Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Búnquers de Falconera

2011-01-29T12:32:33Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

[[Imatge:Bunquers falconera.jpg|350px|thumb|dreta|Bunquers a punta Falconera]]

A [[Punta Falconera]] entre 1945 i 1946 i amb la missió de vigilar la badia s’hi va construir la que seria la 8a bateria de costa. Al mateix temps a l'Escala es va construir una altra bateria a la punta de Montgó. Aquestes instal•lacions militars formaven part d’un pla més ambiciós que abastava tot el litoral i el Pirineu. Amb ell, la dictadura franquista buscava preservar el litoral de possibles invasions aliades.

<blockquote>Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística. <ref>''[http://ca.wikipedia.org/wiki/Punta_Falconera Punta Falconera]''. Viquipèdia</ref></blockquote>

El complex artiller consta d’una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a l’exterior en forma de búnquer: quatre casamates que contenien cadascuna un canó del sistema Vickers de 152,40 mm i un lloc de tir. Els canons van ser armats l’any 1942 per la Sociedad Española de Construcción Naval a Reinosa, Cantàbria. En ser abandonat el l’emplaçament van ser desmantellats.

Les construccions defensives són de ciment armat, estan excavades al terreny i tenen una superfície aproximada de 440 m2 i 80 m2 de galeria d’accés. Els quatre búnquers eren dirigits des del lloc de direcció de tir. Aquest edifici està situat a la part més alta del complex artiller i té una part soterrada i una en superfície. En aquí és allà on hi havia l’estació de ràdio, els dos grups electrògens i les dependències destinades al comandament i el telèmetre. La part exterior de totes les estructures està coberta de pedres encastades i pintades per facilitar així el camuflatge.

La bateria de costa a part dels búnquers tenia diferents edificis destinats als militars com ara una residència de sotsoficials, un cos de guàrdia, la infermeria, la cantina, edificis de serveis, etc. És a dir, tot el necessari per al seu funcionament.
Des de la seva construcció fins els 1993, moment en que l’exèrcit va abandonar la bateria de costa, molts rosincs i empordanesos i van fer el servei militar, de forma voluntària per així poder estar ben a prop de casa.
L’ajuntament de Roses va adquirir aquest espai l’any 2006. Des de llavors s’ha condicionat i integrat a la vida rosinca amb un aplec cada primavera. Fins llavors, el lloc estava abandonat i sotmès a un procés sistemàtic de saqueig i destrucció del que un dia van ser els diferents edificis dels militars.
==Notes==
<references/>

==Localització==

===Coordenades===
* UTM: X=518058 Y=4675593
* GPS: 42° 13′ 56.33″ N 3° 13′ 7.84″ E
* Decimals: Lat. 42.23231388888889 Lon. 3.2188444444444446

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.23231388888889" lon="3.2188444444444446" width="350" height="350" controls="large">
42.23231388888889, 3.2188444444444446
Punta Falconera
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Estructures acasamatades per acollir peces d’artilleria.
*Espais situats davant de les diferents sales dels canons.
*Túnels soterrats d’accés a les diferents casamates.
*Xarxa de passadissos subterranis de comunicació entre les diferents casamates
*Conjunt de dependències subterrànies d’ús militar.

[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria: Por]]
[[Categoria: La badia]]

Balma de la Regullosa

2011-01-29T12:32:05Z

217.126.102.215:

[[Imatge:balmaregullosa.png|350px|thumb|dreta|Balma de la Regullosa]]

Balma natural localitzada al vessant sud del puig Paní, a prop de la pista que, des del [[mas Figa]], puja cap a la base militar.

És una cova de gran altura però poca profunditat. Fa entre 30 i 35 m de llarg, i uns 3-4 m d'ample. Al fons, la roca natural, licorella de color
marronós, fa paret inclinada.

Davant de la balma es forma un tancat delimitat per una paret de pedra seca de traçat irregular. La superfície encerclada té uns 400 m2, hi ha una
part sota cobert i una altra a l'aire lliure. A l'interior hi ha punts on la roca aflora amb contundència i, en d'altres, el terra és planer.

S'observen restes d'una paret perpendicular a l'eix longitudinal de la balma. La paret presenta dues portes o espais d'accés.

Possiblement s'hagi utilitzat per a tancar ramats.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM:''' X= 519975 Y= 4680650
* '''GPS''': 42° 16' 40.11" N 3° 14' 32.1" E
* '''Decimal''': Lat. 42.27780722756171 Long. 3.2422490962614825

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296866" lon="3.165092" width="350" height="350" controls="large">
42.290517, 3.208008
Balma de la Regullosa
</googlemap>

[[Category:Paisatge rural]]

Jaciment de la Creu d'en Cobertella

2011-01-29T12:20:34Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

[[Imatge:Mas_creu_cobertella.JPG|350px|thumb|dreta|El jaciment es troba pels voltants del mas de la Cobertella]]

Possible poblat ibèric localitzat al voltant del [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]].

Aquest nucli d'hàbitat ve determinat per la troballa de gran quantitat de ceràmica en superfície. A simple vista no s'hi identifiquen estructures
muraries. Els materials ceràmics recuperats abracen un marc cronològic ampli, encara que hi domina la terrissa ibèrica, de vernís negre i l'àmfora.

Aquest jaciment és una evidència més d'una ocupació continuada al voltant del dolmen de la Creu d'en Cobertella.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X= 516360 Y= 4678530
* '''GPS''': 42° 15.528' N 3° 11.901' E
* '''Decimal''': Lat. 42.25879832703652 Lon. 3.198348188106098

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25879832703652" lon="3.198348188106098" width="350" height="350" controls="large">
42.25879832703652, 3.198348188106098
Jaciment de la Creu d'en Cobertella
</googlemap>

==Situació==
Paratge de la Casa Cremada

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Objectes de protecció:
* Protecció segons classificació del jaciment com a àrea B
* Àrea de 500m2 situada a la vessant sud del puig al cim del qual hi ha el dolmen de la Creu den Cobertella
* La delimitació previa del jaciment es fa en base a la prospecció de la zona que determina que el lloc on es troben restes ceràmics amb més densitat és a la vessant sud, ocupada per un olivar abandonat. Amb tot s'estableix aquesta àrea de servitud arqueològica tot al voltant del dolmen.

[[Categoria: Prehistòria]]
[[Categoria: Excavacions]]

Dolmen del Cap de l'Home

2011-01-29T12:19:50Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

[[Imatge:Capdel'home.jpg|350px|thumb|dreta|Vista frontal del dolmen]]

Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta, i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció
es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta.

Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C.

==Noticies històriques==
Aquesta construcció prehistòrica es coneix des de principis del segle XX. L’any 1919 ja va ser descrit per [[Pere Bosch-Gimpera]] que l’excavà amb [[Emili Gandia]]. El 1925 Bosch-Gimpera reprengué els treball amb Lluís Pericot. No es fins l’any 1946 amb [[Pere de Palol]] i [[Miquel Oliva]] que s’hi documenten fragments d’indústria lítica. Finalment, l’any 1983 el monument es restaurat per [[Joan Ortensi Berta]], per tant, actualment el seu estat de conservació és bo.

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 515730 Y= 4679390
* '''GPS''': 42° 15.993' N 3° 11.444' E
* '''Decimal''': Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26655661708228" lon="3.1907334704825976" width="350" height="350" controls="large">
42.26655661708228, 3.1907334704825976
Dolmen del Cap de l'Home
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat d'aquest dolmen.

==Situació==
Sureda d'en Mairó

==Altres noms==
Aquest dolmen també és conegut amb el nom de Turó de l'Home

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* L'aparença de l'element concretada en el volum, l'ordre compositiu i la tipologia del materials.
* Possibles components de l'element que resten amagats a la vista.
* Àrea directament al voltant de l'element amb un radi de 15m.
* Ambient natural actual a l'entorn de l'element.
* Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.

==Bibliografia==
*BADIA I HOMS, J. et. al. ''Catalunya Romànica,'' L’Empordà I, Barcelona, 1989.
*BOSCH GIMPERA, P., 1919, ''Prehistoria catalana''. Barcelona., pàg. 112, nota.
*CAZURRO, Manuel, 1912, ''Monumentos megalíticos de la província de Gerona''. Madrid, pàg. 31
*CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1988, Dolmens de Roses, dins la sèrie ''L’Empordà a cop d’ull,'' IV, Figueres
*PERICOT, L., 1943, “Exploraciones dolménicas en el Ampurdán” dins ''Ampurias, V'', Barcelona 133-165.
*TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, ''Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental'', Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres. 1988.
*TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, ''Els monuments megalítics''. Quaderns de la revista de Girona, núm. 37, Girona.
*MACAU I TEIXIDOR, I., 1934,"Nous monuments megalítics de l’Alt Empordà", ''Butlletí d’Institut d’Història Natural'', vol. XXXIV, núm. 6 – 9, Barcelona.
*PALOL de, PEDRO; OLIVA, Miguel, 1948, “Nuevas excavaciones en dólmenes del Alto Ampurdán” a ''Anales del Instituto de Estudios gerundenses'', vol. III Girona. Pàg. 257 - 260
*PERICOT Y GARCIA, Luis, 1943, "Exploraciones dolménicas en el Ampurdán" , ''Ampúrias V'', Barcelona. Pàg. 7, fig. 1, 2.
*PERICOT Y GARCIA, Luis, 1925, ''La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica.'' Barcelona, pàg. 92
*TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, ''Poblats, dolmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental)'', Girona, pàg. 627 – 631

==Enllaços externs==
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3885 Dolmen del Cap de l'Home]. Pobles de Catalunya.
* [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/caphome/cap.htm Dolmen del Cap de l'Home].
* [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&ia=Castellano&men=NQMYGZCJ Roses Digital].
* [http://www.ce-terrassa.org/www/index.php?option=com_gallery2&Itemid=108&g2_itemId=1656 Dolmen del Cap de l'Home]. Centre Excursionista de Terrassa.
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i Menhirs de l'Alt Empordà].
* [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=192:arqueo-roses-dcaphome&Itemid=145&layout=default Dolmen del Cap de l'Home].
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses.
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=catala&pg=103&men=DPMFNFON&op= El jove alcalde arqueòleg de Roses]. Roses Digital.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

[[Categoria: Prehistòria]]

La vila (s.XI-XVII)

2011-01-29T12:14:21Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Imatge:Ciutatmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general de la vila medieval]]
[[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]
[[Imatge:Carrerdelacreu.JPG|350px|thumb|dreta|Carrer de la Creu, a la ciutat medieval]]

La fundació de '''la vila''' se situa al segle XI, a ponent del [[Monestir (S.XI)|monestir]] benedictí. El primer nucli tenia unes 6 ha d’extensió, que es varen triplicar amb l’expansió demogràfica del XIII. La seva evolució va quedar truncada amb la construcció de la Ciutadella. Els setges militars dels segle XVII i XVIII varen provocar el seu progressiu despoblament.

Es tracta de la zona ocupada per l'antic poble de Roses. Amb aquesta denominació s'entén l'àrea que en principi estava delimitada per les muralles medievals, és a dir, el nucli urbà que té el seu origen en època medieval però que perdura fins a època moderna. Inclou tant la part intramurs com el barri que s'estenia davant de la façana de mar del recinte emmurallat.

Les excavacions arqueològiques han posat al descobert dues zones del casc urbà. L’àrea més extensa permet veure una part dels carrers empedrats [[Carrer de la Creu (s. XI-XVII)|de la Creu]], de l’Hospital i d’en Ganyut així com les restes de les edificacions que configuraven aquest barri. Entre les parets s’observen pous, bases de llars de foc, dipòsits, canalitzacions, forns, i altres elements construïts. A migdia s'ha posat al descobert l'inici del carrer Major i un [[Casa (s.XIV-XVI)|edifici]] format per tres àmbits: una cuina, una estança pavimentada amb rajoles i una altra, més grossa amb lloses de pissarra. Aquesta casa està construïda en part sobre la muralla medieval.

Les restes arquitectòniques presenten un aspecte d'arrasament uniforme; les parets es conserven amb uns 80 cm màxims d'alçada. Són visibles nombroses obertures d'accés als edificis, algunes de les quals fins i tot conserven elements metàl·lics de les portes, que permeten identificar diferents unitats d'hàbitat. Les cases solen tenir dues o tres estances. La majoria devien ser cases de planta baixa i pis, encara que només en determinats casos s'ha conservat la part inferior de l'escala.

Sovint, d'acord amb l'ús de l'espai, les estances tenien paviments de rajoles, de terra trepitjada o de lloses de pissarra. Els paraments interiors de les parets podien anar enlluïts amb morter. A l'interior dels edificis han estat localitzats pous, dipòsits, canalitzacions, llars de foc, forns, etc. Els carrers conserven en molt bon estat els paviments fets amb petites pedres disposades de cantell. L'empedrat presenta una superfície a dos vessants que desemboquen al centre del vial, marcat per un eix central fet amb pedres de mides més grosses.

Aquesta zona mostra [[Evolució urbana|l'evolució urbanística]] i social del nucli ocupacional antic de Roses, des de l'època medieval, passant pels efectes de la construcció de la Ciutadella fins a l'abandonament i reubicació en un altre lloc.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X= 514200 Y= 4679650
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Bibliografia==
* D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33.
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* Díaz Romanyach, C. (1994) - "La vila fortificada de Roses al segle XVI", Programa de Festa Major, Roses.
* Palou, H. (1994) - "Els orígens urbanístics de la vila de Roses", Programa de [[Festa Major]], Roses.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona

Monestir de Santa Maria de Roses

2011-01-29T12:13:55Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

[[Imatge:Monestirsantamaria.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general del Monestir de Santa Maria]]

El '''monestir''' romànic benedictí de [[Església de Sta. Maria (s.XI)|Santa Maria de Roses]] es va fundar sobre les restes de la colònia grega de Rodhe i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una petita basílica paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt.

Al sud de l’església es conserven les restes del claustre del monestir, molt malmeses. Les estances monacals -cel·les, cuina, menjador, etc.- es distribuïen al voltant del pati. Tot el conjunt quedava tancat dins d’un recinte emmurallat, del qual es conserva una torre circular i bona part dels murs.

==Història==
[[Imatge:Monestirsantamariafrontal.JPG|350px|thumb|dreta|Entrada del Monestir de Santa Maria]]
[[Imatge:Esglesia_ciutad.jpg|350px|thumb|dreta|Església de Santa Maria]]
[[Imatge:Concert esgles ciuta.jpg|350px|thumb|dreta|Concert a l'interior de l'església]]

En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardo-romana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, l'any 960. El primer abat serà Lunesi.

En els anys posteriors a la seva fundació, el comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, van incrementar molt el patrimoni i poder del monestir, amb nombrosos béns i drets de pesca. El monestir tenia l'estatus d'església pròpia dels comtes d'Empúries, com a propietat particular.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

La vida al monestir transcorrerà plàcida fins que, el 1285, Felip l'Ardit aconsegueix la vila fortificada de Roses i la utilitza com a base d'operacions.

<blockquote>Des d'aquesta badia va partir el rei Pere III a la conquesta de Sardenya. A causa de la importància que adquirí la plaça, la seva jurisdicció fou motiu de discòrdia entre el comte d'Empúries i els abats.<ref>"L'Alt Empordà". Guies Comarcals Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic</ref></blockquote>

Al segle XV el monestir inicià la decadència que culminarà l'any 1592 quan per ordre de Climent VIII passarà a dependre de Santa Maria d'Amer. L'església abacial serà destruïda en part durant la [[Guerra Gran]] i abandonada el 1795, entrant en un estat de degradació.

Als anys 60, es va reconstruir l'absis central, la façana occidental i el mur sud de l'església.

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de [[Madrigul]], a la vall de [[Montjoi]], destruït pels pirates sarraïns. Al segle X, l'església seria reconstruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944 apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís d'Ultramar, on es confirma la cessió de la cel.la de ''Sanctae Mariae in Rotas cum adjacentiis'' a favor de [[Sant Pere de Rodes]]. Va ser el [[comte Gausfred]] d’Empúries, Peralada i Rosselló qui la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte durant aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus.<ref>"La Ciutadella de Roses". C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

Santa Maria va esdevenir independent quan es va convertir en monestir, l'any 960, amb [[Lunesi]] com a abat.

==Arquitectura==
L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i tres absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard.

L'absis central és de grans dimensions. Va ser restaurat als anys 1960. Té un fris de dues arcuacions cegues entre lesenes i una finestra gran de doble esqueixada al centre. L'hemicicle interior s'ha decorat amb fornícules formades per arcs de mig punt adossats, sobre columnes semicilíndriques. Les petites absidioles, en canvi, no tenen decoració. L'absidiola sud té encastat el fragment d'un absis que formava part del temple més primitiu.

La portada principal, a la façana oest, també ha estat restaurada. Datada als segles XII-XIII, és molt senzilla i la formen tres arcs en gradació, una llinda rectangular, un timpà llis i una motllura de secció incurvada, que ressegueix la part superior de la llinda.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir. Hi havia dues portes més que comunicaven el temple amb el claustre. Del campanar de la torre, que s'alçava sobre la nau lateral a la banda nord de l'església, en queden pocs vestigis.

El claustre era petit i de planta rectangular. Era al sud de l'església. Se'n conserven unes poques filades del basament que sostenia les arcades del porxo i, al centre del claustre, hi ha una cisterna. Es poden veure també restes dels murs de fortificació del monestir. Les més destacades són un llenç al sud amb filades d'''opus spicatum'' i una torre cilíndrica al sud-oest, molt posterior a l'antic recinte.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X= 514200 Y= 4679650
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Monestir de Santa Maria
</googlemap>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Castell de la Trinitat

2011-01-29T12:08:53Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]]
[[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]

Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port.

És un dels primeres exemples de fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser concebut i construït. El 1544 es van iniciar les obres de la seva construcció, per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.

<blockquote>Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (argelins) va ésser la seva missión fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.<ref>"Castells Medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4</ref></blockquote>

El 1814 va ser volat pels anglesos, que no podien protegir la guarnició que el defensava de l'atac de les tropes franceses.

==La defensa==
[[Imatge:trinitat2.jpg|350px|thumb|dreta|Mur del castell]]
És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector noroest que forma una altra punta.

Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de tramuntana es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudoest del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa.

Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat.

==L'interior==
[[Imatge:trinitat3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]
[[Imatge:trinitat4.jpg|350px|thumb|dreta|Accés a cambra del castell]]

Per accedir a l'interior del castell s'han de traspassar tres portes. La primera i més exterior és la del revellí. La intermèdia és la que dóna a l'espai obert de la punta; és una porta d'arc de mig punt fet amb carreus regulars que ha estat reconstruït parcialment amb obra de rajola. Finalment, hi ha la porta principal del castell que presenta les mateixes característiques estilístiques que la precedent.

A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais.

Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de tramuntana hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances.

==Notes==
<references/>

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X= 515270 Y= 4677450
*''' GPS''': 42° 14' 56.74" N 3° 11' 6.38" E
* '''Decimal''': Lat. 42.249093701134804 Lon. 3.1851046827260765

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.249093701134804" lon="3.1851046827260765" width="350" height="350" controls="large">
42.249093701134804, 3.1851046827260765
Castell de la Trinitat
</googlemap>

==Situació==
[[Imatge:trinitat5.jpg|350px|thumb|dreta|Detall dels murs del castell]]
Punta Poncella

==Com arribar-hi==
Sortir de Roses per la carretera principal, vora la mar, en direcció al far. Sobre mateix d'aquest es veuen les ruïnes del castell, una gran construcció que no es correspon amb un castell medieval típic, sinó amb un fort preparat per a armes de gran calibre.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:trinitat6.jpg|350px|thumb|dreta|Inscripcions a les parets]]
Volum, planta i alçat del castell.

Estructures conservades:murs perimetrals, de distribució interior vertical, de compartimentació interna horitzontal, cisterna, etc.

Entorn del castell coindidint amb les vessants del puig.

Àrea de protecció i separació de la zona urbanitzada.

==Bibliografia==
* "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.

==Links==

http://trinitat.rosesavui.com

Castell del Pla de la Guardiola

2011-01-29T12:06:30Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

Restes d'un castell o d'una fortalesa situats al pla de la Guardiola, en un planell elevat que domina la cala [[Montjoi]] pel nordest. Les ruïnes del castell es troben emmascarades per les parets d'una masia construïda al mateix lloc. La seva cronologia va del segle IX a l'XI.

Aquestes restes correspondrien a un edifici fortificat relacionat amb el nucli de població situat a la vall de Montjoi. La posició elevada del lloc, amb domini del sector de tramuntana del [[cap Norfeu]], així com del de tramuntana de Montjoi, seria la principal característica en benefici de la vall sobre la qual domina. Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.

Pel que fa al topònim, en un document del S.XVII que parla de plets sobre jurisdiccions territorials i drets de pesca entre [[Cadaqués]] i Roses, que es conserva a l'arxiu de Cadaqués, apareix citada "la muntanya de la Guardiola" en relació a Montjoi i [[La Pelosa|la Pelosa]] en el terme de Roses. Una altre document del 1391 tracta sobre la venda de la quadra (tipus de jurisdicció senyorial menor) de Guardiola a la parròquia de Roses.

<blockquote>No es coneix cap notícia històrica de l'existència d'aquesta fortalesa, que deu el seu nom al pla on fou aixecada, significatiu de l'existència d'una construcció de defensa, però amb el nom original perdut en el temps. Per la seva situació és un bon lloc de guaita i de defensa dels perills provinents del mar, car les cales [[Jóncols]], Pelosa i Montjoi ja eren emprades en época romana com a ports<ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote>

==Arquitectura i estructura==

A la banda sudoest del conjunt hi ha uns fragments de llenç molt llargs, en part soterrats, que formen angle i tenen un rengle llarg, en seqüència, d'espitlleres estretes i allargades. Al sector nordoest es distingeix la planta d'una torre, segurament quadrangular. Els murs són molt gruixuts i la construcció, de pedres i fang, amb un aparell irregular fet amb blocs de pedra de mides molt irregulars. Al costat septentrional del conjunt de ruïnes s'observa el basament d'un llarg
mur, actualment visible en uns 4 metres de llargada, que només sobresurt uns 20 cm del terra. És construït amb pedra i fang i presenta dues filades d'''[[opus spicatum]]'' ben marcat, fet amb lloses estretes de pissarra. A l'extrem de llevant, pel costat on l'edifici era més accessible, hi ha rastres d'una vall excavada a la roca, molt malmesa en data recent.

A l’extrem de llevant hi ha el fossat del castell, excavat a la roca, encara que actualment es troba molt malmès ja que el lloc es troba ple d’escombraries i d’abocament incontrolats de runa.

L'indret també presenta diverses barraques agrícoles construïdes probablement amb pedres del castell.

==Notes==
<references/>

==Notícies històriques==
Hi ha qui pensa que el '''castell de la Guardiola''' es poden relacionar amb el [[castell de Magrivil]], que mencionen les fonts com a situat en aquest entorn però d’ubicació encara desconeguda. Segurament aquest edifici fortificat alt medieval tindria relació amb el nucli de població situat a la vall de Montjoi. La primera constància que es té del castell és un document del 1391 que tracta la venda de la quadra (jurisdicció senyorial menor) de la Guardiola a la parròquia de Roses.

Durant el segle XVIII es troba el topònim de la Guardiola un document que parla d’uns plets sobre jurisdiccions i drets de pesca entre les Cadaqués i Roses. En aquest document apareix citada “la muntanya de la Guardiola” com a terme de Roses.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X= 520275 Y= 4678260
* '''GPS''': 42° 15' 22.59" N 3° 14' 44.89" E
* '''Decimal''': Lat. 42.256274752951434 Lon. 3.245803713665313

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.256274752951434" lon="3.245803713665313" width="350" height="350" controls="large">
42.256274752951434, 3.245803713665313
Castell del Pla de la Guardiola
</googlemap>

==Situació==
Pla de la Guardiola

==Com arribar-hi==
Des de Roses, agafar el camí que porta a la cala Montjoi, situada a uns 8-9 km a l'est. Quan ja l'hem passada, immediatament apareix la cala Pelosa. Per damunt d'ella i al nordoest hi ha un petit replà travessat pel camí que ve del Puig Alt. Aquí hi ha les restes del castell.

==Objectes de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Conjunt de restes disperses que formen una unitat constructiva que ocupa uns 50m2.
*Configuració arquitectònica del que es conserva, característiques constructives i materials.
*Relació física de les restes amb l’entorn geològic i diferents manifestacions antròpiques manifestades en els afloraments rocosos del voltant.
*Subsòl de tota l’àrea ocupada per les restes amplada uns 20m en totes direccions.
*Camí d’accés.

[[Category: La costa]]
[[Category: Paisatge rural]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Castell de Bufalaranya

2011-01-29T12:05:33Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

[[Imatge:bufalaranya.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya6.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de Bufalaranya]]
[[Imatge:bufalaranya7.jpg|350px|thumb|dreta|Finestra]]

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV.

Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern.

<blockquote>Es pot identificar amb el castell de ''Pinna Nigra'', propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI. <ref>"Castells medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal</ref></blockquote>

==Arquitectura i estructura==
[[Imatge:bufalaranya3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]]

El castell es va aixecar amb roques planes de pissarra negra, pròpies de la contrada. Té una tipologia arquitectònica diferent de la resta de castells feudals. Consta d'una muralla de planta pentagonal irregular que s’adapta a les irregularitats del terreny on s’aixeca. Es conserva en tot el seu perímetre encara que de manera irregular. Els paraments més visibles són a llevant i a tramuntana, on hi ha rengles de petites sageteres, estructurades en dos nivells i molt pròximes entre si, que estan fetes amb simples lloses paral·leles.

L’entrada al recinte es localitza a llevant. Els murs de la muralla presenten gruixos variables segons els punts. En conjunt,
presenten un aparell més poc acurat que les edificacions interiors. Per a la seva construcció s’utilitzen pedres més petites, l’''opus spicatum'' és molt puntual.

El recinte interior presenta dos planells esglaonats. Al punt més alt (nord) hi ha una edificació, la torre, de planta rectangular que fa 14,5 metres (nord-sud) per 8,7 metres (est-oest) amb murs de 0,80 cm d’amplada. Al centre hi ha una pilastra de secció quadrangular. Els murs perimetrals tenen una banqueta enlairada que forma un regruixament per a un paviment/sostre. Al mur de llevant hi ha dues finestres de diferents mides que coincideixen a nivell de la llinda.

La torre està construïda amb lloses de licorella allargades i primes, sense treballar, lligades amb morter i disposades molt
ajustadament. S’observen filades de lloses inclinades en un sol sentit i altres d’opus spicatum, algunes molt espectaculars, fetes amb lloses de 70 cm.

La porta per accedir a l'interior d'aquest espai estaria a migdia. L'accés es faria a través d'una altra estança situada en aquell costat. És un àmbit també de planta rectangular, amb la mateixa llargada, però uns 4 metres d'amplada interior, que només s'ha conservat a nivell de fonaments.

Adossada als llenços del sudoest del recinte murat, al replà més baix, s’ha conservat una altra estança de forma rectangular amb l'eix llarg orientat en sentit nord-sud. Presenta una porta estreta a llevant. Les parets d'aquest àmbit només conserven uns 20-30 cm. d'alçada.

Al sudest hi ha el pati central del castell des d'on es distribueixen el diferents circuits interns. Al nord del castell, fora muralles, a l'istme que enllaça el puig amb la serralada hi ha un doble fossar excavat en la roca natural. Es correspon amb la pedrera oberta per extreure el material amb el que es va construir el castell.

==Notes==
<references/>

==Localització==
===Coordenades===
* UTM: X=516120 Y= 4682770
* GPS: 42° 17' 49.16" N 3° 11' 44" E
* Decimal: Lat. 42.296989514411365 Lon. 3.1955564829506793

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296989514411365" lon="3.1955564829506793" width="350" height="350" controls="large">
42.296989514411365, 3.1955564829506793
Castell de Bufalaranya
</googlemap>

==Situació==
Serrat de can Berta

==Com arribar-hi==
Per la carretera de Roses a Cadaqués, uns 4 km més amunt de la cruïlla de Palau Saverdera, a l'esquerra i dalt d'un turó, hi ha aquest castell.

==Objectes de protecció==
[[Imatge:bufalaranya4.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'''opus spicatum'']]
Conjunt format per la muralla perimetral, la torre i les altres dependències i espais organitzades al voltant del pati.

Elements situats fora del perímetre de la muralla com la rampa d'accés i el traçat del probable camí antic.

Característiques tècniques del castell (planta general, distribució esglaonada dels àmbits, tècnica constructiva emprada a la torre, tècnica constructiva emprada a la muralla, materials constructius, etc.)

Elements estructurals conservats com espitlleres, finestres, llindars, brancals de portes, etc.

Pedreres-fossats, oberts a la roca natural.

Àrea perimetral de protecció del conjunt amb un radi de 50 metres a partir de la muralla tenient en compte les característiques de l'entorn immediat (feixes, barraques, afloraments rocosos, etc).

Camí d'accés

Subsòl del castell.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Poblat del Puig Rom

2011-01-29T12:04:43Z

217.126.102.215: /* Coordenades */

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]]
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]

Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.

El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.

A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.

La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.

La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.

A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.

Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=515730 Y=4678450
* '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
* '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
42.25809078484693, 3.1907079563631484
Poblat del Puig Rom
</googlemap>

==Situació==
[[Imatge:Castro3.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la muralla]]
Puig de les Muralles

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Perímetre emmurallat íntegre i torres.

Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.

Entorn immediat

==Bibliografia==
* "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.