Jaume Vicens Vives

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vicens Vives i Josep Pla a Roses, font: família Vives

Jaume Vicens Vives (Girona, 06.06.1910 – Lió, 28.06.1960), Historiador, fou un intel·lectual de primer ordre en el redreçament de Catalunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determinant presència en la vida cultural del país, introduí els nous corrents historiogràfics europeus.

A Roses, Jaume Vicens Vives exercí plenament de pare i espós, de cicerone avançat; passejà i es retrobà amb el territori; navegà amb el Calitjàs, l’esvelt veler de la família, i escoltà i aprengué de la cultura popular dels pescadors locals; però també es dedicà a la lectura i escrigué amb delit renovat. La seva dona fou Roser Rahola d'Espona i l'habitatge que fou la residència estiuenca de Jaume Vicens Vives va ser la casa de Baldiri Rahola Llorens, un magnífic habitatge d’estil modernista avui desaparegut. Es trobava a l'avinguda de Rhode.

Biografia

Era fill de Joan Vicens i Comas i de Victòria Vives. Tenia dos germans: Joan, nascut el 1906 i Carme el 1923. Va realitzar els seus estudis primaris al col·legi salesià, Girona. Encara que de petit tenia una gran vocació cientifica als estudis. En el 1922 va morir el seu pare, i la seva mare, una modista. En el 1926, Victòria es va casar i degut les males relacions que havia entre Jaume i el seu padrastre, el varen portar a deixar la llar familiar als setze anys. Va tenir la oportunitat de treballar de contable en un magatzem i cursar els estudis secundaris. La seva mare va morir poc temps desprès, el 1929.

Llavors havia començat els estudis de batxillerat l'Institut General i Tècnic de Girona. Entre 1927- 1930 va estudiar Història a la facultat de Filisofia i Lletres en la Universitat de Barcelona. Va acabar els estudis universitaris amb matrícula d'honor, la qual cosa li va proporcionar un important suport entre la classe docent de la universitat.

El 1933 va formar part del "creuer universitari pel Mediterrani" organitzat per la Universitat de Madrid. On també viatjava Roser Rahola, una estudiant seva de primer curs de Filosofia i Lletres. Jaume va resultar enamorat de Roser Rahola i es varen casar en plena guerra civil, el 20 d'agost de 1937. En acabar la guerra, Vicens va pensar en fugir cap a França amb el seu cunyat Frederic Rahola, però en el darrer moment decideix quedar-se a Catalunya. En el 1943 es transllada a Baeza (Jaén) per questions polítiques, va sobreviure fent classes en institucions privades i en feines editorials a la revista Destino. Va ser un període personalment molt dur per a Vicens Vives i es va manifestar també físicament, com en el ràpid emblancament de la seva caballera. A més de treballar per a l'editorial Gallach en obres com Mil figuras de la historia. L'any 1942 junt amb el seu cunyat Frederic Rahola varen crear l'editorial familiar, Teide.

El setembre de 1943, durant la seva estada a Baeza, va participar en un congrés d'història on va entrar en contacte amb un cercle d'estudiosos i historiadors. Llavors la capacitat econòmica que li aporta Teide, li permet retornar a Barcelona, on prepara la seva reincorporació a la universitat. El 1947 obté la càtedra d'Història Moderna a la Universitat de Saragossa . L'any següent, guanya la càtedra d'Història Universal Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona. El 1949 va crear, dins la universitat, el Centre d'Estudis Històrics Internacionals i va començar a editar la revista Estudios de Historia Moderna, que va ser una de les publicacions més prestigioses de l'especialitat i l'Índice Histórico Español (1953).


Va ser a la dècada del 1950 quan Jaume Vicens Vives va començar a desenvolupar la seva activitat política. Era un personatge molt popular, ben considerat tant pels corrents moderats del règim com pel catalanisme. Resident a Catalunya o exiliat. En aquest període de la seva vida, amb una bona posició econòmica i una solvència professional assegurada, va passar a dedicar més temps a la família i a la seva afecció al mar. Freqüentava la vila de Roses on dedicava llargues temporades. És aquí on va contactar amb Josep Pla el 1955 i amb qui tindria una estreta relació. Jaume Vicens se li va diagnosticar un càncer de pulmó amb 50 anys. El febrer de 1960 va cessar tota la seva activitat i poc després es va traslladar a Lió per a ser operat i tractat a la Clinique du Parc, on va residir uns mesos acompanyat de la seva família fins a la seva mort. el 28 de juny de 1960. Va ser enterrat a Roses l'1 de juliol de 1960.

Jaume Vicens Vives a Roses

Entrevista anònima a una rosinca


- Recordes a Jaume Vicens Vives?

Sí, el recordo molt bé.

- Com el recordes?

"Jo tenia entre tretze i catorze anys i era amiga de les seus fills, tot i que eren un xic més petits que jo. M'enrecordo perfectament on ens trobavem: en l'actual primer moll, on pescaven i havien les barques de pesca. M'encantava escoltar-lo parlar i em quedava encisada observant-lo."

- Tenies alguna relació amb ell o algú proper a ell?

Sí, tenia una relació bastant estreta amb la seva família. Jo era molt bona amiga dels seus infants, encara que jo era major que ells. Tot i així ens aveniem molt bé.

- Com el descriuries sintèticament?

Sintèticament, el descriuria com una gran persona, per la seva sabiesa i el seu bon estar.


Li agraïm a l'entrevistada la seva participació, tot i tenir l'obstacle de la seva condició física degut a la seva avançada edat.