Pedres de la Riera Quarentena: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 1: Línia 1:
 
Conjunt de cassoletes gravades sobre un aflorament rocós de granit situat al vessant est de la riera de la Quarantena, a prop dels guills del puig d'en Romualdo o guills del mas Marés.
 
Conjunt de cassoletes gravades sobre un aflorament rocós de granit situat al vessant est de la riera de la Quarantena, a prop dels guills del puig d'en Romualdo o guills del mas Marés.
  
En realitat el conjunt d'inscultures es troben sobre dues pedres: una (1) està just sobre la [[Cova-Dolmen de la Riera de Quarentena I]], a uns 15 metres a l'est, l'altre (2) és a uns 225 metres a l'est de l'anterior, prop del replà superior i arran del camí que baixa del Pla de les Gates. Ambdues són lloses unides encara a l'aflorament local de gneis.
+
En realitat el conjunt d'inscultures es troben sobre dues pedres: una (1) està just sobre la [[Cova-dolmen de la Riera de Quarentena I]], a uns 15 metres a l'est, l'altre (2) és a uns 225 metres a l'est de l'anterior, prop del replà superior i arran del camí que baixa del Pla de les Gates. Ambdues són lloses unides encara a l'aflorament local de gneis.
  
 
A la pedra 2 només hi ha un signe complex de forma cruciforme unit a una cassoleta proveïda d'un regueró paral·lel a la branca llarga de la creu.
 
A la pedra 2 només hi ha un signe complex de forma cruciforme unit a una cassoleta proveïda d'un regueró paral·lel a la branca llarga de la creu.

Revisió de 17:20, 21 maig 2009

Conjunt de cassoletes gravades sobre un aflorament rocós de granit situat al vessant est de la riera de la Quarantena, a prop dels guills del puig d'en Romualdo o guills del mas Marés.

En realitat el conjunt d'inscultures es troben sobre dues pedres: una (1) està just sobre la Cova-dolmen de la Riera de Quarentena I, a uns 15 metres a l'est, l'altre (2) és a uns 225 metres a l'est de l'anterior, prop del replà superior i arran del camí que baixa del Pla de les Gates. Ambdues són lloses unides encara a l'aflorament local de gneis.

A la pedra 2 només hi ha un signe complex de forma cruciforme unit a una cassoleta proveïda d'un regueró paral·lel a la branca llarga de la creu.

A la pedra 1 hi ha 11 cassoletes simples, cinc grups de cassoletes unides per un regueró (halteriformes), un regueró rectilini, un cruciforme simple en creu llatina i un cruciforme amb base potençada ( barrada) i altres concavitats de diferents mides d'origen natural però retocades. Els gravats semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra.

Aquests gravats són una manifestació de la cultura megalítica i estan en relació directa amb la cova-dolmen del mateix nom. Formen part de la zona megalítica de la Casa Cremada i enllaçen amb la de la carena del nordeset (puig Alt i puig Rodó). Van ser descoberts el 1998, pel geòleg Carles Roqué.


Localització

Coordenades

  • UTM: X=4678900 Y=516800
  • GPS: 42° 15.815' N 3° 11.683' E
  • Decimal: Lat. 42.263577777777776 Lon. 3.1947249999999996


Mapa


Com arribar-hi

Des de Roses s'agafa la carretera que va a cala Montjoi, fins que arribem al puig on és el dolmen de la Creu d'en Cobertella, al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa el camí que s'enfila pel marge esquerre de la Riera Quarentena. Al cap d'uns 650 metres veurem aquesta cova-dolmen, a l'esquerra del viarany. La pedra 2 queda just per sobre de la cova-dolmen. La pedra 1 és a uns 225 metres a l'est de la segona, prop del replà superior i arran del camí que baixa des del Pla de les Gates.


Propietat

Propietat privada. Dades cadastrals: 700121


Règim del sòl

Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural. Lloc de representació gràfica


Ús original

Indeterminat


Ús actual

En desús


Estat de conservació

Bo.


Cronologia

4.000-2.500 aC.


Nivell de protecció

A. Protecció integral.

Objectes de protecció:

  • Suport petri de l'element.
  • Representacions gràfiques sobre la pedra.
  • Entorn de l'element amb un radi de 200 m en totes direccions.
  • Altres possibles manifestacions rupestres (cassoletes) distribuïdes en altres afloraments rocosos del voltant.


Bibliografia

  • "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.