Refugi antiaeri de la plaça de la Pau: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
Línia 1: Línia 1:
 
[[Categoria: Segle XX]]
 
[[Categoria: Segle XX]]
 
[[Categoria: La vila]]
 
[[Categoria: La vila]]
 +
[[Categoria: Refugis]]
 
[[Categoria: La guerra]]
 
[[Categoria: La guerra]]
 
[[Categoria: Por]]
 
[[Categoria: Por]]

Revisió de 13:06, 14 juny 2019

Refugi antiaeri. AMR. Col·lecció municipal d'imatges

Al llarg de la Guerra Civil es van construir a Roses diversos refugis antiaeris per protegir la població civil dels atacs facciosos de la marina de guerra de l'exèrcit franquista i de l'aviació italiana feixista. L'únic refugi visitable dins del nucli urbà és l'anomenat Refugi de la plaça de la Pau, abans anomenat de la Pujada a l'Escorxador. Es troba entre els carrers de la Trinitat, del Capità Ariza i el de Josep Sabaté Calderó.

Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests carrers. Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal està situada sota les escales que duen a la Pujada de l'Escorxador, a la plaça de la Pau. Un altre accés es troba a la cantonada del carrer Josep Sabaté amb el carrer del Capità Ariza i el tercer se situava al final de la Pujada de l'Escorxador, abans d'arribar al carrer Girona. A més a més, al terra de la cantonada del carrer Girona amb Josep Sabater hi havia un respirador.

AMR. Col·lecció de fullets i programes de mà

L'adequació del refugi per fer-lo visitable i del seu entorn va propiciar una intervenció escultòrica instal·lada als murs que delimiten la plaça de la Pau, amb la intenció de reforçar el sentit simbòlic d'aquest espai. Formada per uns grans relleus de ferro de foneria, altres relleus fosos en bronze i planxes de ferro i acer inoxidable. La composició està distribuïda en tres espais: el Refugi (evoca la incertesa del moment però també la protecció de l'espai), la Façana de la Guerra (mostra els horrors de la guerra) i la Façana de la Pau (esperança i prosperitat). Forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic.


El testimoni d'Eudald Francisco Badosa[modifica]

L'Eudald Francisco va viure de ben petit la Guerra Civil, dels 4 als 7 anys. El dia del bombardeig del Canàries un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. La seva mare preocupada per l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa. Els carrers quedaven destrossats després dels bombardeigs i algunes cases enderrocades.

Pel que fa la vestimenta per entrar al refugi, recorda que portaven sempre uns esclops amb palla per tenir els peus calents, que tenien sempre preparats quan sonava la sirena o les campanes, que anunciaven de l'arribada dels bombardeigs. Recorda que els tres últims dies de la guerra van ser els més durs. Van ser els dies que van estar més temps a dins del refugi.

El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net, però hi havia aigua. Una vella per aconseguir que tothom callés, deia que hi havia un aparell per on els espiaven. Aquest refugi s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs. També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar; o que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir.

Entrevista a Eudald Francisco Badosa:



Localització[modifica]

Pujada a l’Escorxador / Plaça de la Pau


Coordenades[modifica]

  • UTM: X:514556 Y: 4679283


Mapa[modifica]