Rocam del Far de Roses

De Rosespedia

Revisió de 18:44, 24 jul 2021; Elena Druguet (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Excursió de la família Reixach a la costa l'any 1902/AMR

La franja litoral entre el far de Roses i la cala de Canyelles Petites inclou les millors estructures menors associades a l'emplaçament sintectònic d'un granitoide que poden observar-se a Catalunya. Són d’especial rellevància les zones de cisalla que es situen entre els millors exemples a nivell mundial. Des dels anys 60 aquesta localitat d'interès geològic ha estat sotmesa a una contínua degradació.

El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que millor preserva la fisiografia original.


Geologia[modifica]

L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i desplaçats.

La circumstància de que moviments posteriors (entre ells l'aixecament de la Serralada Pirenenca) han dut aquestes roques a la superfície ens permet ara observar el registre que en aquestes roques han deixat processos geològics tals com els que actualment tenen lloc en profunditat en les zones tectònicament actives, com a la costa pacífica del continent Nord-Americà. Són molt limitats arreu del mon els afloraments equiparables als d'aquest geòtop.

Això, conjuntament amb les bones condicions d'accessibilitat, fa que es puguin considerar els afloraments de zones de cisalles d'arreu del mon més visitats per estudiants de Geologia així com per investigadors. El valor patrimonial màxim respon al caràcter de registre geològic de processos geològics d'origen intern i que s'evidencia mitjançant l'observació i interpretació de les estructures menors aflorants. En conseqüència, el valor patrimonial està vinculat a les roques aflorants i desapareix en tots aquells indrets on la superfície rocosa ha quedat coberta per acumulació d'esbaldregalls, terres, vegetació o pavimentacions.

La singularitat d'aquests aflorament fa que es pugui qualificar com de màxim interès a nivell d'ensenyament superior i científic. Com a valors afegits, es tracta de l'únic massís granític del Pirineu que aflora en la seva façana marítima. També destaca per la presència de nombroses formes d'erosió a les roques granítiques, conseqüència de l’acció erosiva del mar i del vent.


Significat històric[modifica]

Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny d'especialistes d'arreu del mon, es va fer manifest que es tractava d'un dels afloraments més excepcionals a escala mundial. A partir d'aquest instant s'han produït diverses publicacions que prenen exemples d'aquest geòtop. Tant a nivell de excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es considera aquesta zona com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural.


Com arribar-hi[modifica]

Accessible en vehicle des de Roses per la carretera a l'Almadrava amb aparcament o bé davant el Far de Roses o a l'extrem occidental de la platja de Canyelles Petites. Entre ambdós punts l'accés és dificultós degut als accessos privatitzats de les construccions situades per sota el nivell de la carretera. A peu es pot recórrer tota la localitat per un camí de ronda molt variable en quan a les condicions de transitabilitat.


Bibliografia[modifica]

  • "Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses". Jordi Carreras i Elena Druguet, Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural