Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Cap de Creus

2010-04-07T09:16:40Z

80.36.252.94:

[[Imatge:800px-Cap de Creus2.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del Cap de Creus]]
[[Imatge:Capdecreus3.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus]]
[[Imatge:Capdecreus1.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus al capvespre]]
[[Imatge:Farcapdecreus.jpg|350px|thumb|dreta|Far del Cap de Creus]]
[[Imatge:Capdecreus2.jpg|350px|thumb|dreta|Nit de lluna al Cap de Creus]]

La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l'any 1998 amb la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus) de més superfície protegida de Catalunya, d'una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya.

Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats: la punta del cap de Creus (amb el mític far del cap de Creus, lloc on es rodà la pel·lícula'' The Light at the Edge of the World'' (1971) - "La llum de la fi del món", de Kevin Billington), i el [[cap Norfeu]], un paratge d'una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s'han descobert recentment vestigis d'activitat volcànica de fa uns 10 milions d'anys.

Pel que fa a l'àmbit marí, es protegeixen tres zones d'enorme riquesa submarina: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l'illa de s'Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu.

Els espectaculars afloraments geològics són un dels trets més significatius del Parc Natural, amb les seves complicades i belles formes que sovint fan desbocar la imaginació del visitant, que veu al seu lloc imatges d'animals reals o éssers mítics (lleó, drac, camell, àliga, gat, rata...), malgrat que són el vent i el mar, i no els Déus, els que amb llur activitat incessant, iniciada fa milers d'anys, han anat modelant el paisatge geològic del cap de Creus fins al moment actual.

Per als amants de la natura, el territori del cap de Creus disposa d'una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el [[sèseli ferreny]] (Sesell aleatum subsp. Farrenyii) o el [[limoni]] (Limonium geronense), tot i que no cal oblidar la presència de la lleterassa arbòria (Euphorbia dendroides) o el coixí de monja (Astragalus massiliensis) o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia (Posidonia oceanica).

Pel que fa a la fauna, tampoc no es pot obviar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la reineta (Hyla meridionalis), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i el nero (Epinephelus guaza). Hi ha espècies protegides d'insectes i un cargol endèmic, com també la reineta, la tortuga mediterrània, i una gran varietat d'ocells com les bàldrigues, els xatracs, l'àguila cuabarrada, i el corb marí emplomallat.

==Petita història==
<blockquote><poem>Quan els antics pobladors neolítics alçaven dòlmens i menhirs a la zona existia una vegetació arbòria desconeguda avui en aquests llocs. D’aquells temps han perdurat les construccions megalítiques; el foc, l'agricultura i la ramaderia han substituït aquell bosc primigeni de surera, alzina, arboç i roure, per matoll baix de ginesta i argoma, timó i romaní.

Durant la baixa Edat Mitjana les gents del Massís de Cap de Creus conreaven vinyes en terrasses delimitades per murs de pedra que s'estenien per les vessants de les muntanyes. La seva raó de ser era lluitar contra l'erosió d'un terreny desforestat, i aprofitar millor l'aigua de les escasses pluges. Aquesta pràctica agrícola es va estendre pels voltants dels nuclis de població i va perdurar durant segles fins que a finals del XIX una plaga procedent de França, la fil•loxera, va anihilar les vinyes centenàries.

Avui, com els megalits petris, les terrasses són el testimoni mut del pas del temps: cultures que arriben, floreixen, inventen, construeixen i després, es transformen deixant enrere empremtes de pedra. I certament, el massís del Cap de Creus és un enorme museu natural de pedra, i una de les seves joies és el Monestir de Sant Pere de Rodes, que durant gairebé mil anys va reunir el poder religiós, civil i penal que va exercir sobre els pobladors d'aquesta zona. Les pestes, els pirates i finalment la guerra amb els francesos a principis del s.XIX van deixar buits els murs d'aquest referent del romànic català.<ref>''[http://www.cbrava.com/cat/articles/capcreus_museu_de_pedra.php El Cap de Creus, museu de pedra]. CapCreusOnline</ref></poem></blockquote>

==Fons marí==

==Patrimoni botànic==
[[Imatge:Tragacans de Marsella.jpg|350px|thumb|dreta|Tragacans de Marsella]]
[[Imatge:Astragalus massiliensis.jpg|350px|thumb|dreta|Astragalus massiliensis]]

És un indret ric en diverses espècies, adaptades a les condicions ambientals, entre elles la forta tramuntana.

La imponent península del cap de Creus pot semblar una construcció casual, però no podia ser d'altra manera. Els Pirineus es neguen a desaparèixer mar endins sense oferir resistència, i les muntanyes s'ofeguen a poc a poc i creen una immensa península capaç de fer front a la mar més brava. Plantes, animals i homes s'han afanyat a conquerir aquestes terres, de fesomia castigada per una tramuntana seca que colpeja sense treva el seu perfil eixut i abrupte.

Quan acaba l'hivern, en quatre dies el bon temps esquitxa les muntanyes de colors. Floreixen de cop la farigola, el tomanyí i les estepes, i tantes altres plantes que aprofiten una primavera que sempre sembla tenir massa pressa. Per uns quants dies, el cap de Creus sembla un immens jardí botànic, on cada raconet és una rocalla natural amb les seves plantes aromàtiques. Cotolius i cogullades aprofiten la bonança per agambar la família sota una mata i, silenciosament, apareixen una bassa o un estanyet a qualsevol racó. Aquí, l'aigua abundant és gairebé un miracle, i l'afloració dels estanyets, tot un esclat de vida ben aprofitada.

El cap de Creus s'obre al mar, però també és veritat que a dins hi ha terra eixuta. Terra de vinya i d'oliveres, i de feixes abandonades que marquen l'existència d'antics conreus. Un paisatge de mata baixa, on els boscos espessos han anat desapareixent amb el temps. Els conreus, les pastures i els incendis han reprimit qualsevol intent de recuperació i ara la natura sembla conformada a no aixecar el cap gaire més enllà d'un parell de pams. Als cims només queden testimonis muts d'altres èpoques, arbres mesells que han aguantat la cremor del foc i la força del vent. A les valls, en canvi, encara és possible trobar-hi bosquets ufanosos, petits reductes de verdor on poden criar tranquil·lament les mallerengues i els tudons.

A les zones afectades per la tramuntana les plantes s'han adaptat estirant-se a terra, allargant-se i aplanant tot el cos per oposar la mínima resistència a l'acció del vent. És així com els càdecs, els coixins de monja i els caps d'ase han pres la seva forma actual. I són aquestes condicions tan dures i especials han afavorit fins i tot l'aparició d'endemismes. L'exemple més notori és ''Seseli farrenyi'', una petita umbel·lífera escassa i desconeguda, patrimoni exclusiu de la flora del cap de Creus.

Plantes més caraterístiques:
<poem>
Endèmiques:
Sèseli ferreny o sèseli major del Cap de Creus, ''Seseli elatum farrenyi''
Limoni (''Limonium geronense')'

Emblemàtiques:
Tragacant de Marsella (''astragalus massiliensis'')
Gasó al·liaci del Rosselló (''armeria alliacea'')
''Limonium tremolsii''
</poem>

L'activitat humana i els factors climàtics del Cap de Creus condicionen la seva coberta vegetal. Per una banda, cal tenir present que bona part del terreny no és més que una vinya immensa i abandonada, assentada sobre bancals sostinguts per murs de pedra i, per altra banda, que l'ús de l'espai per al pastoreig a ocasionat repetits incendis que han marcat el paisatge. A més, la freqüència i persistència de vent fort, sobre tot de tramuntana, que asseca l'ambient i aporta salinitat a les plantes i al sòl, condiciona una peculiar vegetació que s'adapta a l'entorn.

Les espècies arbòries no ocupen gaire extensió; les més freqüents són el pi (''Pinus halepensis''), el pi pinyoner (''Pinus pinea'') y la surera (''Quercus suber''). De forma molt puntual, en algunes rieres trobem l'om (''Ulmus minor''), el freixe (''Fraxinus angustifolia''), el vern (''Alnus glutinosa''), l'avellaner (''Corylus avellana'') o els salzes (''Salix sp.''). Als llocs més ombrívols i abrigats tenim l'alsina (''Quercus ilex'') i el roure (''Quercus humilis''). Els arbusts i les males herbes ocupen la major part de la superfície i les espécies més freqüents son el planter (''Pistacia lentiscus''), el ginebrot (''Juniperus oxycedrus''), el bruc blanc i d'escombres (''Erica arborea'' i ''E. scoparia''), l'estepa negra, la borrera i la fina (''Cistus monspeliensis'', ''C. salviifolius'' i ''C. albidus''), a més de l'argelaga negra (''Calicotome spinosa'').

A la zona litoral trobem les plantes més adaptades al vent i la salinitat. Sens dubte constitueixen la vegetació més interessant del parc, sense rèplica en cap altre lloc del litoral català. Les espècies més característiques son el gasó (''Armeria ruscinonensis''), l'ensopeguera (''Limonium tremolsii'') i, sobre tot, ''Seseli farreny'', autèntica joia botànica que no es troba a cap altre lloc del món. Totes estan protegides.

Al fons marí destaquen les algues marines, totes elles protegides i que formen extenses pastures als fons sorrosos o fangosos. Són la posidònia o alga de vidrers (''Posidonia oceanica''), la seba (''Cymodocea nodosa'') i ''Zostera sp''. Altres plantes que per la seva raresa estan especialment protegides al Parc del Cap de Creus són les molses ''Oedipodiella australis var. catalaunica'' i ''Entosthodon durieui var. mustaphae''; la falguera (''Cosentinia vellea''); la lleterassa arbòria (''Euphorbia dendroides''), l'oliveret (''Cneorum tricoccon'') i l'astràgal blanc o "coixí de monja" (''Astragalus massiliensis'').

==Vídeo sobre el Cap de Creus==

<videoflash>_sNH0aurPn4</videoflash>

==Activitats==
Dins l'àmbit del Parc es poden realitzar moltes i variades activitats, però les que tenen més adeptes són el busseig i l'excursionisme. Per als amants de l'excursionisme les possibilitats són molt àmplies, fruit del ric patrimoni històric i dels jaciments arqueològics terrestres i marins que s'hi troben.

<blockquote>El visitant pot alhora gaudir dels pobles, castells i ermites que queden al voltant o dins el parc, com per exemple el castell de Quermançó, l'ermita de Sant Onofre, el magnífic monestir medieval romànic de Sant Pere de Rodes, amb un claustre del segle XII, que s'imposa al bell mig de la muntanya i que actualment és la seu de les oficines del Parc. Un altre indret imponent és la punta del Cap de Creus, on hi trobem el Far, un lloc inspirador per als amants del cinema, doncs s'hi va rodar la pel.lícula The Light at the Edge of the World (1971). En l'àmbit marí, la natura protegida ofereix una paisatge espectacular a Cap Norfeu, i dins les espècies marines que s'hi poden veure hi ha praderies de Posidònia, i peixos com el nero, l'oblada, l'escòrpora i el sard. Cal remarcar també que dins el parc s'hi poden trobar restes prehistòriques, en particular un gran nombre de dòlmens, com el sepulcre de corredor i cambra de la Creu den Cobertella. Tant en un dia de forta tramontana, en un dia plujós com en un dia radiant, la natura del parc ofereix un indret on es respira una barreja de tranquil.litat mesclada amb fortalesa, que fa reviure els sentits a qui el visita.<ref>''[http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/info/081218-el-parc-natural-.jsp El Parc Natural de Cap de Creus]. Begoña Vendrell. Recerca en Acció</ref></blockquote>

Una opció és seguir els senders de gran recorregut (GR) que ens permetran obtenir una visió global del parc. El GR-11 arriba a Llançà des de la serra de l'Albera i acaba al far del cap de Creus passant pel monestir de Sant Pere de Rodes. El GR-92 passa pràcticament per tots els municipis del Parc (Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Palau-savardera i Pau) i acaba enllaçant amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
<poem>
Informació Oficines del Parc:
PARC NATURAL DE CAP DE CREUS
Servei de Guies del Parc
Telèfon: 972 19 31 91 Fax: 972 19 31 92

Espai Cap de Creus
Far del Cap de Creus - 17488 Cadaqués
</poem>

==Literatura==
Han estat molts i moltes els escriptors i escriptores a qui el Cap de Creus ha inspirat versos. Aquí n'hi ha una mostra:

===Somni de Cap de Creus===
<poem>
''Sol, a la vall, vèrtex bru de muntanyes,''  
''lluny de tothom -no diré si dormia  ''
''o bo i despert em garfien els somnis:''  
''vaig sentir un hàlit de boires escasses  ''
''devers la feixa cenyida de roca.''
</poem>

És un extens poem de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), publicat pòstumament el 2003.

<blockquote><poem>Integrat per divuit cants, obertura, coda i epíleg, recrea el trànsit des del paganisme difús de l'Empordà grecollatí al cristianisme que basteix esglésies damunt els fonaments dels antics temples pagans. Inclou la conegudissima oració al Crist de la Tramuntana.

La llegenda diu que va ser Salvador Dalí qui va suggerir al seu amic Fages la idea d'aquest vast poema on els deus de l'Olimp prenen possessió del del paisatge mineral del Cap de Creus, poblat de formes fantàstiques i oníriques, producte de l'erosió del mar i el vent.<ref>''[http://ca.wikipedia.org/wiki/Somni_de_Cap_de_Creus Somni de Cap de Creus]''. Viquipèdia</ref></poem></blockquote>

===Brutalment mineral!===
<poem>
''Tot és tan mineral que sembla que comença''
''o acaba tot avui. Tot, pedra i sal  ''
''i negror, tot és tan brutalment mineral!''
</poem>

"Nit a cap de Creus", de Josep Maria de Sagarra, dins ''Àncores i estrelles'', a "Obres Completes, Poesia".

===Panoràmica en un dia clar===
''Un dia clar, sense calimes... Es veia el Norfeu i L'Home amb les ratlles fosques dels córrecs, amb la verdor diluïda dels claps de morró i les blancors del sílex de la muntanya... S'albirava la mola arrodonida de Pení, surmuntant de les muntanyes... i els acantilats de Lledó, la Falconera, Cap-Trencat, Canyelles i altres indrets de la costa brava de Roses... Tota la serralada de Sant Pere de Roda, enasprida, oscada i bruna com una fulla de ganiveta vella i rovellada... Àdhuc els masius dispersos i l'estol de cases brunes de Palau-Saverdera s'albiraven en el decliu de la serra, ben precisos i retallats de contorn... I el pic blanc de Sant Onofre, en un relleix de la muntanya brava, us feia pensar en una congesta invencible que volgués perdurar la neu d'un hivern per l'altre, malgrat tramuntanes i ponents i a despit de totes les soleiades estiuenques... Tot plegat es resumia en una vertadera fascinació: en un xuclament irresistible de la nostra voluntat cap a totes aquelles coses; en un reclam impossible de desobeir...''

Lluís G. Pla Cargol. ''De tot vent''. "Proses dels camins de la vida".

===La catorzena gràcia de L'Empordà===
''La catorzena gràcia de l'Empordà és el cap de Creus, que s'enfonsa com punxeguda llança en el flanc de la mar profunda. Guaita pel nord el Cap Cerver i el Port de Venus Kytereia; pel migjorn allarga l'esguard fins a les escales d'Hanníbal, i mar endins per les pulcres matinades d'hivern albira els cimals de Mallorques. Per disposar l'esperit a cantar les belleses del Cap de Creus, l'escriptor té d'embriagar-se en la remor de les batalles, en l'encens dels oficis divins, en la joconda alegria de les núpcies i en el ressò august de les marxes triomfals. Enlloc es presenta la naturalesa més èpicament valenta i hermosa. Les ones canten, rutllen i s'esberlen contra el mur gegant; el vent, que brunzeix amb inefable polifonia les escabella, i escampa per l'aire el seu ruixim; del peu de l'ara munta una forta alenada d'aromes marines. Hi ha quelcom en l'ànima empordanesa que no s'explicaria sense la presència d'aquella immensa cavalcada de roques pirenenques, atretes mar endins per les eòliques ressonàncies de la lira d'Orfeu.  Damunt de la mola sembla que et trobis en la proa tallant d'una nau gegantina que marxa impàvida rompent les ones bramulants que rere el vel de blanca escuma harmonitzen tota una simfonia de blancs de zèfir i de verds d'esmaragda amb reflexos indefinibles d'àgates i robins, morats i roses que transparenten l'ombra dels espadats i de les cales, i els sorrals i les roques, i l'espessa forra de les algues marines.''

Pere Coromines "Les gràcies de l'Empordà"

===La novena gràcia de L'Empordà===
''La terra va atraure un dia les ones de la mar a la seva falda, i ara la mar hi està tan bé i et troba tan bella, graciosa plana empordanesa, que no se'n vol tornar. De l'una banda, rompen les aigües contra la roca dura i el ressò musical de la seva lluita evoca la divina memòria d'Orfeu; en l'altra punta entra la mar en els replecs de la muntanya, i damunt de la conca encoixinada d'algues, crea la meravella de les cavorques i cobaumes, i aquella més esplèndida de la Cova de les Cambres, que al llevar-se el sol, s'omple de lluminoses harmonies.''

Pere Coromines "Les gràcies de l'Empordà"

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM:''' X=4685298 Y=526560 31 N
* '''GPS''': 42° 19′ 10.1″ N 3° 19′ 20.36″ E
* '''Decimal''': Lat. 42.319471 Long. 3.322324

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.319471" lon="3.322324" width="350" height="350" controls="large">
42.319471, 3.322324
Cap de Creus
</googlemap>

==Enllaços externs==
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Natura/CapCreus.aspx Parc Natural del Cap de Creus]. Ajuntament de Roses.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_de_Creus Cap de Creus]. Viquipèdia.
* [http://www.flickr.com/search/?q=cap%20de%20creus&w=all Fotos del Cap de Creus]. Flickr.
* [http://www.youtube.com/watch?v=_sNH0aurPn4 Cap de Creus, a sea to be discovered]. Youtube.
* [http://parquesnaturales.consumer.es/documentos/cataluna/cap_creus/index.php Parque Natural Cap de Creus]. Consumer.es
* [http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbpasoapaso/roques/index.htm Les roques mítiques del Cap de Creus]. Josep Mª Dacosta. Mare Nostrum.
* [http://marenostrum.org/sortides/capdecreus/index.htm On les roques tenen forma d'animal]. Josep Mª Dacosta. Mare Nostrum.
* [http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/faces/index.jsp Atles literari de las terres de Girona]

[[Categoria: Cap de Creus]]
[[Categoria: Litoral rocòs i platges]]
[[Categoria: El medi vegetal]]
[[Categoria: El medi animal]]

Maria Batlle Torrent

2009-08-12T17:47:54Z

80.36.252.94:

<blockquote><poem>La botiga Autoservei Nuri -o com tothom la coneix al poble, la botiga de la Nuri de ca la Canet- és un dels establiments de Roses que encara conserven l'ambient d'aquelles petites botigues de queviures que abans d'arribar les grans superfícies i els hipermercats servien a la gent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista.

La Maria explica que va néixer a Canet de Mar el 1922 i que els seus pares es dedicaven a la terra. Va anar a l'escola fins que va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en una altra, anomenada Jover. A Canet hi havien moltes fàbriques de gènere de punt.

Durant la guerra va començar a venir a Roses, perquè el seu germà va ser company durant el conflicte civil d'un dels fills de can Met i es van fer amics. Per això els convidaven sovint a casa seva, a Roses. En aquestes estades va conèixer el que seria el seu home, el fill petit dels de can Met, l'Esteve Brunet Fondecava. La Maria explica que la família Met tenia una carnisseria i que també vigilava [[les muralles]], perquè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats que hi anaven a fer la instrucció i de les famílies que no tenien casa i que dormien a l'entrada durant molt temps.

Sobre la guerra comenta que la va viure a Canet i també a Roses. Recorda que l'any 1939 els requetès, un dels regiments que hi havia després de la guerra al poble, van tirar una bomba de mà per pescar i van volar part del Segon Moll, ja que al fons del mar les tropes republicanes, en la seva retirada, hi havien abocat molta munició. També recorda alguns bombardejos, com la bomba que va caure al carrer Major, on ara hi ha l'estanc, la que va caure a la zona dels corrals o la que va matar el matrimoni Ortensi. També recorda que hi havia diferents nius de metralladores, com el de davant l'Hotel Ramblamar, a la Rambla, i també un altre cap a la zona de les Garrigues, i el que hi havia a la banda de mar, davant de l'Hotel Caravel·la.

De Canet també recorda alguns fets. Un dia va veure que hi havia un vaixell republicà carregat d'armament que els nacionals intentaven enfonsar, però va arribar fins la costa i mentre el descarregaven l'aviació anava bombardejant. També recorda que allà els dels comitès van matar molta gent i que després hi van haver represàlies.

La Maria es va casar el 1949. Em mostra una foto del casament i em diu: "Mira com sóc. Eh, quina diferència? Semblo la mateixa?". I després ensenya la fotografia a la gent que hi ha a la botiga. Recorda que en casar-se van obrir una botiga al carrer de Sant Pere Alt, "però no hi havia res; era acabada la guerra i només hi havia l'estraperlo i el racionament". Van tenir una filla, la Nuri de ca la Canet, i després, a mitjan anys seixanta van comprar una casa al mateix carrer i van obrir la botiga a la part de baix. La Maria sempre ha treballat a la botiga, fins que es va retirar i llavors la seva filla va agafar el relleu.

A la Maria, el que més li agrada és viatjar. Comenta que ha recorregut tot Espanya, Canàries i Itàlia. També el cine ha estat una de les seves aficions. <ref>'"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Comerç]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]

Les muralles

2009-08-12T17:47:17Z

80.36.252.94: Es crea la pàgina amb «Imatge aèria de la Ciutadella Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la Ciutadella. Enca…».

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la [[fortificació]] no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval.

Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel]] i Narcís Amigó, Nicolàs Maria Rubió i Tudurí, Alexandre Bonaterra i Matas i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Arcticles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref>

Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]].

==Notes==
<references/>

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Ciutadella]]

[[Categoria:Història, Paisatge antròpic]]
[[Categoria:Canvi]]

Carnaval

2009-08-12T16:44:18Z

80.36.252.94:

A Roses, tothom ho té clar que aquí el carnaval és diferent i especial. Es considera la festa major de l’hivern, o la veritable festa major i ara ja s’hi dediquen dos dies festius.
Tot i que avui el carnaval es celebra amb el patrocini i la complicitat de l’ajuntament, encara es respira un toc d’aire rebel des del dijous gras fins a l’enterrament de la sardina. Els historiadors de l’Europa de l’època modern, sobretot de les regions catòliques, defineixen el carnestoltes com ''la temporada alta per a l’alegria, sexualitat i la joventut excedint-se –l’època quan la gent jove posava a test les fronteres socials amb exclamacions limitades de desafiament, abans de ser assimilat altra vegada en l’ordre establert del món, en la submissió i la seriositat de la quaresma''.<ref>Darnton, R., ''The Great Cat Massacre and other Episodes in French Cultural History'', New York: Vintage Books, 1984, p.83.</ref>
Encara que aquest desafiament de l’ordre establert es poc palpable en el carnaval de Roses d’avui (les provocacions sexuals són les que més han sobreviscut, potser), són precisament les prohibicions per part de les autoritats que confirmen el caràcter subversiu d’aquesta festa. La primera referència històrica escrita ho confirma i, a la vegada, ja indica l’existència d’una tradició establerta. Segons l’arxiver Josep Maria Barris, l’any 1780, l’alcalde de la vila, Miquel Ferrer, es queixava que el governador militar volia prohibir el ball de Carnaval. I la gent que era jove en els anys 1950-60 encara brillen els ulls quan recorden com desafiaven les prohibicions del règim franquista. A totes les cases rosinques es conserven fotos dels balls de carnaval celebrades llavors a la sala de la [[SUF]] (Societat Unió Fraternal). Per tot això, el carnaval ''és la festa més apreciada pels rosincs, irrenunciable i estimada, sentida com la més pròpia, personal i intransferible, carregada de nostàlgia i records''.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Arcticles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 39-40. </ref>

==Notes==
<references/>
==Bibliografia==
* Pastor, J.M., ''Els carnavals de Roses en blanc i negre'', (Figueres: Brau edicions/Ajuntament de Roses, 2007).

[[Categoria:Costums i tradicions]]
[[Categoria:passió]]

Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Cap de Creus

Maria Batlle Torrent

Les muralles

Categories

Carnaval