|
|
Jaume Turró Brunet "Xameca": Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | <blockquote><poem>'''Jaume Turró''' (''Xameca'') (Roses 30 de maig de 1929-2005). Pintor autodidacte que comença la seva obra l'any 1953, amb paisatges i pintura figurista. Durant els 60 residí tres anys a París, on va participar en el moviment d'art cinètic i geomètric de Vasarely. D'allà tornarà amb exposicions a Girona, Barcelona, Figueres, l'Escala i la mateixa Roses. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote> | + | <blockquote><poem>'''Jaume Turró''' (''Xameca'') (Roses, 30 de maig de 1929-2005). Pintor autodidacta considerat el primer artista contemporani nascut a Roses. que comença la seva obra l'any 1953, amb paisatges i pintura figurista. Durant els anys seixanta va residir tres anys a París, on va participar en el moviment d'art cinètic i geomètric de Vasarely. Al seu retorn a Catalunya va exposar a Girona, Barcelona, Figueres, l'Escala i Roses. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></poem></blockquote> |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | | | |
| | ===Biografia=== | | ===Biografia=== |
| | | | |
| − | Jaume tenia pares pagesos, els quals tenien camps i ramats que ells mateixos guardaven al soterrat de casa seu. Va tenir una infantesa lliure, la qual vivia i gaudia amb els seus dos germans (Marta i Narcís). | + | En Jaume Turró provenia d'una família pagesa dedicada a la ramaderia i a la venda de llet a la finca familiar del carrer de Sant Isidre, 1, de Roses. |
| | | | |
| − | Jaume Turró era un pintor autodidacte, això vol dir que es va instruir sense cap mestre. Va començar la seva obra al 1953, amb paisatges i pintura figurista, i a la seva població, era conegut i anomenat com el"Xameca".
| + | La seva formació artística va ser escassa o inexistent, considerant-se ell mateix un pintor autodidacta. Va començar la seva obra al 1953, amb paisatges i pintura figurista, i a la seva població, era conegut i anomenat com el"Xameca". |
| | | | |
| | Durant els anys 60, Jaume Turró va viure un temps a París, exactament 3 anys, allà participa en el moviment d'art cinètic i geomètric de Vasarely. De París, Jaume tornà al seu poble natal, Roses amb un munt d'exposicions fetes Girona, Barcelona, Figueres, l'Escala i al seu poble, Roses. | | Durant els anys 60, Jaume Turró va viure un temps a París, exactament 3 anys, allà participa en el moviment d'art cinètic i geomètric de Vasarely. De París, Jaume tornà al seu poble natal, Roses amb un munt d'exposicions fetes Girona, Barcelona, Figueres, l'Escala i al seu poble, Roses. |
| Línia 13: |
Línia 11: |
| | Una de les obres més destacades és "[[font d'en Xameques|la font d'en xameca]]", situada a la Plaça de Sant Pere de Roses, a la banda del carrer San Isidre. Es tractava d'una obra hidràulica que va ser feta durant el segle XX, el que més destaca de la seva obra és la seva decoració que està feta a base de petites tessel·les de colors groc, blau cel i blau fosc. | | Una de les obres més destacades és "[[font d'en Xameques|la font d'en xameca]]", situada a la Plaça de Sant Pere de Roses, a la banda del carrer San Isidre. Es tractava d'una obra hidràulica que va ser feta durant el segle XX, el que més destaca de la seva obra és la seva decoració que està feta a base de petites tessel·les de colors groc, blau cel i blau fosc. |
| | | | |
| | + | ===Trajectòria futbolística=== |
| | | | |
| − | ===Passions d'en Jaume===
| + | En acabar els seus estudis primaris en Xameca es va dedicar a la seva passió, el futbol. Un esport que no li agradava per la competitivitat de l'esport, sinó per la seva concepció com l'art que realitzaven els jugadors i els equips amb la pilota. Va començar a jugar al futbol a l'equip de la població, l'([[A.E.Roses]]). D'aquí va anar a parar al juvenil del Club Olympique Perpignanais, on guanyaria el premi al millor jugador, del qual faria el salt al Football Club de Sète 34, equip de la primera divisió francesa. |
| − | | + | |
| − | En acabar els seus estudis primaris es va dedicar a una de les seves passions a part de l'art, aquesta era el futbol, a ell no li agradava pel simple fet de guanyar sinó l'art amb el qual els equips jugaven i feien del futbol un art. Ell va començar a jugar al futbol a l'equip del seu poble, el Roses ([[A.E.Roses]]), però poc temps desprès va ser fixat pel juvenil del Perpinyà, on guanyà el trofeu del millor jugador de la temporada. | + | |
| | | | |
| − | D'allà va ser fixat pel setè de Primera Divisió, El R.C.D.Espanyol, però no va destacar ja que dins del camp era molt individualista, no va estar molt de temps. Va acabar jugant a equips de Madrid i de Múrcia. Pocs anys desprès, a causa d'una lesió a l'esquena i a l'espatlla va deixar el futbol professionalment. Tornà a Roses, i es va dedicar a la pesca, on allà mateix pintava paisatges marins i paisatges de caire figuratiu.
| + | Va ser fitxat pel El RCD.Espanyol, però no hi va destacar pel seu caràcter individualista. Va acabar jugant a equips de Catalunya, Mallorca, Madrid i de Múrcia. Pocs anys desprès, a causa d'una lesió a l'esquena i a l'espatlla va deixar el futbol professionalment. Tornà a Roses, i es va dedicar a la pesca, on allà mateix pintava paisatges marins i paisatges de caire figuratiu. |
| | | | |
| | ===Anècdotes de l'artista=== | | ===Anècdotes de l'artista=== |
| | | | |
| − | Ell i la seva mare estaven molt units, quan ella morí, Jaume va caure en una gran depressió, ja que havia mort un dels pilars de la seva vida. Per passar aquell mal moment es va refugiar en la beguda. Per això el 4 de juliol de 1962, Jaume anava begut i passejava pel passeig marítim de Roses. Per allà mateix passava una parella de guàrdies civils. Jaume s'apropà i va començar a insultar als guàrdies i a un d'ells li va agafar el tricorn, el va tirar al terra i el va començar a trepitjar. Els guàrdies el varen detindre, al poc temps va passar a mans del jutge que va decidir tancar-lo a la presó, ja que havia "insultat a les Forçes Armades" | + | Ell i la seva mare estaven molt units, quan ella morí, Jaume va caure en una gran depressió, ja que havia mort un dels pilars de la seva vida. Per passar aquell mal moment es va refugiar en la beguda. Per això el 4 de juliol de 1962, Jaume anava begut i passejava pel passeig marítim de Roses. Per allà mateix passava una parella de guàrdies civils. Jaume s'apropà i va començar a insultar als guàrdies i a un d'ells li va agafar el tricorn, el va tirar al terra i el va començar a trepitjar. Els guàrdies el varen detindre, al poc temps va passar a mans del jutge que va decidir tancar-lo a la presó, ja que havia "insultat a les Forces Armades" |
| | | | |
| | ===Exposició a Roses=== | | ===Exposició a Roses=== |
Revisió de 14:00, 23 feb 2016
Jaume Turró (Xameca) (Roses, 30 de maig de 1929-2005). Pintor autodidacta considerat el primer artista contemporani nascut a Roses. que comença la seva obra l'any 1953, amb paisatges i pintura figurista. Durant els anys seixanta va residir tres anys a París, on va participar en el moviment d'art cinètic i geomètric de Vasarely. Al seu retorn a Catalunya va exposar a Girona, Barcelona, Figueres, l'Escala i Roses. [1]
Biografia
En Jaume Turró provenia d'una família pagesa dedicada a la ramaderia i a la venda de llet a la finca familiar del carrer de Sant Isidre, 1, de Roses.
La seva formació artística va ser escassa o inexistent, considerant-se ell mateix un pintor autodidacta. Va començar la seva obra al 1953, amb paisatges i pintura figurista, i a la seva població, era conegut i anomenat com el"Xameca".
Durant els anys 60, Jaume Turró va viure un temps a París, exactament 3 anys, allà participa en el moviment d'art cinètic i geomètric de Vasarely. De París, Jaume tornà al seu poble natal, Roses amb un munt d'exposicions fetes Girona, Barcelona, Figueres, l'Escala i al seu poble, Roses.
Una de les obres més destacades és "la font d'en xameca", situada a la Plaça de Sant Pere de Roses, a la banda del carrer San Isidre. Es tractava d'una obra hidràulica que va ser feta durant el segle XX, el que més destaca de la seva obra és la seva decoració que està feta a base de petites tessel·les de colors groc, blau cel i blau fosc.
Trajectòria futbolística
En acabar els seus estudis primaris en Xameca es va dedicar a la seva passió, el futbol. Un esport que no li agradava per la competitivitat de l'esport, sinó per la seva concepció com l'art que realitzaven els jugadors i els equips amb la pilota. Va començar a jugar al futbol a l'equip de la població, l'(A.E.Roses). D'aquí va anar a parar al juvenil del Club Olympique Perpignanais, on guanyaria el premi al millor jugador, del qual faria el salt al Football Club de Sète 34, equip de la primera divisió francesa.
Va ser fitxat pel El RCD.Espanyol, però no hi va destacar pel seu caràcter individualista. Va acabar jugant a equips de Catalunya, Mallorca, Madrid i de Múrcia. Pocs anys desprès, a causa d'una lesió a l'esquena i a l'espatlla va deixar el futbol professionalment. Tornà a Roses, i es va dedicar a la pesca, on allà mateix pintava paisatges marins i paisatges de caire figuratiu.
Anècdotes de l'artista
Ell i la seva mare estaven molt units, quan ella morí, Jaume va caure en una gran depressió, ja que havia mort un dels pilars de la seva vida. Per passar aquell mal moment es va refugiar en la beguda. Per això el 4 de juliol de 1962, Jaume anava begut i passejava pel passeig marítim de Roses. Per allà mateix passava una parella de guàrdies civils. Jaume s'apropà i va començar a insultar als guàrdies i a un d'ells li va agafar el tricorn, el va tirar al terra i el va començar a trepitjar. Els guàrdies el varen detindre, al poc temps va passar a mans del jutge que va decidir tancar-lo a la presó, ja que havia "insultat a les Forces Armades"
Exposició a Roses
L' exposició d'en Jaume Turró "Xameca" va ser comissariada per Pep Vallés. Aquesta exposició va estar oberta des del divendres 12 de Novembre de 2009 a les 20h fins el 13 de Febrer de 2010. Es va fe a l'Espai Ciutadella.
Notes
- ↑ "El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. Guies de Patrimoni Local. Diputació de Girona.
|
