|
|
| Línia 3: |
Línia 3: |
| | Nocturna. Poc freqüent en espais rurals, sinó és a prop d'abocadors, és més habitual a les ciutats, preferint àmbits humits, com poden ser ports, clavegueres, cellers, soterranis. | | Nocturna. Poc freqüent en espais rurals, sinó és a prop d'abocadors, és més habitual a les ciutats, preferint àmbits humits, com poden ser ports, clavegueres, cellers, soterranis. |
| | | | |
| − | Té les orelles i la cua més petites que la [[rata de camp]], mida entre 17 i 26 cm, amb una cua de 15 a 22 cm. Pesa de 180 a 415 g. | + | Té les orelles i la cua més petites que la [[rata traginera]], mida entre 17 i 26 cm, amb una cua de 15 a 22 cm. Pesa de 180 a 415 g. |
| | | | |
| | Viu en grups familiars constituïts amb un mascle i una o diverses femelles i les seves cries. | | Viu en grups familiars constituïts amb un mascle i una o diverses femelles i les seves cries. |
Revisió de 17:53, 20 set 2009
També anomenada rata de claveguera o dels fossats.
Nocturna. Poc freqüent en espais rurals, sinó és a prop d'abocadors, és més habitual a les ciutats, preferint àmbits humits, com poden ser ports, clavegueres, cellers, soterranis.
Té les orelles i la cua més petites que la rata traginera, mida entre 17 i 26 cm, amb una cua de 15 a 22 cm. Pesa de 180 a 415 g.
Viu en grups familiars constituïts amb un mascle i una o diverses femelles i les seves cries.
Enllaços externs
Bibliografia
- Llobet, T., Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus, Figueres: Brau edicions, 2009.
Cites
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)
