https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=83.38.132.85 2026-04-28T20:03:19Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.23.11 https://rosespedia.cat/index.php?title=A_la_frontera_de_l%27imperi 2010-04-29T16:56:46Z

<p>83.38.132.85: </p> <hr /> <div>&lt;blockquote&gt;&lt;poem&gt;Als Catalans i espanyols de final del segle XVIII. la guerra se'ls anà acostant lentament però imparable. No se'ls acostà una mena de guerra qualsevol, genèrica i imprecisa, sense perfils definits. La primera cosa que cal tenir en compte quan ens confrontem amb el fenomen és que la guerra ha canviat moltes vegades de fesomia i s'ha adaptat als canvis profunds en la naturalesa de les societats humanes. Aquests canvis poden ser tecnològics - la guerra és un factor de canvi tècnic de primer ordre, des de l'invent de la llauna de sardines fins a la penicil-lina i tants altres medica ments, de bona part de la cirugia moderna fins als ordinadors o internet-. També poden ser canvis socials. Als segles XVI.XVII i XVIII. quan Roses era encara dins la Ciutadella, la gerra era cosa de l'aristucràcia i de mercenaris mal pagats, potats d'arreu per fer les guerres dels reis.<br /> La darrera guerra a gran escala que conegueren les societas peninsulars abans de les guerres amb França, les de 1793-1794 i de 1808-1814, encarava ser d'aquest estil. Em refereixo, és clar, a la GUERRA DE successió, el resultatde la qual eentronitzà una branca de la dinastia borbònica a la corona espanyola. En efecte. les societats i els exèrcits de principi del segle XVIII conservaven encare moltes de les caracteristiques del segle anterior. Ara bé, en el transcurs del setcents les coses canviarien de manera ràpida i substancial. Canvià per descomptat la composició dels exèrcits- disminuí el nombre de soldats mercenaris i augmentá el nombre dels de lleva- les guerres navals adquiriren una importància decisiva, i , en tercer lloc, la dimensió dels exèrcits i el cost del soldat en peu de gerra augmentà de menera notòria.<br /> <br /> &lt;/poem&gt;&lt;/blockquote&gt;</div>

83.38.132.85 https://rosespedia.cat/index.php?title=A_la_frontera_de_l%27imperi 2010-04-29T16:49:53Z

<p>83.38.132.85: </p> <hr /> <div>&lt;blockquote&gt;&lt;poem&gt;Als Catalans i espanyols de final del segle XVIII. la guerra se'ls anà acostant lentament però imparable. No se'ls acostà una mena de guerra qualsevol, genèrica i imprecisa, sense perfils definits. La primera cosa que cal tenir en compte quan ens confrontem amb el fenomen és que la guerra ha canviat moltes vegades de fesomia i s'ha adaptat als canvis profunds en la naturalesa de les societats humanes. Aquests canvis poden ser tecnològics - la guerra és un factor de canvi tècnic de primer ordre, des de l'invent de la llauna de sardines fins a la penicil-lina i tants altres medica ments, de bona part de la cirugia moderna fins als ordinadors o internet-. També poden ser canvis socials. Als segles XVI.XVII i XVIII. quan Roses era encara dins la Ciutadella, la gerra era cosa de l'aristucràcia i de mercenaris mal pagats, potats d'arreu per fer les guerres dels reis.<br /> La darrera guerra a gran escala que conegueren les societas peninsulars abans de les guerres amb França, les de 1793-1794 i de 1808-1814, encarava ser d'aquest estil. Em refereixo, és clar, a la GUERRA DE successió, el resultatde la qual eentronitzà una branca de la dinastia borbònica a la corona espanyola. En efecte. les societats i els exèrcits de principi del segle XVIII conservaven encare moltes de les caracteristiques del segle anterior. Ara bé, en el transcurs del setcents les coses canviarien de manera ràpida i substancial. Canvià per descomptat la composició dels exèrcits- disminuí el nombre de soldats mercenaris i augmentá el nombre dels de lleva- les guerres navals <br /> <br /> &lt;/poem&gt;&lt;/blockquote&gt;</div>

83.38.132.85 https://rosespedia.cat/index.php?title=Saltar_a_corda 2010-04-29T16:37:44Z

<p>83.38.132.85: Es crea la pàgina amb «quan yo era petita jugava a salta a la corda i cantaba: cuan la barqueta tombe nene nu tinguis pu checa la came alaire i fes un sal rodo. Ara li esti enseña a la ne…».</p> <hr /> <div>quan yo era petita jugava a salta a la corda i cantaba: <br /> <br /> cuan la barqueta tombe<br /> nene nu tinguis pu<br /> checa la came alaire i fes <br /> un sal rodo. <br /> <br /> Ara li esti enseña a la neta a canta i balla</div>

83.38.132.85 https://rosespedia.cat/index.php?title=A_la_frontera_de_l%27imperi 2010-04-29T16:32:57Z

<p>83.38.132.85: </p> <hr /> <div>&lt;blockquote&gt;&lt;poem&gt;Als Catalans i espanyols de final del segle XVIII. la guerra se'ls anà acostant lentament però imparable. No se'ls acostà una mena de guerra qualsevol, genèrica i imprecisa, sense perfils definits. La primera cosa que cal tenir en compte quan ens confrontem amb el fenomen és que la guerra ha canviat moltes vegades de fesomia i s'ha adaptat als canvis profunds en la naturalesa de les societats humanes. Aquests canvis poden ser tecnològics - la guerra és un factor de canvi tècnic de primer ordre, des de l'invent de la llauna de sardines fins a la penicil-lina i tants altres medica ments, de bona part de la cirugia moderna fins als ordinadors o internet-. També poden ser canvis socials. Als segles XVI.XVII i XVIII. quan Roses era encara dins la Ciutadella, la gerra era cosa de l'aristucràcia i de mercenaris mal pagats, potats d'arreu per fer les guerres dels reis.<br /> La darrera guerra a gran escala que conegueren les societas peninsulars abans de les guerres amb França, les de 1793-1794 i de 1808-1814, encarava ser d'aquest estil. Em refereixo, és clar, a la GUERRA DE successió, el resultatde la qual <br /> <br /> &lt;/poem&gt;&lt;/blockquote&gt;</div>

83.38.132.85 https://rosespedia.cat/index.php?title=Gripau_com%C3%BA_(%22Bufo_bufo%22) 2010-04-29T16:14:20Z

<p>83.38.132.85: /* Cites */</p> <hr /> <div>[[Imatge:Gripau.jpg|350px|thumb|dreta|Parella de gripaus comuns (''Bufo bufo''), foto de Janekpfeifer.]]<br /> <br /> També anomenat esgalàput comú.<br /> <br /> Freqüent.<br /> <br /> Nocturn, però també es veu de dia quan ha plogut. <br /> <br /> Fa 15 cm, les femelles són més grans que els mascles. D'aspecte compacte, té la pell plena de berrugues. Destaca que té els ulls color vermellós i que la pupil·la és horitzontal.<br /> <br /> S'alimenta de cucs de terra, de mol·luscs i de tota mena d'insectes.<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * http://ca.wikipedia.org/wiki/Gripau_com%C3%BA<br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.<br /> <br /> ==Cites==<br /> (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)<br /> <br /> al mas matas, la pisina del meu vei te un cripau que canta tota la nit <br /> <br /> [[Categoria: El medi animal]]<br /> [[Categoria: Rèptils]]</div>

83.38.132.85 https://rosespedia.cat/index.php?title=Cefal%C3%B2podes 2010-04-29T16:06:14Z

<p>83.38.132.85: /* Cites */</p> <hr /> <div>[[Imatge:Calamar.jpg|300px|thumb|Calamar (''Loligo vulgaris''), foto de Hans Hillewaert.]]<br /> <br /> Algunes de les espècies de pops i sèpies presents a les aigües de la nostra costa:<br /> <br /> * Pop roquer (''Octopus vulgaris'')<br /> <br /> * Polpa (''Octopus macropus'')<br /> <br /> * Sipia (''Sepia officinalis''), també anomenada sèpia o sepi<br /> <br /> * Calamar (''Loligo vulgaris'')<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * http://ca.wikipedia.org/wiki/Cephalopoda<br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.<br /> <br /> ==Cites==<br /> (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) <br /> <br /> [[Categoria: El medi marí]]<br /> [[Categoria: El medi animal]]</div>

83.38.132.85