|
|
Pesca rosinca: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | La '''[[pesca]]''' era el treball més important a [[Roses]] a l’antiguetat, tot i que ara no és tan important ja que els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Abans la gent que vivia al poble i es guanyava la vida amb la [[pesca]] la majoria dels que eren natius posseïen alguns cultius, com horts, olivars i vinyes per poder viure amb més comoditat. | + | La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural. |
| | | | |
| − | == La pesca antiga == | + | ==La pesca antiga== |
| | | | |
| − | Abans la tècnica més utilitzada era l’Art que consistia en deixar anar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cavien 20-30 homes, quan llençaven la xarxa la deixaven allà i tornaven a la costa pel costat un cop allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos. Amb aquesta tècnica es feien malbé moltes xarxes i les dones dels pescadors, remendaven les xarxes, perquè així els seus marits poguessin anar a treballar el dia seguent. | + | Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien. |
| | + | Abans la tècnica més utilitzada era l’Art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella. |
| | + | Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent. |
| | | | |
| − | La gent gran preferien la pesca d’abans, tot i que treballaven moltes hores, de les 6:00 H fins les 18:00 H, i no portaven coberta a les barques i si feia mal temps i plovia es mullaven, si hi havia mala mar no podien sortir, però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guany perquè era per pagar el combustible la major part dels beneficis que tenien. | + | ==La pesca d’ara== |
| | | | |
| − | ===Punts de venda del peix ===
| + | Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament. |
| | | | |
| − | El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després van fer la plaça on actualment és el pàrquing de bora mar, i ara es ven el peix al port i a la cofradia.
| + | ==La venda del peix== |
| | | | |
| | + | El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de bora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies. |
| | + | Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues. |
| | + | En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix. |
| | + | Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. |
| | + | Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol. |
| | | | |
| − | == Tècniques de la pesca == | + | ==Peixos de les costes catalanes== |
| | + | |
| | + | Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc. |
| | + | També s’han vist balenes, tortugues i taurons. |
| | | | |
| − | | + | ==Tècniques de la pesca== |
| − | ===Tècniques actuals:===
| + | |
| − | | + | |
| − | ====Arrosegament====
| + | |
| − | | + | |
| − | ====Teranyina====
| + | |
| − | | + | |
| − | ====A la xarxa====
| + | |
| − | | + | |
| − | ====Calamarsaires====
| + | |
| − | | + | |
| − | ====Piscifactories====
| + | |
| − | | + | |
| − | ===Tècniques perdudes:===
| + | |
| − | - Gangil
| + | |
| − | - Nances
| + | |
| − | - Gambines
| + | |
| − | - Baqueta
| + | |
| − | - Rall
| + | |
| − | - Soltes
| + | |
| − | - Art
| + | |
| − | - Almadrava
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | == Casal dels pescadors ==
| + | |
| − | | + | |
| − | Al 1989 es va fundar el casal dels pescadors, que és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició perruqueria, una infermera que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen d’anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista per als que es fan mal. Però avui en dia es poden rebre aquests serveis essent jubilat i havent-se fet soci prèviament.
| + | |
| − | | + | |
| − | ==Bibliografia==
| + | |
Revisió de 15:29, 29 feb 2012
La pesca era un dels treball més important a Roses des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la Ciutadella o en el conjunt megalític. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.
La pesca antiga
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns cultius, com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.
Abans la tècnica més utilitzada era l’Art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.
La pesca d’ara
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament.
La venda del peix
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de bora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies.
Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.
Peixos de les costes catalanes
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.
Tècniques de la pesca
|
