Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Cossi de la reina (Ciutadella)

2010-04-22T14:58:25Z

81.35.46.36:

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]

Construcció militar dins la [[Ciutadella]].

Basament d'una garita localitzat a la punta de la mitjalluna de Merinville, la qual forma part del perímetre defensiu extern de la Ciutadella constituït per les mitjallunes i els glacis. La mitjalluna en qüestió és la que protegeix la cortina de muralla entre els baluards de sant Joan i sant Jordi.

Per a la construcció d'aquest element de la Ciutadella es van utilitzar les pedres procedents de l'enderroc del barri de la vila de Roses, a l'interior de la Ciutadella, que va ser destruït durant l'explosió d'un polvorí l'any 1645.

La base de la garita té forma cònica, de cargol, i està formada per set motllures semicirculars de mitjacanya, gruixudes, de diàmetre decreixent. És feta amb carreus de pedra calcària.

A cada una de les dues cares del vèrtex, hi ha sengles carreus esculpits amb escuts en alt relleu. En ambdós casos, el motiu heràldic està emmarcat amb una sanefa vegetal i cintes, coronat. Al cantó de migdia, a més del blasó, hi ha una làpida commemorativa de la construcció de la mitjalluna, l'any 1650. El text és el següent:

<blockquote>EXCELLENTISSIMUS · DOMINUS · D // FRANCISCVS · DE · MONTIERS // COMES · DE · MERINVILLE · DE · RIEUX · ET // DE ·ASHILE · VICE- COMES · DE · MINERBE · BARO // DE · LALINVINIERE · FERRALS · ET · SANT · PERE · DOMINV(S) // DE · FRAISSE · VILLENEVVE · ROCHELODOV · ANGERVILL(E) // LAVRE · SAINCT · IVLIA & STATVS · PRIVATIQ // CONSILII REGIS · CONSILIARVS · SVORUM OR(D)INVM EQVES ATQ EXERCIT(V)VM LOCVM // TENENS · GENERALIS ·E-T· ARCIVM · DE · ROSES // CAPDEQVES ET · LAMPVRDA · GVBERNATOR // ME · CONSTRUERE · FECIT · ANNO · M· DC· L</blockquote>

A uns 20 metres, en el mateix parament de la mitjalluna i reutilitzat com a material constructiu, hi ha un fragment de relleu on es veu una escena principal emmarcada en un quadrat i dividida per una creu central. Als dos requadres superiors s'observa un animal aixecat sobre les potes de darrere i un arbre. Els dos requadres inferiors estarien a la part de placa que manca. A ambdós costats del quadrat es veuen unes senzilles línies i figures geomètriques.

Aquest és l'únic element arquitectònic de caràcter ornamental de la fortificació renaixentista conservat ''in situ''.

Les pedres utilitzades en la construcció d'aquesta mitjalluna són el material d'enderroc procedent del barri de la vila que va quedar destruït durant [[el setge de 1645]]. És el sector que després va ser ocupat per l'anomenat [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del Governador]].

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* De la Fuente, P. (1998) - "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses, p.182.
* Díaz Romañach, N. (1991) - "Roses. Una vila amb història", Roses, p.79-80.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona.
[[[[Títol de l'enllaç]]]]

Barraca de Jóncols

2010-04-22T14:55:40Z

81.35.46.36:

Les barraques de pescadors són petits refugis fets pels mateixos pescadors amb la finalitat de refugiar-se de les condicions climàtiques adverses. Se’n troben diverses al llarg de la costa com la de Jóncols, Montjoi, l’Almadrava o la [[barraca de la Pelosa]]. Aquestes són una mostra d’arquitectura popular estretament lligada al territori i a les persones que l’exploten.

La barraca de [[Cala Jóncols]] és una casa rectangular de planta baixa coberta amb una teulada a una vessant. L’interior originalment estava compartimentat i hi havia una llar de foc i uns pedrissos a l’angle nord. El sostre és d’embigat amb cabirons de fusta. Es troba a l’extrem oest de la platja i la façana està encarada a sud, on s’hi troba la porta i dos bancs d’obra, un a cada banda de l’entrada.

L'edifici actual va ser construït a partir d’una barraca més antiga que, tot i que no en queda cap resta, se'n coneix l'existència per documents del segle XVII on es fa referència als drets de pesca entre les universitats de Roses i[[Cadaqués]]. En aquests textos s’anomena a les barraques “botigas de pescadors”. L’antiga barraca es trobava situada a migdia de l’actual encara que les poques restes que en quedaven van ser eliminades al construir a sobre un petit edifici modern.

En aquests refugis comunals hi havia el necessari per estar petites temporades a recés dels temporals.

Des que la barraca que s'observa ara va ser feta, al segle XIX, la construcció ha estat sotmesa a diferents intervencions arquitectòniques per assegurar-ne la seva fermesa. De la construcció original se’n conserva el canaló d’aigües pluvials de ceràmica verda vidriada que desemboca en un costat de la façana i les parets, fetes amb pedres irregulars lligades amb morter i després cobertes d’una capa d’enlluït emblanquinat per amagar aquesta construcció poc acurada.

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 520950 Y=4678100

==Mapa==

<googlemap version="0.9" lat="42.253462" lon="3.253434" width="350" height="350">
42.252949, 3.253273, Barraca de Jóncols
Barraca de pescadors, s.XIX
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

*Cos íntegre de l’edifici
*Característiques arquitectòniques (coberta, materials, obertures, sistema constructiu, etc)
*Entorn immediat de la barraca.

[[Category: La costa]]
[[Category:El clima]]
[[Category:Segle XIX]]

Barraca de Jóncols

2010-04-22T14:54:29Z

81.35.46.36: Es desfà la revisió 1920 de 81.35.46.36 (Discussió)

Les barraques de pescadors són petits refugis fets pels mateixos pescadors amb la finalitat de refugiar-se de les condicions climàtiques adverses. Se’n troben diverses al llarg de la costa com la de Jóncols, Montjoi, l’Almadrava o la [[barraca de la Pelosa]]. Aquestes són una mostra d’arquitectura popular estretament lligada al territori i a les persones que l’exploten.

La barraca de [[Cala Jóncols]] és una casa rectangular de planta baixa coberta amb una teulada a una vessant. L’interior originalment estava compartimentat i hi havia una llar de foc i uns pedrissos a l’angle nord. El sostre és d’embigat amb cabirons de fusta. Es troba a l’extrem oest de la platja i la façana està encarada a sud, on s’hi troba la porta i dos bancs d’obra, un a cada banda de l’entrada.

L'edifici actual va ser construït a partir d’una barraca més antiga que, tot i que no en queda cap resta, se'n coneix l'existència per documents del segle XVII on es fa referència als drets de pesca entre les universitats de Roses i Cadaqués. En aquests textos s’anomena a les barraques “botigas de pescadors”. L’antiga barraca es trobava situada a migdia de l’actual encara que les poques restes que en quedaven van ser eliminades al construir a sobre un petit edifici modern.

En aquests refugis comunals hi havia el necessari per estar petites temporades a recés dels temporals.

Des que la barraca que s'observa ara va ser feta, al segle XIX, la construcció ha estat sotmesa a diferents intervencions arquitectòniques per assegurar-ne la seva fermesa. De la construcció original se’n conserva el canaló d’aigües pluvials de ceràmica verda vidriada que desemboca en un costat de la façana i les parets, fetes amb pedres irregulars lligades amb morter i després cobertes d’una capa d’enlluït emblanquinat per amagar aquesta construcció poc acurada.

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 520950 Y=4678100

==Mapa==

<googlemap version="0.9" lat="42.253462" lon="3.253434" width="350" height="350">
42.252949, 3.253273, Barraca de Jóncols
Barraca de pescadors, s.XIX
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

*Cos íntegre de l’edifici
*Característiques arquitectòniques (coberta, materials, obertures, sistema constructiu, etc)
*Entorn immediat de la barraca.

[[Category: La costa]]
[[Category:El clima]]
[[Category:Segle XIX]]

Ciutadella

2010-04-22T14:53:12Z

81.35.46.36: /* Història */

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de [[sant Joan]] i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
[[Imatge:Empedratmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Empedrat medieval]]
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de [[Luis Pizaño]] per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Baluard de Sant Jaume | Baluard de Sant Jaume]]
* [[el setge de 1645 | El setge de 1645]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.
* [http://www.rosesavui.com/ciutadella.html La Ciutadella]. Roses Avui

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Títol de l'enllaç]]

Barraca de Jóncols

2010-04-22T14:49:52Z

81.35.46.36:

Les barraques de pescadors són petits refugis fets pels mateixos pescadors amb la finalitat de refugiar-se de les condicions climàtiques ad[[L'edifici actual va ser construït a partir d’una barraca més antiga que, tot i que no en queda cap resta, se'n coneix l'existència per documents del segle XVII on es fa referència als drets de pesca entre les universitats de Roses i CadaquéTítol de l'enllaç]]s. En aquests textos s’anomena a les barraques “botigas de pescadors”. L’antiga barraca es trobava situada a migdia de l’actual encara que les poques restes que en quedaven van ser eliminades al construir a sobre un petit edifici modern.]] verses. Se’n troben diverses al llarg de la costa com la de Jóncols, Montjoi, l’Almadrava o la [[barraca de la Pelosa]]. Aquestes són una mostra d’arquitectura popular estretament lligada al territori i a les persones que l’exploten.

La barraca de [[Cala Jóncols]] és una casa rectangular de planta baixa coberta amb una teulada a una vessant. L’interior originalment estava compartimentat i hi havia una llar de foc i uns pedrissos a l’angle nord. El sostre és d’embigat amb cabirons de fusta. Es troba a l’extrem oest de la platja i la façana està encarada a sud, on s’hi troba la porta i dos bancs d’obra, un a cada banda de l’entrada.

En aquests refugis comunals hi havia el necessari per estar petites temporades a recés dels temporals.

Des que la barraca que s'observa ara va ser feta, al segle XIX, la construcció ha estat sotmesa a diferents intervencions arquitectòniques per assegurar-ne la seva fermesa. De la construcció original se’n conserva el canaló d’aigües pluvials de ceràmica verda vidriada que desemboca en un costat de la façana i les parets, fetes amb pedres irregulars lligades amb morter i després cobertes d’una capa d’enlluït emblanquinat per amagar aquesta construcció poc acurada.

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 520950 Y=4678100

==Mapa==

<googlemap version="0.9" lat="42.253462" lon="3.253434" width="350" height="350">
42.252949, 3.253273, Barraca de Jóncols
Barraca de pescadors, s.XIX
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

*Cos íntegre de l’edifici
*Característiques arquitectòniques (coberta, materials, obertures, sistema constructiu, etc)
*Entorn immediat de la barraca.

[[Category: La costa]]
[[Category:El clima]]
[[Category:Segle XIX]]

Fadrins encantats

2010-04-22T14:46:03Z

81.35.46.36:

Hi ha dues roques al [[cap Norfeu]] que s'anomenen popularment els '''Fadrins encantats'''. La llegenda que envolta aquest nom està relacionada amb les [[sirenes de la badia de Roses]] i és la següent:

<blockquote><poem>Aquell que podia furtar un vel de sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de [[Palau-saverdera]] que quedaren seduïts pels cants i les rialles d'aquelles dones.

En intentar prendre d'amagat un d'aquests vels foren sorpresos per la sirena, que amb una mirada fulminant els va convertir en dues roques vora del mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels Fadrins Encantats, al cap Norfeu. Hi ha algunes variants d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: La costa]]
[[Categoria: Contes i llegendes]]

Ciutadella

2010-04-22T14:43:55Z

81.35.46.36:

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==
[[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de [[sant Joan]] i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
[[Imatge:Empedratmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Empedrat medieval]]
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Fotografia panoràmica==
[[Imatge:Panoramica.jpg|730px|thumb|esquerre|Panoràmica de l'interior de la Ciutadella]]

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Baluard de Sant Jaume | Baluard de Sant Jaume]]
* [[el setge de 1645 | El setge de 1645]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.
* [http://www.rosesavui.com/ciutadella.html La Ciutadella]. Roses Avui

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]
[[Títol de l'enllaç]]

Llegendes sobre dolmens

2010-04-22T14:35:05Z

81.35.46.36:

Les '''construccions megalítiques''', els ''dolmens'' i els menhirs, han provocat sempre gran curiositat a les generacions posteriors i al seu entorn s'han bastit tota mena de llegendes, moltes d'elles relacionades amb qui els va aixecar i que es reflecteixen en els noms que el poble els ha posat.
''cusiva''
<blockquote><poem>Si hem de fer cas dels noms, la veu popular els relaciona amb gegants, amb bruixes o gojes, amb cabdills militars i religiosos, amb lladres i amb moros o alarbs. (...) La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i apliar-les una sobre l'altra.

El cas més conegut és el de la [[Taula de Carlemany]], que es troba al cim de la muntanya del [[cap Norfeu]], a Roses. Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs.

Una altra associació freqüent és la que els relacionava amb generals o tombes de militars d'alta graduació. A Roses hi ha el dolmen anomenat el [[Llit de la Generala]] i la cista de la [[Tomba del General]].<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Contes i llegendes]]

Mas d'en Just

2010-04-22T14:33:05Z

81.35.46.36:

[[Imatge:Mas_den_just_arc.JPG|350px|thumb|dreta|Arcada del mas d'en Just]]

El '''mas d’en Just''' es troba molt a la vora del [[mas d’en Coll]], a la vall de la [[riera de la Trencada]]. Es tracta d’un edifici civil del que se n’identifiquen dos construccions, un dipòsit i un arc fet amb lloses de pissarra. Els dos cossos tenen diferent mida i els murs d’aquest estan conservats en alçades molt diferents.

L’edifici més gros és de planta rectangular. Les restes del conjunt estan força disperses en el terreny i a part de la configuració de la planta no se n’extreu cap més dada.

Les runes de la masia d'en Just es troben molt a la vora de la carretera que va de Roses a Cadaqués, a l’altura del quilòmetre 3 de la via.

='''--[[Especial:Contribucions/81.35.46.36|81.35.46.36]] 14:33, 22 abr 2010 (UTC)''demaploura'''Text en negreta'''
'''''

===Coordenades===
* '''UTM''': X=514706 Y= 4681740

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.286042" lon="3.177427" width="350" height="350" controls="large">
42.285914, 3.17728
Mas d'en Just
</googlemap>

[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria: Paisatge rural]]
[[Categoria: Comunitat]]
''''Text en cursiva''''
''Text en cursiva''

Taula de Carlemany

2010-04-22T14:31:30Z

81.35.46.36:

La '''Taula de Carlemany''' és l'origen d'una ''llegenda'' que ocorre en un dolmen que estaria situat al cim de la muntanya del [[cap Norfeu]]. D'aquest dolmen avui se'n desconeix la ubicació però ens queda la seva llegenda:

<blockquote><poem>La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i apliar-les una sobre l'altra.

El cas més conegut és el de la Taula de Carlemany (...). Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Contes i llegendes]]

Edifici puig Marès

2010-04-22T14:31:10Z

81.35.46.36:

[[Imatge:Edpuigmares.jpg|350px|thumb|dreta|Vista general de les restes de l'edifici]]

Dalt del cim del puig Marès hi ha un edifici rectangular indeterminat. Es troba enrunat i l’interior és ple de romegueres per tant, es fa difícil veure quantes habitacions tenia. Els murs estan disposats seguint la tècnica de la pedra seca i. La construcció ocupa una superfície de 7 metres de llarg per 4 d’ample. Probablement es tracti d’un edifici de guaita ja que des del cim del puig es veu tota la badia i la part nord del [[cap Norfeu]]. D’aquí que també se l’anomeni la Farella, per les senyals que s’hi deurien emetre en cas de perill a la costa.

''dema fara sol''''Text en cursiva''
''''''Text en negreta''''''''

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 517250 Y=4679075

==Mapa==
<googlemap version="0.9" lat="42.260946" lon="3.207965" width="350" height="350" controls="large">
42.259921, 3.208019
Edifici puig Marès
</googlemap>

==Nivell de protecció==
C. Protecció patrimonial.

Objectes de protecció:
*Memòria del lloc
*La volumetria de l’element, les característiques tècniques i morfològiques, i les connotacions d’ús han de configurar un fons de referència que n’asseguri la preservació del testimoni cultural implícit.
*En cas d’eliminació de l’element s’haurà de documental gràfica i fotogràficament i justificar-se tècnicament.

[[Category: La costa]]
[[Category: Història]]
[[Category: Vista]]

Mas d'en Just

2010-04-22T14:30:45Z

81.35.46.36:

[[Imatge:Mas_den_just_arc.JPG|350px|thumb|dreta|Arcada del mas d'en Just]]

El '''mas d’en Just''' es troba molt a la vora del [[mas d’en Coll]], a la vall de la [[riera de la Trencada]]. Es tracta d’un edifici civil del que se n’identifiquen dos construccions, un dipòsit i un arc fet amb lloses de pissarra. Els dos cossos tenen diferent mida i els murs d’aquest estan conservats en alçades molt diferents.

L’edifici més gros és de planta rectangular. Les restes del conjunt estan força disperses en el terreny i a part de la configuració de la planta no se n’extreu cap més dada.

Les runes de la masia d'en Just es troben molt a la vora de la carretera que va de Roses a Cadaqués, a l’altura del quilòmetre 3 de la via.

='''''demaploura'''Text en negreta'''
'''''

===Coordenades===
* '''UTM''': X=514706 Y= 4681740

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.286042" lon="3.177427" width="350" height="350" controls="large">
42.285914, 3.17728
Mas d'en Just
</googlemap>

[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria: Paisatge rural]]
[[Categoria: Comunitat]]
''''Text en cursiva''''
''Text en cursiva''

Mas d'en Just

2010-04-22T14:29:01Z

81.35.46.36:

[[Imatge:Mas_den_just_arc.JPG|350px|thumb|dreta|Arcada del mas d'en Just]]

El '''mas d’en Just''' es troba molt a la vora del [[mas d’en Coll]], a la vall de la [[riera de la Trencada]]. Es tracta d’un edifici civil del que se n’identifiquen dos construccions, un dipòsit i un arc fet amb lloses de pissarra. Els dos cossos tenen diferent mida i els murs d’aquest estan conservats en alçades molt diferents.

L’edifici més gros és de planta rectangular. Les restes del conjunt estan força disperses en el terreny i a part de la configuració de la planta no se n’extreu cap més dada.

Les runes de la masia d'en Just es troben molt a la vora de la carretera que va de Roses a Cadaqués, a l’altura del quilòmetre 3 de la via.

='''demaploura'''Text en negreta'''
'''

===Coordenades===
* '''UTM''': X=514706 Y= 4681740

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.286042" lon="3.177427" width="350" height="350" controls="large">
42.285914, 3.17728
Mas d'en Just
</googlemap>

[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria: Paisatge rural]]
[[Categoria: Comunitat]]
''''Text en cursiva''''

Edifici puig Marès

2010-04-22T14:24:57Z

81.35.46.36:

[[Imatge:Edpuigmares.jpg|350px|thumb|dreta|Vista general de les restes de l'edifici]]

Dalt del cim del puig Marès hi ha un edifici rectangular indeterminat. Es troba enrunat i l’interior és ple de romegueres per tant, es fa difícil veure quantes habitacions tenia. Els murs estan disposats seguint la tècnica de la pedra seca i. La construcció ocupa una superfície de 7 metres de llarg per 4 d’ample. Probablement es tracti d’un edifici de guaita ja que des del cim del puig es veu tota la badia i la part nord del [[cap Norfeu]]. D’aquí que també se l’anomeni la Farella, per les senyals que s’hi deurien emetre en cas de perill a la costa.

dema fara sol
''''''Text en negreta''''''''

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 517250 Y=4679075

==Mapa==
<googlemap version="0.9" lat="42.260946" lon="3.207965" width="350" height="350" controls="large">
42.259921, 3.208019
Edifici puig Marès
</googlemap>

==Nivell de protecció==
C. Protecció patrimonial.

Objectes de protecció:
*Memòria del lloc
*La volumetria de l’element, les característiques tècniques i morfològiques, i les connotacions d’ús han de configurar un fons de referència que n’asseguri la preservació del testimoni cultural implícit.
*En cas d’eliminació de l’element s’haurà de documental gràfica i fotogràficament i justificar-se tècnicament.

[[Category: La costa]]
[[Category: Història]]
[[Category: Vista]]

Mas d'en Just

2010-04-22T14:24:45Z

81.35.46.36:

[[Imatge:Mas_den_just_arc.JPG|350px|thumb|dreta|Arcada del mas d'en Just]]

El '''mas d’en Just''' es troba molt a la vora del [[mas d’en Coll]], a la vall de la [[riera de la Trencada]]. Es tracta d’un edifici civil del que se n’identifiquen dos construccions, un dipòsit i un arc fet amb lloses de pissarra. Els dos cossos tenen diferent mida i els murs d’aquest estan conservats en alçades molt diferents.

L’edifici més gros és de planta rectangular. Les restes del conjunt estan força disperses en el terreny i a part de la configuració de la planta no se n’extreu cap més dada.

Les runes de la masia d'en Just es troben molt a la vora de la carretera que va de Roses a Cadaqués, a l’altura del quilòmetre 3 de la via.

='''demaploura'''Text en negreta'''
'''

===Coordenades===
* '''UTM''': X=514706 Y= 4681740

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.286042" lon="3.177427" width="350" height="350" controls="large">
42.285914, 3.17728
Mas d'en Just
</googlemap>

[[Categoria: A pagès]]
[[Categoria: Paisatge rural]]
[[Categoria: Comunitat]]

Llegendes sobre dolmens

2010-04-22T14:23:31Z

81.35.46.36:

Les '''construccions megalítiques''', els dolmens i els menhirs, han provocat sempre gran curiositat a les generacions posteriors i al seu entorn s'han bastit tota mena de llegendes, moltes d'elles relacionades amb qui els va aixecar i que es reflecteixen en els noms que el poble els ha posat.

<blockquote><poem>Si hem de fer cas dels noms, la veu popular els relaciona amb gegants, amb bruixes o gojes, amb cabdills militars i religiosos, amb lladres i amb moros o alarbs. (...) La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i apliar-les una sobre l'altra.

El cas més conegut és el de la [[Taula de Carlemany]], que es troba al cim de la muntanya del [[cap Norfeu]], a Roses. Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs.

Una altra associació freqüent és la que els relacionava amb generals o tombes de militars d'alta graduació. A Roses hi ha el dolmen anomenat el [[Llit de la Generala]] i la cista de la [[Tomba del General]].<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Contes i llegendes]]