Llop (“Canis lupus“): Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 1: Línia 1:
El llop va desaparèixer de les muntanyes empordaneses quan els boscos es convertiren en cultius de vinya i olivera, fugint de la expansiva presència humana Pirineu endins i amunt. No se sap la data precisa de la seva extinció, però pel que fa Roses, encara tenim una darrera notícia de l'aparició d'una llopada a mitjans del segle XIX que fou publicada per la Gaceta de Madrid el 21 de febrer 1850. La visita de llops ja fou aleshores, doncs, un fet extraordinari i mereixedor de ser publicat perquè havien transcurrido muchos años desde que no se veían tropas de lobos.
+
El llop va desaparèixer de les muntanyes empordaneses quan els boscos es convertiren en cultius de vinya i olivera, fugint de la expansiva presència humana Pirineu endins i amunt. No se sap la data precisa de la seva extinció, però pel que fa Roses, encara tenim una darrera notícia de l'aparició d'una llopada a mitjans del segle XIX que fou publicada per la Gaceta de Madrid el 21 de febrer 1850. La visita de llops ja fou aleshores, doncs, un fet extraordinari i mereixedor de ser publicat perquè ''havien transcurrido muchos años desde que no se veían tropas de lobos''.
  
 
<blockquote>Rosas 15 de febrero
 
<blockquote>Rosas 15 de febrero

Revisió de 16:12, 7 set 2009

El llop va desaparèixer de les muntanyes empordaneses quan els boscos es convertiren en cultius de vinya i olivera, fugint de la expansiva presència humana Pirineu endins i amunt. No se sap la data precisa de la seva extinció, però pel que fa Roses, encara tenim una darrera notícia de l'aparició d'una llopada a mitjans del segle XIX que fou publicada per la Gaceta de Madrid el 21 de febrer 1850. La visita de llops ja fou aleshores, doncs, un fet extraordinari i mereixedor de ser publicat perquè havien transcurrido muchos años desde que no se veían tropas de lobos.

Rosas 15 de febrero

Han trascurrido muchos años desde que se veian tropas de lobos. Uno que otro aparecia en la montaña, pero se abuyentaban á la vista del hombre, porque nuestras montañas son casi cultivadas, y no hay maleza que les oculte y proteja las crias de fieras. Ahora, tal vez por efecto de las nieves abundantes en el interior, los lobos, y en gran número, han invadido estos alrededores, y se teme mucho por lo audaces, carívores y arrojados que se han hecho. Ayer noche atacaron al corral del Manso Llovatera, asaltaron las paredes de 12 palmos de alto, y en un instante degollaron 76 bestias casi todas de cabrio, sin que pudieran contenerlos los perros, que tuvieron que refugiarse en un tejado, ni la gente de la casa que despavorida no atinaba cómo salvarse de aquella calamidad. Todavía lo mas singular de esta catástrofe es que los lobos iban amontonando en un mismo punto el ganado perfectamente degollado. Es necesario verlo para admirar debidamente la sagacidad de aquellas fieras que hacinaban sus víctimas para atenuar la dificultad que les ofrecían las paredes que podían impedir su rápida fuga. De dia, hoy, han vuelto á aparecer en el referido corral. Este pobre infeliz payés, que se hallaba bastante atrasado por el ningún valor que tiene el vino, en cuyo artículo consiste su principal cosecha, solo le faltaba que experimentase este revés de fortuna tan funesto. - Hace tres días que también los lobos arrebataron cinco bestias del rebaño del Manso Baltra, y ayer el ermitaño de San Onofre vio 10, todos juntos, pues están tan envalentonados que cruzan indistintamente las carreteras, y se atreven á pasearse de dia por el llano.[1]

Com diu Josep Maria Barris: La notícia, al capdavall, aporta valuoses informacions sobre l´estat dels ecosistemes més propers, de la seva –encara– plena capacitat per permetre la vida salvatge i el seu trànsit natural. A més, ofereix elements econòmics per conèixer l´estat de l´agricultura i la ramaderia rosinca a mitjan segle XIX: masos actualment abandonats que apareixen habitats, grassos de bestiar, pagesos que viuen del vi conreat en terrenys muntanyosos marginals –l’any 1854 el conreu del vi a Roses ocupava 875 hectàrees agrícoles–, just a l´inici de la plaga de l´oídium que afectà els ceps rosincs durant prop de set anys. En definitiva, l’últim llop deixà la seva petja a Roses –i a la Gaceta de Madrid– l´any 1850 i el mas Llobatera féu honor, per darrera vegada, al seu nom.[2]

Notes

  1. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/gazeta.php.
  2. Barris i Ruset, J.M., "L'últim llop", dins Diari de Girona, 24 de febrer 2008, p. 9.