Teodora López Cartagena

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teodora López / Autora: Judith Ijsselstein

A la terrassa del restaurant La Leonesa, propietat d'un dels fills de la Teodora i la seva dona, acompanyats per un cafè en un calorós dia de Sant Jordi comencem l'entrevista.

La Teodora va néixer a Vertavillo de Cerrato, a la província de Palència. el 1919. El seu pare era pastor d'ovelles i la mare es dedicava a fer les feines de casa. Eren nou germans. La Teodora ens explica que tot i haver anat poc temps a l'escola, va aprendre a llegir i escriure. Efectivament, als dotze anys la Teodora vivia a casa d'una senyora que era molt gran i li feia companyia. La senyora, que es deia Carolina, cada nit l'ensenyava a llegir i escriure. També li va ensenyar a cosir. Va estar cinc anys treballant en aquesta casa i aleshores va començar a servir en una altra casa, però de la mateixa família.

Als vint anys la seva família es va traslladar a Cigales, un poble proper a Valladolid, on va conèixer el que seria el seu home, en Lucilo Racimo Gallo, amb qui es va casar el 1941. Van tenir quatre fills, en Lucilo, la Concha, en Joan i la Blanca. Dos d'ells van néixer a Cigales i els altres dos a Roses, on van venir a viure cap al 1944.

Segons explica, la Teodora i el seu marit van venir perquè ell va començar a treballar en les fortificacions militars del far i de Falconera. A Roses van llogar un pis al carrer de Davant, a sobre de l'actual sabateria Palmira, on van viure durant vint-i-cinc anys. En aquella època, la Teodora va començar a treballar per a la família Sanés Ribas, fent la neteja del bar que tenien al carrer Sant Elm, i hi va treballar durant trenta-quatre anys, fins que es va jubilar. Els primer anys, a les tardes anava a netejar ampolles a la fàbrica de begudes que hi havia al carrer d'en Mairó, propietat de la família Ferrer. Sobre els anys que va viure al carrer de Davant i la seva relació amb el turisme, la Teodora comenta amb molta gràcia: "¡Qué malos eran los turistas antes! Cuando vinimos de aquella calle a esta, parece que vinimos del infierno a la gloria. Aquí se está muy tranquilo". La Teodora es refereix al bloc de pisos que es van construir cap al 1970 molt a prop de la Ciutadella, on van anar a viure tant pares com fills.

Pel que fa als seus fills, comenta que tots viuen a Roses excepte la Concha, que es va casar amb un americà que treballava al Pení i van anar a viure als Estats Units, a l'estat de Michigan. Diu que vénen sovint, però que ella els ha anat a veure dues vegades: "La primera vez fuimos a ver las cataratas del Niágara, y la última vez que fuí, fue hace unos once años y estuvimos tres meses". La Teodora confessa que tot i que el país li va agradar molt, ella no s'hi quedaria a viure, perquè a Roses s'hi troba molt a gust: "Sé que no soy de aquí, porque me tira mi tierra, pero a mi me gusta más esto. Cuando vine, esto era un pueblo muy pequeño: sólo había tres o cuatro calles y las vacas pasaban por la calle Mayor. Pero ahora todo es diferente, todo está muy limpio".

El seu home va morir ara fa vint-i-quatre anys, però tot i que encara viu sola, la família sempre ha estat al seu costat. Confessa que viu sola perquè vol, i comentà que té molta sort de tenir la família tan a prop: "Como están ellos aquí, por las mañanas me vengo a almorzar aquí, al bar, y por las tardes también vengo un rato. Después me voy a casa". [1]


Notes[modifica]

  1. '"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008.