Rosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]

Pedres del Puig Rodó

2009-05-25T15:58:06Z

217.125.232.216:

[[Categoria: Prehistòria]]

Les '''pedres del Puig Rodó''' són dues lloses de pissarra, despreses de la roca. A la part central d'ambdues lloses hi ha diversos gravats. A la pedra 1 són 40 cassoletes aïllades i 9 més unides per reguerons, formant una retícula de forma rectangular que fa uns 100 cm de llarg i 80 d'ample. A la pedra 2 hi ha una cassoleta aïllada i dues més unides per un regueró. Els gravats no són gaire profunds, semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra. Les cassoletes tenen entre 13 i 2 cm de diàmetre, per una fondària d'entre 0,5 i 1 cm.

El gravats estan datats entre el neolític mitjà i el calcolític. Van ser descoberts per Sara Aliaga i Oriol Mercader el 1989.

==Localització==

===Coordenades===
* '''GPS''': 42º 16' 12" N 3º 13' 13" E
* '''Decimal''': Lat. 42.269999999999996 Lon. 3.220277777777778

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.269999999999996" lon="3.220277777777778" width="350" height="350" controls="large">
42.269999999999996, 3.220277777777778
Pedres del Puig Rodó
</googlemap>

==Com arribar-hi==
S'agafa la carretera de Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] i el mas Marés es troba un trencant a l'esquerra, al cap d'uns 1.875 metres, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que porta a la collada, on hi ha la primera cista d'aquesta necrópolis, la [[cista del Pla de les Gates]]. Se segueix durant 375 metres fins que arribem a la cista de la [[Tomba del General]]. Des d'aqui cal continuar una mica més d'un km fins arribar al coll del Puig Rodó, on hi ha la cista a uns 50 metres de la pista. Les pedres es troben a uns 50 metres al sud de la cista.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

Pedrera prehistòrica

2009-05-25T15:44:45Z

217.125.232.216:

Indret situat al paratge de la Casa Cremada, a la part alta del vessant que baixa cap a la riera de la Quarentena.

És un punt on aflora la roca natural (gneis), la qual aquesta apareix fragmentada i esquerdada. S'observen grans carreus i lloses separades de la
roca mare.

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM''': X=4679060 Y=516060
* '''GPS''': 42° 15.815' N 3° 11.684' E
* '''Decimal''': Lan. 42.263577847570744 Lon. 3.1947257035151444

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.263577847570744" lon="3.1947257035151444" width="350" height="350" controls="large">
42.263577847570744, 3.1947257035151444
Pedrera prehistòrica
</googlemap>

==Situació==
Paratge de la Casa Cremada.

==Propietat==
Propietat privada. Dades cadastrals: 700081

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural. Jaciment arqueològic.

==Ús original==
Pedrera.

==Ús actual==
En desús.

==Cronologia==
Indeterminada

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* Configuració geològica del lloc
* Blocs despresos de la roca mare

[[Categoria: Prehistòria]]

Categoria:Excavacions

2009-05-25T15:43:03Z

217.125.232.216: Pàgina nova, amb el contingut: «Llocs on es porten a terme o s'han portat a terme excavacions arqueològiques.».

Llocs on es porten a terme o s'han portat a terme excavacions arqueològiques.

Ciutadella

2009-05-25T15:42:30Z

217.125.232.216:

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Ciutadella

2009-05-25T15:42:08Z

217.125.232.216:

[[Imatge:ciutadella.png|350px|thumb|dreta|Ciutadella de Roses]]

[[Imatge:mapaciutadella.png|350px|thumb|dreta|Mapa de la Ciutadella]]

La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.

El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==La fortalesa==

El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.

Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.

Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.

El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.

En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.

==L'interior==
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

==Història==
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
<poem>
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.</poem>

==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella==
<dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Propietat==
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7

==Règim del sòl==
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici

==Ús original==
Nucli urbà fortificat.

==Ús actual==
Equipament cultural.

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
Segle IV a.C. fins a segle XIX

==Nivell de protecció==
A: Protecció integral.

Objectes de protecció:

* Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
* Entorn immediat a la fortificació.
* Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
* Subsòl de tot el recinte.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.

==Bibliografia==
* Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
* De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
* D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
* De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
* De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
* Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
* VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
* Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
* BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.

==Enllaços interns==
* [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]]
* [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]]
* [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]]
* [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]]
* [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]]
* [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]]
* [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]]
* [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]]
* [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]]
* [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]]
* [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]]
* [[Pati d'armes (Ciutadella)|Pati d'armes]]
* [[Edifici A (Ciutadella)|Edifici A]]
* [[Barri hel.lenístic (Ciutadella)|Barri hel.lenístic]]
* [[Necròpolis paleocristiana (Ciutadella)|Necròpolis paleocristiana]]
* [[Muralla hel.lenística (Ciutadella)|Muralla hel.lenística]]
* [[Búnquer (Ciutadella)|Búnquer]]
* [[Font de la Vituà (Ciutadella)|Font de la Vituà]]
* [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]]
* [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]]

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria:Grecs i romans]]
[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
[[Categoria: Segle XVIII]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Excavacions]]

Jaciment de la Creu d'en Cobertella

2009-05-25T15:41:32Z

217.125.232.216:

[[Imatge:Jacimentcreu.png|350px|thumb|dreta|Jaciment de la Creu d'en Corbetella]]

Possible poblat ibèric localitzat al voltant del [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]].

Aquest nucli d'hàbitat ve determinat per la troballa de gran quantitat de ceràmica en superfície. A simple vista no s'hi identifiquen estructures
muràries. Els materials ceràmics recuperats abracen un marc cronològic ampli, encara que hi domina la terrissa ibèrica, de vernís negre i l'àmfora.

Aquest jaciment és una evidència més d'una ocupació continuada al voltant del dolmen de la Creu d'en Cobertella.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4678530 Y=516360
* '''GPS''': 42° 15.528' N 3° 11.901' E
* '''Decimal''': Lat. 42.25879832703652 Lon. 3.198348188106098

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25879832703652" lon="3.198348188106098" width="350" height="350" controls="large">
42.25879832703652, 3.198348188106098
Jaciment de la Creu d'en Cobertella
</googlemap>

==Situació==
Paratge de la Casa Cremada

==Propietat==
Diversos propietaris privats.

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural.
Jaciment arqueològic.

==Ús original==
Lloc d'hàbitat

==Ús actual==
Espai agrícola (olivar) no conrreat

==Estat de conservació==
Indeterminat

==Cronologia==
Indeterminada

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Objectes de protecció:
* Protecció segons classificació del jaciment com a àrea B
* Àrea de 500m2 situada a la vessant sud del puig al cim del qual hi ha el dolmen de la Creu den Cobertella
* La delimitació previa del jaciment es fa en base a la prospecció de la zona que determina que el lloc on es troben restes ceràmics amb més densitat és a la vessant sud, ocupada per un olivar abandonat. Amb tot s'estableix aquesta àrea de servitud arqueològica tot al voltant del dòlmen.

[[Categoria: Prehistòria]]
[[Categoria: Excavacions]]

Dolmen de la Creu d'en Cobertella

2009-05-25T15:38:26Z

217.125.232.216:

El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya.

Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la riera de la Quarentena pel cantó de ponent.

És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra.

Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor.

Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien el peristàlit. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.

Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.

Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=4678530 Y=516360
* '''GPS''': 42° 15.528' N 3° 11.901' E
* '''Decimal''': Lat. 42.25879832703652 Lon. 3.198348188106098

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25879832703652" lon="3.198348188106098" width="350" height="350" controls="large">
42.25879832703652, 3.198348188106098
Dolmen de la Creu d'en Cobertella
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal seguir la carretera cap a cala Montjoi durant 1 km fins que s'arriba a l'aparcament que hi ha al peu del puig on és aquest megàlit. Llavors cal pujar per un camí uns 175 metres fins al cim del puig, on hi ha el dolmen.

==Situació==
Paratge de la Casa Cremada

==Propietat==
Propietat privada.
Dades cadastrals: 700117

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural.
Construcció megalítica.

==Ús original==
Lloc d'enterrament

==Ús actual==
Element patrimonial consolidat

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
3500-3000 aC.

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Objectes de protecció:
* Volumetria i elements visibles que configuren el dolmen (cambra, avant-cambra, passadis, zona tumulària, anell perimetral)
* Configuració natural i formal de l'entorn (parets de pedra seca, feixes, olivar, etc.).
* Restes estructurals de la masia de la Creu d'en Cobertella i barraca d'olivar situada a tramuntana.
* Camí d'accés al lloc
* Jaciment arqueològic (veure fitxa 38 d'aquest mateix inventari).
* Per a l’àrea de protecció a l’entorn de l’element, consultar la planimetria del POUM (Classificació del sól i zonificació del sól no urbanitzable, PII).
* Cal un informe previ del departament de Cultura-Comissió Territoral de Patrimoni per qualsevol tipus d’obra o actuació.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.xtec.es/crp-altemporda/indret/ae6.htm El dolmen de la Creu d'en Cobertella]
* [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/cobertella/cobert.htm Dolmen de la Creu d'en Cobertella]
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3884 Dolmen de la Creu d'en Cobertella]. Pobles de Catalunya.
* [http://www.bohigas.com/index.php?view=category&id=189%3Aarqueo-rosescobertella&option=com_content&Itemid=145 Dolmen de la Creu d'en Cobertella]
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=Catala&pg=108&men=NQMYGZCJ&op= Roses Digital]
* [http://cat.bloctum.com/arcis/2008/09/18/la-primera-noticia-de-la-creu-den-cobertella/ La primera notícia de la Creu d’en Cobertella]. Arcis.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

[[Categoria: Prehistòria]]

Dolmen de la Creu d'en Cobertella

2009-05-25T15:37:40Z

217.125.232.216:

El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya.

Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la riera de la Quarentena pel cantó de ponent.

És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65m x 4'10 m x 0'40 m de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 m de llarg, per 3'20 m d’ample, per 2’45 m d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra.

Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor.

Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien el peristàlit. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.

Davant de l'avantcambra, a uns 2 m, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.

Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=4678530 Y=516360
* '''GPS''': 42° 15.528' N 3° 11.901' E
* '''Decimal''': Lat. 42.25879832703652 Lon. 3.198348188106098

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.25879832703652" lon="3.198348188106098" width="350" height="350" controls="large">
42.25879832703652, 3.198348188106098
Dolmen de la Creu d'en Cobertella
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal seguir la carretera cap a cala Montjoi durant 1 km fins que s'arriba a l'aparcament que hi ha al peu del puig on és aquest megàlit. Llavors cal pujar per un camí uns 175 metres fins al cim del puig, on hi ha el dolmen.

==Situació==
Paratge de la Casa Cremada

==Propietat==
Propietat privada.
Dades cadastrals: 700117

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural.
Construcció megalítica.

==Ús original==
Lloc d'enterrament

==Ús actual==
Element patrimonial consolidat

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
3500-3000 aC.

==Nivell de protecció==
A. Protecció integral.

Objectes de protecció:
* Volumetria i elements visibles que configuren el dolmen (cambra, avant-cambra, passadis, zona tumulària, anell perimetral)
* Configuració natural i formal de l'entorn (parets de pedra seca, feixes, olivar, etc.).
* Restes estructurals de la masia de la Creu d'en Cobertella i barraca d'olivar situada a tramuntana.
* Camí d'accés al lloc
* Jaciment arqueològic (veure fitxa 38 d'aquest mateix inventari).
* Per a l’àrea de protecció a l’entorn de l’element, consultar la planimetria del POUM (Classificació del sól i zonificació del sól no urbanitzable, PII).
* Cal un informe previ del departament de Cultura-Comissió Territoral de Patrimoni per qualsevol tipus d’obra o actuació.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.xtec.es/crp-altemporda/indret/ae6.htm El dolmen de la Creu d'en Cobertella]
* [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/cobertella/cobert.htm Dolmen de la Creu d'en Cobertella]
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3884 Dolmen de la Creu d'en Cobertella]. Pobles de Catalunya.
* [http://www.bohigas.com/index.php?view=category&id=189%3Aarqueo-rosescobertella&option=com_content&Itemid=145 Dolmen de la Creu d'en Cobertella]
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=Catala&pg=108&men=NQMYGZCJ&op= Roses Digital]
* [http://cat.bloctum.com/arcis/2008/09/18/la-primera-noticia-de-la-creu-den-cobertella/ La primera notícia de la Creu d’en Cobertella]. Arcis.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

[[Categoria: Prehistòria]]

Cista del Puig Alt

2009-05-25T15:31:49Z

217.125.232.216: /* Coordenades */

[[Categoria: Prehistòria]]

La '''Cista del Puig Alt''' és una cista amb túmul, bastida en terreny planer. La cambra estava encaixada dins de la roca mare. Les lloses de la cambra són totes de pissarra. La cambra era rectangular llarga i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per dos frontals curts i per sis laterals, tres per banda, que encara hi són tots. La coberta no s'ha conservat. Devia ser una llosa única de pissarra de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra són 2 metres de lontitud, mig metre d'amplada i només s'han conservat 5 cm d'alçada.

El túmul té forma circular i estava molt degradat. La seva alçada original devia ser d'un metre, però només se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses mitjanes i petites de pissarra més algun bloc de quars, tot relligat amb terra.

La cista va ser localitzada a principi de l'any 1985 per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, membres del Geseart. Va ser excavada l'any 1988.

==Localització==

===Coordenades===
* '''GPS''': 42º 16' 21" N 3º 13' 27" E
* '''Decimals''': Lat. 42.2725 Lon. 3.2241666666666666

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.2725" lon="3.2241666666666666" width="350" height="350" controls="large">
42.2725, 3.2241666666666666
Cista del Puig Alt
</googlemap>

==Com arribar-hi==
S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns dos km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada, on hi ha la primera cista d'aquesta necròpolis, la del [[Cista del Pla de les Gates|Pla de les Gates]]. Llavors se segueix durant 375 metres fins que trobem la cista de la [[Tomba del General]], a la dreta del camí. Des d'aqui cal continuar 1,125 km fins que s'arriba al coll del Puig Rodó, on hi ha la [[Cista del Puig Rodó]]. L'últim tram fins a la cista del Puig Alt és d'uns 625 metres, per la mateixa pista, sempre cap al nord-est fins que s'arriba arran del pic més occidental del Puig Alt. Allí, a uns 50 metres del camí, es troba aquesta tomba.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

Menhir de la Casa Cremada II

2009-05-25T15:30:38Z

217.125.232.216:

[[Categoria: Prehistòria]]

Menhir que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

És a uns 20 metres de la cista amb el mateix nom. Està a tocar el camí delimitat per parets que ve del [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]]. És una pedra amb forma d'estela i secció triangular que fa uns 2,20 metres d'altura per uns 0,80 metres d'amplada a la base. A la part de la base en falta un tall. Es va trobar caigut i es va redreçat l'any 1999 en un punt no coincident amb el seu forat d'implantació.

Va ser descobert pel geòleg Carles Roqué el 1998. No s'ha excavat mai científicament.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679100 Y=516810
* '''GPS''': 42º 15' 46" N 3º 11' 45" E
* '''Decimal''': Lat. 42.26277777777778 Lon. 3.1958333333333333

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26277777777778" lon="3.198348188106098" width="350" height="350" controls="large">
42.26277777777778, 3.1958333333333333
Menhir de la Casa Cremada II
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'aquí s'agafa un camí que porta primer al [[dolmen del Llit de la Generala]] i després de 450 metres al [[menhir de la Casa Cremada I]]. Uns 200 metres més avall, en direcció sud, a la dreta del camí, hi ha aquest menhir.

==Situació==
Paratge de la Casa Cremada

==Propietat==
Privada. Dades cadastrals: 700080

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural

==Tipologia==
Construcció megalítica

==Ús original==
Fita

==Ús actual==
En desús

==Estat de conservació==
Bo

==Cronologia==
4.000-2.000 aC.

==Objectes de protecció==
<poem>
Bloc de pedra en posició vertical.
Punt d'implantació.
Entorn immediat, amb un radi de 10 metres en totes direccions.
Afloraments rocosos de l'entorn.
</poem>

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/casacremada/cremada.htm Menhir de la Casa Cremada]
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3889 Menhirs de la Casa Cremada]. Pobles de Catalunya.
* [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=193:aruqeo-roses-mcasacremada2&Itemid=145&layout=default Menhir de la Casa Cremada]
* [http://www.emporda.info/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050300_3_16324__Cultura-Empord-recuperacio-menhir-Casa-Cremada-leix-central-Maig-Megalitic-Roses La recuperació d´un nou menhir a la Casa Cremada serà l´eix central de l´11è Maig Megalític de Roses]. Emporda.info.
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]
* [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm Megalitisme a Serra de Rodes-Cap de Creus]
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=Catala&pg=108&men=NQMYGZCJ&op= Roses Digital]
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

Menhir de la Casa Cremada I

2009-05-25T15:30:05Z

217.125.232.216: /* Enllaços externs */

[[Categoria: Prehistòria]]

Menhir situat al paratge de la Casa Cremada, al bac de l'Alseda, a uns 50 metres al sud del vessant que baixa cap a la vall d'aquest nom. El territori està format per antics camps, delimitats amb parets de pedra seca, on es conreava l'olivera.

El menhir havia caigut sobre una paret seca, però conservava in situ els fillols o les petites pedres que el falcaven per la base. És un bloc de gneis en forma d'estela i de secció triangular, que fa uns 2'40 metres d'altura i 0,90 metres d'amplada a la base. S'observen els caires repicats per tal d'aconseguir la forma adeqüada. Presenta una veta de quars blanc que el travessa, en banderola, a la part superior de la cara est.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679375 Y=516150
* '''GPS''': 42º 15' 51" N 3º 11' 49" E
* '''Decimal''': Lat. 42.26416666666667 Lon. 3.196944444444444

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26416666666667" lon="3.198348188106098" width="350" height="350" controls="large">
42.26416666666667, 3.196944444444444
Menhir de la Casa Cremada I
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'aquí s'agafa un camí que porta primer al [[dolmen del Llit de la Generala]], després de 450 metres serem al menhir.

==Situació==
Paratge de la Casa Cremada

==Propietat==
Privada. Dades cadastrals: 700055

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural

==Tipologia==
Construcció megalítica

==Ús original==
Fita

==Ús actual==
En desús

==Estat de conservació==
Bo

==Cronologia==
4.000-2.000 aC.

==Objectes de protecció==
<poem>
Bloc de pedra en posició vertical.
Punt d'implantació.
Entorn immediat, amb un radi de 10 metres en totes direccions.
Afloraments rocosos de l'entorn.
</poem>

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/casacremada/cremada.htm Menhir de la Casa Cremada]
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3889 Menhirs de la Casa Cremada]. Pobles de Catalunya.
* [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=193:aruqeo-roses-mcasacremada2&Itemid=145&layout=default Menhir de la Casa Cremada]
* [http://www.emporda.info/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050300_3_16324__Cultura-Empord-recuperacio-menhir-Casa-Cremada-leix-central-Maig-Megalitic-Roses La recuperació d´un nou menhir a la Casa Cremada serà l´eix central de l´11è Maig Megalític de Roses]. Emporda.info.
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]
* [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm Megalitisme a Serra de Rodes-Cap de Creus]
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=Catala&pg=108&men=NQMYGZCJ&op= Roses Digital]
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

Menhir de la Casa Cremada I

2009-05-25T15:29:41Z

217.125.232.216:

Dolmen del Llit de la Generala

2009-05-25T15:22:13Z

217.125.232.216:

Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

El '''dolmen del Llit de la Generala''' està situat al mig d'una zona boscosa del paratge de la Casa Cremada, bastit transversalment en un terreny amb
pendent antigament ocupat per vinyes. La implantació d'aquest conreu va afectar el megalit ja que una feixa de vinya es va construir parcialment
sobre la coberta. A uns 100 m a l'est hi ha el dolmen del Cap de l'Home.

L'aspecte actual del dolmen és el resultat d'una campanya de reconstrucció endegada l'any 1997. Abans de la reconstrucció l'aspecte i conservació del megalit dificultava la comprensió global ja que el que es veia era una perspectiva lateral i no frontal. En conjunt, les restes conservades del dolmen patien la pressió de les terres contingudes per la feixa de vinya, que formaven una terrassa superior.

Com a resultat de la restauració s'identifica un sepulcre de corredor construït amb lloses de gneis. amb cambra trapezoïdal curta i passadís
estret, envoltat per un túmul. La cambra està formada per 8 lloses i la coberta.

És un sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679350 Y=515780
* '''GPS''': 42° 15.972' N 3° 11.48' E
* '''Decimal''': Lat. 42.26619535933309 Lon. 3.1913386507787203

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26619535933309" lon="3.1913386507787203" width="350" height="350" controls="large">
42.26619535933309, 3.1913386507787203
Dolmen del Llit de la Generala
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'allà es caminen uns 150 metres, seguint el camí en direcció sudoest, fins que s'arriba a aquest dolmen.

==Situació==
Puig del Cap de l'Home

==Propietat==
Propietat privada.
Dades cadastrals: 700052

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural.
Construcció megalítica.

==Ús original==
Lloc d'enterrament

==Ús actual==
En desús

==Estat de conservació==
Bo

==Cronologia==
3500-3000 aC

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* Tots els elements que configuren el dolmen (cambra, avant-cambra, passadis, zona tumulària, anell perimetral).
* Configuració natural i formal de l'entorn (parets de pedra seca, feixes, olivar, etc.).
* Pi situat ponent
* Camí d'accés al lloc.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.bohigas.com/index.php?view=category&id=188%3Aarqueo-roses-dlligenerala&option=com_content&Itemid=145 Dolmen del Llit de la Generala]
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=Catala&pg=108&men=NQMYGZCJ&op= Roses Digital]
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]
* [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/llitgenerala/llit.htm Dolmen del Llit de la Generala]
* [http://www.ce-terrassa.org/www/index.php?option=com_gallery2&Itemid=108&g2_itemId=1653 Dolmen de llit de la Generala]. Centre Excursionista de Terrassa.
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3886 Llit de la Generala]. Pobles de Catalunya.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

[[Categoria: Prehistòria]]

Dolmen de la Casa Cremada

2009-05-25T15:02:27Z

217.125.232.216:

El dolmen de la Casa Cremada està situat en un terreny planer, a la part nord del paratge d'on pren el nom, a la part baixa del puig d'en Romualdo. És un territori ple de parcel·les delimitades amb paret seca on antigament s'havia cultivat l'olivera, però que actualment són terrenys erms coberts de matolls.

La tipologia d'aquest megalit és un tema dubtós, possiblement es tracta d'un sepulcre de corredor per paralelismes amb els dòlmens del voltant.

Es creu que constava d’una cambra de tendència trapezoïdal o rectangular de la que només s'en conserven dues lloses i una d'elles ha estat resituada modernament. La llosa de coberta ha desaparegut. Del possible corredor no es conserva res. El túmul devia ser de forma circular amb reompliment de terra i pedregam. No es veuen restes de cap anell de contenció extern.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679100 Y=516330
* '''GPS''': 42° 15.836' N 3° 11.88' E
* '''Decimal''': Lat. 42.26393249067335 Lon. 3.1980005317185896

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26393249067335" lon="3.1980005317185896" width="350" height="350" controls="large">
42.26393249067335, 3.1980005317185896
Dolmen de la Casa Cremada
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del [[dolmen del Turó de l'Home]]. Des d'aquí s'agafa un camí que porta primer al [[dolmen del Llit de la Generala]], després al [[menhir de la Casa Cremada I]] i finalment al dolmen de la Casa Cremada.

==Situació==
Paratge de la Casa Cremada

==Propietat==
Propietat privada.
Dades cadastrals 700073 o 700058

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural.
Construcció megalítica.

==Ús original==
Lloc d'enterrament

==Ús actual==
En desús

==Estat de conservació==
Dolent

==Cronologia==
3500 - 2500 aC. (CC).

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* Restes visibles conservades del dolmen.
* Subsòl al voltant de les restes amb un radi de 5-7m.
* Àrea de protecció al voltant de les restes amb un radi de 20 m.
* Barraca d'olivar situada al sud i inclosa en perímetre de protecció al voltant del megalit

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=Catala&pg=108&men=NQMYGZCJ&op= Roses Digital]
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà]
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

[[Categoria: Prehistòria]]

Cista del Pla de les Gates

2009-05-25T14:57:41Z

217.125.232.216:

[[Categoria: Prehistòria]]

La '''Cista del Pla de les Gates''' és enmig del Pla de les Gates, per damunt del serrat de la Torre del Sastre i de la cala Montjoi, al sud del massís del cap de Creus.

És un sepulcre del tipus cista amb túmul. Està bastida en un terreny planer, sobre un aflorament de pissara. Dins d'aquest aflorament es va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de pissarra local, igual que l'aflorament i la majoria de blocs del túmul.

La cambra era rectangular curta i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa única de pissarra, de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra eren: Longitud, 1,25 metres; amplada, 0,75 metres; alçada, 0,67 metres.

El túmul té forma circular i està construït al voltant de l'aflorament de pissarra on està encaixada la cista. Està força ben conservat. La seva alçada original devia ser d'1 metre aproximadament, però avui només se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses grans i petites de pissarra, més algun bloc de quars, tot relligat amb terra.

Pel tipus arquitectònic -cista rectangular amb túmul- es pot pensar que pertany a la fase megalítica originària de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de final del V o principi del IV mil.leni a.C.

Va ser localitzada el 12 d'octubre de 1986 per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús, durant una jornada de dibuix a la veïna cista de la [[Tomba del General]]. L'excavació va ser duta a terma el novembre de 1987.

==Localització==

===Coordenades===
* '''GPS''': 42º 16' 11" N 3º 12' 38" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26972222222222 Lon. 3.2105555555555556

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26972222222222" lon="3.2105555555555556" width="350" height="350" controls="large">
42.26972222222222, 3.2105555555555556
Cista del Pla de les Gates
</googlemap>

==Com arribar-hi==
S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns dos km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Al mig del pla, a uns 25 metres a la dreta de la pista, en un fort revolt, veiem el túmul.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.
* [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm Megalitisme a Serra de Rodes-Cap de Creus]

Tomba del General

2009-05-25T14:54:35Z

217.125.232.216:

La cista de la '''Tomba del General''', anomenada també Megàlit del Coll de Fitor, està situada en terreny planer, a la vora de l'antic camí dit "dels francesos", al coll de l'Alseda, entre el puig Marés i el puig de la Malaterra. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable.

És una cista de planta rectangular proveïda d’un túmul artificial de tendència circular amb peristàlit de blocs ajaguts, molt erosionat. Actualment la cista presenta una cambra formada per 6 lloses de pissarra i hi manca la llosa frontal. Les lloses de coberta en origen estaven disposades en esquena d'ase i mantenien una alçada regular.

Actualment, el que es veu no és la coberta original, les tres lloses que cobreixen la cista no es troben en la seva posició original ja que varen ser ressituades després de la darrera intervenció arqueològica, l'any 1987. Les mides internes de la cambra són 1,95 m de llarg, per 0’62 m d’ample, per 0’80 m d’altura màxima. La cambra era rectangular llarga i formava un reciente tancat. Devia d'estar formada per cinc suports laterals llargs i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, potser era una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària.

El túmul és de forma circular que conserva uns 25 cm del metre original d'alçada. Estava format per lloses de pissarra més algun bloc de quars, tot lligat amb terra. Al costat dret del perímetre extern es conserven restes del peristàlit:són unes grans lloses de pissarra que devien formar la base d'un mur de pedra seca.

Durant l'excavació es va observar que la cista estava subdividida en dues caixes i contenia un disc de pissarra, en posició horitzontal, al mig de la cambra.

Sobre unes roques a tocar el megàlit han estat identificades algunes inscultures.

Cista perifèrica, situada a la carena del NE, que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

La primera notícia d'aquesta cista la donaren Pere de Palol i Miquel Oliva que, l'any 1946, acompanyats de Francesc Riuró, l'excavaren i li van donar el nom de "megàlit del Coll de Fitó". A principis dels anys 70 fou redescoberta per Joan Ortensi i Berta, veí de Roses, que s'hi referia sempre com a Tomba del General.

==Localització==
*''' UTM''': X=4679350 Y=517180
* '''GPS''': 42° 15.97' N 3° 12.499' E
* '''Decimal''': Lat. 42.266165783124094 Lon. 3.2083140921218556

<googlemap version="0.9" lat="42.266165783124094" lon="3.2083140921218556" width="350" height="350" controls="large">
42.266165783124094, 3.2083140921218556
Tomba del General
</googlemap>

==Com arribar-hi==
S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns 2 km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Passarem a tocar la cista del Pla de les Gates (uns 25 metres a la dreta), però cal seguir uns 375 metres fins que trobem la cista de la Tomba del General, uns 20 metres a la dreta del camí.

==Propietat==
Propietat privada. Dades cadastrals: 500128

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural. Construcció megalítica

==Ús original==
Lloc d'enterrament

==Ús actual==
En desús

==Estat de conservació==
Bo

==Cronologia==
4000-3500 aC. (CC)

==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
* Lloses de la cambra conservades "in situ".
* Tipologia i mides de les lloses de coberta de la cista.
* Entorn immediat a l'element.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà].
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.
* [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm El megalitisme a Serra de Rodes - Cap de Creus].

[[Categoria: Prehistòria]]

Dolmen del Turó de l'Home

2009-05-25T14:47:11Z

217.125.232.216:

[[Categoria: Prehistòria]]

Megàlit conegut també com a dolmen del Puig de la Sureda d'en Mairó i Llit del General. Es troba en un replà elevat, a tocar el cingle del vessant nordoest de la serra de la Torre del Sastre.

És un sepulcre de corredor, amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret. Està bastit en un suau pendent, de sudest a nordoest. Està orientat al sudoest. La cambra era trapezoïdal curta, formada per cinc lloses i coberta. Aquesta coberta és ovalada, de secció rectangular. No hi ha restes del corredor, que possiblemente era de lloses o de murs de pedra seca, tampoc gairebé del túmul, que devia ser circular. Les dimensions internes de la cambra eren 1,8 metres de longitud, 1,4 metres d'amplada i 1,57 metres d'alçada.

Pere Bosch-Gimpera en parla per primera vegada el 1919, en motiu de l'excavació arqueològica que hi van fer ell mateix i Francesc Sabater de Roses, el seu descobridor, acompanyats per Emili Gandia. Hi van trobar un tros de ceràmica i fragments d'ossos. Els anys 1935 i 1946 es van tornar a fer excavacions, la darrera amb més èxit ja que hi van trobar una làmina de sílex de 33 cm de longitud, de color marró transparent i forma triangular, un raspador de sílex, una peça de collaret cilíndrica i un tros de ceràmica.

Pertany a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, a la segona meitat del IV mil.leni a.C.

==Localització==

===Coordenades===
*''' GPS''': 42º 15' 56" N 3º 11' 30" E
*''' Decimal''': Lat. 42.26555555555556 Lon. 3.1916666666666664

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26555555555556" lon="3.1916666666666664" width="350" height="350" controls="large">
42.26555555555556, 3.1916666666666664
Dolmen del Turó de l'Home
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat d'aquest dolmen.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=catala&pg=103&men=DPMFNFON&op= El jove alcalde arqueòleg de Roses]. Roses Digital.
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia.

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:46:48Z

217.125.232.216:

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>"La Ciutadella de Roses". C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. ''Quaderns de la Revista De Girona''.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Monestir de Santa Maria
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:46:24Z

217.125.232.216: /* Mapa */

Cova-dolmen de la Riera Quarentena I

2009-05-25T14:41:01Z

217.125.232.216:

[[Categoria: Prehistòria]]

Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que davalla cap a la riera de la Quarantena, en un aflorament rocós anomenat els Guills del mas Marès.

El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets seques. La cambra o cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sudest. Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima.

A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix. La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix; la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest cas també presenta un enllosat.

L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat, esllevissadas cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport adiccional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del corredor, no així el peristàlit exterior que el delimitava perimetralment, que ha desaparegut completament.

Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en relació amb l'acidessa del sól i les sucessives buidades de la cova. De l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos fragments informes de ceràmica feta a mà.

Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de la Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda el paratge de la Casa Cremada, amb quatre dolmens i dos menhirs i, de l'altra, la zona del puig Alt i el pla de les Gates, amb quatre cistes.

==Localització==

===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679040 Y=516810
* '''GPS''': 42º 15' 43" N 3º 12'15" E
* '''Decimal''': Lat. 42.261944444444445 Lon. 3.204166666666667

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.261944444444445" lon="3.204166666666667" width="350" height="350" controls="large">
42.261944444444445, 3.204166666666667
Cova-dolmen de la Riera Quarentena I
</googlemap>

==Com arribar-hi==
Des de Roses s'agafa la carretera que va a la cala Montjoi, fins que arribarem al puig on és el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]], al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa un camí que s'enfila pel marge esquerra de la Riera Quarentna. Al cap d'uns 650 metres s'arriba a aquesta cova-dolmen, a l'esquerra.

==Propietat==
Privada. Dades cadastrals: 700121

==Règim del sòl==
Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural

==Tipologia==
Construcció megalítica

==Ús original==
Lloc d'enterrament

==Ús actual==
En desús

==Estat de conservació==
Bo

==Cronologia==
2.500 -2000 aC.

==Bibliografia==
* "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.

==Enllaços externs==
* [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=191:arqueo-roses-dquarentena&Itemid=145&layout=default Dolmen del Rec de la Quarentena].
* [http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17152012.html Riera Quarentena]
* [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=Catala&pg=108&men=NQMYGZCJ&op= Roses Digital].

Dolmen del Cap de l'Home

2009-05-25T14:33:44Z

217.125.232.216: /* Coordenades */

Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta, i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció
es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta.

Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul.

==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X=4679390 Y=515730
* '''GPS''': 42° 15.993' N 3° 11.444' E
* '''Decimal''': Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26655661708228" lon="3.1907334704825976" width="350" height="350" controls="large">
42.26655661708228, 3.1907334704825976
Dolmen del Cap de l'Home
</googlemap>

==Situació==
Sureda d'en Mairó

==Propietat==
Propietat privada.
Dades cadastrals: 700047

==Règim del sòl==
SU (solar 54949)

==Tipologia==
Construcció megalítica

==Ús original==
Lloc d'enterrament.

==Ús actual==
Element patrimonial consolidat

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
3500-3000 aC.

==Nivell de protecció==
B. Protecció básica.

Objectes de protecció:
* L'aparença de l'element concretada en el volum, l'ordre compositiu i la tipologia del materials.
* Possibles components de l'element que resten amagats a la vista.
* Àrea directament al voltant de l'element amb un radi de 15m.
* Ambient natural actual a l'entorn de l'element.
* Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.

==Enllaços externs==
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3885 Dolmen del Cap de l'Home]. Pobles de Catalunya.
* [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/caphome/cap.htm Dolmen del Cap de l'Home].
* [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&ia=Castellano&men=NQMYGZCJ Roses Digital].
* [http://www.ce-terrassa.org/www/index.php?option=com_gallery2&Itemid=108&g2_itemId=1656 Dolmen del Cap de l'Home]. Centre Excursionista de Terrassa.
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i Menhirs de l'Alt Empordà].
* [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=192:arqueo-roses-dcaphome&Itemid=145&layout=default Dolmen del Cap de l'Home].
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses.

[[Categoria: Prehistòria]]

Dolmen del Cap de l'Home

2009-05-25T14:33:19Z

217.125.232.216:

Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta, i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció
es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta.

Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul.

==Localització==
===Coordenades===
* UTM: X=4679390 Y=515730
* GPS: 42° 15.993' N 3° 11.444' E
* Decimal: Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26655661708228" lon="3.1907334704825976" width="350" height="350" controls="large">
42.26655661708228, 3.1907334704825976
Dolmen del Cap de l'Home
</googlemap>

==Situació==
Sureda d'en Mairó

==Propietat==
Propietat privada.
Dades cadastrals: 700047

==Règim del sòl==
SU (solar 54949)

==Tipologia==
Construcció megalítica

==Ús original==
Lloc d'enterrament.

==Ús actual==
Element patrimonial consolidat

==Estat de conservació==
Bo.

==Cronologia==
3500-3000 aC.

==Nivell de protecció==
B. Protecció básica.

Objectes de protecció:
* L'aparença de l'element concretada en el volum, l'ordre compositiu i la tipologia del materials.
* Possibles components de l'element que resten amagats a la vista.
* Àrea directament al voltant de l'element amb un radi de 15m.
* Ambient natural actual a l'entorn de l'element.
* Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.

==Enllaços externs==
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3885 Dolmen del Cap de l'Home]. Pobles de Catalunya.
* [http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/caphome/cap.htm Dolmen del Cap de l'Home].
* [http://www.rosesdigital.com/default.asp?pg=108&ia=Castellano&men=NQMYGZCJ Roses Digital].
* [http://www.ce-terrassa.org/www/index.php?option=com_gallery2&Itemid=108&g2_itemId=1656 Dolmen del Cap de l'Home]. Centre Excursionista de Terrassa.
* [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dòlmens i Menhirs de l'Alt Empordà].
* [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=192:arqueo-roses-dcaphome&Itemid=145&layout=default Dolmen del Cap de l'Home].
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses.

[[Categoria: Prehistòria]]

Cova-dolmen de la Riera Quarentena I

2009-05-25T14:22:09Z

217.125.232.216:

Balma de la Regullosa

2009-05-25T14:20:29Z

217.125.232.216:

[[Imatge:balmaregullosa.png|200px|thumb|dreta|Balma de la Regullosa]]

Balma natural localitzada al vessant sud del puig Paní, a prop de la pista que, des del mas Figa, puja cap a la base militar.

És una cova de gran altura però poca profunditat. Fa entre 30 i 35 m de llarg, i uns 3-4 m d'ample. Al fons, la roca natural, licorella de color
marronós, fa paret inclinada.

Davant de la balma es forma un tancat delimitat per una paret de pedra seca de traçat irregular. La superfície encerclada té un 400 m2, hi ha una
part sota cobert i una altra a l'aire lliure. A l'interior hi ha punts on la roca aflora amb contundència i, en d'altres, el terra és planer.

S'observen restes d'una paret perpendicular a l'eix longitudinal de la balma. La paret presenta dues portes o espais d'accés.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM:''' X=4680650 Y=519975 31 N
* '''GPS''': 42° 16' 40.11" N 3° 14' 32.1" E
* '''Decimal''': Lat. 42.27780722756171 Long. 3.2422490962614825

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.296866" lon="3.165092" width="350" height="350" controls="large">
42.290517, 3.208008
Balma de la Regullosa
</googlemap>

==Propietat==

Propietat privada.
Dades catastrals: 500016

==Règim del sòl==

Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural.
Construcció agropecuària.

==Ús original==
Lloc per tancar ramats (?)

Actualment en desús.

==Cronologia==

Indeterminada

==Nivell de protecció==
C. Protecció patrimonial.

Objectes de protecció:

* Morfologia de la cavitat natural
* Entorn natural de l'element
* Memòria del lloc
* La volumetria de l'element, les característiques morfològiques, i les connotacions d'ús han de configurar un fons de referència que n'asseguri la preservació del testimoni cultural implícit

[[Category:Paisatge rural]]

Balma de la Regullosa

2009-05-25T14:20:06Z

217.125.232.216: /* Localització */

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:17:06Z

217.125.232.216: /* L'església de Santa Maria */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>"La Ciutadella de Roses". C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. ''Quaderns de la Revista De Girona''.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:16:11Z

217.125.232.216: /* L'església de Santa Maria */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. </poem></blockquote><ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. ''Quaderns de la Revista De Girona''</ref>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:15:32Z

217.125.232.216: /* L'església de Santa Maria */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. ''Quaderns de la Revista De Girona''.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:14:12Z

217.125.232.216: /* Notes */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:13:59Z

217.125.232.216: /* Notes */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<referencies/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:13:43Z

217.125.232.216: /* Notes */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<ref/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:12:49Z

217.125.232.216: /* Notes */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==

<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:12:25Z

217.125.232.216:

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:12:00Z

217.125.232.216:

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciudatella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:11:37Z

217.125.232.216: /* L'església de Santa Maria */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciudatella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:11:16Z

217.125.232.216: /* L'església de Santa Maria */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciudatella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

<ref>holaaixò es una prova a veure què passa</ref>

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:10:22Z

217.125.232.216: /* L'església de Santa Maria */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciudatella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. </poem><ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:08:29Z

217.125.232.216: /* Notes */

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciudatella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T14:07:42Z

217.125.232.216:

El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciudatella]].

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.

L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Localització==
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

===Mapa===
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
42.26892758201216, 3.172187976210588
Ciutadella de Roses
</googlemap>

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Roses Santa Maria de Roses]. Viquipèdia.

[[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]]
[[Categoria: Època baix-medieval (s X-XV)]]

Ciutadella

2009-05-25T13:47:51Z

217.125.232.216:

Ciutadella

2009-05-25T13:47:32Z

217.125.232.216: /* Enllaços interns */

Monestir de Santa Maria de Roses

2009-05-25T13:45:15Z

217.125.232.216: Pàgina nova, amb el contingut: «El monestir romànic bendictí de Santa Maria de Roses fou consagrat cap a l’any 1060/1061. ==Història== En el decurs dels anys previs a la conquesta carolí...».

El monestir romànic bendictí de Santa Maria de Roses fou consagrat cap a l’any 1060/1061.

==Història==
En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila.

La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.

El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X.

El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.

La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.

En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions

==L'església de Santa Maria==
El monestir de santa Maria de Roses té el seu origen en una ''església pròpia'' de la qual, amb anterioritat a l’any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló va fer donació al monestir de Sant Pere de Rodes. Les ''esglésies pròpies'' eren aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis amb la condició de dotar-los conveniement per al culte, però deslligades, en part, del poder eclesiàstic. Pocs anys després de la seva construcció, el 948, Santa Maria de Roses ja no apareix com a possessió de Sant Pere.

<blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.

La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.

Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:

l’església pròpia de Gausfred,

la refeta des dels fonaments per Sunyer,

i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.

(..............)

La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote>

L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada.

En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.

==Notes==
<references/>