Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Muralla (S.III aC)

2010-04-15T16:20:31Z

81.36.250.185:

[[Categoria: Grecs i romans]]

Fragment de muralla d'època grega (segle III AC) localitzat en el subsòl de l'extrem nordoest del pati d'armes de la [[Ciutadella]].

Són visibles tres trams que fan cantonada, delimitant el turó per l’est. El tram més llarg s'orienta en sentit nord-sud i és visible en uns 40 metres. El tram orientat est-oest és visible en uns 8,10 metres. Es desconeix si continua en la mateixa direcció i quina és la seva llargada total. Ha estat identificada una porta i una defensa o torre en relació amb aquesta. El costat extern presenta un fossat.

En conjunt, és un mur d'una amplada d'1,30 metres, construït amb grans blocs granítics, ben col·locats i encaixats entre si, amb pedres més petites omplint els espais intermedis. Com a material d'unió s'ha detectat una argila de color ocre, molt compactada i dura.

La muralla es fonamenta directament sobre el subsòl natural i no presenta cap tipus de banqueta.

Aquesta muralla seria la fortificació més antiga identificada del nucli de població que, des de temps reculats, ha ocupat el [[turó de Santa Maria]] a l'interior de la Ciutadella.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

Muralla (S.III aC)

2010-04-15T16:18:21Z

81.36.250.185:

[[Categoria: Grecs i romans]]

Fragment de muralla d'època grega (segle III AC) localitzat en el subsòl de l'extrem nordoest del pati d'armes de la [[Ciutadella]].

Són visibles tres trams que fan cantonada, delimitant el turó per l’est. El tram més llarg s'orienta en sentit nord-sud i és visible en uns 40 metres. El tram orientat est-oest és visible en uns 8,10 metres. Es desconeix si continua en la mateixa direcció i quina és la seva llargada total. Ha estat identificada una porta i una defensa o torre en relació amb aquesta. El costat extern presenta un fossat.

En conjunt, és un mur d'una amplada d'1,30 metres, construït amb grans blocs granítics, ben col·locats i encaixats entre si, amb pedres més petites omplint els espais intermedis. Com a material d'unió s'ha detectat una argila de color ocre, molt compactada i dura.

La muralla es fonamenta directament sobre el subsòl natural i no presenta cap tipus de banqueta.

Aquesta muralla seria la fortificació més antiga identificada del nucli de població que, des de temps reculats, ha ocupat el turó de [[Santa Maria]] a l'interior de la Ciutadella.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

Torre Quimeta

2010-04-15T16:14:33Z

81.36.250.185: /* Notícies històriques */

[[Imatge:Torre_quimetab.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Quimeta]]

La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.

L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecte la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Calsina]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatar i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.

==Notícies històriques==
La torre Quimeta juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la [[Ciutadella]]. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513700 Y= 4679530

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreQuimeta.htm Torre Quimeta] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Oblada ("Oblada melanura")

2010-04-15T16:03:29Z

81.36.250.185:

[[Imatge:Oblada.jpg|350px|thumb|dreta|Oblades (''Oblada melanura''), foto de Alberto Romeo]]

Molt freqüent.

A fons amb algues o '''roquers.'''

És un dels peixos més visibles a les nostres cales -és poc espantadís-, amb la característica taca negra abans de la cua.

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Oblada

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi marí]]
[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Peixos]]

Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)

2010-04-15T15:46:37Z

81.36.250.185:

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]

'''Edifici militar''' situat a tocar la muralla medieval, adossat a la tercera torre començant pel sud, a l'interior de la [[Ciutadella]].

És un edifici de planta rectangular construït amb pedres de formes i mides heterogènies disposades de manera irregular, lligades amb morter de calç. A les cantonades s'observen carreus més grossos, de formes regulars, disposats acuradament.
Presenta un sostre a doble vessant cobert amb lloses de pissarra. A la façana posterior s'observa una petita finestra alta i estreta amb arc de mig punt. La porta se situa a la façana de migdia. En conjunt, tots aquests elements són producte d'una intervenció de restauració, realitzada els anys setanta, que el va transformar en un magatzem.

Aquest és un edifici que probablement té un origen medieval, però que va ser aprofitat en època moderna com a instal·lació de la fortificació militar, possiblement com a magatzem. El seu estat de conservació, després d'una restauració, és òptim.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* VVAA (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

Naufragi del Phedon

2010-04-15T15:43:37Z

81.36.250.185:

El mercant '''Phedon''' va naufragar el 31 de març de 1933 a cala Montjoi. Portava un carregament de mongetes, blat de moro i fusta. El naufragi, però, no va ser accidental sino provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà":

<blockquote><poem>El ''Phedon'' és un vaixell vell i '''tronat''' que ha passat per moltes mans. Ha estat rebatejat vuit vegades pels seus diferents propietaris des del llunyà dia de l'any 1889 en què fou avarat a Stockton, a la riba del Tees. Ara es troba a Barcelona d'on salpa, curt de carbó, el 24 de març. L'endemà arriba davant Cadaqués, és avistat passant i repassant la costa, com si cerqués quelcom. Finalment es decideix: el baix de la Ferrera, clarament indicat a les cartes nàutiques, és el millor lloc per embarrancar. El ''Phedon'' posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc, navegant per inèrcia, amb les màquines aturades i el capità com a únic tripulant, se sent un segon soroll, esmorteït, com d'una explosió submarina. El vaixell comença a escorar i s'enfonsa lentament.

A l'informe dels fetes el capità declara que una via d'aigua l'ha obligat a dirigir-se a terra, cap a Montjoi, per embarrancar, evitant així la pèrdua de la nau, quan de sobte ha ensopegat amb una roca submergida, és a dir el baix de la Ferrera, que ha obert un nou forat provocant l'enfonsament.

Per encàrrec d'un agent de la companyia Lloyd's enviat expressament i de Baldiri Llorens, delegat de l'asseguradora a Roses, el bus Constantí Kontos reconeix el derelicte. La seva conclusió és que la topada amb el baix no fou prou violenta com per provocar l'enfonsament, i fa notar l'existència d'un forat d'uns dos metres quadrats al casc, amb les planxes del voltant corbades cap a l'exterior, evidència d'una explosió interna. L'informe de Kontos, corroborat per les declaracions dels pescadores de la teranyina que ha recollit la tripulació, fa fracassar la tentativa de frau.

Anys més tard, el 1949, una societat hispano-alemanya obté la concessió pel desballestament del ''Phedon''. L'estat espanyol s'està refent d'una guerra i Europa ha girat l'esquena al règim franquista. No hi ha materials per a la reconstrucció del país, per això recuperar el ferro vell és un bon negoci. Del 1948 al 1959 Jordi Contos dinamita el vaixell (...). Quan els alemanys no paguen Contos deixa la feina i és substituït per un bus basc, desconeixedor de les tècniques de descompressió, que morirà al cap de poc temps d'un accident. Arreglats els comptes amb els alemanys, Contos reprèn la tasca; del vaixell només en quedarà la quilla, ja que la seva extracció no és econòmicament rendible.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)</ref></poem></blockquote>

==Fitxa tècnica==
* Nom: Phedon
* Noms anteriors: Monica/Harde/Sundsvall/Zafirios Matsas/Ludovico S./Denia/Windcliffe
* Nom amb què és conegut: Barco de les mongetes
* Activitat: mercant
* Tipus de vaixell: vapor
* Material de construcció: ferro
* Data d'avarament: 1889
* Drassana: Gray Taylor & Co. Stockton (Regne Unit)
* Eslora: 89 metres
* Mànega: 12,27 metres
* Calat: 6 metres
* Tonatge: 1.885 tones
* Propulsió: mecànica
* Bandera/Port de matrícula: grega/Salònica
* Armador o propietari: P. Alexatos & Abazoglou, Alexatos Bros, Managers
* Càrrega: mongetes
* Lloc del naufragi: baix de la Ferrera
* Data del naufragi: dissabte, 25-03-1933
* Causa del naufragi: intencionada
* Profunditat: 20 metres<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)</ref>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: La badia]]