Revellí de la Mare de Déu de la Soledat: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «El revellí de la Mare de Déu de la Soledat és un dels revellins que formen part de la plaça forta de la Ciutadella de Roses, situat al nord de la mateixa, enfront...».)
 
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
El revellí de la Mare de Déu de la Soledat és un dels revellins que formen part de la plaça forta de la Ciutadella de Roses, situat al nord de la mateixa, enfront de la Porta de Terra.
 
El revellí de la Mare de Déu de la Soledat és un dels revellins que formen part de la plaça forta de la Ciutadella de Roses, situat al nord de la mateixa, enfront de la Porta de Terra.
  
==Significació==
+
===Significació===
  
 
El revellí va ser escollit per [[Cristina Barceló Vidal]] com el seu Locus Amoenus, que va realitzar una visita al seu lloc preferit el 26 d'octubre de 2019. Ella mateixa n'explica els motius:
 
El revellí va ser escollit per [[Cristina Barceló Vidal]] com el seu Locus Amoenus, que va realitzar una visita al seu lloc preferit el 26 d'octubre de 2019. Ella mateixa n'explica els motius:
  
"En alguns moments bregar amb aquests tres móns [la infermeria, la dansa i el windsurfing], era una mica estressant. Això amb va fer buscar a Roses algun espai “Locus amoenus” on em reconciliava amb el món.  
+
"En alguns moments bregar amb aquests tres móns [la infermeria, la dansa i el windsurfing], era una mica estressant. Això amb va fer buscar a Roses algun espai “Locus Amoenus” on em reconciliava amb el món.  
  
 
Roses era i és un poble turístic amb unes platges precioses, quan vaig començar a conèixer el territori vaig descobrir els seus racons. Més enllà de l’Almadrava hi havia un món meravellosament verge. Des de la Torre del Sastre, a la dreta hi havia la vida quotidiana amb el seus moments bons i no tan bons, a l’altra banda hi ha un món verd, quasi salvatge, preciós, que sempre m’ha ajudat reconciliar-me amb el món, reflexionar i trobar solucions. Aquest és el meu espai, però en tinc un altre molt més proper i fàcil d’arribar-hi, que és el Revellí de la Mare de Déu de la Soledat de les Muralles. Quan t’hi asseus, al mig quasi, al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel [el seu company] estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem de preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis, on era difícil assajar sense molestar i allí no molestàvem a ningú... la resta ja us ho explicaré."
 
Roses era i és un poble turístic amb unes platges precioses, quan vaig començar a conèixer el territori vaig descobrir els seus racons. Més enllà de l’Almadrava hi havia un món meravellosament verge. Des de la Torre del Sastre, a la dreta hi havia la vida quotidiana amb el seus moments bons i no tan bons, a l’altra banda hi ha un món verd, quasi salvatge, preciós, que sempre m’ha ajudat reconciliar-me amb el món, reflexionar i trobar solucions. Aquest és el meu espai, però en tinc un altre molt més proper i fàcil d’arribar-hi, que és el Revellí de la Mare de Déu de la Soledat de les Muralles. Quan t’hi asseus, al mig quasi, al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel [el seu company] estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem de preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis, on era difícil assajar sense molestar i allí no molestàvem a ningú... la resta ja us ho explicaré."

Revisió de 15:10, 11 oct 2019

El revellí de la Mare de Déu de la Soledat és un dels revellins que formen part de la plaça forta de la Ciutadella de Roses, situat al nord de la mateixa, enfront de la Porta de Terra.

Significació[modifica]

El revellí va ser escollit per Cristina Barceló Vidal com el seu Locus Amoenus, que va realitzar una visita al seu lloc preferit el 26 d'octubre de 2019. Ella mateixa n'explica els motius:

"En alguns moments bregar amb aquests tres móns [la infermeria, la dansa i el windsurfing], era una mica estressant. Això amb va fer buscar a Roses algun espai “Locus Amoenus” on em reconciliava amb el món.

Roses era i és un poble turístic amb unes platges precioses, quan vaig començar a conèixer el territori vaig descobrir els seus racons. Més enllà de l’Almadrava hi havia un món meravellosament verge. Des de la Torre del Sastre, a la dreta hi havia la vida quotidiana amb el seus moments bons i no tan bons, a l’altra banda hi ha un món verd, quasi salvatge, preciós, que sempre m’ha ajudat reconciliar-me amb el món, reflexionar i trobar solucions. Aquest és el meu espai, però en tinc un altre molt més proper i fàcil d’arribar-hi, que és el Revellí de la Mare de Déu de la Soledat de les Muralles. Quan t’hi asseus, al mig quasi, al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel [el seu company] estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem de preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis, on era difícil assajar sense molestar i allí no molestàvem a ningú... la resta ja us ho explicaré."