|
|
Les muralles: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| Línia 3: |
Línia 3: |
| | Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la [[fortificació]] no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval. | | Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la [[fortificació]] no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval. |
| | | | |
| − | Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel]] i Narcís Amigó, Nicolàs Maria Rubió i Tudurí, Alexandre Bonaterra i Matas i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Arcticles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref> | + | Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel]] i Narcís Amigó, Nicolàs Maria Rubió i Tudurí, Alexandre Bonaterra i Matas i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref> |
| | | | |
| | Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]]. | | Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la [[Maria Batlle Torrent]]. |
Revisió de 08:58, 25 ago 2009
 Imatge aèria de la Ciutadella Les muralles és com la gent de Roses anomena el conjunt de la Ciutadella. Encara que les actuals muralles de la fortificació no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.[1] Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com Heinrich Zoeller de Vissel i Narcís Amigó, Nicolàs Maria Rubió i Tudurí, Alexandre Bonaterra i Matas i Josep Claret i Rubira.[2]
Mentrestant, la gent de Roses va poder tornar una mica als seus origens, fent servir l'espai per portar a pasturar el bestià i per plantar-hi els horts, com recorda encara la Maria Batlle Torrent.
Notes
- ↑ Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833, Roses: Ajuntament de Roses, 2009.
- ↑ Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.
Enllaços interns
|
