Sardana: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 1: Línia 1:
 +
[[Categoria:Costums i tradicions]]
 +
[[Categoria:Cultura popular]]
 +
[[Categoria:música]]
 +
 
[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]]
 
[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]]
  

Revisió de 09:32, 2 març 2012

Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. L'any 1942 es va introduir a Roses clandestinament. I fins el 1947 no va ser acceptada per la Guàrdia Civil. Es creu que el seu orígen es remonta a l'època grega. A Roses hi ha una associació sardanista des del 1997.

La història de la sardana a Catalunya

Hi ha una teoria, que tenen molts partidaris i parla de que la Sardana prové de l'època grega, ja que Homer en un paràgraf de 'La Ilíada' esmenta a un ball molt semblant. Es creu que la sardana va ser introduïda a Catalunya a través de la illa de Sardenya. L’any 1850 es va publicar el primer tractat per aprendre els passos llargs de la Sardana. La sardana va començar a ressorgir a les comarques del Nord de Catalunya, concretament en la zona que va des del Llenguadoc-Rosselló (territori francés) fins a la comarca de la Selva, passant per l’Empordà, on es va prendre amb molta força. Al segle XVII la Sardana va ser la dansa de moda entre l’aristocràcia i la cort del rei.


La sardana a Roses

Amb la dictadura del general Franco a Catalunya era molt difícil poder seguir amb les tradicions i costums catalans, ja que els franquistes et detenien i et jutjaven, tenint en compte que encara existia la pena de mort. Tot i això l’any 1942 a Roses un grup de joves amics pescadors, van decidir crear una organització per a ensenyar sardanes a tota aquella gent del poble que en volgués aprendre. S’havia de mantenir en secret l’existència d’aquelles classes, per aquest motiu les realitzaven a la sala de ball del poble, la SUF. Només se’n feien durant l’hivern, perquè els pescadors no treballaven tant a conseqüència de la mala mar. El secret no va trigar gaire a arribar als Guàrdies Civils, el 1943. Seguidament van arrestar als organitzadors i a un d’ells gairebé el desterren. L’agrupació va haver de tancar. Fins el 1947, llavors les sardanes es van començar a acceptar. A Roses no hi havia gaires coples, però si gent que estimava les sardanes.

La Llevantina Blanch Berta, una rosinca sardanista va assistir durant l’any 1942 a les classes amb 8 anys. Allà va aprendre’n i des de llavors les sardanes han format part d’ella. Explica que a les festes majors de Palau, el dia 30 d’agost, Santa Rosa, ella i tota una colla d’amics hi anaven amb bicicleta. Allà dinaven a la font i a la tarda no paraven de ballar sardanes. Fins a 18 diu! Palau sempre ha estat un poble molt sardanista amb bones coples i ballarins. Però a Roses a partir dels anys 1955-1957 totes les tardes d’estiu se’n ballaven. Venia gent de Palau, Vilajuïga, Figueres...eren molt conegudes.

L'Associació La Rotllana

L´Associació Sardanista La Rotllana de Roses es va formar l´any 1997, la seva intenció és mantenir viva una de les tradicions més arrelades a la nostra terra, la Sardana. col.laboren en l´organització de l´Aplec de la Sardana a Roses, que des de fa 35 anys se celebra el dilluns de Pasqua.L´Any 2003 La Rotllana va ingressar a l´Unió de Colles Sardanistes, juntament amb la colla Brots de Romaní de Figueres, i començà a participar en concursos en la categoria al.leví, assolint el títol de Campions de Catalunya. En l´actualitat hi participa en la categoria infantil, de moment amb un molt bon resultat.


Sardanistes rosincs

Com a mínim d’ençà que Pep Ventura residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanístiques que els músics han dedicat a Roses en són testimoni:

L’aplec de Roses, de Jaume Bonaterra

Roses gentil i Sardanes a Roses, de Mas Ros

Montjoi, de Josep M. Boix Risech

Església de Santa Maria de Roses i Record de Roses, d’Enric Vilà Armengol

L’encís de Roses, d’Albert Prat

En Jaume de Roses i Anella de rebrolls de Roses, d’Agustí Causi Marsal

Bells records de Roses i Cant a Roses, de Joaquim Soms Janer

Badia de Roses, de Manel Cano

Aplec dels aplecs, de Francesc Camps Comellas.[1]

Notes

  1. Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 41-42.

Bibliografia

  • Cobla Ciutat de Girona, Sardanes de Roses, CD-Audio editat per Associació Sardanista de Roses La Rotllana, 2003.