GPS''': 42º 15' 43&quot; N 3º 12'15&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.261944444444445 Lon. 3.204166666666667<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.261944444444445&quot; lon=&quot;3.204166666666667&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.261944444444445, 3.204166666666667<br /> Cova-dolmen de la Riera Quarentena I<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses s'agafa la carretera que va a la cala Montjoi, fins que arribarem al puig on és el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]], al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa un camí que s'enfila pel marge esquerra de la Riera Quarentna. Al cap d'uns 650 metres s'arriba a aquesta cova-dolmen, a l'esquerra.<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&amp;view=category&amp;id=191:arqueo-roses-dquarentena&amp;Itemid=145&amp;layout=default Dolmen del Rec de la Quarentena].<br /> * [http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17152012.html Riera Quarentena]<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Catala&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital].</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Dolmen_del_Llit_de_la_Generala 2009-07-07T11:08:15Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Imatge:Llit generala pi.jpg|350px|thumb|dreta|Dòlmen del Llit de la Generala]]<br /> <br /> Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. La seva cronologia es del 3500-3000 a.C.<br /> <br /> El '''dolmen del Llit de la Generala''' està situat al mig d'una zona boscosa del paratge de la Casa Cremada, bastit transversalment en un terreny amb<br /> pendent antigament ocupat per vinyes. La implantació d'aquest conreu va afectar el megalit ja que una feixa de vinya es va construir parcialment<br /> sobre la coberta. A uns 100 m a l'est hi ha el dolmen del Cap de l'Home.<br /> <br /> L'aspecte actual del dolmen és el resultat d'una campanya de reconstrucció endegada l'any 1997. Abans de la reconstrucció l'aspecte i conservació del megalit dificultava la comprensió global ja que el que es veia era una perspectiva lateral i no frontal. En conjunt, les restes conservades del dolmen patien la pressió de les terres contingudes per la feixa de vinya, que formaven una terrassa superior.<br /> <br /> Com a resultat de la restauració s'identifica un sepulcre de corredor construït amb lloses de gneis. amb cambra trapezoïdal curta i passadís<br /> estret, envoltat per un túmul. La cambra està formada per 8 lloses i la coberta.<br /> <br /> És un sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4679350 Y=515780<br /> * '''GPS''': 42° 15.972' N 3° 11.48' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.26619535933309 Lon. 3.1913386507787203<br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.26619535933309&quot; lon=&quot;3.1913386507787203&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.26619535933309, 3.1913386507787203<br /> Dolmen del Llit de la Generala<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'allà es caminen uns 150 metres, seguint el camí en direcció sudoest, fins que s'arriba a aquest dolmen.<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Puig del Cap de l'Home<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> B. Protecció bàsica.<br /> <br /> Objectes de protecció: <br /> * Tots els elements que configuren el dolmen (cambra, avant-cambra, passadis, zona tumulària, anell perimetral).<br /> * Configuració natural i formal de l'entorn (parets de pedra seca, feixes, olivar, etc.).<br /> * Pi situat ponent<br /> * Camí d'accés al lloc.<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.bohigas.com/index.php?view=category&amp;id=188%3Aarqueo-roses-dlligenerala&amp;option=com_content&amp;Itemid=145 Dolmen del Llit de la Generala]<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Catala&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital]<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]<br /> * [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/llitgenerala/llit.htm Dolmen del Llit de la Generala]<br /> * [http://www.ce-terrassa.org/www/index.php?option=com_gallery2&amp;Itemid=108&amp;g2_itemId=1653 Dolmen de llit de la Generala]. Centre Excursionista de Terrassa.<br /> * [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3886 Llit de la Generala]. Pobles de Catalunya.<br /> * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Dolmen_del_Cap_de_l%27Home 2009-07-07T11:07:08Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.<br /> <br /> És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta, i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció<br /> es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta.<br /> <br /> Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva cronologia va del 3500 al 3000 a.C.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> *''' UTM:''' X=4679390 Y=515730<br /> * '''GPS''': 42° 15.993' N 3° 11.444' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976<br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.26655661708228&quot; lon=&quot;3.1907334704825976&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.26655661708228, 3.1907334704825976<br /> Dolmen del Cap de l'Home<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Sureda d'en Mairó<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> B. Protecció básica.<br /> <br /> Objectes de protecció: <br /> * L'aparença de l'element concretada en el volum, l'ordre compositiu i la tipologia del materials.<br /> * Possibles components de l'element que resten amagats a la vista.<br /> * Àrea directament al voltant de l'element amb un radi de 15m.<br /> * Ambient natural actual a l'entorn de l'element.<br /> * Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3885 Dolmen del Cap de l'Home]. Pobles de Catalunya.<br /> * [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/caphome/cap.htm Dolmen del Cap de l'Home].<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Castellano&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital].<br /> * [http://www.ce-terrassa.org/www/index.php?option=com_gallery2&amp;Itemid=108&amp;g2_itemId=1656 Dolmen del Cap de l'Home]. Centre Excursionista de Terrassa.<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i Menhirs de l'Alt Empordà].<br /> * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&amp;view=category&amp;id=192:arqueo-roses-dcaphome&amp;Itemid=145&amp;layout=default Dolmen del Cap de l'Home].<br /> * [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses.<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Dolmen_de_la_Creu_d%27en_Cobertella 2009-07-07T11:06:01Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Imatge:Creudencobertella1.jpg|350px|thumb|dreta|Part frontal del dolmen de la Creu d'en Cobertella]]<br /> [[Imatge:Creudencobertella2.jpg|350px|thumb|dreta|El dolmen, de costat]]<br /> [[Imatge:Creudencobertella3.jpg|350px|thumb|dreta|Part posterior del dolmen]]<br /> <br /> El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a.C.<br /> <br /> Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la riera de la Quarentena pel cantó de ponent. <br /> <br /> És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. <br /> <br /> Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor.<br /> <br /> Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien el peristàlit. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.<br /> <br /> Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.<br /> <br /> Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.<br /> <br /> Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com &quot;pedre Coperte&quot;, &quot;petra Coperta&quot; i &quot;petra Cooperta&quot;. Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4678530 Y=516360<br /> * '''GPS''': 42° 15.528' N 3° 11.901' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.25879832703652 Lon. 3.198348188106098<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.25879832703652&quot; lon=&quot;3.198348188106098&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.25879832703652, 3.198348188106098<br /> Dolmen de la Creu d'en Cobertella<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses cal seguir la carretera cap a cala Montjoi durant 1 km fins que s'arriba a l'aparcament que hi ha al peu del puig on és aquest megàlit. Llavors cal pujar per un camí uns 175 metres fins al cim del puig, on hi ha el dolmen.<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Paratge de la Casa Cremada<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> A. Protecció integral.<br /> <br /> Objectes de protecció:<br /> * Volumetria i elements visibles que configuren el dolmen (cambra, avant-cambra, passadis, zona tumulària, anell perimetral)<br /> * Configuració natural i formal de l'entorn (parets de pedra seca, feixes, olivar, etc.).<br /> * Restes estructurals de la masia de la Creu d'en Cobertella i barraca d'olivar situada a tramuntana.<br /> * Camí d'accés al lloc<br /> * Jaciment arqueològic <br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.xtec.es/crp-altemporda/indret/ae6.htm El dolmen de la Creu d'en Cobertella]<br /> * [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/cobertella/cobert.htm Dolmen de la Creu d'en Cobertella]<br /> * [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3884 Dolmen de la Creu d'en Cobertella]. Pobles de Catalunya.<br /> * [http://www.bohigas.com/index.php?view=category&amp;id=189%3Aarqueo-rosescobertella&amp;option=com_content&amp;Itemid=145 Dolmen de la Creu d'en Cobertella]<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Catala&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital]<br /> * [http://cat.bloctum.com/arcis/2008/09/18/la-primera-noticia-de-la-creu-den-cobertella/ La primera notícia de la Creu d’en Cobertella]. Arcis.<br /> * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.<br /> <br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Dolmen_de_la_Casa_Cremada 2009-07-07T11:05:05Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>El dolmen de la Casa Cremada està situat en un terreny planer, a la part nord del paratge d'on pren el nom, a la part baixa del puig d'en Romualdo. És un territori ple de parcel·les delimitades amb paret seca on antigament s'havia cultivat l'olivera, però que actualment són terrenys erms coberts de matolls.<br /> <br /> La tipologia d'aquest megalit és un tema dubtós, possiblement es tracta d'un sepulcre de corredor per paralelismes amb els dòlmens del voltant. La seva cronologia va del 3500 al 2500 a.C.<br /> <br /> Es creu que constava d’una cambra de tendència trapezoïdal o rectangular de la que només s'en conserven dues lloses i una d'elles ha estat resituada modernament. La llosa de coberta ha desaparegut. Del possible corredor no es conserva res. El túmul devia ser de forma circular amb reompliment de terra i pedregam. No es veuen restes de cap anell de contenció extern.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4679100 Y=516330<br /> * '''GPS''': 42° 15.836' N 3° 11.88' E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.26393249067335 Lon. 3.1980005317185896<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.26393249067335&quot; lon=&quot;3.1980005317185896&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.26393249067335, 3.1980005317185896<br /> Dolmen de la Casa Cremada<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'aquí s'agafa un camí que porta primer al [[dolmen del Llit de la Generala]], després al [[menhir de la Casa Cremada I]] i finalment al dolmen de la Casa Cremada.<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Paratge de la Casa Cremada<br /> <br /> <br /> ==Nivell de protecció==<br /> B. Protecció bàsica.<br /> <br /> Objectes de protecció:<br /> * Restes visibles conservades del dolmen.<br /> * Subsòl al voltant de les restes amb un radi de 5-7m.<br /> * Àrea de protecció al voltant de les restes amb un radi de 20 m.<br /> * Barraca d'olivar situada al sud i inclosa en perímetre de protecció al voltant del megalit<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Catala&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital]<br /> * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]<br /> * [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses.<br /> * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.<br /> <br /> [[Categoria: Prehistòria]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Cova-dolmen_de_la_Riera_Quarentena_I 2009-07-07T11:03:57Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Prehistòria]]<br /> <br /> Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que davalla cap a la riera de la Quarantena, en un aflorament rocós anomenat els Guills del mas Marès. La seva cronologia va del 2500 al 2000 aC.<br /> <br /> El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets seques. La cambra o cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sudest. Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima. <br /> <br /> A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix. La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix; la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest cas també presenta un enllosat.<br /> <br /> L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat, esllevissadas cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport adiccional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del corredor, no així el peristàlit exterior que el delimitava perimetralment, que ha desaparegut completament.<br /> <br /> Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en relació amb l'acidessa del sól i les sucessives buidades de la cova. De l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos fragments informes de ceràmica feta a mà.<br /> <br /> Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de la Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda el paratge de la Casa Cremada, amb quatre dolmens i dos menhirs i, de l'altra, la zona del puig Alt i el pla de les Gates, amb quatre cistes.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4679040 Y=516810<br /> * '''GPS''': 42º 15' 43&quot; N 3º 12'15&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.261944444444445 Lon. 3.204166666666667<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.261944444444445&quot; lon=&quot;3.204166666666667&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.261944444444445, 3.204166666666667<br /> Cova-dolmen de la Riera Quarentena I<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses s'agafa la carretera que va a la cala Montjoi, fins que arribarem al puig on és el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]], al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa un camí que s'enfila pel marge esquerra de la Riera Quarentna. Al cap d'uns 650 metres s'arriba a aquesta cova-dolmen, a l'esquerra.<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus&quot;. Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&amp;view=category&amp;id=191:arqueo-roses-dquarentena&amp;Itemid=145&amp;layout=default Dolmen del Rec de la Quarentena].<br /> * [http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17152012.html Riera Quarentena]<br /> * [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&amp;ia=Catala&amp;men=NQMYGZCJ Roses Digital].</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_del_Pla_de_la_Guardiola 2009-07-07T11:01:11Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>Restes d'un castell o d'una fortalesa situats al pla de la Guardiola, en un planell elevat que domina la cala Montjoi pel nordest. Les ruïnes del castell es troben emmascarades per les parets d'una masia construïda al mateix lloc. La seva cronologia va del segle IX a l'XI.<br /> <br /> Aquestes restes correspondrien a un edifici fortificat relacionat amb el nucli de població situat a la vall de Montjoi. La posició elevada del lloc, amb domini del sector de tramuntana del [[cap Norfeu]], així com del de tramuntana de Montjoi, seria la principal característica en benefici de la vall sobre la qual domina. Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.<br /> <br /> Pel que fa al topònim, en un document del S.XVII que parla de plets sobre jurisdiccions territorials i drets de pesca entre Cadaqués i Roses, que es conserva a l'arxiu de Cadaqués, apareix citada &quot;la muntanya de la Guardiola&quot; en relació a Montjoi i la Pelosa en el terme de Roses. Una altre document del 1391 tracta sobre la venda de la quadra (tipus de jurisdicció senyorial menor) de Guardiola a la parròquia de Roses.<br /> <br /> &lt;blockquote&gt;No es coneix cap notícia històrica de l'existència d'aquesta fortalesa, que deu el seu nom al pla on fou aixecada, significatiu de l'existència d'una construcció de defensa, però amb el nom original perdut en el temps. Per la seva situació és un bon lloc de guaita i de defensa dels perills provinents del mar, car les cales Jòncols, Pelosa i Montjoi ja eren emprades en época romana com a ports&lt;ref&gt;&quot;Castells medievals&quot;. Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal&lt;/ref&gt;&lt;/blockquote&gt;<br /> <br /> <br /> ==Arquitectura i estructura==<br /> <br /> A la banda sudoest del conjunt hi ha uns fragments de llenç molt llargs, en part soterrats, que formen angle i tenen un rengle llarg, en seqüència, d'espitlleres estretes i allargades. Al sector nordoest es distingeix la planta d'una torre, segurament quadrangular. Els murs són molt gruixuts i la construcció, de pedres i fang, amb un aparell irregular fet amb blocs de pedra de mides molt irregulars. Al costat septentrional del conjunt de ruïnes s'observa el basament d'un llarg<br /> mur, actualment visible en uns 4 metres de llargada, que només sobresurt uns 20 cm del terra. És construït amb pedra i fang i presenta dues filades d'''opus spicatum'' ben marcat, fet amb lloses estretes de pissarra. A l'extrem de llevant, pel costat on l'edifici era més accessible, hi ha rastres d'una vall excavada a la roca, molt malmesa en data recent.<br /> <br /> L'indret també presenta diverses barraques agrícoles construïdes probablement amb pedres del castell. <br /> <br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4678260 Y=520275<br /> * '''GPS''': 42° 15' 22.59&quot; N 3° 14' 44.89&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.256274752951434 Lon. 3.245803713665313<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.256274752951434&quot; lon=&quot;3.245803713665313&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.256274752951434, 3.245803713665313<br /> Castell del Pla de la Guardiola<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Pla de la Guardiola<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses, agafar el camí que porta a la cala Montjoi, situada a uns 8-9 km a l'est. Quan ja l'hem passada, immediatament apareix la cala Pelosa. Per damunt d'ella i al nordoest hi ha un petit replà travessat pel camí que ve del Puig Alt. Aquí hi ha les restes del castell.<br /> <br /> <br /> ==Objectes de protecció==<br /> Conjunt de restes disperses que formen una unitat constructiva que ocupa uns 50 m2.<br /> <br /> Configuració arquitectònica del que es conserva, característiques constructives i materials.<br /> <br /> Relació física de les restes amb l'entorn geològic i diferents manifestacions antròpiques manifestades en els afloraments rocosos del voltant.<br /> <br /> Subsòl de tota l'àrea ocupada per les restes ampliada uns 20 metres en totes direccions.<br /> <br /> Camí d'accés<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]<br /> [[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_del_Pla_de_la_Guardiola 2009-07-07T11:00:36Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>Restes d'un castell o d'una fortalesa situats al pla de la Guardiola, en un planell elevat que domina la cala Montjoi pel nordest. Les ruïnes del castell es troben emmascarades per les parets d'una masia construïda al mateix lloc. La seva cronologia va del segle IX a l'XI.<br /> <br /> Aquestes restes correspondrien a un edifici fortificat relacionat amb el nucli de població situat a la vall de Montjoi. La posició elevada del lloc, amb domini del sector de tramuntana del [[cap Norfeu]], així com del de tramuntana de Montjoi, seria la principal característica en benefici de la vall sobre la qual domina. Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.<br /> <br /> Pel que fa al topònim, en un document del S.XVII que parla de plets sobre jurisdiccions territorials i drets de pesca entre Cadaqués i Roses, que es conserva a l'arxiu de Cadaqués, apareix citada &quot;la muntanya de la Guardiola&quot; en relació a Montjoi i la Pelosa en el terme de Roses. Una altre document del 1391 tracta sobre la venda de la quadra (tipus de jurisdicció senyorial menor) de Guardiola a la parròquia de Roses.<br /> <br /> &lt;blockquote&gt;No es coneix cap notícia històrica de l'existència d'aquesta fortalesa, que deu el seu nom al pla on fou aixecada, significatiu de l'existència d'una construcció de defensa, però amb el nom original perdut en el temps. Per la seva situació és un bon lloc de guaita i de defensa dels perills provinents del mar, car les cales Jòncols, Pelosa i Montjoi ja eren emprades en época romana com a ports&lt;ref&gt;&quot;Castells medievals&quot;. Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal&lt;/ref&gt;&lt;/blockquote&gt;<br /> <br /> <br /> ==Arquitectura i estructura==<br /> <br /> A la banda sudoest del conjunt hi ha uns fragments de llenç molt llargs, en part soterrats, que formen angle i tenen un rengle llarg, en seqüència, d'espitlleres estretes i allargades. Al sector nordoest es distingeix la planta d'una torre, segurament quadrangular. Els murs són molt gruixuts i la construcció, de pedres i fang, amb un aparell irregular fet amb blocs de pedra de mides molt irregulars. Al costat septentrional del conjunt de ruïnes s'observa el basament d'un llarg<br /> mur, actualment visible en uns 4 metres de llargada, que només sobresurt uns 20 cm del terra. És construït amb pedra i fang i presenta dues filades d'''opus spicatum'' ben marcat, fet amb lloses estretes de pissarra. A l'extrem de llevant, pel costat on l'edifici era més accessible, hi ha rastres d'una vall excavada a la roca, molt malmesa en data recent.<br /> <br /> L'indret també presenta diverses barraques agrícoles construïdes probablement amb pedres del castell. <br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4678260 Y=520275<br /> * '''GPS''': 42° 15' 22.59&quot; N 3° 14' 44.89&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.256274752951434 Lon. 3.245803713665313<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.256274752951434&quot; lon=&quot;3.245803713665313&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.256274752951434, 3.245803713665313<br /> Castell del Pla de la Guardiola<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Pla de la Guardiola<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Des de Roses, agafar el camí que porta a la cala Montjoi, situada a uns 8-9 km a l'est. Quan ja l'hem passada, immediatament apareix la cala Pelosa. Per damunt d'ella i al nordoest hi ha un petit replà travessat pel camí que ve del Puig Alt. Aquí hi ha les restes del castell.<br /> <br /> <br /> ==Objectes de protecció==<br /> Conjunt de restes disperses que formen una unitat constructiva que ocupa uns 50 m2.<br /> <br /> Configuració arquitectònica del que es conserva, característiques constructives i materials.<br /> <br /> Relació física de les restes amb l'entorn geològic i diferents manifestacions antròpiques manifestades en els afloraments rocosos del voltant.<br /> <br /> Subsòl de tota l'àrea ocupada per les restes ampliada uns 20 metres en totes direccions.<br /> <br /> Camí d'accés<br /> <br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]<br /> [[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_de_la_Trinitat 2009-07-07T10:56:16Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Segles XVI i XVII]]<br /> [[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]] <br /> [[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]] <br /> <br /> <br /> Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port.<br /> <br /> És un dels primeres exemples de fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser concebut i construït. El 1544 es van iniciar les obres de la seva construcció, per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior. <br /> <br /> &lt;blockquote&gt;Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (argelins) va ésser la seva missión fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.&lt;ref&gt;&quot;Castells Medievals&quot;. Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4&lt;/ref&gt;&lt;/blockquote&gt;<br /> <br /> El 1814 va ser volat pels anglesos, que no podien protegir la guarnició que el defensava de l'atac de les tropes franceses.<br /> <br /> <br /> ==La defensa==<br /> [[Imatge:trinitat2.jpg|350px|thumb|dreta|Mur del castell]] <br /> És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector noroest que forma una altra punta.<br /> <br /> Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de tramuntana es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudoest del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa.<br /> <br /> Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat.<br /> <br /> <br /> ==L'interior==<br /> [[Imatge:trinitat3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]] <br /> [[Imatge:trinitat4.jpg|350px|thumb|dreta|Accés a cambra del castell]] <br /> <br /> Per accedir a l'interior del castell s'han de traspassar tres portes. La primera i més exterior és la del revellí. La intermèdia és la que dóna a l'espai obert de la punta; és una porta d'arc de mig punt fet amb carreus regulars que ha estat reconstruït parcialment amb obra de rajola. Finalment, hi ha la porta principal del castell que presenta les mateixes característiques estilístiques que la precedent. <br /> <br /> A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais.<br /> <br /> Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de tramuntana hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances.<br /> <br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X=4677450 Y=515270<br /> *''' GPS''': 42° 14' 56.74&quot; N 3° 11' 6.38&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.249093701134804 Lon. 3.1851046827260765<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.249093701134804&quot; lon=&quot;3.1851046827260765&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.249093701134804, 3.1851046827260765<br /> Castell de la Trinitat<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Punta Poncella<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Sortir de Roses per la carretera principal, vora la mar, en direcció al far. Sobre mateix d'aquest es veuen les ruïnes del castell, una gran construcció que no es correspon amb un castell medieval típic, sinó amb un fort preparat per a armes de gran calibre.<br /> <br /> <br /> ==Objectes de protecció==<br /> [[Imatge:trinitat6.jpg|350px|thumb|dreta|Inscripcions a les parets]] <br /> Volum, planta i alçat del castell.<br /> <br /> Estructures conservades:murs perimetrals, de distribució interior vertical, de compartimentació interna horitzontal, cisterna, etc.<br /> <br /> Entorn del castell coindidint amb les vessants del puig.<br /> <br /> Àrea de protecció i separació de la zona urbanitzada.<br /> <br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * &quot;Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses&quot;. David Pujol i Fabrelles. 1999.</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Castell_de_Bufalaranya 2009-07-07T10:54:05Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Imatge:bufalaranya.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de Bufalaranya]] <br /> [[Imatge:bufalaranya6.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]] <br /> [[Imatge:bufalaranya7.jpg|350px|thumb|dreta|Finestra]] <br /> <br /> Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.<br /> <br /> Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un &quot;Castell de Bufagranges&quot;. Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el &quot;Mas Isern del castell de Bufalaranya&quot;. El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta &quot;Brufaganyes&quot;. El nom Bufalaranya és d'ús modern.<br /> <br /> &lt;blockquote&gt;Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. &lt;ref&gt;&quot;Castells medievals&quot;. Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal&lt;/ref&gt;&lt;/blockquote&gt;<br /> <br /> <br /> ==Arquitectura i estructura==<br /> [[Imatge:bufalaranya3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]] <br /> <br /> El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles. <br /> <br /> L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,<br /> presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.<br /> <br /> El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda. <br /> <br /> La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt<br /> ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm. <br /> <br /> La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.<br /> <br /> Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada. <br /> <br /> Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.<br /> <br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> * UTM: X=4682770 Y=516120<br /> * GPS: 42° 17' 49.16&quot; N 3° 11' 44&quot; E<br /> * Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.296989514411365&quot; lon=&quot;3.1955564829506793&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.296989514411365, 3.1955564829506793<br /> Castell de Bufalaranya<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Situació==<br /> Serrat de can Berta<br /> <br /> <br /> ==Com arribar-hi==<br /> Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.<br /> <br /> <br /> ==Objectes de protecció==<br /> [[Imatge:bufalaranya4.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'''opus spicatum'']] <br /> Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.<br /> <br /> Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.<br /> <br /> Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)<br /> <br /> Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.<br /> <br /> Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.<br /> <br /> Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc). <br /> <br /> Camí d'accés<br /> <br /> Subsòl del castell.<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]<br /> [[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]</div>

83.57.187.15 https://rosespedia.cat/index.php?title=Balma_de_la_Regullosa 2009-07-07T10:52:40Z

<p>83.57.187.15: </p> <hr /> <div>[[Imatge:balmaregullosa.png|200px|thumb|dreta|Balma de la Regullosa]] <br /> <br /> Balma natural localitzada al vessant sud del puig Paní, a prop de la pista que, des del mas Figa, puja cap a la base militar.<br /> <br /> És una cova de gran altura però poca profunditat. Fa entre 30 i 35 m de llarg, i uns 3-4 m d'ample. Al fons, la roca natural, licorella de color<br /> marronós, fa paret inclinada.<br /> <br /> Davant de la balma es forma un tancat delimitat per una paret de pedra seca de traçat irregular. La superfície encerclada té un 400 m2, hi ha una<br /> part sota cobert i una altra a l'aire lliure. A l'interior hi ha punts on la roca aflora amb contundència i, en d'altres, el terra és planer. <br /> <br /> S'observen restes d'una paret perpendicular a l'eix longitudinal de la balma. La paret presenta dues portes o espais d'accés.<br /> <br /> Possiblement s'hagi utilitzat per a tancar ramats.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM:''' X=4680650 Y=519975 31 N<br /> * '''GPS''': 42° 16' 40.11&quot; N 3° 14' 32.1&quot; E<br /> * '''Decimal''': Lat. 42.27780722756171 Long. 3.2422490962614825<br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.296866&quot; lon=&quot;3.165092&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.290517, 3.208008<br /> Balma de la Regullosa<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> [[Category:Paisatge rural]]</div>

83.57.187.15