Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Discussió:Baluard de Sant Jaume (s. XVI)

2009-09-28T06:36:19Z

217.126.102.213: Es crea la pàgina amb «Això fa tot l'efecte de ser propaganda institucional.».

Això fa tot l'efecte de ser propaganda institucional.

Guilla ("Vulpes vulpes")

2009-09-21T11:56:21Z

217.126.102.213:

[[Imatge:Guilla.jpg|350px|thumb|dreta|Guilla (''Vulpes vulpes''), foto de Malene Thyssen.]]

Anomenada guineu comuna o roja més enllà de l’Empordà.

És el carnívor més freqüent a les terres catalanes, que fa vida nocturna i, per això, es veu habitualment a les carreteres de nit. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la presència humana que li facilita l'alimentació.

Fa entre 46 i 86 cm, incloent-hi la cua peluda que mesura entre 30 i 55 cm. Pesa entre 3 i 11 kg i té el pel d'un vermell marronós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.

Excava caus o ocupa els abandonats d'altres animals i hi viu en grups d'un mascle i diverses femelles. Tot i carnívor, s'alimenta també d'insectes, rèptils, fruita del bosc, i, quan s'acosta al mar o a aigües interiors, de mol·lusc, peixos i amfibis. Aprofita els espais humanitzats, on cerca menjar als residus.

==Enllaços externs==
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Guilla

==Bibliografia==
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Mamífers]]

La Pelosa

2009-09-07T15:44:56Z

217.126.102.213: /* Mapa */

La Pelosa, la cala just abans del [[Cap Norfeu]], és ben coneguda. Però que a l’illa de Sardenya s’hi troba una platja homònima no ho és tan de conegut. Situada no gaire lluny de la ciutat d’Alguer, en el municipi d'Stintino, hi ha una platja que porta el mateix topònim. A part del nom, els dos llocs presenten altres coincidències: a la Pelosa sarda també hi ha una torre de defensa, construïda al segle XVI, igual que la [[torre de Norfeu]]. I, a prop de la cala, hi ha un Capo Falcone, que recorda a la nostra [[Punta Falconera]]. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que
<blockquote><poem>Són massa casualitats per deixar a l’atzar l’explicació de l’atribució del nom Pelosa a l’encantadora cala italiana. Si bé és pràcticament impossible d’establir l’origen precís d’aquest encontre toponímic, hom no pot deixar de fabular amb la possibilitat sentimental que un rosinc errant, perdut enmig de l’aventura sarda de la corona catalana, hagués trobat, altra volta, als seus enyorats orígens.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 155-156. </ref> </poem></blockquote>

Degut a que sempre ha estat un lloc molt freqüentat pels pescadors i les seves famílies, la cala és plena d'històries. En són testimoni la [[barraca de la Pelosa]] i una altra construcció, més oblidada però que el temps no ha esborrat. Durant la Guerra Civil i la postguerra s'hi va construir el [[camp de presoners de la Pelosa]], un lloc on es van confinar presos polítics condemnats a treballs forçats fins a l'any 1945.

==Notes==
<references/>

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=4676834 Y=521948
* '''GPS''': 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E
* '''Decimals''': Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.243387" lon="3.248005" width="350" height="350" controls="large">
42.249614, 3.243799
Cap Norfeu
</googlemap>
[[Categoria:Cap de Creus]]
[[Categoria:la costa]]
[[Categoria:misteri]]

Balenes

2009-09-07T15:39:23Z

217.126.102.213:

Els grans cetacis que viuen a la Mediterrània han estat sempre motiu de sorpresa a la costa, que s'ha traduït en molts aspectes folklòrics, com les llegendes fantàstiques o l'ús de les restes d'aquests animals, sobretot els ossos i barbes, com a ex-vots i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el [[cap Norfeu]] és un lloc predilecte per als cetacis.

Segons conten Josep Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:

<blockquote>A 5 milles de Cap Norfeu, s'agafaven amb les arts ossos de molà. Eren tan grossos que semblaven hèlix de vaixell, però es tornaven a llençar per la pudor que feien.</blockquote>

Està documentat que el dissabte, 26 de gener de 1991, amb un fort llevant, un rorqual comú va embarrancar al cap Norfeu. El diumenge moltes persones el van anar a mirar i fotografiar i inclús el van enregistrar les càmeres d'una televisió. El dilluns el rorqual va ser retirat de Cala Canadell per mar. El van arrossegar amb una barca fins el moll de Roses.

L'alcalde de Roses, Pere Sanés, va voler que l'esquelet es quedés a la vila. Van ser necessàries dues grues de 30 tones per poder treure el cetaci de l'aigua. Un cop a terra ferma, el van posar dins un trailer de 17 metres de llargada que, segons contava el transportista, encara no va ser prou perquè li sortia la cua. La Guàrdia Civil i l'Urbana van escortar-lo fins l'abocador proper a la Caseta de l'Estany i allà va ser enterrat.

==El cap de Creus: lloc de pas de balenes i dofins en busca de menjar==

<videoflash>EUcafftp6ug</videoflash>

==Tipus de balenes==

<poem>
* Espècies de cetacis de les quals es té constància la presencia o notícies que han embarrancat històricament a la costa de la zona propera a Cap de Creus:

Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
Balena Iubarta (Megaptera novaengliae)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Orca (Orcinus orca)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Cap d'olla gris (Globicephala griseus)

* Espècies de cetacis que es considera que poden reproduïr-se en aquestes aigües (Mediterrània occidental - Cap de Creus)

Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)
Dofí comú (Delphinus delphis)
Dofí mulà (Tursiops truncatus)
Dofí de Rissó (Grampus griseus)
Cap d'olla negre (Globicephala melaena)
Orca (Orcinus orca)
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Balena de Cuvier (Ziphius cavirostris)
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
<ref>"Balenes i dofins a la Costa Brava". Josep Ma Dacosta i Pere Pagès. Ed. El Brau, 1993</ref></poem>

==Cites==
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

==Notes==
<references/>

[[Categoria: El medi animal]]
[[Categoria: Mamífers marins]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]

Torre Quimeta

2009-09-03T12:23:17Z

217.126.102.213:

La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.

L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Calsina]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatar i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.

==Notícies històriques==
La torre Quimeta juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513700 Y= 4679530

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreQuimeta.htm Torre Quimeta] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Calsina

2009-09-03T12:22:09Z

217.126.102.213:

La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Quimeta]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

==Notícies històriques==
La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.

En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.

Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreCalsina.htm Torre Calsina] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Quimeta

2009-09-02T07:16:19Z

217.126.102.213:

La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.

L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Calsina]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatà i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.

==Notícies històriques==
La torre Quimeta juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513700 Y= 4679530

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreQuimeta.htm Torre Quimeta] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Calsina

2009-09-02T07:15:49Z

217.126.102.213:

La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Quimeta]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

==Notícies històriques==
La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.

En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.

Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreCalsina.htm Torre Calsina] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Calsina

2009-09-02T07:15:06Z

217.126.102.213:

La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Quimeta]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

==Notícies històriques==
La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.

En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.

Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreCalsina.htm Torre Calsina] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Quimeta

2009-09-02T07:14:12Z

217.126.102.213:

La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.

L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Calsina]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatà i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.

==Notícies històriques==
La torre Quimeta juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513700 Y= 4679530

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreQuimeta.htm Torre Quimeta] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Calsina

2009-09-02T07:13:34Z

217.126.102.213:

La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII de planta circular i perfil atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Quimeta]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

==Notícies històriques==
La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.

En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.

Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreCalsina.htm Torre Calsina] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Calsina

2009-09-02T07:12:41Z

217.126.102.213:

La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII de planta circular i perfil atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la Torre Calsina) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

==Notícies històriques==
La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.

En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.

Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreCalsina.htm Torre Calsina] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Quimeta

2009-09-02T07:07:59Z

217.126.102.213:

La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.

L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la Torre Calsina) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref>

El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatà i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.

==Notícies històriques==
La torre Quimeta juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513700 Y= 4679530

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreQuimeta.htm Torre Quimeta] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Quimeta

2009-09-02T06:44:57Z

217.126.102.213:

La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.

L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.

El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatà i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.

==Notícies històriques==
La torre Quimeta juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Notes==
<references/>

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513700 Y= 4679530

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreQuimeta.htm Torre Quimeta] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Torre Quimeta

2009-09-02T06:38:24Z

217.126.102.213:

La '''torre Quimeta''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar de planta circular d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.

L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecta la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.

El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatà i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna.
Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.

==Notícies històriques==
La torre Quimeta juntament amb la [[torre Calsina]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

==Localització==
c/Joanot Martorell, 14

===Coordenades===
* '''UTM''': X=513700 Y= 4679530

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
42.266002, 3.16495
Torre Quimeta
42.266012, 3.16428
Torre Calsina
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Forma i volum de la torre.
*Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
*Accés des del carrer.

==Enllaços externs==

*[http://www.salillas.net/castellscatalans/torreQuimeta.htm Torre Quimeta] Castells medievals de Catalunya

[[Categoria: Oficis]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Conreus]]

Mas de les Figueres

2009-09-02T06:16:29Z

217.126.102.213: /* Notícies històriques */

El '''mas de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior està adaptat a les necessitats actuals de vida. L’exterior ha estat respectat i actualment és un jardí delimitat per edificis i carrers.

L’edifici té una planta complexa en la que hi són presents les diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge és al primer pis. En l’àmbit superior, a la cara nord, també s’hi troba la casa dels masovers, afegida a principi del XVIII. Els accessos a les diferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exterior de dos trams i replà superior. A pocs metres de l’edifici principal hi ha dos coberts i els pou.

La part més antiga de la masia es troba a migdia, el celler. L’estructura comprèn un espai rectangular cobert amb volta de canó. Els murs mesuren 1,5 metres de gruix i en el de migdia hi ha cinc espitlleres.

==Notícies històriques==
Per documentació en mans del propietaris els orígens del mas remunten al segle XVI. En aquest moment, el mas estava format per un celler i una casa de planta baixa. En aquest moment s’anomena mas Pedró. No és fins al 1785 que es planten les figueres que en provoquen el canvi de nom.
Tot i així, un document de l’any 1566 parla del celler del mas de les Figueres.

==Localització==

===Coordenades===
Avinguda de Rhode, 209-221.

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.261144" lon="3.17978" width="350" height="350" controls="large">
42.26012, 3.179759
Mas de les Figueres
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* La distribució volumètrica exterior així com diferents elements constructius que configuren l’aspecte extern (finestres, eixida, portals, espitlleres, etc.)
*Elements constructius estructurals de l’interior com voltes de pedra.
*Queda protegida tota l’àrea del jardí que queda delimitada pel PEU del Mas de les Figueres.
*S’admeten ampliacions amb les limitacions que s’estableixen en els paràmetres de la clau que li correspon al POUM.
*Els nous volums hauran de respectar el caràcter original de l’edificació.

==Enllaços externs==
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4063 Mas de les Figueres]. Pobles de Catalunya.

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Canvi]]
[[Categoria: Comunitat]]

Mas de les Figueres

2009-09-02T06:15:35Z

217.126.102.213:

El '''mas de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior està adaptat a les necessitats actuals de vida. L’exterior ha estat respectat i actualment és un jardí delimitat per edificis i carrers.

L’edifici té una planta complexa en la que hi són presents les diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge és al primer pis. En l’àmbit superior, a la cara nord, també s’hi troba la casa dels masovers, afegida a principi del XVIII. Els accessos a les diferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exterior de dos trams i replà superior. A pocs metres de l’edifici principal hi ha dos coberts i els pou.

La part més antiga de la masia es troba a migdia, el celler. L’estructura comprèn un espai rectangular cobert amb volta de canó. Els murs mesuren 1,5 metres de gruix i en el de migdia hi ha cinc espitlleres.

==Notícies històriques==
Per documentació en mans del propietaris els orígens del mas remunten al segle XVI. En aquest moment, el mas estava format per un celler i una casa de planta baixa. En aquest moment s’anomena mas Pedró. No és fins el 1785 que es planten les figueres que en provoquen el canvi de nom.
Tot i així, un document de l’any 1566 parla del celler del mas de les Figueres.

==Localització==

===Coordenades===
Avinguda de Rhode, 209-221.

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.261144" lon="3.17978" width="350" height="350" controls="large">
42.26012, 3.179759
Mas de les Figueres
</googlemap>

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* La distribució volumètrica exterior així com diferents elements constructius que configuren l’aspecte extern (finestres, eixida, portals, espitlleres, etc.)
*Elements constructius estructurals de l’interior com voltes de pedra.
*Queda protegida tota l’àrea del jardí que queda delimitada pel PEU del Mas de les Figueres.
*S’admeten ampliacions amb les limitacions que s’estableixen en els paràmetres de la clau que li correspon al POUM.
*Els nous volums hauran de respectar el caràcter original de l’edificació.

==Enllaços externs==
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4063 Mas de les Figueres]. Pobles de Catalunya.

[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Canvi]]
[[Categoria: Comunitat]]

Discussió:Geneta (''Genetta genetta'')

2009-08-25T12:09:48Z

217.126.102.213: Pàgina blanquejada

Francesc Sunyer Bordas

2009-08-25T06:50:55Z

217.126.102.213:

<blockquote><poem>'''Francesc Sunyer''' (Maçanet de Cabrenys, 1745 - Roses, 1803/1804). Metge establert a Roses, que inicià la nissaga dels Sunyer i Pi Sunyer de Roses. Fou un estudiós de la febre maligna que es va estendre a la població després del setges de 1794-95 i de l'estat morbós anòmal que es va patir després de la retirada dels soldats portuguesos. Autor de diverses ''Memòries'' enviades a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote>

==Notes==
<references/>

==Bibliografia==
* Cañigueral i Folcarà, S. i altres, ''Homes de ciència empordanesos'', Figueres: Carles Vallès editor, 1985, pp. 134-135.
* Pi-Sunyer, A., ''Sunyer metges, pare i fill'', Mèxic D.F.: Editorial Xaloc, 1957 (1a edició); Roses: Ajuntament de Roses, 2008 (reedició).
* Barris i Ruset, J. M., ''Roses o la recerca de la zona grisa'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008, pp. 197-200.

[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Medecina]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]
[[Categoria: Coneixement]]