Muralla (S. XIII-XVI)

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Torre de la muralla medieval
Part de la muralla medieval

L’expansió del primer nucli medieval es va fer en direcció al mar i en va triplicar la superfície. Aquest creixement va obligar a ampliar les muralles. D'aquest segon recinte fortificat es conserven quatre de les torres circulars i alguns panys de muralla. Extramurs s’estenia el barri del port, amb magatzems per a pescadors i mercaders, i una drassana. El port disposava d’un moll i una torre, ja construïts el 1311.

Les muralles medievals encerclen el recinte on hi havia l'antiga vila de Roses, que té origen en època medieval. És una estructura que evidencia una evolució constructiva paral·lela al desenvolupament espaial i humà de la comunitat en època medieval.

Les restes de les muralles d'època medieval que envoltaven la vila de Roses estan situades a l'interior de la Ciutadella. Són les restes dels llenços, de llevant i migdia, i de vuit torres de les muralles anteriors a la construcció de la fortificació moderna. El recinte és de forma rectangular, amb l'eix longitudinal orientat en sentit nord-sud i una part que sobresurt, al nord del cantó de llevant, que engloba el recinte fortificat del monestir. Aquesta forma respon a dues fases constructives.

Parts de les muralles

La part més antiga se situaria a tramuntana i coincidiria amb la part més irregular i pitjor conservada pel que fa a extensió. Data dels segles XI i XII, quan la vila de Roses ocupava una àrea a ponent del turó ocupat pel monestir i estava protegida per una muralla de perímetre poligonal amb torres quadrades. Es conserva la part de llevant en tota la seva alçada i una de les torres quadrades a nivell de fonament. Tot una renglera d’espitlleres mostren el sistema d’obertures defensives emprat.

La part de migdia correspon a una ampliació o eixample, executada segons una planificació regulada els segles XIII-XIV, quan l’expansió del nucli urbà en direcció al mar va obligar a ampliar el perímetre fortificat i construir noves muralles. Aquest segon recinte, de forma rectangular, es pot resseguir completament pels seus costats sud i est. Es conserven quatre de les torres rodones quasi completes i alguns trams de muralla amb alçada, la resta és visible a nivell de fonaments. La muralla de ponent va quedar integrada en el talús interior de la fortificació del s.XVI (la Ciutadella) i utilitzada com a contramuralla. Actualment és visible com a paret de fons de diversos edificis adossats.

Les diferències arquitectòniques entre les dues fases constructives estarien principalment en el tipus de parament. A la part antiga s'utilitzaren pedres, de granit i esquist, grosses i amb la cara vista pol.lida, lligades amb abundant morter. Per contra, la part moderna es caracteritza per un parament fet amb pedres de formes i mides irregulars disposades de manera poc acurada. Un altre element diferenciador són les espitlleres: unes, les antigues, estan fetes amb blocs de granit treballats i les altres, amb lloses de pissarra col·locades verticals.


Localització

Coordenades

  • UTM: X=4679650 Y=514200
  • GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
  • Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588


Mapa


Bibliografia

  • De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
  • D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33, p.40-43.
  • Pujol, M. (1997) - "La vila de Roses (segles XIV-XVI)", Col·lecció: Papers de Recerca, 2, Ajuntament de Roses.
  • D.a. (1995) - "L'evolució urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", A.I.E.E., núm. 28, Figueres, p.43-69.
  • D.a. (1994) - "Els recintes emmurallats de la vila medieval de Roses", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.19-41.
  • D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
  • Badia, J. (1990) - "Muralles medievals de Roses" a Catalunya Romànica, Vol. IX. L'Empordà II, p.788
  • Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona, p.234-235.