Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Societat La Unió Fraternal (SUF)

2010-05-20T16:59:25Z

83.39.157.24:

{{Plantilla:Idioma}}

La suf es el local donde se hacia el baile. Todos los joven iban acompañados de sus padres para controlarlos que no se besaran y cuando se terminaba el baile se marchaban con ellos

Societat La Unió Fraternal (SUF)

2010-05-20T16:55:32Z

83.39.157.24: Es crea la pàgina amb «La suf es el local donde se hacia el baile. Todos los joven iban acompañados de sus padres para controlarlos que no se besaran y cuando se terminaba el baile se marchaba…».

La suf es el local donde se hacia el baile. Todos los joven iban acompañados de sus padres para controlarlos que no se besaran y cuando se terminaba el baile se marchaban con ellos

Julia Baiges

2010-05-20T16:13:03Z

83.39.157.24:

[[Categoria:Paisatge urbà]]
[[Categoria: Festes i tradicions]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs ]]
{{Plantilla:Idioma}}

Nací en Roses el año 1944. Con mis padres y hermanos en la calle que se llamaba el nombre la pequeña riera, porque en la calle corría mucha agua, que bajaba de la montaña, después se arregló la calle y se llamo la Reforma, y ahora se llama Francesc Macia. En la calle solo había 5 casas.

En la plaza de San Pedro se hacia la subasta del pescado y enfrente de la plaza había una pequeña playa dónde se ponían los botes pequeños de pesca y también una barca de remos que la llamaban el Art. Trabajaban muchos hombres en esta barca. En verano cuando hacia mucho calor la gente dormían una horas en la playa al lado de los votes. En la plaza de San Pedro se hacia la verbena de San Juan y San Pedro. Primero se hacia una hoguera y todos traíamos patatas y manzanas y las poníamos al fuego después bailábamos alrededor del fuego y lo pasábamos muy bien, casi todo el pueblo venia a la verbena.

Primero la subasta de pescado se hacia en la calle, después ya se hizo en una plaza cubierta que estuvo bastante bien, pues ahí ya no se pasaba frío ni calor.

Julia Baiges

2010-05-20T16:07:42Z

83.39.157.24:

[[Categoria:Paisatge urbà]]
[[Categoria: Festes i tradicions]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs ]]
{{Plantilla:Idioma}}

Nací en Roses el año 1944. Con mis padres y hermanos en la calle que se llamaba el nombre la pequeña riera, porque en la calle corría mucha agua, que bajaba de la montaña, después se arregló la calle y se llamo la Reforma, y ahora se llama Francesc Macia. En la calle solo habia 5 casas.

En la plaza de San Pedro se hacia la subasta del pescado y enfrente de la plaza había una pequeña playa dónde se ponían los botes pequeños de pesca y también una barca de remos que la llamaban el Art. Trabajaban muchos hombres en esta barca.En verano cuando hacia mucho calor la gente dormían una horas en la playa al lado de los votes. En la plaza de San Pedro se hacia la verbena de San Juan y San Pedro. Primero se hacia una hoguera y todos traíamos patatas y manzanas y las poníamos al fuego después bailábamos alrededor del fuego y lo pasábamos muy bien, casi todo el pueblo venia a la verbena.

Primero la subasta de pescado se hacia en la calle, después ya se hizo en una plaza cubierta que estuvo bastante bien, pues ahí ya no se pasaba frío ni calor.

Julia Baiges

2010-05-20T16:00:31Z

83.39.157.24:

[[Categoria:Paisatge urbà]]
[[Categoria: Festes i tradicions]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs ]]

Nací en Roses el año 1944. Con mis padres y hermanos en la calle que se llamaba el nombre la pequeña riera, porque en la calle corría mucha agua, que bajaba de la montaña, después se arregló la calle y se llamo la Reforma, y ahora se llama Francesc Macia. En la calle solo habia 5 casas.

En la plaza de San Pedro se hacia la subasta del pescado y enfrente de la plaza había una pequeña playa dónde se ponían los botes pequeños de pesca y también una barca de remos que la llamaban el Art. Trabajaban muchos hombres en esta barca.En verano cuando hacia mucho calor la gente dormían una horas en la playa al lado de los votes. En la plaza de San Pedro se hacia la verbena de San Juan y San Pedro. Primero se hacia una hoguera y todos traíamos patatas y manzanas y las poníamos al fuego después bailábamos alrededor del fuego y lo pasábamos muy bien, casi todo el pueblo venia a la verbena.

Primero la subasta de pescado se hacia en la calle, después ya se hizo en una plaza cubierta que estuvo bastante bien, pues ahí ya no se pasaba frío ni calor.

A la frontera de l'imperi

2010-05-20T15:50:40Z

83.39.157.24:

[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Conflicte]]

<blockquote><poem>Als Catalans i espanyols de final del segle XVIII. la guerra se'ls anà acostant lentament però imparable. No se'ls acostà una mena de guerra qualsevol, genèrica i imprecisa, sense perfils definits. La primera cosa que cal tenir en compte quan ens confrontem amb el fenomen és que la guerra ha canviat moltes vegades de fesomia i s'ha adaptat als canvis profunds en la naturalesa de les societats humanes. Aquests canvis poden ser tecnològics - la guerra és un factor de canvi tècnic de primer ordre, des de l'invent de la llauna de sardines fins a la penicil-lina i tants altres medica ments, de bona part de la cirugia moderna fins als ordinadors o internet-. També poden ser canvis socials. Als segles XVI.XVII i XVIII. quan Roses era encara dins la Ciutadella, la gerra era cosa de l'aristucràcia i de mercenaris mal pagats, potats d'arreu per fer les guerres dels reis.
La darrera guerra a gran escala que conegueren les societas peninsulars abans de les guerres amb França, les de 1793-1794 i de 1808-1814, encarava ser d'aquest estil. Em refereixo, és clar, a la GUERRA DE successió, el resultatde la qual eentronitzà una branca de la dinastia borbònica a la corona espanyola. En efecte. les societats i els exèrcits de principi del segle XVIII conservaven encare moltes de les caracteristiques del segle anterior. Ara bé, en el transcurs del setcents les coses canviarien de manera ràpida i substancial. Canvià per descomptat la composició dels exèrcits- disminuí el nombre de soldats mercenaris i augmentá el nombre dels de lleva- les guerres navals adquiriren una importància decisiva, i , en tercer lloc, la dimensió dels exèrcits i el cost del soldat en peu de gerra augmentà de menera notòria. Les gerres napoleónicas assenyalaren el final d'aquesta evolució i li varen donar una dimensió efectivament mundial, anticipant les dues del segle XX. No era posible lluitar contra els enormes exèrcits francesos, en els quals els soldats de lleva eren per primer cop decisius, ja que Napoleó era l'hereu de la França que amb la revolució havia enviat les farmelles dels exèrcits aristocràtics a les escombraries de la història, sense confrontar-hi una maquinària de gerra del mateix estil. Com agradava pensar a l'heroi d'una gran novel-la d'Stendhal, Julien Sorel de la Rouge et le Noir (aquell inoblidable Gérard Philipe a la pantalla), als exèrcits de l'emperador qualsevol noi francès podia arribar a mariscal. l'exèrcits de lleva patriòtica s'havia imposat. Esdevindria la norma al segle XIX. En definitiva,era la forma òptima en el marc dels estaats nació que floririen arreu després de la forma´ció dels Estats Units i de les nacions hispàniques americanes i de la França revolucionària i el seu impacte seeia terrible sobre l'Europa de les monarquies aristocràtiques. <ref> Josep Maria Fradera" La gerra els imperis i la nació" dins A la frontera de l'imperi, Gerra i Societat </ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

Olivars

2010-05-20T15:19:47Z

83.39.157.24:

[[categoria: MEDI NATURAL]]
[[categoria: L'ESPAI RURAL]]

En temps no tant llunyans, a '''Roses''' es conreaven moltes terres dedicades al cultiu de '''l'oliva''' i per descomptat de l'oli.
Degut al turisme i la construcció, les vesanes de cultiu ara només són testimonials. Encara però molts homes vells de la població, diuen que una mica apartats del nucli de '''Roses''' es poden trobar dotzenes d'olivars o olivets com algú els anomena.

De fet, no tan lluny, a Palau Savardera, Pau, Vilajuïga i Garriguella principalment, s'han plantat milers de oliveres de totes les varietats, per així poder obtenir un oli de més qualitat.
Les principals varietats d'olives són: la Picual, Arbequina, Oliva de fulla Blanca, Cornicabra, Picudo i Empeltre. De fet però, hi han un munt de varietats més, encara que molt localitzades. Aquí en la comarca de Roses, les més conegudes i conreades són les tres primeres varietats.

Encara que hem començat amb els olivars i el seu conreu, perquè no parlem de la seva història?. La història de l'olivera va començar fa 12.000 anys i es va estendre per la Mediterrània, per això, s'han trobat fóssils de fulles d'olivera als jaciments pliocènics de Mongardino, a Itàlia, al nord d'África i en excavacions e l'edat del bronze a Espanya. L'olivera es conrea des de fa sis mil·lenns, aproximadament, un conreu que va començar a l'Àsia Menor, més concretament a Assiria i a Babilònia.
Es creu que el conreu inicial de l'oli es desenvolupà entre Palestina, Egipte i Creta.

La raó que aquest oli i l'arbre (que produeix el fruit del del qual s'obté) hagin tingut un significat especial, en que es barregen els matissos mítics, màgics i religiosos, es deu principalmemt a l'importància que te, que ha tingut i que tindrà, en l'economia de les regions que el produexen.

Olivars

2010-05-20T14:45:28Z

83.39.157.24:

Ferran Arola i Recasens

2010-05-13T16:57:34Z

83.39.157.24:

'''Ferran Arola i Recasens''' fou un típic personatge de la Roses comercial i emprenedora. Nascut el 2 d'octubre de 1792, era fill de Pau Arola, un treballador agricola -com ell mateix s'autodefineix en els capítols matrimonials signats el 1781 amb Maria Teresa Recasens- de Selva de Mar (no sembla cap casualitat que el topònim Arola sigui prou present avui dia a Port de la Selva) que s'establí a Roses i que prosperà econòmicament, fins al punt que al tombant del segle XIX ja es declarava comerciant . Ferran Arola i Recasens es casà el 6 de setembre de 1823 amb Rosa Vilar Puig - que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures-, amb qui tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar es confirmava quan LLuïsa es desposava el 1850 amb I'hisendat empordanès Francesc de Puig i Descals. Posteriorment, en la següent generació, aquesta tendència social s'intensificà i un nét, Eric de Puig i Arola, esdevingué procurador dels tribunals a Barcelona, mentre que una néta, Fracesca, emperentà amb Vicenç Albert i Gruart, un impotant banquer figuerenc i membre d'una destacada familia hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses,concretament el mas Fumats.

[[Categoria: Prosperitat]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Comerç]]

Sebastià Martí

2010-05-13T16:52:38Z

83.39.157.24:

El 1869 sembla evidenciar-se un conflicte, latent encara, entre el mestre i el Consistori,atés que el 13 de juny Sebastiá Martí es veié obligat a ratificar,davant els membres de l`Ajuntamentent i de la junta Local d`Ensenyament les cláusules del contracte que habia signat l'any 1854, pel qual assumia el pagament del lloguer d'un habitatge i la gratificación del seu ajudant. Alguna cosa s'estava covant. Les convulsions polítiques del moment tampoc devien ajudar massa en la resolució de les disputes que hi havia.

[[categoria: Escoles]]
[[categoria: Segle XIX]]
[[categoria: Politica]]

Julia Baiges

2010-05-13T16:52:10Z

83.39.157.24: Es crea la pàgina amb «Jo naci en Roses el año 1944 con mis padres y hermanos en la calle que se llamaba el nonlre la pequeña riera, porque la calle corria mucla agua que bajaba de la montañ…».

Jo naci en Roses el año 1944 con mis padres y hermanos en la calle que se llamaba el nonlre la pequeña riera, porque la calle corria mucla agua que bajaba de la montaña,despues se areglo la calle yse llamo la Reforma, y hahora se llama Francesc Macia en la calle solo habia 5 casas.En la plazas de San Pedro se hacia la subasta del pescado en frente de la plasa habia una pequeña playa que se ponia los votes pequeños de pesca y tambien una barca de remos que la llamaban el Art y trabajaban muchos homlres en esta barca.En verano cuando hacia mucho calor la jente dormian una horas en la playa al lado de los votes. En la plasa de San Pedro se hacia la berbena de San Juan y San Pedro primero se hacia una hogera y todos traiamos patatas y mamsanas y las poniamos al fuego despues bailabamos al rededor del fuego y lo pasabamos muy bien,casi todo el pueblo benia a la berbena. Primero la subasta de pescado se hacia en la calle despues ya se hiso una plaza cubierta que estubo bastante bien pues haci ya no se pasaba frio ni calor

Sebastià Martí

2010-05-13T16:48:53Z

83.39.157.24:

El 1869 sembla evidenciar-se un conflicte, latent encara, entre el mestre i el Consistori,atés que el 13 de juny Sebastiá Martí es veié obligat a ratificar,davant els membres de l`Ajuntamentent i de la junta Local d`Ensenyament les cláusules del contracte que habia signat l'any 1854, pel qual assumia el pagament del lloguer d'un habitatge i la gratificación del seu ajudant. Alguna cosa s'estava covant. Les convulsions polítiques del moment tampoc devien ajudar massa en la resolució de les disputes que hi havia.

[categories: Escoles]
[categories: Segle XIX]
[ categories:Politica]

Ferran Arola i Recasens

2010-05-13T16:45:35Z

83.39.157.24:

Ferran Arola i Recasens

2010-05-13T16:42:34Z

83.39.157.24:

Ferran Arola i Recasens fou un típic personatge de la Roses comercial i emprenedora. Nascut el 2 d'octubre de 1792, era fill de Pau Arola, un treballador agricola -com ell mateix s'autodefineix en els capítols matrimonials signats el 1781 amb Maria Teresa Recasens- de Selva de Mar (no sembla cap casualitat que el topònim Arola sigui prou present avui dia a Port de la Selva) que s'establí a Roses i que prosperà econòmicament, fins al punt que al tombant del segle XIX ja es declarava comerciant . Ferran Arola i Recasens es casà el 6 de setembre de 1823 amb Rosa Vilar Puig - que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures-, amb qui tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar es confirmava quan LLuïsa es desposava el 1850 amb I'hisendat empordanès Francesc de Puig i Descals. Posteriorment, en la següent generació, aquesta tendència social s'intensificà i un nét, Eric de Puig i Arola, esdevingué procurador dels tribunals a Barcelona, mentre que una néta, Fracesca, emperentà amb Vicenç Albert i Gruart, un impotant banquer figuerenc i membre d'una destacada familia hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses,concretament el mas Fumats.

Ferran Arola i Recasens

2010-05-13T16:22:30Z

83.39.157.24: Es crea la pàgina amb «Ferran Arola i Recasens fou un típic personatge de la Roses comercial i emprenedora. Nascut el 2 d'octubre de 1792, era fill de Pau Arola, un treballador agricola -com e…».

Sebastià Martí

2010-05-13T16:20:48Z

83.39.157.24:

Sebastià Martí

2010-05-13T16:11:55Z

83.39.157.24: Es crea la pàgina amb «El 1869 sembla evidenciar-se un conflicte, latent encara, entre el mestre i el Consistori,atés que el 13 de juny Sebastiá Martí es veié obligat a ratificar,davant els…».