|
|
| Línia 3: |
Línia 3: |
| | Puntaires | | Puntaires |
| | | | |
| − | En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es | + | En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra. |
| − | On també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra.
| + | |
| | | | |
| | Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar. | | Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar. |
| | Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova. | | Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova. |
| − | Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buxets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil. | + | |
| | + | Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buxets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil. |
| | | | |
| | Narcís Batllori | | Narcís Batllori |
Revisió de 10:26, 3 maig 2010
Punta al coixí
És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació.
Puntaires
En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra.
Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.
Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova.
Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buxets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.
Narcís Batllori
