Revellí de la Mare de Déu de la Soledat: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
Línia 9: Línia 9:
  
 
Roses era, i és, un poble turístic amb unes platges precioses. Quan vaig començar a conèixer el territori vaig descobrir els seus racons. Més enllà de l’Almadrava hi havia un món meravellosament verge. Des de la Torre del Sastre, a la dreta, hi havia la vida quotidiana amb el seus moments bons i no tan bons; a l’altra banda hi ha un món verd, quasi salvatge, preciós, que sempre m’ha ajudat a reconciliar-me amb el món, a reflexionar i a trobar solucions. Aquest és el meu espai, però en tinc un altre de molt més proper i fàcil d’arribar-hi, que és el Revellí de la Mare de Déu de la Soledat de les Muralles. Quan t’hi asseus al mig, quasi al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel [el seu company] estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem de preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis, on era difícil assajar sense molestar a ningú i allí no molestàvem...</blockquote>
 
Roses era, i és, un poble turístic amb unes platges precioses. Quan vaig començar a conèixer el territori vaig descobrir els seus racons. Més enllà de l’Almadrava hi havia un món meravellosament verge. Des de la Torre del Sastre, a la dreta, hi havia la vida quotidiana amb el seus moments bons i no tan bons; a l’altra banda hi ha un món verd, quasi salvatge, preciós, que sempre m’ha ajudat a reconciliar-me amb el món, a reflexionar i a trobar solucions. Aquest és el meu espai, però en tinc un altre de molt més proper i fàcil d’arribar-hi, que és el Revellí de la Mare de Déu de la Soledat de les Muralles. Quan t’hi asseus al mig, quasi al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel [el seu company] estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem de preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis, on era difícil assajar sense molestar a ningú i allí no molestàvem...</blockquote>
 +
 +
<videoflash>o4THRFnauFI</videoflash>

Revisió de 16:04, 8 gen 2020

El revellí de la Mare de Déu de la Soledat és un dels revellins que formen part de la plaça forta de la Ciutadella de Roses, situat al nord de la mateixa, enfront de la Porta de Terra.

Vista general del revellí de la Mare de Déu de la Soledat

Significació[modifica]

El revellí va ser escollit per Cristina Barceló Vidal com el seu Locus Amoenus, en el qual en va realitzar una visita el dia 30 de novembre de 2019. Ella mateixa n'explica els motius:

En alguns moments bregar amb aquests tres móns [la infermeria, la dansa i el windsurfing], era una mica estressant. Això en va fer buscar a Roses algun espai que fos el meu Locus Amoenus que em reconciliés amb el món. Roses era, i és, un poble turístic amb unes platges precioses. Quan vaig començar a conèixer el territori vaig descobrir els seus racons. Més enllà de l’Almadrava hi havia un món meravellosament verge. Des de la Torre del Sastre, a la dreta, hi havia la vida quotidiana amb el seus moments bons i no tan bons; a l’altra banda hi ha un món verd, quasi salvatge, preciós, que sempre m’ha ajudat a reconciliar-me amb el món, a reflexionar i a trobar solucions. Aquest és el meu espai, però en tinc un altre de molt més proper i fàcil d’arribar-hi, que és el Revellí de la Mare de Déu de la Soledat de les Muralles. Quan t’hi asseus al mig, quasi al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel [el seu company] estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem de preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis, on era difícil assajar sense molestar a ningú i allí no molestàvem...