https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=213.176.161.204 2026-05-02T19:30:21Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.23.11 https://rosespedia.cat/index.php?title=Masos 2012-03-09T07:38:18Z

<p>213.176.161.204: /* Mas Palou */</p> <hr /> <div>Un mas és una explotació agrícola tradicional catalana formada per una casa de camp amb diverses dependències <br /> anomenada sovint masia, que té camps de conreu, bosc o pastures.<br /> <br /> <br /> <br /> [[categoria:Paisatge rural]]<br /> [[categoria:Àrees urbanitzades]]<br /> [[categoria:Segle XX]]<br /> [[categoria:Segle XIX]]<br /> [[categoria:Les urbanitzacions]]<br /> [[categoria:Masos]]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Palou ==<br /> <br /> Anteriorment s’anomenava [[mas C0ol]], cognom d’un dels molts amos que va tenir.<br /> Estava compost per part de camp, vinya, hort, olivar... <br /> La casa té la forma clàssica de la masia catalana, encara que l’any 1983 va ser reformada (respectant l’antiga construcció, però a la part interior ha variat força degut a la seva nova funció, casa de colònies/restaurant).<br /> El nom de mas Palou fa referècia al primer amo d’aquest mas, anomenat [[Pere Palou]].<br /> Actualment fa la funció de casa de colònies i restaurant amb piscina, on s’hi poden celebrar esdeveiments com ara casaments, batejosm, aniversaris, etc.<br /> <br /> == Mas Boscà ==<br /> <br /> Territori del mas amb una casa de planta baixa i un pis alt. <br /> És construit en un replà al vessant del [[Puig-saquera]], a una altitud de 25m sobre el nivel del mar. Està envoltat de construccions noves, de xalets, en tot allò que abans eren vinyes, oliveres i sureres. Aquesta finca tenia 185 vessants.<br /> El mas està molt restaurat i ha quedat completament desconegut, encara que han conservat l’antiga estructura de l’interior de la planta baixa; pel que fa al primer pis i a les façanes, en canvi, no ha estat el mateix, ja que ho han transformat tot per convertir-ho en hotel.<br /> La primera referència del mas és del s.XVI, quan es canvia el nom de Coromines pel de Mas Boscà dels Bolets. Tot i que va ser canviat diverses vegades, va recuperar el seu nom actual.<br /> Actualment, el mas és un hotel anomenat [[San Carlos]].<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Mates ==<br /> <br /> Ja no existeix, sobre les ruïnes hi ha nous edificis. Està a una altitud de 8 metres per sobre del nivell de mar. <br /> Del Mas nomès en queda el record, es va urbanitzar i s’ hi va fer una construcció de xalets.<br /> Amb la [[Guerra Civil]] encara utilitzat pels republicans com a polvorí, a més de municions tenien armament i maquinària.<br /> Quan s’ organitzà la retirada de la tropa republicana del poble de Roses, que va ser dos diez abans de que incendiaren el mas ocasionant la gran explosió del polvorí. Aixó va provocar una gran destrucció quedant el mas enrunat.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Mallol ==<br /> És una masia situada als voltants de Roses. La casa era composta d’ una planta baixa i un pis. Actualment està enrunat. La planta baixa es conserva en bon estat i sembla ser resistent.<br /> La finca tenia aproximada de 3 vessanes, totes plantades d’ oliveres. Passat un any s’ origina un gran foc que ho incendià tot, avui la propietat està abandonada i coberta de matolls. <br /> Els propietaris són els veïns de [[Palau Saverdera]].<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Rahola ==<br /> <br /> No gaire lluny de la urbanització del mas Boscà , en un replà enlairat per sobre el vell camí d’anar de Roses a Palau, s’hi alcen les ruïnes del mas Rahola. Envoltada d’oliveres i ametllers les ruïnes dels pocs murs que queden dempeus. Un en forma de menhir i els altres estan enderrocats .<br /> La distribució era la clàssica de la masia catalana, l’any 1794, el 26 de gener el foc dels canons inutilitzaren dos canons de la bateria francesa que la tenien emplaçada al mas Rahola.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Fumats ==<br /> <br /> En un planell al vessant de la muntanya de [[Puig Saquera]], s’hi bastí el mas Fumats. El mas ha estat restaurat i transformat en hotel, ningú diria que havia estat un mas.<br /> L’últim propietari fa contar “ Urbanització Mas Fumats “les terres que l’ envolten són la major part oliveres, vinya i alzines sureres.<br /> Tots aquests arbres han estat reemplaçats per xalets. Les blanques cases és la característica més marcada de la urbanització que escala la muntanya de Puig Saquera.<br /> La primera referència que es té del mas és de l’any 1362.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Base_militar_A%C3%A8ria_del_Pen%C3%AD 2012-03-08T08:26:37Z

<p>213.176.161.204: /* Fauna */</p> <hr /> <div>[[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:Vent]]<br /> [[Categoria:Cap de Creus]]<br /> [[Categoria:Tecnologia]]<br /> [[Categoria:Militar]]<br /> [[Imatge:1.jpg|250px|thumb|dreta|Escut del Pení]]<br /> <br /> '''El Pení''' te com a funció la de defensa aèria, els esquadrons de vigilància aèria [[(Eva´s)]] son les unitats aèries responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades radar per posteriorment la seva explotació per el grup de comandament i control, per fer possible el compliment de la missió assignada al sistema de comandament i control aeri. <br /> <br /> <br /> <br /> ==Història ==<br /> <br /> [[Imatge:02.jpg|250px|thumb|dreta|Antigues reinstal·lacions del pení]]<br /> <br /> Es va inaugurar pel personal de la USAF en l'any 1959 com a unitat conjunta hispana-nortamericana. En aquest any s'envien a caps, oficials i suboficials a l'EVA-4, però davant de la manca d'instal·lacions es construeix la [[Base Aèria de Reus]] amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. En l'estiu de 1959 es destina a un tinent coronel i així comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.<br /> Els primers controladors d'intercepció aèria van ser destinats a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960, iniciant el seu entrenament i integració amb equips americans i desenvolupant les activitats conjuntament.<br /> L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. I definitivament en el 1954 la unitat nord-americana es desactivada quedant les instal·lacions i equips a càrrec del personal espanyol.<br /> Com altres unitats similars a la gama de comandament i control, aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.<br /> Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat, donant vida a l'article de les Reales Ordenanzas que impulsa a realitzar tots els servis amb el mateix desvetllament davant d'un enemic.<br /> L'entrenament personal es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on, a més, s'inspeccionen els equips, l'organització, l'entrenament i un llarg etcètera fins a límits a vegades insospitats i que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.<br /> En l'any 1996 la unitat va ser sotmesa a una gran transformació, que, motivada ha portat la modernització del seus equips en els quals han estat subsituits un gran nombre d'elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.<br /> <br /> ==Les boles==<br /> <br /> [[Imatge:Boles.jpg|250px|thumb|dreta|Les Boles abans del canvi]]<br /> <br /> [[Imatge:Despres.jpg|250px|thumb|dreta|Les Boles després del canvi]]<br /> <br /> <br /> Les dues immenses boles per les quals es podria reconèixer la base militar aèria eva4 aquest any han estat substituïdes per una de més gran. Peró arribar a l'actual resultat no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops, en el primer intent es va construir peça per peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop de ela mateixa manera i aquest cop s'ha aconseguit acabar amb la altura de aproximadament un edifici de quatre pisos.<br /> Aquesta bola permet que qualsevol objecte que estigui pels aires en l'abast del radar pugui ser identificat.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Clima==<br /> <br /> [[Imatge:Paisatge.jpg|250px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]]<br /> <br /> <br /> El clima del Pení és mediterrani humit amb influència de la costa, amb diferències segons la seva situació topogràfica del pení en especial l'altitud ja que està damunt una muntanya. Les temperatures són força més baixes als sectors enlairats de les serres pirinenques. A la muntanya l'estiu és molt plujós.<br /> És precisament l'estiu l'estació en què hi ha més contrast entre la plana i la muntanya. Mentre a la plana plou poc i fa molta calor.<br /> L'Alt Empordà l'element més característic del clima és la tramuntana. La [[tramuntana]] és un vent sec i més aviat fred. Bufa amb molta intensitat i violència, sobretot els mesos de novembre a març. És un vent que prové del nord o nord-oest. La tramuntana assoleix tal violència que dificulta les activitats normals dels homes. No és còmode caminar bufant la tramuntana ja que pot arribar fins a 200Km/h. És capaç de tombar vehicles i embarcacions, i trencar i arrencar arbres .<br /> <br /> ===Vegetació===<br /> El relleu i clima fa que creixi una gran diversitat de vegetació espontània, dominant que serien els alzinars i les suredes. Als indrets més enlairats, més humits i plujosos es farien boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. <br /> La sureda ocupa amplies extensions en la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.<br /> <br /> ===Fauna===<br /> La fauna tipica del pení és l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, gavines, el mascarell, el corb marí, les baldrigues, els xatracs, reineta, cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),dragó comú i el llangardaix comú.<br /> <br /> ==Curiositats==<br /> L'anemòmetre del Paní esta fabricat per aguantar els vents de l'Antàrtida, però ja ha volat mes d'una vegada, abans de volar l'anemòmetre va registrar vens de mes de 200k/h.<br /> <br /> ==Localització ==<br /> El Pení es localitza a Catalunya en la provincià de Girona, concretament a Roses. Es troba en la carretera de Roses-Cadaques s/n.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços Externs==<br /> [http://panical.org/wordpress/ Panical]<br /> [http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&amp;idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exercit del aire]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Sardana 2012-03-02T08:32:18Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria:Costums i tradicions]]<br /> [[Categoria:Cultura popular]]<br /> [[Categoria:música]]<br /> <br /> [[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]]<br /> <br /> La '''sardana''' és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. L'any 1942 es va introduir a Roses clandestinament. I fins el 1947 no va ser acceptada per la Guàrdia Civil. <br /> Es creu que el seu orígen es remonta a l'època grega.<br /> A Roses hi ha una associació sardanista des del 1997.<br /> <br /> ==La història de la sardana a Catalunya==<br /> <br /> Hi ha una teoria, que tenen molts partidaris i parla de que la Sardana prové de l'època grega, ja que Homer en un paràgraf de 'La Ilíada' esmenta a un ball molt semblant. <br /> Es creu que la sardana va ser introduïda a Catalunya a través de la illa de Sardenya.<br /> L’any 1850 es va publicar el primer tractat per aprendre els passos llargs de la Sardana. La sardana va començar a ressorgir a les comarques del Nord de Catalunya, concretament en la zona que va des del Llenguadoc-Rosselló (territori francés) fins a la comarca de la Selva, passant per l’Empordà, on es va prendre amb molta força.<br /> Al segle XVII la Sardana va ser la dansa de moda entre l’aristocràcia i la cort del rei.<br /> <br /> <br /> ==La sardana a Roses==<br /> <br /> Amb la dictadura del general Franco a Catalunya era molt difícil poder seguir amb les tradicions i costums catalans, ja que els franquistes et detenien i et jutjaven, tenint en compte que encara existia la pena de mort. Tot i això l’any 1942 a Roses un grup de joves amics pescadors, van decidir crear una organització per a ensenyar sardanes a tota aquella gent del poble que en volgués aprendre. S’havia de mantenir en secret l’existència d’aquelles classes, per aquest motiu les realitzaven a la sala de ball del poble, la SUF. Només se’n feien durant l’hivern, perquè els pescadors no treballaven tant a conseqüència de la mala mar. El secret no va trigar gaire a arribar als Guàrdies Civils, el 1943. Seguidament van arrestar als organitzadors i a un d’ells gairebé el desterren. L’agrupació va haver de tancar. Fins el 1947, llavors les sardanes es van començar a acceptar. A Roses no hi havia gaires coples, però si gent que estimava les sardanes.<br /> <br /> La Llevantina Blanch Berta, una rosinca sardanista va assistir durant l’any 1942 a les classes amb 8 anys. Allà va aprendre’n i des de llavors les sardanes han format part d’ella. Explica que a les festes majors de Palau, el dia 30 d’agost, Santa Rosa, ella i tota una colla d’amics hi anaven amb bicicleta. Allà dinaven a la font i a la tarda no paraven de ballar sardanes. Fins a 18 diu! Palau sempre ha estat un poble molt sardanista amb bones coples i ballarins. Però a Roses a partir dels anys 1955-1957 totes les tardes d’estiu se’n ballaven. Venia gent de Palau, Vilajuïga, Figueres...eren molt conegudes.<br /> <br /> ==L'Associació La Rotllana==<br /> <br /> L´Associació Sardanista La Rotllana de Roses es va formar l´any 1997, la seva intenció és mantenir viva una de les tradicions més arrelades a la nostra terra, la Sardana. col.laboren en l´organització de l´Aplec de la Sardana a Roses, que des de fa 35 anys se celebra el dilluns de Pasqua.L´Any 2003 La Rotllana va ingressar a l´Unió de Colles Sardanistes, juntament amb la colla Brots de Romaní de Figueres, i començà a participar en concursos en la categoria al.leví, assolint el títol de Campions de Catalunya. En l´actualitat hi participa en la categoria infantil, de moment amb un molt bon resultat. <br /> <br /> <br /> ==Sardanistes rosincs==<br /> <br /> Com a mínim d’ençà que [[Pep Ventura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanístiques que els músics han dedicat a Roses en són testimoni:<br /> <br /> ''L’aplec de Roses'', de [[Jaume Bonaterra]]<br /> <br /> ''Roses gentil'' i ''Sardanes a Roses'', de Mas Ros<br /> <br /> ''Montjoi'', de [[Josep M. Boix Risech]]<br /> <br /> ''Església de Santa Maria de Roses'' i ''Record de Roses'', d’[[Enric Vilà Armengol]]<br /> <br /> ''L’encís de Roses'', d’[[Albert Prat]]<br /> <br /> ''En Jaume de Roses'' i ''Anella de rebrolls de Roses'', d’[[Agustí Causi Marsal]]<br /> <br /> ''Bells records de Roses'' i ''Cant a Roses'', de [[Joaquim Soms Janer]]<br /> <br /> ''Badia de Roses'', de [[Manel Cano]]<br /> <br /> ''Aplec dels aplecs'', de Francesc Camps Comellas.&lt;ref&gt; Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 41-42. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> * Cobla Ciutat de Girona, ''Sardanes de Roses'', CD-Audio editat per Associació Sardanista de Roses La Rotllana, 2003.<br /> <br /> [[Categoria:Costums i tradicions]]<br /> [[Categoria:Cultura popular]]<br /> [[Categoria:música]]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Bestila 2012-03-02T08:11:46Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Imatge:BastilaHunter.jpg|350px|thumb|dreta|Bestila Marroquina Foto: Amy Hunter]]<br /> <br /> <br /> [[categoria:Festes i tradicions]]<br /> [[categoria:Costums i tradicions]] <br /> [[categoria:cuina]]<br /> <br /> <br /> ''Albestila o Amazigh Bstila'': plat pot ser de pollastre o peix, ametlles, és un plat nacional del Marroc i la distinció d'Algèria i un símbol de la cuina berber, sovint serveixen com a plat principal, fet sobretot en les ocasions feliços.<br /> Albestila també va cridar el nom de les fulles primes de pasta de paper ''(Albestilah'') i va demanar que el paper del Marroc, Algerià: diol i a Tunis: Almlessoqh utilitzat en ''Albestila o [[Albruat]].<br /> cada paìs el fa de manera diferent .<br /> <br /> ===Ingredients===<br /> *3 pits de Pollastre<br /> *coriandre<br /> *julivert<br /> *2 Cebes<br /> *1 cullerada de Gingebre ratllat<br /> *1 cullerada de Nou moscada mòlta<br /> *1 cullerada de Canyella mòlta<br /> *Uns brins de safrà<br /> *1 cullerada de Sucre<br /> *sal<br /> *Oli d'oliva<br /> *6 Ous<br /> *200 grams de Ametlles senceres<br /> *1 cullerada d'aigua de Azahar<br /> *1 cullerada de Canyella mòlta<br /> *2 cullerades de Sucre<br /> *1 paquet de 10 Fulles bestila<br /> *100g de Mantega<br /> *1 Ou<br /> <br /> ===Com es prepara?===<br /> <br /> Tallem els pits de pollastre a trossos. Cobrim el fons d'una cassola d'oli i ofeguem el pollastre, fins que agafi una mica de color. Afegim les cebes tallades a trossos, el coriandre i el julivert picats i totes les espècies, el sucre i la sal.<br /> Remenem bé, cobrim d'aigua i deixem bullir a foc suau, durant 20/25 minuts, fins que el pollastre estigui ben fet.<br /> Traiem els trossos de pollastre i els reservem. Deixem reduir la salsa altres 20/30 minuts, fins que quedi espessa.<br /> Batem els ous i els afegim a la salsa, remenem bé i els quallem com un remenat. <br /> Quan el pollastre estigui fred, ho esmicolem i reservem.<br /> Posem oli en una paella petita i fregim les ametlles fins que estiguin daurades. Les deixem refredar i les molem amb l'accessori de la batedora.<br /> Barregem les ametlles mòltes, amb la canyella, el sucre i l'aigua de tarongina. Reservem.<br /> Fonem la mantega. Utilitzarem un motlle de fons desmoldable. L'engreixaren de mantega amb ajuda d'una brotxa. Igualment pintem de mantega tres fulls de bestila. Les col·loquem en el motlle, deixant que sobresurtin del mateix.<br /> Cada vegada que parlem de les fulles, haurem de pintar-les amb mantega, perquè s'assequen molt ràpid. Els fulls que no utilitzem, els hem de tenir ben tapats.<br /> Les 7 fulles restants les tallarem de la mida del fons del motlle. Cobrim tot el fons del motlle amb el pollastre esmicolat.<br /> Cobrim amb dues fulles retallades i greixades, i pleguem bé les vores. Estenem el remenat d'ous i salsa.<br /> Cobrim amb dues fulles i repartim la barreja d'ametlles mòltes. Cobrim amb les tres fulles restants i tanquem amb les fulles de sota que sobresortien. Procurem que quedi ben tancat i enganxades les fulles, per a això ens ajudarà que les fulles estiguin ben untades de mantega.<br /> Preescalfem el forn a 180 ºC. Pintem tot l'exterior de la bestila d'ou batut. Posem al forn durant 20 minuts fins que estigui ben daurada, la deixem refredar una mica, desmotllem i cobrim de sucre glas i canyella.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Bestila 2012-03-02T07:58:53Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Imatge:Bestila.jpg|350px|thumb|dreta|Bestila Marroquina]]<br /> <br /> <br /> [[categoria:Festes i tradicions]]<br /> [[categoria:Costums i tradicions]] <br /> <br /> <br /> <br /> ''Albestila o Amazigh Bstila'': plat pot ser de pollastre o peix, ametlles, és un plat nacional del Marroc i la distinció d'Algèria i un símbol de la cuina berber, sovint serveixen com a plat principal, fet sobretot en les ocasions feliços.<br /> Albestila també va cridar el nom de les fulles primes de pasta de paper ''(Albestilah'') i va demanar que el paper del Marroc, Algerià: diol i a Tunis: Almlessoqh utilitzat en ''Albestila o [[Albruat]].<br /> cada paìs el fa de manera diferent .<br /> <br /> ===Ingredients===<br /> *3 pits de Pollastre<br /> *coriandre<br /> *julivert<br /> *2 Cebes<br /> *1 cullerada de Gingebre ratllat<br /> *1 cullerada de Nou moscada mòlta<br /> *1 cullerada de Canyella mòlta<br /> *Uns brins de safrà<br /> *1 cullerada de Sucre<br /> *sal<br /> *Oli d'oliva<br /> *6 Ous<br /> *200 grams de Ametlles senceres<br /> *1 cullerada d'aigua de Azahar<br /> *1 cullerada de Canyella mòlta<br /> *2 cullerades de Sucre<br /> *1 paquet de 10 Fulles bestila<br /> *100g de Mantega<br /> *1 Ou<br /> <br /> ===Com es prepara?===<br /> <br /> Tallem els pits de pollastre a trossos. Cobrim el fons d'una cassola d'oli i ofeguem el pollastre, fins que agafi una mica de color. Afegim les cebes tallades a trossos, el coriandre i el julivert picats i totes les espècies, el sucre i la sal.<br /> Remenem bé, cobrim d'aigua i deixem bullir a foc suau, durant 20/25 minuts, fins que el pollastre estigui ben fet.<br /> Traiem els trossos de pollastre i els reservem. Deixem reduir la salsa altres 20/30 minuts, fins que quedi espessa.<br /> Batem els ous i els afegim a la salsa, remenem bé i els quallem com un remenat. <br /> Quan el pollastre estigui fred, ho esmicolem i reservem.<br /> Posem oli en una paella petita i fregim les ametlles fins que estiguin daurades. Les deixem refredar i les molem amb l'accessori de la batedora.<br /> Barregem les ametlles mòltes, amb la canyella, el sucre i l'aigua de tarongina. Reservem.<br /> Fonem la mantega. Utilitzarem un motlle de fons desmoldable. L'engreixaren de mantega amb ajuda d'una brotxa. Igualment pintem de mantega tres fulls de bestila. Les col·loquem en el motlle, deixant que sobresurtin del mateix.<br /> Cada vegada que parlem de les fulles, haurem de pintar-les amb mantega, perquè s'assequen molt ràpid. Els fulls que no utilitzem, els hem de tenir ben tapats.<br /> Les 7 fulles restants les tallarem de la mida del fons del motlle. Cobrim tot el fons del motlle amb el pollastre esmicolat.<br /> Cobrim amb dues fulles retallades i greixades, i pleguem bé les vores. Estenem el remenat d'ous i salsa.<br /> Cobrim amb dues fulles i repartim la barreja d'ametlles mòltes. Cobrim amb les tres fulles restants i tanquem amb les fulles de sota que sobresortien. Procurem que quedi ben tancat i enganxades les fulles, per a això ens ajudarà que les fulles estiguin ben untades de mantega.<br /> Preescalfem el forn a 180 ºC. Pintem tot l'exterior de la bestila d'ou batut. Posem al forn durant 20 minuts fins que estigui ben daurada, la deixem refredar una mica, desmotllem i cobrim de sucre glas i canyella.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Bestila 2012-03-02T07:57:49Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Imatge:Bestila.jpg|350px|thumb|dreta|Bestila Marroquina]]<br /> <br /> <br /> [[categoria:Festes i tradicions]]<br /> [[categoria:Costums i tradicions]] <br /> <br /> <br /> <br /> ''Albestila o Amazigh Bstila'': plat pot ser de pollastre o peix, ametlles, és un plat nacional del Marroc i la distinció d'Algèria i un símbol de la cuina berber, sovint serveixen com a plat principal, fet sobretot en les ocasions feliços.<br /> Albestila també va cridar el nom de les fulles primes de pasta de paper ''(Albestilah'') i va demanar que el paper del Marroc, Algerià: diol i a Tunis: Almlessoqh utilitzat en ''Albestila o [[Albruat'']].<br /> cada paìs el fa de manera diferent .<br /> <br /> ===Ingredients===<br /> *3 pits de Pollastre<br /> *coriandre<br /> *julivert<br /> *2 Cebes<br /> *1 cullerada de Gingebre ratllat<br /> *1 cullerada de Nou moscada mòlta<br /> *1 cullerada de Canyella mòlta<br /> *Uns brins de safrà<br /> *1 cullerada de Sucre<br /> *sal<br /> *Oli d'oliva<br /> *6 Ous<br /> *200 grams de Ametlles senceres<br /> *1 cullerada d'aigua de Azahar<br /> *1 cullerada de Canyella mòlta<br /> *2 cullerades de Sucre<br /> *1 paquet de 10 Fulles bestila<br /> *100g de Mantega<br /> *1 Ou<br /> <br /> ===Com es prepara?===<br /> <br /> Tallem els pits de pollastre a trossos. Cobrim el fons d'una cassola d'oli i ofeguem el pollastre, fins que agafi una mica de color. Afegim les cebes tallades a trossos, el coriandre i el julivert picats i totes les espècies, el sucre i la sal.<br /> Remenem bé, cobrim d'aigua i deixem bullir a foc suau, durant 20/25 minuts, fins que el pollastre estigui ben fet.<br /> Traiem els trossos de pollastre i els reservem. Deixem reduir la salsa altres 20/30 minuts, fins que quedi espessa.<br /> Batem els ous i els afegim a la salsa, remenem bé i els quallem com un remenat. <br /> Quan el pollastre estigui fred, ho esmicolem i reservem.<br /> Posem oli en una paella petita i fregim les ametlles fins que estiguin daurades. Les deixem refredar i les molem amb l'accessori de la batedora.<br /> Barregem les ametlles mòltes, amb la canyella, el sucre i l'aigua de tarongina. Reservem.<br /> Fonem la mantega. Utilitzarem un motlle de fons desmoldable. L'engreixaren de mantega amb ajuda d'una brotxa. Igualment pintem de mantega tres fulls de bestila. Les col·loquem en el motlle, deixant que sobresurtin del mateix.<br /> Cada vegada que parlem de les fulles, haurem de pintar-les amb mantega, perquè s'assequen molt ràpid. Els fulls que no utilitzem, els hem de tenir ben tapats.<br /> Les 7 fulles restants les tallarem de la mida del fons del motlle. Cobrim tot el fons del motlle amb el pollastre esmicolat.<br /> Cobrim amb dues fulles retallades i greixades, i pleguem bé les vores. Estenem el remenat d'ous i salsa.<br /> Cobrim amb dues fulles i repartim la barreja d'ametlles mòltes. Cobrim amb les tres fulles restants i tanquem amb les fulles de sota que sobresortien. Procurem que quedi ben tancat i enganxades les fulles, per a això ens ajudarà que les fulles estiguin ben untades de mantega.<br /> Preescalfem el forn a 180 ºC. Pintem tot l'exterior de la bestila d'ou batut. Posem al forn durant 20 minuts fins que estigui ben daurada, la deixem refredar una mica, desmotllem i cobrim de sucre glas i canyella.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Espigons 2012-03-02T07:56:38Z

<p>213.176.161.204: /* Construcció */</p> <hr /> <div>[[Categoria:Embarcadors i ports]]<br /> [[Categoria:Al mar]]<br /> [[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:La badia i mar obert]]<br /> <br /> Un '''espigó''' marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu. <br /> <br /> <br /> ==Causa de la contrucció==<br /> Després d'estudiar els factors que concorren en la deterioració de la platja de Roses, &quot;la Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo&quot;, va decidir dur a terme una actuació experimental preliminar el 1875 que va permetre comprovar la bondat de la hipòtesi de partida. La actuació va consistit en abocar aproximadament 30.000 m3 de sorra procedent de [[St. Margarita]] en la zona de la platja situada immediatament ponent del espigó situat al davant a la Riera de Correus. <br /> <br /> <br /> El seguiment realitzat per el &quot;Centro de Estudios y Experimentación de Puertos y Costas de Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va permetre comprovar aquestes hipòtesis a més de disposar durant dos anys de una considerable superfície de la platja addicional que a més va servir per defensar aquell tram del passeig marítim dels embats del oleatge. <br /> <br /> <br /> L'estudi del oleatge i de la dinàmica litoral que afecta als sediments estan apliament exposades en els annexos nº 1 i 5 d'aquesta memòria. Realitzada el &quot;diagnòstic&quot; del problema s'imposava a cometre el &quot;tractament&quot;, i per això els &quot;Servicios del Ministerio de Obras Públicas&quot; van començar la redacció del present projecte d'obres amb l'objectiu de regenerar la platja de Roses davant el nucli urbà, però tenien sempre &quot;in mente&quot; que la regeneració ha de fer-se sense atacar a la naturalesa, és a dir: afectant el menys possible el paisatge. <br /> <br /> <br /> == Construcció ==<br /> La &quot;[[Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo]]&quot; va manar fer els espigons. Aquests es van construir en dos fases: <br /> <br /> <br /> Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'[[Ajuntament de Roses]] el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament. <br /> <br /> <br /> Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la [[platja de la Punta]] i espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest, el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO). <br /> <br /> <br /> Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.<br /> <br /> ==Utilització==<br /> Els espigons són contruïts al desembocament de rius o rierols, per tal de que els sediments que arrastri aquest, no s'aglomeri en les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons, és dirigir els sendiments d'un riu o rierol, mar endins, i conservar les platges.<br /> També es construeixen espigons en molls comercials, en aquests espigons, els bucs atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també es solen atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o realitzar el repostatje de carburants.<br /> <br /> == Localització ==<br /> Els espigons es localitzen al desembocament de la [[Riera Ginjolers]], que aquesta, comença a la urbanització del [[Mas Oliva]], i aboca just al costat de la platja [[La Perola]]. <br /> <br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.261144&quot; lon=&quot;3.173676&quot; zoom=&quot;15&quot;&gt;<br /> 42.261144,3.173676<br /> &lt;/googlemap&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Masos 2012-03-02T07:42:19Z

<p>213.176.161.204: /* Mas Palou */</p> <hr /> <div>Un mas és una explotació agrícola tradicional catalana formada per una casa de camp amb diverses dependències <br /> anomenada sovint masia, que té camps de conreu, bosc o pastures.<br /> <br /> <br /> <br /> [[categoria:Paisatge rural]]<br /> [[categoria:Àrees urbanitzades]]<br /> [[categoria:Segle XX]]<br /> [[categoria:Segle XIX]]<br /> [[categoria:Les urbanitzacions]]<br /> [[categoria:Masos]]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Palou ==<br /> <br /> Anteriorment s’anomenava [[mas Callol]], cognom d’un dels molts amos que va tenir.<br /> Estava compost per part de camp, vinya, hort, olivar... <br /> La casa té la forma clàssica de la masia catalana, encara que l’any 1983 va ser reformada (respectant l’antiga construcció, però a la part interior ha variat força degut a la seva nova funció, casa de colònies/restaurant).<br /> El nom de mas Palou fa referècia al primer amo d’aquest mas, anomenat [[Pere Palou]].<br /> Actualment fa la funció de casa de colònies i restaurant amb piscina, on s’hi poden celebrar esdeveiments com ara casaments, batejosm, aniversaris, etc.<br /> <br /> == Mas Boscà ==<br /> <br /> Territori del mas amb una casa de planta baixa i un pis alt. <br /> És construit en un replà al vessant del [[Puig-saquera]], a una altitud de 25m sobre el nivel del mar. Està envoltat de construccions noves, de xalets, en tot allò que abans eren vinyes, oliveres i sureres. Aquesta finca tenia 185 vessants.<br /> El mas està molt restaurat i ha quedat completament desconegut, encara que han conservat l’antiga estructura de l’interior de la planta baixa; pel que fa al primer pis i a les façanes, en canvi, no ha estat el mateix, ja que ho han transformat tot per convertir-ho en hotel.<br /> La primera referència del mas és del s.XVI, quan es canvia el nom de Coromines pel de Mas Boscà dels Bolets. Tot i que va ser canviat diverses vegades, va recuperar el seu nom actual.<br /> Actualment, el mas és un hotel anomenat [[San Carlos]].<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Mates ==<br /> <br /> Ja no existeix, sobre les ruïnes hi ha nous edificis. Està a una altitud de 8 metres per sobre del nivell de mar. <br /> Del Mas nomès en queda el record, es va urbanitzar i s’ hi va fer una construcció de xalets.<br /> Amb la [[Guerra Civil]] encara utilitzat pels republicans com a polvorí, a més de municions tenien armament i maquinària.<br /> Quan s’ organitzà la retirada de la tropa republicana del poble de Roses, que va ser dos diez abans de que incendiaren el mas ocasionant la gran explosió del polvorí. Aixó va provocar una gran destrucció quedant el mas enrunat.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Mallol ==<br /> És una masia situada als voltants de Roses. La casa era composta d’ una planta baixa i un pis. Actualment està enrunat. La planta baixa es conserva en bon estat i sembla ser resistent.<br /> La finca tenia aproximada de 3 vessanes, totes plantades d’ oliveres. Passat un any s’ origina un gran foc que ho incendià tot, avui la propietat està abandonada i coberta de matolls. <br /> Els propietaris són els veïns de [[Palau Saverdera]].<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Rahola ==<br /> <br /> No gaire lluny de la urbanització del mas Boscà , en un replà enlairat per sobre el vell camí d’anar de Roses a Palau, s’hi alcen les ruïnes del mas Rahola. Envoltada d’oliveres i ametllers les ruïnes dels pocs murs que queden dempeus. Un en forma de menhir i els altres estan enderrocats .<br /> La distribució era la clàssica de la masia catalana, l’any 1794, el 26 de gener el foc dels canons inutilitzaren dos canons de la bateria francesa que la tenien emplaçada al mas Rahola.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Fumats ==<br /> <br /> En un planell al vessant de la muntanya de [[Puig Saquera]], s’hi bastí el mas Fumats. El mas ha estat restaurat i transformat en hotel, ningú diria que havia estat un mas.<br /> L’últim propietari fa contar “ Urbanització Mas Fumats “les terres que l’ envolten són la major part oliveres, vinya i alzines sureres.<br /> Tots aquests arbres han estat reemplaçats per xalets. Les blanques cases és la característica més marcada de la urbanització que escala la muntanya de Puig Saquera.<br /> La primera referència que es té del mas és de l’any 1362.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Espigons 2012-03-02T07:25:44Z

<p>213.176.161.204: /* Localització */</p> <hr /> <div>[[Categoria:Embarcadors i ports]]<br /> [[Categoria:Al mar]]<br /> [[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:La badia i mar obert]]<br /> <br /> Un '''espigó''' marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu. <br /> <br /> <br /> ==Causa de la contrucció==<br /> Després d'estudiar els factors que concorren en la deterioració de la platja de Roses, &quot;la Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo&quot;, va decidir dur a terme una actuació experimental preliminar el 1875 que va permetre comprovar la bondat de la hipòtesi de partida. La actuació va consistit en abocar aproximadament 30.000 m3 de sorra procedent de [[St. Margarita]] en la zona de la platja situada immediatament ponent del espigó situat al davant a la Riera de Correus. <br /> <br /> <br /> El seguiment realitzat per el &quot;Centro de Estudios y Experimentación de Puertos y Costas de Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va permetre comprovar aquestes hipòtesis a més de disposar durant dos anys de una considerable superfície de la platja addicional que a més va servir per defensar aquell tram del passeig marítim dels embats del oleatge. <br /> <br /> <br /> L'estudi del oleatge i de la dinàmica litoral que afecta als sediments estan apliament exposades en els annexos nº 1 i 5 d'aquesta memòria. Realitzada el &quot;diagnòstic&quot; del problema s'imposava a cometre el &quot;tractament&quot;, i per això els &quot;Servicios del Ministerio de Obras Públicas&quot; van començar la redacció del present projecte d'obres amb l'objectiu de regenerar la platja de Roses davant el nucli urbà, però tenien sempre &quot;in mente&quot; que la regeneració ha de fer-se sense atacar a la naturalesa, és a dir: afectant el menys possible el paisatge. <br /> <br /> <br /> == Construcció ==<br /> La &quot;Dirección General de Puertos y Costas del &quot;Ministero de Obras Públicas y Urbanismo&quot; va manar fer els espigons. Aquests es van construir en dos fases: <br /> <br /> <br /> Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'[[Ajuntament de Roses]] el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament. <br /> <br /> <br /> Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la [[platja de la Punta]] i espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest, el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO). <br /> <br /> <br /> Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.<br /> <br /> ==Utilització==<br /> Els espigons són contruïts al desembocament de rius o rierols, per tal de que els sediments que arrastri aquest, no s'aglomeri en les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons, és dirigir els sendiments d'un riu o rierol, mar endins, i conservar les platges.<br /> També es construeixen espigons en molls comercials, en aquests espigons, els bucs atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també es solen atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o realitzar el repostatje de carburants.<br /> <br /> == Localització ==<br /> Els espigons es localitzen al desembocament de la [[Riera Ginjolers]], que aquesta, comença a la urbanització del [[Mas Oliva]], i aboca just al costat de la platja [[La Perola]]. <br /> <br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.261144&quot; lon=&quot;3.173676&quot; zoom=&quot;15&quot;&gt;<br /> 42.261144,3.173676<br /> &lt;/googlemap&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Refugi_antiaeri_de_la_pla%C3%A7a_de_la_Pau 2012-03-02T07:25:14Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri]]<br /> <br /> El '''refugi antiaeri''' es troba dins del nucli urbà, entre els carrers Trinitat i Josep Sabater, i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels diversos bombardejos que va haver-hi. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests dos carrers. <br /> <br /> Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona a la mateixa pujada però a l’alçada del carrer Girona i una última a la cantonada del carrer Josep Sabater amb l’Aragó. Els respirador es trobava a terra entre els carrers Girona i Josep Sabater.<br /> <br /> El túnel era excavat al subsòl i tenia un recorregut sinuós que es dividia en diferents ramals. Fonts orals asseguren que el refugi podia haver tingut una profunditat d’uns tres metres i que s’allargava fins gairebé la Ciutadella. És probable que una sortida es trobés en les immediacions del baluard de sant Jaume.<br /> <br /> <br /> ==Localització==<br /> Pujada a l’Escorxador<br /> <br /> ===Coordenades===<br /> * '''UTM''': X:514556 Y: 4679283<br /> <br /> <br /> <br /> ===Mapa===<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.26432&quot; lon=&quot;3.175532&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;<br /> 42.263808, 3.175414<br /> Refugi antiaeri<br /> &lt;/googlemap&gt;<br /> <br /> <br /> ==Nivell de Protecció==<br /> ===B. Protecció bàsica===<br /> Objectes de protecció<br /> *Recorregut subterrani del refugi.<br /> *Característiques morfològiques del refugi.<br /> *Obertures d’accés.<br /> *Accés a les obertures per entrar al refugi.<br /> <br /> ==Inicis de la guerra==<br /> &quot;L'Eudald Francisco.. ha estat la nostre font d'informació, va néixer l'any .... a Roses. Amb l'edat dels 4 anys va patir, com molta altre gent de [[Roses]], les conseqüències de la Guerra.<br /> <br /> Per l'Eudald la Guerra es va iniciar quan (romandre) a l'escola, ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho amb molt d'interés. La seva mare preocupada de l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa. <br /> <br /> ==Com vivien durant la guerra==<br /> ===Aspectes generals===<br /> Hi havien molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que pensaven que no els passaria res eren qui morien abans. <br /> Els carrers quedaven destrossats i algunes cases enderrocades. <br /> Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans de que sonessin les campanes que anuncien l'arribada dels bombardejos, tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a Palau per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a [[Mas Oliva]] i des d'allà veien les bengales.<br /> ===Menjar===<br /> Va passar molta gana i el menjar era molt car, per això podia passar fins 3 dies sense penjar pa blanc.<br /> Durant la guerra menjava bròquil, cigrons, cols, patates,... Però després de la guerra, fins el 52 i 53 seguia la misèria. Per això les mares anaven a canviar els seus menjars, ell tenia un hort i canviava cigrons per farina i per altres productes per poder sobreviure a l'hivern. <br /> Com el pà era molt car, si no arribava al kg exacte et regalaven un tros de coca.<br /> ===Víctimes===<br /> Aquí a [[Roses]] van tirar una muntanya però no van fer gaire mal. A [[Roses]] no hi havien afussellaments, tan sols els agafaven i se'ls portaven a un altre lloc.<br /> Tot i així, va morir molta gent i qui moria el portaven al cementiri. Aquest també va ser bombardejat i tots els esquelets es van descompondre. <br /> <br /> ==El refugi de la Pau ==<br /> ===Quan s'hi anava===<br /> Al refugi només s'anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.<br /> ===Com era===<br /> El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava a una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparato per on els escolten i, així, callava tothom. <br /> Aquest refugi en concret, s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardejos.<br /> ===Altres refugis===<br /> Hi havien molts refugis per tota la vila i la gent anava al que tenia més a prop.<br /> <br /> ==Altres informacions==<br /> Durant la guerra no es feia la comunió, al acabar-la es posaven a prendre el sol enmig de la carretera perquè no passaven cotxes o s'anaven a nedar fins el moll de la roca.<br /> Els homes que sabien que els anirien a buscar per anar a la guerra s'amagaven a la cova del llop per no anar i, d'altra banda, als joves de 17 anys se'ls emportaven per combatre sense que tinguessin cap experiència.<br /> <br /> ==Anècdotes==<br /> Recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la [[Jonquera]] perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes, un home va venir en cotxe (que hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'església.<br /> Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van ficar a les clavegueres i després no podien sortir. <br /> També recorda que dins del refugi s'ho passava bé, un cop va perdre l'esclop corrents i allà el va trobar.<br /> Un amic d'ell ens ha explicat també que el seu pare quan era jove anava al cementiri a jugar al futbol amb els caps dels morts.<br /> <br /> Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil, sent pena perquè va morir molta gent i ell els coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar. El que sí està segur aquest senyor és d'una frase que a nosaltres ens agrada molt:<br /> El refugi té molta història però poques coses per explicar.<br /> <br /> <br /> &lt;videoflash&gt;1U8S2f6eLh0&lt;/videoflash&gt;<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria: Segle XX]]<br /> [[Categoria: La vila]]<br /> [[Categoria: La guerra]]<br /> [[Categoria: Por]]<br /> [[Categoria: Oïda]]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Espigons 2012-03-02T07:24:15Z

<p>213.176.161.204: /* Localització */</p> <hr /> <div>[[Categoria:Embarcadors i ports]]<br /> [[Categoria:Al mar]]<br /> [[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:La badia i mar obert]]<br /> <br /> Un '''espigó''' marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu. <br /> <br /> <br /> ==Causa de la contrucció==<br /> Després d'estudiar els factors que concorren en la deterioració de la platja de Roses, &quot;la Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo&quot;, va decidir dur a terme una actuació experimental preliminar el 1875 que va permetre comprovar la bondat de la hipòtesi de partida. La actuació va consistit en abocar aproximadament 30.000 m3 de sorra procedent de [[St. Margarita]] en la zona de la platja situada immediatament ponent del espigó situat al davant a la Riera de Correus. <br /> <br /> <br /> El seguiment realitzat per el &quot;Centro de Estudios y Experimentación de Puertos y Costas de Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va permetre comprovar aquestes hipòtesis a més de disposar durant dos anys de una considerable superfície de la platja addicional que a més va servir per defensar aquell tram del passeig marítim dels embats del oleatge. <br /> <br /> <br /> L'estudi del oleatge i de la dinàmica litoral que afecta als sediments estan apliament exposades en els annexos nº 1 i 5 d'aquesta memòria. Realitzada el &quot;diagnòstic&quot; del problema s'imposava a cometre el &quot;tractament&quot;, i per això els &quot;Servicios del Ministerio de Obras Públicas&quot; van començar la redacció del present projecte d'obres amb l'objectiu de regenerar la platja de Roses davant el nucli urbà, però tenien sempre &quot;in mente&quot; que la regeneració ha de fer-se sense atacar a la naturalesa, és a dir: afectant el menys possible el paisatge. <br /> <br /> <br /> == Construcció ==<br /> La &quot;Dirección General de Puertos y Costas del &quot;Ministero de Obras Públicas y Urbanismo&quot; va manar fer els espigons. Aquests es van construir en dos fases: <br /> <br /> <br /> Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'[[Ajuntament de Roses]] el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament. <br /> <br /> <br /> Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la [[platja de la Punta]] i espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest, el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO). <br /> <br /> <br /> Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.<br /> <br /> ==Utilització==<br /> Els espigons són contruïts al desembocament de rius o rierols, per tal de que els sediments que arrastri aquest, no s'aglomeri en les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons, és dirigir els sendiments d'un riu o rierol, mar endins, i conservar les platges.<br /> També es construeixen espigons en molls comercials, en aquests espigons, els bucs atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també es solen atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o realitzar el repostatje de carburants.<br /> <br /> == Localització ==<br /> Els espigons es localitzen al desembocament de la [[Riera Ginjolers]], que aquesta, comença a la urbanització del [[Mas Oliva]], i aboca just al costat de la platja [[La Perola]]. <br /> <br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.261144&quot; lon=&quot;3.173676&quot; zoom=&quot;20&quot;&gt;<br /> 42.261144,3.173676<br /> &lt;/googlemap&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Espigons 2012-03-02T07:21:47Z

<p>213.176.161.204: /* Localització */</p> <hr /> <div>[[Categoria:Embarcadors i ports]]<br /> [[Categoria:Al mar]]<br /> [[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:La badia i mar obert]]<br /> <br /> Un '''espigó''' marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu. <br /> <br /> <br /> ==Causa de la contrucció==<br /> Després d'estudiar els factors que concorren en la deterioració de la platja de Roses, &quot;la Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo&quot;, va decidir dur a terme una actuació experimental preliminar el 1875 que va permetre comprovar la bondat de la hipòtesi de partida. La actuació va consistit en abocar aproximadament 30.000 m3 de sorra procedent de [[St. Margarita]] en la zona de la platja situada immediatament ponent del espigó situat al davant a la Riera de Correus. <br /> <br /> <br /> El seguiment realitzat per el &quot;Centro de Estudios y Experimentación de Puertos y Costas de Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va permetre comprovar aquestes hipòtesis a més de disposar durant dos anys de una considerable superfície de la platja addicional que a més va servir per defensar aquell tram del passeig marítim dels embats del oleatge. <br /> <br /> <br /> L'estudi del oleatge i de la dinàmica litoral que afecta als sediments estan apliament exposades en els annexos nº 1 i 5 d'aquesta memòria. Realitzada el &quot;diagnòstic&quot; del problema s'imposava a cometre el &quot;tractament&quot;, i per això els &quot;Servicios del Ministerio de Obras Públicas&quot; van començar la redacció del present projecte d'obres amb l'objectiu de regenerar la platja de Roses davant el nucli urbà, però tenien sempre &quot;in mente&quot; que la regeneració ha de fer-se sense atacar a la naturalesa, és a dir: afectant el menys possible el paisatge. <br /> <br /> <br /> == Construcció ==<br /> La &quot;Dirección General de Puertos y Costas del &quot;Ministero de Obras Públicas y Urbanismo&quot; va manar fer els espigons. Aquests es van construir en dos fases: <br /> <br /> <br /> Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'[[Ajuntament de Roses]] el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament. <br /> <br /> <br /> Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la [[platja de la Punta]] i espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest, el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO). <br /> <br /> <br /> Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.<br /> <br /> ==Utilització==<br /> Els espigons són contruïts al desembocament de rius o rierols, per tal de que els sediments que arrastri aquest, no s'aglomeri en les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons, és dirigir els sendiments d'un riu o rierol, mar endins, i conservar les platges.<br /> També es construeixen espigons en molls comercials, en aquests espigons, els bucs atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també es solen atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o realitzar el repostatje de carburants.<br /> <br /> == Localització ==<br /> Els espigons es localitzen al desembocament de la [[Riera Ginjolers]], que aquesta, comença a la urbanització del [[Mas Oliva]], i aboca just al costat de la platja [[La Perola]]. <br /> <br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.261144&quot; lon=&quot;3.173676&quot; zoom=&quot;30&quot;&gt;<br /> 42.261144,3.173676<br /> &lt;/googlemap&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Espigons 2012-03-02T07:20:58Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria:Embarcadors i ports]]<br /> [[Categoria:Al mar]]<br /> [[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:La badia i mar obert]]<br /> <br /> Un '''espigó''' marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu. <br /> <br /> <br /> ==Causa de la contrucció==<br /> Després d'estudiar els factors que concorren en la deterioració de la platja de Roses, &quot;la Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo&quot;, va decidir dur a terme una actuació experimental preliminar el 1875 que va permetre comprovar la bondat de la hipòtesi de partida. La actuació va consistit en abocar aproximadament 30.000 m3 de sorra procedent de [[St. Margarita]] en la zona de la platja situada immediatament ponent del espigó situat al davant a la Riera de Correus. <br /> <br /> <br /> El seguiment realitzat per el &quot;Centro de Estudios y Experimentación de Puertos y Costas de Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va permetre comprovar aquestes hipòtesis a més de disposar durant dos anys de una considerable superfície de la platja addicional que a més va servir per defensar aquell tram del passeig marítim dels embats del oleatge. <br /> <br /> <br /> L'estudi del oleatge i de la dinàmica litoral que afecta als sediments estan apliament exposades en els annexos nº 1 i 5 d'aquesta memòria. Realitzada el &quot;diagnòstic&quot; del problema s'imposava a cometre el &quot;tractament&quot;, i per això els &quot;Servicios del Ministerio de Obras Públicas&quot; van començar la redacció del present projecte d'obres amb l'objectiu de regenerar la platja de Roses davant el nucli urbà, però tenien sempre &quot;in mente&quot; que la regeneració ha de fer-se sense atacar a la naturalesa, és a dir: afectant el menys possible el paisatge. <br /> <br /> <br /> == Construcció ==<br /> La &quot;Dirección General de Puertos y Costas del &quot;Ministero de Obras Públicas y Urbanismo&quot; va manar fer els espigons. Aquests es van construir en dos fases: <br /> <br /> <br /> Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'[[Ajuntament de Roses]] el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament. <br /> <br /> <br /> Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la [[platja de la Punta]] i espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest, el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO). <br /> <br /> <br /> Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.<br /> <br /> ==Utilització==<br /> Els espigons són contruïts al desembocament de rius o rierols, per tal de que els sediments que arrastri aquest, no s'aglomeri en les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons, és dirigir els sendiments d'un riu o rierol, mar endins, i conservar les platges.<br /> També es construeixen espigons en molls comercials, en aquests espigons, els bucs atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també es solen atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o realitzar el repostatje de carburants.<br /> <br /> == Localització ==<br /> Els espigons es localitzen al desembocament de la [[Riera Ginjolers]], que aquesta, comença a la urbanització del [[Mas Oliva]], i aboca just al costat de la platja [[La Perola]]. <br /> <br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.261144&quot; lon=&quot;3.173676&quot; zoom=&quot;10&quot;&gt;<br /> 42.261144,3.173676<br /> &lt;/googlemap&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Espigons 2012-03-02T07:09:32Z

<p>213.176.161.204: /* Construcció */</p> <hr /> <div>[[Categoria:Embarcadors i ports]]<br /> [[Categoria:Al mar]]<br /> [[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:La badia i mar obert]]<br /> <br /> Un '''espigó''' marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu. <br /> <br /> <br /> ==Causa de la contrucció==<br /> Després d'estudiar els factors que concorren en la deterioració de la platja de Roses, &quot;la Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo&quot;, va decidir dur a terme una actuació experimental preliminar el 1875 que va permetre comprovar la bondat de la hipòtesi de partida. La actuació va consistit en abocar aproximadament 30.000 m3 de sorra procedent de [[St. Margarita]] en la zona de la platja situada immediatament ponent del espigó situat al davant a la Riera de Correus. <br /> <br /> <br /> El seguiment realitzat per el &quot;Centro de Estudios y Experimentación de Puertos y Costas de Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va permetre comprovar aquestes hipòtesis a més de disposar durant dos anys de una considerable superfície de la platja addicional que a més va servir per defensar aquell tram del passeig marítim dels embats del oleatge. <br /> <br /> <br /> L'estudi del oleatge i de la dinàmica litoral que afecta als sediments estan apliament exposades en els annexos nº 1 i 5 d'aquesta memòria. Realitzada el &quot;diagnòstic&quot; del problema s'imposava a cometre el &quot;tractament&quot;, i per això els &quot;Servicios del Ministerio de Obras Públicas&quot; van començar la redacció del present projecte d'obres amb l'objectiu de regenerar la platja de Roses davant el nucli urbà, però tenien sempre &quot;in mente&quot; que la regeneració ha de fer-se sense atacar a la naturalesa, és a dir: afectant el menys possible el paisatge. <br /> <br /> <br /> == Construcció ==<br /> La &quot;Dirección General de Puertos y Costas del &quot;Ministero de Obras Públicas y Urbanismo&quot; va manar fer els espigons. Aquests es van construir en dos fases: <br /> <br /> <br /> Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'[[Ajuntament de Roses]] el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament. <br /> <br /> <br /> Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la [[platja de la Punta]] i espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest, el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO). <br /> <br /> <br /> Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.<br /> <br /> == Localització ==<br /> Els espigons es localitzen al desembocament de la [[Riera Ginjolers]], que aquesta, comença a la urbanització del [[Mas Oliva]], i aboca just al costat de la platja [[La Perola]]. <br /> <br /> <br /> ==Utilització==<br /> Els espigons són contruïts al desembocament de rius o rierols, per tal de que els sediments que arrastri aquest, no s'aglomeri en les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons, és dirigir els sendiments d'un riu o rierol, mar endins, i conservar les platges.<br /> També es construeixen espigons en molls comercials, en aquests espigons, els bucs atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també es solen atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o realitzar el repostatje de carburants.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=B%C3%BAnquers 2012-03-01T08:26:19Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Cap de Creus]]<br /> [[Categoria: Paisatge natural]]<br /> [[Categoria: Litoral rocòs i platges]]<br /> [[Categoria: El paisatge]]<br /> [[Categoria: Guerra civil]]<br /> <br /> [[Imatge:DSC02377.JPG|350px|thumb|dreta|Búnquers (Punta Falconera)]]<br /> <br /> Els '''búnquers''' de Roses van ser construïts entre l'any 1945 i 1946. D'entre els búnquers més importants destaquem els que hi ha a [http://rosespedia.cat/index.php/Punta_Falconera Punta de Falconera.] Des d'aquest cap es té el domini visual de tot el golf de Roses i per tant és el punt d'interès estratègic, fet que comporta per a l'ús històric del lloc ser el punt de guaita i de vigilància del trànsit marítim.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ==Història==<br /> <br /> Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística. Actualment l'Ajuntament de Roses [http://rosespedia.cat/index.php/Ajuntament_de_Roses Ajuntament de Roses], propietari de la zona, ha rehabilitat aquestes construccions amb la intenció de convertir-les en un centre d'interpretació del [http://rosespedia.cat/index.php/Cap_de_Creus Cap de creus].<br /> <br /> ==Elements i característiques dels búnquers==<br /> [[Fitxer:DSC02365 (1).JPG|300px|thumb|esquerre|Búnquer Punta Falconera]]<br /> [[Fitxer:Estructura.jpg|200px|thumb|esquerre|Interior dels Búnquers Falconera]]<br /> <br /> La part nord de la badia de Roses era defensada per dues bateries, la nº7 situada sota el far i la nº8 emplaçada a la punta Falconera. Formada per un búnquer de comandament a la part alta i quatre casamates artillades amb canons Vickers de 15,2 cm no existeix cap xarxa de galeries subterrànies que els uneixi.<br /> Els búnquers estan formats per una galeria d'accés de 30 metres, de 1.5 m d'ample per 2 d'alçada en el seu primer terç i 3.40 m a la part final abans de girar cap el sud i guanyar amplada (2.20 m) fins trobar 2 cambres laterals. Tot seguit arribem al polvorí, una sala de 11 x 14 m subdividida en quatre dipòsits on s'emmagatzemava la munició comunicada per dos passadissos laterals, d'1.5 m d'amplada i 8 m de recorregut, amb la peça on era emplaçat el canó, de planta circular i 7.3 m de diàmetre.<br /> <br /> A la part sud-oest del polvorí unes escales permeten baixar a una galeria inferior de 9,5 m d'ample per 1.8 d'alçada que després de 13 m permet accedir a la sala del canó per pou de servei situat sota el muntatge de suport.<br /> <br /> '''Àmbit Meridional de la zona''' <br /> <br /> - 5 Búnquers<br /> <br /> - 4 Garites<br /> <br /> - 1 Torre de Guaita<br /> <br /> - 1 Mirador<br /> <br /> - 1 Dipòsit d’aigua<br /> <br /> -1 Estació transformadora<br /> <br /> '''Àmbit Septentrional de la zona'''<br /> <br /> -1 Torre de Guaita<br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> ==Imatges de búnquers de Roses==<br /> <br /> [[Fitxer:DSC02356.JPG |250px||esquerre|]][[Fitxer:DSC02361.JPG |250px||esquerre|]][[Fitxer:DSC02375.JPG |250px||esquerre|]][[Fitxer:DSC02379.JPG|250px||esquerre|]][[Fitxer:DSC02358.JPG|250px||esquerre|]][[Fitxer:DSC02363.JPG|250px||esquerre|]]<br /> <br /> <br /> <br /> ==Altres búnquers de la comarca==<br /> <br /> - Els búnqers de la Jonquera (La Jonquera). Alguns d'aquests búnquers es fan servir de gosseres, de galliners i fins i tot com a vivendes precàries.<br /> <br /> - Búnquer del coll de Banyuls (Rosselló). S'ha restaurat com a refugi per a senderistes.<br /> <br /> - A la punta Sarnella hi havia una bateria de costa que controlava el sector comprés entre el cap de Cervera i Portbou i el Cap Gros del Port de la Selva. Són instal·lacions formades per 5 búnquers, i allotjaments per la guarnició.<br /> <br /> - Parc de búnquers de Martinet Montellà (Baixa Cerdanya). El Parc dels Búnquers també vol ser un recurs didàctic per als escolars, una manera d’ aprendre en viu i en directe un episodi de la nostra història recent.<br /> <br /> - Búnquers de l'Escala. Dins d'aquests, és tot completament fosc, només una sortida i una entrada estan al descobert enmig d'un entramat de corredors foscos i amb falses sortides.<br /> <br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> <br /> [http://massana-albera.blogspot.com/2007/03/els-bunquers-de-la-jonquera_12.html Búnquers Jonquera]<br /> <br /> [http://www.gilrusth.com/articulos_2008/descubriendo_bunkers/descubriendo_bunkers.html Búnquers l'Escala]<br /> <br /> [http://www.bunquersmartinet.net Búnquers Martinet i Montellà]<br /> <br /> [http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%BAnker Wikipedia Búnkers]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Base_militar_A%C3%A8ria_del_Pen%C3%AD 2012-03-01T08:09:46Z

<p>213.176.161.204: /* Enllaços Externs */</p> <hr /> <div>[[Categoria:Segle XX]]<br /> [[Categoria:Vent]]<br /> [[Categoria:Cap de Creus]]<br /> [[Categoria:Tecnologia]]<br /> [[Categoria:Militar]]<br /> <br /> <br /> '''El Pení''' te com a funció la de defensa aèria, els esquadrons de vigilància aèria [[(Eva´s)]] son les unitats aèries responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades radar per posteriorment la seva explotació per el grup de comandament i control, per fer possible el compliment de la missió assignada al sistema de comandament i control aeri. <br /> <br /> <br /> ==Localització ==<br /> El Pení es localitza a Catalunya en la provincià de Girona, concretament a Roses. Es troba en la carretera de Roses-Cadaques s/n.<br /> <br /> <br /> ==Historia ==<br /> Es va inaugurar pel personal de la USAF en l'any 1959 com a unitat conjunta hispana-nortamericana. En aquest any s'envien a caps, oficials i suboficials a l'EVA-4, però davant de la manca d'instal·lacions es construeix la [[Base Aèria de Reus]] amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. En l'estiu de 1959 es destina a un tinent coronel i així comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.<br /> Els primers controladors d'intercepció aèria van ser destinats a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960, iniciant el seu entrenament i integració amb equips americans i desenvolupant les activitats conjuntament.<br /> L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. I definitivament en el 1954 la unitat nord-americana es desactivada quedant les instal·lacions i equips a càrrec del personal espanyol.<br /> Com altres unitats similars a la gama de comandament i control, aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.<br /> Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat, donant vida a l'article de les Reales Ordenanzas que impulsa a realitzar tots els servis amb el mateix desvetllament davant d'un enemic.<br /> L'entrenament personal es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on, a més, s'inspeccionen els equips, l'organització, l'entrenament i un llarg etcètera fins a límits a vegades insospitats i que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.<br /> En l'any 1996 la unitat va ser sotmesa a una gran transformació, que, motivada ha portat la modernització del seus equips en els quals han estat subsituits un gran nombre d'elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.<br /> <br /> <br /> ==Les boles==<br /> Les dues immenses boles per les quals es podria reconèixer la base militar aèria eva4 aquest any han estat substituïdes per una de més gran. Peró arribar a l'actual resultat no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops, en el primer intent es va construir peça per peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop de ela mateixa manera i aquest cop s'ha aconseguit acabar amb la altura de aproximadament un edifici de quatre pisos.<br /> Aquesta bola permet que qualsevol objecte que estigui pels aires en l'abast del radar pugui ser identificat. <br /> <br /> <br /> ==Clima==<br /> El clima del Pení és mediterrani humit amb influència de la costa, amb diferències segons la seva situació topogràfica del pení en especial l'altitud ja que està damunt una muntanya.<br /> Les temperatures són força més baixes als sectors enlairats de les serres pirinenques. A la muntanya l'estiu és molt plujós.<br /> És precisament l'estiu l'estació en què hi ha més contrast entre la plana i la muntanya. Mentre a la plana plou poc i fa molta calor.<br /> L'Alt Empordà l'element més característic del clima és la tramuntana. La [[tramuntana]] és un vent sec i més aviat fred. Bufa amb molta intensitat i violència, sobretot els mesos de novembre a març. És un vent que prové del nord o nord-oest. La tramuntana assoleix tal violència que dificulta les activitats normals dels homes. No és còmode caminar bufant la tramuntana ja que pot arribar fins a 200Km/h. És capaç de tombar vehicles i embarcacions, i trencar i arrencar arbres . <br /> <br /> <br /> ==Vegetació i Fauna==<br /> El relleu i clima fa que creixi una gran diversitat de vegetació espontània, dominant que serien els alzinars i les suredes. Als indrets més enlairats, més humits i plujosos es farien boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. <br /> La sureda ocupa amplies extensions en la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.<br /> La fauna tipica del pení és l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, gavines, el mascarell, el corb marí, les baldrigues, els xatracs, reineta, cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),dragó comú i el llangardaix comú.<br /> <br /> <br /> ==Curiositats==<br /> L'anemòmetre del Paní esta fabricat per aguantar els vents de l'Antàrtida, però ja ha volat mes d'una vegada, abans de volar l'anemòmetre va registrar vens de mes de 200k/h.<br /> <br /> <br /> ==Enllaços Externs==<br /> [http://panical.org/wordpress/ Panical]<br /> [http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&amp;idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exercit del aire]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Viver_de_pins 2012-02-24T08:30:29Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Paisatge rural, Conreus, Pinedes, Camps, La vila]]<br /> <br /> Antigament a Roses, concretament als camps de darrera la ciutadella, en la dècada dels cinquanta. <br /> La major part de joves rossencs/es es dedicaven el viver de pins, però ho feien per diversió i per començar converses amb els amics/es.<br /> Sovint aquest passa temps, el '''viver de pins''' servia per passar una estona amb la parella, cosa que estava molt malt vist en aquella època, per això mentre conreaven els pins podien passar una bona estona amb la seua parella.<br /> <br /> [[Fitxer:segona fotogràfia de AUTOR DESCONEGUT Fons M. ROSA CALVET ROMAN0001]]<br /> <br /> == Història del viver a Roses ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Viver de pins ==<br /> <br /> Un viver de pins en l'actualitat és un conjunt d’instal·lacions especials on, amb l’objectiu fonamental de produir pins, es controlen les condicions ambientals i es proporcionen les condicions de creixement més favorables perquè els pins continuïn el seu desenvolupament i adquireixin la fortalesa necessària per poder-los trasplantar al lloc on acabaran el seu creixement. Però en la dècada dels cinquanta aquestes instal·lacions no existien o només les persones més riques en podien gaudir, per això la població va haver de buscar altres maneres de criar i fer créixer als pins per després pode'ls ha planta per les muntanyes dels voltants de Roses.<br /> == Material dècada dels cinquanta ==<br /> En la dècada dels cinquanta els rossencs no disposaven del material adequat i amb bones condicions.<br /> El material que utilitzaven els rossencs són cistelles de palla on col·locaven les paperines amb els pinyols, empeltadors i algunes eines per excavar.<br /> <br /> === Material de l'actualitat=== <br /> <br /> Les eines que utilitzem actualment per al viver de pins son les següents:<br /> <br /> Material i eines que s'utilitzen de manera permanent com:<br /> <br /> -Pala recta<br /> -Pala cullera<br /> -Pic<br /> -Cordill<br /> -Regadora estaques<br /> -Fundes llavors<br /> -Repicador<br /> -Zaranda<br /> -Barreta<br /> <br /> == Procediment ==<br /> <br /> El procediment es divideix en diverses parts que explicarem tot seguit.<br /> <br /> === Sembra de les llavors ===<br /> Es col·loquen les llavors dels pins en unes paperines que prèviament ja haurem emplenat de terra. Deixem que la llavor germini, i quan s’obre i li surten petites arrels, posteriorment la tija creix i surten noves fulles.<br /> <br /> === Trasplantament ===<br /> El trasplantament es duu a terme ràpidament després de la germinació, quan es desenvolupen algunes fulles.<br /> En el transplantament las noies rosinques donen las paperines que ja emplenat de terra i una llavor, els seus companys, perquè aquests els trasplantin per las muntanyes del voltant de Roses . <br /> <br /> === Regatge ===<br /> El regatge és molt important a causa que l’excessiva pèrdua d’humitat del sòl provoca que les llavors s’assequin. I finalment és important recalcar que els regatges no s’han d’aplicar en hores de major incidència de la calor, ja que això augmenta considerablement l’evapotranspiració i provoca lesions en les plantes.<br /> <br /> ==Localització==<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.267786&quot; lon=&quot;3.170258&quot; zoom=&quot;18&quot; controls=&quot;small&quot;&gt;<br /> http://<br /> http://maps.google.es/maps?hl=ca&amp;tab=wl<br /> http://<br /> http:// http://maps.google.es/maps?hl=ca&amp;tab=wl 42.267202, 3.170146 <br /> 42.267202, 3.170146<br /> &lt;/googlemap&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Viver_de_pins 2012-02-24T08:22:27Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria: Paisatge rural, Conreus, Pinedes, Camps, La vila]]<br /> <br /> Antigament a Roses, concretament als camps de darrera la ciutadella, en la dècada dels cinquanta. <br /> La major part de joves rossencs/es es dedicaven el viver de pins, però ho feien per diversió i per començar converses amb els amics/es.<br /> Sovint aquest passa temps, el '''viver de pins''' servia per passar una estona amb la parella, cosa que estava molt malt vist en aquella època, per això mentre conreaven els pins podien passar una bona estona amb la seua parella.<br /> <br /> <br /> <br /> == Història del viver a Roses ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Viver de pins ==<br /> <br /> Un viver de pins en l'actualitat és un conjunt d’instal·lacions especials on, amb l’objectiu fonamental de produir pins, es controlen les condicions ambientals i es proporcionen les condicions de creixement més favorables perquè els pins continuïn el seu desenvolupament i adquireixin la fortalesa necessària per poder-los trasplantar al lloc on acabaran el seu creixement. Però en la dècada dels cinquanta aquestes instal·lacions no existien o només les persones més riques en podien gaudir, per això la població va haver de buscar altres maneres de criar i fer créixer als pins per després pode'ls ha planta per les muntanyes dels voltants de Roses.<br /> == Material dècada dels cinquanta ==<br /> En la dècada dels cinquanta els rossencs no disposaven del material adequat i amb bones condicions.<br /> El material que utilitzaven els rossencs són cistelles de palla on col·locaven les paperines amb els pinyols, empeltadors i algunes eines per excavar.<br /> <br /> === Material de l'actualitat=== <br /> <br /> Les eines que utilitzem actualment per al viver de pins son les següents:<br /> <br /> Material i eines que s'utilitzen de manera permanent com:<br /> <br /> -Pala recta<br /> -Pala cullera<br /> -Pic<br /> -Cordill<br /> -Regadora estaques<br /> -Fundes llavors<br /> -Repicador<br /> -Zaranda<br /> -Barreta<br /> <br /> == Procediment ==<br /> <br /> El procediment es divideix en diverses parts que explicarem tot seguit.<br /> <br /> === Sembra de les llavors ===<br /> Es col·loquen les llavors dels pins en unes paperines que prèviament ja haurem emplenat de terra. Deixem que la llavor germini, i quan s’obre i li surten petites arrels, posteriorment la tija creix i surten noves fulles.<br /> <br /> === Trasplantament ===<br /> El trasplantament es duu a terme ràpidament després de la germinació, quan es desenvolupen algunes fulles.<br /> En el transplantament las noies rosinques donen las paperines que ja emplenat de terra i una llavor, els seus companys, perquè aquests els trasplantin per las muntanyes del voltant de Roses . <br /> <br /> === Regatge ===<br /> El regatge és molt important a causa que l’excessiva pèrdua d’humitat del sòl provoca que les llavors s’assequin. I finalment és important recalcar que els regatges no s’han d’aplicar en hores de major incidència de la calor, ja que això augmenta considerablement l’evapotranspiració i provoca lesions en les plantes.<br /> <br /> ==Localització==<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.267786&quot; lon=&quot;3.170258&quot; zoom=&quot;18&quot; controls=&quot;small&quot;&gt;<br /> http://<br /> http://maps.google.es/maps?hl=ca&amp;tab=wl<br /> http://<br /> http:// http://maps.google.es/maps?hl=ca&amp;tab=wl 42.267202, 3.170146 <br /> 42.267202, 3.170146<br /> &lt;/googlemap&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Masos 2012-02-23T08:22:54Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>intro <br /> <br /> <br /> [[categoria:Paisatge rural]]<br /> [[categoria:Paisatge antic]]<br /> [[categoria:Àrees urbanitzades]]<br /> [[categoria:Segle XX]]<br /> [[categoria:Segle XIX]]<br /> [[categoria:Les urbanitzacions]]<br /> [[categoria:Masos]]<br /> [[categoria:A pagès]]<br /> [[categoria:Turisme]]<br /> [[categoria:Vista]]<br /> <br /> <br /> == Mas Palou ==<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Boscà ==<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Mates ==<br /> <br /> Ja no existeix, sobre les ruïnes hi ha nous edificis. Està a una altitud de 8 metres per sobre del nivell de mar. <br /> Del Mas nomès en queda el record, es va urbanitzar i s’ hi va fer una construcció de xalets.<br /> Amb la Guerra Civil encara utilitzat pels republicans com a polvorí, a més de municions tenien armament i maquinària.<br /> Quan s’ organitzà la retirada de la tropa republicana del poble de Roses, que va ser dos diez abans de que incendiaren el mas ocasionant la gran explosió del polvorí. Aixó va provocar una gran destrucció quedant el mas enrunat.<br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Mallol ==<br /> <br /> És una masia situada al terme municipal de Roses. La casa era composta d’ una planta baixa i un pis. Actualment es una ruïna. La planta baixa es conserva en bon estat i sembla ser resistent.<br /> La finca tenia aproximada de 3 vessanes, totes plantades d’ oliveres. Passat un any s’ origina un gran foc que ho incendià tot, avui la propietat està abandonada i coberta de matolls. <br /> Els propietaris són els veïns de Palau Saverdera.<br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Rahola ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Mas Fumats ==</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Taula_de_Carlemany 2012-01-17T09:57:38Z

<p>213.176.161.204: 6è B Jaume Vicens Vives</p> <hr /> <div>La '''Taula de Carlemany''' és l'origen d'una llegenda que ocorre en un dolmen que estaria situat al cim de la muntanya del [[cap Norfeu]]. D'aquest dolmen avui se'n desconeix la ubicació però ens queda la seva llegenda:<br /> <br /> &lt;blockquote&gt;&lt;poem&gt;La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i apliar-les una sobre l'altra. <br /> <br /> El cas més conegut és el de la Taula de Carlemany (...). Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs.&lt;ref&gt;&quot;L'Empordà fantàstic. Llegendes&quot;. Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.&lt;/ref&gt;&lt;/poem&gt;&lt;/blockquote&gt;<br /> <br /> <br /> La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i '''apilar-les''' una sobre l'altra.<br /> <br /> El cas més conegut és el de la Taula de Carlemany (...). Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs.[1]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Usuari:213.176.161.204 2011-12-12T15:15:37Z

<p>213.176.161.204: Es crea la pàgina amb «1. Els 1rs hotels de Roses 2. Història dels hotels més antics 3. Els hotels avui 1. Els 1rs hotels de Roses *Els primeres hotels a roses els hotels han estat precent…».</p> <hr /> <div>1. Els 1rs hotels de Roses<br /> 2. Història dels hotels més antics<br /> 3. Els hotels avui<br /> <br /> <br /> 1. Els 1rs hotels de Roses<br /> <br /> *Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> *Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco<br /> .<br /> <br /> Hotel Marina<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> *Sobre Hotel Vila<br /> El Villa Roses té un emplaçament tranquil a Icici, a 280 metres del mar i del centre. Disposa d'un spa amb una piscina, una barbacoa i vistes panoràmiques al mar des de totes els apartaments.<br /> El centre de Opatija es troba a menys de 3 km i compta amb grans parcs i elegants viles.<br /> Tots els apartaments estan moblats amb elegància i disposen d'aire condicionat, una cuina o una cuina americana, un balcó i una zona d'estar. A més, ofereixen un escriptori i internet Wi-Fi gratuïta.<br /> <br /> <br /> 2. Història dels hotels més antics<br /> Les primeres manifestacions artístiques es produeixen a Catalunya al voltant del 30.000 a. C., època de l'aparició de l'anomenat home de Cromagnon. Els primers habitants del territori eren petits grups de caçadors-recol • lectors, que vivien generalment en coves i abrics del terreny. Aquests pobladors van desenvolupar l'anomenat art rupestre, pintures realitzades en roques i en les parets de les coves, que suposen el primer mitjà d'expressió utilitzat per l'ésser humà abans de la invenció de l'escriptura. Aquestes pintures estan generalment lligades a ritus religiosos, i representen la plasmació en un llenguatge simbòlic del pensament dels primers éssers humans<br /> <br /> <br /> 3. Els hotels avui<br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà.<br /> Gràcies a la seva geomorfologia, molts dels espais del paisatge original encara romanen relativament poc contaminats per la pressió d'urbanització i d'una certa especulació immobiliària, com ara que el terreny força accidentat hi dificulta la construcció. Ans al contrari, els gratacels i hotels massius d'una arquitectura funcionalista poc inspirada dels anys seixanta i setanta del segle passat (i enllà) van robar a les platges i les parts més planes de la costa molt del seu encant &quot;brau&quot; aficionat per tants artistes.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Els_Primers_Hotels_a_Roses 2011-12-12T15:09:43Z

<p>213.176.161.204: /* 1. Els 1rs hotels de Roses */</p> <hr /> <div>Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> <br /> == Els primers hotels de Roses ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal Roca-Hotel Goya'''&lt;ref&gt;''L'Abans''. Ariadna Sánchez. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> L'Hotel Goya fou Obert l'any 1960,quan començaven a aparèixer multituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)<br /> <br /> <br /> ÍNDEX<br /> <br /> == 1. Els 1rs hotels de Roses ==<br /> <br /> ==2. Història dels hotels més antics ==<br /> <br /> == 3. Els hotels avui ==<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà<br /> <br /> Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> <br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco.<br /> <br /> <br /> Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents:<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal del Parque'''<br /> <br /> L'Hostal del Parque estava situat al costat de l'Hotel Marina i durant els anys cinquanta [[Pere Berta Casas|Pere Berta]] va convertir l'antic restaurant de [[Matilde Palós]] en un establiment Hoteler. Per aquest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.<br /> <br /> '''Hotel Marina'''<br /> <br /> Els seu propietari va ser [[Ramon Pujol]]. L'Hotel marinar es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> '''Hotel Mar y Sol'''<br /> <br /> Antoni Vilà el va convertir en un hotel i el va batejar amb el nom de Mar y Sol. L'Hotel Mar y Sol es va fundar al voltant dels anys 50.<br /> <br /> '''Hotel Vilà'''<br /> <br /> Va ser Obert per Pau Vilà a la plaça Catalunya.Aquest era dels pocs establiments d'hostalatge a Roses dels primers del terç del S.XX,situat a la plaça.Feia bon negoci els dies de mercat i acollia al turisme benestant que es desplaçaven fins a la Vila.<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Els_Primers_Hotels_a_Roses 2011-12-12T15:08:41Z

<p>213.176.161.204: /* Els hotels avui */</p> <hr /> <div>Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> <br /> == Els primers hotels de Roses ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal Roca-Hotel Goya'''&lt;ref&gt;''L'Abans''. Ariadna Sánchez. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> L'Hotel Goya fou Obert l'any 1960,quan començaven a aparèixer multituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)<br /> <br /> == 1. Els 1rs hotels de Roses ==<br /> <br /> ==2. Història dels hotels més antics ==<br /> <br /> == 3. Els hotels avui ==<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà<br /> <br /> Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> <br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco.<br /> <br /> <br /> Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents:<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal del Parque'''<br /> <br /> L'Hostal del Parque estava situat al costat de l'Hotel Marina i durant els anys cinquanta [[Pere Berta Casas|Pere Berta]] va convertir l'antic restaurant de [[Matilde Palós]] en un establiment Hoteler. Per aquest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.<br /> <br /> '''Hotel Marina'''<br /> <br /> Els seu propietari va ser [[Ramon Pujol]]. L'Hotel marinar es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> '''Hotel Mar y Sol'''<br /> <br /> Antoni Vilà el va convertir en un hotel i el va batejar amb el nom de Mar y Sol. L'Hotel Mar y Sol es va fundar al voltant dels anys 50.<br /> <br /> '''Hotel Vilà'''<br /> <br /> Va ser Obert per Pau Vilà a la plaça Catalunya.Aquest era dels pocs establiments d'hostalatge a Roses dels primers del terç del S.XX,situat a la plaça.Feia bon negoci els dies de mercat i acollia al turisme benestant que es desplaçaven fins a la Vila.<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Cuina_%C3%A0rab 2011-12-12T15:08:21Z

<p>213.176.161.204: /* Abundància de menjar */</p> <hr /> <div>[[Categoria: Cuina]]<br /> [[Categoria: Religions]]<br /> [[Categoria: Costums i tradicions]]<br /> [[Categoria: Comunitat]]<br /> [[Categoria: Canvi]]<br /> [[Imatge:Couscous-marruecos.jpg‎|350px|thumb|dreta|El Couscous servit a l'estil tradicional]]<br /> La cuina àrab s'assembla molt a la cuina mediterrània per la seva gran varietat d'aliments: oli, cereals, llegums, fruita, verdura, carn de xai i peix. No obstant això, mostra una gran peculiaritat que la diferència, l'ús de molt picant i espècies. Històricament, les espècies s'utilitzaven per dissimular el mal gust que poguessin tenir els aliments per la seva mala qualitat o per la falta d'aparells de refrigeració.<br /> <br /> <br /> == carateristiques ==<br /> Una cosa que caracteritza la cultura àrab és l'abundància. la qual cosa també ha d'estar reflectit en el menjar, en l'esdeveniment ha d'haver una gran varietat d'aliments, tria pasabocas tant de sal com de dolç, també ofereix als teus convidats diverses opcions de fruites i monedes de xocolata les quals poden estar ubicades a la taula principal<br /> <br /> == Algunes receptes de cuina: Couscous ==<br /> <br /> '''INGREDIENTS (per a 4 persones)''' <br /> 350 g de sèmola per al cuscús. <br /> 100 g de Ceba. <br /> 1 gra d'all. <br /> 1 pebrot vermell. <br /> 1 pebrot verd. <br /> 200 g de carbassons. <br /> 100 g de Albergínia. <br /> 400 g de tomàquet triturat. <br /> 4 tomàquets frescos. <br /> 1 cullerada d'Alfàbrega fresca i una altra d'orenga fresc. <br /> 1 culleradeta de Sucre. <br /> 1 boleta de Mantega. <br /> Oli d'oliva. <br /> Sal i pebre. <br /> <br /> <br /> == Com s'elabora ==<br /> Empolvorem amb sal l'albergínia tallada a trossos i deixem reposar 1 hora. <br /> Posteriorment la rentem sota el raig de l'aixeta i la assequem amb paper de cuina. <br /> Escalfem l'oli en una cassola, afegim la ceba tallada a tires i l'all, tapem i Poch a foc suau 10 minuts. <br /> Afegim l'albergínia, els Pebrots tallats a tires i el Carabasseta en quadradets. <br /> Tapem la cassola i continuem la cocció 5 minuts. <br /> Remenem amb freqüència perquè no s'enganxi, aboquem el tomàquet triturat i coem destapat altres 15 minuts perquè s'evapori el suc del tomàquet. <br /> Posem els tomàquets frescos en un bol per amanides i cobrim amb aigua bullint. <br /> Deixem 20 segons i els passem per aigua freda. <br /> Pelem, trossegem i traiem les llavors dels tomàquets. <br /> Afegim a la cassola de la verdura dels tomàquets, les herbes picades, el sucre i salpebrem. <br /> Deixem coure 5 minuts i després escorrem en un colador parell que ens quedi una mica sec. <br /> Coem el cuscús al vapor i, una vegada que estigui tou, el engreixaren amb la boleta de mantega perquè quedi solt i salpebrem. <br /> Posem a la font de servir i enmig disposem les verdures. <br /> <br /> <br /> == Tradicions que canvien ==<br /> Costum de la festa del xai es sacrificar un xai pero va cambiar a Catalunya hi ha gent que el compre ya sacrificat la carnicería y el compraven <br /> La festa del xai es celebra el final del ramadán ,es un dia en que es menjan galletes,pastissos<br /> per la tarda i en el sopar es menja carn es un dia en que es reuneixen la familia i els amics.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Els_Primers_Hotels_a_Roses 2011-12-12T15:06:03Z

<p>213.176.161.204: /* Els primers hotels de Roses */</p> <hr /> <div>Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> <br /> == Els primers hotels de Roses ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal Roca-Hotel Goya'''&lt;ref&gt;''L'Abans''. Ariadna Sánchez. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> L'Hotel Goya fou Obert l'any 1960,quan començaven a aparèixer multituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)<br /> <br /> == Els hotels avui ==<br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà<br /> <br /> Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> <br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco.<br /> <br /> <br /> Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents:<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal del Parque'''<br /> <br /> L'Hostal del Parque estava situat al costat de l'Hotel Marina i durant els anys cinquanta [[Pere Berta Casas|Pere Berta]] va convertir l'antic restaurant de [[Matilde Palós]] en un establiment Hoteler. Per aquest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.<br /> <br /> '''Hotel Marina'''<br /> <br /> Els seu propietari va ser [[Ramon Pujol]]. L'Hotel marinar es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> '''Hotel Mar y Sol'''<br /> <br /> Antoni Vilà el va convertir en un hotel i el va batejar amb el nom de Mar y Sol. L'Hotel Mar y Sol es va fundar al voltant dels anys 50.<br /> <br /> '''Hotel Vilà'''<br /> <br /> Va ser Obert per Pau Vilà a la plaça Catalunya.Aquest era dels pocs establiments d'hostalatge a Roses dels primers del terç del S.XX,situat a la plaça.Feia bon negoci els dies de mercat i acollia al turisme benestant que es desplaçaven fins a la Vila.<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Els_Primers_Hotels_a_Roses 2011-12-12T15:04:36Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> <br /> == Els primers hotels de Roses ==<br /> <br /> <br /> ÍNDEx<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal Roca-Hotel Goya'''&lt;ref&gt;''L'Abans''. Ariadna Sánchez. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> L'Hotel Goya fou Obert l'any 1960,quan començaven a aparèixer multituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)<br /> <br /> == Els hotels avui ==<br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà<br /> <br /> Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> <br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco.<br /> <br /> <br /> Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents:<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal del Parque'''<br /> <br /> L'Hostal del Parque estava situat al costat de l'Hotel Marina i durant els anys cinquanta [[Pere Berta Casas|Pere Berta]] va convertir l'antic restaurant de [[Matilde Palós]] en un establiment Hoteler. Per aquest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.<br /> <br /> '''Hotel Marina'''<br /> <br /> Els seu propietari va ser [[Ramon Pujol]]. L'Hotel marinar es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> '''Hotel Mar y Sol'''<br /> <br /> Antoni Vilà el va convertir en un hotel i el va batejar amb el nom de Mar y Sol. L'Hotel Mar y Sol es va fundar al voltant dels anys 50.<br /> <br /> '''Hotel Vilà'''<br /> <br /> Va ser Obert per Pau Vilà a la plaça Catalunya.Aquest era dels pocs establiments d'hostalatge a Roses dels primers del terç del S.XX,situat a la plaça.Feia bon negoci els dies de mercat i acollia al turisme benestant que es desplaçaven fins a la Vila.<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Els_Primers_Hotels_a_Roses 2011-12-12T15:03:16Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> <br /> == Els primers hotels de Roses ==<br /> <br /> <br /> ÍNDEx<br /> <br /> <br /> == 3. Els hotels avui ==<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal Roca-Hotel Goya'''&lt;ref&gt;''L'Abans''. Ariadna Sánchez. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> L'Hotel Goya fou Obert l'any 1960,quan començaven a aparèixer multituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)<br /> <br /> == Els hotels avui ==<br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà<br /> <br /> Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> <br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco.<br /> <br /> <br /> Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents:<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal del Parque'''<br /> <br /> L'Hostal del Parque estava situat al costat de l'Hotel Marina i durant els anys cinquanta [[Pere Berta Casas|Pere Berta]] va convertir l'antic restaurant de [[Matilde Palós]] en un establiment Hoteler. Per aquest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.<br /> <br /> '''Hotel Marina'''<br /> <br /> Els seu propietari va ser [[Ramon Pujol]]. L'Hotel marinar es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> '''Hotel Mar y Sol'''<br /> <br /> Antoni Vilà el va convertir en un hotel i el va batejar amb el nom de Mar y Sol. L'Hotel Mar y Sol es va fundar al voltant dels anys 50.<br /> <br /> '''Hotel Vilà'''<br /> <br /> Va ser Obert per Pau Vilà a la plaça Catalunya.Aquest era dels pocs establiments d'hostalatge a Roses dels primers del terç del S.XX,situat a la plaça.Feia bon negoci els dies de mercat i acollia al turisme benestant que es desplaçaven fins a la Vila.<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Club_ciclista_Roses 2011-12-12T15:03:10Z

<p>213.176.161.204: /* Col·laboradors */</p> <hr /> <div>[[Categoria: Esport]]<br /> Us volem donar a conèixer la creació des de fa un temps del Club Ciclista Roses, que no es mes que la continuació/recuperació de la branca ciclista del Club d’esports Roses que des de ja fa molts anys ha anat passejant el mallot per les carreteres d'arreu.<br /> <br /> <br /> [[Imatge:Equiphivern.jpg‎|350px|thumb|dreta|maillot club ciclista Roses]]<br /> <br /> == Localització ==<br /> <br /> La nova seu social la trobareu a la botiga Bicis a Punt de l’avinguda de Gran Via Pau Casals.<br /> Comencen unint esforcos, sortides i afició compartida.<br /> <br /> == Activitats ==<br /> <br /> <br /> La seccio carretera ha comencat preparant amb forca la propera Quebrantahuesos, on aquest any hi participaran 10 socis. Surten regularment en grup cada diumenge al mati des de la rotonda de l´estacio d´autocars, acumulant quilometres (Banyoles, Els Angels, Camallera, Sant Pere de Rodes, L´Escala ...) son algunes de les seves sortides. Tambe entre setmana en podeu trobar algun rodant per l´Emporda...<br /> Pel que fa a la seccio BTT (&quot;els putos bikers de m...&quot;-de bon rotllo), sortim cada diumenge des de la seu social a les 8h. fent sortides (Cap de Creus, Albera, ...) per diferents recorreguts.<br /> <br /> <br /> == Objectiu ==<br /> <br /> El primer objectiu va ser l´organitzacio de la IV Marxa BTT Roses el proper 19 d´Abril en la qual us hi esperem a tots.<br /> <br /> ==Punt de trobada ==<br /> <br /> Cada diumenge a les 8.00h. del matí sortida en grup amb bicicleta de muntanya i amb bicicleta de carretera. Punt de trobada: estació d´autobusos (Gran Vía Pau Casals) o davant de la botiga de bicicletes Bicis a Punt.<br /> <br /> <br /> == Col·laboradors ==<br /> <br /> Bicis Apunt,<br /> Motos Alfonso,<br /> Pizzeria Tramonti,<br /> Motos Soler,<br /> Ferdy.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Els_Primers_Hotels_a_Roses 2011-12-12T15:02:43Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> <br /> == Els primers hotels de Roses ==<br /> <br /> <br /> ÍNDEx<br /> <br /> <br /> ==2. Història dels hotels més antics ==<br /> <br /> == 3. Els hotels avui ==<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal Roca-Hotel Goya'''&lt;ref&gt;''L'Abans''. Ariadna Sánchez. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> L'Hotel Goya fou Obert l'any 1960,quan començaven a aparèixer multituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)<br /> <br /> == Els hotels avui ==<br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà<br /> <br /> Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> <br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco.<br /> <br /> <br /> Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents:<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal del Parque'''<br /> <br /> L'Hostal del Parque estava situat al costat de l'Hotel Marina i durant els anys cinquanta [[Pere Berta Casas|Pere Berta]] va convertir l'antic restaurant de [[Matilde Palós]] en un establiment Hoteler. Per aquest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.<br /> <br /> '''Hotel Marina'''<br /> <br /> Els seu propietari va ser [[Ramon Pujol]]. L'Hotel marinar es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> '''Hotel Mar y Sol'''<br /> <br /> Antoni Vilà el va convertir en un hotel i el va batejar amb el nom de Mar y Sol. L'Hotel Mar y Sol es va fundar al voltant dels anys 50.<br /> <br /> '''Hotel Vilà'''<br /> <br /> Va ser Obert per Pau Vilà a la plaça Catalunya.Aquest era dels pocs establiments d'hostalatge a Roses dels primers del terç del S.XX,situat a la plaça.Feia bon negoci els dies de mercat i acollia al turisme benestant que es desplaçaven fins a la Vila.<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Club_ciclista_Roses 2011-12-12T15:01:35Z

<p>213.176.161.204: /* Col·laboradors */</p> <hr /> <div>[[Categoria: Esport]]<br /> Us volem donar a conèixer la creació des de fa un temps del Club Ciclista Roses, que no es mes que la continuació/recuperació de la branca ciclista del Club d’esports Roses que des de ja fa molts anys ha anat passejant el mallot per les carreteres d'arreu.<br /> <br /> <br /> [[Imatge:Equiphivern.jpg‎|350px|thumb|dreta|maillot club ciclista Roses]]<br /> <br /> == Localització ==<br /> <br /> La nova seu social la trobareu a la botiga Bicis a Punt de l’avinguda de Gran Via Pau Casals.<br /> Comencen unint esforcos, sortides i afició compartida.<br /> <br /> == Activitats ==<br /> <br /> <br /> La seccio carretera ha comencat preparant amb forca la propera Quebrantahuesos, on aquest any hi participaran 10 socis. Surten regularment en grup cada diumenge al mati des de la rotonda de l´estacio d´autocars, acumulant quilometres (Banyoles, Els Angels, Camallera, Sant Pere de Rodes, L´Escala ...) son algunes de les seves sortides. Tambe entre setmana en podeu trobar algun rodant per l´Emporda...<br /> Pel que fa a la seccio BTT (&quot;els putos bikers de m...&quot;-de bon rotllo), sortim cada diumenge des de la seu social a les 8h. fent sortides (Cap de Creus, Albera, ...) per diferents recorreguts.<br /> <br /> <br /> == Objectiu ==<br /> <br /> El primer objectiu va ser l´organitzacio de la IV Marxa BTT Roses el proper 19 d´Abril en la qual us hi esperem a tots.<br /> <br /> ==Punt de trobada ==<br /> <br /> Cada diumenge a les 8.00h. del matí sortida en grup amb bicicleta de muntanya i amb bicicleta de carretera. Punt de trobada: estació d´autobusos (Gran Vía Pau Casals) o davant de la botiga de bicicletes Bicis a Punt.<br /> <br /> <br /> == Col·laboradors ==<br /> <br /> Bicis apunt,<br /> Motos alfonso,<br /> Tramonti,<br /> Motos soler,<br /> Ferdy.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Els_Primers_Hotels_a_Roses 2011-12-12T15:01:31Z

<p>213.176.161.204: /* Els primers hotels de Roses */</p> <hr /> <div>Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> <br /> == Els primers hotels de Roses ==<br /> <br /> <br /> ÍNDEx<br /> <br /> <br /> ==1. Els 1rs hotels de Roses==<br /> <br /> ==2. Història dels hotels més antics ==<br /> <br /> == 3. Els hotels avui ==<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal Roca-Hotel Goya'''&lt;ref&gt;''L'Abans''. Ariadna Sánchez. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> L'Hotel Goya fou Obert l'any 1960,quan començaven a aparèixer multituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)<br /> <br /> == Els hotels avui ==<br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà<br /> <br /> Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> <br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco.<br /> <br /> <br /> Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents:<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal del Parque'''<br /> <br /> L'Hostal del Parque estava situat al costat de l'Hotel Marina i durant els anys cinquanta [[Pere Berta Casas|Pere Berta]] va convertir l'antic restaurant de [[Matilde Palós]] en un establiment Hoteler. Per aquest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.<br /> <br /> '''Hotel Marina'''<br /> <br /> Els seu propietari va ser [[Ramon Pujol]]. L'Hotel marinar es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> '''Hotel Mar y Sol'''<br /> <br /> Antoni Vilà el va convertir en un hotel i el va batejar amb el nom de Mar y Sol. L'Hotel Mar y Sol es va fundar al voltant dels anys 50.<br /> <br /> '''Hotel Vilà'''<br /> <br /> Va ser Obert per Pau Vilà a la plaça Catalunya.Aquest era dels pocs establiments d'hostalatge a Roses dels primers del terç del S.XX,situat a la plaça.Feia bon negoci els dies de mercat i acollia al turisme benestant que es desplaçaven fins a la Vila.<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Club_ciclista_Roses 2011-12-12T15:01:07Z

<p>213.176.161.204: /* Col·laboradors */</p> <hr /> <div>[[Categoria: Esport]]<br /> Us volem donar a conèixer la creació des de fa un temps del Club Ciclista Roses, que no es mes que la continuació/recuperació de la branca ciclista del Club d’esports Roses que des de ja fa molts anys ha anat passejant el mallot per les carreteres d'arreu.<br /> <br /> <br /> [[Imatge:Equiphivern.jpg‎|350px|thumb|dreta|maillot club ciclista Roses]]<br /> <br /> == Localització ==<br /> <br /> La nova seu social la trobareu a la botiga Bicis a Punt de l’avinguda de Gran Via Pau Casals.<br /> Comencen unint esforcos, sortides i afició compartida.<br /> <br /> == Activitats ==<br /> <br /> <br /> La seccio carretera ha comencat preparant amb forca la propera Quebrantahuesos, on aquest any hi participaran 10 socis. Surten regularment en grup cada diumenge al mati des de la rotonda de l´estacio d´autocars, acumulant quilometres (Banyoles, Els Angels, Camallera, Sant Pere de Rodes, L´Escala ...) son algunes de les seves sortides. Tambe entre setmana en podeu trobar algun rodant per l´Emporda...<br /> Pel que fa a la seccio BTT (&quot;els putos bikers de m...&quot;-de bon rotllo), sortim cada diumenge des de la seu social a les 8h. fent sortides (Cap de Creus, Albera, ...) per diferents recorreguts.<br /> <br /> <br /> == Objectiu ==<br /> <br /> El primer objectiu va ser l´organitzacio de la IV Marxa BTT Roses el proper 19 d´Abril en la qual us hi esperem a tots.<br /> <br /> ==Punt de trobada ==<br /> <br /> Cada diumenge a les 8.00h. del matí sortida en grup amb bicicleta de muntanya i amb bicicleta de carretera. Punt de trobada: estació d´autobusos (Gran Vía Pau Casals) o davant de la botiga de bicicletes Bicis a Punt.<br /> <br /> <br /> == Col·laboradors ==<br /> <br /> Bicis apunt,<br /> Motos alfonso,<br /> Tramonti,<br /> Motos soler,<br /> Ferdy,</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Els_Primers_Hotels_a_Roses 2011-12-12T14:58:14Z

<p>213.176.161.204: /* Els primers hotels de Roses */</p> <hr /> <div>Els primeres hotels a roses els hotels han estat precents a roses des de fa molt anys .<br /> Els primeres pero son els seguentes<br /> <br /> <br /> == Els primers hotels de Roses ==<br /> <br /> <br /> ÍNDEX<br /> <br /> 1. Els 1rs hotels de Roses<br /> 2. Història dels hotels més antics<br /> 3. Els hotels avui<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal Roca-Hotel Goya'''&lt;ref&gt;''L'Abans''. Ariadna Sánchez. &lt;/ref&gt;<br /> <br /> L'Hotel Goya fou Obert l'any 1960,quan començaven a aparèixer multituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)<br /> <br /> == Els hotels avui ==<br /> <br /> - La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà<br /> <br /> Sobre Hotel Prestige Mar y Sol<br /> <br /> Este hotel de estilo mediterráneo se encuentra a una calle de la playa de Roses, con preciosas vistas al mar. Ofrece habitaciones luminosas con aire acondicionado y un restaurante que sirve marisco fresco.<br /> <br /> <br /> Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents:<br /> <br /> <br /> <br /> '''Hostal del Parque'''<br /> <br /> L'Hostal del Parque estava situat al costat de l'Hotel Marina i durant els anys cinquanta [[Pere Berta Casas|Pere Berta]] va convertir l'antic restaurant de [[Matilde Palós]] en un establiment Hoteler. Per aquest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.<br /> <br /> '''Hotel Marina'''<br /> <br /> Els seu propietari va ser [[Ramon Pujol]]. L'Hotel marinar es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> Hi ha un saló amb piano on els clients poden gaudir de música en viu i un bar amb terrassa.<br /> L'hotel Marina està situat al centre de Roses, davant de la platja. Ofereix accés gratuït a l'spa, amb piscina al terrat, jacuzzi i gimnàs.<br /> <br /> <br /> '''Hotel Mar y Sol'''<br /> <br /> Antoni Vilà el va convertir en un hotel i el va batejar amb el nom de Mar y Sol. L'Hotel Mar y Sol es va fundar al voltant dels anys 50.<br /> <br /> '''Hotel Vilà'''<br /> <br /> Va ser Obert per Pau Vilà a la plaça Catalunya.Aquest era dels pocs establiments d'hostalatge a Roses dels primers del terç del S.XX,situat a la plaça.Feia bon negoci els dies de mercat i acollia al turisme benestant que es desplaçaven fins a la Vila.<br /> <br /> ==Notes==<br /> &lt;references/&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Serra_de_Rodes 2011-12-02T11:35:41Z

<p>213.176.161.204: /* Història */</p> <hr /> <div>[[Categoria:El Relleu]]<br /> [[Categoria: Boscos mediterranis]]<br /> [[Categoria:El medi animal]]<br /> [[Categoria:El medi físic]]<br /> [[Categoria: La serra de Verdera]]<br /> <br /> [[Imatge:Serra_de_Rodes.jpg|350px|thumb|dreta|Serra de Rodes vista desde Palau-Saverdera]]<br /> <br /> És una serra situada als municipis de Roses, [[Palau-Saverdera]] i la [[Selva de Mar]] a la comarca de l'Alt Empordà amb una elevació màxima de 670 metres.<br /> == Fauna i flora ==<br /> [[Imatge:Alzina_Surera.jpg|350px|thumb|dreta|Alzina Surera]]<br /> [[Imatge:Perdiu roja.jpg|350px|thumb|dreta|Perdiu roja]]<br /> === Flora ===<br /> Dintre de la '''Serra de Rodes''' trobem una gran diversitat de flora. Antigament, la Serra Verdera era densament arbrada i amb vegetació molt abundant. Però amb l'explotació dels vessants de muntanya, amb l'extenció de la vinya i l'olivera i els reinterants incendis han provocat un procés de desforestació; avui predomina un espès matollar format per: Bruc boal(Erica arborea) i bruc d'escombres(Erica scoparia), Ginesta(Spartium junceum), Estepa negra(Citus monspeliensis), Argelaga(Calicotome spinosa), Argelaga negra(Coronilla juncea), Gatosa(Ulex parviflorus), Romaní(Rosmarinus officinalis), Farigola(Tymus vulgaris), Caps d'ase(Lavandula stoechas), Galzeran(Ruscus aculeatus)... Molts d’ells són epinosos i formen un mur de matollar impenetrables.<br /> Trobem també arbres, com l’Olivera(Olea europaea), Pi blanc(Pinus halepensis), Pi pinyer(Pinus pinea), Alzina(Quercus ilex), Alzina surera(Quercus suber), ... Podem trobar Castanyers(Castanea sativa) aprop de les rieres. <br /> També trobem flors, com les orquídies, de les quals hi ha forza varietat. En els punts més secs podem veure Figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i Atzavares (Agave americana).<br /> <br /> === Fauna ===<br /> A la Serra de Rodes trobem una gran biodiversitat animal, donat que trobem força varietat d’espais com matollars, passant per petits boscos caducifolis, fins a alzinars. <br /> Dintre dels invertebrats, trobem molta varietat: vespes i abelles de mel (Apis mellifica) als matollars, les darreres de les quals senten predilecció pel romaní. Gràcies a això, es practica la [[apicultura]] a diversos punts de la serra. Trobem també diversos tipus de papallones, com ... Les aranyes són freqüents, com l'aranya tigre (Argiope bruennichi), la qual és força gran i fa unes teranyines considerables.<br /> Dintre dels rèptils, destaca el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), el dragó comú (Tarentola mauritanica), entre altres. <br /> Hi ha poca varietat amfíbia, però podem trobar amb més facilitat el gripau (Bufo bufo), la granota verda (Rana perezi), i la reineta (Hyla meridionalis).<br /> Entre els mamífers trobem espècies força curioses, com la musaranya nana (Suncus etruscus), la qual ronda els 5cm, el ratolí mediterrani (Mus spretus), el conill (Oryctolagus cuniculus), el gorjablanc (Martes foina), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa), i el cabirol (Capreolus capreolus), el qual va ser reintroduït a finals dels 1990 al Cap de Creus.<br /> Trobem, també gran varietat d'ocells sobretot els de matollar com la família dels tallarols.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Municipis ==<br /> <br /> === Roses ===<br /> Roses és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. Està centrat a la vila del mateix nom, situada al centre de la badia de Roses i a l'extrem nord del golf de Roses.<br /> És un centre turístic amb urbanitzacions, hotels i altres equipaments, dos ports (pesquer i esportiu) i un lloc atractiu i de gran relleu en el sector septentrional de la Costa Brava.<br /> El clima, que acusa la freqüent acció de la tramuntana, és assuaujat per la mar. La costa del municipi de Roses inclou una llarga platja de sorra, a la façana marítima de la població (entre el Port Nou i el canal de Riu Grau) i, més a l'est, un bon nombre de cales, entre les quals destaquen les de les Canyelles Petites, l'Almadrava (o les Canyelles Grosses), Murtra, Rustella, Montjoi, Pelosa, i Jóncols. També cal destacar els accidents geogràfics de punta Falconera i l'imponent cap Norfeu, reserva integral del Parc Natural del Cap de Creus.<br /> <br /> === Palau-saverdera ===<br /> Palau-saverdera és un municipi situat entre Roses i Pau. El seu terme arriba a la serra de Rodes, amb el cim de Verdera(670 m) que és el punt més alt, amb una altra zona del terme que correspon on hi havia l'antic estany de Castelló d'Empúries, que amb la dessecació s'ha convertit en terreny de conreu. Hi ha una part que pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.<br /> Agricultura de secà, amb cereals, oliveres i vinyes.<br /> La seva referència més antiga és de l'any 882. Va pertànyer al comtat d'Empúries. El gentilici és Palauenc, palauenca.<br /> <br /> === La Selva de Mar ===<br /> La Selva de Mar és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la provincia de Girona, situat en l¡interior de la penínusla formada pel cap de Creus. Pel seu terme municipal transcorre la riera de la Selva, que també passa pel bell mig del poble, fins desembocar en el mar, a pocs kilòmetres. La seva zona costanera era l'anomenat Port de la Selva, que l'any 1787 va independitzar-se del municipi per privilegi de Vila Reial concedit per Carles III.<br /> Gran part dels arxius locals van ser destruïts durant la guerra civil. El més antic que es conserva ara és una carta del Comte d'Empúries adreçada al monestir de Sant Pere de Rodes on s'esmenta una capella que hi havia al bell mig del poble i que va ser construïda el segle VII, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants. D'aquí el nom de selva aplicat al poble.<br /> Sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes s'hi va desenvolupar l'agricultura amb vinyes i oliveres, importades pels primers colonitzadors romans. La pesca també va ser sustent primordial en aquells temps. La platja albergava les cabanyes i el material de pesca dels habitants, així com una torre de vigilància que encara avui es conserva.<br /> Al segle XIX l'agricultura constituïa l'activitat econòmica més important. Però amb l'arribada de la fil•loxera a les vinyes i les gelades a les oliveres, la producció va minvar dràsticament.<br /> Actualment l'economia del poble se centra en el turisme, el comerç i la construcció.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> === Esglèsies, ermites i castells ===<br /> <br /> ==== Sant Pere de Rodes ====<br /> [[Imatge:Torre_de_Sant_Pere_de_Rodes.jpg|350px|thumb|dreta|Torres de Sant Pere Rodes]]<br /> És un antic monestir benedictí, situat a la muntanya de Verdera, a uns 520 metres sobre el nivell del mar.A prop d'ell es troben dos monuments més: Al capdemunt de la muntanya hi ha el castell de Sant Salvador de Verdera i a un quilòmetre al nord del monestir hi ha l'esglèsia preromànica de Santa Creu de Rodes, envoltades per les ruïnes del poble del mateix nom.<br /> Els orígens de Sant Pere de Rodes es perden en el temps i les llegendes. L'inici de l'esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan el noble Tasi i el comte Gausfred d'Empuries s'interessaren pel monestir. Entre els segles X i XI es construí l'església que avui contemplem, i també sinicià la importància del monestir com a centre de pelegrinatge. En els segles XII i XIII era un dels centres de poder espiritual, polític i econòmic més importants. Els primers indicis de decadència els trobem al segle XIV, generats per varies causes, una d'elles son una sèrie de conflictes bèl·lics i epidèmies. A més es tracta d'una època en el que el sistema feudal començà a entrar en crisi.<br /> <br /> Als segles XVII i XVIII va ser un moment de recuperació econòmica gràcies a l'expansió del cultiu de la vinya a Catalunya. De totes maneres l'abadia seguí patin atacs de tropes franceses i bandolers. Per aquest motiu al 1798 els monjos van abandonar el monestir i es van instal·lar a Vilasacra. Al 1818 es van traslladar de nou i van anar a Figueres. Poc després s'extinguí la comunitat de monjos benedictins de Sant Pere de Rodes. Al llarg dels segles XIX i XX el monestir va patir un procés d'enruinament progressiu i una etapa d'intensa espoliació. Al 1930 s'iniciaren les primeres obres de restauració de l'edifici quan es va declarar com a Monument Historicoartístic Nacional. Durant al 1989-1999 s'hi van dur a terme excavacions arqueològiques i restauracions. A partir de llavors, el monestir de Sant Pere de Rodes s'ha convertit en un dels monuments més visitats de Catalunya.<br /> <br /> [[Imatge:Sant_Onofre.jpg|350px|thumb|esquerra|Ermita Sant Onofre]]<br /> ==== Sant Onofre ====<br /> <br /> Encimbellada en un dels vessants de la serra de Verdera, s'hi pot accedir des d'un camí estret que surt del poble de Palau-Saverdera, o bé per una pista forestal que parteix del mas Ventós, des de la carretera de Sant Pere de Roda. <br /> Està documentada des de l'any 1362 però l'edifici actual degué ser bastit durant el segle XVII. Té una sola nau coberta amb teulada a dues aigües i un petit campanar d'espadanya. Hi hagué ermitans des del segle XV fins al XIX. S'hi celebra un aplec anual el segon dissabte de maig.<br /> <br /> ==== Castell de St.Salvador ====<br /> <br /> El castell de Sant Salvador és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ====Santa Helena====<br /> L'antiga església de Santa Creu de Rodes, ara coneguda amb el nom de Santa Helena, es troba situada al despoblat de Santa Creu de Rodes, molt proper al monestir de Sant Pere de Rodes, al municipi de Port de la Selva (Alt Empordà).Aquesta església té un origen molt antic com ho demostra que el 2007 s'hi va trobar al seu costat i sota una casa del poble abandonat, un cementiri que s'hauria de situar cronològicament entre els segles VIII i IX.<br /> La primera data documentada que fa esment a l'església és del 974, es tracta d'una butlla del papa Benet VI on hi figura una confirmació de béns del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest lligam amb el cenobi benedictí es va mantenint en el temps.<br /> <br /> ====Castell de Quermançó====<br /> <br /> <br /> El [[castell de Quermançó]] està situat a uns 2 km al nord de Vilajuïga, dalt d'un puig encinglerat, inaccessible per ponent i migdia. Els altres vessants tenen pendents accentuats. És producte d'aquests fets el &quot;quer&quot; del seu topònim.<br /> El castell fou possessió dels comtes d'Empúries. Ponç I, que havia instal·lat l'arxiu diplomàtic del comtat en aquell castell, pel seu testament de 1078 deixà el castell de Quermançó als seus fills Hug i Berenguer. De Dalmau Berenguer de Quermançó, documentat des del 1099, que possiblement era nét de de Ponç I d'Empúries, arrenca el llinatge dels vescomtes anomenats, després, de Rocabertí.El 1288 fou fugaçment ocupat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca que envaí l'Empordà.<br /> <br /> == Localització==<br /> &lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.286961&quot; lon=&quot;3.202515&quot; width=&quot;500&quot; scale=&quot;yes&quot;&gt;<br /> 42.315655, 3.171959<br /> Serra de Rodes<br /> 53.748711, 14.414063<br /> &lt;/googlemap&gt;</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Geologia 2011-12-02T09:42:12Z

<p>213.176.161.204: /* Estructures locals */</p> <hr /> <div>El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma<br /> l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.<br /> La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la<br /> Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.<br /> La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent<br /> mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació<br /> d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme<br /> esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen<br /> quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.<br /> <br /> El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la<br /> península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,<br /> fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.<br /> Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que<br /> aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.<br /> L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran<br /> nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas<br /> Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,<br /> Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.<br /> <br /> [[Imatge:Roses_girona.jpg|350px|thumb|dreta|Cap de Creus.Foto extreta:http://www.flickr.com/photos/shht/4719796805/in/photostream/]]<br /> <br /> == Evolució històrica ==<br /> <br /> La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base<br /> per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.<br /> La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat<br /> meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada<br /> per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)<br /> activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa<br /> hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,<br /> esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.<br /> Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els<br /> materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La<br /> depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i<br /> el Baix Empordà.<br /> La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de<br /> peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions<br /> gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les<br /> aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall<br /> al•luvial.<br /> <br /> El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení<br /> (613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de<br /> Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial<br /> empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels<br /> aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien<br /> localitzat tradicionalment els conreus.<br /> El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de<br /> Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de<br /> Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar<br /> al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de<br /> Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant<br /> pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i<br /> el puig d’en Rabau.<br /> <br /> == Descripció de la geologia ==<br /> <br /> El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren<br /> l’articulació de la costa:<br /> <br /> - La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.<br /> - La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.<br /> - El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.<br /> - La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.<br /> <br /> == Geologia estructural ==<br /> <br /> Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures<br /> observables corresponen a l’orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament<br /> i cisallament amb formació d’esquistositats.<br /> Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de<br /> metamorfisme i la intrusió dels granitoids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes<br /> mil.lonítiques associades a zones de cisalla.<br /> Durant l’orogènia herciniana les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes<br /> del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des<br /> de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita.<br /> <br /> <br /> En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen<br /> intruir els granitoids de la Serra de Rodes-Roses amb la conseqüent formació d’una aureola de<br /> metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palausaverdera<br /> apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del<br /> terme (pissarres i fil•lites) transformades en roques cornianes i fil•lites motades: en l’extrem NE<br /> també apareixen altres roques Gf també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte.<br /> Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les<br /> roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que<br /> s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals.<br /> La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen.<br /> Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de<br /> rebliment neògens i quaternaris.<br /> De l’observació de les imatges per satèl•lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants<br /> en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.<br /> <br /> == Qualitat de les aigües subterrànies ==<br /> <br /> <br /> En aquesta fase de treball no s’ha realitzat cap analítica de les aigües de cap captació. Cal dir,<br /> que segons les dades facilitades pels usuaris dels pous, les captacions situades al NE de la<br /> riera de Queralbs, entre el pk2 i el pk3 de la carretera GI-610, presenten problemes d’oxidació<br /> de les aigües pel seu elevat contingut en ferro i manganès, producte del seu pas per roques<br /> pissarroses o lutítiques fosques.<br /> <br /> == Estructures locals ==<br /> <br /> Damunt del mapa geològic de Roses, s’han sobreposat les principals estructures geològiques<br /> grafiades al mapa geològic de Catalunya 1:25.000 (full de Roses), amb una orientació NO-SE;<br /> així com unes altres estructures de caràcter secundari amb una orientació NE-SO que s’han interpretat gràcies al treball de camp.Dins de les estructures principals destaquem:<br /> Es tracta d’una falla normal, que dins del terme de Roses, la trobem<br /> al peu de la serra de Verdera, just a l’alçada del rec del Cap de Terme. A partir d’aquí,<br /> voreja aquesta serra per la seva part més baixa, tot seguit passa per la franja que<br /> queda entre Mas Boscà i Mas Fumats, travessa la urbanització Mas Oliva, passa pel<br /> puig d’en Marés i el puig del Gall, fins arribar a la cala Rustella. És la falla que separa el<br /> massís de Cap de Creus de la plana empordanesa.<br /> [[013831.jpeg|350px|thumb|dreta|Castell de Roses]]<br /> <br /> == GEOMORFOLOGIA I PAISATGE==<br /> <br /> Pel que fa a la geomorfologia, el relleu d’aquesta zona està condicionat per les estructures<br /> tectòniques i per la seva constitució litològica. Els relleus més important es deuen a alineacions<br /> estructurals formades per roques resistents a l’erosió. Aquests mateixos factors controlen el<br /> relleu costaner caracteritzat per una costa abrupte, on s’ha desenvolupat cales importants i<br /> profundes. Els penya-segats més importants s’han desenvolupat al front SE gràcies a<br /> processos d’abrasió marina.<br /> Roses és un municipi que presenta un gran ventall de vectors ambientals que li confereix<br /> varietat en el paisatge. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els<br /> següents ambients paisatgístics:<br /> Aquest paisatge forma la meitat oriental del municipi. Està format<br /> per relleus abruptes que corresponen als materials paleozoics i granítics, on destaquen els<br /> puig del Pení (606m), el puig Alt (490m) i el puig de l’Àliga (463m). Els seus forts pendents i<br /> l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades,<br /> que subministren material formant tarteres i esbaldregalls, i a les zones més costaneres,<br /> penya-segats. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam<br /> al•lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. Aquest paisatge es desenvolupa sobre els terrenys situats a peu de<br /> muntanya. Es tracta d’un relleu inclinat cap al SO que es caracteritza per la seva morfologia<br /> ondulant. Sobre aquests terrenys s’han ubicat la majoria del conreu agrícola, on hi ha una<br /> alternança entre els conreus de secà i els de regadiu, que proporcionen un paisatge típic<br /> en mosaic.<br /> Zona compresa entre el paisatge agrícola i el mar. Es tracta d’un relleu<br /> molt planer, format per materials quaternaris com són dipòsits de rebliment de la plana<br /> al•luvial transportats pels cursos fluvials del sector, i dipòsits proximals de ventall al•luvial.<br /> És on s’ha aprofitat per instal•lar la majoria d’assentaments i està fortament antropitzat.<br /> <br /> == LES AIGÜES SUPERFICIALS. ==<br /> <br /> '''El terme municipal de Roses s’inclou en la conca del Cap de Creus Costa Nord. Aquesta conca<br /> presenta unes dimensions petites i es caracteritza per estar format per rieres de curt recorregut,<br /> que drenen els relleus abruptes de la costa i desemboquen directament a mar. Es tracta d’una<br /> xarxa de drenatge molt poc desenvolupada i on el seu caràcter és totalment torrencial.<br /> La major part dels recs provenen dels vessants meridionals de la Serra de Rodes-Verdera-<br /> Roses. De ponent a llevant trobem els següents cursos d’aigua:<br /> El rec de Cap de Terme està situat al NO del municipi i fa de límit municipal entre<br /> Palau-Saverdera i Roses. Aquest rec neix al Serrat d’en Bosquers, concretament a “els<br /> Guills” a una cota de 150m i baixa fins arribar al rec Madral.<br /> <br /> Paral•lel al rec de Cap de Terme es troba el rec de Queralbs. Aquest rec neix a la<br /> serra de Rodes a una cota de 450m i partint del Puigsaquera, baixa passant pel Mas<br /> Turró, el turó de la Garriga, a ponent de l’Aquabrava, el càmping Rodas, per anar a<br /> morir als canals de la urbanització de Santa Margarida. A aquest rec se li ajunta un<br /> altre de menor que neix als peus de la urbanització Mas Boscà i que aporta prou cabal<br /> com per a causar problemes d’inundabilitat al S de les Garrigues.<br /> El rec d’en Mates neix cap a l’alçada de Mas Isern i baixa entre Mas Boscà i Mas<br /> Fumats, voreja Mas Mates pel NO fins arribar a la ronda de circumval•lació.<br /> La riera de la Trencada neix als relleus del Puigsaquera enmig de la urbanització del<br /> Mas Fumats a la cota de 250 m. A l’altura del Molí Vell de Can Coll, a una cota de 50m,<br /> se li afegeix el cabal del rec del Mas dels Arbres que neix al Puig Alt a la cota 450 m.<br /> La riera de la Trencada passa entre la urbanització Mas Matas i la Ciutadella, abocant<br /> directament al mar a l’altura de l’hotel Terrassa.<br /> El rec del Fondo neix a una cota de 200m, prop del Puig d’en Massot i arriba fins a la platja del Rastell resseguint el sector de llevant de la Ciutadella de Roses.<br /> La riera Ginjolers, també riera de la Vila, neix als relleus que s’alcen per damunt del<br /> Puig Rodó (442 m), encara que també recull les aigües del vessant S del Puig de<br /> l’Àliga (463 m). Així, recull les aigües provinents de cursos menors com: el rec de<br /> Sinols, el rec de Can Causa i el rec de l’Alzeda. La riera s’encaixa en la vall de<br /> l’Alzeda, passa pel S del Mas Oliva i travessa la part alta del municipi fins arribar a la<br /> Gran Via. A partir d’aquí la riera Ginjolers està coberta per la rambla i arriba fins a<br /> l’espigó on desemboca a mar.<br /> La riera de la Quana, també de la Quarentena, neix al Pla de les Gates, a la cota de<br /> 280 m, tot recollint les aigües d’altres cursos menors, baixa fins al Dolmen de la Creu<br /> d’en Cobertella, on es disposa paral•lela a la carretera de Montjoi, travessa el nucli urbà<br /> per llevant i desemboca a l’altura del port esportiu de Roses.<br /> Finalment, hi ha els recs de l’Almadrava, Calitjar, Pelosa, Joncols, Montjoi, Canadell i<br /> Murtra, que van a desembocar a les cales homònimes.'''<br /> <br /> == Nivells piezomètrics ==<br /> <br /> S’ha inventariat un total de 56 pous que exploten l’aqüífer superficial, dels quals només 16<br /> presenten profunditats de la làmina d’aigua considerats normals (paràmetre calculat a partir de<br /> les dades dels pous abandonats) amb una mitjana de 2,6m (amb un mínim de 2,3 m i un màxim<br /> de 5 m). A la resta de pous superficials, la mitjana de la profunditat de la làmina d’aigua és de<br /> 3,7m, amb mínims de 1,6m i màxims fins a 7m. L’efecte de la sequera ha fet que alguns pous<br /> mesurats en altres campanyes s’hagin assecat en l’actualitat.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Casament_marroqui 2011-11-28T16:39:53Z

<p>213.176.161.204: /* El tercer dia */</p> <hr /> <div>== El primer día ==<br /> <br /> === La nuvia ===<br /> La núvia quan s’aixeca al matí ha d’anar amb les seves amigues al “ hamam”a dutxar i ajudar a la núvia si necessita algo.Quant ve del hamam allà es comença la celebració i tothom ballant i ve una que sap fer el tatuatge i comença a fer a la núvia i tambe a tot el món que està en el casament fins a la nit..<br /> <br /> == El segon dia ==<br /> En el segon dia la família de la núvia es comença de fer àpats, netejant la casa i la núvia es va a saló on li van a posar el “ caftan”y el maquiage per ser més quapa i a les 10.00 així comença venir els convidats de la seva família i comença uns d’aquestes que posant “ caftanes”y altres que estan ajudant a la família de la núvia a fer àpats.<br /> A les 12.30 o més ve el nuvi amb la gent de la seva família i vénen amb Orkestra i tothom està celebrant, quan entren a les cases es prenen el te i moltes coses més.<br /> després quan el nuvi fa fotos amb la seva nòvia allà comença la família de la núvia de portar el menjar plats de xai, aruz, begudes de zumo i fruites i han de presentar el menjar a tota la gent. a la casa del núvia s’acaba la celebració i despres la nuvia te d`anar a un jardín o un lloc molt bonic amb les seves amigues i la seva familia i la familia de el sue nuvi i el sue nuvi per fer uns fotos de record <br /> <br /> <br /> == El tercer dia ==<br /> El tercer dia es la boda propiamente dicha. Es cuando <br /> se casan y se pone muchos vestidos, unos seis mínimo.<br /> están todos los familia del el nuvi y de la nùvia<br /> aunque no es muy numerosa. La gran fiesta comienza <br /> alrededor de la música, como en España, pero la música <br /> y las bandas o conjuntos son diferentes, intentando traer <br /> a los mejores cantantes. Justo después de oir la música<br /> casi todo el mundo comienza a bailar. Siguen y seguimos<br /> así los novios e invitados hasta la hora de cenar sobre las<br /> 11y 30 h. de la nohe. Se cena pollo con aceitunas y después<br /> carne con almendras, para terminar con frutas variadas .<br /> Después de las cenas ella empieza a cambiar de vestido y <br /> es cuando se pone el vestido dorado cuando se reparten los<br /> dulces y el té. La gente come y disfruta de la boda todo …</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Casament_marroqui 2011-11-28T16:39:30Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>== El primer día ==<br /> <br /> === La nuvia ===<br /> La núvia quan s’aixeca al matí ha d’anar amb les seves amigues al “ hamam”a dutxar i ajudar a la núvia si necessita algo.Quant ve del hamam allà es comença la celebració i tothom ballant i ve una que sap fer el tatuatge i comença a fer a la núvia i tambe a tot el món que està en el casament fins a la nit..<br /> <br /> == El segon dia ==<br /> En el segon dia la família de la núvia es comença de fer àpats, netejant la casa i la núvia es va a saló on li van a posar el “ caftan”y el maquiage per ser més quapa i a les 10.00 així comença venir els convidats de la seva família i comença uns d’aquestes que posant “ caftanes”y altres que estan ajudant a la família de la núvia a fer àpats.<br /> A les 12.30 o més ve el nuvi amb la gent de la seva família i vénen amb Orkestra i tothom està celebrant, quan entren a les cases es prenen el te i moltes coses més.<br /> després quan el nuvi fa fotos amb la seva nòvia allà comença la família de la núvia de portar el menjar plats de xai, aruz, begudes de zumo i fruites i han de presentar el menjar a tota la gent. a la casa del núvia s’acaba la celebració i despres la nuvia te d`anar a un jardín o un lloc molt bonic amb les seves amigues i la seva familia i la familia de el sue nuvi i el sue nuvi per fer uns fotos de record <br /> <br /> <br /> == El tercer dia ==<br /> El tercer dia es la boda propiamente dicha. Es cuando <br /> se casan y se pone muchos vestidos, unos seis mínimo.<br /> están todos los familia del el nuvi y de la nùvia<br /> aunque no es muy numerosa. La gran fiesta comienza <br /> alrededor de la música, como en España, pero la música <br /> y las bandas o conjuntos son diferentes, intentando traer <br /> a los mejores cantantes. Justo después de oir la música<br /> casi todo el mundo comienza a bailar. Siguen y seguimos<br /> así los novios e invitados hasta la hora de cenar sobre las<br /> 11y 30 h. de la nohe. Se cena pollo con aceitunas y después<br /> carne con almendras, para terminar con frutas variadas .<br /> Después de las cenas ella empieza a cambiar de vestido y <br /> es cuando se pone el vestido dorado cuando se reparten los<br /> dulces y el té. La gente come y disfruta de la boda todo …</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Serra_de_Rodes 2011-11-25T12:21:49Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria:El Relleu]]<br /> <br /> <br /> <br /> [[Imatge:Serra_de_Rodes.jpg|350px|thumb|dreta|Serra de Rodes vista desde Palau-Saverdera]]<br /> <br /> <br /> Petita intro <br /> <br /> == Fauna i flora ==<br /> <br /> === Flora ===<br /> <br /> Dintre de la serra de rodes trobem una gran diversitat de flora. Antigament, la serra Verdera era densament arbrada i amb vegetació molt abundant. Però amb l'explotació dels vessants de muntanya, amb l'extenció de la vinya i l'olivera i els reinterants incendis han provocat un procés de desforestació; avui predomina un espès matollar format per: Bruc boal(Erica arborea) i bruc d'escombres(Erica scoparia), Ginesta(Spartium junceum), Estepa negra(Citus monspeliensis), Argelaga(Calicotome spinosa), Argelaga negra(Coronilla juncea), Gatosa(Ulex parviflorus), Romaní(Rosmarinus officinalis), Farigola(Tymus vulgaris), Caps d'ase(Lavandula stoechas), Galzeran(Ruscus aculeatus)... Molts d’ells són epinosos i formen un mur de matollar impenetrables.<br /> Trobem també arbres, com l’Olivera(Olea europaea), Pi blanc(Pinus halepensis), Pi pinyer(Pinus pinea), Alzina(Quercus ilex), Alzina surera(Quercus suber), ... Podem trobar Castanyers(Castanea sativa) aprop de les rieres. <br /> També trobem flors, com les orquídies, de les quals hi ha forza varietat. En els punts més secs podem veure Figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i Atzavares (Agave americana).<br /> <br /> === Fauna ===<br /> <br /> A la serra de rodes trobem una gran biodiversitat animal, donat que trobem força varietat d’espais com matollars, passant per petits boscos caducifolis, fins a alzinars. <br /> Dintre dels invertebrats, trobem molta varietat: vespes i abelles als matollars, les darreres de les quals senten predilecció pèl romaní. Gràcies a això, es practica la apicultura a diversos punts de la serra. Trobem també diversos tipus de papallones, com ... Les aranyes són freqüents, com l’Aranya tigre (Argiope bruennichi), la qual és força gran i fa unes teranyines considerables.<br /> Dintre dels rèptils, destaca el Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), entre altres. <br /> <br /> <br /> <br /> == Municipis ==<br /> <br /> <br /> === Vilajuïga ===<br /> <br /> Vilajuïga és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Situat en la plana de l'Empordà, entre les serres de Rodes i la Blanca. Als conreus dels camps cal destacar la vinya, matèria primera per a l'elaboració del vi a les cooperatives vinícoles, sota la denominació d'Origen Empordà. També és important l'explotació del jaciment d'aigües minerals, declarades d'utilitat pública l'any 1904.<br /> De gran valor històric són els grups de dolmens megalítics que hi ha al terme municipal. Vilajuïga va pertànyer al comtat d'Empúries i va ser possessió delmonestir de Sant Pere de Rodes al segle X.<br /> Sobre un cim a prop de la població hi ha el castell de Quermançó, documentat l'any 1078, al testament del comte d'Empúries Ponç I. El segle XV el castell va estar ocupat per les tropes de Joan II.<br /> <br /> <br /> <br /> === La Selva de Mar ===<br /> <br /> La Selva de Mar és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la provincia de Girona, situat en l¡interior de la penínusla formada pel cap de Creus. Pel seu terme municipal transcorre la riera de la Selva, que també passa pel bell mig del poble, fins desembocar en el mar, a pocs kilòmetres. La seva zona costanera era l'anomenat Port de la Selva, que l'any 1787 va independitzar-se del municipi per privilegi de Vila Reial concedit per Carles III.<br /> Gran part dels arxius locals van ser destruïts durant la guerra civil. El més antic que es conserva ara és una carta del Comte d'Empúries adreçada al monestir de Sant Pere de Rodes on s'esmenta una capella que hi havia al bell mig del poble i que va ser construïda el segle VII, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants. D'aquí el nom de selva aplicat al poble.<br /> Sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes s'hi va desenvolupar l'agricultura amb vinyes i oliveres, importades pels primers colonitzadors romans. La pesca també va ser sustent primordial en aquells temps. La platja albergava les cabanyes i el material de pesca dels habitants, així com una torre de vigilància que encara avui es conserva.<br /> Al segle XIX l'agricultura constituïa l'activitat econòmica més important. Però amb l'arribada de la fil•loxera a les vinyes i les gelades a les oliveres, la producció va minvar dràsticament.<br /> Actualment l'economia del poble se centra en el turisme, el comerç i la construcció.<br /> <br /> === Palau-saverdera ===<br /> <br /> <br /> Palau-saverdera és un municipi situat entre Roses i Pau. El seu terme arriba a la serra de Rodes, amb el cim de Verdera(670 m) que és el punt més alt, amb una altra zona del terme que correspon on hi havia l'antic estany de Castelló d'Empúries, que amb la dessecació s'ha convertit en terreny de conreu. Hi ha una part que pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.<br /> Agricultura de secà, amb cereals, oliveres i vinyes.<br /> La seva referència més antiga és de l'any 882. Va pertànyer al comtat d'Empúries. El gentilici és Palauenc, palauenca.<br /> <br /> === Pau ===<br /> <br /> Pau és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.<br /> S'estén al costat de la conca del riu Muga, pels vessants meridionals de la serra de Rodes. La part més accidentada s'inclou dins del Parc Natural del Cap de Creus. La part més plana pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.<br /> Els cultius són d'oliveres i de vinya. És dins de la zona vitivinícola de l'Empordà.<br /> Els monuments megalítics que es conserven en la zona dolmètica de la serra de Rodes demostren que la seva història es remunta a molts milers d'anys enrere. El terme va pertànyer al monestir de Sant Pere de Rodes, durant l'edat mitjana.<br /> <br /> ===Port de la Selva===<br /> <br /> El Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. El terme municipal inclou la població de la Vall de Santa Creu. La vila del Port de la Selva és al nord de la península del cap de Creus, al sector septentrional de la Costa Brava.Dista de Figueres 33 quilòmetres, i 70 de Girona. El terme municipal és dels més extensos de la zona. Té 41,49 km² i, per la costa, va des del rec d'en Feliu a la cala de Portaló. Per l'interior, fins als termes de Lançà, Vilajuïga, Pau, Palau-Saverdera, Roses i Cadaqués.<br /> <br /> <br /> == História ==<br /> <br /> === Esglèsies, ermites i castells ===<br /> <br /> <br /> ==== Sant Pere de Rodes ====<br /> <br /> [[Imatge:Torre_de_Sant_Pere_de_Rodes.jpg|350px|thumb|dreta|Torres de Sant Pere Rodes]]<br /> <br /> És un antic monestir benedictí, situat a la muntanya de Verdera, a uns 520 metres sobre el nivell del mar.A prop d'ell es troben dos monuments més: Al capdemunt de la muntanya hi ha el castell de Sant Salvador de Verdera i a un quilòmetre al nord del monestir hi ha l'esglèsia preromànica de Santa Creu de Rodes, envoltades per les ruïnes del poble del mateix nom.<br /> Els orígens de Sant Pere de Rodes es perden en el temps i les llegendes. L'inici de l'esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan el noble Tasi i el comte Gausfred d'Empuries s'interessaren pel monestir. Entre els segles X i XI es construí l'església que avui contemplem, i també sinicià la importància del monestir com a centre de pelegrinatge. En els segles XII i XIII era un dels centres de poder espiritual, polític i econòmic més importants. Els primers indicis de decadència els trobem al segle XIV, generats per varies causes, una d'elles son una sèrie de conflictes bèl·lics i epidèmies. A més es tracta d'una època en el que el sistema feudal començà a entrar en crisi.<br /> <br /> Als segles XVII i XVIII va ser un moment de recuperació econòmica gràcies a l'expansió del cultiu de la vinya a Catalunya. De totes maneres l'abadia seguí patin atacs de tropes franceses i bandolers. Per aquest motiu al 1798 els monjos van abandonar el monestir i es van instal·lar a Vilasacra. Al 1818 es van traslladar de nou i van anar a Figueres. Poc després s'extinguí la comunitat de monjos benedictins de Sant Pere de Rodes. Al llarg dels segles XIX i XX el monestir va patir un procés d'enruinament progressiu i una etapa d'intensa espoliació. Al 1930 s'iniciaren les primeres obres de restauració de l'edifici quan es va declarar com a Monument Historicoartístic Nacional. Durant al 1989-1999 s'hi van dur a terme excavacions arqueològiques i restauracions. A partir de llavors, el monestir de Sant Pere de Rodes s'ha convertit en un dels monuments més visitats de Catalunya.<br /> <br /> <br /> <br /> ==== Sant Onofre ====<br /> <br /> [[Imatge:Sant_Onofre.jpg|350px|thumb|dreta|Ermita Sant Onofre]]<br /> <br /> Encimbellada en un dels vessants de la serra de Verdera, s'hi pot accedir des d'un camí estret que surt del poble de Palau-Saverdera, o bé per una pista forestal que parteix del mas Ventós, des de la carretera de Sant Pere de Roda. <br /> Està documentada des de l'any 1362 però l'edifici actual degué ser bastit durant el segle XVII. Té una sola nau coberta amb teulada a dues aigües i un petit campanar d'espadanya. Hi hagué ermitans des del segle XV fins al XIX. S'hi celebra un aplec anual el segon dissabte de maig.<br /> <br /> <br /> ==== Castell de St.Salvador ====<br /> <br /> El castell de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).<br /> <br /> [[Castell de Quermançó]]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Sergi_Arola_Mart%C3%ADnez_i_els_postres_Alt-Empordanesos 2011-11-25T12:20:16Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>'''Sergi Arola Martínez''' (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner español conegut per haver estat alumne de famosos cuiners.<br /> <br /> == Trajectòria ==<br /> <br /> La seva vocació a la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expresar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivençes a partir de la gastronomia, i quan és al seu restaurant es sent i fa sentir als seus clients com si fóssin a casa seva.<br /> Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diverssos restaurants, dels quals els més destacats han van estar “El Bulli”, a Roses, amb Ferràn Adrià, i “Pierre Gagnaire”, a París.<br /> Actualment, a part del seu restaurant a Madrid “Sergi Arola” el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Chile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suissa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi-Cool”, i també es dedica a asessorar diversses empreses.<br /> <br /> == Postres ==<br /> Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics i més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar-hi un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A la hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però la perfecció al inventar i fer-los. <br /> <br /> <br /> === Postres que ha fet ===<br /> Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en soufles, o una “Tatin” clàssica de poma que sembla tenir molt èxit. <br /> <br /> ==== Postres típics renovats ====<br /> El que fa per fabricar-ne de nous, és gafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius.<br /> <br /> === Postres Alt Empordà ===<br /> <br /> En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca.<br /> Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres.<br /> Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués.<br /> <br /> ==== Bunyols de l'Empordà ====<br /> <br /> L'origen dels bunyols o '' brunyols '' és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa.<br /> Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren.<br /> <br /> ==== Flaones de Figueres ====<br /> <br /> Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella.<br /> <br /> ==== Taps de Cadaqués ====<br /> <br /> Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava, que es fan des del segle XVIII a Cadaqués, aquest poble tanmateix es l'únic lloc on en podem trobar. <br /> El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom.<br /> <br /> == Taps Cadaqués ==<br /> === Historia ===<br /> === Recepta ===<br /> <br /> Per elaborar els taps de cadaqués hem de muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barregem els rovells amb els 150 grams de sucre restants, i de mentre hi afegim una mica d’aigua. Després, hi posem farina i per últim les clares muntades, molt cuidadosament. Seguidament omplim els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, i els posem a coure als forn a uns 180º. Mentrestant elaborem l’almívar i quan els taps s’hagin refredat els banyem amb l’almívar. Finalment, quan aquests es refreden els hi empolsem sucre per sobre.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Casa_Romanyach 2011-11-25T12:13:27Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Imatge:casa roamnyach.jpg|350px|thumb|dreta|casa romanyach]]<br /> <br /> <br /> Situada al carrer Pi i Sunyer conegut posteriorment com carrer de Davant o Mar Major . <br /> Es podien contemplar les façanes de les cases de tota la vida . A l'esquerra hi havia el Casino, on vivien famílies a la planta baixa i a sobre hi havia una escola de nenes. A la dreta hi havia el Cal Tec de la família Mallol , i ben a prop Can Bec. Al seu costat hi havia l'edifici que a partir de l'any 1939 i fins l'any 1985 fou l'Ajuntament (conegut com Can Panxo) .Situat al costat de Ca l'Esparter, Ca Baster ( la farmàcia). Més enllà hi havia Can Joan Ferrer , Can Biels i Can Castillo.<br /> Tots anomenat amb el nom del Propietari.<br /> Les obres d’enderroc de l’edifici municipal situat al carrer Pi i Sunyer núm. 13 de Roses , s’estan realitzant una especial atenció a la conservació de la seva façana. L’objectiu és mantenir aquest testimoni de l’arquitectura rosinca de finals del segle XIX i la imatge tradicional i històrica de l’immoble.<br /> <br /> Si bé existia des d’abans de l’any 1824 una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas. La construcció original de l’edifici estava formada per planta baixa i una planta alta més altell i amb façana neoclàssica, data del 1.894 va ser reedificada per Francesc “Panxo” Romanyach Berta, un indià enriquit amb negocis d’adrogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897.L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, dels quals es mantenen alguns testimonis com la Casa Mallol, la Casa Matas o Cortada, la Casa Marquesa de Llinàs o la Casa Canals. <br /> D’estil neoclàssic, esdevé un document recurrent i irreemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses. <br /> La''casa Romanyach'' va ser la seu de [l'Ajuntament de Roses] des de 1939 fins al seu trasllat a 2004 a la nova construcció de l'actual Ajuntament de Roses a l'any 2004 .En total, el nou equipament va comptar amb una superfície de 871 m2 i tenia un pressupost per a la seva construcció d’1,7 MEUR.<br /> <br /> La seva situació en ple nucli urbà i en un carrer comercial de molta afluència, han motivat la seva recuperació per a l’ús públic.<br /> La Casa Romanyach va quedar en desús ,després d’allotjar diferents serveis municipals al llarg de 65 anys, des que el ple municipal del 6 d’agost de 1939 acordés el seu lloguer per a ubicar-hi oficines de l’Ajuntament. L’any 2004, la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament de la plaça Catalunya, va motivar el trasllat de la totalitat de serveis que s’hi allotjaven. <br /> El consistori va decidir mantenir la façana de l’immoble i integrar-la amb la nova edificació.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Port_Esportiu 2011-11-25T09:55:39Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>És una societat municipal de l'Ajuntament de Roses que té com a finalitat la construcció, comercialització i explotació del Port Esportiu de Roses. La filosofia de la nostra feina és donar a Roses un port esportiu de gran qualitat, tant per les instal•lacions com pels serveis que prestem a les tripulacions i embarcacions que ens visiten.<br /> L'empresa municipal PORT DE ROSES, SA gestiona la comercialització i explotació posant l'èmfasi en el programa de vigilància ambiental i en garantir la prestació d'uns serveis de qualitat per als usuaris.<br /> <br /> <br /> == La seva creació == <br /> En la platja de la Perola, va ser la creació del port. Prèviament l’Ajuntament de Roses va crear unes enquestes donat que alguns grups s’ oposaven a la seva creació, en la qual la van aprobar un maig de l’any 2001. <br /> La construcció del port va començar el setembre del 2001. Les obres varen durar 30 mesos.El port esportiu es va inaugurar el 23 de juny del 2004. <br /> La seva perfecta integració en l'espai urbà, la modernitat dels seus serveis i instal•lacions i els tradicionals atractius turístics de Roses fan que l'estada a &quot;Port Roses&quot; es converteixi en un plaer per als amants de la navegació esportiva. Suposa la culminació del pla de reforma del front marítim de Roses i un pas més i molt important perquè Roses sigui un poble capdavanter en l'oferta turística de la Costa Brava. <br /> Es gestionarà l’empresa Port de Roses, SA fins el 23 de juny del 2031<br /> <br /> [[Imatge:Prim_54.jpg|350px|thumb|dreta|Port]]<br /> <br /> <br /> == Funcionament del port ==<br /> <br /> <br /> El nou Port Esportiu de Roses dóna servei a 485 embarcacions. Es destinen 374 amarradors per a embarcacions d'amarratge fix i la resta per a l'amarratge d'embarcacions transeünts. <br /> El port té 476 amarratges. Els amarratges estan dividits per eslores, 6 x 2,5, 7 x 2,75, 8 x 3,00, 10 x 3,5, 12 x 4,50, 14 x 5,00, 16 x 5,5, 18 x 6,00, 20 x 6,50, 25 x 7,5, 30 x 8,50, 35 x 9,00 i 45 x 10.<br /> <br /> <br /> L’equip està constituït per: <br /> President: Carles PÀRAMO PONSETÍ<br /> (alcalde de Roses)<br /> <br /> Comissió executiva: <br /> Carles PÀRAMO PONSETÍ (president)<br /> Manuel José ESCOBAR YEGUA (conseller)<br /> Pere JUANOLA i GONZÁLEZ (conseller)<br /> <br /> Consellers: Ángel TARRERO GONZÁLEZ<br /> Josep Mª ISERN SALA<br /> Michel Jean François FRUITET<br /> Christian DESCLOUX BULLIARD<br /> Max MARCÓ RIERA<br /> Carles PÀRAMO BARBARÀ<br /> David BELTRÁN BLANCO<br /> Francesc GINER BALLESTA<br /> <br /> Secretari: Francisco-Luis MUÑOZ CAMEO<br /> <br /> Interventor: Ernest RUIZ GARCIA<br /> Gerent: Guerau CARRION FERRER<br /> <br /> ADMINISTRACIÓ<br /> Director tècnic: Juan SÀENZ DE SANTA MARÍA ELIZALDE<br /> Adjunta direcció: Anna MARTÍ BARNEDA<br /> Reserves: Roser BLANCH FALCÓ<br /> Pilar DE LA O IGLESIAS<br /> <br /> MARINERIA<br /> Cap Marineria: Jordi FAGES ZAMORANO<br /> Mariners: Antonio MORENO ACEDO<br /> Antonio PUJOL DE BODAS<br /> Antonio VALERA GONZALEZ<br /> Francesc GUITART CASELLAS<br /> Jose SANCHEZ GARCIA<br /> Jordi MARES GONZALEZ<br /> Marc OLLER ABAD<br /> Qamil EJUPI VOKRRI<br /> <br /> Vigilants: Pere ROIG BOLASELL<br /> Juan A. ROMERO ALADID<br /> <br /> <br /> <br /> == L'estructura del Port ==<br /> <br /> <br /> El Port Esportiu de Roses està ubicat a la banda nord del Port Pesquer, amb una bocana oberta a sud i plenament integrat dins de l’entramat urbà de la vila. La bocana té una amplada de quasi 70 m i disposa d’un calat de 9 m. El calat mínim al Port Esportiu és de 3 m. PORTROSES disposa d’amarratges en venda i lloguer de 6 m fins a 45 m d’eslora.<br /> <br /> <br /> == Les embarcacions ==<br /> <br /> El nou Port Esportiu de Roses dóna servei a 485 embarcacions. Es destinen 374 amarradors per a embarcacions d'amarratge fix i la resta per a l'amarratge d'embarcacions transeünts. <br /> <br /> <br /> == Esports nàutics ==<br /> <br /> En el port poden trobar el Grup d’esports Nàutics (GEN) , que es dediquen a realitzar diferents activitats dins el sector nàutic. Com : Kayack, windsurf, vela, rem, laser, etc....<br /> La badia de Roses és un lloc privilegiat per a la pràctica d’esports nàutics i concretament per a la vela. Dins del conjunt d’instal•lacions portuàries de PORTROSES destaquen les de l’Escola Municipal d’Esports Nàutics de Roses.<br /> Aquestes instal•lacions estan gestionades pel GEN (Grup d’Esports Nàutics), que ha centrat la seva activitat al llarg de més de 25 anys a fomentar i desenvolupar la vela i els esports nàutics, amb monitors i personal titulat.<br /> <br /> <br /> <br /> == Llocs turistics y comercials ==<br /> <br /> La situació del Port permet gaudir a més de tots els serveis de què disposa la població: hotels, restaurants, comerços..., així com de serveis especialitzats en el sector nàutic: manteniment i reparació, travelift (en sector pesquer).... <br /> <br /> • Escola de Vela i Esports Nàutics: <br /> Gestionada pel Grup d’Esports Nàutics, tel 972 257 003 - www.genroses.cat. Vela lleugera i de creuer, windsurf, rem, caiac, motonàutica, immersió. Més informació<br /> • Infermeria: <br /> Primers auxilis, Farmaciola, Desfibril•lador per emergències cardíaques.<br /> • Sanitaris i dutxes: <br /> 3 espais diferents amb dutxes i lavabos adaptats. Servei gratuït usuaris port. Cal targeta d’accés, prèvia fiança de 20 €.<br /> • Restaurants: <br /> Sódemar: Terrassa i Restaurant panoràmic. Telèfon 972 152034 - www.sodemar.es. <br /> Bitakora: Terrassa i Restaurant panoràmic. Telèfon 972 458050 - www.bitakora.com. <br /> Glops: Terrassa bar. <br /> • Aparcament: <br /> 370 places d’aparcament a tot els port. Accés lliure d’octubre a maig. <br /> Accés controlat de juny a setembre:<br /> Usuaris port: Temporada: 152,20€ / Mes: 76,10€ / Dia: 9,20€ <br /> No usuaris port: Temporada: 304,40€ / Mes: 152,20€ <br /> CARAVANES i REMOLCS no autoritzats. <br /> <br /> <br /> == Tarifes y Horaris, serveis ==<br /> <br /> • Horaris en temporada alta i tarifes 2011: <br /> HORARIS de 8:00h a 9:00h; de 14:00h a 16:00h i de 18:30h a 20:30h <br /> • <br /> TARIFES (IVA inclòs) 1 servei 2 serveis (mateix dia)<br /> &gt; Fins a 5m 15,00€ 20,00€<br /> &gt; de 5m a 6,5m 20,00€ 25,00€ <br /> • Usuaris port 50% de descompte<br /> <br /> • Estació de combustible 24 h. Gel: <br /> Gestionada per l’empresa Petrem (telèfons 972 505 453 Figueres i 972 254 858 Roses). Servei permanent 24 hores amb pagament amb targeta de crèdit. Possibilitat de servei de combustible a l’amarratge per les embarcacions de gran eslora. <br /> Horari segons temporada:<br /> PERIODE D'ESTIU (de 1 de juny a 13 de setembre): de 8h a 14h i de 15h a 18:30h.<br /> • Vigilància monitoritzada:<br /> Sistema de circuit tancat de TV. Per seguretat, diverses càmeres situades a llocs estratègics del port observen i graven els moviments de persones, embarcacions i vehicles.<br /> <br /> Serveis generals a l’usuari: <br /> • A Capitania: <br /> Horari permanent de Marineria les 24 hores/365 dies l’any. <br /> Telèfon d'emergències: 630 025 311<br /> • <br /> • Direcció i administració del Port:<br /> Atenció a l’usuari, informació meteorològica i turística, Wi-fi gratuït pels usuaris dins l’espai de recepció (novetat 2011), reserves de serveis : taxi, restaurants, etc.<br /> <br /> HORARI D’ESTIU (15 de JUNY A 15 de SETEMBRE):<br /> MATINS TARDES<br /> De dilluns a divendres de 9h a 14h de 15h a 20h<br /> Dissabtes i diumenges de 9h a 13h de 16h a 20h<br /> •<br /> HORARI MITJA TEMPORADA:<br /> MATINS TARDES<br /> De dilluns a dissabte de 9h a 14h de 15h a 19h<br /> Diumenges i festius de 10h a 14h Tancat<br /> • <br /> HORARI D’HIVERN:<br /> MATINS TARDES<br /> De dilluns a dissabte de 9h a 14h de 15h a 18h<br /> Diumenges i festius Tancat Tancat<br /> • <br /> • Comunicacions:<br /> Telèfon recepció d’avisos i trucades, fax recepció i enviament de documents, Internet gratuït pels usuaris amb impressora per documents i Wi-fi gratuït pels usuaris dins l’espai de recepció, ràdio VHF canal 9.<br /> Serveis a les embarcacions: <br /> • Moll d’espera:<br /> Moll per operacions d’emergència. Situat a l’entrada del port, al costat d’estribord. <br /> Comunicar-se per canal 9 VHF.<br /> Rampa vela lleugera: <br /> Per embarcacions de petita eslora, situada al costat Nord, a prop de la platja. <br /> Els remolcs estan prohibits dins del recinte del port.<br /> <br /> Serveis als amarratges: <br /> • Aigua: <br /> Fins a embarcacions de 12 metres subministrament inclòs a la tarifa. Per embarcacions més grans de 12 metres, subministrament controlat per comptador, Preu 4,31 €/m3 (iva inclòs).<br /> • Electricitat: <br /> <br /> Fins a embarcacions de 12 metres subministrament inclòs a la tarifa. Per embarcacions més grans de 12 metres, subministrament controlat per comptador, Preu 0,349 €/Kw. (iva inclòs).<br /> • Internet ADSL Wi-fi: <br /> Xarxa amb cobertura a tots els amarratges, subministrada per Telefónica Movistar. Accés amb targeta de prepagament. Tarifes : 1 Hora 6,50 € ; 24 hores 12 €.<br /> Serveis mediambientals<br /> Recollida d’olis i hidrocarburs Recollida selectiva de vidre, paper i cartró<br /> Recollida d’escombraries<br /> Recollida d’aigües brutes (aspiració)<br /> Bomba aspiració sentines<br /> Informació, vendes i reserves<br /> Av. de Rhode, s/n - Edifici de Direcció del Port Esportiu - Apartat de correus 404| 17480 Roses | T. 972 154 412 | F. 972 153 768 <br /> info@portroses.com <br /> <br /> <br /> <br /> == Plantilla ==<br /> <br /> La plantilla en el port podem trobar 8 mariners, 2 vigilants de nit, 1 cap de mariners, a oficines 3 administratives,1 director tècnic i un gerent.<br /> <br /> <br /> == Altre informació interesant ==<br /> <br /> En el port podem trobar 13 punts de recollida selectiva d’escombreries i un de més gran tancat que recull bateries,olis d’embarcacions etc...<br /> La gent si que reciclen però no lo suficient, entre tots ens hauríem de conscienciar una mica mes, els material principals de reciclatge són el cartró, el vidre i el plàstic.<br /> <br /> <br /> == Enllaços == <br /> [[http://www.portroses.com/imatges/galeria/prim_32.jpg.ogg]]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pops 2011-11-25T09:27:26Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria: el medi marí]]<br /> <br /> Pop, mol · lusc cefalòpode marí i carnívor.El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses, té ulls grans el que proporciona una visió aguda.Pasan gran part del temps de la seva vida amagant, poden créixer fins a un metre de llarg.<br /> <br /> [[Fitxer:Pulpo-marginatus.jpg|350px|thumb|dreta|pop]]<br /> <br /> == Com viuen== <br /> <br /> Els pops són animals dels fons, pels que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual la poden orientar en diverses direccions.<br /> Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus escondrijos.Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que trobin en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol · luscs bivalves.<br /> <br /> == Què mengen ==<br /> Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol · luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. El d'unes poques espècies és perillós per als humans. A canvi, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'anguila morena. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel · leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.<br /> <br /> == Com es reprodueixen ==<br /> Un mascle interessat en apariar s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótilo, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera. Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatóforos es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços 8. Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los. Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons. En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.<br /> <br /> == Com es pesquen ==<br /> Hi ha molts tipus de pescar pops:<br /> <br /> '''Cantaros, cistells, llaunes o qualsevol recipient:'''<br /> <br /> Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de &quot;refugi&quot; als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus palangre) i es deixa que &quot;pesqui&quot; sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))<br /> <br /> <br /> '''Tablilla o taula:'''<br /> <br /> Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.<br /> <br /> És una taula de fusta o altre material plàstic en la qual per una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, (sardina o similar). Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.<br /> <br /> Des embarcació es farà a la deriva &quot;rotllo&quot; i triarem fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons &quot;concheros&quot; en què abunden les &quot;llits&quot; d'aquests cefalòpodes.<br /> <br /> La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa tindrem especial atenció a realitzar suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.<br /> <br /> A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill i es practica en Roqueo, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).<br /> <br /> <br /> '''Potera:'''<br /> <br /> Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.<br /> <br /> En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs<br /> <br /> La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.<br /> <br /> == Recetas amb pops ==<br /> <br /> ''''' 1.Pop a la gallega'''''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)<br /> <br /> 1 Fulla de llorer<br /> <br /> Sal gruixuda<br /> <br /> Pebre dolç<br /> <br /> Pebre vermell picant<br /> <br /> Oli oliva verge<br /> <br /> ''''' Preparació :'''''<br /> <br /> 1 - Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc<br /> <br /> 2 - Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.<br /> <br /> 3 - Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.<br /> <br /> 4 - Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.<br /> <br /> 5 - Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.<br /> <br /> <br /> '''Pop al vi negre'''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> - 1k 1 / 2 de pops petits.<br /> <br /> - 10 pebres grosses.<br /> <br /> - 1puño d'herbes d'olor (marduix, farigola, llorer).<br /> <br /> - Sal al gust.<br /> <br /> - Oli d'oliva.<br /> <br /> - 3 / 4 de vi negre (de taula).<br /> <br /> - 1 cap d'all.<br /> <br /> - 1 / 2 ceba picada.<br /> <br /> - 7 tomàquets vermells.<br /> <br /> - 6 xilis verds sencers.<br /> <br /> '''Preparació:'''<br /> <br /> 1-Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.<br /> <br /> 2-Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor, i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.<br /> <br /> 3-Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.<br /> <br /> 4-Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.<br /> <br /> 5 - Es fregeixen en oli l'all i la ceba.<br /> <br /> 6-S'agreguen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.<br /> <br /> 7-Es afegeix el tomàquet.<br /> <br /> 8-Es deixa coure 15 aprox.<br /> <br /> 9-Es serveix amb arròs blanc i llest.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pops 2011-11-25T09:26:01Z

<p>213.176.161.204: /* Como es pesquen */</p> <hr /> <div>[[Categoria: el medi marí]]<br /> <br /> Pop, mol · lusc cefalòpode marí i carnívoro.El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses, té ulls grans el que proporciona una visió aguda.Pasan gran part del temps de la seva vida amagant, poden créixer fins a un metre de llarg.<br /> <br /> [[Fitxer:Pulpo-marginatus.jpg|350px|thumb|dreta|pop]]<br /> <br /> == Com viuen== <br /> <br /> Els pops són animals dels fons, pels que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual la poden orientar en diverses direccions.<br /> Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus escondrijos.Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que trobin en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol · luscs bivalves.<br /> <br /> == Què mengen ==<br /> Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol · luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. El d'unes poques espècies és perillós per als humans. A canvi, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'anguila morena. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel · leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.<br /> <br /> == Com es reprodueixen ==<br /> Un mascle interessat en apariar s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótilo, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera. Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatóforos es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços 8. Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los. Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons. En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.<br /> <br /> == Com es pesquen ==<br /> Hi ha molts tipus de pescar pops:<br /> <br /> '''Cantaros, cistells, llaunes o qualsevol recipient:'''<br /> <br /> Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de &quot;refugi&quot; als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus palangre) i es deixa que &quot;pesqui&quot; sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))<br /> <br /> <br /> '''Tablilla o taula:'''<br /> <br /> Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.<br /> <br /> És una taula de fusta o altre material plàstic en la qual per una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, (sardina o similar). Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.<br /> <br /> Des embarcació es farà a la deriva &quot;rotllo&quot; i triarem fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons &quot;concheros&quot; en què abunden les &quot;llits&quot; d'aquests cefalòpodes.<br /> <br /> La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa tindrem especial atenció a realitzar suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.<br /> <br /> A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill i es practica en Roqueo, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).<br /> <br /> <br /> '''Potera:'''<br /> <br /> Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.<br /> <br /> En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs<br /> <br /> La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.<br /> <br /> == Recetas amb pops ==<br /> <br /> ''''' 1.Pop a la gallega'''''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)<br /> <br /> 1 Fulla de llorer<br /> <br /> Sal gruixuda<br /> <br /> Pebre dolç<br /> <br /> Pebre vermell picant<br /> <br /> Oli oliva verge<br /> <br /> ''''' Preparació :'''''<br /> <br /> 1 - Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc<br /> <br /> 2 - Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.<br /> <br /> 3 - Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.<br /> <br /> 4 - Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.<br /> <br /> 5 - Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.<br /> <br /> <br /> '''Pop al vi negre'''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> - 1k 1 / 2 de pops petits.<br /> <br /> - 10 pebres grosses.<br /> <br /> - 1puño d'herbes d'olor (marduix, farigola, llorer).<br /> <br /> - Sal al gust.<br /> <br /> - Oli d'oliva.<br /> <br /> - 3 / 4 de vi negre (de taula).<br /> <br /> - 1 cap d'all.<br /> <br /> - 1 / 2 ceba picada.<br /> <br /> - 7 tomàquets vermells.<br /> <br /> - 6 xilis verds sencers.<br /> <br /> '''Preparació:'''<br /> <br /> 1-Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.<br /> <br /> 2-Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor, i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.<br /> <br /> 3-Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.<br /> <br /> 4-Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.<br /> <br /> 5 - Es fregeixen en oli l'all i la ceba.<br /> <br /> 6-S'agreguen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.<br /> <br /> 7-Es afegeix el tomàquet.<br /> <br /> 8-Es deixa coure 15 aprox.<br /> <br /> 9-Es serveix amb arròs blanc i llest.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pops 2011-11-25T09:25:44Z

<p>213.176.161.204: /* Que mengen */</p> <hr /> <div>[[Categoria: el medi marí]]<br /> <br /> Pop, mol · lusc cefalòpode marí i carnívoro.El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses, té ulls grans el que proporciona una visió aguda.Pasan gran part del temps de la seva vida amagant, poden créixer fins a un metre de llarg.<br /> <br /> [[Fitxer:Pulpo-marginatus.jpg|350px|thumb|dreta|pop]]<br /> <br /> == Com viuen== <br /> <br /> Els pops són animals dels fons, pels que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual la poden orientar en diverses direccions.<br /> Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus escondrijos.Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que trobin en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol · luscs bivalves.<br /> <br /> == Què mengen ==<br /> Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol · luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. El d'unes poques espècies és perillós per als humans. A canvi, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'anguila morena. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel · leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.<br /> <br /> == Com es reprodueixen ==<br /> Un mascle interessat en apariar s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótilo, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera. Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatóforos es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços 8. Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los. Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons. En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.<br /> <br /> == Como es pesquen ==<br /> Hi ha molts tipus de pescar pops:<br /> <br /> '''Cantaros, cistells, llaunes o qualsevol recipient:'''<br /> <br /> Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de &quot;refugi&quot; als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus palangre) i es deixa que &quot;pesqui&quot; sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))<br /> <br /> <br /> '''Tablilla o taula:'''<br /> <br /> Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.<br /> <br /> És una taula de fusta o altre material plàstic en la qual per una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, (sardina o similar). Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.<br /> <br /> Des embarcació es farà a la deriva &quot;rotllo&quot; i triarem fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons &quot;concheros&quot; en què abunden les &quot;llits&quot; d'aquests cefalòpodes.<br /> <br /> La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa tindrem especial atenció a realitzar suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.<br /> <br /> A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill i es practica en Roqueo, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).<br /> <br /> <br /> '''Potera:'''<br /> <br /> Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.<br /> <br /> En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs<br /> <br /> La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.<br /> <br /> <br /> == Recetas amb pops ==<br /> <br /> ''''' 1.Pop a la gallega'''''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)<br /> <br /> 1 Fulla de llorer<br /> <br /> Sal gruixuda<br /> <br /> Pebre dolç<br /> <br /> Pebre vermell picant<br /> <br /> Oli oliva verge<br /> <br /> ''''' Preparació :'''''<br /> <br /> 1 - Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc<br /> <br /> 2 - Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.<br /> <br /> 3 - Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.<br /> <br /> 4 - Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.<br /> <br /> 5 - Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.<br /> <br /> <br /> '''Pop al vi negre'''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> - 1k 1 / 2 de pops petits.<br /> <br /> - 10 pebres grosses.<br /> <br /> - 1puño d'herbes d'olor (marduix, farigola, llorer).<br /> <br /> - Sal al gust.<br /> <br /> - Oli d'oliva.<br /> <br /> - 3 / 4 de vi negre (de taula).<br /> <br /> - 1 cap d'all.<br /> <br /> - 1 / 2 ceba picada.<br /> <br /> - 7 tomàquets vermells.<br /> <br /> - 6 xilis verds sencers.<br /> <br /> '''Preparació:'''<br /> <br /> 1-Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.<br /> <br /> 2-Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor, i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.<br /> <br /> 3-Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.<br /> <br /> 4-Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.<br /> <br /> 5 - Es fregeixen en oli l'all i la ceba.<br /> <br /> 6-S'agreguen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.<br /> <br /> 7-Es afegeix el tomàquet.<br /> <br /> 8-Es deixa coure 15 aprox.<br /> <br /> 9-Es serveix amb arròs blanc i llest.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pops 2011-11-25T09:23:53Z

<p>213.176.161.204: /* Recetas amb pops */</p> <hr /> <div>[[Categoria: el medi marí]]<br /> <br /> Pop, mol · lusc cefalòpode marí i carnívoro.El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses, té ulls grans el que proporciona una visió aguda.Pasan gran part del temps de la seva vida amagant, poden créixer fins a un metre de llarg.<br /> <br /> [[Fitxer:Pulpo-marginatus.jpg|350px|thumb|dreta|pop]]<br /> <br /> == Com viuen== <br /> <br /> Els pops són animals dels fons, pels que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual la poden orientar en diverses direccions.<br /> Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus escondrijos.Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que trobin en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol · luscs bivalves.<br /> <br /> == Que mengen ==<br /> Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol · luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. El d'unes poques espècies és perillós per als humans. A canvi, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'anguila morena. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel · leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.<br /> <br /> == Com es reprodueixen ==<br /> Un mascle interessat en apariar s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótilo, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera. Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatóforos es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços 8. Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los. Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons. En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.<br /> <br /> == Como es pesquen ==<br /> Hi ha molts tipus de pescar pops:<br /> <br /> '''Cantaros, cistells, llaunes o qualsevol recipient:'''<br /> <br /> Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de &quot;refugi&quot; als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus palangre) i es deixa que &quot;pesqui&quot; sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))<br /> <br /> <br /> '''Tablilla o taula:'''<br /> <br /> Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.<br /> <br /> És una taula de fusta o altre material plàstic en la qual per una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, (sardina o similar). Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.<br /> <br /> Des embarcació es farà a la deriva &quot;rotllo&quot; i triarem fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons &quot;concheros&quot; en què abunden les &quot;llits&quot; d'aquests cefalòpodes.<br /> <br /> La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa tindrem especial atenció a realitzar suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.<br /> <br /> A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill i es practica en Roqueo, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).<br /> <br /> <br /> '''Potera:'''<br /> <br /> Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.<br /> <br /> En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs<br /> <br /> La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.<br /> <br /> <br /> == Recetas amb pops ==<br /> <br /> ''''' 1.Pop a la gallega'''''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)<br /> <br /> 1 Fulla de llorer<br /> <br /> Sal gruixuda<br /> <br /> Pebre dolç<br /> <br /> Pebre vermell picant<br /> <br /> Oli oliva verge<br /> <br /> ''''' Preparació :'''''<br /> <br /> 1 - Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc<br /> <br /> 2 - Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.<br /> <br /> 3 - Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.<br /> <br /> 4 - Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.<br /> <br /> 5 - Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.<br /> <br /> <br /> '''Pop al vi negre'''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> - 1k 1 / 2 de pops petits.<br /> <br /> - 10 pebres grosses.<br /> <br /> - 1puño d'herbes d'olor (marduix, farigola, llorer).<br /> <br /> - Sal al gust.<br /> <br /> - Oli d'oliva.<br /> <br /> - 3 / 4 de vi negre (de taula).<br /> <br /> - 1 cap d'all.<br /> <br /> - 1 / 2 ceba picada.<br /> <br /> - 7 tomàquets vermells.<br /> <br /> - 6 xilis verds sencers.<br /> <br /> '''Preparació:'''<br /> <br /> 1-Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.<br /> <br /> 2-Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor, i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.<br /> <br /> 3-Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.<br /> <br /> 4-Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.<br /> <br /> 5 - Es fregeixen en oli l'all i la ceba.<br /> <br /> 6-S'agreguen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.<br /> <br /> 7-Es afegeix el tomàquet.<br /> <br /> 8-Es deixa coure 15 aprox.<br /> <br /> 9-Es serveix amb arròs blanc i llest.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pops 2011-11-25T09:23:00Z

<p>213.176.161.204: /* Video */</p> <hr /> <div>[[Categoria: el medi marí]]<br /> <br /> Pop, mol · lusc cefalòpode marí i carnívoro.El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses, té ulls grans el que proporciona una visió aguda.Pasan gran part del temps de la seva vida amagant, poden créixer fins a un metre de llarg.<br /> <br /> [[Fitxer:Pulpo-marginatus.jpg|350px|thumb|dreta|pop]]<br /> <br /> == Com viuen== <br /> <br /> Els pops són animals dels fons, pels que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual la poden orientar en diverses direccions.<br /> Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus escondrijos.Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que trobin en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol · luscs bivalves.<br /> <br /> == Que mengen ==<br /> Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol · luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. El d'unes poques espècies és perillós per als humans. A canvi, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'anguila morena. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel · leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.<br /> <br /> == Com es reprodueixen ==<br /> Un mascle interessat en apariar s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótilo, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera. Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatóforos es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços 8. Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los. Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons. En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.<br /> <br /> == Como es pesquen ==<br /> Hi ha molts tipus de pescar pops:<br /> <br /> '''Cantaros, cistells, llaunes o qualsevol recipient:'''<br /> <br /> Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de &quot;refugi&quot; als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus palangre) i es deixa que &quot;pesqui&quot; sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))<br /> <br /> <br /> '''Tablilla o taula:'''<br /> <br /> Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.<br /> <br /> És una taula de fusta o altre material plàstic en la qual per una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, (sardina o similar). Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.<br /> <br /> Des embarcació es farà a la deriva &quot;rotllo&quot; i triarem fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons &quot;concheros&quot; en què abunden les &quot;llits&quot; d'aquests cefalòpodes.<br /> <br /> La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa tindrem especial atenció a realitzar suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.<br /> <br /> A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill i es practica en Roqueo, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).<br /> <br /> <br /> '''Potera:'''<br /> <br /> Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.<br /> <br /> En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs<br /> <br /> La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.<br /> <br /> <br /> == Recetas amb pops ==<br /> <br /> ''''' 1.Pulpo a la gallega'''''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)<br /> <br /> 1 Fulla de llorer<br /> <br /> Sal gruixuda<br /> <br /> Pebre dolç<br /> <br /> Pebre vermell picant<br /> <br /> Oli oliva verge<br /> <br /> ''''' Preparació :'''''<br /> <br /> 1 - Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc<br /> <br /> 2 - Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.<br /> <br /> 3 - Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.<br /> <br /> 4 - Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.<br /> <br /> 5 - Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.<br /> <br /> <br /> '''Pop al vi negre'''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> - 1k 1 / 2 de pops petits.<br /> <br /> - 10 pebres grosses.<br /> <br /> - 1puño d'herbes d'olor (marduix, farigola, llorer).<br /> <br /> - Sal al gust.<br /> <br /> - Oli d'oliva.<br /> <br /> - 3 / 4 de vi negre (de taula).<br /> <br /> - 1 cap d'all.<br /> <br /> - 1 / 2 ceba picada.<br /> <br /> - 7 tomàquets vermells.<br /> <br /> - 6 xilis verds sencers.<br /> <br /> '''Preparació:'''<br /> <br /> 1-Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.<br /> <br /> 2-Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor, i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.<br /> <br /> 3-Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.<br /> <br /> 4-Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.<br /> <br /> 5 - Es fregeixen en oli l'all i la ceba.<br /> <br /> 6-S'agreguen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.<br /> <br /> 7-Es afegeix el tomàquet.<br /> <br /> 8-Es deixa coure 15 aprox.<br /> <br /> 9-Es serveix amb arròs blanc i llest.</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pops 2011-11-25T09:21:45Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria: el medi marí]]<br /> <br /> Pop, mol · lusc cefalòpode marí i carnívoro.El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses, té ulls grans el que proporciona una visió aguda.Pasan gran part del temps de la seva vida amagant, poden créixer fins a un metre de llarg.<br /> <br /> [[Fitxer:Pulpo-marginatus.jpg|350px|thumb|dreta|pop]]<br /> <br /> == Com viuen== <br /> <br /> Els pops són animals dels fons, pels que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual la poden orientar en diverses direccions.<br /> Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus escondrijos.Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que trobin en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol · luscs bivalves.<br /> <br /> == Que mengen ==<br /> Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol · luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. El d'unes poques espècies és perillós per als humans. A canvi, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'anguila morena. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel · leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.<br /> <br /> == Com es reprodueixen ==<br /> Un mascle interessat en apariar s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótilo, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera. Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatóforos es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços 8. Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los. Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons. En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.<br /> <br /> == Como es pesquen ==<br /> Hi ha molts tipus de pescar pops:<br /> <br /> '''Cantaros, cistells, llaunes o qualsevol recipient:'''<br /> <br /> Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de &quot;refugi&quot; als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus palangre) i es deixa que &quot;pesqui&quot; sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))<br /> <br /> <br /> '''Tablilla o taula:'''<br /> <br /> Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.<br /> <br /> És una taula de fusta o altre material plàstic en la qual per una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, (sardina o similar). Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.<br /> <br /> Des embarcació es farà a la deriva &quot;rotllo&quot; i triarem fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons &quot;concheros&quot; en què abunden les &quot;llits&quot; d'aquests cefalòpodes.<br /> <br /> La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa tindrem especial atenció a realitzar suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.<br /> <br /> A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill i es practica en Roqueo, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).<br /> <br /> <br /> '''Potera:'''<br /> <br /> Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.<br /> <br /> En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs<br /> <br /> La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.<br /> <br /> <br /> == Recetas amb pops ==<br /> <br /> ''''' 1.Pulpo a la gallega'''''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)<br /> <br /> 1 Fulla de llorer<br /> <br /> Sal gruixuda<br /> <br /> Pebre dolç<br /> <br /> Pebre vermell picant<br /> <br /> Oli oliva verge<br /> <br /> ''''' Preparació :'''''<br /> <br /> 1 - Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc<br /> <br /> 2 - Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.<br /> <br /> 3 - Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.<br /> <br /> 4 - Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.<br /> <br /> 5 - Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.<br /> <br /> <br /> '''Pop al vi negre'''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> - 1k 1 / 2 de pops petits.<br /> <br /> - 10 pebres grosses.<br /> <br /> - 1puño d'herbes d'olor (marduix, farigola, llorer).<br /> <br /> - Sal al gust.<br /> <br /> - Oli d'oliva.<br /> <br /> - 3 / 4 de vi negre (de taula).<br /> <br /> - 1 cap d'all.<br /> <br /> - 1 / 2 ceba picada.<br /> <br /> - 7 tomàquets vermells.<br /> <br /> - 6 xilis verds sencers.<br /> <br /> '''Preparació:'''<br /> <br /> 1-Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.<br /> <br /> 2-Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor, i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.<br /> <br /> 3-Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.<br /> <br /> 4-Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.<br /> <br /> 5 - Es fregeixen en oli l'all i la ceba.<br /> <br /> 6-S'agreguen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.<br /> <br /> 7-Es afegeix el tomàquet.<br /> <br /> 8-Es deixa coure 15 aprox.<br /> <br /> 9-Es serveix amb arròs blanc i llest.<br /> <br /> == Video ==</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Serra_de_Rodes 2011-11-24T14:44:48Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria:El Relleu]]<br /> <br /> <br /> <br /> [[Imatge:|350px|thumb|dreta|Serra de Rodes vista desde Palau-Saverdera]]<br /> <br /> <br /> Petita intro <br /> <br /> == Fauna i flora ==<br /> <br /> === Flora ===<br /> <br /> Dintre de la serra de rodes trobem una gran diversitat de flora. Antigament, la serra Verdera era densament arbrada i amb vegetació molt abundant. Però amb l'explotació dels vessants de muntanya, amb l'extenció de la vinya i l'olivera i els reinterants incendis han provocat un procés de desforestació; avui predomina un espès matollar format per: Bruc boal(Erica arborea) i bruc d'escombres(Erica scoparia), Ginesta(Spartium junceum), Estepa negra(Citus monspeliensis), Argelaga(Calicotome spinosa), Argelaga negra(Coronilla juncea), Gatosa(Ulex parviflorus), Romaní(Rosmarinus officinalis), Farigola(Tymus vulgaris), Caps d'ase(Lavandula stoechas), Galzeran(Ruscus aculeatus)... Molts d’ells són epinosos i formen un mur de matollar impenetrables.<br /> Trobem també arbres, com l’Olivera(Olea europaea), Pi blanc(Pinus halepensis), Pi pinyer(Pinus pinea), Alzina(Quercus ilex), Alzina surera(Quercus suber), ... Podem trobar Castanyers(Castanea sativa) aprop de les rieres. <br /> També trobem flors, com les orquídies, de les quals hi ha forza varietat. En els punts més secs podem veure Figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i Atzavares (Agave americana).<br /> <br /> === Fauna ===<br /> <br /> A la serra de rodes trobem una gran biodiversitat animal, donat que trobem força varietat d’espais com matollars, passant per petits boscos caducifolis, fins a alzinars. <br /> Dintre dels invertebrats, trobem molta varietat: vespes i abelles als matollars, les darreres de les quals senten predilecció pèl romaní. Gràcies a això, es practica la apicultura a diversos punts de la serra. Trobem també diversos tipus de papallones, com ... Les aranyes són freqüents, com l’Aranya tigre (Argiope bruennichi), la qual és força gran i fa unes teranyines considerables.<br /> Dintre dels rèptils, destaca el Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), entre altres. <br /> <br /> <br /> <br /> == Municipis ==<br /> <br /> <br /> === Vilajuïga ===<br /> <br /> Vilajuïga és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Situat en la plana de l'Empordà, entre les serres de Rodes i la Blanca. Als conreus dels camps cal destacar la vinya, matèria primera per a l'elaboració del vi a les cooperatives vinícoles, sota la denominació d'Origen Empordà. També és important l'explotació del jaciment d'aigües minerals, declarades d'utilitat pública l'any 1904.<br /> De gran valor històric són els grups de dolmens megalítics que hi ha al terme municipal. Vilajuïga va pertànyer al comtat d'Empúries i va ser possessió delmonestir de Sant Pere de Rodes al segle X.<br /> Sobre un cim a prop de la població hi ha el castell de Quermançó, documentat l'any 1078, al testament del comte d'Empúries Ponç I. El segle XV el castell va estar ocupat per les tropes de Joan II.<br /> <br /> <br /> <br /> === La Selva de Mar ===<br /> <br /> La Selva de Mar és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la provincia de Girona, situat en l¡interior de la penínusla formada pel cap de Creus. Pel seu terme municipal transcorre la riera de la Selva, que també passa pel bell mig del poble, fins desembocar en el mar, a pocs kilòmetres. La seva zona costanera era l'anomenat Port de la Selva, que l'any 1787 va independitzar-se del municipi per privilegi de Vila Reial concedit per Carles III.<br /> Gran part dels arxius locals van ser destruïts durant la guerra civil. El més antic que es conserva ara és una carta del Comte d'Empúries adreçada al monestir de Sant Pere de Rodes on s'esmenta una capella que hi havia al bell mig del poble i que va ser construïda el segle VII, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants. D'aquí el nom de selva aplicat al poble.<br /> Sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes s'hi va desenvolupar l'agricultura amb vinyes i oliveres, importades pels primers colonitzadors romans. La pesca també va ser sustent primordial en aquells temps. La platja albergava les cabanyes i el material de pesca dels habitants, així com una torre de vigilància que encara avui es conserva.<br /> Al segle XIX l'agricultura constituïa l'activitat econòmica més important. Però amb l'arribada de la fil•loxera a les vinyes i les gelades a les oliveres, la producció va minvar dràsticament.<br /> Actualment l'economia del poble se centra en el turisme, el comerç i la construcció.<br /> <br /> === Palau-saverdera ===<br /> <br /> <br /> Palau-saverdera és un municipi situat entre Roses i Pau. El seu terme arriba a la serra de Rodes, amb el cim de Verdera(670 m) que és el punt més alt, amb una altra zona del terme que correspon on hi havia l'antic estany de Castelló d'Empúries, que amb la dessecació s'ha convertit en terreny de conreu. Hi ha una part que pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.<br /> Agricultura de secà, amb cereals, oliveres i vinyes.<br /> La seva referència més antiga és de l'any 882. Va pertànyer al comtat d'Empúries. El gentilici és Palauenc, palauenca.<br /> <br /> === Pau ===<br /> <br /> Pau és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.<br /> S'estén al costat de la conca del riu Muga, pels vessants meridionals de la serra de Rodes. La part més accidentada s'inclou dins del Parc Natural del Cap de Creus. La part més plana pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.<br /> Els cultius són d'oliveres i de vinya. És dins de la zona vitivinícola de l'Empordà.<br /> Els monuments megalítics que es conserven en la zona dolmètica de la serra de Rodes demostren que la seva història es remunta a molts milers d'anys enrere. El terme va pertànyer al monestir de Sant Pere de Rodes, durant l'edat mitjana.<br /> <br /> ===Port de la Selva===<br /> <br /> El Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. El terme municipal inclou la població de la Vall de Santa Creu. La vila del Port de la Selva és al nord de la península del cap de Creus, al sector septentrional de la Costa Brava.Dista de Figueres 33 quilòmetres, i 70 de Girona. El terme municipal és dels més extensos de la zona. Té 41,49 km² i, per la costa, va des del rec d'en Feliu a la cala de Portaló. Per l'interior, fins als termes de Lançà, Vilajuïga, Pau, Palau-Saverdera, Roses i Cadaqués.<br /> <br /> <br /> == História ==<br /> <br /> === Esglèsies, ermites i castells ===<br /> <br /> <br /> ==== Sant Pere de Rodes ====<br /> <br /> Sant Pere de Rodes és un antic monestir benedictí, situat a la muntanya de Verdera, a uns 520 metres sobre el nivell del mar.A prop d'ell es troben dos monuments més: Al capdemunt de la muntanya hi ha el castell de Sant Salvador de Verdera i a un quilòmetre al nord del monestir hi ha l'esglèsia preromànica de Santa Creu de Rodes, envoltades per les ruïnes del poble del mateix nom.<br /> Els orígens de Sant Pere de Rodes es perden en el temps i les llegendes. L'inici de l'esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan el noble Tasi i el comte Gausfred d'Empuries s'interessaren pel monestir. Entre els segles X i XI es construí l'església que avui contemplem, i també sinicià la importància del monestir com a centre de pelegrinatge. En els segles XII i XIII era un dels centres de poder espiritual, polític i econòmic més importants. Els primers indicis de decadència els trobem al segle XIV, generats per varies causes, una d'elles son una sèrie de conflictes bèl·lics i epidèmies. A més es tracta d'una època en el que el sistema feudal començà a entrar en crisi.<br /> <br /> Als segles XVII i XVIII va ser un moment de recuperació econòmica gràcies a l'expansió del cultiu de la vinya a Catalunya. De totes maneres l'abadia seguí patin atacs de tropes franceses i bandolers. Per aquest motiu al 1798 els monjos van abandonar el monestir i es van instal·lar a Vilasacra. Al 1818 es van traslladar de nou i van anar a Figueres. Poc després s'extinguí la comunitat de monjos benedictins de Sant Pere de Rodes. Al llarg dels segles XIX i XX el monestir va patir un procés d'enruinament progressiu i una etapa d'intensa espoliació. Al 1930 s'iniciaren les primeres obres de restauració de l'edifici quan es va declarar com a Monument Historicoartístic Nacional. Durant al 1989-1999 s'hi van dur a terme excavacions arqueològiques i restauracions. A partir de llavors, el monestir de Sant Pere de Rodes s'ha convertit en un dels monuments més visitats de Catalunya.<br /> <br /> <br /> <br /> ==== Sant Onofre ====<br /> <br /> Encimbellada en un dels vessants de la serra de Verdera, s'hi pot accedir des d'un camí estret que surt del poble de Palau-Saverdera, o bé per una pista forestal que parteix del mas Ventós, des de la carretera de Sant Pere de Roda. <br /> Està documentada des de l'any 1362 però l'edifici actual degué ser bastit durant el segle XVII. Té una sola nau coberta amb teulada a dues aigües i un petit campanar d'espadanya. Hi hagué ermitans des del segle XV fins al XIX. S'hi celebra un aplec anual el segon dissabte de maig.<br /> <br /> <br /> ==== Castell de St.Salvador ====<br /> <br /> El castell de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).<br /> [[Castell de Quermançó]]</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Pops 2011-11-18T11:28:55Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>[[Categoria: el medi marí]]<br /> <br /> Pop, mol · lusc cefalòpode marí i carnívoro.El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses, té ulls grans el que proporciona una visió aguda.Pasan gran part del temps de la seva vida amagant, poden créixer fins a un metre de llarg.<br /> <br /> == Com viuen== <br /> <br /> Els pops són animals dels fons, pels que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual la poden orientar en diverses direccions.<br /> Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus escondrijos.Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que trobin en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol · luscs bivalves.<br /> <br /> == Que mengen ==<br /> Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol · luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. El d'unes poques espècies és perillós per als humans. A canvi, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'anguila morena. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel · leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.<br /> <br /> == Com es reprodueixen ==<br /> Un mascle interessat en apariar s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótilo, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera. Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatóforos es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços 8. Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los. Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons. En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.<br /> <br /> == Como es pesquen ==<br /> Hi ha molts tipus de pescar pops:<br /> <br /> '''Cantaros, cistells, llaunes o qualsevol recipient:'''<br /> <br /> Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de &quot;refugi&quot; als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus palangre) i es deixa que &quot;pesqui&quot; sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))<br /> <br /> <br /> '''Tablilla o taula:'''<br /> <br /> Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.<br /> <br /> És una taula de fusta o altre material plàstic en la qual per una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, (sardina o similar). Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.<br /> <br /> Des embarcació es farà a la deriva &quot;rotllo&quot; i triarem fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons &quot;concheros&quot; en què abunden les &quot;llits&quot; d'aquests cefalòpodes.<br /> <br /> La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa tindrem especial atenció a realitzar suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.<br /> <br /> A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill i es practica en Roqueo, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).<br /> <br /> <br /> '''Potera:'''<br /> <br /> Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.<br /> <br /> En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs<br /> <br /> La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.<br /> <br /> <br /> == Recetas amb pops ==<br /> <br /> ''''' 1.Pulpo a la gallega'''''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)<br /> <br /> 1 Fulla de llorer<br /> <br /> Sal gruixuda<br /> <br /> Pebre dolç<br /> <br /> Pebre vermell picant<br /> <br /> Oli oliva verge<br /> <br /> ''''' Preparació :'''''<br /> <br /> 1 - Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc<br /> <br /> 2 - Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.<br /> <br /> 3 - Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.<br /> <br /> 4 - Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.<br /> <br /> 5 - Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.<br /> <br /> <br /> '''Pop al vi negre'''<br /> <br /> '''Ingredients (4 persones ):'''<br /> <br /> - 1k 1 / 2 de pops petits.<br /> <br /> - 10 pebres grosses.<br /> <br /> - 1puño d'herbes d'olor (marduix, farigola, llorer).<br /> <br /> - Sal al gust.<br /> <br /> - Oli d'oliva.<br /> <br /> - 3 / 4 de vi negre (de taula).<br /> <br /> - 1 cap d'all.<br /> <br /> - 1 / 2 ceba picada.<br /> <br /> - 7 tomàquets vermells.<br /> <br /> - 6 xilis verds sencers.<br /> <br /> '''Preparació:'''<br /> <br /> 1-Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.<br /> <br /> 2-Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor, i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.<br /> <br /> 3-Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.<br /> <br /> 4-Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.<br /> <br /> 5 - Es fregeixen en oli l'all i la ceba.<br /> <br /> 6-S'agreguen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.<br /> <br /> 7-Es afegeix el tomàquet.<br /> <br /> 8-Es deixa coure 15 aprox.<br /> <br /> 9-Es serveix amb arròs blanc i llest.<br /> <br /> == Video ==</div>

213.176.161.204 https://rosespedia.cat/index.php?title=Port_Esportiu 2011-11-18T09:42:10Z

<p>213.176.161.204: </p> <hr /> <div>== Què és? ==<br /> <br /> És una societat municipal de l'Ajuntament de Roses que té com a finalitat la construcció, comercialització i explotació del Port Esportiu de Roses. La filosofia de la nostra feina és donar a Roses un port esportiu de gran qualitat, tant per les instal•lacions com pels serveis que prestem a les tripulacions i embarcacions que ens visiten.<br /> L'empresa municipal PORT DE ROSES, SA gestiona la comercialització i explotació posant l'èmfasi en el programa de vigilància ambiental i en garantir la prestació d'uns serveis de qualitat per als usuaris.<br /> <br /> <br /> == La seva creació ==<br /> <br /> En la platja de la Perola, va ser la creació del port. Prèviament l’Ajuntament de Roses va crear unes enquestes donat que alguns grups s’ oposaven a la seva creació, en la qual la van aprobar un maig de l’any 2001. <br /> La construcció del port va començar el setembre del 2001. Les obres varen durar 30 mesos.El port esportiu es va inaugurar el 23 de juny del 2004. <br /> La seva perfecta integració en l'espai urbà, la modernitat dels seus serveis i instal•lacions i els tradicionals atractius turístics de Roses fan que l'estada a &quot;Port Roses&quot; es converteixi en un plaer per als amants de la navegació esportiva. Suposa la culminació del pla de reforma del front marítim de Roses i un pas més i molt important perquè Roses sigui un poble capdavanter en l'oferta turística de la Costa Brava. <br /> Es gestionarà l’empresa Port de Roses, SA fins el 23 de juny del 2031<br /> <br /> <br /> == Funcionament del port ==<br /> <br /> <br /> El nou Port Esportiu de Roses dóna servei a 485 embarcacions. Es destinen 374 amarradors per a embarcacions d'amarratge fix i la resta per a l'amarratge d'embarcacions transeünts. <br /> El port té 476 amarratges. Els amarratges estan dividits per eslores, 6 x 2,5, 7 x 2,75, 8 x 3,00, 10 x 3,5, 12 x 4,50, 14 x 5,00, 16 x 5,5, 18 x 6,00, 20 x 6,50, 25 x 7,5, 30 x 8,50, 35 x 9,00 i 45 x 10.<br /> <br /> <br /> L’equip està constituït per: <br /> President: Carles PÀRAMO PONSETÍ<br /> (alcalde de Roses)<br /> <br /> Comissió executiva: Carles PÀRAMO PONSETÍ <br /> (president)<br /> Manuel José ESCOBAR YEGUA<br /> (conseller)<br /> Pere JUANOLA i GONZÁLEZ (conseller)<br /> <br /> Consellers: Ángel TARRERO GONZÁLEZ<br /> Josep Mª ISERN SALA<br /> Michel Jean François FRUITET<br /> Christian DESCLOUX BULLIARD<br /> Max MARCÓ RIERA<br /> Carles PÀRAMO BARBARÀ<br /> David BELTRÁN BLANCO<br /> Francesc GINER BALLESTA<br /> <br /> Secretari: Francisco-Luis MUÑOZ CAMEO<br /> <br /> Interventor: Ernest RUIZ GARCIA<br /> Gerent: Guerau CARRION FERRER<br /> <br /> ADMINISTRACIÓ<br /> Director tècnic: Juan SÀENZ DE SANTA MARÍA ELIZALDE<br /> Adjunta direcció: Anna MARTÍ BARNEDA<br /> Reserves: Roser BLANCH FALCÓ<br /> Pilar DE LA O IGLESIAS<br /> <br /> MARINERIA<br /> Cap Marineria: Jordi FAGES ZAMORANO<br /> Mariners: Antonio MORENO ACEDO<br /> Antonio PUJOL DE BODAS<br /> Antonio VALERA GONZALEZ<br /> Francesc GUITART CASELLAS<br /> Jose SANCHEZ GARCIA<br /> Jordi MARES GONZALEZ<br /> Marc OLLER ABAD<br /> Qamil EJUPI VOKRRI<br /> <br /> Vigilants: Pere ROIG BOLASELL<br /> Juan A. ROMERO ALADID<br /> <br /> <br /> <br /> == L'estructura del Port ==<br /> <br /> <br /> El Port Esportiu de Roses està ubicat a la banda nord del Port Pesquer, amb una bocana oberta a sud i plenament integrat dins de l’entramat urbà de la vila. La bocana té una amplada de quasi 70 m i disposa d’un calat de 9 m. El calat mínim al Port Esportiu és de 3 m. PORTROSES disposa d’amarratges en venda i lloguer de 6 m fins a 45 m d’eslora.<br /> <br /> <br /> == Les embarcacions ==<br /> <br /> El nou Port Esportiu de Roses dóna servei a 485 embarcacions. Es destinen 374 amarradors per a embarcacions d'amarratge fix i la resta per a l'amarratge d'embarcacions transeünts. <br /> <br /> <br /> == Esports nàutics ==<br /> <br /> En el port poden trobar el Grup d’esports Nàutics (GEN) , que es dediquen a realitzar diferents activitats dins el sector nàutic. Com : Kayack, windsurf, vela, rem, laser, etc....<br /> La badia de Roses és un lloc privilegiat per a la pràctica d’esports nàutics i concretament per a la vela. Dins del conjunt d’instal•lacions portuàries de PORTROSES destaquen les de l’Escola Municipal d’Esports Nàutics de Roses.<br /> Aquestes instal•lacions estan gestionades pel GEN (Grup d’Esports Nàutics), que ha centrat la seva activitat al llarg de més de 25 anys a fomentar i desenvolupar la vela i els esports nàutics, amb monitors i personal titulat.<br /> <br /> <br /> <br /> == Llocs turistics y comercials ==<br /> <br /> La situació del Port permet gaudir a més de tots els serveis de què disposa la població: hotels, restaurants, comerços..., així com de serveis especialitzats en el sector nàutic: manteniment i reparació, travelift (en sector pesquer).... <br /> <br /> • Escola de Vela i Esports Nàutics: <br /> Gestionada pel Grup d’Esports Nàutics, tel 972 257 003 - www.genroses.cat. Vela lleugera i de creuer, windsurf, rem, caiac, motonàutica, immersió. Més informació<br /> • Infermeria: <br /> Primers auxilis, Farmaciola, Desfibril•lador per emergències cardíaques.<br /> • Sanitaris i dutxes: <br /> 3 espais diferents amb dutxes i lavabos adaptats. Servei gratuït usuaris port. Cal targeta d’accés, prèvia fiança de 20 €.<br /> • Restaurants: <br /> Sódemar: Terrassa i Restaurant panoràmic. Telèfon 972 152034 - www.sodemar.es. <br /> Bitakora: Terrassa i Restaurant panoràmic. Telèfon 972 458050 - www.bitakora.com. <br /> Glops: Terrassa bar. <br /> • Aparcament: <br /> 370 places d’aparcament a tot els port. Accés lliure d’octubre a maig. <br /> Accés controlat de juny a setembre:<br /> Usuaris port: Temporada: 152,20€ / Mes: 76,10€ / Dia: 9,20€ <br /> No usuaris port: Temporada: 304,40€ / Mes: 152,20€ <br /> CARAVANES i REMOLCS no autoritzats. <br /> <br /> <br /> == Tarifes y Horaris, serveis ==<br /> <br /> • Horaris en temporada alta i tarifes 2011: <br /> HORARIS de 8:00h a 9:00h; de 14:00h a 16:00h i de 18:30h a 20:30h <br /> • <br /> TARIFES (IVA inclòs) 1 servei 2 serveis (mateix dia)<br /> &gt; Fins a 5m 15,00€ 20,00€<br /> &gt; de 5m a 6,5m 20,00€ 25,00€ <br /> • <br /> Usuaris port 50% de descompte<br /> • <br /> • Estació de combustible 24 h. Gel: <br /> Gestionada per l’empresa Petrem (telèfons 972 505 453 Figueres i 972 254 858 Roses). Servei permanent 24 hores amb pagament amb targeta de crèdit. Possibilitat de servei de combustible a l’amarratge per les embarcacions de gran eslora. <br /> Horari segons temporada:<br /> PERIODE D'ESTIU (de 1 de juny a 13 de setembre): de 8h a 14h i de 15h a 18:30h.<br /> • Vigilància monitoritzada:<br /> Sistema de circuit tancat de TV. Per seguretat, diverses càmeres situades a llocs estratègics del port observen i graven els moviments de persones, embarcacions i vehicles.<br /> <br /> Serveis generals a l’usuari: <br /> • A Capitania: <br /> Horari permanent de Marineria les 24 hores/365 dies l’any. <br /> Telèfon d'emergències: 630 025 311<br /> • <br /> • Direcció i administració del Port:<br /> Atenció a l’usuari, informació meteorològica i turística, Wi-fi gratuït pels usuaris dins l’espai de recepció (novetat 2011), reserves de serveis : taxi, restaurants, etc.<br /> <br /> HORARI D’ESTIU (15 de JUNY A 15 de SETEMBRE):<br /> MATINS TARDES<br /> De dilluns a divendres de 9h a 14h de 15h a 20h<br /> Dissabtes i diumenges de 9h a 13h de 16h a 20h<br /> • <br /> HORARI MITJA TEMPORADA:<br /> MATINS TARDES<br /> De dilluns a dissabte de 9h a 14h de 15h a 19h<br /> Diumenges i festius de 10h a 14h Tancat<br /> • <br /> HORARI D’HIVERN:<br /> MATINS TARDES<br /> De dilluns a dissabte de 9h a 14h de 15h a 18h<br /> Diumenges i festius Tancat Tancat<br /> • <br /> • Comunicacions:<br /> Telèfon recepció d’avisos i trucades, fax recepció i enviament de documents, Internet gratuït pels usuaris amb impressora per documents i Wi-fi gratuït pels usuaris dins l’espai de recepció, ràdio VHF canal 9.<br /> Serveis a les embarcacions: <br /> • Moll d’espera:<br /> Moll per operacions d’emergència. Situat a l’entrada del port, al costat d’estribord. <br /> Comunicar-se per canal 9 VHF.<br /> Rampa vela lleugera: <br /> Per embarcacions de petita eslora, situada al costat Nord, a prop de la platja. <br /> Els remolcs estan prohibits dins del recinte del port.<br /> <br /> Serveis als amarratges: <br /> • Aigua: <br /> Fins a embarcacions de 12 metres subministrament inclòs a la tarifa. Per embarcacions més grans de 12 metres, subministrament controlat per comptador, Preu 4,31 €/m3 (iva inclòs).<br /> • Electricitat: <br /> Fins a embarcacions de 12 metres subministrament inclòs a la tarifa. Per embarcacions més grans de 12 metres, subministrament controlat per comptador, Preu 0,349 €/Kw. (iva inclòs).<br /> • Internet ADSL Wi-fi: <br /> Xarxa amb cobertura a tots els amarratges, subministrada per Telefónica Movistar. Accés amb targeta de prepagament. Tarifes : 1 Hora 6,50 € ; 24 hores 12 €.<br /> Serveis mediambientals<br /> Recollida d’olis i hidrocarburs Recollida selectiva de vidre, paper i cartró<br /> Recollida d’escombraries<br /> Recollida d’aigües brutes (aspiració)<br /> Bomba aspiració sentines<br /> Informació, vendes i reserves<br /> Av. de Rhode, s/n - Edifici de Direcció del Port Esportiu - Apartat de correus 404| 17480 Roses | T. 972 154 412 | F. 972 153 768 <br /> info@portroses.com <br /> <br /> <br /> <br /> == Plantilla ==<br /> <br /> La plantilla en el port podem trobar 8 mariners, 2 vigilants de nit, 1 cap de mariners, a oficines 3 administratives,1 director tècnic i un gerent.<br /> <br /> <br /> == Altre informació interesant ==<br /> <br /> En el port podem trobar 13 punts de recollida selectiva d’escombreries i un de més gran tancat que recull bateries,olis d’embarcacions etc...<br /> La gent si que reciclen però no lo suficient, entre tots ens hauríem de conscienciar una mica mes, els material principals de reciclatge són el cartró, el vidre i el plàstic.</div>

213.176.161.204