|
|
La vinya: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Imatge:Vinya roses.jpg|350px|thumb|dreta|Vinyes del mas Marès]] | + | [[Imatge:Vinya roses.jpg|350px|thumb|dreta|Vinyes vora el mas Marès]] |
| | | | |
| | Durant molts segles, el cultiu de la vinya ha estat per Roses una activitat econòmica gairebé tan important com la pesca. El primer testimoni escrit que es coneix data del segle XII (concretament de l’1 de juliol de 1182, en el ''Cartoral de Santa Maria de Roses''), i, fins a la segona meitat del segle XIX, es repeteixen les referències a terres de vinya i estadístiques de collites en els capbreus, documents municipals i protocols notarials. | | Durant molts segles, el cultiu de la vinya ha estat per Roses una activitat econòmica gairebé tan important com la pesca. El primer testimoni escrit que es coneix data del segle XII (concretament de l’1 de juliol de 1182, en el ''Cartoral de Santa Maria de Roses''), i, fins a la segona meitat del segle XIX, es repeteixen les referències a terres de vinya i estadístiques de collites en els capbreus, documents municipals i protocols notarials. |
| | | | |
| − | Sembla que els segles XVIII i XIX era el període de més producció de vi i aiguardent a Roses, una producció que serví tan pel consum local com per l’exportació. Que els rosincs i les rosinques estaven acostumats a beure el vi de producció pròpia ho confirma la queixa del que fou batlle en plena ocupació de Roses causada per a la Guerra del Francès, Pau Arola, que en una carta al sotsprefecte de Figueres constata que ''jamai necessita est Poble de Vi foraster, pues es la principal cullita'' [sic] ''de esta Vila, la del vi''.<ref>Segons document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del 29 de juliol 1812, Diversos. Dominació napoleònica. Caixa 53, núm. 10.</ref> Per altra banda, hi ha testimonis històrics que confirmen que, des del [[port]] de Roses, s’exportaren vins a Itàlia, França, a les Amèriques i també a terres catalanes. | + | Sembla que els segles XVIII i XIX era el període de més producció de vi i aiguardent a Roses, una producció que serví tan pel consum local com per l’exportació. Que els rosincs i les rosinques estaven acostumats a beure el vi de producció pròpia ho confirma la queixa del que fou batlle en plena ocupació de Roses causada per a la Guerra del Francès, [[Pau Arola]], que en una carta al sotsprefecte de Figueres constata que ''jamai necessita est Poble de Vi foraster, pues es la principal cullita'' [sic] ''de esta Vila, la del vi''.<ref>Segons document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del 29 de juliol 1812, Diversos. Dominació napoleònica. Caixa 53, núm. 10.</ref> Per altra banda, hi ha testimonis històrics que confirmen que, des del [[port]] de Roses, s’exportaren vins a Itàlia, França, a les Amèriques i també a terres catalanes. |
| | | | |
| − | Amb les plagues americanes del segle XIX, l’oïdi el 1862 i la fil·loxera el 1879, alternava l’augment i la reducció de la superfície dedicada a la vinya. Si el 1854 es comptaven 875 hectàrees de vinya, en quedaven només 482 el 1864. L’aparició de la fil·loxera a França el 1865 va animar el cultiu una altra vegada fins a una extensió de 756 hectàrees el 1871. L’entrada de la fil·loxera a l’Empordà –l’any 1879 a Roses- donà el cop de gràcia a l’agricultura vitivinícola, malgrat els esforços d’alguns particulars com, per exemple, Miquel Coll que replantà 419 hectàrees després de la plaga. I, malgrat el descens progressiu, Roses era un del pocs municipis que encara conservaren més de 300 hectàrees de vinya a mitjans del segle XX: 366 ha a l’any 1957.<ref> Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 99-100.</ref> | + | Amb les plagues americanes del segle XIX, l’oïdi el 1862 i [[la fil·loxera]] el 1879, alternava l’augment i la reducció de la superfície dedicada a la vinya. Si el 1854 es comptaven 875 hectàrees de vinya, en quedaven només 482 el 1864. L’aparició de la fil·loxera a França el 1865 va animar el cultiu una altra vegada fins a una extensió de 756 hectàrees el 1871. L’entrada de la fil·loxera a l’Empordà –l’any 1879 a Roses- donà el cop de gràcia a l’agricultura vitivinícola, malgrat els esforços d’alguns particulars com, per exemple, Miquel Coll que replantà 419 hectàrees després de la plaga. I, malgrat el descens progressiu, Roses era un del pocs municipis que encara conservaren més de 300 hectàrees de vinya a mitjans del segle XX: 366 ha a l’any 1957.<ref> Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 99-100.</ref> |
| | + | |
| | + | A partir d’aquí, més vinyes han desaparegut a sota l’expansió urbanística de la vila. Els noms de les urbanitzacions encara recorden el passat agrícola de Roses: [[Mas Fumats]], [[Mas Buscà]], [[Mas Oliva]], [[Mas Matas]]... |
| | + | |
| | + | ==Paisatges de pedra seca== |
| | + | |
| | + | ===[[Poblat del Puig Rom]]=== |
| | + | [[Imatge:FeixesPR.JPG|350px|thumb|dreta|Feixes dins del poblat]] |
| | + | |
| | + | L’aprofitament de les terres del terme de Roses per al conreu de la vinya al llarg del segle XIX fa que la muntanya del puig Rom s’exploti intensament i es parcel·li en diverses feixes. El cim del puig, dins i fora de les antigues muralles, es terrassa amb la construcció de murs de feixa seguint el pendent del terreny. |
| | + | |
| | + | L’antic recinte es reparteix en dos grans parcel·les separades per un mur en sentit sud-oest/nord-est. Cadascuna d’aquestes parts conserva encara les respectives barraques de vinya en què es guardaven les eines i s’hi refugiaven els qui les conreaven. |
| | + | |
| | + | Aquest terrassament del lloc i la construcció de les feixes i les barraques es va servir, sens dubte, de les pedres procedents de l’enderroc de les cases del poblat i de la muralla. Això va provocar el greu deteriorament de les restes constructives antigues i els problemes que encara avui suposa eliminar l’obra de vinya que hi ha al damunt. |
| | | | |
| − | A partir d’aquí, més vinyes han desaparegut a sota l’expansió urbanística de la vila. Els noms de les urbanitzacions encara recorden el passat agrícola de Roses: Mas Fumats, Mas Buscà, Mas Oliva, Mas Matà...
| |
| | | | |
| | ==Notes== | | ==Notes== |
| Línia 15: |
Línia 27: |
| | * Santaló Peix, J. (coord.), Roses 1875-1975. Del model comercial a la revolució turística, Roses: Ajuntament de Roses, 2001. | | * Santaló Peix, J. (coord.), Roses 1875-1975. Del model comercial a la revolució turística, Roses: Ajuntament de Roses, 2001. |
| | | | |
| − | [[Categoria:Història, A pagès]] | + | [[Categoria:Història]] |
| | + | [[Categoria: A pagès]] |
| | [[Categoria:canvi]] | | [[Categoria:canvi]] |
Revisió de 13:00, 4 maig 2011
Durant molts segles, el cultiu de la vinya ha estat per Roses una activitat econòmica gairebé tan important com la pesca. El primer testimoni escrit que es coneix data del segle XII (concretament de l’1 de juliol de 1182, en el Cartoral de Santa Maria de Roses), i, fins a la segona meitat del segle XIX, es repeteixen les referències a terres de vinya i estadístiques de collites en els capbreus, documents municipals i protocols notarials.
Sembla que els segles XVIII i XIX era el període de més producció de vi i aiguardent a Roses, una producció que serví tan pel consum local com per l’exportació. Que els rosincs i les rosinques estaven acostumats a beure el vi de producció pròpia ho confirma la queixa del que fou batlle en plena ocupació de Roses causada per a la Guerra del Francès, Pau Arola, que en una carta al sotsprefecte de Figueres constata que jamai necessita est Poble de Vi foraster, pues es la principal cullita [sic] de esta Vila, la del vi.[1] Per altra banda, hi ha testimonis històrics que confirmen que, des del port de Roses, s’exportaren vins a Itàlia, França, a les Amèriques i també a terres catalanes.
Amb les plagues americanes del segle XIX, l’oïdi el 1862 i la fil·loxera el 1879, alternava l’augment i la reducció de la superfície dedicada a la vinya. Si el 1854 es comptaven 875 hectàrees de vinya, en quedaven només 482 el 1864. L’aparició de la fil·loxera a França el 1865 va animar el cultiu una altra vegada fins a una extensió de 756 hectàrees el 1871. L’entrada de la fil·loxera a l’Empordà –l’any 1879 a Roses- donà el cop de gràcia a l’agricultura vitivinícola, malgrat els esforços d’alguns particulars com, per exemple, Miquel Coll que replantà 419 hectàrees després de la plaga. I, malgrat el descens progressiu, Roses era un del pocs municipis que encara conservaren més de 300 hectàrees de vinya a mitjans del segle XX: 366 ha a l’any 1957.[2]
A partir d’aquí, més vinyes han desaparegut a sota l’expansió urbanística de la vila. Els noms de les urbanitzacions encara recorden el passat agrícola de Roses: Mas Fumats, Mas Buscà, Mas Oliva, Mas Matas...
Paisatges de pedra seca[modifica]
L’aprofitament de les terres del terme de Roses per al conreu de la vinya al llarg del segle XIX fa que la muntanya del puig Rom s’exploti intensament i es parcel·li en diverses feixes. El cim del puig, dins i fora de les antigues muralles, es terrassa amb la construcció de murs de feixa seguint el pendent del terreny.
L’antic recinte es reparteix en dos grans parcel·les separades per un mur en sentit sud-oest/nord-est. Cadascuna d’aquestes parts conserva encara les respectives barraques de vinya en què es guardaven les eines i s’hi refugiaven els qui les conreaven.
Aquest terrassament del lloc i la construcció de les feixes i les barraques es va servir, sens dubte, de les pedres procedents de l’enderroc de les cases del poblat i de la muralla. Això va provocar el greu deteriorament de les restes constructives antigues i els problemes que encara avui suposa eliminar l’obra de vinya que hi ha al damunt.
- ↑ Segons document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del 29 de juliol 1812, Diversos. Dominació napoleònica. Caixa 53, núm. 10.
- ↑ Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 99-100.
- Santaló Peix, J. (coord.), Roses 1875-1975. Del model comercial a la revolució turística, Roses: Ajuntament de Roses, 2001.
|
