Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Punta Falconera

2009-06-18T17:36:47Z

83.57.184.169:

[[Categoria: Cap de Creus]]
[[Categoria: Paisatge natural]]
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]

La '''Punta Falconera''' és un dels paratges més emblemàtics del municipi de Roses. Té una superfície de 316.355,56 i un ampli tramat de camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional.

Aquest cap és el punt més meridional de la península del cap de Creus i separa les dues costes de Roses: la badia de Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel cap Nofreu.

S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus.

El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de bunquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobressortien els canons.

<blockquote>Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística.<ref>''[http://ca.wikipedia.org/wiki/Punta_Falconera Punta Falconera]''. Viquipèdia</ref></blockquote>

Des que el 2006 l'ajuntament de Roses va comprar la Punta Falconera<ref>''[http://www.3cat24.cat/noticia/110160/altres/Roses-comprara-la-punta-Falconera-que-es-convertira-en-la-porta-sud-del-cap-de-Creus Roses comprarà la punta Falconera, que es convertirà en la porta sud del cap de Creus]''. 3cat24.cat (15/02/06)</ref>, s'hi celebra un Aplec, a la primavera.<ref>''[http://www.giroque.com/activitat/13106/IV_Aplec_de_Punta_Falconera.html IV Aplec de Punta Falconera]. Giroquè? (07/06/09)</ref><ref>''[http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009053100_3_335385__Comarques-Roses-fara-multiples-activitats-lAplec-Punta-Falconera Roses farà múltiples activitats a l´Aplec de Punta Falconera]''. "Diari de Girona" (31/05/09)</ref>

==Geomorfologia==
Els materials que són granodiorita han permès que la costa conservi
tot el seu vigor degut a la seva major resistència a l’erosió. Els fronts
exposats cap al sud-est presenten importants penya-segats que
s’han desenvolupat a partir dels processos d’abrasió marina de tipus
mecànic i es caracteritzen per presentar parets molt verticals que
cauen directament al mar, creant un perfil litoral de pendent elevat i
amb superfícies irregulars, on freqüentment es localitzen afloraments
rocosos que en alguns casos arriben a emergir.

==Hidrologia==
És característica la presència de rieres de curt recorregut i pendent
elevat, que desemboquen directament al mar, amb xarxes de
drenatge molt poc desenvolupades i de règim torrencial.

Existeix una font d’aigua dolça a l’Est de Cala Lledó, a ran de la
costa, tot i que fora de l’àmbit territorial de Punta Falconera.

==Medi biòtic==
Punta Falconera es caracteritza per la presencia de pinedes de repoblació del pi blanc en brolles
silicícoles i vegetació halófila dels penya-segats i del Rocam Litoral.
<poem>
Habitats d’interès prioritari:
- Penya-segat de les costes mediterrànies colonitzades per vegetació, amb ensopegues (Limonium spp)
- Màquies i garrigues amb margalló, llentiscle, ullastre, de les contrades de terres calides.
- Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Theros-Brachypodietalia)
- Pinedes Mediterrànies.

Poblacions nidificans d'espècies prioritaries:
- Zona probable de nidificació de l’especie Budo budo i del Falco Peregrinus.
- Zona de de cria potencial de l’especie Phalacrocorax desmaresti.
- Àrea d’interès per a la nidificació de l’oreneta cua-rogenca.
- Espècies presents a l’àrea com el rat-penat de ferradura.
</poem>

==Immersions==
La Punta Falconera té diversos punts d'immersió, que van des dels 14 metres, on podem contemplar un canó de cinc metres de llarg, d'una antiga bateria costanera, fins un descens per parets verticals fins a 30 metres, plenes de gorgònies. A partir d'aquí, baixem fins a 42 metres, bordejant per la dreta el massís de Falconera i arribant fins els 45 metres.

Hi ha corall vermell, diferents tipus de gorgònies i, als 42 metres, colònies de llagostes.

La part del nordoest és una immersió més suau, amb moltes coves en zones de 25/30 metres i es pot arribar fins als 47 metres a l'altre extrem del massís.

Cal parar atenció als forts corrents ocasionals. És una immersió per a bussos amb nivell. També hi ha un gran tràfec de vaixells a l'estiu, que van des de l'interior de la Badia (Empúria Brava i Roses) fins al cap Nofreu.

==Com arribar-hi==
Punta Falconera queda a una distància aproximada de 5 Km del Nucli de Roses, i a poc menys d’ 1Km de
la zona urbana de l’Almadrava. Per a accedir-hi de forma motoritzada hi trobem dos accessos: un, i el més directe, és seguint la carretera del Far de Roses que passa per Canyelles Petites i l’Almadrava. L’altre és seguint la carretera d’accés a les cales de Monjoi i Joncols, (antic camí de Roses a Cadaqués), prendre la desviació direcció sud que hi ha després de passar la Torre del Sastre.

Per accedir-hi de forma pedestre, hi ha el camí de ronda que segueix la costa des de Roses Direcció al Cap de Creus.

L'accés amb vehicles motoritzats a la zona d’actuació de Punta Falconera està prohibit .

==Notes==
<references/>

==Localització==

===Coordenades===
* UTM: X=4675593 Y=518058
* GPS: 42° 13′ 56.33″ N 3° 13′ 7.84″ E
* Decimals: Lat. 42.23231388888889 Lon. 3.2188444444444446

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.23231388888889" lon="3.2188444444444446" width="350" height="350" controls="large">
42.23231388888889, 3.2188444444444446
Punta Falconera
</googlemap>

==Enllaços==
*[http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbpasoapaso/roques/index.htm Roques mítiques del cap de Creus]. Josep Mª Dacosta. Mare Nostrum.
* [http://submarinisme.org/2009/03/punta-falconera-una-bonica-immersio-des.html Punta Falconera, una bonica immersió des de Roses]. Submarinisme.org (21/03/09)
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta6.aspx Camí de Ronda 2]. Roses.cat
* [http://www.aemuntanya.net/GERS/Falconera/Falconera.html La bateria de costa nº 8 de Punta Falconera]. Agrupació Excursionista Muntanya.
* [http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=391172 Ruta Almadrava-Punta Falconera-Puig Rom]. Wikiloc.
* [http://empordaguia.com/mostrar_article.php?article=100&tipus=descobertes%20a%20peu&PHPSESSID=a5b0f9dbf4bc36aba812a86e043712e6 De punta falconera a cala Montjoi]. Cristina Vila i Nino Blancafort. Empordà Guia.
* [http://www.flickr.com/photos/catdvd/3451965509/ Punta Falconera]. Flickr.
* [http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2806_3_217450__Comarques-Tancaran-lacces-Punta-Falconera-pels-vehicles-motor-abans-dacabar-lany Tancaran l´accés a Punta Falconera pels vehicles a motor abans d´acabar l´any]. Marc Estarriola. "Diari de Girona" (07/09/07)
* [http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=12183 S'aprova l'enderroc dels edificis militars de Punta Falconera]. Gironanoticies.com (19/12/08)
* [http://www.roses.cat/Arxius/Documents/Premsa/Falconera.pdf Estudi per a la concreció de l'ús públic del paratge natural de Punta Falconera]

Balenes

2009-06-18T17:33:45Z

83.57.184.169:

Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folclòrics, com les llegendes fantàstiques o l'ús de les restes d'aquests animals, sobretot els ossos i barbes, com a ex-vots i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el cap Norfeu és un lloc predilecte per als cetacis.

Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:

<blockquote>A 5 milles de Cap Norfeu, s'agafaven amb les arts ossos de molà. Eren tan grossos que semblaven hèlix de vaixell, però es tornaven a llençar per la pudor que feien.</blockquote>

Està documentat que el dissabte, 26 de gener de 1991, amb un fort llevant, un rorqual comú va embarrancar al cap Norfeu. El diumenge moltes persones el van anar a mirar i fotografiar i inclús el van enregistrar les càmeres d'una televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de Cala Canadell per mar. El van arrossegar amb una barca fins el mill de Roses.

L'alcalde de Roses, Pere Sanés, va voler que l'esquelet es quedés a la vila. Van ser necessàries dues grues de 30 tones per poder treure el cetaci de l'aigua. Un cop a terra ferma, el van posar dins un trailer de 17 metres de llargada que, segons contava el transportista, encara no va ser prou perquè li sortia la cua. La Guàrdia Civil i l'Urbana van escortar-lo fins l'abocador proper a la Caseta de l'Estany i allà va ser enterrat.

==Tipus de balenes==

* Espècies de cetacis de les quals es té constància la presencia o notícies que han embarrancat històricament a la costa de la zona propera a Cap de Creus:

<poem>
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
Balena Iubarta (Megaptera novaengliae)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Orca (Orcinus orca)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Cap d'olla gris (Globicephala griseus)
</poem>

* Espècies de cetacis que es considera que poden reproduïr-se en aquestes aigües (Mediterrània occidental - Cap de Creus)

<poem>
Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)
Dofí comú (Delphinus delphis)
Dofí mulà (Tursiops truncatus)
Dofí de Rissó (Grampus griseus)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Orca (Orcinus orca)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
<ref>"Balenes i dofins a la Costa Brava". Josep Ma Dacosta i Pere Pagès. Ed. El Brau, 1993</ref></poem>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: El regne animal]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]

Balenes

2009-06-18T17:33:12Z

83.57.184.169: /* Tipus de balenes */

Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folclòrics, com les llegendes fantàstiques o l'ús de les restes d'aquests animals, sobretot els ossos i barbes, com a ex-vots i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el cap Norfeu és un lloc predilecte per als cetacis.

Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:

<blockquote>A 5 milles de Cap Norfeu, s'agafaven amb les arts ossos de molà. Eren tan grossos que semblaven hèlix de vaixell, però es tornaven a llençar per la pudor que feien.</blockquote>

Està documentat que el dissabte, 26 de gener de 1991, amb un fort llevant, un rorqual comú va embarrancar al cap Norfeu. El diumenge moltes persones el van anar a mirar i fotografiar i inclús el van enregistrar les càmeres d'una televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de Cala Canadell per mar. El van arrossegar amb una barca fins el mill de Roses.

L'alcalde de Roses, Pere Sanés, va voler que l'esquelet es quedés a la vila. Van ser necessàries dues grues de 30 tones per poder treure el cetaci de l'aigua. Un cop a terra ferma, el van posar dins un trailer de 17 metres de llargada que, segons contava el transportista, encara no va ser prou perquè li sortia la cua. La Guàrdia Civil i l'Urbana van escortar-lo fins l'abocador proper a la Caseta de l'Estany i allà va ser enterrat.

==Tipus de balenes==

* Espècies de cetacis de les quals es té constància la presencia o notícies que han embarrancat històricament a la costa de la zona propera a Cap de Creus:
<poem>
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
Balena Iubarta (Megaptera novaengliae)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Orca (Orcinus orca)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Cap d'olla gris (Globicephala griseus)
</poem>

* Espècies de cetacis que es considera que poden reproduïr-se en aquestes aigües (Mediterrània occidental - Cap de Creus)
<poem>
Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)
Dofí comú (Delphinus delphis)
Dofí mulà (Tursiops truncatus)
Dofí de Rissó (Grampus griseus)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Orca (Orcinus orca)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
<ref>"Balenes i dofins a la Costa Brava". Josep Ma Dacosta i Pere Pagès. Ed. El Brau, 1993</ref></poem>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: El regne animal]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]

Balenes

2009-06-18T17:32:34Z

83.57.184.169: Pàgina nova, amb el contingut: «Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folclòrics, com les llegendes ...».

Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folclòrics, com les llegendes fantàstiques o l'ús de les restes d'aquests animals, sobretot els ossos i barbes, com a ex-vots i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el cap Norfeu és un lloc predilecte per als cetacis.

Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:

<blockquote>A 5 milles de Cap Norfeu, s'agafaven amb les arts ossos de molà. Eren tan grossos que semblaven hèlix de vaixell, però es tornaven a llençar per la pudor que feien.</blockquote>

Està documentat que el dissabte, 26 de gener de 1991, amb un fort llevant, un rorqual comú va embarrancar al cap Norfeu. El diumenge moltes persones el van anar a mirar i fotografiar i inclús el van enregistrar les càmeres d'una televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de Cala Canadell per mar. El van arrossegar amb una barca fins el mill de Roses.

L'alcalde de Roses, Pere Sanés, va voler que l'esquelet es quedés a la vila. Van ser necessàries dues grues de 30 tones per poder treure el cetaci de l'aigua. Un cop a terra ferma, el van posar dins un trailer de 17 metres de llargada que, segons contava el transportista, encara no va ser prou perquè li sortia la cua. La Guàrdia Civil i l'Urbana van escortar-lo fins l'abocador proper a la Caseta de l'Estany i allà va ser enterrat.

==Tipus de balenes==

* Espècies de cetacis de les quals es té constància la presencia o notícies que han embarrancat històricament a la costa de la zona propera a Cap de Creus:
<poem>
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
Balena Iubarta (Megaptera novaengliae)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Orca (Orcinus orca)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Cap d'olla gris (Globicephala griseus)
</poem>

* Espècies de cetacis que es considera que poden reproduïr-se en aquestes aigües (Mediterrània occidental - Cap de Creus)
<poem>
Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)
Dofí comú (Delphinus delphis)
Dofí mulà (Tursiops truncatus)
Dofí de Rissó (Grampus griseus)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Orca (Orcinus orca)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
</poem><ref>"Balenes i dofins a la Costa Brava". Josep Ma Dacosta i Pere Pagès. Ed. El Brau, 1993</ref>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: El regne animal]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]