Plaça de Sant Pere: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 1: Línia 1:
[[Imatge:Plaça sant pere.jpg|350px|thumb|dreta|La plaça de Sant Pere des del Passeig]]
+
[[Imatge:Plsantpere.jpg|350px|thumb|dreta|La plaça de Sant Pere des del Passeig]]
 
La plaça de Sant Pere és un espai urbà del barri de la Punta, situat entre l'avinguda de Rhode i els carrers de Sant Isidre i de Francesc Macià.  
 
La plaça de Sant Pere és un espai urbà del barri de la Punta, situat entre l'avinguda de Rhode i els carrers de Sant Isidre i de Francesc Macià.  
  

Revisió de 10:06, 18 oct 2018

La plaça de Sant Pere des del Passeig

La plaça de Sant Pere és un espai urbà del barri de la Punta, situat entre l'avinguda de Rhode i els carrers de Sant Isidre i de Francesc Macià.

Denominació

Popularment la plaça era coneguda com la Plaça del Peix, atès que era el lloc on es realitzaven les subhastes i vendes de les captures realitzades pels pescadors rosincs. Contemporàniament el nom de plaça de Sant Pere es va anar imposant per sobre de la denominació popular. De la mateixa plaça en surten dos carrers anomenats de Sant Pere Més Baix i Sant Pere Més Alt.

Història

La plaça es va formar en uns terrenys urbanitzables a l'extrem est del barri de la Punta on mai s'hi van bastir cases. Amb el pas del temps l'indret es va convertir en un lloc de trobada i de servei per als pescadors, els quals hi realitzaven la venda del seu peix. Als anys vint no va prosperar un projecte d'urbanització de l'arquitecte Pelai Martínez Paricio, autor del safareig municipal a la mateixa època.

La subhasta del peix es va realitzar al bell mig de la plaça fins el 9 de febrer de 1949 quan es va inaugurar la llotja que es va construir just al davant de la plaça, entre la carretera i el mar (avui desapareguda). Des del boom turístic dels anys 1960 l'espai es va transformar per la presència de nombrosos bars i restaurants, que van començar a instal·lar les taules i cadires típiques de les terrasses de la costa. És en aquesta època quan es pavimenten la plaça i els carrers adjacents per adaptar-se a les noves necessitats del municipi.

Amb el pas dels anys, les antigues cases de pescadors han anat desapareixent amb la construcció d'edificis de més alçada, típics del creixement turístic. A l'extrem oest de la plaça destaquen la font d'en Xameca (1972) i l'edifici contemporani de ca l'Anita (2011).