Jardí del governador (Ciutadella): Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
Esplana situada al sector de ponent de la [[Ciutadella]], a l'angle nordoest interior del recinte. Pels cantons oest i nord està delimitat pels murs construïts a mitjant segle XVII per refer el talús intern dels respectius trams de muralla renaixentista. Per l'est i el sud el límit ve marcat per unes parets fetes amb pedres de diferents mides i formes disposades irregularment, sense material constructiu d'unió. La tanca de llevant es conserva amb uns 2 m d'alçada, mentre que la de migdia es manté de manera parcial i en menor alçada. Al centre del jardí hi havia un safareig que l'any 1996 va ser enderrocat per permetre la continuació dels treballs arqueològics.
+
[[Imatge:Jardigobernador.jpg|350px|thumb|dreta|El jardí se situava al fons d'aquest espai]]
 +
[[Imatge:Plan_de_la_ville_de_retallat.jpg|350px|thumb|dreta|Plànol del setge de 1693 on apareix el jardí/BNF]]
  
Es tracta d'un espai lliure de construccions des de mitjans del segle XVII.. La seva implantació és immediatament posterior a l'any 1645, quan va tenir lloc l'explosió d'un polvorí ubicat a la torre de l'angle nordoest de la [[Muralles medievals (Ciutadella)|muralla medieval]] provocant la destrucció de tots els edificis d’aquesta zona.  
+
Esplana situada al sector de ponent de la [[Ciutadella]], a l'angle nord-oest interior del recinte. Pels cantons oest i nord està delimitat pels murs construïts a mitjan segle XVII per refer el talús intern dels respectius trams de muralla renaixentista. Per l'est i el sud el límit ve marcat per unes parets fetes amb pedres de diferents mides i formes disposades irregularment, sense material constructiu d'unió. La tanca de llevant es conserva amb uns 2 m d'alçada, mentre que la de migdia es manté de manera parcial i en menor alçada. Al centre del jardí hi havia un safareig que l'any 1996 va ser enderrocat per permetre la continuació dels treballs arqueològics.
  
La superfície del jardí coincideix amb aquest sector de la vila medieval arrassat. Actualment, són visibles part de diverses illes de cases organitzades al voltant dels carrers de la Creu, de l'Hospital i d’en Ganyut. Per llevant el jardí sobrepassaria uns 3 metres el límit marcat per l'alineació del tram nord-sud del carrer de la Creu.  
+
Es tracta d'un espai lliure de construccions des de mitjans del segle XVII. La seva implantació és immediatament posterior a l'any 1645, quan va tenir lloc l'explosió d'un polvorí ubicat a la torre de l'angle nord-oest de la [[Muralles medievals (Ciutadella)|muralla medieval]] provocant la destrucció de tots els edificis d'aquesta zona i del [[Baluard de Sant Jordi (s.XVI)|Baluard de Sant Jordi]], que la contenia.
 +
 
 +
La superfície del jardí seria d'uns 4.300m2 i coincideix amb aquest sector de la vila medieval arrasat. Actualment, són visibles part de diverses illes de cases organitzades al voltant dels carrers de la Creu, de l'Hospital i d'en Ganyut. Per llevant el jardí sobrepassaria uns 3 metres el límit marcat per l'alineació del tram nord-sud del carrer de la Creu. La planimetria militar realitzada pels enginyers militars francesos arrel del setge de 1693 mostren la planta detallada del jardí, amb el safareig i inclús els parterres que el conformaven.
  
 
Aquest espai es va mantenir lliure d'edificacions, és a dir, no va ser reconstruït, i va ser aprofitat com a pedrera per construir diferents elements de la fortificació, com seria la mitjalluna de Merinville.
 
Aquest espai es va mantenir lliure d'edificacions, és a dir, no va ser reconstruït, i va ser aprofitat com a pedrera per construir diferents elements de la fortificació, com seria la mitjalluna de Merinville.
Línia 9: Línia 12:
  
 
==Localització==
 
==Localització==
 +
 
===Coordenades===
 
===Coordenades===
* '''UTM''': X=4679650 Y=514200
+
* '''UTM''': X= 514200 Y= 4679650
 
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
 
* '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
 
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588
 
* '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588
 
  
 
===Mapa===
 
===Mapa===
 +
 
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
 
<googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large">
 
42.26892758201216, 3.172187976210588
 
42.26892758201216, 3.172187976210588
Línia 28: Línia 32:
 
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
 
* D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
 
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI i XVII", A.I.E.E., núm. 21, Figueres,  p.135-206.
 
* Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI i XVII", A.I.E.E., núm. 21, Figueres,  p.135-206.
 +
* Puig, Anna M. (2015) - Jardí del Governador, Roses, S. XVII, a Jardins i Jardiners [http://taller.iec.cat/jardins/veure_jardins_un.asp?id_jardins=5]
  
  
 
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
 
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]

Revisió de 11:30, 17 oct 2016

El jardí se situava al fons d'aquest espai
Plànol del setge de 1693 on apareix el jardí/BNF

Esplana situada al sector de ponent de la Ciutadella, a l'angle nord-oest interior del recinte. Pels cantons oest i nord està delimitat pels murs construïts a mitjan segle XVII per refer el talús intern dels respectius trams de muralla renaixentista. Per l'est i el sud el límit ve marcat per unes parets fetes amb pedres de diferents mides i formes disposades irregularment, sense material constructiu d'unió. La tanca de llevant es conserva amb uns 2 m d'alçada, mentre que la de migdia es manté de manera parcial i en menor alçada. Al centre del jardí hi havia un safareig que l'any 1996 va ser enderrocat per permetre la continuació dels treballs arqueològics.

Es tracta d'un espai lliure de construccions des de mitjans del segle XVII. La seva implantació és immediatament posterior a l'any 1645, quan va tenir lloc l'explosió d'un polvorí ubicat a la torre de l'angle nord-oest de la muralla medieval provocant la destrucció de tots els edificis d'aquesta zona i del Baluard de Sant Jordi, que la contenia.

La superfície del jardí seria d'uns 4.300m2 i coincideix amb aquest sector de la vila medieval arrasat. Actualment, són visibles part de diverses illes de cases organitzades al voltant dels carrers de la Creu, de l'Hospital i d'en Ganyut. Per llevant el jardí sobrepassaria uns 3 metres el límit marcat per l'alineació del tram nord-sud del carrer de la Creu. La planimetria militar realitzada pels enginyers militars francesos arrel del setge de 1693 mostren la planta detallada del jardí, amb el safareig i inclús els parterres que el conformaven.

Aquest espai es va mantenir lliure d'edificacions, és a dir, no va ser reconstruït, i va ser aprofitat com a pedrera per construir diferents elements de la fortificació, com seria la mitjalluna de Merinville.


Localització[modifica]

Coordenades[modifica]

  • UTM: X= 514200 Y= 4679650
  • GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
  • Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

Mapa[modifica]


Bibliografia[modifica]

  • D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33, p.42-43.
  • D.a. (1995) - "L'evolució urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", A.I.E.E., núm.28, Figueres, p.43-69.
  • D.a. (1994) - "Resultats de la darrera campanya arqueològica realitzada a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà)", Segones Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, Torroella de Montgrí, p.156-165.
  • D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
  • Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI i XVII", A.I.E.E., núm. 21, Figueres, p.135-206.
  • Puig, Anna M. (2015) - Jardí del Governador, Roses, S. XVII, a Jardins i Jardiners [1]