Pedres del Puig Rodó: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 4: Línia 4:
  
 
El gravats estan datats entre el neolític mitjà i el calcolític. Van ser descoberts per Sara Aliaga i Oriol Mercader el 1989.
 
El gravats estan datats entre el neolític mitjà i el calcolític. Van ser descoberts per Sara Aliaga i Oriol Mercader el 1989.
 
+
http://www.hackstory.net/tururu
  
 
==Localització==
 
==Localització==

Revisió de 12:45, 3 ago 2009


Les pedres del Puig Rodó són dues lloses de pissarra, despreses de la roca. A la part central d'ambdues lloses hi ha diversos gravats. A la pedra 1 són 40 cassoletes aïllades i 9 més unides per reguerons, formant una retícula de forma rectangular que fa uns 100 cm de llarg i 80 d'ample. A la pedra 2 hi ha una cassoleta aïllada i dues més unides per un regueró. Els gravats no són gaire profunds, semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra. Les cassoletes tenen entre 13 i 2 cm de diàmetre, per una fondària d'entre 0,5 i 1 cm.

El gravats estan datats entre el neolític mitjà i el calcolític. Van ser descoberts per Sara Aliaga i Oriol Mercader el 1989. http://www.hackstory.net/tururu

Localització

Coordenades

  • GPS: 42º 16' 12" N 3º 13' 13" E
  • Decimal: Lat. 42.269999999999996 Lon. 3.220277777777778


Mapa


Com arribar-hi

S'agafa la carretera de Roses a cala Montjoi fins que, passat el dolmen de la Creu d'en Cobertella i el mas Marés es troba un trencant a l'esquerra, al cap d'uns 1.875 metres, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que porta a la collada, on hi ha la primera cista d'aquesta necrópolis, la cista del Pla de les Gates. Se segueix durant 375 metres fins que arribem a la cista de la Tomba del General. Des d'aqui cal continuar una mica més d'un km fins arribar al coll del Puig Rodó, on hi ha la cista a uns 50 metres de la pista. Les pedres es troben a uns 50 metres al sud de la cista.


Bibliografia

  • "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.