Sergi Arola Martínez i els postres Alt-Empordanesos: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(32 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
Sergi Arola Martínez, és un cuiner Català, de nacionalitat espanyola que va néixer a Barcelona el 4 de Març de 1968. Està casat amb Sara Fort, amb la qual té dos filles.
+
[[Categoria: Segle XX]]
Va ser alumne del català Ferran Adrià i del francès Pierre Gagnaire.
+
[[Categoria: Segle XXI]]
Va dirigir el restaurant ‘’ la broche’’, un restaurant que es troba a l’Hotel Ángelen, Madrid, no obstant, a dia d’avui s’encarrega de la cuina de l’hotel Arts de Barcelona i del Gastro, el restaurant del que s’ocupen ell i la seva dona.
+
[[Categoria: Turisme]]
El Gastro, és un restaurant situat a Madrid, on a part de restaurant, també s’hi pot trobar una secció de cocteleria. Aquest negoci el van iniciar Sergi Arola i la seva dona, per la mateixa data en la que van començar a dirigir La Broche, el 14 de febrer de 2008.
+
[[Categoria: Cuina]]
 +
[[Categoria: Innovació]]
 +
[[Categoria: Prosperitat]]
 +
 
 +
'''Sergi Arola Martínez''' (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner espanyol conegut per haver estat alumne de famosos cuiners.
 +
 
  
 
== Trajectòria ==
 
== Trajectòria ==
 +
 +
La seva vocació per la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expressar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivències a partir de la gastronomia. Quan és al seu restaurant se sent i fa sentir als seus clients com si fossin a casa seva.
 +
 +
Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diversos restaurants, dels quals els més destacats van estar “[[El Bulli]]”, a Roses, amb [[Ferran Adrià]], i “Pierre Gagnaire”, a París.
 +
Actualment, a part del seu restaurant a Madrid, el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, Sergi Arola té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Xile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suïssa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi Cool”, i també es dedica a assessorar diverses empreses.
 +
  
 
== Postres ==
 
== Postres ==
 +
 +
Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics, alguns més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A l'hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però també la perfecció al inventar i fer-los.
 +
  
 
=== Postres que ha fet ===
 
=== Postres que ha fet ===
 +
 +
Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en suflés, o un pastís Tatin clàssic de poma que sembla tenir molt èxit.
 +
 +
 
==== Postres típics renovats ====
 
==== Postres típics renovats ====
==== Postres Alt Empordà ====
+
 
===== Postres Roses =====
+
El que fa per fabricar-ne de nous, és agafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius.
===== Postres Cadaqués =====
+
 
== Taps Cadaqués ==
+
 
=== Historia ===
+
=== Postres Alt Empordà ===
 +
 
 +
En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca.
 +
 
 +
Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres.
 +
Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués.
 +
 
 +
 
 +
==== Bunyols de l'Empordà ====
 +
[[Imatge:Brunyols.jpg|350px|thumb|dreta|Plata de Brunyols, foto de Rafel Miro.]]
 +
L'origen dels bunyols o ''brunyols'' és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa.
 +
Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren.
 +
 
 +
 
 +
==== Flaones de Figueres ====
 +
 
 +
Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella.
 +
 
 +
 
 +
==== Taps de Cadaqués ====
 +
 
 +
Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava. El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom.
 +
 
 +
 
 +
== Taps Cadaqués ==                
 +
 
 +
=== Orígens ===
 +
 
 +
Aquests dolços són originaris del segle XVIII a Cadaqués, i des de llavors sols es poden adquirir a les pastisseries del poble d'on en són originaris.
 +
 
 +
 
 
=== Recepta ===
 
=== Recepta ===
 +
 +
Per elaborar els taps de Cadaqués cal muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barrejar els rovells amb 150 grams de sucre més, i afegir-hi una mica d'aigua. Després, afegir-hi farina i per últim les clares muntades, lentament. Seguidament omplir els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, posar-los a coure als forn a uns 180º. Elaborar un almívar, i quan els taps s'hagin refredat els taps banyar-los a l'almívar. Finalment, quan aquests s'han refredat, se'ls han d'ensucrar amb sucre llustre.

Revisió de 14:02, 29 des 2011


Sergi Arola Martínez (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner espanyol conegut per haver estat alumne de famosos cuiners.


Trajectòria[modifica]

La seva vocació per la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expressar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivències a partir de la gastronomia. Quan és al seu restaurant se sent i fa sentir als seus clients com si fossin a casa seva.

Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diversos restaurants, dels quals els més destacats van estar “El Bulli”, a Roses, amb Ferran Adrià, i “Pierre Gagnaire”, a París. Actualment, a part del seu restaurant a Madrid, el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, Sergi Arola té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Xile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suïssa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi Cool”, i també es dedica a assessorar diverses empreses.


Postres[modifica]

Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics, alguns més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A l'hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però també la perfecció al inventar i fer-los.


Postres que ha fet[modifica]

Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en suflés, o un pastís Tatin clàssic de poma que sembla tenir molt èxit.


Postres típics renovats[modifica]

El que fa per fabricar-ne de nous, és agafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius.


Postres Alt Empordà[modifica]

En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca.

Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres. Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués.


Bunyols de l'Empordà[modifica]

Plata de Brunyols, foto de Rafel Miro.

L'origen dels bunyols o brunyols és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa. Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren.


Flaones de Figueres[modifica]

Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella.


Taps de Cadaqués[modifica]

Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava. El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom.


Taps Cadaqués[modifica]

Orígens[modifica]

Aquests dolços són originaris del segle XVIII a Cadaqués, i des de llavors sols es poden adquirir a les pastisseries del poble d'on en són originaris.


Recepta[modifica]

Per elaborar els taps de Cadaqués cal muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barrejar els rovells amb 150 grams de sucre més, i afegir-hi una mica d'aigua. Després, afegir-hi farina i per últim les clares muntades, lentament. Seguidament omplir els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, posar-los a coure als forn a uns 180º. Elaborar un almívar, i quan els taps s'hagin refredat els taps banyar-los a l'almívar. Finalment, quan aquests s'han refredat, se'ls han d'ensucrar amb sucre llustre.